FESTES LÍQUIDES - LLIBRET FOGUERA PLA DEL BON REPÒS 2016

festes líquides

Foguera Pla del Bon Repòs-La Goteta 2016

pàg.- 1

pàg.- 2

festes líquides

Foguera Pla del Bon Repòs-La Goteta 2016

“El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià”

‘EL BOSC DE LA MEM`ÒRIA’, DE RUBÉN BODEWIG FOGUERA PLA DEL BON REPÒS-LA GOTETA 2013 PRIMER PREMI FOGUERES INNOVADORES D’ALACANT

índex UN LLIBRET LÍQUID, Albert Poveda i Gadea pàg.- 4

EL RENAIXEMENT DE LES MUIXERANGUES, Leyre Jerez i Marín DEL CASAL AL CARRER. CONSTRUCCIÓ D’IDENTITAT COL.LECTIVA PER A LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL, Col.lectiu Creaqció SOBRE L’IMPACTE ECONÒMIC DE LES FOGUERES, Sònia Tirado i González LA SOSTENIBILITAT DE LA FESTA, UN CAMÍ PER FER, Ignasi Seguí i Arnau EL CARTELL COM A EINA DE COMUNICACIÓ, Luís Amat i Vidal UNA PROPOSTA GRÀFICA PER A LES FOGUERES, Marina Zaragoza i Mayor PLUJA INCESSANT D’OBJECTES INNOVADORS SOBRE EL BULEVARD Cinqué concurs de fogueres innovadores de la Foguera Pla del Bon Repòs-La Goteta FOGUERA PLA DEL BON REPÒS-LA GOTETA 2016

CRÈDITS: EDITA: FOGUERA PLA DEL BON REPÒS-LA GOTETA IMPRIMEIX: INGRA IMPRESSORS TRADUCCIÓ I SUPERVISIÓ LINGÜÍSTICA: LEYRE JEREZ I MARÍN, JOSEP ANYÓ I MONTANYÉS FOTOGRAFIES: ARXIUS I APORTACIONS AUTORS ARTICLES, MARIO COLETO, ALBERT POVEDA JOSE LUIS COLETO VICENTE, DOMINGO MELERO, VICENTE GOMIS, VÍCTOR LÓPEZ ARENAS, MANUEL YAGÜE, ROBERTO CLIMENT DIPÒSIT LEGAL: A 285-2013 AMB LA COL.LABORACIÓ DE LA GENERALITAT

pàg.- 5

un llibret líquid ALBERT POVEDA i GADEA PRESIDENT DE LA FOGUERA

Si alguna cosa defineix el temps actual és el profund canvi social al que estem assistint al llarg dels últims anys.

Són temps “líquids”, en terminologia del sociòleg, filòsof i assagista polanés Zygmunt Bauman. Temps d’una modernitat líquida on l’individu cerca la necessitat de fer-se amb una identitat flexible i versàtil que faça front a les diferents mutacions que el subjecte ha d’enfrontar al llarg de la seua vida.

Però aquesta publicació no deixa de ser un llibret de foguera; contemporània, açò sí, allunyada del vell estereotip de publicació festiva que serveix simplement de preàmbul a la celebració amb una enumeració de càrrecs, i una successió d’insercions publicitàries. Des de fa molts anys, les pàgines del nostre llibret serveixen per a recuperar

PLA DEL BON REPÒS-LA GOTETA

la història de la nostra ciutat, o per a arreplegar el llegat experimental dels monuments més innovadors i avant-

@apgalacant

guardistes.

Enguany el nostre llibret pretén arreplegar diferents experiències, accions i opinions que ajuden a entendre millor que també en l’àmbit festiu estem assistint a certes transformacions que dibuixaran en un període proper noves identitats tant en l’àmbit col.lectiu, com en l’individual.

pàg.- 6

pàg.- 7

És per tant un llibret líquid, que paradoxalment, és l’única cosa sòlida que quedarà després que el foc devore les restes de la foguera, i no se salve del foc ni l’esperit líquid de Mr. Bauman.

ZYGMUT BAUMAN SOCIÒLEG

DANSA DE LA MOIXIGANGA TITAIGÜES (VALÈNCIA)

LEYRE JEREZ i MARÍN ESTUDIANT DE FILOLOGIA CATALANA, FOGUERERA I MUIXERANGUERA

@LeyreHolzwarth

El

renaixement de les pàg.- 8

muixerangues El dia 11 d’octubre de 2014, la Muixeranga d’Alacant feia la seua presentació davant la imatge de la plaça dels Cavalls, un marc incomparable de la nostra ciutat. Des d’eixe moment, es va crear un món de cultura i estima cap a la terra que es compartia amb altres localitats de la terreta i que mai no havia vist en la meua ciutat.

Però, què són les muixerangues? Són torres humanes amb intenció de representar un conjunt d’imatges plàstiques. No tenim un origen clar del naixement del fet de fer torres humanes però podem remuntar a mitjans del segle XIII per a trobar una explicació. La història ens conta que els cristians, quan comencen a conquerir el Regne de València, hereten dels àrabs el costum de fer torres humanes.

Aquest costum va evolucionant i s’hi estén per tot el Regne de València però d’una manera diferent de què entenem ara. S’escampa la tradició de fer torres humanes cada vegada que se celebra un esdeveniment. De fet, el poble de Titaigües (València) encara fa la dansa de la moixiganga una vegada cada set anys per a celebrar les festes patronals, on barregen elements profans i religiosos en honor a la Verge del Remei amb música, ball i torres humanes.

pàg.- 9

PLATJA DEL POSTIGUET, PRINCIPIS DEL SEGLE XX

pàg.- 10

Amb el temps, la nova tradició instaurada als pobles valencians igual que arriba, s’hi perd i la gent deixa de banda el costum. Llavors, el 1724 hi ha un punt d’inflexió en el món de les muixerangues perquè l’església, que fins aleshores estava al marge, incorpora i adopta les torres humanes dins de la processó a la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. A partir d’aquest moment, s’institucionalitza el fet de fer aquestes torres i dóna pas al que coneixem ara com a muixeranga. Per aquest motiu trobem figures que mostren imatges religioses com ‘la marieta’ que representa l’assumpció de la Mare de Déu o ‘el retaule’, que simula l’estructura de fusta amb el mateix nom que trobem a l’església. Llavors, deixa de ser un fet espontani i es transforma en una tradició que, els voltants d’Algemesí, també s’apropien.

A mitjans del segle XVIII, es fa el desdoblament de muixerangues i castells quan els camperols que conreen l’arròs a l’Albufera de València se’n van a fer-ho al Delta de l’Ebre (Tarragona). Açò fa que se’n porten part de la cultura, com va ser la tradició de fer torres humanes, cap a Catalunya i que, primerament, va ser coneguda com a ‘ball dels valencians’. Llavors, aquest costum va evolucionant al llarg del temps i es comencen a observar diferències entre els castells i les muixerangues. Els primers busquen l’altura i els segons continuen amb les figures plàstiques comentades adés.

A Alacant, gràcies als estudis que s’han fet, sabem que hi ha gent que recorda haver vist a la platja torres humanes de forma habitual dins i fora de l’aigua i, aquest mateix fet, també s’ha vist en altres localitats com Vinaròs o Peníscola a principis del segle XX. Una de les nostres fonts és un documentari del nodo franquista sobre la ciutat d’Alacant en què apareix un fragment d’una gravació en la qual hi ha una estructura que sembla una muixeranga feta a la platja del Postiguet d’Alacant.

A mesura que passa el temps, les poblacions que envolten Algemesí comencen a tornar a reviscolar les muixerangues, però el moment clau és el 1997, quan es crea la Nova muixeranga d’Algemesí. La fundació d’aquesta nova colla aporta la composició mixta al món de les torres humanes i, amb això, es crea una altra visió i fa que el fet muixeranguer arribe fins a llocs en què mai no havia arribat.

VINARÒS, 1962

pàg.- 11

Però el boom muixeranguer va arribar el 2012-2013 quan s’escampa sense límits per tot el territori. Molta gent del País Valencià comença a voler crear colles en pobles de totes les comarques del nostre territori i es torna habitual que totes les festes i celebracions acaben coronades per una muixeranga ja siga la pròpia o la del poble veí.

Fins que arribà a Alacant, on naix la muixeranga més al sud de tot el País Valencià. Aquesta és una colla que pisa ben fort des del principi i que es reconcilia amb la seua cultura que semblava oblidada.

MUIXERANGA D’ALGEMESÍ

La Muixeranga d’Alacant naix quan dos membres actuals amb les mateixes inquietuds fan una crida per les xarxes socials per a saber quanta gent estaria interessada a formar part d’una muixeranga. La proposta va ser ben acceptada per la gent d’Alacant i els seus voltants i es va fer un primer assaig després d’un parell de reunions organitzatives. La nova colla es va crear gràcies a l’ajuda de la Nova muixeranga d’Algemesí, la Muixeranga de Camp de Túria i la Muixeranga de Pego que van fer tot el possible perquè continuàrem pel bon camí i perquè aprenguérem les coses essencials d’aquest món.

Un dels trets característics de la Muixeranga d’Alacant és la tria dels colors que la representa: blanc i blau, els de la bandera de la ciutat.

FOGUERA DE BENALUA, 1958 (RAMÓN MARCO)

pàg.- 12

Un altre element que connecta la muixeranga amb Alacant és el seu logotipus, que barreja “la cara del moro” del mont Benacantil, la senyera i una torre humana.

La cultura i les seues diferents manifestacions sempre van de la mà i un exemple d’aquesta afirmació el trobem ben a prop. El 1958, l’artista foguerer Ramón Marco Marco va crear un monument amb forma de muixeranga per a la Foguera de Benalua com a mostra de solidaritat amb València per la riuada del 14 d’octubre de 1957. Gràcies a aquesta creació, la foguera va rebre el primer premi de Categoria Especial.

Les conclusions que podem traure al respecte són ben positives. L’arribada del fet muixeranguer a Alacant ha sigut una explosió cultural en tots els sentits tant per revifar la llengua com la tradició. En general, es percep la necessitat dels valencians de recuperar les seues arrels, d’indagar en el passat i reviure i reviscolar la cultura perduda. També, a part de ser una manera de reconciliació amb la terra i la llengua, és una manifestació tradicional que implica treballar braç a braç amb un grup de persones i el contagi dels seus valors fonamentals com són la força, el seny, la germanor i la constància.

Salut i muixerangues!

I APLEC DE MUIXERANGUES AMB MOTIU DE LES FOGUERES 2015 AVINGUDA ALFONS X EL SAVI

pàg.- 13

CREARQCIÓ COL.LECTIU DE JOVES ARQUITECTES / VALÈNCIA

@crearqcio

Del

casal pàg.- 14

al

carrer

pàg.- 15

Construcció d’identitat col.lectiva per a la transformació social

Fer una falla no és fàcil. Construir una falla des de la visió d’un col•lectiu de joves arquitectes tampoc és senzill. Per fer-ho vam haver de reconéixer quines poden ser les repercussions d’aquesta sobre l’espai públic, repensar el com es mostra i el com es construeix. Però, les respostes foren immediates: es mostraria i ens mostraria tal qual som, i es construiria amb el coneixement que tenim, la nostra formació.

Per tant, podríem dir, que la innovació es transforma en una voluntat per reinventar allò que ja teníem, reaprendre de la tradició per continuar avançant.

Mitjançant la participació directa dels fallers i ciutadans de Carlet hem construït dos monuments fallers que han anat molt més enllà. S’han situat enmig de la preparació de la festa, vertebrant i estructurant

‘DRAPS BRUTS’, FALLA 2016 AVINGUDA BLASCO IBÁÑEZ DE CARLET

les temàtiques dels diferents cursos fallers. Així, han servit per a donar respostes i generar noves preguntes, que després d’una manera o d’una altra, s’han vist reflectides al monument, ferramenta vertadera d’intercanvi i comunicació de la festa.

pàg.- 16

Fer una falla per al grup d’innovadores i experimentals era un repte. Però el que hem acabat fent han sigut dos processos experimentals que tenien com a objectiu principal la construcció d’una falla. La reflexió entorn de la festa ens ha permés dotar de contingut als “objectes” falla entenent, aleshores, que el monument es construeix durant tot l’any per sedimentació continua. Mitjançant tallers participatius amb les persones de la comissió s’han anat decidint i construint el significat, el contingut, la materialització i el discurs de la falla. Fins i tot s’ha adaptat el procés a les característiques de la comissió infantil, fent-lo d’una manera més directa i immediata, possibilitant així la participació real en la construcció de la seua falla.

pàg.- 17

PROCÉS DE PROGRAMACIÓ DE LA CREACIÓ I CONSTRUCCIÓ DEL MONUMENT FALLER AMB MEMBRES DE LA COMISSIÓ

‘DRAPS BRUTS’, FALLA 2016 AVINGUDA BLASCO IBÁÑEZ DE CARLET

pàg.- 18

pàg.- 19

DIFERENTS MOMENTS DE LA CREACIÓ I CONSTRUCCIÓ DEL MONUMENT FALLER AMB MEMBRES DE LA COMISSIÓ I DEL COL.LECTIU CREARQCIÓ

TRANSPORT DES DEL TALLER AL CARRER DE LA FALLA ‘DESBOCATS...AMB TOTS VOSALTRES’, FALLA 2015 AVINGUDA BLASCO IBÁÑEZ DE CARLET

pàg.- 20

‘DESBOCATS...AMB TOTS VOSALTRES’, FALLA 2015 AVINGUDA BLASCO IBÁÑEZ DE CARLET

Fer una falla i fer més que això. Perquè per nosaltres fer una falla era un repte. Una manera de posar damunt de la taula les nostres intuïcions sobre allò que podia ser el monument faller.

Apostant per la seua capacitat transformadora de l'espai públic la possibilitat d'adquirir una actitud i una manera d'ocupar-lo.

Així, sense cap mena de pretensió estètica, ens proposem realitzar un experiment.

Un experiment que a priori no hauria de ser una barrera arquitectònica, tampoc hauria de fer ús de cap mena de tanca de seguretat, construït amb material reciclat i 'sostenible', o almenys el menys contaminant possible. Per tant amb uns objectius i una manera de fer clara començarem a treballar.

Desbocats... amb tots vosaltres, el projecte de 2015 estava format per 7 figures de cavall posades en fila que representaven a les set comissions falleres de la localitat. Les relacions entre les figures i les seues posicions van vindre determinades per l’estudi social que els fallers feren respecte a les seues relacions amb les altres comissions. Així hi havia figures enfrontades, figures corrent sense direcció... Sota a aquestes figures uns marcs tractaven de generar un perfil urbà que es rematava a l’inici de la falla amb la falla infantil. D’aquesta manera el monument infantil passava a ocupar el lloc que tradicionalment havia ocupat la falla gran.

A més, en aquest lloc es situaven dos peces de mobiliari urbà efímeres combustibles, dos gronxadors que els nens van poder estar utilitzant al llarg de la setmana fallera. Així les dues peces tenien una utilitat festiva a més d’una finalitat de vigilància directa sobre la falla.

pàg.- 21

pàg.- 22

pàg.- 23

Draps Bruts ha estat un projecte amb el qual s'ha treballat la nostra quotidianitat, mitjançant el qual s'ha buscat reflectir temes que han interessat o interessaven a la comissió fallera. En aquest cas la participació dels fallers es va produir des d'un primer moment, i en tot moment han anat reconduint el projecte i definint els condicionants que van finalitzar en la construcció del monument.

Amb aquest procés, es van introduir noves narratives al voltant dels draps bruts que tots tenim a escala personal, social i col•lectiva. Es va voler construir un lloc des del qual mirar-se, mirar-nos i reflexionar. Un espai per qüestionar i reflexionar al voltant de les nostres rutines diàries, el nostre bagatge, les nostres idees, prejudicis i comportaments. Per a així generar una reflexió personal al voltat de cadascú que servira per a aprendre, desaprendre i continuar vivint en societat de la millor manera possible. Per a així construir en societat el present, per fer un futur on els Draps Bruts no estiguen amagats, sinó que es mostren sense vergonya per poder llavar-los entre totes.

‘DRAPS BRUTS’, FALLA 2016 AVINGUDA BLASCO IBÁÑEZ DE CARLET

TALLER AMB ELS XIQUETS DE LA FALLA PER A LA CREACIÓ DE ‘SOMNIS QUOTIDIANIS’

pàg.- 24

‘SOMNIS QUOTIDIANIS’, FALLA INFANTIL 2016 AVINGUDA BLASCO IBÁÑEZ DE CARLET

Amb Somnis Quotidians l'objectiu principal era reforçar la identificació dels més petits amb el seu monument. En 2015 la seua història era 'cinc circs', on cadascú va realitzar amb caixes de cartó de colors uns personatges que després formarien part del conte. Aquest conte tenia cinc escenaris on es creuaven les històries d'aquests personatges, dins de l'estètica de la falla gran. Amb aquest nou projecte l'objectiu era que totes identificaren la falla sencera com a seua. Així tots* junts vam decidir quins canvis realitzaríem en les peces de mobiliari que teníem preparades, per a convertir-les en personatges de la falla. Els pares de manera simultània anaven realitzant al taller aquestes modificacions. Després sols faltava donar color a la falla.

Aquesta falla buscava parlar dels mons ocults dels més petits. Ells són considerats per estar lliures de prejudicis, 'draps nets' i per tant, la idea principal era construir amb objectes quotidians amb els quals estaven familiaritzats, un altra realitat. Un món inferior, baix de la taula-aranya al qual només els nens poden accedir, i amb el qual només ells són capaços d'imaginar.

CREMÀ DE LA FALLA ‘SOMNIS QUOTIDIANIS’

pàg.- 25

ESCENOGRAFIA CREADA PER A L’ACTE D’EXALTACIÓ DE LES FALLERES DE LA FALLA AVINGUDA BLASCO IBÁÑEZ, CARLET

pàg.- 26

D'aquesta manera s'ha produït una modificació de l'imaginari col•lectiu entorn del que pot ser o no, una falla. A més s'ha augmentat la seua implicació en general en les activitats que la falla realitza al llarg de l'any, ja que contínuament s'havien de prendre decisions i realitzar treballs que anaven encaminats directament a la construcció col•lectiva del monument. Millorant també així la comunicació interna del grup i augmentant-la capacitat per resoldre conflictes.

També s'ha produït una millora en quant a la memòria de l'objecte falla. Els records han deixat de ser l'aspecte, la forma o el color de la falla i han passat a ser les mateixes vivències personals entorn de la construcció de la falla.

Així podríem dir que les nostres falles han estat una bona manera d'experimentar dos processos distints amb l'objectiu de construir una falla. Que aquests processos podrien servir per a fer una falla, una casa o una ciutat, si hi haguera voluntat de fer-ho. Estem segurs de no haver inventat res nou, i que la nostra tasca ha sigut una manera més de recuperar i valorar allò que semblava oblidat al món faller. Per tant, continuarem apostant per aquesta manera de fer, perquè altres models de festa són possibles i cada vegada més es demostra amb el treball conscient que enceten aquestes comissions ‘especials’.

pàg.- 27

SÒNIA TIRADO I GONZÁLEZ DOCTORA EN PSICOLOGIA REGIDORA D’OCUPACIÓ I SANITAT A L’AJUNTAMENT D’ALACANT

@SoniTirado

pàg.- 28

Sobre l’impacte econòmic de les Fogueres

pàg.- 29

Cultura, tradició, art. Arrels, identitat, ciutadania, germanor. Poble. Conceptes que per si mateixos justifiquen l'existència de les Fogueres. Sense ells no entendríem la nostra Festa.

Allò que començà com un ritual relacionat amb l’agricultura, es transformà, des dels inicis del segle XX, en l’esdeveniment més rellevant de la ciutat d’Alacant, esdeveniment que, any rere any, uneix a locals i visitants i mobilitza a quasi tots els sectors de la nostra ciutat.

Que les Fogueres són una potencial font de riquesa i ocupació és innegable. En aquest sentit, les despeses que fan els visitants a la festa els dies de Fogueres han sigut quantificades en vora 22 milions d'euros diaris a l'informe “Impacto Turístico de les Fogueres de Sant Joan de Alicante” que va realitzar l'equip de l'Institut Universitari LA BELLESA DEL FOC INFANTIL 2015 I LES SEUES DAMES D’HONOR AMB ELS SEUS VESTITS DE FESTA

pàg.- 30

d'Investigacions Turístiques de la Universitat d'Alacant en setembre de 2013. Estem parlant d'una mitjana de 500 mil persones que cada dia de fogueres gaudeix de la nostra festa i gasta els seus diners en allotjament, transport, restauració, compres i altres. L’hostaler sembla ser el sector més afavorit, fins al punt que, ens diu l’anomenat informe, el 63% de les empreses augmenten el nombre d’ocupats en eixes dades.

Per descomptat, nosaltres, els alacantins i les alacantines, també gaudim de la nostra festa i també fem despeses en els mateixos conceptes, què segons el mateix informe sumen 15 milions d'euros, una mitjana de 28 € per persona i dia. Si, a més, li afegim alguna despesa addicional en roba, calcer, perruqueria i estètica, la xifra pot arribar a ser molt major.

I què dir de l’ànima de la Festa, els monuments, les fogueres, que hi representen l’eix central i que li donen sentit, què aquest 2016 tenen uns pressupostos al voltant de 2 milions d'euros.

Mestres foguerers, pirotècnics, indumentaristes, representen les principals activitats econòmiques de la Festa i, al mateix temps, són professions que possiblement no existirien sense la mateixa.

Però, fins i tot la seua rellevància, tot això no només és el cap de l’iceberg. Les Fogueres són una festa plena de tradició i cultura que manté un col•lectiu de dones i homes que, a més a més, vertebren i donen vida cultural i social als barris, alhora que generen un moviment econòmic molt important. Persones anònimes

què amb dedicació, il•lusió, treball, esforç, generositat i sense ànim de lucre se senten recompensades sols per ser fidels a la nostra tradició i a la nostra festa. L'activitat foguerera va més enllà dels monuments i els visitants: lloguer i despeses dels locals, perruqueries, floristeries, sales de festes, espectacles, seguretat, neteja, tintoreria, il•luminació, fotografia, pirotècnia, arts gràfiques, bandes de música, confecció, bandes i insígnies... ascendeixen a milions d'euros. 90 fogueres, 69 barraques, donant vida i riquesa a la ciutat, sense els quals no serien possibles ni rendibles molts àmbits.

Sabem que l’activitat econòmica generada per la Festa ha experimentat un gran creixement. Precisament per això seria una errada pensar que ja està tot fet, més ben al contrari, hem de cuidar-la i avançar en ella sense deixar de costat altres aspectes no menys importants com la seua sostenibilitat mediambiental (la contaminació atmosfèrica, lumínica i acústica, l’excés de despesa energètica, la gran quantitat de residus què es generen), la sostenibilitat social (destrossa de material urbà, problemes de convivència), la millora de la qualitat dels serveis oferits per tal d’augmentar el seu impacte turístic, o, i no menys important, la quantitat i qualitat de l’ocupació que puguem ser capaços de generar. La nostra Festa és com la nostra xiqueta: l’hem de cuidar i acaronar, ajudar-la a créixer, però posant-li límits, sense consentir-la, perquè puguem estar orgullosos d’ella.

Cultura, tradició, art. Arrels, identitat, ciutadania, germanor. Poble. Però també riquesa, economia, benestar, prosperitat i treball. A la Festa, també, com deia el poeta Miquel Martí i Pol, “tot està per fer i tot és possible”.

pàg.- 31

FERRAMENTA AL TALLER DE LA FAMILIA GRANJA

SÒNIA TIRADO VISITANT L’ALUMNAT DEL TALLER D’ARTISTES CONSTRUCTORS DE FOGUERES, IMPULSAT PER L’AGÈNCIA LOCAL DE DESENVOLUPAMENT

IGNASI SEGUÍ i ARNAU LLICENCIAT EN HISTÒRIA I MÀSTER EN INTEGRACIÓ EUROPEA

@SeguiIgnasi

pàg.- 32

La sostenibilitat de la festa: un camí per fer

pàg.- 33

Hi ha un fet al qual no se li ha donat gaire importància que va tindre lloc durant l’acció portada a terme a Göteborg per promocionar les Fogueres de Sant Joan.

Es tracta de la prohibició per part de les autoritats locals de cremar la foguera que es va traslladar en camió degut a que contravenia la normativa ambiental sueca. Desconec si des de la Diputació Provincial o l’Ajuntament d’Alacant s’havien parat a pensar en el que pretenien fer, que era ni més ni menys que cremar derivats del petroli juntament amb pintures fetes amb metalls pesants a un dels països amb una de les normatives ambientals més desenvolupades que hi ha al món.

No vull dir que no s’hagen de fer accions promocionals de les fogueres, però sí que s’han de portar a terme amb trellat i tenint en compte el perfil i comportament del turista objectiu del mercat al qual ens adrecem.

DETALL DE LA FALLA INFANTIL POLITÈCNIC, TARONGERS-CAMÍ DE VERA, VALÈNCIA 2016

DETALL DE LA FOGUERA “PY DECONSTRUIDO” PLA DEL BON REPÒS 2011. ENRIQUE MARTÍNEZ / FRANCISCO GRANJA TOTA FETA DE FUSTA I CARTÓ

pàg.- 34

El problema és que Espanya és un país de contradiccions, ací podem implementar unes polítiques dirigides a reduir les emissions contaminants de vehicles mitjançant la peatonalització de carrers, la reducció de la velocitat màxima permesa al centre de la ciutat, la creació de nous carrils bici, la bonificació de l’IVTM per aquells vehicles menys contaminants, etc. I, alhora, permetre durant les Fogueres de Sant Joan que, pràcticament sense cap impediment, s’alliberen a l’atmosfera grans quantitats de partícules contaminants, entre elles metalls pesants. Una cosa pareguda passa amb l’horda rociera que arrasa al seu pas una zona protegida com és el Parc Nacional de Doñana any rere any, de fet, els alacantins no som una excepció en este assumpte.

Però sembla que Suècia no és així, enllà les lleis mediambientals regeixen tot l’any, sense excepció. Este va ser només un dels molts errors que es van cometre a l’hora de planificar i executar esta acció promocional.

Suècia va ser un dels primers països que van desenvolupar una legislació mediambiental als anys 60 de segle XX. A dia de hui, fins i tot les espelmes al país nòrdic tenen una etiqueta de qualitat ambiental que garanteix que estan fabricades amb materials no contaminants. Per això, ens hem d’imaginar la cara dels suecs quan els comunicaren la composició de la foguera i es donaren compte que el què anaven a cremar era, ni més ni menys, poliestirè expandit... lògicament, la resposta va ser no.

I és que el poliestirè expandit o suro blanc, material amb el que es fan les foqueres, juntament amb les pin-

tures i els focs artificials que s’utilitzen per calarles-hi foc, desprenen una gran quantitat de partícules contaminants que no estan permeses per les lleis mediambientals del país nòrdic. Tampoc haurien d’estar permeses ací, ja que de la directiva europea sobre qualitat de l’aire es deriven la resta de legislacions europees en la matèria i nosaltres no som una excepció.

pàg.- 35

El suro blanc es va introduir als anys 90 del segle passat. Este material ha permès als artistes foguerers incrementar l’espectacularitat de la flama i la mida dels monuments a un preu molt alt, com és el de multiplicar per 1.500 durant la nit de la cremà a Alacant la quantitat de metalls pesants que s’alliberen a l’atmosfera. Amb els focs artificials passaria una cosa semblant. A nosaltres ens pot semblar això un detall sense importància, però en altres societats avançades és un tema molt important. Sobretot, si el què es pretén és presentar, al igual que les Falles, una candidatura per esdevenir Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Un dels criteris que exigeix la UNESCO a les candidatures presentades és que han de ser compatibles amb els principis del desenvolupament sostenible. I este és sense dubte el major obstacle que tenen tant les Falles com les Fogueres per esdevenir Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. En este sentit, a València en comptes d’afrontar el problema, l’anterior govern va tracta d’amagar-lo tal i com es pot escoltar al vídeo de presentació de la candidatura de les Falles a Pa-

‘DE PESOS I CONFLICTES’, FALLA LEPANTO-GUILLEM DE CASTRO 2016, OBRA D’ANNA RUIZ

trimoni Immaterial de la Humanitat que, quan parla de la composició de les Falles, diu que tenen una estructura de fusta, cartró, teles i “nous materials”. I si cola, cola... De fet, amb una tàctica semblant Consuelo Císcar ja va fer creure a The Economist que l’IVAM tenia més visitants que el Tate Modern de Nova York.

El turista s’està conscienciant sobre la necessitat de consumir productes i serveis turístics cada volta més sostenibles i, en este sentit, pareix que no anem pel bon camí. Especialment, si tenim en compte que el tema de la combustió dels materials de les fogueres és només un aspecte a tenir en compte quan parlem de sostenibilitat, n’hi ha d’altres igual d’importants que requereixen la nostra atenció com els residus generats i el seu tractament, els nivells de soroll, etc. Hem d’assumir, per tant, que la sostenibilitat de les destinacions turístiques és un criteri de decisió pel turista cada volta més important.

pàg.- 36

Tornar als materials tradicionals com el cartró o tractar d’introduir nous polímers biodegradables fets a base de la pell de la taronja, el blat de moro o la pell d’arròs i també pintures sense tòxics ha d’esdevenir una prioritat per la festa de les Fogueres de Sant Joan a on totes les comissions han d’estar implicades, si el que es vol és tindre alguna possibilitat de rebre algun dia el reconeixement de la UNESCO. En definitiva, les Fogueres de Sant Joan han de competir en autenticitat i originalitat, perquè hem de ser realistes, no podem competir en espectacularitat amb les Falles de València pel simple fet que hi ha una gran diferència entre el pressupost que es dedica al monument a Alacant i a València. I tampoc crec que siga necessari, hem de treballar la qualitat de l’experiència i la seua sostenibilitat per damunt d’altres aspectes que, en realitat, no són tan importants.

‘HOPE’, FOGUERA PLA DEL BON REPÒS 2012, RICARDO CÁVOLO (CONSTRUCCIÓ PACO GRANJA)

pàg.- 37

LUÍS AMAT i VIDAL DISSENYADOR GRÀFIC

pàg.- 38

El cartell com a eina de

comunicació

pàg.- 39

A l’estiu de 2015, la revista Canelobre de l’Institut Juan Gil Albert, va publicar el seu número especial 65 amb el títol “Imatge, Disseny i Comunicació a Alacant, 19752015”. A més de contenir treballs destacats de 50 professionals de la província (m’enorgulleix estar entre ells) realitzava un profund estudi sobre diversos aspectes de la imatge i comunicació, tals com la imatge d’Alacant a través del cinema, la imatge en el diari Información, Alacant a través de les seues campanyes turístiques, imatge gastronòmica, la publicitat en el torró, comunicació i cultura, evolució de la publicitat alacantina, etc. Jo vaig ser requerit per a escriure un extens article sobre la imatge de les festes, donada la meua doble condició de dissenyador gràfic i fester.

Reproduiré alguns paràgrafs d’aqueix text perquè encaixen perfectament en el desenvolupament del tema que el meu admirat amic Albert Poveda m’ha sol•licitat per a aquest llibret, que versarà sobre la imatge gràfica que la Festa de Fogueres projecta a l’exterior, la qual ha d’influir en la percepció d’un públic neòfit que té formada una idea conscient i subconscient de les falles, una festa a la qual la nostra és idèntica però que els alacantins hem donat per anomenar d’una altra manera. Difícil tasca.

CARTELL DEL CASTELL DE L’OLLA 1989 OBRA DE MIGUEL CALATAYUD, REALITZAT PER ENCÀRREC

PRIMER CARTELL DE FOGUERES. ES POT APRECIAR LA GRANDÀRIA DELS CARTELLS D'AQUEIXA ÈPOCA

VENDRE LA CIUTAT A TRAVÉS DE LA SEUA FESTA. Independentment del valor tradicional i cultural que posseeix tota commemoració festiva, no hi ha dubte que la imatge que transmet li atorga un valor que va més enllà de la seua puresa i essència i que transcendeix del propi arrelament popular; aqueixa imatge serà directament proporcional a l'atractiu turístic, que en definitiva és l'objectiu final de les celebracions. No hi ha localitat indiferent amb la promoció de les seues festes, sentint-se més orgullosos, tant autoritats com a festers, quan més conegudes són allèn les seues fronteres. Tot açò té una fi: ser generadores de riquesa. A interès turístic de major nivell, major índex de visitants, i per tant, més ingressos i beneficis locals. I per descomptat, major notorietat per a la ciutat.

pàg.- 40

Açò sempre ha sigut així. Per posar dos exemples, en el bàndol de l'alcaldia d'Alacant, properes les llavors Festes Majors d'agost en Honor a la Verge del Remei de l'any 1894, i en el bàndol anunciador de les primeres Fogueres en 1928, es trien els següents paràgrafs: “El Excelentísimo Ayuntamiento de Alicante ha acordado hacer público el programa de festejos... para dar nuevos alicientes a esta población en la temporada veraniega, que motiva la estancia entre nosotros de numerosos forasteros atraídos por las comodidades de los balnearios de nuestra hermosa y tranquila playa” (1894); “Si estimamos que se trata de una empresa útil, que puede ser en lo porvenir, más que en el presente, de positivos resultados, porque atraiga al forastero proporcionándole amena distracción y grato esparcimiento” (1928). És molt important que la base siga sòlida, és a dir, que el festeig estiga arrelat, que els qui ho fan possible tinguen una gran dosi de sentiment i entusiasme, i cal afegir-li l’originalitat de les seues manifestacions festives. Amb aquests ingredients, atributs del producte, s’ha d’aconseguir l’interès turístic local, comarcal, de comunitat autònoma, nacional o internacional, segons la qualitat i antiguitat dels festejos, perquè així, un major públic objectiu conega la ciutat a través de l’atractiu de la seua festa. I és llavors quan entra en tota regla una adequada estratègia de màrqueting que ha de derivar en eficients campanyes publicitàries i per descomptat en què la imatge transmesa, no solament a l’exterior, sinó als propis ciutadans, siga adequada i concorde als temps.

El cartell ha sigut la base per a exportar aqueixa imatge principal capaç d’atraure; no en va, al llarg de la història, s’ha comptat amb prestigiosos dibuixants, il•lustradors i artistes que han sigut capaços de divulgar el que necessita el receptor per a aconseguir vendre una festa. El cartell és una especialitat del disseny molt concreta per a la qual no tots estan preparats.

LA GRÀFICA DE LES FOGUERES

CARTELL DE LORENZO AGUIRRE PER A ANUNCIAR A FRANÇA I ALGER LES FESTES D’HIVERN DE 1911, BASANT-SE EN ELS ATRACTIUS DE LA CIUTAT

En els últims anys, els concursos de cartells de diverses localitats, entre les quals incloc Alacant i les seues Fogueres, no han trobat aqueixa imatge notòria, atractiva, seductora i diferenciadora que mostre les excel•lències festives, potser siga per l’escassa participació de professionals de publicitat i imatge en els concursants, però sobretot en els jurats, formats principalment per polítics i representants d’entitats festeres que es limiten a seleccionar un cartell basant-se més o menys en l’estètica concorde als seus gustos personals, sense mesurar com va a ser rebut el missatge pel públic al que es pretén captar. No són conscients que el cartell no és per a anunciar-los la festa a si mateixos, sinó que és un element comunicador de vital importància. Potser per açò, la RAE associa la paraula cartell a prestigi i reputació.

Un dels reptes més complicats en la publicitat és anunciar un producte similar a un altre, volent atorgar-li posicionament sense definir un clar factor diferenciador que li faça trobar un buit de mercat. Si a més la imatge que projecta no és coherent, professional, ni adequada als temps, la situació s'agreuja. Més difícil encara és promocionar aqueix producte, amb les mateixes característiques que un altre amb més notorietat, cridant-ho de manera diferent i vendre-ho al mateix públic objectiu.

Açò és ni més ni menys, al meu entendre, la qual cosa ocorre en les Fogueres de Sant Joan, festa que, segons va escriure el desaparegut periodista Adrián López, “està constantment gastant esforços i diners per a demostrar que és diferent a les falles quan en realitat és igual”. Sobre la base d'aqueixa obstinació diferenciadora, a vegades obsessiva, la seua comunicació no té com a fi un posicionament concret fruit d'una estratègia de màrqueting, sinó que passeja sense rumb fix i dispers, en mans poc professionals, en lloc de conjuminar esforços per a reinventar la festa i que aquesta siga una font d'ingressos turístics i una adequada promoció de la ciutat.

El primer cartell, obra de Lorenzo Aguirre, de la mà de la societat “Alicante Atracción”, va transmetre amb gran mestratge els al•licients que el foraster trobaria en la ciutat, no oblidem, que les Fogueres van nàixer per a fomentar el turisme, que en aqueixos anys preferia les platges càntabres a les alacantines. En 1928 es van plantar el dia 23 i es van cremar el 24, ja en la matinada del dia 25, per caure aqueixes dates en cap de setmana i així ser més efectiva l'acció promocional, la qual cosa va fer que la cremà (fins llavors de trastos vells) es retardara un dia, canvi de dates que s'ha conservat des de llavors fins ara. En aqueixos primers anys de les Fogueres, fins a arribada la guerra civil, la imatge que es va transmetre va fer que la festa tinguera ressò destacat en la premsa nacional, i està escrit que en 1933, van arribar a Alacant tal quantitat de forasters, que van omplir les places hoteleres i es van haver d'habilitar les 400 cabines d'un creuer ancorat en el port. No obstant açò, després de la contesa, no va ressorgir amb la mateixa força, arribant fins i tot a témer-se la seua desaparició a principi dels anys 50 (de les 31 fogueres que es van plantar en 1936, en 1951 van ser només 17). En els anys 60 va començar a recuperar-se tímidament i a la fi dels 80 va començar a admetre actes i costums, molts d'ells aliens a la tradició i cultura popular d'Alacant, la qual cosa li va allunyar del posicionament que va tenir en els seus principis. Un fidel reflex d'aquesta realitat són els seus cartells, la majoria buits en contingut, que des de fa 30 anys, excepte glorioses excepcions, no transmeten una imatge de la festa capaç de donar-li una notorietat adequada.

pàg.- 41

1987. PRIMER CARTELL D'ALCOI, OBRA DE MANOLO BOIX, REALITZAT PER ENCÀRREC DIRECTE. APRECIEM LA GRANDÀRIA AL ESTIL DELS CARTELLS ANTICS

NOU LOGOTIP IDENTIFICADOR DE LA FOGUERA SANT BLAI DE DALT, UN DELS MEUS DISSENYS QUE PRETENEN L'ACTUALITZACIÓ GRÀFICA DE LA FESTA.

CARTELL D’ACOI 2016, OBRA DELS GERMANS PIÑERO

PORTADA DE L’EDICIÓ D’ESTIU 2015 DE LA REVISTA CANELOBRE

pàg.- 42

pàg.- 43

CONCURS O ENCÀRREC DIRECTE? Malgrat haver creat una vicepresidència d'imatge i comunicació dins de la Federació de Fogueres, el seu escut o logotip és un restyling realitzat en 1988 seguint la moda tipogràfica de l'època, ara antiquada i en desús, la qual cosa li confereix una imatge antiga que dista de la modernitat i avantguarda que es desitja transmetre. Igual ocorre amb gran quantitat de comissions de Fogueres, els escuts recarregats i obsolets de les quals no són precisament el reflex gràfic promocional adequat. Un dels problemes de la festa de Fogueres és la seua autosuficiència, recorrent a components de les pròpies comissions a els qui, sense serho, se'ls donen tasques de comunicadors gràfics, no sent conscients que la imatge que transmeten és tal com es posiciona la festa, fins i tot hi ha comissions que convoquen concursos amateurs poc remunerats per a triar una marca la qualitat gràfica de la qual brilla per la seua absència.

Afortunadament, hi ha districtes que no solament estan actualitzant tota la seua iconografia i cuidant les seues publicacions, sinó que, com en el cas de Pla del Bon Repós– La Goteta, estan realitzant una promoció adequada optant pel factor diferenciador i original. Potser les Fogueres, a través del seu òrgan rector i del propi Ajuntament, haurien de plantejar-se comptar amb bons professionals i no aficionats inexperts sense criteris polítics per a crear un estil propi, una imatge coherent i fixar d’una vegada per sempre el rumb de la seua imatge i comunicació.

Mai he sigut partidari dels concursos si el jurat no m'ha merescut confiança. També he fugit de formar part de jurats en els quals els seus components, lluny de ser experts en disseny i comunicació, eren els polítics de torn al costat de càrrecs públics que anteposaven el seu gust personal a altres criteris. Concretant en l'elecció de cartells de Fogueres, em va bastar una sola- experiència quan, per sobre de l'opinió dels únics dos professionals, el regidor de festes de torn va triar un cartell i la resta de presidents dels diferents festejos d'Alacant, al costat de polítics presents, van secundar la seua opinió sense cap criteri.

Estic convençut que el concurs per a aquest tipus de promoció és un error, com l'és el concurs d'esbossos per a triar una foguera o el de dissenys per a triar un logotip empresarial, i així opine des de fa molts anys.

Alcoi, per posar un exemple, ho té molt clar.

Arribat l'1 d'abril, mes de la trilogia festera, hi ha una gran expectació davant l'Ajuntament.

Ningú vol perdre's l'arrencada de la seua Festa de Moros i Cristians, d'Interès Turístic Internacional. Però aqueix inici no és un pregó, ni un

acte d'exaltació de càrrecs, es tracta de la presentació del cartell. Alcoi és un clar exemple de ciutat que cuida la imatge de la seua festa, que dóna gran valor a la seua comunicació gràfica i que aposta per ella.

Potser perquè els concursos de cartells no encertaven amb la imatge de qualitat i prestigi que desitjaven tant l'Ajuntament com la Associació de Sant Jordi, a més de que molts anys eren font de polèmica per no posseir els ingredients necessaris per a la promoció de la seua festa sobre la base d'una representació adequada de la seua iconografia, es va decidir que el cartell de 1986, obra de Rosana Crespo i Enric Soler, fora l'últim convocat per concurs, i des de 1987 es fera per encàrrec a un prestigiós artista del País Valencià, sent Manolo Boix el primer autor.

La decisió, a la meua manera de veure i si s’ha de jutjar pels resultats va ser encertada. Se selecciona cada any a un bon professional sobre la base del seu curriculum, estil i prestigi, capaç de donar al cartell el seu toc personal i sobretot la seua signatura, convertint-ho en una autèntica obra d’art.

No hi ha dubte que s’obté una imatge de qualitat que col•loca a Alcoi en un alt nivell cultural.

El cartell de 2016, obra dels germans Piñero, ha trencat tots els tòpics i la seua presentació ha sigut una posada en escena d'imaginació i bon fer. Promoció de la Festa des de dins cap a fora.

Però no solament és qüestió d'un cartell. El conjunt dels escuts de totes les seues filaes constitueix una representació icònica coherent i senzilla que respon a un mateix estil inconfusible. Fins i tot els vestits, la forma de fer la festa, absolutament tot transmet una imatge d'unitat capaç de promocionar els seus valors d'una manera encertada i adequada.

Altres localitats, com per exemple, Elx i Altea, segueixen el seu exemple, i els anuncis del Misteri i del Castell de L’Olla són cartells magistrals de destacats artistes.

VALÈNCIA: FALLES 2016.

Un altre tant ha passat a València. El tradicional cartell que anunciava les falles cada any, es va substituir en 2016 per una campanya gràfica de quatre cartells amb colors homogenis, potents i altament transmissors del concepte que es vol dotar a les falles: modernitat, homogeneïtat i coherència. El taronja com a base, color amb major velocitat de percepció i transmissor de positivitat i dinamisme, i el concepte “menys és més”, bàsic per a un bon disseny, han aconseguit, cara a la concessió de Patrimoni de la Humanitat per a les Falles, donar una imatge de força i originalitat impressionants. Les adaptacions gràfiques, des dels carnets de premsa fins a qualsevol senyalització, tenien la mateixa sinergia, per la qual cosa la segona norma de la bona comunicació global “el tot és major que la suma de les parts” també es va aplicar a la perfecció. L'autor del projecte, Ibán Ramón Rodríguez, va definir així la campanya: “Una imatge gràfica no pot matisar massa, ha de generar interès, explicar la pròpia festa i traslladar a la resta la mirada dels ciutadans valencians. A més ha de ser una potent eina de comunicació". Aqueix és el concepte que els grafistas tenim gravat a sang i foc i que no tothom entén.

València va estar empaperada amb nombrosos cartells que mostraven elements com a trossos de fusta per a simbolitzar la tradició, una forma de sabata per la indumentària fallera o una baldufa (caràcter lúdic i infantil) i que cerquen crear expectatives sobre una campanya, que es va presentar en el IVAM i que no volia ser “solament un cartell sinó una eina de comunicació”.

pàg.- 44

Curiosament, els enrevesats cartells premiats els últims anys a Alacant, freturosos d’aqueixa frescor gràfica que els ha de convertir en “un crit en la paret” (com definia el gran Josep Renau), transmeten, al meu entendre, manca d’interès i falta d’expressivitat. És curiós: ens cau la boca pregonant que Les Fogueres són una festa que es diferencia de les Falles perquè ací som més conceptuals i moderns i no obstant açò, a la vista de la imatge que es transmet, la percepció del públic objectiu és just al revés.

Els dos últims cartells de Fogueres, al meu entendre, no es corresponen amb la idea que tenim de la festa i com volem vendre-la.

AQUESTS SÓN ELS QUATRE CARTELLS ORIGINALS DE IBÀN RAMON PER A LES FALLES 2016. ÉS UNA LLÀSTIMA QUE NO ES PUGA APRECIAR LA GRAN FORÇA DEL COLOR

I fent contrast amb la professionalitat per la qual es deuria apostar per aconseguir aqueixa anhelada notorietat, al desembre de 2015, des de la Federació de Fogueres, es llança un concurs públic per crear la “Marca Fogueres”, encara no desvelada, que, segons les bases, “represente las fiestas oficiales de la ciudad”.

Tenint en compte que el premi és només de 500€, què bon professional va a accedir a aquest concurs que infravalora d’aquesta manera la creació d’una bona marca gràfica? És un disseny amateur sense prèvia estratègia de màrqueting el que desitja la Federació per a posar en valor a les nostres Festes?

Qüestió de fer-li-ho mirar.

* pàg.- 45

MARINA ZARAGOZA i MAYOR CREADORA I CREATIVA PER PLAER EN EME

@Marinacoconutt

pàg.- 46

Una proposta gràfica per a les fogueres

pàg.- 47

UN SENTIMENT LLIURE Sentiment alacantí a foc. Emoció en sentir les bandes pels carrers de cada barri. Gaudir amb l'ambient festiu i la calor mediterrània. Però no pertànyer a cap Foguera.

El col•lectiu que ací represente és el dels alacantins que, com jo, esperen les Fogueres de Sant Joan amb ànsia i emoció sense formar part de cap comissió foguerera.

Persones a les quals l’olor de pólvora ens copa de plaure, que hem anat amb les nostres mares i àvies a totes les entrades de bandes, que hem fet el tour per les fogueres properes i que una cervesa després de la mascletà ens sap a glòria.

CAVALCADA DE CARROSSES AMB MOTIU DE LES FESTES DE FOGUERES. ANY 1956

MERCEDES VALERO, BELLESA DEL FOC 1957 FOGUERA CAROLINES ALTES

COMISSIÓ DE LA FOGUERA CARRER QUIROGA, FORMADA PER DONES. ANY 1932

PASSEIG DELS MÀRTIRS DE LA LLIBERTAT. COMENÇAMENT SEGLE XX

MARINA...

Vaig estudiar el grau en Disseny Gràfic en l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Alacant.

Només acabar vaig començar el que ara és el meu treball: ser dissenyadora gràfica en Posidònia Design, estudi de disseny alacantí que té 1 any de vida però amb 20 d'experiència, perquè compta amb un equip que combina la saviesa de persones que fa més de dues dècades que treballen al sector amb joves talents que aporten idees fresques. A més, fa dos anys em vaig embarcar en l'aventura de crear la meua pròpia marca de roba, Eme, amb la qual explote la meua creativitat i conjumine disseny gràfic, moda i traç lliure però ferm.

pàg.- 48

www.posidoniadesign.com www.facebook.com/EmeRopaAlicante

DOLÇAINERS

Alacantins de naixement i també d'adopció que aprofitem la barraca nocturna com ningú i que l'endemà no ens perdem la pólvora de les 2 de la vesprada; que plorem quan es crema la foguera i sona el nostre preciós himne.

Perquè tot el viscut pels alacantins del carrer és gràcies a la constància i la il•lusió que cada any la núvia alacantina i l’home que llueix el seu saragüells posen en el que és ja part de la seua vida, les Fogueres de Sant Joan.

ESMORZAR AL CASTELL DE SANT FERRAN. 9 D’ABRIL DE 1933

pàg.- 49

pĂ g.- 50

pĂ g.- 51

la proposta de Marina Zaragoza Mayor

pluja

incessant d’objectes

innovadors

sobre el bulevard 5 ANYS DEL CONCURS DE FOGUERES EXPERIMENTALS DE LA FOGUERA PLA DEL BON REPÒS-LA GOTETA www.fogueresexperimentales.wordpress.com pàg.- 52

pàg.- 53

Encara estaven cremant les restes de la foguera que Pla del Bon Repòs va plantar al Bulevard del Pla al juny de 2010 quan el meu cap va començar a pegar mil voltes. M’havia compromés a assumir les regnes de la foguera i tenia moltes il•lusions i projectes en ment. Què podíem aportar a la festa si només som una modesta foguera de barri? Com podríem destacar i convertir-nos en un punt de visita obligada?

Va arribar l’estiu i, amb ell, l’assossec i la tranquil•litat. Vaig parlar amb alguns amics i començàrem a donar-li forma a un projecte diferent. Recuperaríem des del Pla del Bon Repòs, la foguera experimental que, durant molts anys, plantava la Diputació, en una aposta decidida per obrir l’art efímer a nous llenguatges plàstics i escultòrics. A més, d’entroncar amb els seus propis orígens de la festa, on els diferents artistes plàstics expressaven les seues inquietuds als monuments.

En aquest projecte, vaig trobar a dues persones que el van fer possible, i pels que, sense dubte, hui hem arribat fins ací. Víctor López Arenas, historiador de l’art, i Enrique Martínez Piñol, dissenyador gràfic i creatiu.

Tot el que ens ha succeït en aquests sis anys al voltant de la innovació ha sigut un somni pre-

ciós, però carregat de treball i esforç.

Una vegada vam tindre clar els tres que volíem aportar una visió innovadora, aprofitant també que l’ajuntament, mitjançant la regidoria de festes, havia instaurat uns premis a la innovació, vam posar fil a l’agulla. Redactàrem projectes per a visitar possibles patrocinadors. En aquest camí també vam trobar ajuda econòmica a través d’una empresa d’Elx que apostava directament per recolzar el nostre projecte.

Mustang, i concretament, la Fundació Pascual Ros Aguilar, i la Mustang Art Gallery, ens obriren les portes i ens escoltaren. Sempre estaré enormement agraït a Juan Fuster i a la família Ros, per la seua ajuda, la col•laboració i la seua estima.

A poc a poc, el projecte anava agafant forma.

El vam anunciar en premsa. El màrqueting era bàsic per a propagar el nostre projecte. Es van començar a crear sinergies. Només faltava decidir què plantar. Visitàrem el taller d’un constructor que, en un primer moment, va rebre de bon grat la proposta. Però, uns mesos després, quan va arribar el moment de la veritat, per discrepàncies amb l’import econòmic vam haver de buscar una altra opció.

Les coses no passen per res, això ens va donar

pàg.- 54

l’oportunitat de contactar amb el taller dels Granja, la família Granja, uns dels altres culpables que els nostres projectes hagen acomplit sempre les expectatives i, fins i tot, superar-les.

Paco ens va obrir les portes del seu taller i s’hi va involucrar com, estic segur, ningú ho haguera fet. Va formar part dels jurats, va assessorar als creadors dels diferents monuments, i va aportar el seu benfer i el seu domini fuster. Per si no fóra poc, ens va regalar autèntiques meravelles com el Jose Mª Py que mirava des del passat el primer monument innovador. El mateix Jose Mª Py que hui està indultat a la Seu de la Fundació Pascual Ros. Passàrem de l’angoixa a l’esperança en només tres dies. Una freda vesprada de divendres de gener i a una cafeteria que hui ja no existeix al barri de La Florida, Víctor i jo, decidírem que fóra Enrique, que a més formava part de la nostra comissió, qui dissenyara i donara forma al nostre primer monument innovador: ‘Py desconstruido’. Tot fluïa molt ràpidament. Enrique ens captà a la perfecció i, el dilluns següent, ja estàvem al taller de Paco observant l’esbós de la nostra primera foguera innovadora, on ens vam atrevir a desconstruir el bigot mític del fundador de la nostra festa.

El bigot horitzontal, allunyat de l’alçària que sols trobar la gent als monuments de fogueres. El bigot desconstruït en peces dalt un pedestal que es convertia en una icona de la innovació, una foguera pretesament horitzontal a la qual envoltaven quatre cubs de grans dimensions sobre la qual quatre artistes plàs-

pàg.- 55

tics estamparien uns esbossos la mateixa nit de la plantà, al costat del monument.

Era la segona part de la proposta artística, ‘Artistes al cub’. Buscàrem ubicació per a poder fer una exposició amb els esbossos artístics de Martín Pérez Ripoll, Rodrigo García LLorca, la família Granja i Eva Sucasas que havien realitzat. Però fou impossible ferla. Descobrírem una cosa que ja sospitàvem, la festa de fogueres estava molt allunyada dels circuits culturals.

No acabaven de comprendre la proposta; el que ens va fer invertir molt de temps en explicar què buscàvem i què preteníem.

pàg.- 56

Tancàrem aquell primer any amb dues accions que crec que paga la pena recordar. La casa Bardín, seu de l’Institut Juan Gil-Albert, va albergar unes jornades sobre ‘El valor de la innovació’, amb participació d’entre uns altres el ceramista Morán Berrutti, i el creador del concurs de fogueres innovadores de la Diputació, Segundo García. L’altra acció va ser l’edició, amb l’ajuda de la Diputació d’Alacant, d’un catàleg on van quedar impresos a tot color els esbossos de les obres que estamparien els artistes anteriorment esmentats als cubs.

‘Py deconstruido’ va arribar al bulevard i no va deixar a ningú indiferent. Mentre que la resta de monuments que anys abans es van plantar en la mateixa ubicació no despertaven moltes reaccions, la nostra foguera innovadora sí que ho va fer. Va haver-hi qui va carregar les tintes contra nosaltres, acusant-nos de voler-nos carregar les fogueres, o de dur a terme aquest projecte per estafar a la gent i estalviar. Van ser dies de moltes alegries, com quan vam obtenir el primer premi de fogueres innovadores, i el cinqué de la sisena categoria; però també difícils, perquè algunes crítiques a través de xarxes socials, van ser feridores i de mal gust.

El millor de tot va ser comprovar que la comissió donava suport al nostre projecte i que vam aconseguir transmetre’ls, en certa manera, la felicitat d'aportar alguna cosa dife-

rent.

‘Py deconstruido’ també ens va empényer a seguir amb el nostre propòsit. No el podíem deixar ací. Calia fer un pas més. I el vam donar.

Víctor López es va convertir en el coordinador del concurs de fogueres innovadores de la foguera Pla del Bon Repòs. Centenars de mails convidant a artistes de tota la geografia espanyola a participar i presentar projectes. Xarrades a col•legis i centres de formació professional vinculades a la creació artística. Fins i tot a Altea, a la Facultat de Belles Arts. Centenars de correus contestats.

El nostre concurs començava a caminar, dotat amb un premi de 1000 euros que des del principi i fins hui, la Fundació Pascual Ros Aguilar se’n fa càrrec.

pàg.- 57

Durant quatre edicions hem rebut projectes, maquetes, esbossos, idees procedents de diferents ciutats. La web del concurs www.fogueresexperimentales.wordpress.com ha rebut consultes de tots els punts del planeta.

Hem organitzat exposicions en diferents espais de la ciutat com la galeria d'art contemporani Parking Gallery, la seu del col•legi d'arquitectes d'Alacant –obrint-se per primera vegada en la seua història per albergar una activitat organitzada per una foguera- o a la sala d'audiovisuals de la Casa de la Festa.

Hem editat diferents catàlegs on s'han recollit les propostes que han participat en les diferents edicions. I el més important, hem vist construïts els quatre monuments que s'han alçat amb els primers premis del concurs.

‘Hope’ de Ricardo Cávolo, un dels principals il•lustradors espanyols en l'actualitat. Una foguera com a tanca publicitària que convidava a l'esperança en un dels anys més durs de la crisi econòmica. ‘El bosque de la memoria’, una de les propostes més participatives i que major èxit de públic va tenir; una reflexió de Rubén Bodewig sobre l'impacte ecològic sobre els boscos, i al mateix temps la generació d'un monument capaç d'albergar els desitjos de tots

3 D’ABRIL DE 2016. REUNIÓ DEL JURAT DEL CINQUÉ CONCURS DE FOGUERES EXPERIMENTALS

els que el van voler completar amb les fulles verdes al llarg dels quatre dies de festes. ‘La danza del tiempo’, de Daniella Zlotogoura i José María Vizcaya on l'espectador era capaç d'experimentar amb el seu propi temps, jugant amb ell en una dansa sincronitzada sota la cúpula de fusta. I l'última, ‘In memoriam’, un projecte recuperat per Jesús Navarro García sobre l'última foguera guanyadora del concurs experimental de la Diputació, ‘Urbanoscopia’ de l'arquitecta Sílvia Alonso de los Ríos.

Una foguera-homenatge a Segundo García, qui va faltar recentment, que desconstruïa i ordenava de forma geomètrica els espais i elements de la ciutat.

pàg.- 58

Quan arribàrem al cinqué aniversari del concurs vam fer un alt en el camí.

Tiràrem la vista enrere i comprovàrem la quantitat ingent de projectes que es van quedar darrere, sense cap oportunitat de materialitzar-se. Per això, d'una forma més silenciosa que de costum, sense el màrqueting emprat amb anterioritat, vam decidir que aquesta edició del concurs seria molt més nostra, més íntima, més sentimental.

Víctor va fer una preselecció de tretze projectes presentats al llarg dels quatre anys de vida del concurs. La nit del divendres 1 d’abril de 2016 els membres de la comissió de la foguera ens vam reunir de forma extraordinària per triar només cinc. Els cinc seleccionats van passar als membres del jurat d'aquesta edició, que es van reunir en el matí del diumenge 3 d'abril de 2016. D'aquesta manera, Paco Granja, en qualitat de constructor, Rubén Bodewig, Daniella Zlotogoura i José María Vizcaya, i amb la connexió via skype amb Jesús Navarro, en qualitat de guanyadors del concurs, van ser els membres del jurat que van decidir per unanimitat com seria el projecte guanyador del cinqué concurs.

Qualsevol dels cinc projectes que van tornar a estar damunt de la taula era digne de veure’l alçat al nostre Bulevard i, ja que això no era possible, sí que ho era reproduir-los ací, a les pàgines del nostre llibret, els cinc projectes per donar-los la màxima difusió. Si volen saber qui va guanyar, hauran d'arribar fins al final del llibret, i allà el trobaran.

Vull finalitzar posant de nou en valor el llegat de tot allò construït al voltant de la innovació al llarg de sis anys d'aventura. Primer des de la Foguera Pla del Bon Repòs a seques i, a partir de 2013, en el si de la foguera Pla del Bon Repòs-La Goteta. Esperem seguir treballant pels camins de la innovació i l'experimentalitat com a forma d'oferir a la nostra festa oficial un altre al•licient, sense més interés que aquest, sense més ambició que sentir-nos a gust. Gràcies a tots els que heu estat amb nosaltres en aquest camí al llarg d'aquests anys.

ALBERT POVEDA

pàg.- 59

NÚVOL D’IDEES (sense tempestat)

Autors del projecte: RAFAEL MOLINA PLANELLES I FEDERICO TOMÁS SERRANO ACCÈSSIT DEL III CONCURS DE FOGUERES INNOVADORES (2014)

pàg.- 60

CORTINA DE FUM El terme cortina de fum té origen militar, fa referència al fum que és provocat per impedir a l’enemic veure els moviments de tropa propis.

Com a definició pràctica, podem afegir que és el conjunt de fets o circumstàncies amb què es pretén ocultar les vertaderes intencions o desviar l’atenció dels altres. Per tant, és també una estratègia política molt eficaç, dissenyada per a enganyar i encobrir veritats de manera intencionada. Nosaltres proposem fer una cortina de fum de participació ciutadana. Les fogueres són formalitzacions crítiques carregades d’ironia i de sarcasme, construccions efímeres que representen aquestes veritats encobertes. La majoria de les vegades només es fan evidents les veritats distractores, de les quals “tot el món parla”. No obstant això, la foguera experimental proposada anticipa l’organització d’un esdeveniment. Enfront d’una foguera més tradicional la seua estructura és manifestament lineal i amaga una reflexió ecològica encriptada. Però el seu caràcter efímer s’aguditza en desposseir-lo de missatge fins al moment de la crema. Amb foc construïm aquesta cortina on projectar amb llum les idees, els pensaments, les preocupacions, etc, que dies arrere s’han anat arreplegant per mitjans de comunicació digital. La imatge final serà un núvol de color i text, una barrera volàtil i plena de significat.

CONSTRUCCIÓ Estructura de fusta. Mesures variables segons el pressupost. L’interior del “cajeado” serà un farciment de piles mixtes de palla seca i farratge verd acabat de collir per a la formació de fum blanc. Cal sumar la col•locació de projector/s i de sistema de so.

pàg.- 61

EL CERCLE MÀGIC Autor del projecte: SEBASTIÀ GAYÀ ARBONA ACCÈSSIT DEL III CONCURS DE FOGUERES INNOVADORES (2014)

pàg.- 62

Des de temps immemorials l’home ha rendit culte al foc, considerant-lo un element sagrat al qual adorar i venerar, ja fóra en la seua concepció més primària o en forma de déu. En totes les cultures i civilitzacions han existit sempre rituals en els quals el foc ha sigut el principal protagonista, han succeït històries que s’han narrat posteriorment al voltant del foc, i actualment açò continua succeint de la mateixa manera.

El foc ha actuat sempre com a nexe d’unió entre les persones, amb la seua presència els savis i ancians del lloc van transmetre les seues vivències i secrets als més joves, ha sigut observador i testimoni d’innombrables esdeveniments, espia en la intimitat d’aquells que es van desitjar, i amfitrió privilegiat en esdeveniments de caràcter públic, victòries, festejos i tot tipus de reunions nocturnes.

El foc és llum i la llum és coneixement. A mesura que avancem en la nostra vida, anem adquirint un major coneixement, a través de l’aprenentatge i les experiències que ens van enriquint en la nostra travessia personal. La màgia que embolica al foc és quelcom misteriós i difícil d’explicar amb paraules, només aquell que s’haja parat un instant al peu d’una foguera i l’haja mirat fixament pot arribar a comprendre el que aquest element diví pot fer sentir i despertar en el nostre interior.

Aquest projecte pretén representar tots els elements anteriorment citats a través d’una figura en forma de “tòtem”, i fer així partícip de la festa a tots els ciutadans que, un any més, es congregaran amb entusiasme al voltant del foc de les diferents fogueres de Sant Joan per a compartir anècdotes i experiències.

El disseny de la figura està centrat en una figura humana que actua com a personatge principal. Està situada en l’interior d’una esfera

pàg.- 63

transparent (creada a partir de diversos arcs entrellaçats), i que permet veure l’altre costat de la foguera i el que allí succeïsca. La citada figura podrà rotar 360º sobre el seu eix central a manera de trompa i té diversos braços dels quals ixen uns fils que s’entrellacen i creuen de forma ordenada. L’esfera s’inserirà en una columna central que la sosté, reforçada amb una base circular per a major estabilitat.

La part superior està composta per quatre columnes que sorgeixen del pilar principal, i que van disminuint a mesura que es guanya altura fins arribar als quatre caps que les coronen. L’acabament final està en la figura d’un rellotge d’arena que actuarà simbòlicament com a temporitzador i anunciador de l’anhelada crema, i culminarà amb les flames del foc que ixen de l’interior dels quatre caps.

Sobre el marc circular principal que embolica l’esfera i formant una “x” també apareixen quatre caps d’homes pardal en representació dels quatre punts cardinals ja que aquesta festa la conforma gran multitud d’alacantins però també visitants de molts altres llocs, i els quatre elements (terra, foc, mar i aire), molt presents en l’entorn urbà configurat en la ciutat d’Alacant i concretament en dates tan assenyalades.

pàg.- 64

En la base de la foguera també apareixen quatre figures humanes amb cap en forma de “pereta”, que miren cap a fora i actuaran com canalizador entre el públic i el foc cap a l’interior de la figura per a la posterior propagació. Gran part de la peça estarà adornada amb ulls que sobreïxen i que interactuen de forma recíproca amb les persones assistents, reprenent el concepte de diàleg ancestral home-foc.

Els materials pensats per a la construcció són la fusta (per a l’estructura principal), el cartró i el poliestiré expandit (per als acabats i les parts més complexes o de major detall). Si fóra necessari podrien incorporar-se altres materials, així com algunes peces metàl•liques per a millorar i enfortir l’estructura vertical.

La figura serà tota blanca i amb matisos de color en algunes de les seues peces, tal com figura en els dissenys presentats. La paleta de colors estarà formada pel roig, taronja, groc (representatius del foc), i el lila com a color complementari (representatiu de tot el concepte de què s’ha parlat anteriorment).

El color negre que apareix en el disseny únicament s’aplicarà sobre xicotetes parts de la figura, i pot ser substituït per un lila més fosc. La resta de traços en negre figuren com a part del dibuix per a fer així més comprensible el disseny.

Per als acabats m’agradaria que es pogueren utilitzar vernissos o algun tipus de material transparent i que s’aplicara en els llocs on hi haja color, per aconseguir així una major brillantor amb la intenció que la figura destaque fins al punt de brillar i il•luminar l’espai. També podrien utilitzar-se algun tipus de materials plàstics reflectors i aplicar-los en els ulls que decoren la figura perquè la gent s’hi poguera veure.

En desconéixer detalladament les limitacions de mida aplicades per a aquest tipus d’estructures, la meua intenció és que, en ser una figura en la qual predomina la verticalitat, aquest siga el més alta possible, aproximadament uns 10 m per aconseguir així l’omnipresència i impacte visual que es busca amb el disseny.

Despertem el nostre foc interior.

pàg.- 65

UN LLOC I UN MOMENT SANT JOAN

Autors del projecte: RAFAEL MOLINA PLANELLES I FEDERICO TOMÁS SERRANO PRESENTAT AL I CONCURS DE FOGUERES INNOVADORES (2012)

pàg.- 66

Hi ha un àmbit, una distància relativa que separa l’home del foc, des de la primera trobada fins al seu control i maneig. Proposem una reflexió sobre aquest llindar, contruir, aquest vegada, un suport físic en el lloc on intentem recuperar tota una sèrie d’activitats que es van desenvolupar al voltant d’aquest element tan característic.

Culturalment el foc ha sigut un punt al voltant del qual, l’home s’ha alimentat, ha debatut i reflexionat, ha sentit protecció i abric. Un lloc iniciàtic on compartir tot tipus d’experiències. Volem recuperar la foguera com “lloc” en el qual es juga, es discuteix, s’exposen i discutixen idees o simplement es descansa. Tornar a l’origen de la festa i recuperar l’origen mític del control de foc, de la celebració del seu domini.

El foc com a procés de purificació de tot allò que ens volem desprendre. El ritu propi de la nit de Sant Joan. Construïm aquest llindar on els veïns participen aportant el material després durant el dia de Sant Joan. Els dies previs el llindar servirà com a centre d’activitat, com a punt de trobada, com un lloc que sempre recordarem, ja que en la Nit de Sant Joan tot el material aportat pels veïns cremarà, juntament amb el propi llindar.

La superfície exterior es presenta en un color blanc neutre aconseguint una figura clarament perceptible en el lloc, un llenç buit que completa el paisatge urbà del bulevard. Les dimensions del llindar són de 7 metres de diàmetre i 7 metres en l’extrem més alt. L’espai antropològic que es configura permet una sèrie d’activitats com a discursos, contacontes, saló de ball, etc. Un lloc definit per un encreuament de camins, un element que funciona a manera de marca, de límit obert, permeable a qualsevol classe d’activitats que es desenvoluparan durant la setmana de la festa. Interiorment l’acabat “tipus espill” (acabat del cartró) fa que es multiplique la llum en totes les direccions, amb les imatges reflectides i llums dirigides.

pàg.- 67

pàg.- 68

pàg.- 69

pàg.- 70

pàg.- 71

pàg.- 72

pàg.- 73

SI YU SUN Autor del projecte: LUIS ARREDONDO ALEGRET ACCÈSSIT DEL II CONCURS DE FOGUERES INNOVADORES (2013)

pàg.- 74

La història es repeteix, crisi, desocupació, fallida ... dues generacions separades per anys d’història passen a tindre quelcom en comú.Els joves del país es veuen obligats a emigrar per a tindre no sols un futur, sinó un present.

Siyusun tracta d’aquests viatges, aquests nous camins que molts valents es veuen obligats o encoratjats a prendre, sempre amb l’esperança de tornar, de poder aportar novament a aquesta societat, de viure la seua vida i donar una bona vida als següents.

Així com els va passar als nostres iaios i besavis hem d’enfrontar-nos a nous reptes, idiomes, cultures, climes. Tot és nou, tot és diferent, tot té eixe sabor tan diferent del de casa. Però sense saber per què eixim endavant, fem el bot al buit per adonar-nos que creixem com a persones i, com ocorre cada vegada que prenem una decisió, bona o dolenta, esdevenim més savis.

Siyusun és la representació d’aquestes rutes, aquests nous destins a què ens dirigim, i que deixa darrere un fil que ens uneix a les nostres arrels i ens manté sempre atents al que ocorre en la nostra llar.

Aquesta xarxa de camins es converteix en una malla real, una societat distant en quilòmetres però unida en sentiment, amb noms propis, famílies, anècdotes i sons.

Però, alhora, Siyusun parla de camins de tornada, de tornar a casa, de créixer i d’avançar, de ser valents. Tal com li va passar a la primera generació d’emigrants, tenim una llar on sempre volem i podem tornar. Les nostres arrels són el punt de trobada.

Constituïda per dos cercles concèntrics i dotze eixos que componen l’estructura bàsica, la intervenció genera una malla que s’obri a l’entorn, i genera una doble sensació depenent de si estàs a l’exterior o a l’interior.

pàg.- 75

Des del centre pots veure com la malla s’obri a l’entorn, guiant la mirada cap a punts llunyans. Parlem de destins, de viatges, de distància. Aquestes directrius estan unides amb franges horitzontals en les quals a manera d’instal•lació participativa, podem escriure el nostre nom i el nostre destí. Amb roig escriuran el seu nom i destí aquells que se’n van anar i han tornat, aquella primera generació que va lluitar tan dur per eixir d’un gran clot i es va convertir en el suport del nostre futur. En negre escriurem els noms d’aquells que acaben d’anar-se’n o dels que van a fer-ho, a manera de testimoni, per a declarar que estem ací, que no ens rendim, que tenim nom i cognoms i que seguirem el nostre camí. pàg.- 76

Des de l’exterior podem veure com aquesta estructura genera unes ombres al voltant, així com un rellotge solar. Incloent l’entorn, la instal•lació passa a ser un artefacte temporal i integrat, i deixa de ser un element aïllat. Un rellotge que parla de temps de viatge, i de dates de tornada.

D’aquesta manera podem dir que Siyusun parla de viatges d’anada i tornada, i pretén convertir-se en testimoni d’una generació de lluitadors que no es rendeixen, en el qual l’espectador passa a ser el protagonista. A cada pas, la instal•lació ofereix una sensació diferent, podem estar baix, dins, al voltant, caminar a través... Mentre que a cada minut el sol ofereix una nova ombra que gira irregularment sobre el carrer que envolta la foguera.

L’objectiu d’aquesta instal•lació és parlar de situacions reals, tractant d’expressar sense paraules una realitat que és comuna a moltes persones. Com a conseqüència, es genera un sentiment de pertinença, identitat personal i comunitària i passió pel lloc que ens ha vist nàixer.

Som el que vivim, la sort es busca, el camí es fa en caminar... tantes frases ens descriuen una realitat que molts estem aprenent per força. Cal seguir endavant, no podem esperar que els nostres somnis es complisquen, hem de lluitar-hi, prendre decisions, equivocar-nos en tot i tornar a començar. Com diuen alguns iaios, mai es recorda un dia en què no vas viure una aventura i vas decidir descansar.

Cremar Siyusun no significa dir que volem oblidar aquesta situació, tot al contrari, és un aplaudiment i un crit d’ànim. El primer per a tots els valents que ja han viscut aquesta situació i ens aconsellen amb la seua experiència. El segon és per a tots els que ara fan el bot, per a les seues famílies que els recolzen i els protegeixen en la seua nova etapa, i per a tots els que entropessen i cauen durant l’aventura. Ja que TOTS eixirem endavant.

pàg.- 77

EL BRESSOL DE LA CRISÀLIDE Autora del projecte: MARÍA SEMPERE VALDECANTOS ACCÈSSIT DEL II CONCURS DE FOGUERES INNOVADORES (2013) MEMÒRIA CONCEPTE:

pàg.- 78

1/2 Es tracta d’una aproximació a la situació que vivim no des d’una crítica del passat sinó com una visió de futur optimista. El fet de celebrar el moment present, que és un moment de canvi, i celebrar un recomence de tot el que ara està estancat per mitjà de senzilles accions que passen desapercebudes en la vida diària. En comptes d’una recreació de les coses que han passat i no ens agraden, una proposta de canvi i renovació. Però, sobretot, es tracta de crear quelcom bell i suggeridor, que pot ser gaudit sense més.

Per aconseguir açò, a més d’una certa innovació dins de la festa de les Fogueres, vaig triar: -Com a punt de partida, un joc infantil tradicional molt senzill, “el bressol”.

•Primer perquè és quelcom que qualsevol persona pot reconéixer (fins i tot portar-li bons records) i incita a la participació: segon, perquè evoca alguna cosa alegre, innocent l’enginy propi de la infantesa però amb gran fons darrere: tercer, perquè em permetia treballar i construir una foguera bàsicament tèxtil, amb fils, cordes... materials molt diferents dels tradicionals i, a més, de menor cost, perquè la major part poden ser reciclats o reutilitzats... no cal que estiguen en perfecta condició, ja que l’hetereogeneïtat és clau en l’obra.

-Com a suport del joc, la idea d’amplificador, quasi com una ullera per veure lluny, o un altaveu visual, per a convertir un simple moviment del joc en tota una celebració de color, llums, i matisos.

Amplificar xicotets detalls innocents i anònims que passen desapercebuts en la vida diària i fantasiejar amb el fet que es pogueren tornar llei universal.

-I com a presentació final i idea que complementa i acaba de donar sentit al conjunt, el concepte de crisàlide. Una cobertura de fils gens uniforme amaga en part el creixement que s’està gestant en l’interior.

Així s’emfatitza la idea de quelcom canviant, i que evoluciona, crucial en l’època en què vivim: encara que amb l’obra celebrem que podem detenir el moment present i reflexionar-hi així com contemplar-ho i disfrutar-lo, fins que desaparega amb el foc.

pàg.- 79

MEMÒRIA MATERIALITZACIÓ:

2/2 Estructura molt bàsica de fusta formant una piràmide esvelta, basada en cinc llistons fins a cada costat. Aquests llistons simbolitzen els dits de les mans.

pàg.- 80

Entre els llistons (dits) s’entrellacen fils i/o cordes formant 4 figures bàsiques del joc de "el bressol". Cada una es repeteix 3 vegades, fins a formar 12 figures en total (*).

Tot això forma un túnel, en què l’entrada té una altura molt ajustada (sobre 1,60 metres) i al final arriba a tindre diversos metres tant d’altura com d’amplària. Es premia la curiositat (és la raó de l’entrada tan reduïda). Al final, una peça tèxtil quasi opaca de color grisenc, aïlla de l’exterior perquè els colors i les figures es puguen contemplar millor; però hi és possible l’eixida. L’accés és també possible pels laterals, en qualsevol punt.

Les figures estan ordenades de manera que no criden a penes l’atenció des dels laterals (només es veuen línies de color cada un cert temps) (**). Però en veure-ho de front, i en estar dins, guanya en riquesa espacial i es creen ambients diferents. A més, depenent del moment del dia, la llum serà diferent i, en conseqüència, l’aparença de l’obra.

El túnel està folrat per una cobertura heterogènia també de fils i cordes de diferents grossors, textures i tons, però mantenint un color groguenc, com el capoll d’un insecte. De la cobertura, part dels fils cauen i s’estenen pel sòl al voltant, permetent a la gent jugar al joc. Així mateix, es pot invitar perquè la gent afegisca retalls que tinguen a la coberta.

Els materials de les figures poden ser cordes tintades de diversos grossors així com llanes grosses o drapet. Per als de la cobertura, a part dels mateixos que per a les figures, s'hi pot utlizar espart.

Un panell, en l’exterior, introduirà el visitant sobre l’obra, així com una breu explicació de com jugar al joc de "el bressol", les seues variants al voltant del món, i els seus beneficis. (**)

pàg.- 81

IMATGES 1/3

INTEGRACIÓ EN L’ESPAI

El monument podrà estar col•locat de manera que l’entrada (part xicoteta) bolque cap a la parada del tramvia; i l’eixida, cap al costat oposat del bulevard (Av. Pare Esplà). pàg.- 82

APARENÇA GENERAL EXTERNA

Encara que la cobertura pot dir-se que és hetereogènia per la varietat de textures i grossors dels fils i cordes, en conjunt té una apariència prou uniforme, sobretot per la utilització d’uns tons groguencs semblants.

2/3

ACCESSOS

La gent pot recórrer el monument per dins com si d’un túnel es tractara, i accedir per la part xicoteta i passar a través de les cordes. A més, també es pot accedir per qualsevol punt dels laterals, ja que la cobertura és molt permeable i flexible.

APARENÇA EXTERNA

L’interior està ple de matisos de colors, llums i ombres, i espais. Depén de la llum al llarg del dia i de la percepció de cada visitant. Mai no serà igual per a ningú.

3/3

ENTORN. MÉS INTERACCIÓ

A l’entrada i, en general, al voltant de tot el monument, alguns dels fils de la cobertura, cauen a terra fent possible que la gent jugue al joc del bressol.

ENTORN. NOUS . ESPAIS D’OMBRES

Durant els dies de Fogueres, la qualitat de l’espai que envolta la crisàlide millorarà.

pàg.- 83

foguera

pàg.- 84

pla del bon repòs la goteta 2016

pàg.- 85

SOM DE FOC Tots els homes i dones, els xiquets i xiquetes que formem part de la nostra foguera som de foc. I no té res a veure amb el fet que la nostra bellesa 2015, Ana Cebrián Iborra, haja eixit triada Dama d'Honor de la Bellesa del Foc d'Alacant. Això ens enorgulleix i molt, però no és determinant. Som de foc perquè vivim tot un any amb intensitat la festa oficial de la nostra ciutat.

Som de foc perquè dediquem esforços, il•lusió i diners, que llevem d'altres coses, per poder mantenir viu l'esperit fester dels dies grans de la nostra ciutat. Per això, com a presidents de la foguera, volem aprofitar per a agrair a tots i cadascun de vosaltres la vostra implicació, la vostra col•laboració i el vostre compromís amb la Foguera Pla del Bon Repòs-La Goteta.

pàg.- 86

Ens disposem a viure junts els intensos dies de festes. Tot un any de treball està a punt de veure els seus fruits. És moment d'agrair l'esforç i dedicació de les dones i xiquetes que durant 2015 ens van representar: Ana i Claudia, com a belleses, i Rebeca, María, Gema i Raquel, com a les nostres dames d'honor. Hem conviscut intensament amb vosaltres, i hem gaudit de la vostra simpatia, de la vostra elegància, i del vostre saber estar. Que tots els alacantins sàpiguen que ha estat un luxe compartir matins, vesprades i nits amb vosaltres com a representants de la nostra foguera en una infinitat d'actes. Gràcies de nou per tot.

Però ara toca el torn de les nostres representants del 2016: Celeste i Arancha com belleses i Desiré, Claudia i Camelia en els papers de dames d'honor. Els vostres presidents us desitgem un any ple de felicitat i unes festes de fogueres repletes de somriures i moments inoblidables. El millor de tot, sense dubte, serà viure’l al vostre costat.

Gràcies de nou també als nostres constructors, Paco Granja, encarregat de donar-li forma a eixa aposta innovadora sorgida dels caps més creatius, i a Toño Savall, per plasmar el seu univers creatiu en un nou monument infantil.

Saludar als nostres germans de foc de la veïna ciutat de València, els membres de la Falla Trinitat-Alboraia, capitanejats una vegada més pel seu president Antonio Cherino Talens, acompanyat en aquesta ocasió pel president infantil, Alejandro Gómez Soler.

Ja no queda pràcticament gens. Foguerers, veïns i col•laboradors, us desitgem les millors fogueres al costat de nosaltres en aqueix racó màgic en el Bulevard del Pla.

Albert Poveda Gadea i Candela Martín Aráez Presidents de la Foguera Pla del Bon Repòs-La Goteta

pàg.- 87

pàg.- 88

pàg.- 89

COMISSIÓ 2016 Albert Poveda Gadea, Manuel Torregrosa Martínez, José Luis Martín Pérez, Marisa Ribera Ferrándiz, Esther Poveda Gadea, Patricia Ribera Ferrándiz, Mario Coleto Vicente, Jose Manuel Llorca Piqueres, Maria José Molina Esquitino, Yaiza Bernabeu Lora, Denis Domingo, Carlos Valcárcel Peinado, Eva Torregrosa Martínez, Sergio Saima Pérez, Denis Domingo Pérez, Maite Pastor Pérez, Rocío Pastor Pérez, Vanesa Poveda Moreno, Hortensia Moreno López-Ucendo, Yaiza Bernabeu Lora, Leire Jérez Marín, Borja Jérez Marín, María Nondedeu Aroca, Rosa Poveda Gadea, Antonio Arroyo Pérez, Rocío Lavado Masó, María Antonia Masó Martínez, Celeste Ribera Ferrándiz, Francisco Poveda Pérez, Alejandro Santamaría Soria, Vanesa Berenguer Muñoz, Gema Capelo Rodríguez, Sandra Arelis Carmona, Ainhoa Coloma Carmona, Ana Cebrián Iborra, Rosa María Bernabeu Arques, Silvia Díaz Puche, Rebeca Pardines Garíca, Álex Máiquez Díaz, Ginés Baño Aliaga, Piedad Monerris Castejón, Lucía Lavado Masó, Israel Guijarro Luzón, Arancha Aliaga, Eva María Soler Mira

Candela Martín Aráez, Aitana Nondedeu Aroca, Nerea Fernández Lloret, Silvia Melero Parra, Raquel Melero Parra, Mireia Torregrosa Oncina, Claudia María Poveda, Altea Poveda Ribera, Celeste Meliá Ribera, Gal.la García Ribera, Alba Cantó Javaloyes, Sergio Valcárcel Hervás, Marta Espadero Aracil, Daniela Moure Berenguer, Paula García Fernández-Cañadas, Lucía Úbeda Boya, Eloy Úbeda Boya, Leo Manteca Lillo, Hugo García Albert, Iria Gómez Coleto, Hugo Gómez Albert, Pedro Bernabeu López, Lucía Baño Monerris, Altea Masó Gómez, Lucía Llorca Torrella, Alodia García García, Desiré Eugenio Miñano, Claudia Márquez Navarro, Álvaro Martínez Planelles, Lucía Navarro Soler, Pablo Navarro Soler, Camelia Vila Rosas, Lucca Martín Lavado, Candela Más Zapata, Natalia Torrent, Leyre Meseguer, Vega Riera

pĂ g.- 90

pĂ g.- 91

Arancha Aliaga i Beneyto

Bellesa 2016

pàg.- 92

pàg.- 93

Celeste Meliá i Ribera

Bellesa Infantil 2016

pàg.- 94

Desiré Eugenio i Miñano

Dama d’Honor 2016

Camelia Vila i Rosas

Dama d’Honor Infantil 2016

Claudia Márquez i Navarro

Dama d’Honor 2016

pàg.- 95

foguera

Un lloc, un moment.

Sant Joan pàg.- 96

Autors del projecte: RAFAEL MOLINA PLANELLES I FEDERICO TOMÁS SERRANO Realització: FRANCISCO GRANJA CAMARASA

Un lloc, un moment, és una proposta que vol reflexionar sobre la relació ancestral existent entre l’home i el foc. Per açò se’ns proposa una estructura monumental que vol ser la reducció formal i estilitzada d’un grup de persones que agafades de la mà formen un cercle al voltant de les flames. Durant els dies de fogueres es reuniran una sèrie de mobles vells que seran cremats prèviament a la cremà de tot el conjunt.

L’acabat en espill de l’interior de l’estructura servirà per a expandir els reflexos de la llum i del foc.

pàg.- 97

foguera infantil

Blaublanc Autor del projecte: TOÑO SAVALL Realització: LA COMISSIÓ

pàg.- 98

La temàtica d'aquesta foguera gira al voltant de les idees de la creació i la creativitat: la creativitat de la naturalesa i la creativitat humana com en un tot interconnectat. Amb la paraula que li dóna títol -unió en valencià de blau i blanc-, s'amaguen diversos significats, tots ells vàlids. El blau representa l'element masculí i paternal, la mar; el blanc, el femení i maternal, el cel. La seua unió crea la vida humana, la ciutat d'Alacant -ja que són els colors de la seua bandera, i també el color celeste, que és el nom de la nostra bellesa infantil. Una amalgama de simbolismes perquè cada visitant es quede amb el que més li agrade.

Creació de naturalesa La naturalesa és la gran artista, la creadora. A l'escena, uns xiquets-llavor brollen de la terra i creixen, per estendre alhora la creativitat de la naturalesa.

Creació de nous ninots En aquesta escena es mostren diversos ninots creats a partir de materials sostenibles, no contaminants i lliures de derivats plàstics. Reivindiquen unes fogueres connectades amb la naturalesa, sustentables i menys contaminants. Unes fogueres per al futur.

Creació del color Aquesta escena es trasllada a l'Índia i recrea la festivitat hindú del Holi, el festival de la primavera o del color. És una celebració religiosa carregada de simbolisme en la qual els participants es llancen pigments de colors brillants, així com aigua acolorida, amb l’objectiu d'emular l'alegria de les flors que han de nàixer en l'estació que s'inicia: la primavera com a la creadora del color. És un moment màgic d'alegria, música i dansa, però també molt espiritual, perquè durant la vespra del festival, s'encenen fogueres que commemoren el triomf del Ben enfront del Mal. Creació i creativitat d'Eusebio Sempere Ens trobem a l'any Sempere, amb motiu del 30 aniversari de la seua mort, i dediquem tota aquesta escena a commemorar la seua obra: acolorida, geomètrica i vivaç. He traslladat tots aquests elements per crear ninots-xiquets que homenatgen al seu creador, el gran Eusebio Sempere.

pàg.- 99

Càrrecs d’Honor

pàg.- 100

María Nondedeu i Aroca

Comissionada d’Honor 2016

pàg.- 101

Gema Capelo i Rodríguez

Comissionada d’Honor 2016

Ana Cebrián i Iborra

Claudia María i Poveda

Padrina d’Honor 2016

Padrina d’Honor Infantil 2016

Quadre d’Honor PADRINES D’HONOR

FOGUERERS D’HONOR

FALLA GERMANA

Ana Cebrián i Iborra Claudia María i Poveda

En Sergio Ros Vidal President de la Fundació Pascual Ros Aguilar

Trinitat i Alboraia de València FALLA AMIGA

COMISSIONADES D’HONOR María Nondedeu i Aroca Gema Capelo i Rodríguez Rebeca Pardines i García Raquel Melero i Parra

Raquel Melero i Parra

Comissionada d’Honor Infantil 2016

Rebeca Pardines i García

Comissionada d’Honor 2016

PRESIDENT BARRACA “DIT I FET”

En Juan Fuster Selva Director de la Mustang Art Gallery Estrella Damm Anís Tenis FOGUERA GEMANA La Marina

Francisco Poveda i Pérez

Dr. Ferrand d’Alzira JURAT Vé CONCURS FOGUERES EXPERIMENTALS

En Francisco Granja Camarasa En Rubén Bodewig Belmonte En José María Vizcaya Na Daniella Zlotogoura En Jesús Navarro García

falla germana

Trinitat-Alboraia València NINOT DE LA FALLA TRINITAT ALBORAIA 2015, OBRA DE CARLOS BORRÁS

Estimada Foguera,

pàg.- 102

Un any més València i la Falla Trinitat Alboraia està disposada a compartir els vostres moments, la vostra festa.

pàg.- 103

El dia va allargant fins a la nit de Sant Joan, i és aleshores quan Alacant va preparant-se per a omplir els seus carrers de monuments, música, indumentària, pólvora ...i arrancar al so de la llum de les fogueres que és, sense dubte, la festa més esperada per tots els alacantins i alacantines.

Enguany tornem a estar d’enhorabona i, per tant, la nostra comissió vol compartir la vostra alegria felicitant a Ana Cebrián per la seua elecció com a Dama d’Honor de la Bellesa del Foc d’Alacant 2016.

Bones festes Foguera Pla del Bon Repòs-La Goteta.

Fins prompte,

Antonio Cherino i Talens

President de la A.C. Falla Trinitat-Alboraia

Blanca Sierra i Valero Fallera Major Infantil

Elena Hermida i Agudo Fallera Major

Enhorabona, Ana...

El passat 7 de maig la nostra Bellesa adulta 2015, Ana Cebrián i Iborra va ser escollida com a Dama d’Honor de la Bellesa del Foc d’Alacant 2016. Tota la teua foguera et desitja un any meravellós i que gaudeixes d’aquest honor, Enhorabona Ana!

pàg.- 104

pàg.- 105

ANA CEBRIÁN IBORRA, LA NIT DEL PASSAT 30 D’ABRIL, A LA GALA DE BELLESES DEL PORT D’ALACANT

Ana Cebrián i Iborra

Dama d’Honor de la Bellesa del Foc d’Alacant 2016

...i gràcies, Altea!

El passat 6 de maig la nostra Bellesa Infantil 2014, Altea Poveda i Ribera, es va acomiadar com a Dama d’Honor de la Bellesa del Foc Infantil d’Alacant 2015. Gràcies per tot el teu treball, esforç i il.lusió a l’hora de representar els xiquets de la nostra festa com l’has fet.

Gràcies de nou, Altea!

pàg.- 106

pàg.- 107

ALTEA POVEDA RIBERA, LA NIT DEL PASSAT 29 D’ABRIL, A LA GALA DE BELLESES INFANTILS DEL PORT D’ALACANT

Altea Poveda i Ribera

Dama d’Honor de la Bellesa del Foc Infantil d’Alacant 2015

Programa de festes Dia 29 de maig Certamen de paelles i convivencia festera al Parc de Lo Morant Dia 11de juny Homenatge als festers traspassats davant del monument al Foguerer a la Plaça d’Espanya, a continuació desfilada del pregó i pregó oficial de Fogueres 2016 a la plaça de l’Ajuntament Dia 12 de juny Cavalcada del Ninot, desde la Plaça dels Estels fins la plaça de l’Ajuntament Dia 18 de juny Mascletà a la Plaça dels Estels Entrada de Bandes i Comissions pel centre de la ciutat Dia 19 de juny Mascletà a la Plaça dels Estels Plantà del nostre monument infantil “BlauBlanc” de Toño Savall

pàg.- 108

Dia 20 de juny Visita del jurat de fogueres infantils Mascletà a la Plaça dels Estels Plantà de la nostra foguera gran “Un moment, un lloc. Sant Joan”, construïda per Paco Granja, amb idea de Rafael Molina Planelles i Federico Tomás Serrano Inauguració del racó popular de festa i de la barraca “Dit i Fet” i primera revetlla amb el nostre DJ Sopar amb coca amb tonyina i bacores Dia 21 de juny Visita del jurat de fogueres i de fogueres innovadores Mascletà la Plaça dels Estels Desfilada en l’Ofrena a la Mare de Déu del Remei, patrona de la ciutat d’Alacant, participant amb les fogueres del sector cinc, amb el 10 en el número d’ordre d’eixida Sopar al racó popular Revetlla popular amb el nostre DJ Dia 22 de juny Desfilada de recollida de premis a la llotja d’autoritats a la Rambla de Méndez Núñez Mascletà a la Plaça dels Estels Ofrena a la patrona del barri del Pla, la Immaculada Concepció, amb les fogueres veïnes Sopar al racó Revetlla popular amb el nostre DJ Dia 23 de juny Visita a fogueres amigues i a la nostra foguera germana (esmorzar de germanor) Mascletà a la Plaça dels Estels Sopar al racó Revetlla popular amb el nostre DJ Dia 24 de juny, SANT JOAN Despertà pel districte Mascletà a la Plaça dels Estels Dinar al racó Darrera desfilada pel barri amb les nostres màximes representants per tal d’acomiadar les festes de 2014 Sopar al racó Revetlla popular amb el nostre DJ Cremà de les fogueres gran i infantil Nota: La comissió es reserva el dret de modificar, canviar i/o suspendre qualsevol acte d’aquest programa de festes.

Col.laboradors ‘16 Alan Botía Berenguer Natalia Ducos de Launou Sogorb Adrián Capelo Rodríguez Valeria Míguez Medina Lara Entrena Ramos Natalia Soria Bordera José Ramón Poveda Moreno Marta Ferrándiz y de Cachavera Rafael Ferrándiz Sáez Rosario Sánchez Navarro Marina Moragues García Rosario Soria Gálvez Marisa Ferrándiz Giner Francisco Salinas Marín Inés Gallego Moreno Nieves Gallego Moreno Mar Oncina Loro Santiago Meliá Beigbeder Pedro García Victorio Ana Isabel Aroca Carrasco Óscar Furquet Alia Vicente Gomis Pérez Estefanía Guijarro Luzón

pàg.- 109

mo pàg.- 110

pàg.- 111

pàg.- 112

ments pàg.- 113

pàg.- 114

Guia

comercial

pàg.- 115

ESTRELLA DAMM

965 21 52 16

Avda. Periodista Rodolfo Salazar, 51 (Bulevar del Pla) Alicante Tel. y fax: 966 37 66 85 HELADOS MIQUEL os desea unas felices hogueras 2016 “Saluda a sus clientes y al barrio y les desea unas felices fiestas de San Juan�

Saluda al barrio en fiestas

CALLE FRANCISCO GONZÁLEZ SÁNCHEZ, 4