Catedral de Barcelona
El portal del Bisbe, entre el carrer homònim i la plaça Nova, és l’única part que es conserva de les muralles romanes de Barcelona. Darrere de la muralla es veu el pinacle del cimbori de la catedral.
Guia
Introducció històrica
Catedral de Barcelona Text Ricard Regàs Fotografies Pere Vivas
Sumari
Introducció històrica
Arquitectura La capçalera Les naus La cripta El cor El claustre L’exterior Les terrasses La façana neogòtica i el cimbori El museu
Tradicions i devocions 103
3 9 17 31 55 65 77 101 109 117 123 137
Arquitectura
Catedral de Barcelona Arquitectura “Jo sóc la llum del món. El qui em segueixi no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida”. Aquestes paraules de Jesús als fariseus, escrites a l’Evangeli de sant Joan, obsessionaven les autoritats eclesiàstiques i els arquitectes que treballaven per a ells. En ple segle xii, les esglésies de tot Europa seguien construint-se segons les pautes, llavors ja antigues, de l’art romànic. Els temples se Els avenços tècnics sostenien gràcies a uns murs extraordipropiciats pel gòtic nàriament gruixuts que només permetien fer-hi petites obertures per on passava un permeteren, per fi, fil de llum. A més a més, els arcs de mig que la llum envaís punt i les voltes de canó i aresta, elements l’interior dels temples. constructius del romànic, no permetien aixecar edificis de gran alçària i superfície. Les esglésies, en definitiva, eren fosques i relativament petites, cosa que feia que no transmetessin amb fidelitat la grandesa del missatge diví. L’any 1140, l’abat de Saint-Denis, un monestir situat a prop de París, es va proposar tant sí com no que la llum del dia il·luminés les relíquies de sant Dionisi, situades al cor de l’església. Tot just quatre anys després d’iniciar el projecte, la nova obra quedava consagrada. El sol, en efecte, entrava a través de grans finestrals mai vistos fins llavors i il·luminava les restes del sant. Havia nascut un estil —el gòtic— que va deixar obsolet el romànic en poques dècades i va passar a monopolitzar l’arquitectura europea —tant religiosa com civil— durant els tres segles següents. f Voltes de creueria Com es va aconseguir aquest miracle? Gràcies a l’ús de l’anomenat de les naus central arc apuntat o ogival, la projecció tridimensional del qual originava i laterals. voltes de creu, un tipus de coberta que pràcticament permetia prescindir de la funció de sostenir dels murs, desplaçant la càrrega de l’obra als arcbotants i contraforts situats a l’exterior de l’edifici. A més a més d’afavorir la construcció de temples molt més grans tant en superfície com en alçària, aquesta afortunada i enginyosa concatenació de noves tècniques va fer possible l’edificació de murs molt més lleugers, on es 9
Catedral de Barcelona podien obrir finestrals enormes i així la llum, tamisada pels colors vius dels vitralls, entrava a dojo a l’interior del temple, generant una atmosfera sobrecarregada que, aquest cop sí, traslladava la simbologia cristiana al fidel. Tard o d’hora, tota l’Europa occidental es va apuntar a la moda del gòtic. A la península Ibèrica va tardar unes quantes dècades a arribar-hi: a Castella i Lleó se seguiren molt fidelment els patrons francesos originals, mentre que als territoris de la costa de la Corona d’Aragó s’hi desenvolupà el gòtic català, una varietat local de l’anomenat gòtic meridional o mediterrani. Radicalment diferent del gòtic francès i dotat d’una personalitat molt pronunciada, el gòtic català es va impregnar de la forta influència de l’art cistercenc, l’estil de transició entre el romànic i el gòtic amb què al llarg del segle xii es van construir per tot el continent nombroses abadies de l’orde del Cister. La construcció en aquesta època de tres grans monestirs cistercencs a prop de Barcelona —Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges— va influir notablement en els mètodes constructius i decoratius dels arquitectes de la catedral i de molts altres edificis catalans, valencians i mallorquins del segle xiv.
Templet del lavabo situat al claustre del Reial Monestir de Santes Creus, a la província de Tarragona. 10
Arquitectura En consonància amb l’austeritat predicada pel Cister i expressada en la mateixa arquitectura de l’orde, els temples del gòtic català són extremadament sobris, especialment els exteriors que es mostren quasi nus de decoració, marcats pels sòlids contraforts que compensen l’habitual carència d’arcbotants. Un altre tret característic és l’equilibri entre l’alçària i l’amplària dels temples, en contraposició de l’absolut predomini de les línies verticals del gòtic francès. A l’interior, el gòtic català projecta l’anomenada planta de saló, un vast espai unitari amb naus enormement amples on els pilars —molt separats entre si— no n’interrompen la visió. Aquesta sensació —contraposada a la fragmentació del gòtic septentrional— es reforça amb la coberta, on les naus laterals arriben a tenir quasi la mateixa alçària que la central, solució que origina terrasses transitables a l’exterior. Amb l’excepció de la bigarrada façana neogòtica, construïda a finals del segle xix segons els gustos nòrdics tan de moda a l’època, la catedral de Barcelona és un exemple paradigmàtic de l’estil gòtic català. De planta basilical, consta de tres naus d’alçària similar i tanca amb una capçalera d’absis únic, amb un ampli deambulatori i capelles radials inserides entre els contraforts, que es projecten decididament
Interior de l’església del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. L’austeritat de l’estil cistercenc va influir notablement en el gòtic català. 11
Catedral de Barcelona
Vista interior del cimbori començat en el segle xv i acabat per August Font i Carreres entre 1906 i 1913. 12
p
La nau central del temple vista des del trifori de la capçalera.
Catedral de Barcelona cap a l’interior en lloc de fer-se visibles des de l’exterior. Davant de l’altar major, una escalinata baixa cap a la cripta, lloc on es conserven les relíquies de santa Eulàlia, una de les patrones del temple i de la ciutat. Cobertes per voltes de creuria, les naus estan separades de la capçalera per un tram sense capelles que fa de transsepte o nau transversal i que allotja les portes laterals, una de les quals dona accés al monumental claustre gòtic. A l’exterior, sobre els dos extrems del tram, s’aixequen els dos campanars octogonals, construïts entre els segles xiv i xvi i també molt característics del gòtic català. Igual que amb la capçalera, els murs de les naus laterals alberguen capelles entre els contraforts i estan cobertes per un pis superior com a galeria. A la nau central, l’eix de la catedral està ocupat pel cor, una de les joies del conjunt artístic, amb cadirat gòtic i rerecor renaixentista. Sobre el tram més a prop de la façana s’alça l’espectacular cimbori neogòtic, construït a principi del segle xx. El pinacle de 70 metres, punt culminant de la catedral, desafia l’horitzontalitat predominant en el conjunt i marca amb la seva monumental presència el primer impacte visual des del Pla de la Seu.
Planta de la catedral, s’hi distingeixen els diferents àmbits constructius i les portes d’entrada del recinte. 14
Porta de santa Eulàlia
Porta de sant Iu
Porta de la Pietat
Porta principal
Capçalera Naus Cripta Cor
Capella de santa Llúcia
Claustre Façana neogòtica i cimbori Museu i tresor 15
Catedral de Barcelona
A partir de la gran clau central es projecta la complexa estructura de la volta de la capçalera. 18
La capçalera
19
Catedral de Barcelona
Retaule de sant Gabriel
Atribuït a Lluís Borrassà, referent del gòtic internacional a Catalunya, i datat pels vols del 1400; aquest retaule s’ordena segons l’escena de l’aparició de l’arcàngel Gabriel a la Verge per anunciar-li que serà mare del Messies. Entre les escenes que relata hi destaca la dels Reis Mags dormint en un mateix llit, cosa que serveix a Borrassà per mostrar les tres edats de l’home.
Quatre de les escenes del retaule de sant Gabriel, de Lluís Borrassà. 24
La capçalera
Retaule de la Mercè
A finals dels xvii, l’escultor i orfebre barroc Joan Roig va fer, en col·laboració amb el seu fill homònim, aquest retaule dedicat a la fundació de l’orde de la Mercè per part de Pere Nolasc, sant d’origen occità mort a Barcelona el 1245. La funció principal de l’orde era l’alliberació de cristians captius a terres musulmanes. De l’obra destaquen el domini del relleu, el realisme de les talles i el dinamisme en la composició.
Taula central del retaule, que narra la fundació de l’orde de la Mercè. 25
La capçalera
Retaule de la Transfiguració
Pintat entre 1440 i 1452, aquest retaule és una de les darreres obres del català Bernat Martorell, gran hereu de Lluís Borrassà en el gòtic d’estil internacional. Martorell mostra una esplèndida maduresa en aquest conjunt d’escenes pintades al tremp sobre fusta, marcades pel magistral tractament de la llum, i el minuciós detall de les figures, els objectes, els teixits i els ambients. A la taula central hi ha Jesús, els apòstols Pere, Jaume i Joan i els profetes Moisès i Elies; diferents escenes l’envolten: la dels apòstols adormits durant la Transfiguració, la de multiplicació dels pans i els peixos, la del calvari, la de l’avís de Jesús als seus deixebles perquè no revelin la visió, la de les noces de Canà i a la predel·la (la part inferior), tenim tres escenes: la de Jesús amb la samaritana, el davallament de la Creu i la curació de la filla de la dona siriofenícia.
f
Retaule de la Transfiguració del Senyor, pintat per Bernat Martorell, entre els anys 1440 i 1452.
Taula central del retaule: Jesús transfigurat, entre Moisès i Elies, dialoga amb els apòstols Pere, Joan i Jaume. 27
Nau central del temple, amb el cor en primer pla i l’altar major al fons. 32
33
Catedral de Barcelona
Noli me tangere, vitralls de 1495 executats per Gil Fontanet a partir d’un dibuix del gran pintor gòtic andalús Bartolomé Bermejo. 48
Les naus
Vitrall decorat amb l’emblema catedralici, situat a l’ull central de l’absis. 49
Catedral de Barcelona
Successió d’arcs ogivals de la nau central.
50
Les naus
La galeria que circumda la nau central sobre la coberta de les capelles laterals. 51
Catedral de Barcelona
El gran escultor castellà Bartolomé Ordóñez fou l’artífex del rerecor (dreta), la paret que precedeix el cor. La factura purament renaixentista contrasta amb l’entorn gòtic. A dalt, detalls del treball d’Ordóñez, amb escenes del martiri de santa Eulàlia. 74
El claustre
El claustre Acabat a inicis del segle xv, una mica més d’un segle després del començament de les obres de la nova catedral. El claustre gòtic ocupa un f espai semblant al de l’anterior romànic, al sud-oest de la nau, àmbit El claustre consta amb el qual competeix en l’extensió. En una Barcelona comprimida de quatre galeries dins d’unes muralles que no van ser enderrocades fins al segle xix, amb voltes de creueria. aquest recinte va tenir alhora dues funcions més que les de claustre, d’una banda va ser un dels escassos espais verds accessibles per a la població i, també, un pas alterDurant segles, el claustre natiu per a moltes persones quan de la catedral va ser un dels havien d’anar a altres punts de la ciutat, així evitaven els carrerons pocs àmbits de tranquil·litat estrets i plens de gent. a l’aire lliure, en una ciutat Amb aquesta finalitat d’artidensa i saturada. cular l’espai ciutadà, el claustre té dos accessos directes des de l’exterior: la porta de santa Eulàlia al carrer del Bisbe i la porta de la Pietat que comunica amb el carrer homònim, i que permet l’entrada ràpida a l’interior del temple a través d’un arc adjacent de marbre blanc, els bellíssims traços clarament romànics, susciten encara avui polèmica: fins fa poc es creia que es tractava d’un element conservat de l’antiga catedral, però actualment es tendeix a pensar que va ser tallat a finals del segle xiii, entre les primeres obres del nou temple gòtic. De la planta rectangular, el claustre consta de quatre galeries cobertes amb voltes de creueria que s’obren al jardí a través dels arcs ogivals. Algunes de les claus Teiera al costat de de volta i dels relleus dels pilars la porta petita dels d’aquests arcs estan decorats amb representacions de la llegenda de monjos, situada l’Arbre de la Creu, una al·legoria mística de gran difusió durant l’edat a prop del portal mitjana, que en aquesta catedral adquireix especial rellevància per esque comunica el claustre amb la tar edificada sota l’advocació de la Santa Creu. catedral. Tres de les galeries del claustre estan rodejades de capelles dedicades, igual que les de l’interior, a patrons de gremis i a grans famílies. Els 77
El jardí del claustre es va renovar el 1877, s’hi van plantar palmeres i magnòlies. Anteriorment hi havia hagut xiprers, tarongers i llimoners. 78
79
Catedral de Barcelona
Interior del cambril de sant Oleguer.
Detalls decoratius del cambril.
88
El claustre
Relíquies de sant Oleguer, bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.
Les pintures del cambril són obra de l’artista barroc Antoni Viladomat. El seu deixeble, Manuel Tramulles, s’encarregà d’acabar-les després de la mort del mestre. 89
Catedral de Barcelona
La font de sant Jordi, del segle xv, sota el templet del claustre. 92
El claustre
La clau de volta del templet del claustre mostra sant Jordi lluitant contra el drac. 93
Les terrasses
Les terrasses En consonància amb l’elevació espiritual pròpia de l’arquitectura gòtica, la majoria dels espais de la catedral es van projectar meticulosament per despertar la màxima admiració del fidels i apropar-los a l’ideal diví. Tanmateix, hi ha un lloc que sempre es va mantenir aliè a la mirada dels ciutadans i que avui, afortunadament, es pot visitar. Es tracta de la coberta exterior de l’edifici, un àmbit que ofereix claus molt interessants per entendre tant l’estructura de la seu gòtica Un passeig per les terrasses com la Barcelona de l’època. Passejar per les passeres habilidel temple permet observar tades a les terrasses de la catedral en primer pla les torres, permet, efectivament, observar trets característics de l’arquitecel cimbori i les singulars tura gòtica en general, trets del vistes de Barcelona. singular gòtic català —com les voltes de la nau central que generen un suau onatge amb les llums de primera i darrera hora— i els trets exclusius de la mateixa catedral, com la parella de torres-campanars que s’asseuen sobre els laterals del fals transsepte o el monumental cimbori neogòtic, culminat per la imatge de santa Helena que aguanta la creu, a 70 metres sobre el nivell de la plaça. El passeig per les terrasses dona l’oportunitat de contemplar en primer pla aquests tres elements que projecten la catedral cap al cel de Barcelona i adonar-se, per exemple, de les poques diferències estructurals i decoratives entre les dues torres: el cos d’escala adossat al campanar civil i els delicats ornaments flamígers del campanar litúrgic. Una ullada a l’skline barceloní permet comprovar que la forma octogonal de les torres és un altre tret típic del gòtic català, ja que els campanars d’altres esglésies medievals visibles des del mirador —Sanf ta Maria del Pi, Santa Maria del Mar, la capella de Santa Àgata o el Vista aèria del temple que permet del més llunyà monestir de Pedralbes— presenten una configuració distingir-hi les vuitavada molt similar. terrasses, els Però no només els campanars gòtics criden l’atenció al visitant quan campanars i el pinacle del cimbori. passeja per les terrasses de la catedral: des d’aquesta altura es domina tota la Ciutat Vella, amb el palau Reial Major en primer terme, cap al nord-est, i els edificis del palau de la Generalitat cap al sud. En un segon pla, cap al Mediterrani, es divisen l’estàtua de Cristòfol Colom, el port i la muntanya de Montjuïc i, cap a l’interior, les torres modernistes de la Sagrada Família i les elevacions de la serra de Collserola.
109
Agnus Dei del segle xiv, als murs del carrer del Bisbe.
Escena del martiri de santa Eulàlia.
Edita © Triangle Postals Direcció editorial Ricard Pla Edició Pere Vivas Text © Ricard Regàs Fotografies © Pere Vivas © Catedral de Barcelona Il·lustracions © David Martínez Traducció Teresa Puig Disseny gràfic Joan Colomer Maquetació Alba Palet Impressió Litografia Rosés 10-2018 Dipòsit legal: Me 767-2018 ISBN 978-84-8478-828-7 Imprès a Barcelona
Agraïments Excm. Capítol de la Catedral de Barcelona Mn. Robert Baró Ana Ordóñez Bernat Fàbregas Julia Beltrán
103
Aquest llibre no podrà ser reproduït totalment ni parcialment per cap mena de procediment, inclosos la repografia i el tractament informàtic, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright.
Triangle Postals, SL Sant Lluís, Menorca Tel. +34 971 15 04 51 Fax +34 971 15 18 36 www.triangle.cat