L’essència de les paraules

23

l’essència de les paraules els orígens d’aigüestortes

Un dels topònims més nombrats i coneguts de la geografia pirinenca és sense cap mena de dubte... Aigüestortes. Tant si el pronuncia un català como si ho fa un castellà, sigui expert o novell, hi troba un sentit o un altre: que si ve de les aigües tortes que fa el riu al seu pas pel famós planell del mateix nom; que si ve de les aigües tortuoses que mena amb bravura, segons l'estació de l'any, el riu de Sant Nicolau; que si ve de les aigües turbulentes de la famosa cançó de finals dels anys seixanta... I es que, fins i tot, els visitants dels països més llunyans, no poden resistir la tentació de demanar-nos... què significa això d'Aigüestortes!!! Sigui el que sigui, Aigüestortes és una barreja de totes aquestes opinions i algunes més! Però el seu origen, com a topònim, cal buscar-lo en un procés geomorfològic que s'ha anat produint durant els darrers 10.000 anys i que, per altra banda, és força freqüent en totes aquelles valls de muntanya per on hi van devallar extenses i potents serps de gel durant els darrers dos milions d'anys de la nostra història natural. Penseu, per un moment, en aquestes extenses i potents llengües de gel -més conegudes com a glaceres, glaciars o geleres- com les que encara es desplacen lentament pels Alps, pels Andes, o per l'Himàlaia! Penseu en l'Àrtic o en l'Antàrtida! Penseu en el famós Perito Moreno! Més o menys així eren els Pirineus fa solament uns milers d'anys i precisament aquestes geleres, que cobrien les nostres valls, erosionaren en alguns punts el substrat rocós existent donant lloc a un seguit de cubetes o piscines, que amb la retirada dels seus gels, foren omplertes per l'aigua dels rius i barrancs existents, formant-se així els famosos estanys que podem veure a desenes pel nostre Parc. Però vet aquí que, aquelles piscines, a posteriori, durant milers d'anys, s'anaren omplint ara de sediments aportats pels mateixos rius i barrancs fins a quedar “plenes a rebossar” d'aquests materials tous arrossegats per l'aigua. El resultat fou la transformació d'aquells estanys en planells amansits de meandres deliciosos, i per on els capricis de la força de l'erosió i la sedimentació continua fent i desfent aquest meravellós laberint d'aigües folles. La sabiduria popular ha donat nom, doncs, a un fet geomorfològic i no al revés; en aquestes valls i en moltes altres, on no es sabia què era la geomorfologia, feia centúries que es practicava! Una reflexió important a tenir present quan s'arriba a un territori desconegut o aïllat i es tendeix a vulgué batejar, perdó, tornar a batejar allò que ja té nom. Si hi penseu una mica... la història dels Pirineus durant els darrers 100 anys n'està plena d'aquests intents!! Aigüestortes, Aigüestortes de Morrano, Aigües Tòrtes, Aguastuertas... totes volen dir el mateix. Aigüesvives, Aigüesjuntes, Aigüestoses, Aigüespassos... totes neixen de l'aigua. Aiguadassi, Aigüissi, Aigüeres, Aiguals, Aigüires... són topónims que ens parlen d'aquests corrents d'aigua continua que tots vàrem estudiar un dia a l'escola. Paraules d'aigua que el vent mai s'emportarà! Josep Maria Rispa Pifarré