L’entrevista: Loís Cortés, eth correu aranés

loís cortés eth correu aranés!

Vigilave fòrça, ja se sabie es lòcs e ja vigilave de non meter-se-i. Òh, clar! Ja vigilaves de non meter-te-i, per aquerò te dideva que deth Ticolet enquiath Cap deth Pòrt, passava tostemps pera drecèra aquera que i a, peth Sarrat, per’- mor que non i avie guaira nèu, e a eth li passèc, per a on me desviava jo, pera part de baish deth camin vielh, aquiu li passèc aquerò ad aqueth. Cau díder que hèven tres dies ara setmana, mès se bèth dia hève molt de mau temps, vostés non gessien es corrèus, non? Non, segontes. I avie viatges que se hève mau temps non; mès se hève mau temps que se dideve pas massa fòrt, alavetz auies obligacion d’anar-i es dus, que n’i avie dus. Alavetz es dus donques anaves rompent, anar-li fotent e haut! Un viatge i aguec ua anecdòta ben curiosa, tamb açò deth mau temps, tamb er alcalde de Tredòs. Ah, òc! Aquerò ère ja quan ja sortiven de Vielha, que vieven des de Vielha e anaven enquia Esterri, tà anar a cercar eth corrèu. Alavetz, en passar pes pòbles que passaven, se hève mau temps, avien de justificar ar alcalde qu’ère vertat que hève mau temps. Alavetz aqueth alcalde de Tredòs, en lòc de díder “por causa del mal tiempo, no se puede pasar el puerto”, didec: “por falta de mal tiempo, no se puede pasar el puerto”. Hè! Hè! Hè! Per tant, les deishèc ben mau! E tant, e tant! Com vosté comentave Loís, vostés en Salardú tostemps èren dus es corrèus que i avie en aqueth endret pr’amor d’auer de passar eth Pòrt dera Bonaigua, sustot quan i avie mau temps. Mès cau díder que bèth còp, non pas tamb mau temps, mès tamb molta nèu, vosté l’avie hèt molti viatges solet eth Pòrt, non? Si! Si! L’avia hèt bèth viatge, perque en hèr-lo, com qu’ei tres viatges per setmana, tanben podies trigar mielhor eth dia que hèsse mès bon que non pas aquerò. Per aquerò que ja non me pilhave mai solet atau... E en mès, tanben comentave vosté qu’un viatge s’avie hèt era rota, un viatge s’avie caushigat era nèu, despús es auti viatges ère mès facil, senon i avie ua nevada d’aqueres gròsses? Òc, perque quan nevave, era prumèra nèu que i avie, resulte que passaves tamb es raquetes, tamb es raquetes se sarrave era nèu un shinhau. Alavetz j’ac sabies, quan tornave a nevar, era madeisha pista t’orientave: se te n’anaves fòra t’enfonsaves tot, e dera auta manèra non, t’enfonsaves pera nèu que quève alavetz. En mès de corrèu, bèth còp vosté tanben avie anat a cercar bèth paquet en Esterri tara sòn família, e bèth viatge bèth encargue de teishuts entara Val d’Aran, que tanben calie baishar un shinhau mès, non calie anar entara Bonaigua de Naut, senon que calie baishar enquiara madeisha poblacion d’Esterri! Mès aquerò ère encargues a part de Corrèus, non? Òc, mès aqueres causes ac avien hèt es cartèrs antics, jo non ac avia cap hèt. Er unic que hí un viatge, aquerò que te diguí, de cercar uns paquets en Esterri, qu’èren entara mia germana que hève de perruquèra, e alavetz sortiguí de Salardú ath trincar deth dia, anè entà Esterri e tornè; en arribar en casa encara ère de dia, mès, calie pencar e, tà caminar! Hè! Hè! Es cartèrs antics si, anaven enquia Esterri d’Àneu, e tostemps i èren dus que marchaven, pas un solet: dus, tà hèr eth corrèu en Esterri: des de Vielha enquia Esterri; perque alavetz sortiven es cartèrs de Vielha, qu’èren dus nombrats de Vielha, que non me’n recòrdi ara es nòms, perque toti aqueri tanben passaven per Salardú tà deishar eth corrèu de Salardú en passar,

13

14

loís cortés eth correu aranés!

per aquerò ac sè, e non me’n recòrdi es nòms com se dideven, e en mès se i avie bèth paquet d’aqueri lo profitaven tanben tà profitar eth viatge, atau se guanhaven aqueres pessetes, perque es pessetes non condaven massa en aqueres epòques. Mos comentave vosté que non se’n brembe massa guaire li pagaven de corrèus? Aquerò si, aquerò si que non me’n recòrdi, ne quan comencè ne quan acabè, non, non. Òme, en aqueres epòques non ère cap gran causa çò que se guanhave, mès aquerò ère generau. Er unic, que se guanhave un shinhau mès atau deth Pòrt que non pas de d’autes carteries, perque me’n recòrdi de papa Peret qu’ère eth corrèu de Salardú, e crubava mès jo que non pas eth. Ara, non sè pas se quina quantitat ei. Se’n brembe de guaira nèu avie arribat a veir en Pòrt dera Bonaigua, se i avie enfonsat bèth viatge quan hève rota o quan se n’avie gessut deth camin, d’enfonsar-se enquiath còth? Hè! Hè! Hè! Non, enfonsar-se òc, t’enfonses un shinhau, a lo milhor, que te vau a díder jo, enquia naut de tot aciu, t’enfonses enquia aquitau e despús tà sortir mielhor a basa dera cama e eth jolh la fotes atau ena nèu, alavetz era nèu se hève dura e vas pujant ben. Problèmes n’a agut tamb es cames e tamb es jolhs? As sòns ueitanta sèt ans ditz qu’encara camine molt aué en dia! Si, non n’è agut problèmes nomès qu’un viatge tamb era lenha, arressegant un herèisho, hí mala posicion tamb eth, pr’amor de poder-lo arressegar, alavetz si me hec mau ua temporada, e pòga pòc se m’anèc curant, non sè s’ei de préner cal tanben, que ditz qu’era cal que tanben va molt ben, e alavetz tamb aquerò ja me curè e mai mès m’a hèt mau.

Foto: M. Solé. Arxiu Fotogràfic del Servei d’Audiovisuals (IEI)

Se s’auesse de hèr ara, aguesti trajèctes, s’es corrèus aguessen de caminar com caminèren vostés, non se harie vertat, eth corrèu se i quedarie en Esterri? Me semble de que si, ara ei massa cuedat e tot; tamb açò des coches i a molta gent que pensi: se podie entrar en water tamb eth coche i entrarie! Hè! Hè! Hè! Quan deishèc de hèr de corrèu vosté? Vosté comencèc enes ans seishanta -seishanta, seishanta un- en Vaquèira, i aguec uns ans que seguic hènt de corrèu, e quan ei que dèishe de hèr de corrèu apuprès? Jo, quate ans despús de Vaquèira. De quan s’inaugurèc eth prumèr telesèra, en an seishanta cinc? En seishanta cinc encara i anè, encara i èra. Dilhèu i anè un parelh de viatges mès, devie estar eth seishanta sèt o ua causa atau. En seishanta sèt met punt e finau ad aguesta etapa ena sòn vida, qu’an estat moltes es causes qu’a agut de hèr, e ua des qu’a hèt ei hèr de corrèu. Tanben a hèt de barbèr, de tresorèr dera empresa de Vaquèira, de comptable dera empresa de Vaquèira... Qu’an estat moltes es causes qu’a hèt Loís ath long dera sòn vida! Aquerò qu’ei, com se sòl díder: òme de molti oficis praube segur. Hè! Hè! Hè! Nosati, en tot conversar damb Loís Cortés, auem volgut apregondir en un des mestièrs qu’a desvolopat Loís Cortés ath long dera sòn vida: eth de corrèu ei un shinhau especiau, aqueth que comunicave era Val d’Aran damb Esterri, era Val d’Aran damb eth Pallars, eth Pallars damb era Val d’Aran, e sustot eth corrèu que vieve de França. Gràcies Loís e sòrt. Mèrci. Jose Antonio Bruna Vilanova Xavi Gutiérrez Riu

15

noticiari

Nous senyals... no fos cas que ens perdéssim!

Enguany al Parc hem seguit la instal·lació de nous cartells. Aquesta nova senyalització metàl·lica, a diferència de l’anterior que era de fusta, es troba normalitzada i és igual per a tots els espais naturals protegits de Catalunya. A més, conté informació sobre el temps de marxa que hi ha fins als diferents destins dels itineraris. Aquesta era una petició que havíem rebut repetidament per part dels visitants tant en les enquestes d’opinió com en els fulls de suggeriments. També hem continuat situant plafons panoràmics tot al voltant del Parc, als indrets on solen aturar-se els visitants per accedir als diferents racons del Parc. En aquests dibuixos, obra del naturalista Alfons Raspall, es poden veure ben clarament tots els possibles itineraris existents en cadascuna de les diferents valls. Un cop acabem de fer els corresponents a les riberes de Valarties i Aiguamòg (a la Val d’Aran) i de Sant Martí (a la Vall de Boí) podrem considerar acabada aquesta fase de senyalització dels itineraris.

Resultat de les enquestes del 2006

Després d’avaluar les dades de les 491 enquestes fetes als visitants durant la darrera temporada podem analitzar una mica les preferències dels visitants. Resulta que la majoria vénen al Parc seguint el boca-orella, més que no pas pels fullets, informació a Internet o les oficines de turisme; busquen conèixer aquest espai cercant la bellesa dels paisatge i el contacte amb la natura. En general, la gent troba el Parc net, ben senyalitzat i amb uns camins en bon estat. No consideren que hi hagi massa gent... ni poca, hi ha la gent normal. Pel que fa a l’atenció rebuda, més del 60% de les per

sones ens diu que ha passat per algun centre d’informació i ha estat atesa en general de manera satisfactòria. El que més es valora de la visita és el paisatge, la natura, els estanys i l’aigua en general. En l’apartat de coses a millorar, molta gent diu que res, que tot està prou bé; però un nombre semblant de gent opina, en relació amb la notícia anterior, que cal millorar la senyalització. Una altra demanda clàssica, que coneixem d’enquestes anteriors, és la de posar contenidors per a la brossa dins del Parc, però en aquest cas cal preguntar a la gent si... cal adaptar la natura a les nostres necessitats o bé ens hem d’adaptar nosaltres a la muntanya?

Observació ornitològica d’una nova espècie al Parc

El passat dia 24 d’agost en el decurs d’un itinerari amb un grup de voluntaris de la SEO-Birdlife vam observar un estol de 12 cames llargues (Himantopus himantopus) sobrevolant repetidament l’estany de Sant Maurici buscant, pel que semblava, un indret apropiat amb aigües poc profundes on aturar-se. El cames llargues és un ocell típic de zones humides de l’estil del delta de l’Ebre i és del tot sorprenent trobar-lo a 1.900m. Sense dubte es tractava d’un grup migrador, de pas pels Pirineus i, encara que resulta una cita bastant anecdòtica, no deixa de ser una nova espècie citada al Parc Nacional. Aquesta dada tan interessant es pot relacionar amb l’expansió d’aquesta espècie observada a les zones humides i arrossars de les terres de Lleida, durant els treballs del darrer Atles d’ocells nidificants de Catalunya, publicat per l’Institut Català d’Ornitologia, l’any 2004.

noticiari

16

Nou fullet en aranès

Aquest hivern, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha editat un nou fullet d’informació general del Parc Nacional en aranès, que es ve a afegir als ja existents en català, castellà, anglès i francès. Properament es començarà a distribuir pels diferents centres d’ensenyament de la Val d’Aran, associacions culturals i cíviques, biblioteques i oficines de turisme per tal de fer-ne la màxima difusió entre els habitants d’aquesta vall occitana, on podem gaudir d’alguns dels paisatges més espectaculars del nostre Parc.

Cursos de tardor

Dins de la programació d’activitats sempre es posa una especial atenció en els cursos de formació destinats principalment als habitants de la zona d’influència. Enguany, i durant el mes de setembre, el curs de guies interpretadors va tenir lloc a la Val d’Aran, a l’Alberg de Salardú, amb un total de 25 participants. Més tard, durant el mesos de novembre i desembre, amb l’objectiu d’augmentar el nivell de seguretat de les activitats que es desenvolupen a l’alta muntanya, es van impartir dos cursos més: el primer, a Espot , va ensenyar-nos com gestionar el risc als itineraris de natura i el segon, a la Ribagorça, amb un caràcter més pràctic, va servir

butlletí del parc nacional d’ aigüestortes i estany de sant maurici

per aprendre a fer servir el material específic per a activitats d’hivern. Ambdós cursos van ser impartits per professors de l’Escola Catalana d’Esports de Muntanya del Pont de Suert.

Jornades de recerca

Els passats dies 25, 26 i 27 d’octubre van celebrar-se a Barruera les Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquesta era la setena edició d’un cicle que va començar fa quasi vint anys, el 1988 i des de llavors ha sigut fidel a la seva cita triennal. Al llarg de tres dies, més de cinquanta científics van explicar prop de trenta projectes de recerca duts a terme o en estat d’execució dins del Parc, així com els resultats que se’n van obtenint en el darrers tres anys. Entre aquests resultats cal destacar el projecte del banc de llavors així com un estudi més profund del muixirec de bigotis (Myotis mystacinus), després que el mateix equip fes la primera citació a Catalunya de l’espècie dins del Parc en l’anterior edició de les jornades. També es va comptar amb una exposició de fotografia retrospectiva sobre la ponència Postals i fotògrafs (1900-1936), a càrrec d’Ignasi Ros de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu. Cada vegada hi ha un major interès en la recerca del Parc, no només entre els estudiosos,

17 noticiari

sinó també entre el públic en general, com ho van demostrar l’assistència de públic i el seguiment que se’n va fer als mitjans de comunicació.

La Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS), un repte per als propers anys?

Els espais naturals protegits constitueixen un dels principals recursos del sector turístic d’arreu del món. La millora de les comunicacions facilita en gran manera la visita a aquests espais, fet que repercuteix positivament en l’economia dels habitants del seu entorn. Malgrat aquests efectes positius, cal tenir en compte també que un ús indiscriminat i irresponsable d’aquests indrets podria malmetre els valors i recursos que són precisament el motiu principal de la seva existència. Els empresaris turístics són conscients que tenir un espai d’aquestes característiques al territori millora la seva oferta i la seva competitivitat, però moltes vegades desconeixen quina és la millor manera de fer servir aquest potencial, per tal de diversificar i enriquir la seva oferta turística, en part per l’escassa comunicació entre els parcs i els empresaris. La Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS), que ha estat elaborada per representants europeus dels espais naturals protegits i per empresaris turístics, té com a objectius fomentar el coneixement i suport als espais naturals protegits i fer compatible la conservació dels valors del territori amb la satisfacció de les aspiracions dels empresaris turístics, les expectatives dels visitants i les necessitats de la població local. La CETS és, doncs, un acord voluntari que compromet els gestors dels espais els empresaris turístics i altres actors locals a dur a la pràctica una estratègia local a favor d’un turisme sostenible. Des del 2001, any en què va començar aquest procés fins a l’actualitat, un total de 35 espais naturals europeus i el seu entorn han adquirit aquest compromís cap a la sostenibilitat. Els passats dies 23 i 24 de novembre, alguns d’aquests espais i molts altres interessats en aquest procés, ens vam reunir al Parque Nacional de Peneda-Gerês a Portugal i al Parque Natural de Baixa

Limia-Serra do Xurés a Galícia dins del marc de les II Jornadas de la Red Ibérica de la Carta Europea de Turismo Sostenible per tal fer un seguiment del procés en el cas dels parcs ja adherits i per donar a conèixer els fonaments de la CETS a d’altres que, com el nostre, comencen tot just a plantejar-se aquest nou repte pel futur.

Rehabilitació de la serradora de Senet

S’han iniciat les obres de rehabilitació de l’antiga serradora de Senet, amb l’objectiu d’adequar l’espai per a un nou centre complementari d’informació del Parc. Tal i com es preveia en el programa d’activitats en matèria d’ús públic en el Pla rector d’ús i gestió del Parc, durant els darrers anys s’han habilitat els centres de la Torre de Cabdella, de València d’Àneu i de Llessui. Amb aquests nous equipaments es busca la dinamització d’aquestes zones, així com donar a conèixer aquelles valls que formen part de la zona perifèria i d’influència del Parc. Per tal de promoure el sector més occidental del Parc, es fa necessària l’obertura d’aquest nou centre, situat al poble de Senet. Un nou equipament que disposarà d’una exposició permanent dedicada a les relacions entre l’home i el medi natural de muntanya. L’entrada en funcionament del centre es preveu que sigui durant el proper estiu.

Ara l’EMAS!

Estem en un món en què les sigles dominen pertot. N’hi ha tantes que és normal que la majoria de nosaltres ens perdem entre aquest garbuix de lletres que cada dia veiem als mitjans de comunicació. EMAS són les sigles d’Eco-Management and Audit Scheme. Després d’aquest aclariment és normal que els dubtes segueixin, no? Què és l’EMAS?. És un sistema voluntari de gestió ambiental que ve regulat per la Unió Europea i per la norma internacional ISO 14001. Amb aquest sistema qualsevol organització o centre públic o privat pot promoure la millora del seu comportament ambiental mitjançant un sistema de gestió i de treball continu que implica una avaluació sistemàtica i periòdica de les seves activitats i que té com a objectiu principal asse-