3 minute read
El respecte a la biodiversitat: un camí cap a la felicitat
7
butlletí del parc nacional d’ aigüestortes i estany de sant maurici
Advertisement
La celebració del 50 aniversari del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un excel·lent efemèride per reflexionar sobre la importància de respectar la biodiversitat, de saber llegir eficaçment, nosaltres humans capacitats, en el llibre obert de la natura. I és en aquest marc privilegiat que algunes imatges reiterades de comportament ciutadà entren en flagrant contradicció amb aquesta suposada intel·ligència. Mentre hi reflexiono veig amb tristor, des de casa estant, com se sacseja i es vincla un arbre jove fins a fer-lo tocar de cap a terra, cop s’arrenquen fulles impunement o com s’aboca un llauna al canal enlloc de dipositar-la tranquil·lament a la paperera que és a tocar... Petits detalls, ja ho sé, d’actituds incíviques que faciliten la comprensió sobre la necessitat de tenir una bona informació, però molt especialment una bona educació ambiental. Perquè com deien els padrins qui en fa un cove en farà un cistell i ens aproximarem a situacions alarmants com les que denuncia el prestigiós ecòleg Joandomènech Ros en el seu deliciós llibre El segle de l’ecologia: “Les paraules dels diaris porten cada dia noticies esfereïdores: sobre els efectes catastròfics de l’escalfament global; sobre l’abisme cada cop més gran entre rics i pobres; sobre la reducció galopant de la biodiversitat, l’enverinament dels rius, la pèrdua imparable de sòl fèrtil...” i afegeix més endavant “llegim aquestes notícies com qui llegeix el darrer resultat d’un partit de futbol, el darrer exabrupte que deixa anar un personatge públic o la darrera broma sobre l’estat del benestar que ens etziba el ministre de torn: no en fem cas, no ens ho acabem de creure, ens rellisquen, se’ns en refum...” Aquest és un panorama devastador a què hem de posar fre en la mesura de les nostres possibilitats i com que som subjectes d’ús, la nostra participació individual, les nostres decisions s’acaben transformant en un fenomen col·lectiu d’ampli abast. Cal ser menys competitius i més cooperatius tal com ens ho explica el psicòleg Antonio Bolinches en el seu llibre El canvi psicològic, “tenim uns principis ètics que ens arriben filogenèticament, com són el respecte a la vida humana, el respecte a la propietat privada i la preferència per una organització de tipus democràtic més que no pas totalitari. També hi hem incorporat la importància de l’ecologia. Jo crec que aquest principis configuren el paradigma emergent del futur.” L’educació, el respecte per la natura, no només s’aprendrà des de l’escola, que ha fet, fa i farà el paper que li pertoca en aquest i altres camps de l’educació, s’edu
8
butlletí del parc nacional d’ aigüestortes i estany de sant maurici
ca, sobretot i primordialment des de la família, a través dels gestos, les actituds i les paraules. Malament educarem els altres si primer no ens eduquem a nosaltres mateixos. He pogut, sortosament, accedir a aquesta educació no solament a través de l’escola, molt especialment a través del pare que era guardabosc a les Valls d’Àneu i que em va saber transmetre amb amor i passió el respecte a la natura, a aquesta biodiversitat que paradigmàticament representa el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aprenia en l’epoca tardoral com collir els rovellons sense que els sotabosc se’n ressentís; com endolcia la veu entre pins i avets per no destorbar l’ambient; com em feia escoltar el cant d’amor del gall fer; com s’alliberaven faisans i cabirols per repoblar... m’ensenyava, sense valorar-ho en tota la magnitud, el camí cap a la felicitat personal. Quan visito la Mata de Valencia, el bosc de Perosa o el Parc Nacional em retrobo amb el principi de la meua formació, amb una manera d’entendre la naturalesa, de respectar-la i conservar-la. Aproximeu-vos-hi, deixeuvos ensenyar, practiqueu i també sereu feliços. Ferran Rella Foro President del Consell Cultural de les Valls d’Àneu
