L’Aixovar

L’Aixovar Dret civil Arabisme que designa els béns aportats en dot al cònjuge que té el patrimoni principal.

Perspectiva de la zona d’estudi a Aguiró (Vall Fosca)

MigraVallFosca Seguiment de la migració d’ocells als Pirineus

Pere Josa & Jordi Castilló Text Pere Josa Fotografies

La migració d’ocells a través dels Pirineus és un fenomen poc estudiat. En el programa MigraVallFosca s’estudia la migració a través dels Pirineus, en una estació situada a la vall Fosca. En aquesta nota presentem els resultats referents a la migració postnupcial (finals d’estiu-tardor). Moltes espècies d’ocells a la tardor migren cap al sud, ja sigui per passar l’hivern a l’Àfrica subsahariana, o al sud del continent europeu fugint de les dures condicions a zones situades al nord d’Europa.

En aquests mesos milers i milers d’ocells en el seu desplaçament cap al sud es troben amb una important barrera geogràfica com són els Pirineus. Són coneguts diferents llocs per on es canalitza aquesta ruta migratòria, aprofitant determinades collades o valls de rius. Les poblacions d’aus d’alta muntanya poden ser de les més sensibles als efectes del canvi climàtic i estudiar aspectes com la migració serà clau per entendre aquesta afectació a les poblacions d’aus en un futur. En aquest estudi s’utilitza com a eina l’anellament científic. Se situa una estació d’anellament a la vall Fosca, a l’entorn d’Aguiró, a 1.480 metres d’alçada, en una zona on en prospeccions prèvies s’ha detectat una important sedimentació d’ocells en migració. L’hàbitat són petits prats de dall, amb marges arbustius i de pedra seca, un hàbitat lligat a la ramaderia tradicional extensiva tan pròpia dels Pirineus. Mitjançant 300 metres de xarxes japoneses es capturen els ocells, se’ls posa una anella amb un codi alfanumèric, i es prenen dades biomètriques i la condició física. En les successives recaptures dels ocells marcats podem conèixer la durada de l’estada en aquests prats, i si milloren o no la seva condició física. El projecte MigraVallFosca va començar fa 10 anys. S’han realitzat un total de 343 sessions d’anellament i s’han fet 13.383 captures de 80 espècies. A l’estació d’anellament s’han observat 121 espècies d’aus. Cal destacar les 856 captures d’escorxador (Lanius collurio) una xifra sense precedents a nivell d’Espanya i que ha permès conèixer la importància de la zona i els prats de dall com a punt d’alimentació i engreix durant la migració. En aquest estudi s’ha pogut comprovar la presència regular a la zona durant la migració del boscaler pintat gros (Locustella naevia), amb 115 captures, una espècie molt difícil de detectar, i amb una presència pràcticament desconeguda als Pirineus fins aquestes dates. També ha permès detectar aus de presència molt escassa a casa nostra, com per exemple, la captura d’un còlit gris de la subespècie groenlandesa (Oenanthe oenanthe leucorhoa) capturat a Aguiró el 14-9-2011 i que va suposar la primera dada documentada a Catalunya. També ha estat el cas del mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus), un petit ocell siberià amb un pes de 5 grams. Aquest ocell mai no s’havia detectat als Pirineus i la primera dada va ser una captura en el present estudi l’octubre de 2013. Posteriorment s’han detectat un total de 6 exemplars, que indiquen una presència regular tot i que molt escassa, durant la migració postnupcial d’aquest mosquiter als Pirineus. També cal destacar la captura d’espècies com la bosqueta icterina (Hippolais icterina) o el boscaler comú (Locustella luscinoides), d’aparició molt rara als Pirineus. Aquest estudi ha permès conèixer la fenologia migratòria (el moment en què arriben els primers exemplars, o quan marxen els últims) de moltes espècies, que en molts casos no es coneixia amb certa precisió. El temps de presència a la zona

Mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus), espècie d’origen asiàtic, detectada per primer cop als Pirineus en aquest estudi

MigraVallFosca

que podem saber gràcies a les recaptures d’ocells ja anellats, ens mostra una utilització variable de l’espai depenent de les diferents espècies. Algunes espècies com el rossinyol (Luscinia megarhynchos) o el tallarol gros (Sylvia borin), fan parades de diverses jornades a la zona i amb un increment de pes. Altres espècies com el mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) o el mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), fan parades breus d’una o poques jornades a la zona. S’han pogut capturar ocells que ja estaven anellats prèviament en alguns casos en zones molt llunyanes. Cal destacar un mastegatatxes anellat a Rússia a 2.010 km de distància i recapturat a la vall Fosca. Un pit-roig (Erithacus rubecula), anellat a Polònia a 1.877 km o una boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), anellada als alps francesos. També exemplars anellats a la vall Fosca han estat recapturats en altres zones, com un exemplar de cotxa cuaroja

MigraVallFosca

(Phoenicurus phoenicurus), capturat al nord de França o un esparver (Accipiter nisus), trobat mort a Campo de Criptana (Ciudad Real). Més sorprenent va ser la recuperació d’una mallerenga carbonera (Parus major) a Algeciras, ja que es pensa que gran part de la població d’aquest ocell és resident. A mode de resum, el projecte MigraVallFosca ha mostrat un important pas migratori pels Pirineus d’un gran nombre d’ocells. Part d’aquestes espècies no es coneixia, o es tenia molt poques dades de la seva presència a la zona. Els prats de dall, amb marges de pedra i vegetació arbustiva, s’han mostrat com un hàbitat important com a zona de refugi, descans i alimentació durant la migració (stopover). La presència propera a la zona d’estudi de dos ramats d’ovelles, afavoreix que l’hàbitat es mantingui obert, així com una major disponibilitat d’aliment, entre d’altres per a aus insectívores. La conservació d’aquest hàbitat vinculat a les activitats ramaderes és també molt profitós per a la conservació d’un gran nombre d’aus migratòries, en molts casos protegides i/o amb unes tendències poblacionals negatives. És vital estudiar i conèixer les poblacions d’ocells d’alta muntanya que segons molts estudis seran les comunitats que més es veuran afectades pel canvi climàtic. Els resultats d’aquest estudi s’han difós en l’àmbit científic en congressos a nivell Ibèric, i en publicacions especialitzades. També s’han explicat en xerrades i publicacions de caire local en actes de divulgació ambiental, amb una especial atenció en establir sinergies amb el sector ramader a la zona. El projecte MigraVallfosca ha estat realitzat per l’Estació Biològica del Pallars Jussà, amb el suport dels propietaris dels terrenys, Casa Badia, Casa Frare, Casa Mora d’Aguiró i l’Ajuntament de la Torre de Capdella.

Taula: Total de captures dividit entre anellaments, i controls (captures d’ocells ja anellats)

Nom comú

Mosquiter comú Pit-roig Tallarol de casquet Mastegatatxes Escorxador Mallerenga carbonera Merla Tallarol gros Pardal de bardissa Tallareta vulgar Mosquiter de passa Piula dels arbres Tord comú Mallerenga cuallarga Cotxa cua-roja Rossinyol Sit negre Mallerenga blava Boscaler pintat gros Pinsà comú Bruel Papamosques gris Bitxac comú Raspinell comú Cargolet Tallarol enmascarat occidental Mallerenga petita Bosqueta vulgar Cotxa fumada Colltort Tallarol de garriga Gratapalles

Nom científic

Phylloscopus collybita Erithacus rubecula Sylvia atricapilla Ficedula hypoleuca Lanius collurio Parus major Turdus merula Sylvia borin Prunella modularis Sylvia communis Phylloscopus trochilus Anthus trivialis Turdus philomelos Aegithalos caudatus Phoenicurus phoenicurus Luscinia megarhynchos Emberiza cia Parus caeruleus Locustella naevia Fringilla coelebs Regulus ignicapilla Muscicapa striata Saxicola torquata Certhia brachydactyla Troglodytes troglodytes Sylvia hortensis Parus ater Hippolais polyglotta Phoenicurus ochruros Jynx torquilla Sylvia cantillans Emberiza cirlus

Captures

2.641 1.796 983 756 856 721 653 682 557 469 307 247 234 254 177 307 189 145 115 107 92 91 70 76 74 65 54 50 40 50 37 43

Anellaments

2597 1309 877 716 606 561 503 498 412 354 302 231 227 206 165 162 137 131 107 103 89 78 70 67 62 55 54 43 40 39 34 33

Controls

44 487 106 40 250 160 150 184 145 115 5 16 7 48 12 145 52 14 8 4 3 13 0 9 12 10 0 7 0 11 3 10

Verderola Mosquiter pàl.lid Gaig Bitxac rogenc Pica-soques blau Griva Titella Boscarla de canyar Cotoliu Pinsà borroner Reietó Mallerenga d’aigua Enganyapastors europeu Picot verd Esparver vulgar Cruixidell Gafarró Passerell comú Còlit gris Oreneta vulgar Xot Mosquiter de doble ratlla Picot garser gros Estornell vulgar Guatlla Cadernera Hortolà Capsigrany Verdum Oriol Tord ala-roig Estornell negre Mussol banyut Durbec

Cucut Oreneta cuablanca Cotxa blava Tudó Repicatalons Lluer Cuereta torrentera Garsa Picot negre Boscaler comú Bosqueta icterina Mallerenga emplomallada Puput Alosa vulgar

Emberiza citrinella Phylloscopus bonelli Garrulus glandarius Saxicola rubetra Sitta europaea Turdus viscivorus Anthus pratensis Acrocephalus scirpaceus Lullula arborea Pyrrhula pyrrhula Regulus regulus Parus palustris Caprimulgus europaeus Picus viridis Accipiter nisus Emberiza calandra Serinus serinus Carduelis cannabina Oenanthe oenanthe Hirundo rustica Otus scops Phylloscopus inornatus Dendrocops major Sturnus vulgaris Coturnix coturnix Carduelis carduelis Emberiza hortulana Lanius senator Carduelis chloris Oriolus oriolus Turdus iliacus Sturnus unicolor Asio otus Cocothraustes cocothraustes Sturnus sp. Cuculus canorus Delichon urbica Luscinia svecica Columba palumbus Emberiza schoeniclus Carduelis spinus Motacilla cinerea Pica pica Dryocops martius Locustella luscinoides Hippolais icterina Parus cristatus Upupa epops Alauda arvensis

37 31 31 27 32 25 25 24 22 16 13 13 14 11 11 9 8 8 7 6 6 6 6 6 6 5 4 3 3 3 3 3 3 2 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 33 31 29 27 26 25 25 21 19 16 13 12 12 11 10 9 8 8 7 6 6 6 6 6 5 5 4 3 3 3 3 3 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 4 0 2 0 6 0 0 3 3 0 0 1 2 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0