10 minute read
Seguiment de papallones diürnes al Parc Nacional. Un nou projecte de recerca
Detall del dibuix alar d'una papallona conformat per escates distribuïdes de forma imbricada. Es tracta de pèls modificats de diferents colors que es troben en tot el cos. 22222
Advertisement
L'any 2005 es va dur a terme una primera aproximació per establir un itinerari del CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme) al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Fruit d'aquesta primera presa de contacte, s'ha decidit que a partir de l'any 2006 en endavant es realitzi un itinerari, incorporat a aquesta xarxa catalana, en l'entorn del Pont de Pallers a la vall de l'Escrita, aigües avall de l'Estany de Sant Maurici (T. M. d'Espot).
Què són les papallones? Les papallones són un conjunt d'animals que pertanyen al gran grup dels artròpodes, dins del qual formen l'ordre dels lepidòpters. Aquest ordre es divideix en dos grans grups: els ropalòcers o papallones diürnes i els heteròcers o papallones nocturnes. Tots sabem el que és una papallona, però quines són les característiques pròpies que ens permeten diferenciarles d'altres animals? - Com a artròpodes, tenen un esquelet extern de quitina, fet que els implica, que per créixer hagin de fer un seguit de mudes. - Com a insectes, tenen el cos dividit en tres parts: cap amb antenes, ulls compostos i peces bucals; tòrax amb tres parells de potes i normalment un parell d'ales; i abdomen amb els òrgans responsables de la funció digestiva, respiratòria i reproductiva. - Com a lepidòpters, la presència d'escates que recobreixen el cos i l'espiritompa, un tub de llargada variable amb funció xucladora. En el nostre cas estudiem les papallones diürnes, que es diferencien de les nocturnes per trets comportamentals, i morfològics com per exemple que les antenes acaben en forma de maça, que generalment pleguen les ales verticalment al cos, i un acoblament que manté unides les ales anteriors i posteriors en vol. El cicle vital de les papallones és complex i comprèn diferents estadis: ou, eruga, crisàlide i adult. És durant l'estadi d'eruga quan la papallona creix a base de mudes i a més acumula l'energia suficient per a transformar-se en adult. Aquesta transformació succeeix en l'estadi de crisàlide, en el que es destrueixen tots els teixits i estructures i se'n creen de nous que conformaran l'adult.
Què és el catalan butterfly monitoring scheme? L'any 1994 amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, es va iniciar un projecte de seguiment de les poblacions de papallones anomenat Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya, el CBMS. Aquest projecte coincideix plenament amb la metodologia i els objectius del conegut BMS britànic, pioner en aquest tipus de seguiment. El BMS es basa en el monitoreig de les papallones diürnes (també anomenades ropalòcers) per diversos motius. Potser el més rellevant és el marcat caràcter bioindicador d'aquests insectes, ja que les seves poblacions responen ràpidament a canvis del medi tal com les modificacions en el tipus de gestió (mostren una gran sensibilitat
per l'estructura i composició de la vegetació), la fragmentació de l'hàbitat (en ser molt sedentàries la majoria de les espècies) i el clima (són molt sensibles envers fenòmens com l'escalfament global i també a les variacions de temperatura i de precipitació). Un altre fet important és que les papallones juguen un paper important dins dels ecosistemes, ja que són consumidors primaris i alhora són la presa de molts consumidors secundaris, com ocells i parasitoids. D'altra banda, la majoria d'espècies són fàcils de reconèixer, per la qual cosa és possible engegar programes de seguiment a gran escala. A tot això cal afegir la preocupació que se'n desprèn de la forta regressió que les papallones han patit a tota Europa en aquests últims anys.
1. El Cortalet 2. La Rubina 3. Vilaüt 4. Cal Tet 5. Darnius 6. Fitor 7. El Remolar 8. Can Ferriol 9. Can Jordà 10. Can Liro 11. Santa Susanna 12. El Puig 13. Can Riera 14. La Marquesa 15. Fontllebrera 16. Olvan 17. La Barroca 18. Timoneda d'Alfés 19. Can Prat 20. Turó de l'Home 21. Turó d'en Fumet
Estacions
22. Closes de l'Ullal 23. Closes del Tec 24. Coll d'Estenalles 25. El Mascar 26. Vallgrassa 27. Bosc de Valldemaria 28. Pla de la Calma 29. Marata 30. L'Arbeca 31. Turó de Can Tiril 32. Can Vinyals 33. Ca l'Arenes 34. Can Miravitges 35. Martorell 36. Olesa de Bonesvalls 37. Vilanova i la Geltrú 38. Punta de la Móra 39. Prades 40. Sallent 41. Mas de Melons 42. Gironella
43. Torà 44. Tivissa 45. Olivella 46. Torredembarra 47. Granja d'Escarp 48. Sebes 49. Sant Boi 50. Talaia del Montmell 51. El Pinetell 52. Desembocadura del Gaià 53. Vallforners 54. Rabós 55. Campllong 56. Gréixer 57. Seu d'Urgell 58. Cal Puntarrí 59. Mig de dos rius 60. Barranc d'Algendar 61. S'Albufera des Grau 63. Sant Jaume de Llierca 64. Montjoi 65. Santiga 66. Mont-rebei 67. La Tancada 68. La Conreria 69. Sant Mateu 70. Sales de Llierca 71. Godomar 72. La Nou de Berguedà 73. Aiguabarreig 74. Sal Rossa 75. Can Vilar 76. UAB 77. Sant Daniel 78. Sant Ramon 79. Oristell 80. Vall d'Horta 81. Alinyà 82. Estrets d'Arnes 83. Cal Carro
6
Una de les diferències més aparents entre les papallones diürnes i nocturnes, és que aquestes últimes tenen les antenes plumoses.333333
Inicialment el CBMS constava d'una xarxa de seguiment amb 11 estacions de mostratge situades al quadrant nordest de Catalunya. Aquest nombre d'estacions s'ha anat ampliant al llarg dels darrers onze anys. Així, doncs, el 2004 ja hi havia 52 estacions repartides per tota Catalunya i per les Illes Balears, i l'any 2005 ja han estat 54 les estacions que han recollit dades. Entre les principals novetats cal destacar la incorporació de diverses estacions als Pirineus, la zona més rica en espècies de Catalunya i de la Península Ibèrica en general, i una de les més pobrament representades fins ara. Aquest any 2006 s'incorporarà ja de ple l'estació del Parc Nacional. D'altra banda, en l'actualitat, es disposa d'un programa informàtic especialment dissenyat per emmagatzemar i explotar la informació acumulada, incloent la caracterització de les comunitats vegetals de cada estació i també la definició d'un SIG aplicat a la xarxa. Aquestes millores han convertit el CBMS en una de les bases de dades més importants sobre la biodiversitat de Catalunya i sobretot de l'ecologia de les papallones de la zona mediterrània. La realització d'un itinerari suposa recórrer un transecte, amb una distància propera als dos quilometres, al llarg del qual s'anoten totes les papallones observades en una banda de 5 metres d'amplada. L'itinerari es visita setmanalment des de l'1 de març fins al 26 de setembre, el que suposa un total de 30 visites. Una dificultat afegida és que, per a la validesa de les visites, calen unes condicions climatològiques favorables evitant forts vents i dies ennuvolats.
L’any 2005, una primera experiència Durant l'any 2005 es van dissenyar dos itineraris experimentals, un a cadascuna de les riberes principals del Parc Nacional: el primer a l'entorn de l'estany de Llebreta i l'altre al voltant del pont de Pallers. Es van fer un total de 18 visites a aquests itineraris per tal de familiaritzar-nos amb els itineraris i amb les espècies de papallones diürnes presents en aquesta zona. Fruit d'aquest primer any es van detectar un total de 81 espècies diferents, més concretament, 71 al de Pont de Pallers i 54 al de l'Estany de Llebreta. Es tracta d'un elevat nombre d'espècies (superior al 40% de les presents a Catalunya), i més si tenim en compte diferents factors: no s'han contemplat alguns hespèrids com els del gènere Pyrgus donada la elevada dificultat de determinar amb exactitud l'espècie al camp; era un primer any de presa de contacte amb la zona i amb les papallones que hi podíem trobar; tant sols es van realitzar 18 setmanes de mostreig i no les 30 contemplades en el CMBS. L'itinerari, situat a una altitud de 1.700 metres sobre el
nivell del mar, te una longitud aproximada de 2.000 metres i està dividit en 10 seccions. És una representació de diferents ambients típics de la zona, especialment de prats de pastura, més o menys oberts i amb diferents espècies acompanyants.
Any 2006, un començament irregular Ja han passat les primeres 10 setmanes de seguiment d'aquest any, però en tractar-se d'un itinerari de muntanya la majoria de papallones encara han de sortir, com es desprèn de les dades obtingudes durant el 2005. A més cal afegir que per condicionants meteorològics, el cens no s'ha pogut realitzar en tres de les setmanes. De moment s'han localitzat 14 espècies que llistem per ordre d'aparició: A. urticae, G. rhamni, N. antiopa, A. cardamine, C. cardui, L. sinapis/reali, Pyrgus sp., H. lucina, E. tages, C. rubi, E. triaria, I. lathonia, C. euphrosyne i L. megera.
Espècies detectades durant el primer any de mostreig separades per les dues estacions
Pont de Pallers Llebreta SPEC Pont de Pallers Llebreta SPEC
I. podalirius N. antiopa N. antiopa P. machaon N. polychloros P. apollo P. apollo 3 I. io I. io P. mnemosyne V. atalanta V. atalanta A. crataegi A. crataegi A. urticae A. urticae P. brassicae P. brassicae P. c-album P. c-album P. rapae P. rapae A. paphia A. paphia P. napi A. aglaja A. aglaja P. daplidice P. daplidice A. adippe A. adippe A. cardamines A. cardamines I. lathonia I. lathonia A. euphenoides A. euphenoides 4a B. daphne C. crocea C. crocea B. euphrosyne B. euphrosyne C. alfacariensis C. alfacariensis 4b B. selene G. rhamni G. rhamni M. cinxia M. cinxia L. sinapis L. sinapis M. phoebe M. phoebe S. acaciae 4b M. didyma M. didyma S. spini M. diamina C. rubi 4b M. athalia L phlaeas L phlaeas M. parthenoides M. parthenoides 4a L. virgaurea L. virgaurea M. lachesis 4a L. boeticus M. russiae C. osiris M. galathea 4b G. alexis 3 S. actaea 4a L. tityrus E. hispania/cassioides 4a C. minimus E. oeme 4a C. alcetas E. triaria E. triaria 4a M. arion M. arion 3 E. neoridas E. neoridas 4a P. argus P. argus E. meolans E. meolans 4a P. baton 4a M. jurtina M. jurtina A. agestis A. agestis H. lycaon P. semiargus P. semiargus P. tithonus P. escheri P. escheri 4b C. pamphilus C. pamphilus P. amanda C. arcania C. arcania P. thersites L. megera L. megera P. dorylas 4b L. maera L. maera P. coridon P. coridon 4a E. tages E. tages 4b P. bellargus P. bellargus T. sylvestris T. sylvestris 4b P. icarus P. icarus T. lineola T. lineola H. lucina H. comma H. comma L. reducta L. reducta O. venatus O. venatus L. camila
8
Melanargia lachesis, es tracta d'una de les papallones més abundants de la nostra fauna. 88888
Algunes curiositats Melanargia sp. Durant el primer any de treballs preliminars s'ha pogut detectar un cas curiós que es podria estudiar en un futur. Es tracta de la presència diferencial d'espècies de Melanargia a les dues riberes principals del Parc. Mentre que a la ribera de l'Escrita s'han trobat, amb abundància, exemplars tant de M. lachesis, com de M. russiae, a la ribera de Sant Nicolau, no n'ha aparegut cap de les dos i si M. galathea, típica de la Vall d'Aran. Caldria esbrinar el per què. cialitzada entre aquesta papallona i una formiga del génere Myrmica. L'eruga, en els primers estadis, s'alimenta d'inflorescències de serpoll ( Thymus serpyllum) o d'orenga ( Oryganum vulgare), després es deixa caure de la planta nutrícia i és recollida, per les formigues abans esmentades, que la transporten dins del formiguer. Allí s'alimentarà d'immadurs de formiga durant l'hivern i primavera, i també farà la crisàlide. L'adult emergeix del formiguer a començaments d'estiu. Es tracta d'una espècie protegida per la seva regressió a nivell europeu. Al Parc Nacional, es troba present en els dos sectors estudiats al 2005.
Josep Piqué Palacín Marta Avizanda Martínez
