Concerts Simfònics al Palau 12/13 10

I Love Andrea Motis!! & Joan Chamorro Group Andrea Motis, veu, saxos alto i soprano i trompeta Joan Chamorro, contrabaix i saxos tenor, alto i baríton Ignasi Terraza, piano Josep Traver, guitarra Esteve Pi, bateria David Mengual, contrabaix Orquestra Simfònica del Vallès Rubén Gimeno, director

Duke Ellington Fantasy Solitude I cried for you

Body & soul You know I’m no good On the Town – Times Square Bésame mucho Crazy he calls me

Sun showers

My favorite things

Tico Tico Sophisticated lady La javanaise Desafinado Lover man

Feeling good

I Love Andrea Motis!! & Joan Chamorro Group

Dissabte, 1 de juny de 2013, a les 19 h

Duke Ellington Duke Ellington Abe Lyman Arthur Freed Gus Arnheim Johnny B. Green Amy Winehouse Leonard Bernstein Consuelo Velázquez Carl Sigman Bob Russell Arthur Freed Nacio H. Brown Richard Rodgers Oscar Hammerstein II Zequinha de Abreu Duke Ellington Serge Gainsbourg Antonio Carlos Jobim Roger Ramirez James Davis Anthony Newley Leslie Bricusse

Trobaràs més informació sobre les obres, els compositors i els intèrprets a les Impressions des del quart faristol, al nostre web: www.osvalles.com

Amb la col·laboració especial de Catalunya Música enregistra aquest concert.

Per tornar-lo a sentir, consulteu la programació a: www.catmusica.cat

10

I per acabar la temporada, us oferim un concert que és com una festa de la música, un punt de trobada clàssic i jazzístic (com si el jazz no fos clàssic...), una confluència d’artistes complementaris que es troben per fer el que ens agrada més: compartir emocions.

Andrea Motis, artista joveníssima que neix i es forma dintre del grup de Joan Chamorro, ja fa un parell d’anys que commou mig Catalunya amb la seva veu i les seves interpretacions.

L’Orquestra Simfònica del Vallès busca punts de trobada, ports, parades enriquidores en la llarga travessia del mar inesgotable de la música.

Trobar-se per aprendre, per compartir, per gaudir, per créixer, per somriure.

Un viatge que vol ser una manera de viure. T’hi portem, si vols, de bon grat.

Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana Orquestra Simfònica del Vallès

Música de paraules

Per Maria Cabrera i Callís

Per una sonata per a piano i violí

del poema, de coagulació de l’amor– em semblen concomitants: en tots dos hi ha un riu d’impressions que corre latent (que desconeixem del tot o que, si som afortunats, en alguns moments podem arribar a besllumar, com el nas fi d’un llebrer que s’alça per ensumar) i que no troba el seu mecanisme d’expressió fins que no troba la música. Com Charles Swann, jo tampoc no en sé, de música: sóc, per tant, un castrato per a qualsevol mena d’anàlisi formal que em permeti de posar etiquetes aprehensibles a la cadència emocional dels meus versos. Amb tot, la música hi és sempre, òbviament, en la poesia. Quina? No ho sé: ni la sé ni l’escullo mai, a priori, la melodia –la frase breu de la meva sonata particular–, però la tinc aprehesa. En definitiva: l’he llegida, en el sentit més polpós i carnal del verb llegir. I d’aquest matrimoni llaminer me’n neix la juguera: la idea que s’articula.

El paisatge com a dansa. El fons, en definitiva, ofert com un solc per a la llaurada de la forma. I la musiqueta que l’estira, se’l mira de lluny, li retalla els serrells i li fa la rateta. I jo, que sempre tinc la sensació que hi sóc però una mica absent, en aquest joc, com aquell qui en un concert segueix distretament el ritme amb el cap o amb els peus.

En Un amor d’en Swann, de Marcel Proust, la sorna finíssima amb què el galant Charles Swann s’ha acostumat a encarar tota relació social i afectiva s’escrostona, com una capa de pintura vella, quan sent una petita frase de la Sonata per a piano i violí de Vinteuil. Com el gessamí de nit, que ens torba amb l’embriaguesa sobtada de la seva olor nocturna i ens dilata els narius, el petit passatge d’una sonata desconeguda eixampla els horitzons emocionals d’en Swann amb la possibilitat d’un sentiment elevat en el qual havia deixat de creure. És una frase aèria, dansant, que s’acosta de lluny, vinguda d’una profunditat inefable, després d’una nota alta perllongada durant dos compassos. El desconeixement musical de Swann –com, si em permeteu, el meu mateix– la fa encara més voluble, per tal com no disposa de cap instrument de la raó per capturar-la, per passar-la pel sedàs interpretatiu de l’intel·lecte i convertir-la en arquitectura, dibuix tècnic, logos: en alguna cosa que ja no és música, però que ens permet de recordar la música. I és, entenc, per aquest caràcter d’impressió pura, sine materia, que la petita frase reïx a escolar-se-li per entre les bambolines del cor fins a atènyer-ne el centre palpitant: l’amor d’en Swann.

Aquest passatge musical protagonista és, segons se’ns narra, un moviment ingràvid, líquid, impressionista, que creua la sonata airosament i que amb els seus esquitxos de lleugeresa feliç evoca el desencís, la imperfecció i, en definitiva, la finitud del sentiment amorós. I és, penso, per la justesa de la metàfora, i pel fet que descansi en una intuïció artística inefable i no pas en una reflexió intel·lectual i analítica, que aquesta passió virulenta pren irremeiablement al centre neuràlgic de les emocions de l’home fred, intel·ligent i mordaç que és Charles Swann.

Quan penso en els (meus) mecanismes de creació poètica, penso sovint en el periple emocional de Charles Swann. Els processos –de gestació

Em ve al cap una referència explícita a la música dels meus versos en un poema en què, com a Charles Swann al final de la novel·la, se m’acabava l’amor i sols me’n quedava la cançó que l’havia subjectat –que llavors se’m feia ja una mica ridícula, com si sonés enllaunada–: una pastora sola cridant tots els noms de l’esfinx i aquesta cançoneta elèctrica que s’accelera –aquest amor rostoll i el teu balí de fira– Els qui teniu aquest programa de mà gaudireu, ara, de l’emoció indicible de la música. I espero que us pesqui amb ham, que us lligui curt, que us ompli i us buidi i us deixi del tot tocats de maregassa, mig marejats com d’alta mar; espero que us apunti de ple i us dispari, precisa, la frase breu de la vostra sonata: com un balí de fira.

Maria Cabrera i Callís (Girona, 1983) és llicenciada en filologia catalana i doctoranda en lingüística catalana. L’any 2004 va guanyar el Premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits amb Jonàs (Editorial Galerada) i cinc anys més tard va publicar La matinada clara (Editorial Papers amb Accent). Escriu com parla, i parla com escriu: a poc a poc, i des del ventre.

Música de paraules és una iniciativa de l’Orquestra Simfònica del Vallès, i compta amb la col·laboració de

Sabies que... ... la vinguda de Duke Ellington i Ella Fitzgerald a Barcelona va motivar la creació del Festival de Jazz?

Era el gener de 1966 i aquells concerts van significar el debut a l’Estat d’aquests dos noms mítics de la història del jazz.

Ellington va tornar posteriorment en diverses ocasions a Barcelona, per actuar, per exemple, al costat de la Coral Sant Jordi, dirigida per Oriol Martorell.

Edward Kennedy Ellington –el sobrenom de Duke (Duc) ja li van posar de jove per les seves maneres elegants– va ser pianista, director d’orquestra, arranjador i compositor de més de 2.000 obres. ... Antonio Carlos Jobim va ser un dels creadors de la bossa nova?

Aquest nou estil de música brasilera, fusió de la samba i el jazz, va néixer a Rio de Janeiro al final de la dècada del 1950, per mitjà de João Gilberto, Vinicius de Moraes i del mateix Tom Jobim, entre d’altres. L’èxit de temes de Jobim com Desafinado o Garota de Ipanema, especialment a partir de la gravació del disc Getz/Gilberto, va convertir de seguida la bossa nova (que en brasiler vol dir «estil nou») en un èxit internacional.

Per Pere Andreu Jariod ... Summertime és la melodia més coneguda de George Gershwin?

Forma part de l’òpera Porgy and Bess (1935) –l’única que va compondre– i s’ha pogut sentir en tota mena de versions.

D’enregistrades, n’hi ha més de 25.000, entre les quals destaquen les de músics com Billie Holiday, Ella Fitzgerald i Louis Armstrong, Miles Davies, Frank Sinatra, Jessye Norman i Diana Krall, i grups com The Doors o R.E.M., per indicar-ne només alguns. ... Leonard Bernstein va viure una relació especial amb la ciutat de Nova York?

I no només perquè allà hi va viure i hi va morir. La Filharmònica de Nova York va ser l’orquestra que dirigí més vegades i amb la qual va enregistrar més. La ciutat dels gratacels és també la protagonista dels seus grans musicals, començant per West Side Story, però també On the Town i Wonderful Town. ... My favorite things va ser popularitzada per Julie Andrews a la gran pantalla?

Aquest tema, que amb el temps ha esdevingut un estàndard de jazz, forma part del musical Somriures i llàgrimes, amb música de Richard Rodgers i lletra d’Oscar Hammerstein II. Molts músics n’han fet versions, entre els quals John Coltrane, Sarah Vaughan, Barbra Streisand, Rod Steward o Tony Bennett. Les referències de la lletra a l’hivern han convertit aquesta cançó en habitual dels discos recopilatoris de música nadalenca.

Recomanacions Feeling Good Joan Chamorro & Andrea Motis CD ABSOLUTE DISTRIBUTION (2012) Joan Chamorro presenta: Andrea Motis CD TEMPS RECORD (2010) Jazzing Sant Andreu Jazz Band + artistes convidats CD+DVD ABSOLUTE DISTRIBUTION (2011)

Kids and Music Pel·lícula documental sobre la Sant Andreu Jazz Band www.afilmaboutkidsandmusic.com Blog d’Andrea Motis www.andreamotis.blogspot.com Blog de la Sant Andreu Jazz Band www.santandreujazzband.blogspot.com

Aquest funcionament peculiar, absolutament pioner al nostre país, converteix l’OSV en una orquestra molt especial, una orquestra que viu, com cap altra, del seu públic, dels seus concerts, de la seva qualitat...

La seva intensa activitat –més de cent actuacions l’any– se centra, per un costat, a la ciutat de Sabadell, on l’OSV realitza la seva temporada de concerts simfònics i és alhora l’orquestra titular del cicle Òpera a Catalunya, i, per l’altre, al Palau de la Música Catalana, on s’ha consolidat el seu cicle Concerts Simfònics al Palau amb deu concerts anuals.

Com a reconeixement a la seva tasca de difusió i divulgació de la gran música simfònica, l’any 1992 rebé el Premi Nacional de Música, atorgat per la Generalitat de Catalunya.

Han estat directors titulars de l’orquestra: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del

WEB www.osvalles.com BLOC www.osvalles.com/blog

www.facebook.com/simfonicadelvalles www.twitter.com/osvalles

L’OSV està patrocinada per la Fundació Banc Sabadell, l’Ajuntament de Sabadell, Torra S. A. i Bardet Grup, i rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Català de les Empreses Culturals.

Patrocinadors principals Fundació

Patrocinadors

director titular

1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005, i David Giménez Carreras, del 2006 al 2009. Des del setembre del 2009, n’és el director titular Rubén Gimeno.

Rubén Gimeno

Orquestra Simfònica del Vallès

L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) va néixer l’any 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell.

Un any més tard es convertí en l’única orquestra simfònica de l’Estat espanyol organitzada empresarialment com a societat anònima laboral, en la qual els seus músics i treballadors són alhora els propietaris i els accionistes.

Rubén Gimeno és el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, amb la qual va començar la col·laboració la temporada 2009-10. Així mateix, ha estat director artístic de la Joven Orquesta de la Sinfónica de Galícia durant gairebé una dècada, tasca que va compaginar amb el càrrec de violinista de l’Orquesta Sinfónica de Galícia. Com a director convidat ha col·laborat amb nombroses orquestres espanyoles, com les simfòniques de Galícia, Tenerife, Bilbao, Castella i Lleó, Principat d’Astúries, i les orquestres d’Euskadi, Màlaga, València, Ciudad de Granada, de la Comunidad de Madrid, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Oviedo Filarmónica i Orquestra del Palau de les Arts Reina Sofia de València, entre d’altres. Fora de les nostres fronteres ha dirigit la Norrköping Symphony Orchestra, Gavle Symphony Orchestra, Orquestra de Cambra de Ginebra, Orquestra de l’MMCK (el Japó), Orquestra de la Universitat de Maryland, SAMI Orquestra (Suècia) i Orquesta Nacional de Colòmbia, i ha col·laborat amb solistes i agrupacions de la categoria de l’Orfeón Donostiarra, Midori, Steven Isserlis,

Dmitri Sitkovetski, Fazil Say, Kirill Gerstein, María Bayo, Michel Camilo i d’altres.

La seva activitat en el camp de la lírica l’ha portat a dirigir produccions al Teatro Campoamor d’Oviedo de Marina, La Gran Vía i Agua, azucarillos y aguardiente. Ha dirigit Cádiz de Chueca amb l’Orquesta Sinfónica de Galícia, i La del Soto del Parral al Teatro de la Zarzuela. Així mateix desenvolupa una intensa col·laboració dins del cicle Òpera a Catalunya dirigint Les contes d’Hoffmann, L’elisir d’amore i, properament, Nabucco.

El seu inici en la direcció va tenir com a guia James Ross, tot graduant-se a la Universitat de Maryland. Posteriorment estudià al Conservatori d’Estocolm sota el mestratge de Jorma Panula, i va rebre classes de mestres com Alan Gilbert, Esa-Pekka Salonen, JukkaPekka Saraste i Leonard Slatkin, tot obtenint-hi el Diploma Superior en Direcció d’Orquestra. Ha enregistrat amb l’Orquesta Sinfónica d’Euskadi per al segell Claves, dins de la seva sèrie de compositors bascos.

contrabaix i saxos tenor, alto i baríton

Forma part de la Big Band del Taller de Músics. Col·labora amb la Big Band de Bellaterra, Big Band de John Dubuclet, Big Band Jazz Terrassa, el Supercombo d’Eladio Reinón-Tete Montoliu i l’Orquesta de Radio Televisión Española, i acompanya Manhattan Transfer i Stevie Wonder, entre d’altres. Treballa en diversos projectes amb l’Orquestra del Teatre Lliure. Toca en la majoria dels festivals del país. Ha treballat amb músics de gran renom, com Slide Hampton, Tete Montoliu, Frank Foster, Gary Smulyan, Dick Oatts, Bebo Valdés, Teddy Edwars i Frank Wess.

Treballa de forma estable a la Barcelona Jazz Orquestra, a la B.A.b. d’Alfons Carrascosa i a la Big Latin de Ramon Escalé. Ha fet més de 35 enregistraments amb els millors músics, a escala mundial, amb el seu propi nom, Joan Chamorro, entre els quals cal esmentar Baritone Rhapsody (2009).

Andrea Motis & Joan Chamorro Group

Premi ARC de la Música en la categoria d’artista revelació per la proposta artística d’Andrea Motis al costat de Joan Chamorro. Nominacions amb la Sant Andreu Jazz Band: Premis AMJM 2011 (de l’Associació de Músics i Música Moderna de Catalunya) en la categoria de grup de l’any, Premi ARC de la Música en la categoria de jazz i blues Andrea Motis & Joan Chamorro Group, amb Joan Chamorro Group i premis Enderrock Jaç 2012 en la categoria d’artista de l’any.

Discografia: 2009, amb la Sant Andreu Jazz Band, Jazzing live at Casa Fuster; 2010, amb Joan Chamorro, Joan Chamorro presenta Andrea Motis; 2010, amb la Sant Andreu Jazz Band, Jazzing vol. 2. Live in Barcelona; 2011, amb la Miles Tribute Band, dirigida per Joan Chamorro, Sketches of Catalonia, i 2011, amb Joan Chamorro Quintet, disc de La Marató de TV3.

Joan Chamorro

Andrea Motis

veu, saxos soprano i alto i trompeta

(16 anys) Forma part, des de fa cinc anys, de la Sant Andreu Jazz Band (joves músics de 7 a 18 anys), amb dos CDDVD al mercat, anomenats Jazzing live at Casa Fuster i Jazzing vol. 2, dirigits per Joan Chamorro, en què podem trobar músics de renom internacional com Dick Oatts, Ken Peplowsky, Perico Sambeat, Matthew Simon, Ignasi Terraza, Bobby Gordon i Esteve Pi, entre d’altres.

Va començar a cantar al principi del 2009 i va ser en aquesta època que va iniciar, amb només 13 anys, la seva col·laboració amb Joan Chamorro (reconegut saxofonista i pedagog).

Des de llavors ha fet més de vuitanta concerts en festivals de jazz tan importants com els de Barcelona, Terrassa, Girona, Tarragona, Sant Pol, Arenys de Mar i un llarg etcètera.

El 2010, amb només 14 anys, va enregistrar el disc Joan Chamorro presenta Andrea Motis, un treball en el qual l’Andrea toca tots els seus instruments, però en què podem sentir especialment la seva veu... Va ser artista convidada en el Quincy Jones & The Global Gumbo All Stars al Festival de Peralada 2011.

Projecte amb Andrea Motis. Premis i nominacions d’Andrea Motis i Joan Chamorro amb la Sant Andreu Jazz Band, grup considerat la millor proposta de jazz del 2009; la SAJB és la big band més jove d’Europa. Premi Orquestres (a partir de vuit components) en la IX edició dels Premis ARC de la Música 2011.

En preparació el nou CD-DVD de la Sant Andreu Jazz Band i també un nou CD amb Joan Chamorro Group. Hi ha programats per al 2013 més de quaranta concerts en els millors festivals de jazz d’Espanya.

artista en residència

Comediants

Comediants celebra el seu 40è aniversari. Durant aquestes quatre dècades dedicades completament al món de la creació, nombrosos artistes de diverses disciplines han format part de la companyia que, amb seu a Canet de Mar, ha recorregut els cinc continents i ha abordat aventures en espais insòlits i en ocasions històriques.

Tot i ser un grup teatral de projecció internacional que crea i representa els seus propis espectacles, al llarg dels anys hem acumulat una extensa producció en els camps més dispars: disseny, discos, llibres, projectes festius petits, mitjans i grans, pel·lícules, creació de vestuaris de gran plasticitat, elaboració de materials pedagògics, producció de sèries de televisió, posada en escena d’òperes, per esmentar algunes de les activitats en les quals l’equip ha desplegat, per iniciativa pròpia o aliena, la seva particular forma d’expressió.

Mai, però, ens havia tocat viure una aventura com la que abordem enguany: ajudar els homes i dones que formen l’Orquestra Simfònica del Vallès en la tasca de transmetre emocions.

L’OSV ho fa des del seu inici a través de la seva arma principal: la interpretació musical. Però també ha adquirit el compromís de sumar al sentit auditiu els altres sentits, concretament el visual,

incorporant l’escenificació de moments musicals amb gestos, coreografies, paraules i accions.

En aquest camí d’arribar a l’ànima emprès per l’OSV, l’orquestra ha convidat Comediants, per intercanviar experiències i aprendre plegats a anar més enllà per tal de sorprendre i commoure.

Aquest és el repte que durant deu concerts es planteja com una aventura vital que té com a objectiu apostar fermament per la innovació i per l’intent d’apropar la música als joves oients.

Potser la millor paraula que pot defi nir la residència de la companyia Comediants amb l’Orquestra Simfònica del Vallès és aprofundir, ajudar l’espectador a concentrar-se en el seu interior perquè s’ompli de llum. Trobar maneres que ajudin a desvetllar la capacitat d’escoltar, inventar formes que facin entrar encara més la música directament al pou de les emocions, per donar gaudi i joia a l’esperit.

Direcció: Jaume Bernadet Munné Ajudant de direcció i coreògrafa: Montse Colomé Producció: Jin Hua Kuan Escenografia i disseny de vestuari: Jordi Bulbena Premsa i comunicació: Paca Sola

Fem comunitat. Compartim emocions “L’àmplia difusió de la cultura i l’educació de la humanitat per a la justícia, la llibertat i la pau són indispensables a la dignitat de l’home i constitueixen un deure sagrat que totes les nacions han de complir amb un esperit de responsabilitat i d’ajuda mútua.”

Constitució de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura – 1945 Des de la Simfònica del Vallès volem participar en la difusió de la cultura des d’aquesta visió responsable. Quan els valors fonamentals de la societat trontollen fruit de la crisi econòmica i s’evidencien els riscos de fractura social i les desigualtats, és més important que mai aprofitar els espais de trobada de les manifestacions culturals per fer una crida a la responsabilitat i l’ajuda mútua.

Aquest és el motiu pel qual cada concert de la temporada de Concerts Simfònics al Palau acollirà una acció vinculada a una fundació de les que realitzen una destacada tasca social en el nostre entorn, tot agraint així, profundament, el seu compromís i la seva visió solidària.

La Fundació Banc dels Aliments de Barcelona és una entitat benèfica, independent i sense ànim de lucre que, des de l’any 1987, lluita contra el malbaratament alimentari i la fam d’aquí. Recupera excedents d’aliments consumibles, però no comercialitzables, de la indústria alimentària, l’agricultura i el comerç i els fa arribar a qui més ho necessita del nostre entorn a través d’una xarxa d’entitats benèfiques.

La missió del Banc dels Aliments és rebre productes alimentaris i repartir-los entre les entitats benèfiques actives perquè els facin arribar a les persones que passen fam al nostre entorn més proper.

El nostre esforç apunta a acomplir un dels drets humans més fonamentals: el d’una alimentació suficient i saludable per a tothom.

“LA FAM NO FA VACANCES” Campanya d’estiu de recollida d’aliments bàsics “La fam no fa vacances” és una campanya de recollida d’aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades d’aquí rebin ajuda alimentària durant l’estiu. La campanya es du a terme, durant el mes de juny, coordinada pels quatre Bancs d’Aliments de Catalunya.

La situació actual, amb més d’un 20% de la població catalana per sota el llindar de la pobresa i una demanda creixent d’aliments per part de les entitats benèfiques, fa que els Bancs dels Aliments vegin els seus magatzems pràcticament buits. Aquesta és la raó principal que empeny la nostra fundació a fer una nova crida a la societat catalana per recollir aliments de primera necessitat.

La campanya pretén motivar la societat catalana a mobilitzar-se contra la fam més propera organitzant actes i activitats que permetin recollir aliments bàsics per omplir els magatzems de les entitats benèfiques de la seva població o poblacions més properes perquè puguin fer-los arribar als seus beneficiaris durant l’estiu.

Des del Palau de la Música Catalana i l’Orquestra Simfònica del Vallès et convidem a participar-hi! En el concert d’avui, dia 1 de juny, hi ha un punt de recollida d’aliments al vestíbul del Palau. Agraïm la teva participació!

Abona’t a

Simfònics al Palau

“Blue Gershwin”

“Malikianini”

“Beethoven, la Novena”

Dissabte, 23.11.13 — 19.00 h

Dissabte, 01.02.14 — 19.00 h

Dissabte, 24.05.14 — 19.00 h

03

06

09

Alfredo Rodríguez, piano Orquestra Simfònica del Vallès Rubén Gimeno, director

Orquestra Simfònica del Vallès Ara Malikian, violí i director

Zappa: G-Spot Gershwin: Rhapsody in Blue Gershwin: Porgy & Bess

Preus: de 16 a 65 euros

Marta Mathéu, soprano Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano Albert Montserrat, tenor César San Martín, baix Cor de Cambra del PMC Cor Jove de l’Orfeó Català Orquestra Simfònica del Vallès Rubén Gimeno, director

2013—2014

Preus: de 16 a 65 euros Amb la col·laboració de:

Beethoven: Simfonia núm. 9, “Coral” Preus: de 18 a 73 euros

“Victus 1714” Dissabte, 21.09.13 — 19.00 h

Festival tradicional de valsos i danses

“Beethoven, la Pastoral” “Els invisibles del cinema” Dissabte, 22.03.14 — 19.00 h

Dissabte, 21.12.13 — 19.00 h

Dissabte, 14.06.14 — 19.00 h

01

04

07

Cor Madrigal Orquestra Simfònica del Vallès Rubén Gimeno, director

Orquestra Simfònica del Vallès Director per determinar

Pianistes guanyadors del Concurs Ricard Viñes i Maria Canals Orquestra Simfònica del Vallès Enrico Onofri, director

Oportunitat única per escoltar la música de la novel·la d’A. Sánchez Piñol Preus: de 16 a 65 euros

Valsos i polques de la família Strauss amb humor, enginy i optimisme.

Preus: de 13 a 46 euros

Humet: Vent transparent Mozart: Concert per a dos pianos Beethoven: Simfonia núm. 6, “Pastoral” Preus: de 16 a 65 euros

La Missa en Do de Beethoven

Les 4 estacions de Vivaldi

Dissabte, 05.10.13 — 19.00 h

Dissabte, 11.01.14 — 19.00 h

02

05

“L’ombra del vent” Dissabte, 05.04.14 — 19.00 h

08

10

Jordi Brau, actor Orquestra Simfònica del Vallès Rubén Gimeno, director Bandes sonores de pel·lícules de J. Williams, J. Barry i E. Morricone, entre d’altres.

Preus: de 13 a 46 euros

Obtindràs molts avantatges: - 25% descompte sobre el preu de les entrades individuals.

- Possibilitat de canviar les entrades quan no puguis assistir.

- I molts més avantatges que pots consultar al web.

Preu de l’abonament a partir de 119 € Venda de nous abonaments a partir del 9 de maig

Elena Copons, soprano Marisa Martins, mezzosoprano David Alegret, tenor Xavier Mendoza, baix Orfeó Català Orquestra Simfònica del Vallès Antoni Ros Marbà, director Morera: Empordà Toldrà: cançons (arranjament R. Marbà) Beethoven: Missa en Do major Preus: de 16 a 65 euros

Orquestra Simfònica del Vallès Enrico Onofri, violí i director Vivaldi: Les quatre estacions Preus: de 16 a 65 euros

Carlos Ruiz Zafón, piano Orquestra Simfònica del Vallès Rubén Gimeno, director

Venda d’entrades a partir del 5 de juny

Carlos Ruiz Zafón: Suite “L’ombra del vent” Rimski-Kórsakov: Shéhérazade

Informació i atenció a l’abonat

Preus: de 18 a 73 euros

Dilluns a divendres, de 10 a 14 h Telèfon: 93 295 72 42 A/e: abonaments@palaumusica.cat Tardes i festius: 902 442 882 www.palaumusica.cat