02
ÀLBUM DE FAMÍLIA
02
ÀLBUM DE FAMÍLIA
ÀLBUM DE FAMÍLIA
JORDI PUIG
EL MÓN SEGONS JORDI PUIG
ÀLBUM DE FAMÍLIA
05
Aquest àlbum de família no és el de la meva família. És una ficció, un recull de fotografies trobades en els mercats de vell. Ja no són de ningú. Han perdut la seva utilitat, que és la seva raó d’existir. Tampoc tenen valor comercial, estan desemparades. Tot i que les imatges que contenen ens transporten a una època que podem conèixer; malgrat que els àlbums familiars, units entre ells, construeixen la memòria col·lectiva d’un temps i d’una comunitat, no en sabem res dels personatges que hi surten. Podrien ser els pares del nostre veí, els seus germans, els seus avis o els seus amics. Han sortit de la capsa metàl·lica de galetes on es guarden els records dels pares, els avis, els besavis, els seus germans o cosins. Quan aquest tresor familiar trenca la cadena de custòdia, aquell dia, les fotografies ja no són de ningú. La mirada còmplice i càlida cap a elles passa a ser una mirada freda i pública. El tresor ja no és un tresor. Ara, els objectes que composaven l’àlbum necessitaran una nova història, un nou ordre, un nou relat per tornar a tenir sentit i valor. Aquest llibre va en aquesta direcció. En aquest nou relat, hi he fet també una selecció d’imatges que, d’alguna manera, recorden algunes de les instantànies dels Mestres de la fotografia. Fins a quin punt aquests fotògrafs han estat influïts per aquest gènere desconegut que és la fotografia domèstica? «Aquí i allà, amagada entre centenars de fotografies instantànies, hi ha una imatge que té possibilitats d’exploració», escrivia Man Ray l’any 19431. I molt més cap 1. Man Ray: “Man Ray Folio”, Mini cam Photography, vol. 8, aquí, el teòric de la fotografia Clément núm. 2, octubre de 1943, p. 54. Chéroux parla de la «fotografia vernacle» referint-se a la fotografia amateur o aquella que es fa sense intencionalitat artística i que les instàncies de legitimació cultural no consideren d’interès. «Quantitativament, el que és vernacle representa la part més important de la
02
ÀLBUM DE FAMÍLIA
PODRÍEM SER NOSALTRES
CRISTINA MASANÉS CASAPONSA
EL MÓN SEGONS JORDI PUIG
PODRÍEM SER NOSALTRES
11
L’àlbum de família composat per Jordi Puig comença com acostumaven a començar les famílies: amb un casament. Una fotografia de casament feta en els darrers cinquantes o en els primers seixantes, en blanc i negre, que ha estat coberta, com velada, amb una franja ampla de color verd. Obriu el llibre i trobareu una segona imatge, també en blanc i negre, amb un nen en banyador en unes piscines públiques de quan la televisió d’aquest país passava Verano azul. A més de fer una ganyota d’aquelles que mai posaríeu en un àlbum pensat per passar a la posteritat, l’escena també està velada. Guardem aquesta paraula, no la perdem de vista. Una paraula que associem a la fotografia analògica i a aquell procediment químic que era el revelat: quan la llum era excessiva, la imatge a la placa o al paper s’esborrava o quedava parcialment coberta, com amagada o dissimulada, oculta. La resta es desplega com era previsible, una pàgina rere l’altra, amb dues i tres i quatre fotografies disposades com es feia en els àlbums que es regalaven a les parelles quan es casaven o quan tenien un fill. Eren àlbums amb les pàgines de cartolina gruixuda de color crema o gris fosc o fins i tot negre, amb un paper de seda entre pàgina i pàgina, i amb una coberta tova folrada de pell o de succedanis de pell. No sé perquè però, com a mínim a meitat dels seixantes, quan jo vaig néixer, acostumaven a ser de color verd imperi –suposo que aportava noblesa–, el mateix verd que trobareu velant la fotografia de la coberta d’aquest àlbum de família. Així doncs, si bé a la manera contemporània –podia ser d’una altra manera, en una col·lecció que porta per nom El món segons Jordi Puig?–, acabem d’obrir les dues primeres pàgines d’un àlbum familiar que podria ser el de bona part de nosaltres. Un àlbum amb més de 100 imatges en estricte blanc i negre que apleguen tots i cadascun dels moments del relat associat a la família. Un àlbum (i unes famílies) de fa uns anys, de quan les mares portaven vestit jaqueta i els pares, ulleres de cul de got. Un àlbum de quan es vivia en pisos amb paper de flors a les parets i tapetes sota la ràdio del menjador. Amb àvies que havien vingut del sud i encara vestien de negre i avis que, tot i viure a ciutat, mai es van treure
02: ÀLBUM DE FAMÍLIA
EL MÓN SEGONS JORDI PUIG
Edició Úrsula llibres
D’aquest llibre se n’han imprès mil exemplars repartits de la següent manera:
Textos Cristina Masanés Jordi Puig
vuit-cents setanta-cinc exemplars sense numerar
Disseny Alex Gifreu Correcció lingüística Imma Parada Selecció i reproducció d’imatges Jordi Puig Impressió Alzamora Gràfiques ISBN 978-84-946417-9-4 Dipòsit legal GI-1298-2020 Primera edició, novembre de 2020 © dels textos, els seus autors © de l’edició, Úrsula llibres No es permet la reproducció total o parcial de qualsevol part d’aquest llibre sense l’autorització escrita de l’autor
Úrsula llibres Carrer Horts, 3 17745 Lladó info@ursulallibres.cat www.ursulallibres.cat www.jordipuig.com
cent exemplars numerats de l’1 al 100, signats per l’autor i acompanyats d’una foto original vint-i-cinc exemplars destinats als col·laboradors, numerats de l’I al XXV i signats per l’autor