Extra Festes Alcoi 2011 by Pedro J Mondejar

SANT JORDI 2011

Il路lustraci贸: Ra眉l Botella, A les nou a la pla莽a

Alcoi, maig de 2011 www.aramultimedia.com

suplement especial

Sant Jordi 2011

KIKO PAYÁ

EX T R A Un any després i per segona vegada, ARAMULTIMÈDIA torna a presentar el seu especial amb motiu de les festes de Sant Jordi d'Alcoi. Un document en pdf, pensat per a que puga visionar-se en pantalla i per a que puga ser descarregat lliurement pels lectors que ho destigen. L'artista alcoià Raül Botella ens ha cedit desinteressadament una de les seues obres sobre el món de la Festa, per tal d'il·lustrar la nostra portada. També tenim les col·laboracions del periodista i primer tro Juan Enrique Ruíz, que ens oferix la seua visió de les Entrades, així com dels músics Francisco Valor i Ernest Llorens, que tracten diversos temes. El periodista Natxo Lara signa altres dos textos, entre ells una entrevista a Hermínia Blanquer, mentre que Lídia Vila i Jordi Orts, membres de la redacció del diari, han estat els encarregats de parlar amb els càrrecs festers. Hem intentat oferir en aquestes poques pàgines, i dins de les nostres limitades possibilitats, l'actualitat festera. Amb total humilitat i amb ganes de Festa, posem en les vostres mans aquest suplement especial fester que esperem gaudiu.

La Festa s’obri pas Les de 2011 són unes festes atípiques, a mitjans de maig i en plena campanya per a les eleccions municipals. La intensitat serà la mateixa JORDI ORTS

es festes de moros i cristians d'Alcoi en 2011 són extraordinàries. Ho són per molts motius, principalment pel fet que s'han traslladat a mitjans del mes de maig (en coincidir els dies 22, 23 i 24 d'abril amb la Setmana Santa). Per si fora poc, arriben a una setmana de les eleccions municipals. En tot cas, i com cada any, Alcoi vol Festa i aquestos dies i l'atenció està centrada en les celebracions de Sant Jordi. Una edició dels moros i cristians que s'espera multitudinària, amb les Entrades en dissabte. Si l'any passat es van col·locar vora 13.000 cadires en tot el recorregut fester, aquesta vegada les previsions són molt més altes, i s'estima que n'hi haurà al voltat de 20.000 localitats als carrers per a presenciar en viu les Entrades. Un increment de visitants que a ben segur es notarà a peu de carrer i entre els professionals de l'hosteleria – els hotelers

ja han confirmat un 100% d'ocupació a Alcoi i un 90% a la comarca. Sant Jordi 2011 també ve marcat, com en les últimes edicions, per la regulació de l'ús de la pólvora en l'Alardo. Un control i unes traves que han fet que les filaes demanen menys pólvora que mai: al voltant de 2.500 quilos, un quilo per fester. Malgrat tot, si res no canvia l'any vinent es podrà duplicar la quantitat de pólvora per a l'Alardo d'Alcoi. La Subdelegació del Govern ha acceptat partir aquesta celebració en dos actes: el dispar del matí i el de la vesprada. Serà mitjançant l'ús de polvorins mòbils que els festers podran disposar d'un quilo de pólvora per a cadascun dels actes. L'actualitat festera inclou, com no podria ser d'altra forma, moltes més qüestions i polèmiques. Entre elles, la derivada de la suspensió de la Glòria per part dels músics, que es van negar a tocar per la pluja.

Aquell dia van establir un precedent i, tal i com s'ha anunciat, acabarà definit per escrit en un protocol d'actuació, que l'Associació de Sant Jordi i les tres bandes alcoianes (Primitiva, Nova i Unió Musical) s'han compromés a signar abans del 30 d'octubre. Un conveni que, d'aprovar-se

Cada vegada n'hi ha més dones que participen, però no creix de forma significativa el nombre de les que s'integren amb els mateixos drets finalment, saludarem amb energia pel merescut reconeixement que suposa a la tasca dels músics. El debat sobre si és millor fer la festa en cap de setmana o respectar el calen-

dari tradicional torna damunt de la taula, com era lògic en un any en que s'han canviat les dates per força major. El mateix president fester, Javier Morales, s'ha mostrat favorable a repensar aquest tema, al que s'oposen encara alguns sectors del món de la Festa. El cartell de Paco Aznar i la conveniència o no de convocar un concurs per a fer-lo i, com sempre, la integració de la dona en les filaes en igualtat de condicions, són altres temes calents. De la dona val a dir que cada vegada n'hi ha més que participen de les desfilades, però no creix de forma significativa el nombre de dones i xiquetes que s'integren amb els mateixos drets que els homes en el si de les 28 filaes alcoianes. Així arribem a la primavera particular alcoiana, que ens ve tard com mai però amb les mateixes il·lusions de sempre. Tots al carrer, siga quina siga la nostra condició, Alcoi està en festes.

Sant Jordi 2011

G U I Ó D ’ACTE S DIVENDRES 13 DE MAIG. DIA DELS MÚSICS 19.30 hores. Festa del Pasdoble amb el concurs de les bandes de música que acompanyen a les 28 filaes durant les festes. Cant de l’Himne a la plaça d’Espanya i inici de festa. Aquest 2011, el músic alcoià Juan Ponsoda serà l’encarregat de dirigir l’Himne de la festa, al final de la desfilada de les bandes i just en fer-se de nit. 21.30 hores. Nit de l’Olla i entradetes pels carrers del centre, abans i després dels sopars a les filaes. Des de la Font Redona i pel País Valencià. DISSABTE 14 DE MAIG. DIA DE LES ENTRADES 5.45 hores. Arrancà de la Diana a la plaça. Desfilada d’una esquadra de cada filà en el primer acte oficial de la Trilogia alcoiana. 10.30 hores. Inici de l’Entrada cristiana, amb el capità de la Filà Asturians a la Bandeja sobre les 11.20 hores. Final aproximadament a les 15 hores, en acabar la desfilada dels Cids, que ocupa l’Alferessia. Participen les 14 filaes cristianes. 17 hores. Inici de la desfilada dels moros. El capità de la Filà Realistes estarà davant l’Ajuntament 50 minuts després i tot acabarà al final de l’avinguda del País Valencià (cap a les 22 hores) amb l’Alferes dels Barbarescs o Bequeteros. Participen les 14 filaes mores, destacant els boatos de les filaes de càrrec, al principi i al final, així com l’esquadra especial del Mig. DIUMENGE 15 DE MAIG. DIA DE SANT JORDI 9 hores. Segona Diana, amb el concurs de les 28 filaes, que presenten les seues respectives esquadres. 11 h. Processó de la Relíquia del patró Sant Jordi fins Sant Maure, per a la missa major (12 hores). 14.30 hores. Mascletà davant l’Ajuntament. 18 hores, Diana vespertina del Cavallet. De 19.30 a 21.30. Processó general, amb el concurs de totes les filaes i els càrrecs, en un dels actes més emotius de tota la Trilogia festera alcoiana. 23.30 hores. Retreta, per Sant Nicolau, la plaça d'Espanya i Santo Tomàs, fins arribar a l’església de Sant Jordi. Desfilada lúdica nocturna. DILLUNS 16 DE MAIG. DIA DE L'ALARDO 7.15 hores. Celebració del Contrabando, protagonitzat per les filaes Andalusos i Maseros. En acabar, guerrilles fins les 9 hores. 9.45 hores, Estafeta i Ambaixada mora, comença la disputa pel control de la ciutat. 11 hores. Celebració de l’Alardo del matí fins l’encontre entre els càrrecs davant el castell. 16.30 hores, Estafeta i Ambaixada cristiana. Seguidament, inici de l’Alardo de la vesprada, que acabarà amb Alcoi en mans dels cristians. 20 hores. Acompanyament de la imatge de Sant Jordi el Xicotet a la seua esgésia, des de la parròquia de Sant Francesc i Sant Maure. 21.30 Aparició de Sant Jordi. Tot seguit i a la mateixa plaça, Soparets (22 hores) per al fi de festa. 24 hores. Castell de focs d’artifici disparat des de la Torre Na Valora. + Info: www.associaciosantjordi.org

KIKO PAYÁ

Sant Jordi 2011

JORGE PÉREZ. SANT JORDIET 2011

J.O.

El xiquet guerrer LÍDIA VILA

orge Pérez té set anys, és fester de la Filà Chanos des que la seua memòria recorda, i a més és l'encarregat d'exercir de Sant Jordiet en les Festes de Moros i Cristians 2011. Ha crescut en una família de càrrecs, han tingut capitans i alferes, però ell serà el primer Sant Jordiet en el bagatge fester familiar. A hores d'ara, Jorge estarà més que nerviós, ja que segons ens contava el seu pare "ha estat molt bé tot aquest temps des que va ser nomenat, però és veritat que aquestes últimes setmanes ja comença a notar els nervis". I és que ni son pare, també Jorge Pérez de nom, esperava que el seu fill arribés a ostentar aquest paper. "El vam apuntar per casualitat. Sabia d'un amic que havia apuntat al seu fill i vaig pensar que per provar no passava res. Sense cap esperança de resultar guanyador del sorteig". De fet, ni el propi xiquet sabia que son pare l'havia apuntat a la llista de candidats. Jorge (pare) ens diu, "va ser una manera d'intentar protegir-lo per tal que no s'emportés un desil·lusió si no resultava escollit". Però la sort va voler que el número 10 fos el seu i el que va sortir de les mans de l'anterior Sant Jordiet. D'entre 12 candidats que

n’hi havia, Jorge Pérez va ser l'afortunat. I com si d'un somni de xiquet es tractara, Jorge va rebre la notícia quan ja estava al llit, reaccionant mig adormit i sense saber ben bé què estava passant. Jorge i els seus pares viuen a València, tot i que la família al complet és d'Alcoi, per aquest motiu no va poder estar al sorteig. Passada una estona després d'haver rebut l'avís, poc a poc es va adonar que ell seria el qui, aquest any, faria el que tantes vegades havia vist fer a al-

Son pare explica que ha estat molt bé, però és veritat que aquestes últimes setmanes ja comença a notar els nervis tres xiquets: Convertir-se en el xiquet guerrer lloat per tots els alcoians en les Festes grans del seu poble. Des que va ser nomenat a principis d'estiu, Jorge no ha parat d'assistir a actes i participar de l'activitat festera habitual. El pare diu que "ha estat un plaer, perquè no es cansa i volparticipar en tot". Després

de la primera aparició oficial a la processó del Corpus, les anades i vingudes a València han estat més que freqüents. I Jorge no s'ha cansat d'explicar als seus companys del Col·legi Alemany de València què és això de ser Sant Jordiet. De fet, les passades festes de Nadal dos classes del seu curs varen venir a Alcoi per a assistir a la representació del Betlem del Tirisiti. Els xiquets i companys de Jorge, així, van poder tenir una xicoteta idea més concreta del que els parlava el seu company alcoià. També varen visitar el Museu de la Festa i van conèixer a l'alcalde d'Alcoi, Jordi Sedano. Però sense dubte, a banda de tots els actes als quals assisteix Jorge amb il·lusió ja a dia d'avui, el que més espera és l'acte de l'Aparició. Quan pujarà al seu cavall i llençarà fletxes a tots els alcoians que l'esperaran aparèixer des dels peus del castell. Altre dels actes que ressalta per sobre dels altres és la Processó Solemne, quan el cobriran de clavells i flors. Els pares destaquen haver-se sentit molt recolzats per la filà en aquest any de càrrec del xiquet. A més, Jorge pare afirma que el fet de ser representant del seu fill li ha permés establir grans amistats en altres festers i

primers trons. Pel que fa al disseny que lluirà Jorge durant les festes, el procés va estar especialment cuidat. Es van demanar cinc propostes a destacats dissenyadors, demanant per sobre d'altres coses seguir una línia d'estil més clàssic. Però d'entre les propostes rebudes, precisament els va

agradar més una que no venia precisament de mans d'un dissenyador. I és que finalment l'autor del disseny és el famós pintor Germán Aracil, que comptarà amb la confecció de Marita López per enllestir la seua obra de costura, que de ben segur Jorge portarà amb molta il·lusió i emoció.

Sant Jordi 2011

RAFA PASTOR. CAPITÀ CRISTIÀ

TONI ARACIL. CAPITÀ MORO

J.O.

La reconquesta d’Astúries Capitania babilònica Alcoi serà escenari el proper dia de l'Entrada d'un moment històric molt especial: la Reconquesta de Don Pelayo a Astúries després de la Batalla de Covadonga. I Rafa Pastor, serà el principal conqueridor. Com no podia ser d'altra manera, la Filà Asturians ha escollit aquesta temàtica per desenvolupar la seua Capitania 2011. Pastor entrarà triomfant després de la seua victòria a mostrar als alcoians la grandesa del poble asturià. Amb un vestit que pesa vora 30 quilos, espera agradar al públic i que "es caiguen els balcons de tanta gent que hi haurà", afirma. Els nervis d'encetar el dia gran de la Festa alcoiana deuen haver estat ben assumits per aquest fester després de portar 14 anys amb la idea clara de que havia de ser ell qui representés el Capità dels Asturians. Així ho confessa, i destaca que "encara que tenia clar que volia fer aquest càrrec necessitava el suport suficient". I sembla ser que el va aconseguir, ja que complix aquest dies 40 mesos des que va ser nomenat oficialment Capità 2011, després de portar en la filà des de 1988. Altres que estaran igualment emocionades seran la seua dona (Miguela Sánchez) i les seues dos filles (Laia i Núria), que ocuparan un lloc destacat d'aquesta Capitania. Després de mesos de preparatius, Rafa només ens conta que serà una Capitania "molt guerrera". Amb vestits de batalla, tot i que l'ambient serà el de la victòria, una vegada passada la lluita i haver conquerit el territori. El seu vestit ha estat confeccionat per David Blasco i tindrà moltes peces metàl·liques proporcionades per Metalart. Pel que fa al boato, compten amb la participació especial de la Banda Oficial d'Oviedo, que amb el so de les seues gaites amenitzarà el pas dels Asturians. I és que la música ocupa un lloc molt especial en aquest càrrec, ja que disposaran de fins a deu punts de música. S'han composat dues peces per a l'ocasió: Belay, Capitania de Maig de Jorge Company que acompanyarà al Capità, i Thor de l'ontinyentí Saül Gómez per a un ballet. La primera de les peces ja ha estat estrenada en el carrer, durant les filaetes, i va tenir un notable èxit. Per altra banda, pel que fa als ballets, dues companyies d'Ontinyent marcaran el pas de la dansa. Rafa Pastor, com quasi tots els càrrecs, espera amb especial il·lusió el Dia de l'Entrada. els balcons de la gent que hi haurà". L.V.

Ja fa molts mesos que la Capitania dels Realistes es perfila com un dels atractius d'aquestes Festes de Moros i Cristians 2011. Després de l'espectacle Al Maig, música i misticitat, alguna cosa ens feia pensar que aquest càrrec anava a trencar i a ser diferent. I així ens ho ha confirmat Toni Aracil, Capità Moro 2011 per la Filà Realistes. Aracil va decidir ser Capità en unes circumstàncies especials, ara fa tot just 12 anys. "Estàvem veient l'Entrada els amics i ho vam pensar. Només un dia després, el dia de Sant Jordi, vam començar el 'montepio'", ens explica Toni. Quan ho va comunicar a la seua dona, aquesta es va il·lusionar fins i tot més que ell. I aquesta il·lusió es va traslladar a la resta de la família, tant que les seues dos filles, el seu fill, i els seus sis néts també participaran amb Toni i la seua dona del càrrec. Estarà molt ben acompanyat, a més de tots els familiars, finalment seran 14 els cavallers que el precediran. Tots ells membres d'aquell montepio que va encetar tot aquest camí. Amb una temàtica "babilònica", Aracil ens explica com va sorgir la idea de la Capitania. Tot ha estat fruit de les recerques del seu gendre, que és historiador. Amb alguna documentació pel mig, finalment es varen decidir per envoltar el càrrec d'una mística especial i d'un ambient màgic que ens transportarà a les civilitzacions perses. Una línia gens explotada pels càrrecs moriscs, que pot sorprendre i agradar molt. David Verdú ha estat l'encarregat de dissenyar tot el boato, que seguirà el mateix camí "innovador i amb molta imaginació", destaca Toni. Seguint amb allò que ens ha desvelat pel que fa a la resta de la comitiva, estarà formada per tres carrosses, seguides de les tres principals bandes (Xixona, Campello i la Nova d'Alcoi) de la Capitania. Àngel Lluís Ferrando ha estat l'encarregat de composar les tres peces que s'estrenaran el mateix dia de l'Entrada. Tot i que una d'aquestes ja va ser interpretada per la Primitiva d'Alcoi en el concert de festes del Calderón. A més d'aquestes tres peces, fins a deu bandes acompanyaran a Aracil i als seus en aquest càrrec. Pel que fa a la dansa, hi hauran dos ballets, un de la filà i altre de la Capitania. Els dos dirigits per Vanessa Pastor, una excel·lent coreògrafa alcoiana. L.V.

TODO PARA TU BEBÉ. PAÍS VALENCIÀ, 28 (ALCOI) 5

Sant Jordi 2011

VICENT SERRA. ALFERES CRISTIÀ

ERNESTO DOMÉNECH. ALFERES MORO

J.O.

Un cavaller literari

El berber alcoià

Després de 44 anys en el món de la festa, sembla impossible que un fester no haja fet mai cap esquadra. Aquest és el cas de Vicent Serra, que passarà de no haver format a l’Entrada, a ser l’Alferes Cristià 2011 per la filà dels Cids. Ara fa més de dos anys, els Cids estaven buscant entre els seus festers algú que s’animés a portar endavant l’Alferesia. Després d’un temps sense eixir cap alternativa, justament el dia de Sant Jordi, tot va apuntar a que Vicent Serra podria ser el proper Alferes de la filà. “Mai havia pensat fer cap càrrec”, afirma Vicent, qui després d’aguantar mesos de temptatives dels companys, li ho va proposar seriosament a la família. La seua dona, veient com venien les coses, no va tenir més remei que donar el seu suport al projecte, que passat l’estiu del 2009 ja era oficial. “Com no podia ser d’altra manera”, ens comenta Vicent, “la temàtica d’aquesta Alferesia girarà al voltant del poema del Mio Cid”. Aquest és un xicotet avanç, tot i que afirma que hi hauran algunes sorpreses. Vicent estarà acompanyat en aquest càrrec de forma destacada per la seua filla de catorze anys, amb qui compartirà carrossa. Per la seua banda, la seua dona anirà amb la resta de vint-i-nou dames on també podrem veure a la seua germana i la seua cunyada. A altra de les carrosses, lluiran els cavallers. Un total de disset cavallers entre els qui estaran son pare, el seu cunyat, cosins i el seu nebot de tretze anys. Sens dubte, un càrrec molt familiar. Pel que fa als vestits de Vicent i la seua filla, han estat dissenyats per Ernesto Ferrándiz. Un vell conegut, ja que van fer el servei militar junts. A més, ha estat qui ha dissenyat els vestits de ‘Jimenes’ de la filà (vestit de dones). Amb un caràcter “no massa guerrer, però tampoc senyorial” es presentaran Vicent i la seua filla davant el públic alcoià. Envoltats en la màgia de la poesia del Cid Campeador i la novel·la cavalleresca. Pel que fa a la música, Carles Crespo (músic de Beniarrés) ha composat per acompanyar a l’Alferes la peça Història i Mite, que estrenarà al carrer per la Unió Musical de Cocentaina. Tot i això, en total seran uns huit punts de música els que animaran tot el boato. La dansa estarà representada també per un ballet local. Vicent Serra, Alferes Cristià 2011 per la filà Cids, espera “fer que el públic puga gaudir molt amb aquest càrrec”. L.V.

“De forma sobtada i precipitada”, així és com diu Ernesto que va decidir encapçalar a la filà Berberiscs en aquesta Alferesia 2011. Fa poc més d’un any, alguns membres dels Bequeteros li van proposar que acceptés el càrrec d’Alferes. Tot i que ell no s’havia plantejat mai agafar tal responsabilitat, va decidir deixar en mans de la família la decisió. I així va ser com, amb l’ajuda de la seua dona, la seua filla (“més festera que jo”) i el seu fill, va donar el pas per convertir-se en Alferes. Després d’un any de preparatius, sembla ser que tot està enllestit per a l’arribada de les hosts berbers a la vila d’Alcoi. Una ciutat cristiana que veurà, una vegada més, com l’exèrcit de la mitja lluna, a pas de marxa mora, es fa amb el castell i els principals carrers del centre. Ernesto serà l’últim, tancarà la comitiva, i diu jugar amb avantatge. “Nosaltres tenim la nit, és un efecte que altres no poden gaudir i que llueix molt”. Ernesto Doménech va arribar a la filà Berberiscs l’any 1987, de la mà del seu fill. Va ser aquest el qui primer va tenir interès en formar part de la festa alcoiana, i com a pare, Ernesto va decidir “acompanyar-lo”. Pocs anys després, ja com a membre amb ple dret, anava guanyant amistats dins la filà i gaudint dels esdeveniments. A dia d’avui, ja ha participat d’una esquadra de blancs, una de negres, i de la esquadra d’enmig. I ara li toca l’Alferesia, “càrrec que mai pensava representar”. L’Alferes estarà especialment acompanyat per la seua dona i la seua filla, que formaran part de la cort de nou dones que vestiran el boato. A més, el seu fill formarà part dels cavallers juntament amb el germà. Pel que fa a la temàtica, han escollit una línia clàssica morisca. Centrant-se en els assentaments berbers de l’època. Ernesto portarà un vestit que seguirà fidelment “els colors de la filà”. Tot el boato ha estat dissenyat per José Moiña. Durant el recorregut, els moros seguiran el pas de les seues marxes calmades i els exòtics balls de l’Àfrica nord. En aquesta ocasió, tres seran els ballets que formaran part del boato. Tots ells grans dirigits per grans conegudes a la festa alcoiana com són Virginia Bolufer, Carmina Nadal i Anna Botella. Aquesta última, amb un grup de xiquetes d’entre 9 i 10 anys que estan essent la sensació aquests últims anys. La música és altra de les parts fonamental. Ja que fins a 8 punts de música estaran repartits durant tota la comitiva. L.V.

Bones festes al poble d’Alcoi 6

Sant Jordi 2011

Una qüestió de respecte Darrere del pas de cada filà s’amaga el treball desinteressat de moltes persones. A la imatge, un responsable dels Verds observa l’esquadra del Mig que la filà va treure en l’Entrada mora de 2010. /ARAMULTIMÈDIA

El Dia de les Entrades concentra l’atenció de les mirades del públic i l’esforç de les filaes

J.E. RUIZ

l dia de les Entrades es molt més que en una jornada festiva a Alcoi. És la suma de centenars de jornades i milers d’hores de treball que prenen forma en el primer acte de la trilogia que Alcoi li dedica a Sant Jordi. És el resultat de la faena desenvolupada per vint-i-vuit col·lectius al llarg, inclús, de més d’un any. A El Partidor comença a donar fruits l’esforç desinteressat de les filaes i d’aquelles persones que les componen. Esforç que està dedicat a Alcoi: als alcoians que cada vint-i-dos d’abril esperen l’arribada de la següent esquadra per regalar-li els seus aplaudiments, i al nom de la ciutat, que queda enaltit davant dels ulls dels ciutadans d’altres indrets que s’acosten a comprovar si la Festa de Moros i Cristians és tan gran com la seua llegenda anticipa. Aquesta dedicatòria obri una equació complexa formada pels festers, el públic i el repte de dignificar la ciutat. La incògnita d’aquesta equació comença a resoldre’s des que el sergent cristià obri la desfilada de les tropes de la creu. És aleshores quan la Festa es converteix en un vertader espectacle. I no per la grandiositat dels seguicis dels càrrecs, per la magnífica interpretació dels músics, per la mestressa a l’hora de dirigir una esquadra o per la minuciositat amb la que ha estat rematada una túnica o una carrossa. De vegades pensem directament en aquestes coses quan parlem d’espectacle. Però

per a que un determinat esdeveniment siga en realitat un espectacle requereix d’una mirada. En aquest cas, de desenes de milers de mirades. Tot allò esmentat adés és, no obstant, la base per tal de provocar la mirada i aconseguir que els balcons estiguen farcits de gent, igual que les cadires. És a dir, d’arribar a la categoria d’espectacle. El respecte pel públic i per mantindre ben alta la consideració que té Alcoi gràcies a un dels pocs valors reals que li queden permet explicar la dedicació que les filaes inverteixen en la

Festa. Respecte que molts encara qüestionen quan, per exemple, critiquen els talls a les desfilades o les repeticions musicals. No haurien d’oblidar que en el fons es tracta d’una Festa, d’un motiu de divertiment, organitzada, a més, per persones no professionals. Per això encara té més mèrit. Per aquestos factors el de les Entrades és, per a molts, el més important de l’any a Alcoi. Per a un primer tro és, sense dubte, el més dur. No només per que comença aviat, amb la dolça Primera Diana, sinó perquè és l’acte on cada

filà s’exposa al públic. Està en joc el bon nom de la seua filà i, si a més, té un càrrec, també el del seu poble. D’aquesta circumstància són conscients tots els membres de les juntes directives, que són el cor i ànima de la Festa. Sense ells, seria impossible traure els Moros i Cristians al carrer. Al menys, segons els entenem a Alcoi. Entre nervis i tensions per tancar els preparatius, el matí de la vint-i-dosena jornada d’abril s’inicia el procés de transformació dels somnis en realitats,

que dura fins ben entrada la nit. Un procés que pel mig ha estat capaç en el transcurs dels anys de fer nàixer, per exemple, gèneres musicals exclusius per acompanyar les desfilades. La manifestació social, lúdica o religiosa s’ha endinsat al llarg dels segles en l’àmbit de la cultura. I des de fa unes dècades, en el de la economia, amb nombroses activitats especialitzades en els moros i cristians. Són les ramificacions d’una Festa amb una descomunal capacitat de creació en molt nombrosos àmbits. I enmig d’aquest magne gegant hi ha petits col·lectius al seu nucli encarregats de gestionar-lo. Són les directives de les filaes, els majorals i els dirigents de l’Associació de Sant Jordi. I ho fan, a més, de forma amateur, compaginant aquesta responsabilitat amb les seues obligacions laborals i sacrificant les seues relacions familiars. Com es pot comprovar, darrere d’aquest sacrifici hi ha molt més que el interès per lluir la xapa. Les reflexions filosòfiques, tanmateix, s’esvaeixen en quant el timbal comença a marcar el ritme, quan els grups de dança inicien el seu pas. En eixe moment el cor batega amb més força i el pit s’infla per la satisfacció de poder ser part del muntatge d’una Festa meravellosa. Imperfecta, sí, però meravellosa.

Juan Enrique Ruiz. Periodista i primer tro de la filà Cides.

Sant Jordi 2011

Vivències d'un ¿músic de fora? E FRANCISCO VALOR

stimat lector quan em van proposar escriure aquest article els companys d'ARAMULTIMÈDIA em van enviar un e-mail orientatiu proposant-me diversos temes , però el que més em cridà l'atenció va ser la proposta d'explicar el que significa per a un músic no Alcoià, en el meu cas de Cocentaina , tocar en les festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Sense saber-ho m'estaven donant l'oportunitat de contar la meua experiència, que no és només de tocar sinó de compondre, estrenar , organitzar, patir, involucrar-me, fer amics i no tan amics... bo en definitiva viure la festa de Moros i Cristians d'Alcoi d'una forma que estic segur que pocs (músics de fora) poden presumir d'haver-la viscut. Necessitava dades , records ... I ací és on em vaig vore amb 8 o 9 anys tocant les (carabassetes) amb l´Unió Musical Contestana portat de la mà de D. José Pérez Vilaplana (El Mestre) i acompanyant a la Filà Xano carrer de Sant Nicolau cap a baix al so de A Mons Pares. No se vostés però a mi se'm posa la pell de gallina al pensar que tinc 31 anys i que porte 23 tocant darrere d'esquadres, capitans o alferes que sol·licitara els servicis de la meua banda, la Unió de Cocentaina. En 23 anys tocant en festes d'Alcoi els records se succeïxen, emocionant sens dubte el primer dia de l'entrada que, formant part ja de la plantilla de la banda, vaig tocar per primera vegada els timbals darrere de l'esquadra especial de la Filà Aragonesos , no recorde bé de que any ni el càrrec que ostentaven , però si que portaven un cap d'àguila en el casc amb capa i peto de color verd. Any rere any he continuat complint amb la cita alcoiana i cada vegada amb mes passió, el moment de l'arrancà al partidor sempre m'estremix, milers de

persones esperant l'inici de la seua entrada al so de la màgica frase “Per Alcoi i per Sant Jordi avant l’entrà”, francament un moment impressionant.

Se'm posa la pell de gallina al pensar que tinc 31 anys i porte 23 tocant darrere d'esquadres Encara hui espere el moment d'arrancar les entra-

festa al compondre diverses peces musicals per a molts càrrecs festers i esquadres, i encara que coste de creure sempre amb un resultat més que positiu. Conserve amistats en totes i cada una de les Filaes que han volgut comptar amb mi per a una cosa tant màgica com és posar banda sonora als moments mes importants de la seua vida festera, he compartit els seus somnis, il·lusions i també alguna que altra desil·lusió, he tingut l'oportunitat de viure amb ells durant

que no em ficaré molt en este tema perquè com va dir un periodista fent-se ressò d'aquest problema : “ Per als músics sempre plou molt i per als festers sempre plou poc” Pense que la solució passa per respectar-nos i entendre'ns els uns als altres amb sentit comú per a solucionar els problemes que poden sorgir en els dies de Festa. En el moment que el fester li perd el respecte al músic o el músic al fester no solucionem res, i els dic de bona font que els interessos dels dos són els mateixos, que J.O.

des i entrar en l'embut que forma l'eixida del Partidor amb l'inici de Sant Nicolauet: Musica, Gentada , Festa , Emoció, Nervis, Color , Confeti, Molt molt Confeti. Tot açò és el que tinc en la retina i espere tornar a sentir cada 22 d'Abril. He tingut el plaer de tocar amb l'Orquestra Simfònica Alcoiana la missa a Sant Jordi del Mestre D. Amando Blanquer el dia del Patró. A més e tingut la sort de participar plenament en la

molts anys la responsabilitat tan gran que ocasiona tindre esquadra especial o ser el Capità o l'Alferes de les festes d'Alcoi, per a la meua humil opinió la 'Champions League' dels Moros i Cristians, d'ací una frase que jo dic molt: 'La festa del meu poble que no me la toquen, però com Alcoi no hi ha rés'. Encara que no tot és bo, com en totes les poblacions que realitzen festes a l'aire lliure tenim el problema del temps, la pluja que tira a perdre tot l'esforç de molts anys , encara

la festa lluïsca amb tot el seu esplendor. Un altre tema que m'agradaria tractar és el de les estrenes de música en les entrades, encara que des de fa anys la tendència esta canviant, pense que deuria de ser lo normal i no lo excepcional que una Fila que tinga càrrec o un Capità , Alferes o Esquadra especial encarregue marxes noves als compositors. Tots estem d'acord en què la música en les nostres festes és imprescindible, per això cal fomentar la

creació de noves peces musicals que augmenten el patrimoni cultural de les nostres festes de moros i cristians. Que haguera sigut de la música en les festes si els festers de fa 30,40 o inclús 70 i 100 anys no s'hagueren preocupat d'ampliar el repertori musical , de convertir-se en autèntics mecenes de compositors il·lustres com Camilo Perez Laporta o Evaristo Perez Monllor o mes recentment del Mestre Amando Blanquer Ponsoda o del Mestre José Mª Valls Satorre, que és el que més peces té dedicades a la festa d'Alcoi. Per descomptat no intente substituir cap clàssic que al meu entendre és insubstituïble. Jo no concep l'entrada dels Abencerrajes sense els acords d'Uzúl el-msélmin (L'entra dels moros) de Camilo Perez Monllor . Tan sols crec que és un encert contribuir a la creació de música any rere any. Per descomptat les noves creacions unes vegades agradaren més que altres, però això no deu de ser excusa per a parar la creació. Aprofite l'oportunitat per a agraïr públicament als festers d'Alcoi i amants de la música en general que hagen confiat tant en mi i en la meua humil música, i que any rere any gaudiu tant d'ella, Moltíssimes gràcies. Despres de tot el que els he relatat comprendran que el final del titul de l'articule estiga en interrogant “¿Músic de Fora?” jutgen vostés mateixos si sóc un músic de fora o de ben dins que és com jo hem sent i que han fet que hem senta tots els festers i amants de la música que han confiat en mi des de fa 23 anys fins ara, despertant un Amor i un Respecte immens a les Festes de Moros i Cristians no sols d'Alcoi sinó de tots els municipis on es realitzen. “Un músic de Dins." Francisco Valor Llorens, músic i compositor.

Sant Jordi 2011

JAVIER MORALES. PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ

J.O.

“La Festa i la música estem obligats a entendre'ns” JORDI ORTS

arlem amb Javier Morales, president de l'Associació de Sant Jordi d'Alcoi, de quatre temes d'actualitat dins del món de la Festa d'Alcoi: l'ús de la pólvora a l'Alardo, la celebració en cap de setmana, les bandes de música i la integració de la dona. També de la seua retirada l'any vinent, la d'un president que haguera volgut córrer més que els seus companys de viatge. Les restriccions de la pólvora per a l'Alardo El president del Casal de Sant Jordi d'Alcoi subratlla que han treballat molt en este tema, de la mateixa manera que ho han fet els festers a títol particular. De fet, estimen que s'han legalitzat a Alcoi uns 500 arcabussos en els últims anys, que ara comptem amb el pertinent certificat i la Guia de l'Arma. “És imprescindible que els trabucs que s'usen a l'Alardo estiguen legalitzats”, ens comenta. El que no és condició indispensable és la llicència per a l'ús d'armes d'avantcàrrega. Aquest permís per a usar arcabussos, entre d'altres, no cal si el fester acredita que només treu l'arma “un dia a l'any”. “De totes formes, nosaltres recomanem que es tinga el carnet”, apunta Javier Morales. Igualment, Morales sap que la vigilància sobre l'Alardo d'Alcoi, i a tot arreu, ja no es reduirà en el futur. Tampoc es relaxarà la normativa pel que fa a l'ús de pólvora: “Sobre l'ús d'un quilo de pólvora per Alardo, és una qüestió innegociable, com així ja se'ns ha fet des de la Comissió Interministerial Permanent d'Armes i Explosius (CIPAE)”. El que també és cert, en tot cas, és que la subdelegada del Govern, Encarna

Llinares, ha donat el permís per a separar des de 2012 l'Alardo d'Alcoi en dos actes (matí i vesprada), i per tant, poder usar un quilo de pólvora per fester en cadascun dels actes. “Ho farem usant polvorins mòbils i els festers hauran de recarregar”, assenyala el dirigent fester alcoià. El calendari fester: cap de setmana sí o no “Mai he amagat la meua forma de pensar i no vaig a fer-ho ara”, respon d'entrada Javier Morales sobre esta qüestió. “Cal buscar una solució intermèdia, encara que no siga prudent fer un canvi de hui a demà”, afegeix. El president és del pensament, que traslladar les festes al cap de setmana no seria gens traumàtic ni tampoc afectaria, ni de llarg, a totes les edicions de la Festa. “Estem parlant de tocar quatre o cinc edicions de cada 20”, afirma. “De l'anterior polèmica del calendari han passat catorze anys i això, hui en dia, és un muntó de temps”, afegeix, partidari de reobrir un debat que va suposar una multitudinària manifestació contra el Govern local de Josep Sanus.

Em sap mal per gent com Hermínia o Núria, que no han vist reconegut el que han fet Quan defèn la seua posició, ho fa pensant en els beneficis per als empresaris i sectors com l'hosteleria, en els alcoians que viuen a lluny i venen a festes, però també, de forma molt significativa, “en el treballador que treballa a un magatzem a Cocen-

taina i no pot perdre tres dies de treball entre setmana”. En resum, Javier Morales potser no veja necessari fer un canvi del calendari al cap de setmana per sistema, però té molt clar que, una Festa com la d'Alcoi i per molt que siga d'Interés Turístic Internacional, “és complicada de sostindre de dilluns a dimecres o de dimarts a dijous”. I si plou, què fem? La negativa dels músics alcoians a tocar el passat dia de la Glòria, per la pluja, treia a relluir una vella polèmica: com actuar quan plou en els actes festers de carrer. “El primer responsable del que va passar el dia de la Glòria és el president de l'Associació de Sant Jordi. I eixe dia em vaig enganyar, ja que l'acte s'havia s'haver suspès a les deu del matí”, assegura, com també que “ni ha molts factors que fan actuar amb pressió, des del el públic a la il·lusió dels festers”. Però Javier Morales no es queda en el reconeixement de la seua part de responsabilitat: “Cal fer una reflexió. La música i la Festa estan obligats a entendre's, ja que la Festa sense música no seria res”. Per això mateix, que el Casal i les tres bandes preparen ja un protocol de mínims que regule com actuar davant qualsevol situació, tots a una. La dona en la Festa Morales no ha aconseguit que la dona s'integre massivament en la Festa, però és innegable la seua voluntat per a evolucionar, sense entrar a valorar si els avenços han sigut suficients o no. “Jo crec que s'han donat passos avant, n'hi ha filaes amb més d'un component femení”, comenta, en relació a la participació de dones com

festeres de ple dret en filaes com la Marrakech. També repeteix que “aquest és un tema que em pesa com una llosa”. I ho és, sense que ho diga públicament, perquè és una persona que a títol personal defendria la plena integració de les dones, si bé presideix un col·lectiu on el pensament majoritari és ben diferent. “Jo no puc anar contra el que vol la majoria de la Festa”, es justifica. I es sincera: “Em sap malament per gent com Núria o Hermínia, que han treballat durant molts anys per participar en la Festa i no s'ha vist reconegut el que han fet. Jo tampoc puc fer més”. Parla d'un dia amb esquadres de dones i d'homes, en les festes d'Alcoi. “N'hi hauria dos per filà”, co-

menta. Això però no és una realitat a dia de hui, ja que la realitat festera ens deixa un panorama dominat pels homes en el que la participació femenina va incrementant lentament. Final d'etapa Al president li queda un any i no tornarà a optar a la reelecció. Organitzar una festa com la de Sant Jordi suposa un desgast important per a qualsevol i a Javier Morales, sense que ho diga, se'l nota certament més tranquil al final d'una etapa. “Ningú no és insubstituïble”, declara, convençut que darrere d'ell arribarà “una directiva amb unes altres idees” però que no donarà passos enrere: “estem en la segona dècada del segle XX i tot està escrit”.

Sant Jordi 2011

EL CONSUM DE CAFÉ LICOR EN FESTES

60.000 litres d’esperit alcoià LÍDIA VILA

olts són els elements o mots que només amb la seua pronunciació ens condueixen directament al món de la festa alcoiana. Uns exemples: Confeti, marxa, cartell, cadira, boato... I així, tot un seguit d’expressions o paraules tan imbricades en la festa que, tot i que les pronunciem en àmbits totalment diferents, ens remeten a aquests tres dies grans del nostre poble. I és que, la nostra Festa està repleta de rituals i característiques que es repeteixen any rere any sense canviar gaire. Altre exemple molt més clar: La paraula ‘mentira’. Alcoi, probablement, és l’únic lloc on aquesta paraula té dos significats que, amunt i avall, s’empren amb la mateixa fre-

qüència. Bé, Alcoi i els pobles del voltant com Cocentaina, Muro... que també estan a l’ordre en aquest “gran invent”. La “mentira” és altre dels elements que durant les festes es converteix en part d’aquest ritual que són les tradicions. És, sens dubte, la ‘beguda de la Trilogia’. Alguns diuen que es va inventar a Cocentaina. En la primera meitat del segle XX, com estava mal vist que el consum d'alcohol en la via pública, van decidir en el bar del "palau" de Cocentaina, barrejar el cafè licor amb granissat de llima negre (la beguda típica de Cocentaina, granissada i de color fosc) per així dissimular el marró del cafè amb el del granissat. D’aquesta manera, podien consumir tranquil·lament la seua

beguda alcohòlica sense alçar sospita. D'ací el seu nom, "Mentira", ja que sembla granissat de llima negre i no ho és. Tant com si aquesta història és certa com si no, el que sí és cert és que el consum d’aquesta beguda es dispara quan arriba al bon temps, sovint marcat amb la primavera de la Festa alcoiana.

La mentira és, sense dubte, la beguda de la Trilogia alcoiana. Alguns diuen que la van inventar a Cocentaina El cafè licor, altra de les

nostres begudes, és part fonamental d’aquesta mescla. Combinació que els més valents fan a parts iguals, 50 i 50. Concretament, hem aconseguit l’espectacular dada que ens revela que durant aquestes festes a Alcoi es consumiran al voltant de 60.000 litres de cafè licor (dades facilitades pel Consell Regulador de Begudes Espirituoses). Aquesta és la quantitat que els dos grans productors de cafè han previst fer arribar a establiments de tot tipus: Filaes, pubs, bars, tendes... Bé és cert, que resulta una mica complicat deduir quants litres finalment seran consumits, però no seria d’estranyar que la xifra fos més que aproximada. Si tenim en compte que Alcoi té una població d’uns

61.400 habitants aproximadament, els 60.000 litres encara resulten més espectaculars. Evidentment, els nombre de visitants ajudaran a alcoians a fer front a aquesta xifra per tal que es complisquen les previsions. A més, apuntem que una tendència que s’ha produït aquests últims anys ha estat la “producció pròpia”. Ja són moltes les filaes que han trobat la seua fórmula i s’atreveixen a fabricar el seu propi cafè licor. “Cafè de feta”, diuen alguns. Per tant, aquesta xifra que més amunt desvelàvem podria ser fins i tot major si sumem aquesta última consideració. “Beguda espirituosa” diuen, i és que d’això, d’esperit, els alcoians anem ben carregats.

P ER A F ER-LO E N C A SA Agafes 5 litres i mig d’aigua mineral (sense clor) i el deixes dins d’un perol gran. Mols uns 250 grams de cafè amb un molinet manual amb una botella perquè no es faça pols i que després enterbolisca el cafè. Aboques el cafè a l’aigua, ho remenes i al dia següent afiges un litre d’alcohol del bo per beure. S’ha de remenar tots els dies un parell de vegades durant una setmana. I a la setmana vinent, ja estarà bo per colar-lo i beure-se’l.

Sant Jordi 2011

HERMÍNIA BLANQUER. EX FESTERA

“Estic d’acord amb Javier Morales, la Festa s’ha de modificar o morirà” NATXO LARA

ermínia Blanquer va passar en pocs mesos del més absolut anonimat a la primera línia de foc en el món de la Festa i a ocupar portades dels diaris de tot Espanya. A principis de l’actual dècada i després de tres anys com a festera de fulla en els Navarros, la seua filà li va denegar l’esquadra. L’assumpte va acabar als tribunals. AM- Què fa Hermínia? HB- Allò que m’agrada. Done classe de 3 i 4 d’ESO i 2 de Batxillerat al IES La Foia d’Ibi. També continue activament a Fonèvol treballant perquè les dones tinguen dret a eixir en la Festa en les mateixes condicions que els homes. I estic moderadament satisfeta amb tot el que ha passat últimament. Només hi ha 10 dones que són festeres de fulla i d’eixes 10, 2 estan en les juntes directives de les seues filaes. És un bon senyal tot i que només són 10 d’entre 6.638 festers associats a l’Associació de Sant Jordi. AM- Quan et van negar l’esquadra que ja t’havien concedit, et vas convertir en una persona pública. HB- És cert. No m’ho havia plantejat així. Jo tot el que vaig fer ho vaig fer perquè pensava i pense que tenia el meu dret. Però em vaig posar davant dels focos i la gent es va clavar amb mi, especialment en Festes. Em van insultar des dels balcons el dia de l’Entrada, encara que també em van animar. Em va fer molt de mal, els insults des dels balcons, però també des de la taula del costat de la meua filà. Molt poca gent em va dir el que pensava a la cara. AM- Per què te’n vas anar de la Festa? HB-Perquè no podia suportar la pressió del dia a dia. Jo ja havia fet la meua faena, em sentia responsable per continuar amb

aquest tema, però em vaig plantejar fins on podia arribar. Pagava la pena estar trista jo i la meua família? No. AM- Què has fet del vestit de Navarro? HB- El tinc guardat. Si el venguera, estaria fent un

altra amiga i jo vam decidir apuntar-nos, amb naturalitat i pensant que altres dones després farien el mateix. AM-Sents decepció perquè no s’ha corregut aquests anys? HB-Estic dolguda, perquè

pogueren triar amb llibertat eixa opció, o l’altra. AM- Rebentarà aquest assumpte? HB- Estic totalment d’acord amb Javier Morales quan diu que la Festa s’ha de modificar o morirà. La Festa ha de fer-se per pasN.L.

altre passet cap arrere, de tirar la tovalla. Sé que mai tornaré a la Filà ni mai faré esquadra, però vendre’l és acceptar que res va tindre sentit. AM- Ets una avançada a Alcoi on sembla que les coses corren a una altra velocitat? HB-A Alcoi hi haurà més de 30 mil dones. Va ser casualitat. Ja havia pensat abans que no m’agradava la desigualtat de gènere. Tot es va cuinar en un sopar d’amics. Vam pensar que era xulo que Núria isquera als Alcodians. Un any abans, el meu home i la meua filla es van apuntar als Navarros, i una

tot açò va començar el 1998 amb Núria Martínez i no avancem en una cosa tan bàsica. La dona no només ha de participar com a acompanyament, les dones han de poder decidir si volen participar de ple dret en les festes del seu poble. Cada vegada hi ha més xiquetes apuntades i estan els vestit femenins. Són més barats, però serveixen per enganyar a les dones fent-les creure que estan dins la Festa. Hi ha un cert avançament, però no s’ha agafat el camí adequat. Jo a la meua filà vaig votar sí als vestits femenins, pensant en què

sar-ho bé, la Festa ha de ser propietat del poble i ha d’unir els seus habitants. AM- On va estar el problema amb la teua filà? HB- El desastre de l’assumpte de la negociació de la meua esquadra es va produir realment els dies abans de la votació. Feia dies que la filà va triar onze persones –inclosa joper fer la esquadra. Aleshores em cridà el Primer Tro per demanar-me que ho deixara córrer. I que si insistia a fer l’esquadra, amenaçaven de convocar una altra assemblea. I així va ser. Fou horrible, em van fer fora quan 11 dies abans m’havien admés.

Com és possible que ells no pensaren el que jo sentia? Mai sabran el mal que estaven fent-me i que encara me fan ara. Després d’eixa decisió, les coses van empitjorar. La filà va votar Si a l’entrada de 30 homes i no a 3 dones, una cosa increïble i amb l’actuació lamentable de l’Associació de Sant Jordi defensant allò que no es podia defendre. AM- Què va passat amb aquelles 3 dones? HB- Elles van guanyar el juí que obligava la Filà a admetre-les i a posar-les en llista d’espera per a entrar. Però ja havia canviat la llista d’espera, el sistema s’havia blindat i damunt havien creat el vestit de dona. Amb la Llei i la sentència en la mà no van poder fer Justícia. AM- Què és el millor que t’ha donat la Festa? HB- M’ho vaig passar molt bé, sobretot el primer any. La Festa és molt divertida, vaig conéixer molta gent interesantíssima gràcies a empenyarme per voler eixir a festes, gent que m’agrada molt. La Festa és molt especial perquè participes en moltes coses en què t’ho passes genial . AM I el pitjor que t’ha donat la Festa? HB- Ho he passat molt malament, sobretot el dia de l’esquadra que no vaig fer. Perquè el 75 per cent de la Filà va votar una il·legalitat. AM- Què faràs el dia de l’entrada? HB- Doncs vore-la al carrer. No tinc cadires ni balcó, la voré on m’agafe. AM- I quan passe la teua ex filà? HB- Res, no tinc mania a ningú. AM- Tornaràs a eixir a les Festes d’Alcoi? HB-En igualtat de condicions que els homes. Crec que no podrà ser.

Sant Jordi 2011

JOSÉ MOMPÓ COLOMINA (1889-1966). A LA SEUA MEMÒRIA

José Mompó. /ARXIU SOC. UNIÓ MUSICAL D’ALCOI. FONS JOSÉ I PILAR MOMPÓ

Un gran músic alcoià ERNEST LLORENS

'inicia en la música amb la Banda Primitiva d'Alcoi, aleshores dirigida per José Seva Cabrera i en la qual ingressa en el 1898, amb tot just huit anys d'edat, sent els seus primers professors el propi director, José Seva Cabrera i Antonio Pérez Verdú. Debuta amb el flautí, encara que també estudia clarinet, requint i violí. En l'any 1902, com a conseqüència de certes desavinences internes sorgides en la Primitiva, un grup de músics, encapçalats pel propi director, Sr. Seva, decideixen abandonar l'entitat i formar una nova banda de música. S'inscriuen en la Sociedad El Trabajo i adopten aquesta denominació oficial. Es presenten en públic en l'acte de la Glòria de l'any 1903, però a l'any següent, al setembre de 1904, concretament en les festes del barri de Sant Mateu, ofereixen l'última actuació musical de la qual es tenen referències. Entre els músics que acompanyen a José Seva en la seua escisió musical de la Banda Primitiva, es troba el jove José Mompó Colomina. Quan la Banda de Música de la Sociedad El Trabajo desapareix, després de dos anys, i poc més, d'activitat, molts dels seus components organitzen una altra banda de música, La Lírica Moderna, però Mompó decideix tornar a la seua entitat d'origen. Precisament i coincidint amb la dissolució de la Banda del Trabajo, es crea a Alcoi l’Academia de Santa Cecilia, en la qual estudia José Mompó, amb brillants resultats, amb els mestres Rafael Casasempere Moltó, piano, Rafael Valor Sarañana, violí, i Gonzalo Barrachina Sellés, harmonia i composició. En 1908 marxa a Barcelona per a continuar els seus estudis musicals. A l'Escola Superior de Mú-

sica de Barcelona coneix i estableix íntima amistat amb el posteriorment famós violinista, compositor i director català, Eduard Toldrà. De la seua estreta relació, mantinguda durant molts anys, dóna fe la correspondència que hem pogut recuperar, per gentilesa de la familia Mompó. Epistolari en el qual el músic català s'interessa sovint per la vida personal i professional de Mompó així com també li confia els seus projectes i aspiracions musicals, que amb el temps li van dur a ser un dels músics de Catalunya més significatius de la primera meitat del segle XX. Transcrivim a peu d’escrit fragments d'un parell de cartes i en les com curiositat es pot llegir que la relació entre Mompó i el també cèlebre músic alcoià Julio Laporta Hellín no era precisament massa amistosa 1. A l'any 1911 i per motius d'incorporar-se al servei militar, primer a Sevilla i després a Alcazarquivir (El Marroc), José Mompó deixa Barcelona. Una vegada finalitzada la seua permanència en l'exèrcit regressa a Alcoi i per motius personals decideix abandonar la vida musical professional, acomiadantse del públic alcoià amb un memorable concert en el Círculo Industrial , el dia 4 de desembre de 1914, en el qual va interpretar, acompanyat al piano pel malmès músic alcoià José Pareja Casanova (mort en 1920, en plena joventut amb tan sols 24 anys d'edat) un acurat programa que incloïa : Romança de Johan S.Svendsen, Concert Romàntic de Benjamín Godard, 2na Polonesa Brillant de H.Wieniawski, Nocturn en mi bemol de Chopin, Concert nº 7 de Ch.de Beriot y la Jota Aragonesa de Pablo Sarasate. Al 1925, juntament amb altres músics alcoians, funda l’Asociación de Profesores de Orquesta, de la

qual és el primer president. En l'orquestra simfònica de l’associació, actua com concertí i violí solista, amb notable èxit de públic i crítica. El 26 d'agost de1927 accepta la direcció de la Banda de Música de la Cruz Roja (anteriorment anomenada La Lírica Moderna), donant-li un notable impuls. Sota la seua batuta, al gener de 1931, la banda s'independitza de la benèfica institució i canvia la seua denominació per la de Unión Artística Musical de Alcoy. En l'any 1942 és nomenat per l'Ajuntament d'Alcoi professor de violí de l'Acadèmia Municipal de Música, responsabilitat que va exercir durant deu anys amb reconeixement per la seua labor docent. En 1952 i després de vinti-cinc anys d'ocupar el primer faristol de la Unión Musical, en el transcurs dels quals és just reconèixer el notable progrés de la banda, tant en nombre de components com en qualitat artística, Mompó deixa, definitivament, la banda, la seua Unión Musical de Alcoy, que sempre duria en el cor. En l'any 1953 ingressa en la primera plantilla de la recentment creada Orquesta Sinfónica Alcoyana, dirigida per Rafael Casasempere Juan, en la qual va actuar com concertí de violí fins pràcticament la seua mort. José Mompó Colomina va morir a Alcoi el 13 de febrer de 1966 als 77 anys d'edat. 1. Carta “Barcelona 4 setembre 1910. Molt estimat amic Mompó : (…) Has vist a D.Julio Laporta per aquí Alcoy la setmana última? Ha vingut a cercar la familia per endursela a Barcelona. Aquest mig dia deu haver d’arrivar altra volta. La biografia que d’ell hem vas fer hem va agradar molt, a mi, y al meu Pare que li vaig llegir. Jo ja en petits detalls havia observat que aquí en Alcoy no devieu de ser molt amics, perque cada vegada que el parlava de tú, esquivava la conversa. Un detall. Un dia va venir un passatjet de pizzicato i jo l’hi vais dir : “Home, Mompó tenia una gran gracia especial en fer el pizto. El feia en dos dits”. Diu “Ah! Aixó se li vaig ensenyar jo. En un concert que dirigia obres meues y els vaig fer aprender a tots els violins de ferho aixina”. No ho sé pero hem va semblar que de tot aixó, porqueta cosa era veritat. (…)” sic.

Ernest Llorens. Músic de la Unió Musical d’Alcoi.

Imatge d’Eduard Toldrà dedicada a Mompó . /ARXIU SOC. UNIÓ MUSICAL

Sant Jordi 2011

Els músics es manifesten

La música marca la Festa a tots els nivells. Interpretació de l’Himne de la Festa. /KIKO PAYÁ

NATXO LARA

ls músics s’han rebel·lat finalment potser dècades després de ser els protagonistes secundaris d’una Festa tan meravellosa com ara contradictòria. Contradictòria perquè al 1270 i pico no hi havia trombons ni oboés. Meravellosa perquè sense ells, sense les marxes i els pasdobles composats per a l’ocasió la Festa no seria el que és. Els músics són com els càmeres de televisió: invisibles però terriblement

necessaris. Hi ha milers d’imatges que han passat a la història. El gol d’Iniesta, fantàstic, històric. Però com li diuen el càmera que el va captar a la màquina? El mateix passa amb els músics. El capità arriba a la plaça, llueix un vestit fet d’or i la favorita porta un turbant de pètals de roses… I qui se’n recorda dels tipos que interpreten una peça composada per a l’ocasió dos dies abans de les entrades? Qui aplaudeix els

50 músics que bufen com uns campions durant dos hores? Quasi ningú Enguany els músics han estat matxacats públicament i, potser, manipulats. El dia de la Glòria va caure aigua manta i alguns van acusar els músics de negar-se a tocar. Els músics es van defensar i tot va quedar en un nores. Però la imatge d’aquest col·lectiu va quedar en entredit. Tinc molts amics músics, i sempre han presumit en dir que

en Alcoi és l’únic lloc on sempre ixen a tocar, ploga i neve. I que bandes que a altres pobles es planten si plou, a Alcoi, per respecte a la Festa i al públic, tiren avant passe el que passe. No dubte dels músics ni del que va passar el dia de la Glòria. El que és clar és que, eixe ‘conflicte’ els ha servit per a reivindicar-se, per dir que existeixen, que són el 50 per cent de la Festa, que sense ells no hi ha catxondeo. Que sí estan ben pagats (crec Jo)

però no són lloats, que no val amb l’homenatge del primer dia de Festa, que ells són el jugador número 12 de les festes, més que el públic. Espere que ara se’ls tinga en compte, que se’ls consulte i els aplaudiments es repartisquen a parts iguals. Tenim 3 bandes, és un orgull. Natxo Lara. Periodista i fester.

Sant Jordi 2011

Obrir la Festa al poble A Alcoi existeix la idea equivocada que els moros i cristians es limiten a festers i filaes Un bon exemple de què fer per apropar la Festa al poble d'Alcoi en general i al marge de l'entorn estrictament fester ha sigut la festa organitzada recentment per les filaes de càrrec de 2011. Una Festa per a una gran poble, es va anomenar aquest esdeveniment oberta on que va poder gaudir tothom. /J.O..

JORDI ORTS

ersonalment sempre he cregut en una festa participativa, de la que puguem beneficiar-nos tots els ciutadans independentment de si som o no membres d'una de les 28 filaes alcoianes. No parle ara de qüestions relacionades amb la dona, vaig mes enllà. Em referisc a totes les persones que quedem apartades de les festes populars del nostre poble, unes festes magnífiques, per no pertànyer al tradicional món de les entitats festeres. Ells, nosaltres, som una majoria silenciosa que també volem passar-ho bé. Faltaria. A diferència d'altres festes populars, les d'Alcoi descansen sobre una entitat privada com l'Associació de Sant Jordi, la qual, com és lògic, vetlla pels interessos dels seus associats i per fer la festa que més li convé. Efectivament no dubte que ho fa pensant en el bé comú i en la protecció d'una tradició única com la nostra. Però no puc deixar de pre-

guntar-me per el paper de l'Ajuntament d'Alcoi en tot açò, una administració pública que ni tan sols és capaç de programar un cicle d'actuacions musicals per a les nits de festa, deixant-ho també en les mans

del sector privat. A la placeta de Dins o a la zona del Terrer, per citar dos espais dels més populars, es passa de categoria en les nits de festa, però es tira en falta a Alcoi, especialment en els últims

anys, un espai d'oci conduït per l'Ajuntament. Sense cap dubte, Alcoi dóna en festes per a l'organització de grans concerts o manifestacions lúdiques i culturals al més alt nivell. El públic està i, si no es fa

en festes, quan és el moment per a fer-ho en una ciutat com Alcoi? Això pel que fa a la nit, però i de dia: on anem els que no som festers? Estem igual o pitjor. Crec, en este sentit, que seria positiu per a la integració en la Festa d'alcoians i visitants, la creació d'un Casal fester municipal, que acollira un espai purament fester per als que no ho som. És a dir: la filà dels que no tenim filà. Un espai que, a ben segur, seria una referència i un bon punt d'aproximació a les festes per als turistes, que tan anhelem per ací. Entenc que les festes de moros i cristians d'Alcoi tenen prou problemes com per a buscar-ne de nous, però igualment considere que obrir la Festa a tot el poble i incrementar la participació de l'Ajuntament ajudaria a resoldre els que ja n'hi ha amb més facilitat. De moment, aquestes festes seran com totes per a un miró com jo: espectaculars per moments, i avorrides, també a sovint.