La 3a de B33thov3n I PART
Vicent Pérez (1976) Tres cavallers de la Terra Blanca Richard Strauss (1864-1949) Concert per a oboè i orquestra en Re major, TrV 292, op. 144
3’ 28’
La 3a de B33thov3n
Dissabte, 23 de març de 2013, a les 19 h
I. Allegro moderato II. Andante III. Vivace
II PART
Ludwig van Beethoven (1770-1827) Simfonia núm. 3, en Mi bemoll major, op. 55, “Heroica”
47’
I. Allegro con brio II. Marcia funebre: Adagio assai III. Scherzo: Allegro vivace IV. Finale: Allegro molto
Òscar Diago, oboè Comediants, artista en residència Orquestra Simfònica del Vallès Rubén Gimeno, director
Trobaràs més informació sobre les obres, els compositors i els intèrprets a les Impressions des del quart faristol, al nostre web: www.osvalles.com
Amb la col·laboració especial de Catalunya Música enregistra aquest concert. Per tornar-lo a sentir, consulteu la programació a: www.catmusica.cat
07
Tres cavallers de la Terra Blanca de Vicent Pérez és la fanfara guanyadora del Concurs de Fanfares 2012 organitzat per l’OSV, que obrirà el teló del concert. Mai no s’ha de fer cas a un compositor. El cas és que un dia del 1945, un músic americà, soldat accidental a l’Alemanya vençuda de la Segona Guerra Mundial, va preguntar a Richard Strauss si havia pensat d’escriure mai un concert per a oboè. I Strauss respongué: “No.” El resultat d’aquesta negativa va donar com a fruit en el catàleg d’Strauss un afirmatiu concert. Un sol de primavera en l’hivern de la vida d’Strauss que encendrà el primer oboè de “la Simfònica”, Òscar Diago. Completarem amb el gest heroic de reviure la primera simfonia monumental de la història, l’Heroica de Beethoven, amb la qual descobrirem tot el que Napoleó podia haver estat i no va ser: un cavaller en la Terra Blanca. Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana Orquestra Simfònica del Vallès
És un plaer doble poder treballar juntament amb estudiants del Conservatori Superior de Música del Liceu. D’una banda, perquè els oferim la possibilitat de conèixer de prop la professió de músic d’orquestra, però també, i no és menys important, perquè treballar amb ells significa per a una orquestra que fa 26 anys, tornar a trobar-se amb l’energia positiva de la joventut. Per als músics d’orquestra el més difícil és no perdre mai l’entusiasme per la feina dins de la música, saber conjugar el plaer d’interpretar Mendelssohn o Beethoven o Txaikovski i renovar cada dia aquest entusiasme sense deixar de sentir l’íntima passió que va fer crear aquestes obres meravelloses. Els oferim l’oportunitat de participar en projectes “professionalitzadors”, però el que esperem rebre a canvi és igualment molt valuós: esperem rebre a canvi l’ànima de la joventut. Hi sortirem guanyant. Orquestra Simfònica del Vallès
Música de paraules
Per Núria Martínez-Vernís
Un bon amic m’ensenya un artista desconegut i revelador per a mi, Moondog, pseudònim de Louis Thomas Hardin (Marysville, Kansas, 26 de maig de 1916 – 8 de setembre de 1999). Inventor de música, inventor d’instruments i inventor de poesia, es va quedar cec als disset anys, quan un cartutx de dinamita li va explotar a la cara. Va anar a escoles per a cecs i va estudiar música al Conservatori de Memphis (harmonia, contrapunt, orquestració i orgue). Després es va traslladar a Nova York, on va treballar en orquestres simfòniques i en altres feines que ben res no tenien a veure amb la seva formació, com ara de model per a pintors. El 1943, quan tenia vint-i-set anys, va decidir anar a viure als carrers de Nova York, i ho va fer durant vint anys. Vestia amb la roba que ell mateix teixia inspirada en el déu Thor −per això se l’anomenava el “Víking de la Sisena Avinguda”−, venia discos gravats per ell mateix i tocava el saxo i percussions. Moondog, amb la seva formació clàssica, està relacionat directament amb la tradició del ready made −l’art trobat− de Marcel Duchamp, i s’emmarca en el minimalisme −obres d’art en què predomina la idea sobre la manufactura, on s’utilitzen estructures i formes geomètriques elementals, molt sovint modulars i repetitives−, fet que abraça una possibilitat de coneixement polièdrica i incisiva, és a dir, al meu parer, saviesa. Van passar molts anys abans que Moondog pogués rebre el reconeixement que es mereixia, però finalment el va tenir. És subtil, és mesurat, és obsessiu, és transportador, és constructor de mons estructurats entre rutina i variació, entre orquestra i diàleg, és poesia, és atzar. És des d’aquest prisma del risc, de la invenció d’un discurs autèntic que Moondog ens explica un món poderós per l’aprenentatge que en podem treure si obrim les orelles i ens rentem bé els ulls. Us recomano el tema I Love you, un minut i 11 segons prodigiosos, però té simfonies que et contrauen en vida. No sé què fa que allò que soni travessi l’ànim, alleugereixi l’ésser, viatgi enllà de la matèria i ocupi buits que hi havia dins d’un mateix. No sé per què s’enganxa una melodia, per què un instrument concret té la capacitat de desfer-te amb la primera nota, ni per on ha d’haver caminat un compositor, un escriptor, per donar de si una meravella. Aquest mateix amic s’emociona quan sona una de les seves cançons predilectes de l’artista gegantesc que és; aquest maleït transgressor i saberut del món que practicava, gairebé com si plorés, m’està dient “jo per això sóc viu”, i si no m’ho deia, ho dic jo. És difícil viure, i per emocions així, de poesia o de música, de cançó o melodia, d’orquestra o estudi, de bar o carrer, que s’han de cercar, jo em llevo. Quan l’emoció entra ho desfà tot i s’entén la vida, o es gaudeix, o es fa llibertat. Tu i la música que tries, la música que tries i tu. O t’ha triat, o te l’han triat. És ben senzill i eficaç i tant que ens ajuda. Gràcies, amic.
Sabies que... ... Vicent Pérez va guanyar amb l’obra que sentirem avui el Concurs de Fanfares del nostre 25è aniversari? El títol Tres cavallers de la Terra Blanca fa referència als tres músics del poble d’Albaida (Terra Blanca, en àrab) que han passat per l’Orquestra Simfònica del Vallès en els seus 25 anys d’història. Ell mateix, que és trombonista, el trompista Xavi Forner i el percussionista Manolo Martínez. ... als Tres cavallers de la Terra Blanca es poden sentir melodies de l’himne d’Albaida? Sonen en la part final de l’obra. La fanfara s’estructura en tres seccions i un final o coda. La primera és de caràcter lliure, amb una recerca dels colors dels instruments de metall. La segona part té un aire més de marxa, en què sobresurt la melodia de les trompes; i en la tercera s’afegeix la percussió. ... Richard Strauss, a més d’òperes i poemes simfònics, també va compondre alguns concerts? A més de la Burlesque, per a piano i orquestra, el compositor germànic va escriure un Concert per a violí i orquestra; dos Concerts per a trompa i orquestra; un Doble concert, per a clarinet i fagot; a més del Concert d’oboè.
Per Pere Andreu Jariod estat solista de la Simfònica de Pittsburgh abans d’allistar-se al front durant la Segona Guerra Mundial i ser destinat a prop d’on vivia Strauss. En un principi, el compositor va dir que no, però mesos més tard s’ho va repensar. L’estrena no la va fer Lancie, sinó Marcel Saillet, amb l’Orquestra Tonhalle dirigida per Volkmar Andreae, a Zuric, l’any 1946. És una de les últimes obres d’Strauss i s’hi pot notar la influència mozartiana que trobem en altres obres seves. ... Beethoven, amb la Tercera Simfonia, volia retre homenatge a Napoleó? Però el que havia de ser la Simfonia Bonaparte va acabar convertint-se en una “Simfonia Heroica, composta per festejar el record d’un gran home”. Napoleó, que havia de representar el símbol d’una nova època i estendard dels ideals de llibertat i democràcia, va acabar proclamant-se emperador, i convertint-se així “en un home com els altres, no pensa més que en la seva pròpia ambició, s’aixecarà sobre els altres i es convertirà en un tirà”. ... Beethoven amb l’Heroica obre la porta al Romanticisme? Les dues simfonies que el compositor de Bonn havia escrit fins aquell moment seguien clarament l’estil d’obres anteriors d’autors com Haydn o Mozart. A partir de la Tercera, però, la música simfònica de Beethoven troba un vehicle per expressar estats d’ànim i emocions. Després de la Novena, és la simfonia més llarga del seu autor.
... un soldat nord-americà va ser qui va demanar a Strauss que escrivís un concert per a oboè? Era l’oboista John de Lancie, que havia
Recomanacions
Núria Martínez-Vernís (Barcelona, 1976) Ha publicat tres llibres de poesia: L’acròbata tampoc no en sortirà il·lès (la Magrana), Premi Amadeu Oller, 2000; Quantes mentides fan una sola veritat (Proa), Premi Josep M. López-Picó, 2004, i Deix on dir (Empúries), 2012. També participa en projectes artístics diversos. Música de paraules és una iniciativa de l’Orquestra Simfònica del Vallès, i compta amb la col·laboració de
STRAUSS. Concert per a oboè i orquestra. Heinz Holliger (oboè) · Orquestra Simfònica de Cincinnati · Michael Gielen (director). CD ALTO (1976) STRAUSS. Concert per a oboè i orquestra. Alex Klein (oboè) · Orquestra Simfònica de Chicago · Daniel Barenboim (director). CD TELDEC (2001) BEETHOVEN. Simfonia núm. 3, “Heroica”. Orquestra Filharmònica de Berlín · Herbert von Karajan (director). CD DEUTSCHE GRAMMOPHON (1963) BEETHOVEN. Eroica (documental dramatitzat sobre l’estrena de la Tercera Simfonia). Orquestra Revolucionària i Romàntica · John Eliot Gardiner (director). DVD BBC/ OPUS ARTE (2003)
Aquest funcionament peculiar, absolutament pioner al nostre país, converteix l’OSV en una orquestra molt especial, una orquestra que viu, com cap altra, del seu públic, dels seus concerts, de la seva qualitat... La seva intensa activitat –més de cent actuacions l’any– se centra, per un costat, a la ciutat de Sabadell, on l’OSV realitza la seva temporada de concerts simfònics i és alhora l’orquestra titular del cicle Òpera a Catalunya, i, per l’altre, al Palau de la Música Catalana, on s’ha consolidat el seu cicle Concerts Simfònics al Palau amb deu concerts anuals. Com a reconeixement a la seva tasca de difusió i divulgació de la gran música simfònica, l’any 1992 rebé el Premi Nacional de Música, atorgat per la Generalitat de Catalunya. L’Orquestra Simfònica del Vallès és membre de l’Asociación Española de
WEB www.osvalles.com BLOC www.osvalles.com/blog
www.facebook.com/simfonicadelvalles www.twitter.com/osvalles
Han estat directors titulars de l’orquestra: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005, i David Giménez Carreras, del 2006 al 2009. Des del setembre del 2009 n’és el director titular Rubén Gimeno. L’OSV està patrocinada per la Fundació Banc Sabadell, Ajuntament de Sabadell, Torra S.A. i Bardet Grup, i rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Català de les Empreses Culturals.
Patrocinadors principals Fundació
Patrocinadors
director titular
Orquestas Sinfónicas (AEOS), l’associació que aplega les orquestres professionals espanyoles.
Rubén Gimeno
Orquestra Simfònica del Vallès
L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) va néixer l’any 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell. Un any més tard es convertí en l’única orquestra simfònica de l’Estat espanyol organitzada empresarialment com a societat anònima laboral, en la qual els seus músics i treballadors són alhora els propietaris i els accionistes.
Rubén Gimeno és el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, amb la qual va començar la col·laboració la temporada 2009-10. Així mateix, ha estat director artístic de la Joven Orquesta de la Sinfónica de Galícia durant gairebé una dècada, tasca que va compaginar amb el càrrec de violinista de l’Orquesta Sinfónica de Galícia. Com a director convidat ha col·laborat amb nombroses orquestres espanyoles, com les simfòniques de Galícia, Tenerife, Bilbao, Castella i Lleó, Principat d’Astúries, i les orquestres d’Euskadi, Màlaga, València, Ciudad de Granada, de la Comunidad de Madrid, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Oviedo Filarmónica, i Orquestra del Palau de les Arts Reina Sofia de València, entre d’altres. Fora de les nostres fronteres ha dirigit la Norrkoping Symphony Orchestra, Gavle Symphony Orchestra, Orquestra de Cambra de Ginebra, Orquestra del MMCK (Japó), Orquestra de la Universitat de Maryland, SAMI Orquestra (Suècia) i Orquesta Nacional de Colòmbia, i ha col·laborat amb solistes i agrupacions de la categoria de l’Orfeón Donostiarra, Midori, Steven Isserlis, Dmitri Sitkovetski, Fazil Say,
Kirill Gerstein, María Bayo, Michel Camilo i d’altres. La seva activitat en el camp de la lírica l’ha portat a dirigir produccions al Teatro Campoamor d’Oviedo de Marina, La Gran Vía i Agua, azucarillos y aguardiente. Ha dirigit Cádiz de Chueca amb l’Orquesta Sinfónica de Galícia, i La del Soto del Parral al Teatro de la Zarzuela. Així mateix desenvolupa una intensa col·laboració dins del cicle Òpera a Catalunya dirigint Les contes d’Hoffmann, L’elisir d’amore i, properament, Nabucco. El seu inici en la direcció va tenir com a guia James Ross, tot graduant-se a la Universitat de Maryland. Posteriorment estudià al Conservatori d’Estocolm sota el mestratge de Jorma Panula, i va rebre classes de mestres com Alan Gilbert, Esa-Pekka Salonen, Jukka Pekka Saraste i Leonard Slatkin, tot obtenint el Diploma Superior en Direcció d’Orquestra. Ha enregistrat amb l’Orquesta Sinfónica d’Euskadi per al segell Claves, dins de la seva sèrie de compositors bascos.
Va ser guardonat amb els premis de fi nal de grau mitjà i grau superior per unanimitat al Conservatori de València i l’any 2000 va rebre el Premi Euterpe de la música valenciana. Ha col·laborat amb directors com Salvador Brotons, Edmon Colomer, David Giménez, Rubén Gimeno, Albert Argudo, Josep Pons, Víctor Pablo Pérez, Pablo González, Andrés Ramos, Leonard Slatkin, Michal Nesterovicz i Andrew Gourlay, entre d’altres. I amb solistes com Joshua Bell, Sebastian Breuninger, Albrecht Mayer, Stefan Schilli, Christian Lindberg, Veronika Eberle i Joaquín Achúcarro. Ha interpretat el Quartet de Mozart i el Quintet de F.X. Süssmayr amb el Quartet de l’Arena de Verona i la flautista Isabel Moreno en el Festival d’Estiu de l’Arena de Verona.
Des de l’any 2000 és el primer oboè de l’Orquestra Simfònica del Vallès i també forma part del quintet de vent Quintetíssim, amb músics de l’OSV.
artista en residència
Va començar a tocar l’oboè als deu anys sota el guiatge del professor D. Servando Zarzoso, i va cursar els estudis musicals al Conservatori Superior Joaquín Rodrigo de València amb el catedràtic Francisco Salanova.
Ha interpretat els Trios de Zelenka amb Daniel Fuster (oboè), Pau Solà (fagot), Joan Collell (contrabaix) i Albert Romaní (clavicèmbal) al Festival d’Estiu Castell de Peníscola; el Concert de R. Strauss sota la direcció del mestre Edmon Colomer i el Doble Concert per a oboè i violí de J. S. Bach amb la violinista Mirela Lico.
Comediants
oboè
Òscar Diago
Òscar Diago Garcia és nat a la Vall d’Uixó (Castelló).
Comediants celebra el seu 40è aniversari. Durant aquestes quatre dècades dedicades completament al món de la creació, nombrosos artistes de diverses disciplines han format part de la companyia que, amb seu a Canet de Mar, ha recorregut els cinc continents i ha abordat aventures en espais insòlits i en ocasions històriques. Tot i ser un grup teatral de projecció internacional que crea i representa els seus propis espectacles, al llarg dels anys hem acumulat una extensa producció en els camps més dispars: disseny, discos, llibres, projectes festius petits, mitjans i grans, pel·lícules, creació de vestuaris de gran plasticitat, elaboració de materials pedagògics, producció de sèries de televisió, posada en escena d’òperes, per esmentar algunes de les activitats en les quals l’equip ha desplegat, per iniciativa pròpia o aliena, la seva particular forma d’expressió. Mai, però, ens havia tocat viure una aventura com la que abordem enguany: ajudar els homes i dones que formen l’Orquestra Simfònica del Vallès en la tasca de transmetre emocions. L’OSV ho fa des del seu inici a través de la seva arma principal: la interpretació musical. Però també ha adquirit el compromís de sumar al sentit auditiu els altres sentits, concretament el visual,
incorporant l’escenificació de moments musicals amb gestos, coreografies, paraules i accions. En aquest camí d’arribar a l’ànima emprès per l’OSV, l’orquestra ha convidat Comediants, per intercanviar experiències i aprendre plegats a anar més enllà per tal de sorprendre i commoure. Aquest és el repte que durant deu concerts es planteja com una aventura vital que té com a objectiu apostar fermament per la innovació i per l’intent d’apropar la música als joves oients. Potser la millor paraula que pot defi nir la residència de la companyia Comediants amb l’Orquestra Simfònica del Vallès és aprofundir, ajudar l’espectador a concentrar-se en el seu interior perquè s’ompli de llum. Trobar maneres que ajudin a desvetllar la capacitat d’escoltar, inventar formes que facin entrar encara més la música directament al pou de les emocions, per donar gaudi i joia a l’esperit. Direcció: Jaume Bernadet Munné Ajudant de direcció i coreògrafa: Montse Colomé Producció: Jin Hua Kuan Escenografia i disseny de vestuari: Jordi Bulbena Premsa i comunicació: Paca Sola
Fem comunitat. Compartim emocions
Formació orquestral
“L’àmplia difusió de la cultura i l’educació de la humanitat per a la justícia, la llibertat i la pau són indispensables a la dignitat de l’home i constitueixen un deure sagrat que totes les nacions han de complir amb un esperit de responsabilitat i d’ajuda mútua. Constitució de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura – 1945
Concertino Mirela Lico
Des de la Simfònica del Vallès volem participar en la difusió de la cultura des d’aquesta visió responsable. Quan els valors fonamentals de la societat trontollen fruit de la crisi econòmica i s’evidencien els riscos de fractura social i les desigualtats, és més important que mai aprofitar els espais de trobada de les manifestacions culturals per fer una crida a la responsabilitat i l’ajuda mútua. Aquest és el motiu pel qual cada concert de la temporada Concerts Simfònics al Palau acollirà una acció vinculada a una fundació de les que realitzen una destacada tasca social en el nostre entorn, tot agraint així, profundament, el seu compromís i la seva visió solidària.
Concertino associat Javier Mateos Violins I María D. González * Canòlich Prats ** Irina Galstian Joaquim Giménez Gala Grisin Alexandra Ivanovski Narcís Palomera Nathalie Smirnoff Rafael Torrescasana Dasio Castro *** Violins II Giovanni Giri * Carles Planas ** Paula Banciu Xavier Buira Vladimir Chilaru Roger Gich Joan Montero Xavier Riba Ruslana Vnebreaci Laura Madrià ***
Càritas és una entitat de l’Església catòlica que té com a objectiu promoure, orientar i coordinar l’acció social i caritativa de la diòcesi, i la finalitat d’ajudar a la promoció humana i al desenvolupament integral de les persones, sensibilitzar la societat i promoure la justícia social. Ara pots fer la teva donació des del mòbil a través de la nova app de Càritas. Càritas s’apropa a les noves tecnologies mitjançant la creació de l’app “Punt-rere-punt” per fer donacions a favor de les persones més desfavorides. Des de l’app http://app.caritasbcn.org/ca pots fer donacions de la quantitat desitjada, així com microdonacions d’1 euro. Per consultar els diversos projectes en els quals podeu col·laborar, podeu consultar el web de Càritas: www.caritasbcn.org
Violoncels Romain Boyer * Magdalenda Cristea ** Montserrat Biosca Joan Esplugas Marta Sala *** Adriana Alsina *** Contrabaixos Joan Collell * Joan A. Lozano ** Manel Ortega Susana Rivero ***
També hi pots col·laborar fent-te’n soci, trucant al 931 127 010 o entrant a www.caritasbcn.org www.entitatsambcor.org Segueix-nos a: www.facebook.com/caritasbarcelona www.twitter.com/caritasbcn MOLTES GRÀCIES PER TENIR UN SÍ PER A CÀRITAS!
Violes Joan Fèlix * Javier García ** Lynn Barton Josep Bosch Jordi Cos Manuel Esteban Jordi Roca *** Anna Ribera ***
http://app.caritasbcn.org/ca
WEB_ www.osvalles.com BLOC_ www.osvalles.com/blog
Equip de gestió Flautes Isabel Moreno * Xavier Pomerol ** Oboès Mercè Calderer * Laura Díaz ** Clarinets Antonio Galán * Ricardo Ríos ** Fagots Pau Solà * Pepa Fuster **
Consell d’Administració Jordi Cos, president Lynn Barton Òscar Diago Óscar Lanuza David Martí Carlos Megías Ricardo Ríos Núria Sales Gerent Alberto Sampablo Comunitat i territori Joan Cortès
Trompes Juan Fco. Bertomeu * Carles Domingo ** Laureà Vicedo Marc García Anguera
Director tècnic Óscar Lanuza
Trompetes Juan Antonio * Alexandre Baiget ** Juan Felipe Lince ***
Encarregat d’orquestra Joaquim Giménez
Trombons Paco Palasí * Senent Domingo ** Sergi Alonso **
Documentació musical Irina Galstian
Regidor Micky Galindo Administració i finances Núria Sales Sonia Carazo
Tuba Juanba Domènech
Comunicació Maite Sabalete
Timbales Marc Cabero *
Gestió de projectes Cristina López
Percussió Àlex Llorens * Jeremy Friedman Pere Cornudella
Secretària Pilar Abellán
Solista Assistent solista *** Col·laboradors del Conservatori Superior de Música del Liceu *
**
FACEBOOK_ www.facebook.com/simfonicadelvalles TWITTER_ www.twitter.com/osvalles
Propers Concerts Simfònics al Palau
CONCERT 8 06 ABR. 13 — 19.00 h
El Trio Ludwig: el TRIPLE de Beethoven Ludwig Trio Orquestra Simfònica del Vallès Rubén Gimeno, director B. Casablancas: Tres interludis (obra encàrrec) L. van Beethoven: Simfonia núm. 1, en Do major, op. 21 L. van Beethoven: Concert triple per a violí, violoncel, piano i orquestra, en Do major, op. 56
CONCERT 9 25 MAIG 13 — 19.00 h
Abduraimov, o quan Txaikovski va ressuscitar Behzod Abduraimov, piano Orquestra Simfònica del Vallès Rubén Gimeno, director J. Guinjoan: Archipiélago (selecció) P. I. Txaikovski: Concert per a piano i orquestra núm. 1 P. I. Txaikovski: El trencanous (selecció)
CONCERT 10 1 JUNY 13 — 19.00 h
I L ve Andrea M tis!! Orquestra Simfònica del Vallès Andrea Motis & Joan Chamorro group Rubén Gimeno, director You know I’m no good, Sophisticated lady, La javanesa, Summertime, Crazy he call me, Feeling good, The girl from ipanema bossa, In my solitude bossa, Mack the knife, My favorite things, Lullaby of birdland...