Presentació

Durant 2011 el nombre de visitants del Parc ha augmentat, respecte l’any anterior, en quasi un 10%. Un creixement que ha estat força uniforme a totes les comarques i les valls més conegudes. Un volum molt important de visites que evidencia que, malgrat la conjuntura social i econòmica delicada que estem patint, els espais naturals protegits i, en concret, els Pirineus i el Parc, són un dels refugis naturals escollits per evadir-nos, en la mesura que es pot, d’aquestes situacions difícils. La natura protegida, doncs, ens ofereix sense retallades l’amabilitat paisatgística de les seves muntanyes, dels seus estanys, dels seus boscos i d’altres valors patrimonials que gràcies a la gestió de tots plegats ens permeten, entre d’altres objectius, escapar dels estressos quotidians. Una natura ben conservada que, per sorpresa de tots, juga darrerament amb unes meteorologies molt canviants que no deixen de sorprendre’ns: fred quan tocaria fer sol, sol quan tocaria ploure, ploure quan tocaria nevar, i ja veurem si nevarà quan tocarà ploure altre cop. Això sí, el vent ha estat present durant molts dies d’aquest hivern, sobretot al vessant mediterrani dels Pirineus mentre que al vessant atlàntic les nevades han estat espectaculars com mai. I no hem d’oblidar els grans incendis de la Ribagorça i el Pallars que han estat els més importants de la història recent. Per a aquest número us hem preparat un braç d’alls d’on podreu anar arrencant al vostre gust, en primer lloc, dos

Estany de Llebreta

articles que ens parlen, un, de quina valoració fem del nostre Parc els habitants dels pobles que estan a la zona d’influència i, un segon, que fa una reflexió molt amena per l’ús i l’abús de la patrimonialització de la natura, és a dir, com sovint es tematitza en excés aquesta natura salvatge per tal de fer-la més propera a les nostres necessitats humanes. L’Entrevista ens porta aquest cop a la vall de Barravés, a Vilaller, a una fonda, on parlarem amb la seva propietària sobre gastronomia, costums tradicionals, història i muntanyes. Després dels fets que han estat notícia els darrers mesos, coneixerem les singularitats de les desitjades maduixes de bosc així com les seves relacions amb un dels moixonets més xics de les muntanyes pirinenques: la mallerenga petita. L’Essència ens convida, aquest cop, a viure un viatge agitat per la història geològica dels Pirineus mentre que el nou apartat de la Foto ens reserva una sorprenent imatge. El camí escollit ens portarà a peu per una ruta clàssica durant molts segles: de Taüll a Capdella per l’altiu port de Rus. Les darreres novetats bibliogràfiques tancaran aquest número. Tanmateix, no volíem acabar aquestes línies sense tenir un record emocionat pel company Antonio Cavero que, desgraciadament, va morir fa uns dies víctima d’una allau a la Val d’Aran. Les forces de la natura han actuat, de nou, amb cruesa, trencant dramàticament el fràgil equilibri en què es fonamenten les relacions dels éssers humans i aquesta natura que ens rodeja. Pausa en patz, Tonet!