L’entrevista: Els formatgers d’Altron

arribar hi havia 5 o 6 explotacions; si ens haguéssim organitzat, aquests 120 animals que hi podien haver al poble, amb 4 persones tranquil·lament, les podíem fer funcionar, amb unes bones instal·lacions. Nosaltres ho vam proposar però tothom ens va dir el mateix: que no! La prova que la ramaderia està malament és que de les 800 explotacions que hi havia al Pallars l’any 1975, –la majoria eren de carn, perquè de làctiques n’hi havia molt poques–, ara pràcticament ja no en queda cap, no sé si en queden cinc o sis màxim. En aquesta comarca en plegaran, segurament, abans d’entrar a l’estiu, una a Llessui i una a Saurí. A Sort ja no en queda cap, en queda una a Ainet, que són els que fan els iogurts i el d’Olp, a qui nosaltres agafem la llet. Així ara vosaltres no teniu vaques? Només tenim vaques de carn, la bruna; fa quatre o cinc anys que ens vam treure la quota de la vaca lletera. En trobar el xicot d’Olp que ens ven la llet, ens les vàrem treure al 2003. Teníem referències per part del gerent de Copirineo, que feia una bona llet, ja que treballant amb llet crua necessitem una llet molt purificada, molt neta. Mira, ara estàs pagant la llet més barata del que costa produir-la! Això és bo que ho sapigueu: l’any 1988 veníem la llet a 58 pessetes i avui la millor llet s’està pagant a 52-53 pessetes, uns 30 cèntims d’euro, després de 20 anys! Això explica perquè la gent ho abandona. Això és així. Desprès s’ha mirat cap a la ramaderia de carn però de la ramaderia de carn tampoc es pot viure, ja que amb vaca de carn necessites propietats molt grans, amb una propietat petita, què faràs? Tu compta amb un terreny d’aquí el que pots fer; per poder viure una família necessita unes vuitanta - cent vaques alletants. Amb aquestes parcel·les que hi ha aquí, què faràs? Deu aquí, deu allà, deu més enllà.... no es pot viure, has de tenir una altra cosa. Segon, el noranta per cent de la terra d’aquesta vall està pràcticament en règim d’arrendament, perquè els propietaris són a Barcelona, van ser els primers que van marxar... Et donen les terres perquè les cultivis però

els formatgers

d’altron

butlletí del parc nacional d’ aigüestortes i estany de sant maurici

12

has de pagar un arrendament i arribes a final d’any i què t’ha quedat? Res. A més a més dels inconvenients de tenir les vaques separades. Canviem ara de tema i parlem una mica del Parc Nacional. Com veieu la figura del Parc Nacional? Ha sigut una ajuda per tirar endavant el negoci, el fet de tenir el Parc tant a prop? En principi no, encara que potser sí que ve alguna gent atreta pel Parc, per exemple, gent de Tremp que passen per dalt i vénen aquí, o que surten d’aquí i se’n van a Espot, a l’estiu. Jo penso que quan estigui més senyalitzada aquesta part hi vindrà més gent per la vall d’Àssua. Perquè molta gent ens pregunta si per aquí es pot entrar al Parc... En principi, el Parc és una figura important, però en aquesta vall crec que s’ha quedat a mitges, falta dinamització i sobretot senyalització! Heu notat un increment de visitants des que s’ha obert el centre d’informació de Llessui? Ui! I tant! La gent que porta el museu és gent que compra! Sí, però jo el que vull dir és que el museu no té gaire sentit, hauria de ser un museu viu! Explica coses d’abans que avui no es faran mai i cal explicar també les coses d’ara. La meva idea era fer un corral, a uns cinquanta o seixanta metres màxim d’aquí, i jo crec –es pot fer números– que amb vint vaques de llet, directament del corral a la formatgeria i transformar-la, hi viurien dues famílies com a senyors! És demanar ben poc. I ara amb vaca de llet si no en tens més de cinquanta no fas res. Però qui ho fa això? Cal que l’Ajuntament i el Parc Nacional facin més inversió i comprometre també a Agricultura, Turisme, Medi Ambient i a qui sigui per fer un corral ben fet. I les vaques allí, però el qui tingui les vaques allí, que pagui un arrendament. El manteniment aniria a càrrec del pagès i, a més a més, un tant, un arrendament, perquè si no la gent no ho cuidaria. Amb explotacions d’aquest tipus molts col·legis de Barcelona o de les grans ciutats pujarien la canalla aquí. Si a més a més afegeixes que fas

13

butlletí del parc nacional d’ aigüestortes i estany de sant maurici

els formatgers d’altron

algun producte, ja està. Aquí tothom que entra compra! Seria un bé social. Una idea així però amb llet d’ovella i cabra es podria fer a Llessui, una formatgeria allà dalt, d’ovella, aniria molt bé. Fer una mena d’exposició vivent com a complement del museu. Quin paper creieu que ha tingut el Parc en la modernització d’aquesta vall i de la comarca en general? A nosaltres personalment no ens ha ajudat pas gaire en temes de subvencions, perquè una que vam demanar ens la van denegar, però fa molts anys d’això. Per a molta gent de la vall, la modernització ha sigut canviar la mula per tractor! Heu vist canvis al Parc Nacional al llarg d’aquests 32 anys que porteu a Altron? Canvis, canvis, no, però el que sí que es veu és que la gent parla més ara del Parc, es coneix més, la gent el visita més, hi ha gent que ve al Pallars expressament per visitar Sant Maurici. Jo el primer que vaig fer quan vaig arribar al Pallars va ser fer la travessa a peu d’Espot a Aigüestortes, anar i tornar eh? Creieu que l’ampliació del Parc serà positiva per a la vall d’Àssua? No tenim gaire informació sobre l’ampliació, però tota ampliació és bona, tot el que sigui protegir és bo, perquè és clar, el Parc Nacional és una protecció perquè no es faci cap cosa estranya oi? Per tant, tot el que sigui ampliació està bé. A part de la protecció dels espais, jo crec que el Parc Nacional hauria de cuidar també l’entorn de la zona d’influència, ja que si tot el que està al voltant està abando

nat, està deixat i no hi viu gent o qui hi viu està amargat, no anem bé. Es podria donar més facilitats perquè tot el que es fa fora del Parc estigui ben cuidat. Però amb el planque anem ara, com que no hi quedarà cap pagès, qui ho cuidarà això? Cal posar una granja de vaques o d’ovelles ja que aquests mantindran el terreny bé i a la gent també els agrada anar a veure animals, com viuen i deixen de viure. Si això no ho tenim, què faran, pujaran a dalt al museu i què veuran? No veuran cap ovella a Llessui d’aquí un anys. Faran la travessa, veuran les muntanyes i ja està! Hauria de ser com a Suïssa, on hi ha molts parcs com aquest, i a la gent se li paga per dallar i els pagesos viuen allà encara que només tinguin tres vaques! Per finalitzar una última pregunta: un desig realitzat i un per realitzar... Un de realitzat... tenir una casa pròpia al Pallars! Un per realitzar... veure que a la comarca es fan coses, com aquesta idea de l’explotació ramadera a Llessui. Moltes gràcies als dos! La Joana i en Jaume ens acompanyen fins a la porta de casa mentre encara xerrem de quines coses es podrien fer a la comarca. El cel és ben gris, potser tornarà a ploure i la vall quedarà de nou impregnada amb aquella olor de terra que et fa sentir que ets ben viu. Mentre marxem i baixem pel caminet encara ens sembla sentir la dolça però alhora àcida olor de la llet fermentant, tan àcida i tan dolça com pot ser la vida!! Judith Comorera i García Maria Pou i Palau

14

butlletí del parc nacional d’ aigüestortes i estany de sant maurici

noticiari

El Pla estratègic, una eina per al territori

És ben conegut que la missió principal d’un parc nacional és la protecció dels valors naturals i culturals que van propiciar la seva declaració. Malgrat tot hi ha molts altres plantejaments que cal tenir en compte en un espai natural protegit, entre els que destauen els relacionats amb aspectes socioeconòmics de la població del seu entorn. El Pla estratègic, que en aquests moments es troba en fase de redacció, aborda els principals eixos d’actuació per als pròxims anys del Parc, tot donant especial importància al desenvolupament econòmic, social i cultural de la seva zona d’influència d’una manera sostenible i estableix nous canals i mecanismes de comunicació entre el Parc i els habitants del seu entorn. El Pla s’elaborarà en diverses fases: unes d’inicials, que contemplaran una anàlisi inicial de l’entorn territorial del Parc, dels recursos disponibles, on s’establiran també les oportunitats d’actuació, i les debilitats o mancances del sistema; i unes altres, de planificació estratègica, on es definiran un seguit d’opcions o alternatives de futur que seran analitzades conjuntament amb el teixit social de la zona i que formaran part del document definitiu. Amb el doble fi d’optimitzar la informació i d’enriquir el Pla amb les aportacions de tots els col·lectius implicats, es comptarà des de les primeres etapes amb la participació dels principals representants del teixit socioeconòmic de les quatre comarques de la zona d’influència. Tots esteu convidats a participar-hi per expressar les vostres idees i suggeriments als centres del Parc o a través de la seva pàgina web!

Dia Europeu dels Parcs

Amb motiu de la celebració d’aquesta diada, que s’escau concretament el 24 de maig, és costum que cada any convidem, durant els mesos de maig i juny, algunes de les escoles de les comarques que ens envolten Aquest any ens han visitat més de 500 alumnes i professors de Vielha (Val d’Aran), Tremp i la Pobla de Segur (Pallars Jussà), i del Pont de Suert, Vall de Boí i Vilaller (Alta Ribagorça). Amb l’ajuda dels guies interpretadors hem intentat donar a conèixer a aquests nens i nenes la importància de conservar les muntanyes respectant fins i tot els més petits animalons. Per això el lema escollit ha estat “Animals petits, un gran tresor!”. Per últim, destacar que malgrat la primavera plujosa que estem tenint, en els dies que hem celebrat aquesta diada no ens hem mullat. És la sort dels campions!

II Concurs de Dibuix Naturalista

Quasi 30 escoles d’arreu del país han participat en aquesta nova edició del concurs de dibuix naturalista del Parc, enguany adreçat a alumnes de 1r i 2n d’ESO. Un total de 488 obres originals es van presentar en aquest certamen per a promocionar des d’una vessant artística el coneixement del Parc. El primer premi va ser per una particular versió dels Encantats dibuixada amb textures granulades de Daria Medvedeva, alumna del Col·legi Spínola, institució que també es va endur el premi col·lectiu al millor conjunt d’obres. Des de l’extrem oriental dels Pirineus, de Figueres, va arribar la segona premiada, Victòria Morales Vicén amb la seva obra Flora

15

butlletí del parc nacional d’ aigüestortes i estany de sant maurici

noticiari

d’Aigüestortes. Una espècie emblemàtica del Parc, la marmota, va inspirar encertadament a Anna Bach Valls per al seu dibuix i emportar-se el tercer premi. D’altra banda la difícil selecció final va fer que el jurat decidís atorgar un petits obsequis als autors i autores de les obres finalistes no guanyadores degut a la qualitat d’aquestes. Les obres guanyadores i les finalistes estan exposades digitalment a la pàgina web del Parc i properament en la seva versió original a les Cases de Boí i Espot.

El Parc, poble a poble

Un dels recursos més utilitzats en la difusió del Parc són les exposicions itinerants. Els nous sistemes de presentació d’aquest tipus de mostres, tendeixen a reduir el seu pes i volum amb la qual cosa se simplifica d’una manera extraordinària el seu trasllat i muntatge, i això permet fer-les arribar a una gran majoria dels pobles de la zona d’influència o a qualsevol altre indret amb molta facilitat. Enguany el Parc disposa de dues exposicions de nova realització i de temàtica molt diferent. “Llegir la història de la muntanya: l’arqueologia al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici” és la primera d’aquestes mostres que fa un repàs de les prospeccions arqueològiques realitzades durant els darrers

anys, amb uns resultats que no deixen de sorprendre i que demostren que aquestes muntanyes han estat habitades i recorregudes de punta a punta per l’ésser humà tot just es van retirar els gels que les cobrien. A través d’aquestes troballes podrem fer un viatge fantàstic de més de 10.000 anys! Aquesta exposició de 12 plafons ha estat realitzada en col·laboració amb l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i el Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona. Per als afeccionats a les subtileses, als contrastos, als colors de la natura, a la poesia... “La seducció dels sentits” és un anar passant pel Parc de puntetes, tot deixant-se seduir per la màgia del canvi d’estacions, de l’aigua, dels paisatges hivernals, de la fauna, de la llum, del color... Tot aquest munt de sensacions que tenen com a objectiu la seducció de l’observador, es veuen reflectides en aquesta mostra, que consta també de 12 plafons, i on mitjançant el treball fotogràfic de l’Iñaki Relanzon ens introdueix en un món diferent que ens fa apreciar la bellesa dels diferents ecosistemes presents al Parc. Per tal de donar difusió a aquest tipus de recurs, el Parc disposa d’un fullet específic on es descriuen totes les característiques de les diferents exposicions itinerants que es troben a la disposició de les institucions, entitats o col·lectius que les demanin. Us animeu?

noticiari Nous materials per a persones amb discapacitat visual

Des d’aquest estiu es disposarà de nous materials destinats a facilitar la visita i el coneixement del Parc a les persones que pateixen alguna discapacitat visual. Es tracta de dues maquetes tàctils de les valls del riu Escrita i de la ribera de Sant Nicolau on mitjançant diferents tipus de textures es facilita la identificació del recorregut i les principals característiques del paisatge i la vegetació d’aquestes dues valls del Parc. Al costat de la maqueta es troba una llegenda en Braille amb els noms dels principals elements presents al llarg de l’itinerari així com els topònims del indrets més emblemàtics de cada una de les dues valls. Des d’aquí volem convidar qualsevol persona que es trobi aquestes circumstàncies i a les diferents associacions de discapacitats visuals a conèixer el Parc de la mà dels guies interpretadors!

Ja som catorze!

El passat 3 de març es publicava al BOE la Ley 1/2007, de 2 de Marzo, de declaración del Parque Nacional de Monfragüe. Amb aquesta zona protegida a la província de Càceres ja son catorze els parcs nacionals de l’estat espanyol. Aquesta nova distinció culmina un procés que va començar el 1979 amb la seva declaració com a Parc Natural i la seva distinció com a Reserva de la Biosfera per part de la UNESCO l’any 2003 i la declaració de Zona d’Especial Protecció per a les Aus el 2004. Amb una superfície de 18396 ha. de Parc i 116.160 de Zona Perifèrica, Monfragüe destaca per ser un espai dividit pel bell mig pels rius Tajo i Tiétar que ajuden a conformar un paisatge ben representatiu del bosc mediterrani amb espècies com el voltor comú, el voltor negre o l’àliga cuabarrada. L’especial orografia del nou Parc, amb cims que no superen els 800 metres d’alçada, acull una àmplia varietat de biòtops: alzinars, bosc i matoll mediterrani i rierols que permeten l’existència d’una rica i variada biodiversitat de flora i fauna. 16

butlletí del parc nacional d’ aigüestortes i estany de sant maurici

Cabanes i pastors

La ramaderia tradicional ha donat lloc a intervencions en el nostre paisatge que demostren la importància que aquesta activitat ha tingut en la creació d’espais oberts, aixoplucs i altres infraestructures relacionats amb el maneig del bestiar a les nostres muntanyes. A la muntanya de Son (Pallars Sobirà) trobarem un bon exemple d’alguna d’aquestes d’infraestructures ramaderes i veurem com l’arquitectura tradicional no està en contradicció amb l’aplicació de les noves tecnologies a la muntanya. A prop del pas del Coro i sota les pales del Tèsol de Son, la cabana de Cabanières, utilitzada pels pastors i els vaquers d’aquest poble pallarès, ha estat completament remodelada i condicionada en diverses fases amb l’objectiu de ferla més habitable, tot respectant-ne l’estructura tradicional i la seva integració en l’entorn. En una primera fase es va procedir a l’arranjament del seu interior. Una segona actuació ha estat destinada a dotar-la d’energia elèctrica mitjançant plaques fotovoltaiques, que permeten fins i tot la recàrrega del telèfon mòbil. I finalment s’ha realitzat la completa restauració d’un corral annex de forma circular amb un total de 152 metres de perímetre i una superfície de 1.600 metres quadrats que es trobava en molt mal estat. Aquesta reparació s’ha efectuat seguint la tècnica tradicional de construcció de paret seca amb la qual cosa ha recuperat la seva funcionalitat i el seu aspecte inicial. Utilitat, confort, integració paisatgística, noves tecnologies, velles tècniques... barreja de conceptes al servei d’una activitat secular!

Camins Vius!

El Parc Nacional continua endavant amb el projecte “Camins Vius”, on també hi han intervingut l’Institut de l’Alt Pirineu i Aran, DEPANA i els deu ajuntaments que aporten territori al Parc. Es pretén recuperar els antics camins que comunicaven els pobles que envolten el Parc Nacional, i donar-los un ús turístic, esportiu i cultural. Molts d’aquests camins ja formen part de xarxes