Planeta Lletra
vaig anar per feina i m’hi vaig quedar per plaer. La primera vegada que em vaig veure davant d’un plat de Sushi, em va fer certa angúnia. Però vaig ser valenta: amb els dos palets entre els meus dits vaig pinçar el rotllet embotit en alga nori, el vaig fer lliscar per les vores de la salsera fins que va ser ben sucat de Teriyaki, unes suaus passades de llengua per calibrar-ne el volum, una tímida mossegada i cap a dins. Aquella nit vaig creuar el llindar d’un periple que encara no ha acabat. Volia descobrir noves receptes que em fessin vibrar les papil•les gustatives; però quantes més en tastava menys satisfeta estava; no feien més que obrir-me la gana a noves combinacions de gustos, a ingredients més agosarats, a preparacions insospitades. —No tens un sabor preferit, doncs? —No, gaudeixo de tots i com més bar-
8
L’erotisme dels sabors
rejats millor. Així, de vegades la sensació és tan refrescant com una cascada d’orxata a l’estiu, tan inesperada com una guindilla confitada enmig d’una amanida anodina, tan melosa i rodona com un núvol de nata sobre un llit de brownies, tan atípica com complaure’s en una sopa d’incerts components que, roent, m’abrasa la gola. Així és la recerca del mos més exquisit; per més que m’hi escarrasso, no estic mai segura d’haver-ho experimentat tot. Sempre em queda el dubte de si n’hi ha més, si hi ha algun sabor en el que no m’hagi delectat, un de més intens, de més brutal. —Estimats oients, fem una pausa per a la publicitat; us preguem que no deixeu de sintonitzar-nos i aneu pensant en quin és per a vosaltres aquell sabor que us porta al capdamunt del cim?
