La població de senglar al Parc

9

la població de senglar al parc

que les pastures amb furgades mostren una major diversitat i riquesa de les seves comunitats florístiques. A més, el senglar contribueix a reduir la presència de pèl caní (Nardus stricta), espècie d’escàs valor pastoral que acostuma a dominar certes comunitats amb una pastura intensa de vaques. Per tant, el senglar també és causant d’un rejovenimentdels prats empobrits a causa de la dominància d’unes poques espècies i que tenen tendència al tancament. No tot és negatiu en el senglar! I encara podríem pensar en una altra relació en el sistema: l’atracció que poden suposar per als senglars les comunitats d’invertebrats (especialment coleòpters) detritívors, que es desenvolupen en les femtes de les vaques i que són també un element de la dieta del senglar. Tot un curiós entramat de connexions tròfiques entre diferents elements del sistema, una d’aquestes fascinants meravelles de l’ecologia dels nostres paisatges.

Densitat de senglar al Parc Nacional. Cal controlar la població? Però tornem a un aspecte essencial per a la gestió. Per respondre aquesta pregunta hem de recordar que la presència del senglar dins el Parc Nacional és molt baixa a l’hivern, ja que l’espècie es desplaça en aquesta època cap a les zones més baixes situades a la Zona Perifèrica de Protecció on es troben terrenys cinegètics, com la Reserva de Caça Alt Pallars-Aran i diverses àrees privades de caça. Per tant, la població de senglar del Parc Nacional ja està subjecta a control: es caça en els terrenys cinegètics de la seva perifèria. Per altra banda, les dificultats d’obtenció d’aliment durant els hiverns més rigorosos, com ho fou el 2004-2005, comporten que el senglar redueixi el seu pes i empitjori la seva condició física, amb la conseqüent disminució de la productivitat de la població. Per tant, aquestes poblacions tenen un potencial de creixement inferior a les d’altres regions més temperades on l’espècie troba millors condicions i aliment. Tot plegat explica el fet que les densitats de població del senglar en aquests sectors dels Pirineus

siguin de les més baixes de Catalunya, situant-se actualment per sota dels 2 individus cada 100 ha. En conseqüència, podem dir que cal seguir controlant la densitat de senglar per evitar que assoleixi nivells més alts i pugui generar perjudicis a les activitats agrícoles i ramaderes o a algun element dels sistemes naturals del Parc Nacional, però actualment la caça que es practica a les rodalies del Parc Nacional és suficient per garantir el control poblacional. A més és possible que, en un futur proper, aparegui un nou element de control, el llop, predador natural de l’espècie que ha començat la recolonització del país i ja és present en altres indrets dels Pirineus, com al CadíMoixeró. De ben segur que aquest serà un nou aspecte que en el futur haurem de considerar per a la gestió de les poblacions del senglar. Carme Rosell Pagès i Marc Fernández Bou

Agraïments En els treballs sobre la població dels senglar hi han participat els tècnics Alberto Jiménez, Ferran Navàs i Moisés Anglada, i també s’ha comptat amb la col·laboració de Josep Maria Espelta, del CREAF. Agraïm el suport del personal del Parc Nacional i, en particular, de Paula Prieto, encarregada de la direcció dels treballs, de Jordi Canut i del guarda Juanito Gil, amb qui hem tingut la sort de compartir llargues caminades durant els mesos previs a la seva jubilació, després de tota una vida de treball dedicada al Parc Nacional. També el nostre reconeixement als agents del Cos d’Agents Rurals i a Elena Vega que han participat en algunes prospeccions, així com a Ricardo García, de l’Instituto Pirenaico de Ecología i a Juan Herrero, del Departamento de Ecología, Universidad de Alcalá, que ens han facilitat informació sobre estudis sobre els senglar als Pirineus aragonesos. Finalment, agraïm la col·laboració de la Direcció General del Medi Natural (Departament de Medi Ambient i Habitatge) i la cessió de dades sobre aspectes cinegètics a la Zona Perifèrica de Protecció i àrees limítrofes. L’estudi fou finançat pel Ministerio de Medio Ambiente.

10

entrevista loís cortés eth correu aranés!

Eth desvolopament des comunicacions, damb era aparicion dera tecnologia modèrna, d’internèt e deth corrèu electronic, lèu mos a harà a desbrembar era forma tradicionau d’escambi d’informacion: era carta. Ei per aquerò que vos volem parlar des corrèus, e ac haram en tot conversar damb Loís Cortés, neishut hè 87 ans as de Trinchèra de Salardú, qu’a trabalhat de barbèr e de cartèr, e que mos condarà com que se hève antigaments era distribucion deth corrèu per Aran e entàs auti parçans vesins, mès que mès entath Pallars.

Fòrça bon dia, Loís Bon dia. Pendent fòrça ans vosté hec de corrèu, un corrèu fòrça especiau, perque en mès de distribuïr eth corrèu qu’arribave ena Val d’Aran peth pòble de Tredòs e per Vaquèira, tanben se n’encuedave de passar eth pòrt dera Bonaigua tres viatges ara setmana, vertat? Si, si, atau qu’ère; ère tres viatges per setmana, e segontes eth temps que hève érem dus: alavetz mos tornàvem, un dia er un, un aute dia er aute, mès se hève mau temps i calie anar-i as dus, qu’ère obligacion pr’amor de poder passar ben eth pòrt, senon tamb era nèu ère de mau hèr es causes aqueres. Mès cau díder qu’eth corrèu non ère pas massa abondant, non? Non, alavetz non. Alavetz, quan jo l’agarrè, i avie pòga causa de correspondéncia. Mès o mens ère correspondéncia qu’anave entara part aguesta de Pallars, d’Esterri o tà toti aqueri pòbles d’aquiu, e ath madeish temps tanben tàs emplegats que i avie ena part aguesta deth pòrt, qu’èren ena Mare de Diu, ena Bonaigua de Baish, que i vivien aquiu alavetz. Quin sistèma se hève a servir entà portar eth corrèu? Mos comentave vosté qu’ère per valisa, e ère concrètaments tamb ua cartèra, non? Òc. Era cartèra qu’es penjave atau en còth. Mès nosati alavetz ac apraièrem d’ua auta manèra: era madeisha cartèra ère com ua espècia de macuto, e la portàvem tamb aqueth sistèma, qu’anave mielhor. E d’a on vieve aqueth corrèu que vosté anave a distribuïr? Aguest corrèu vieve de França, e vieve tanben d’Espanha, mès igualment tot passave per França en aqueres epòques. I avie un compromís entre Espanha e França tara comarca aguesta, enquia que s’aparièc eth tunèl, enquia que se hec eth tunèl, alavetz per aquerò que vieve des dus lòcs o tres. Tath pòrt, resulte que dilhèu era correspondéncia vieve dera part aguesta, qu’anave tara part aguesta de Pallars qu’ei mès apròp. Senon, er aute corrèu tornave a marchar un aute viatge, o non i arribave aciu, e se devie distribuïr des de Lleida tàs auti lòcs atau. Qui hève d’intermediari ena Val d’Aran d’aqueth corrèu qu’arribave de França, enquia qu’a vosté bèth un l’ac portave en Salardú? En Vielha i avie es corrèus de Vielha, que n’i avie un parelh, e me’n recòrdi d’un des darrèrs que i avien estat, qu’avien estat aguest: Catòi que li diguien, e despús un aute qu’ère Ordóñez. Aquerò ère despús dera guèrra ja. Cau díder que sa pair ja n’ère, de corrèu, sa pair hève eth corrèu de Salardú, mès quan comencèc vosté, apuprès, a

11

butlletí del parc nacional d’ aigüestortes i estany de sant maurici

hèr de corrèu en Tredòs e en Vaquèira e quan avie de hèr tanben tres viatges eth corrèu de passar eth pòrt dera Bonaigua, enquiara Mare de Diu? Òh, devie estar tath cinquanta cinc mès o mens, çò que passe ei que com que non m’ac è apuntat..., me calerie hèr com ua istòria ath temps d’auer-me apuntat toti es detalhs que cau; ara non me’n recòrdi molt ben, mès o mens devie estar aquera data. Enquia que comencèc vosté en Vaquèira, non? Òc; ben, quan comencè en Vaquèira ja hève temps que hèva eth corrèu. E quan comencè en Vaquèira despús hèva Vaquèira, e despús hèva aquerò tanben. E quan se jubilèc un companh mèn, alavetz aqueth sistèma ja la treigueren, perque ère de pòga importància: unicament s’anaue mantient tà pr’amor de tier es emplegats que siguessen emplegats der Estat que continuèssen enquia que se jubilèssen. Alavetz se cambièc eth sistèma: alavetz jo hèva aquerò de Vaquèira, Tredòs... e Gessa me tocave de hèr tanben. Mès, eth corrèu deth Pòrt dera Bonaigua se suprimic? Si, si, aquerò se cambièc ja. Perque vosté, en aquera epòca que hève de corrèu, quan hève aguesti trajèctes passant eth Pòrt dera Bonaigua, vosté avie ath torn des quaranta ans, non? Mès o mens, òc, ua edat atau. E molti viatges, com qu’eth mèn ofici ei barbèr, a viatges vieves deth Pòrt e encara avies dus clients tà trabalhar aquiu: tà talhar-les eth peu o tà çò que siguesse. Mès, se li semble Loís, expliquem eth motiu perqué se hève aguest corrèu. Aguest corrèu non se hève tot er an; encara que vosté hève de corrèu tot er an per çò que hè a Tredòs e Vaquèira, eth servici deth Pòrt dera Bonaigua sonque lo hève quan non se i podie passar per problèmes de nèu, non? Si, ben, quan non se i podie passar tamb eth coche de linha que passave tostemps alavetz fixe; e alavetz, en non poder passar tamb eth coche de linha, mo’l calie hèr a nosati eth corrèu deth Pòrt que se dideve. E alavetz, apuprès ère des de que i avie es prumères nevades, que podien èster en noveme o bèth viatge en octobre, e enquia qu’eth bon temps delie era nèu en

loís cortés

eth correu aranés!

Pòrt, non? Enquia que se daurie eth Pòrt, e molti viatges ère ath mes de mai qu’encara calie daurir eth Pòrt tamb era pala, perque en aqueres epòques se comencèc a pala e despús venguec era maquina aquera naua. E tamb era pala i avie lòcs, a on son es cunhèstres, qu’ei çò que mès costave. I avie ua cunhèstra des deth cap deth Pòrt tà baish, ena prumèra corba que i a aquiu, i avie un viatge que calie hèr dus pisi tà pr’amor de trèir era nèu, e der un ar aute pis e der aute en naut. Loís, expliquem se li semble com hève vosté eth corrèu, quina rota seguie entà hèr eth Pòrt dera Bonaigua? Tath Pòrt dera Bonaigua se i pujave per Tredòs, enquia anar a dar ena carretèra, aquiu en pònt d’arriu Malo. En pònt d’arriu Malo s’agarrave tota era carretèra enquia que s’arribave abantes dera corba aquera que’n dideven de Tonhon. Aquiu i a era drecèra aquera, que justaments en aquera drecèra i avie ua hònt a miei carrèr, que se’n dideve era Hònt d’Enganhavin, qu’antigaments eth vin vieve a bot pera part de delà e alavetz aquiu molti auien trèt vin deth bot e i meteven aigua! Per aquerò se’n dideve era Hònt d’Enganhavin! Hè! Hè!... E alavetz s’anave rècte enquiath Ticolet, e en Ticolet despús s’anave a agarrar un aute viatge ua auta drecèra qu’anave enquiath cap deth Pòrt. E a on se hève er intercambi? Perque vosté non baishave cap enquia Esterri ne enquia València d’Àneu, se hève molt abantes eth cambi. Eth cambi se hève ena Bonaigua de Naut que se dideve. Enquia aquiu pujave eth cartèr d’Esterri, ben, er autobús que i avie tà anar tad aqueri pòbles de per aquiu, de Sorpe e tot aquerò. Que mès o mens aguest edifici se trapave ara nautada d’a on ei ara er otèl des Auets, non, mès tà baish dera Mare de Diu? Aquerò! Si, un tròç mès tà baish, qu’ei a on se cambièc era carretèra aguesti ans en aquera drecèra, e ben a pòga distància, a man esquèrra, ei a on ère era casa aquera dera Bonaigua de Naut que se dideve. Èn aguest edifici i avie molta pagesia aquiu, que despús ja se n’anèren tà Sorpe -i avien propietat en Sorpe- e aquerò ja s’a

12

loís cortés eth correu aranés!

bandonèc, e er aute dia vedí qu’ère tot des·hèt aquerò. Guaire tardave apuprès vosté en hèr ua rota d’aguestes, des de que gessie de Salardú enquia qu’arribave ena Bonaigua de Naut e tornave enquia casa, enquia Salardú? Òh, d’anar e tornar: ues quate ores mès o mens, o dilhèu mès, segontes çò que se tardave tà pr’amor de dinar ena Mare de Diu. Quini dies hève aguest servici? Ère tres dies ara setmana: ère deluns, dilhèu, dimèrcles e dissabte, ua causa atau. E cau díder que bèth viatge hève era rota e non i avie corrèu! Ben, eth corrèu, ben si... Dilhèu d’aciu tà delà non n’i avie cap e de delà tad ací n’i avie, per aquerò calie estar-i igual tà anar-i. Eth corrèu que se distribuïe, mos comentave vosté que molti viatges ère corrèu internacionau, sustot cartes de França, non? Franceses, òc, qu’anaven a lo mielhor tara part aguesta d’aciu de Pallars, e alavetz arribave mèslèu per aquiu que non pas aver de dar eth torn entà Espanha un aute viatge. E alavetz anave tà Espanha o tà Lleida, e en Lleida devien hèr eth reparto aguest. E alavetz per aquerò se possaue atau aguest sistèma, e ath madeish temps servive tàs emplegats que i avie aciu tanben, perque aqueres cases que i a aquiu naut, ena Mare de Diu, tot aquerò ère d’Òbres Publiques quan se hec era carretèra, e alavetz es vigilants aqueri èren d’Òbres Publiques. Mos comentave que s’estimave mès hèr eth camin de pujada, enquiath Pòrt dera Bonaigua des de Salardú, tamb raquetes, mès despús, se i avie esquís naut en Pòrt que les ac deishaven, baishave tamb esquís enquia baish. Òc, alavetz òc, mès enquiath Pòrt, tamb es arraquetes. Com que, en anar tath Pòrt, segontes en quini lòcs dera carretèra n’i avie pòga de nèu, e n’avançaves tanben de hèr era camada, e alavetz despús pujaves era pujada aquera, arribaves naut ena carretèra, qu’era carretèra aquera ei planèra, era que va tath Pòrt, e alavetz aquitau arribaves naut en Pòrt, aquiu donc i avie tres emplegats d’aciu de FECSA, e aqueri emplegats tostemps n’avien d’esquís, alavetz me deishaven un parelh d’esquís e d’aquiu baishava tamb es esquís enquia baish. Ara, que tà pujar, alavetz calie pujar un aute viatge es esquís, enes pès e a pòga pòc. Se’n brembe de quauque dia d’aqueri que li costèc molt rómper enquia arribar en Pòrt dera Bonaigua pera quantitat de nèu que i avie? Donques non me’n brembi massa mès, enfin, i aguec un dia, qu’èrem es dus: jo e eth mèn companh, e alavetz pro mos costèc ja, enquia qu’arribèrem naut de tot, en Cap deth Pòrt, e alavetz deth Cap deth Pòrt tà baish alavetz ja, ei baishada, e alavetz ja vas milhor. E molti viatges se i meteve era bromassa aquera que non te i vedeves quasiben, e alavetz tostemps avies d’ua milhor orientacion e anar tirant tà baish, tà Salardú per aquiu, pera part deth Cap deth Pòrt tà baish. A mès, vostés tanben avien de vigilar fòrça que non les agarrèsse cap de laueg? Perque eth Pòrt dera Bonaigua ei propici ath laueg. Alavetz n’i avie bastanti. Un viatge agarrèc a un cartèr, molt abans de jo, ère abantes dera guèrra ja. E alavetz aqueth cartèr tanben passave peth camin que tostemps se i passave e calie vigilar, e vè-te a saber se l’agarrèc descuedat o qué, l’agarrèc e se l’emportèc un tròç. Resulte qu’eth gosset se’n podec liberar-se ben, e en liberar-se donc passèc per aquiu, peth Ticolet, qu’ei aquiu apròp; eth Ticolet qu’ei ua casa que i avie tanben d’Òbres Publiques, en passar per aquitau, aquera gent que i avie aquiu emplegats veiguec ath gosset per aquiu, e eth non se vedeve; continuèc eth gosset alavetz tà casa, tà anar a demanar auxili en casa, e resulte que pujaven dues emplegats de FECSA tà naut, tara casa; vederen eth gosset, e alavetz en pujar en Ticolet digueren: - “Que no hi és Sandòlio?” -que li dideven Sandòlio-. - “No, hem vist el gos però a ell no” - “Pues l’haurà agafat l’allau, pues teniu qu’anar cap amunt”. Èren catalans per aquerò. Alavetz, en arribar naut passèren per aquiu, ja vieven d’aquiu, ja avie baishat eth laveg, e alavetz en passar eth laveg resulte que passèren peth madeish lòc atau, a pòga pòc, e en passar era calamada dera persona hec un petit horadet eth ena nèu, alavetz veiguec algo, cridèc, e cridèc bastant, e ac didec tres o quate viatges, e a pòga pòc peth madeish son des crits sabien a on ère e lo treigueren lavetz; lo treigueren e se li avie gelat era man, perque tamb era man hec un shinhau de horat tà poder respirar. Vosté non n’avie agut cap de mala passada d’aguestes, non? Non, non, jo non. Hè! Hè!