Planeta Lletra
de dalt, i he deixat que la faldilla em caigués a terra, sobre els peus. M’he tret les calces i, sense baixar la mirada, m’he tocat. Mentre m’asseia a terra i les natges nues sentien la fredor de la pissarra, el record del seu civet de senglar amb ceps m’ha torbat, la carn es desfeia a la boca. M’he llepat els dits pensant-hi i m’he tocat de nou amb una cadència cada vegada més accelerada. Més for-
16 L’erotisme dels sabors
ta, més ràpida. Molt calenta. Al final, he creuat amb força les cames amb les mans entremig i m’he deixat endur pel plaer, pels sabors. Una esgarrifança, que m’ha travessat l’esquena de dalt a baix, hi ha posat fi. Després de dues hores de tasts i valoracions, havia arribat el moment de la deliberació. No hi ha hagut dubtes, tots tres jurats teníem una decisió unànime. La Rosa ens havia captivat. La seva joventut, la seva eloqüència i, per sobre de tot, les propostes que ens havia deixat sobre la taula ens havien convençut. Era l’hora d’anunciar el nom del guanyador. Sobre tancat, públic, fotògrafs, i la Mar escurant-se la veu: —...i el guanyador és... —ha anunciat mentre estripava el sobre per la part de dalt i n’extreia un paper de dins com si fos un tresor que hagués de protegir—: Josep Sandoval, amb el seu magnífic lluç semicurat amb oli de ruca. Enhorabona, Josep! Els flaixos, els aplaudiments i l’abraçada entre guanyador i xef, han ofegat la meva veu. Ningú no ha mirat enrere, ningú no ha imaginat l’engany. No diguis res, m’he dit amb un nus a la gola. Ni tan sols m’hi he atrevit quan, entre grapejades, els he vist sortir del restaurant mentjant-se les boques. Has d’estar a l’altura, no has d’arriscar, aquest és un món molt petit, Raquel.
