“El primer artista que vaig conèixer” Joan B. Coromina i Josep Pla Edició de Jordi Falgàs
© Edició: Fundació Josep Pla www.fundaciojoseppla.cat Fundació Rafael Masó www.rafaelmaso.org Úrsula Llibres www.ursulallibres.cat
Totes les obres són de Joan B. Coromina i pertanyen al Fons Coromina de la Fundació Rafael Masó (adquisicions de 2015 i 2017). A la coberta, detall de Bosc, cat. 26.
Primera edició: Palafrugell i Girona, maig de 2019 © pel text de Josep Pla: Hereus de Josep Pla i Casadevall, 2019 Edició i text: Jordi Falgàs Selecció de textos de Josep Pla: Anna Aguiló Correcció de textos: Eva Vàzquez Fotografia i tractament digital: Jordi Puig Disseny: Joan Colomer Maquetació: Vador Minobis Impressió: Gràfiques Alzamora Imprès a Girona ISBN: 978-84-9464-176-3 DL: GI-805-2019 Aquest llibre no podrà ser reproduït totalment ni parcialment per cap mena de procediment, inclosos la reprografia i el tractament informàtic, sense l’autorització escrita del titular del copyright. Tots els drets reservats a tots els països.
Amb la col·laboració de:
“El primer artista que vaig conèixer” Joan B. Coromina i Josep Pla Edició de Jordi Falgàs
Sumari 7
Preàmbul Anna Aguiló i Jordi Falgàs
13
Joan B. Coromina, professor i artista (dins Retrats de passaport, OC XVII) Josep Pla
21
Joan B. Coromina en els orígens de l’escriptura de Josep Pla Jordi Falgàs
[35] Girona, s/d Tinta i aquarel·la sobre paper, 11,4 × 14,6 cm
Fundació Rafael Masó, núm. reg. 1.132
Preàmbul Josep Pla començava el retrat de passaport que va dedicar a Joan Baptista Coromina afirmant que va ser el primer artista que va conèixer a la seva vida. Nascut a la Bisbal d’Empordà l’any 1890, Joan B. Coromina i Figueras és conegut sobretot perquè des de ben jove i fins a la seva prematura mort, el 1919, va ser un dels principals col·laboradors de l’arquitecte gironí Rafael Masó (1880-1935), per a qui va fer molts treballs com a ceramista, escultor i pintor. Però després de ser nomenat director de l’Escola Menor d’Arts i Indústries de Palafrugell, el 1913, Coromina també es va convertir en un dels millors amics de joventut de Josep Pla (1897-1981), i l’escriptor en va deixar un ampli testimoni a El quadern gris i altres llibres, set més, tal com es pot comprovar als índexs a l’Obra Completa. L’un, a través dels seus textos, i l’altre, a través de les seves pintures i dibuixos, Pla i Coromina ens ofereixen una mirada privilegiada a persones i paisatges de l’Empordà i Girona d’ara fa cent anys, dues visions que es complementen com ho feu la seva amistat. Coincidint amb la commemoració del centenari de la mort de Joan B. Coromina, aquest catàleg i l’exposició homònima presenten una selecció de la col·lecció de més de 270 obres seves adquirides per la Fundació Rafael Masó el 2015 i el 2017, la majoria de les quals s’exposen per primera vegada. Així doncs, aquesta exposició no vol ser una mostra antològica de l’obra de Joan B. Coromina, per a la qual haurien fet falta obres que es conserven 7
“El primer artista que vaig conèixer”. Joan B. Coromina i Josep Pla
Joan B. Coromina, professor i artista (dins Retrats de passaport, OC XVII) Josep Pla
El primer artista que en la meva vida vaig conèixer es deia Joan Baptista Coromina, era de la Bisbal i dirigia l’Escola d’Arts i Oficis de Palafrugell. Feia molts anys que en la meva població natal no n’hi havia hagut cap, i si algun n’hi hagué passà completament desapercebut. És molt possible que aquest fos l’origen de l’efecte que Coromina produí a Palafrugell. Hi arribà a tenir una popularitat extraordinària i tothom l’estimà moltíssim. Una vegada hagué pres possessió del càrrec, llogà una habitació al carrer del Sol, en la proximitat de l’estació del tren, cosa que li convenia perquè, els seus constants viatges entre Palafrugell i la Bisbal, fins que no tingué una motocicleta, els féu en tren. La seva dispesera fou la cèlebre senyora Rosalia. Avui hi ha ben poca gent que sàpiga qui fou la senyora Rosalia, però això no vol pas dir que en el meu temps no fos cèlebre. Era una senyora extremament curiosa en el sentit que tenia un esperit que tendia 13
Joan B. Coromina en els orígens de l’escriptura de Josep Pla Jordi Falgàs
Josep Pla va escriure molt sobre art; millor dit, va escriure sobre molts artistes. El primer llibre que va publicar, el 1920, va ser una plaquette sobre l’escultor Enric Casanovas. I el 1928 va aparèixer la primera edició de la seva Vida de Manolo (contada per ell mateix). A El primer quadern gris, la tercera i la quarta entrades del dietari, del 13 d’octubre de 1918, que en realitat són les primeres opinions que hi abocava l’autor, són sobre art:
[1] Estudi de bust clàssic, 1898 Llapis, tinta i clarió sobre paper, 32,6 × 24,9 cm
Fundació Rafael Masó, núm. reg. 1.110
× El vell —potser unic— problema de la pintura (de cavallet) es permanent. ¿S’hi sembla? ¿No s’hi sembla? En pintura no hi ha més que realisme o literatura. × Una de les diferencies mes obvies entre els impressionistes i Matisse —diu Coromina— es que els primers pintaven amb els ulls mitj tancats i Matisse amb els ulls oberts.
Efectivament, Pla va sentir una predilecció per retratar sobretot artistes del seu temps, en especial si va tenir-hi amistat o tracte personal 21
“El primer artista que vaig conèixer”. Joan B. Coromina i Josep Pla
[2] Apunts de Castell d’Empordà (I), 1905 Llapis sobre paper, 16 × 25,5 cm Fundació Rafael Masó, núm. reg. 938
32
Joan B. Coromina en els orígens de l’escriptura de Josep Pla
[3] Apunts de Castell d’Empordà (III), 1905 Llapis sobre paper, 16,2 × 25,6 cm Fundació Rafael Masó, núm. reg. 1.409
33
“El primer artista que vaig conèixer”. Joan B. Coromina i Josep Pla
“I ara, si els sembla bé, ens arribarem a Castell d’Empordà travessant un paisatge de pujolets de corba dolça, tendra, inefable. Posat al cantell mateix d’una llarga espina montuosa que tanca la cassola de la vall del Daró a la Bisbal, el poble deu el seu nom modern al castell que hi féu edificar el comte d’Empúries Ponç Hug IV, a darreries del xiii, enfront del que tenia a la Bisbal la mitra de Girona. O potser el bisbe reforçà el seu castell de la Bisbal per tenir a ratlla el comte d’Empúries, instal·lat en l’avançada de Castell d’Empordà. […] la situació del poble és meravellosa i les pedres tenen una força d’evocació considerable.” Josep Pla. “El meu poble”, dins El meu país. Barcelona: Destino, OC VII, 1968, p. 726
34
Joan B. Coromina en els orígens de l’escriptura de Josep Pla
[4] Apunts de Castell d’Empordà (II), 1905 Llapis sobre paper, 16 × 25,5 cm Fundació Rafael Masó, núm. reg. 939
35
“El primer artista que vaig conèixer”. Joan B. Coromina i Josep Pla
[13] Arbres vora el riu, s/d Llapis i aquarel·la sobre paper, 26,3 × 19,2 cm Fundació Rafael Masó, núm. reg. 1.119
52
Joan B. Coromina en els orígens de l’escriptura de Josep Pla
[14] Estudi per a la pintura Roures o l’aurora (?), 1909 Llapis, tinta i aquarel·la sobre paper, 35,2 × 45,7 cm Fundació Rafael Masó, núm. reg. 1.190
53
“El primer artista que vaig conèixer”. Joan B. Coromina i Josep Pla
54
Joan B. Coromina en els orígens de l’escriptura de Josep Pla
“El ferrer és una institució importantíssima. Els ferrers ferren els animals —cavalls i eugues, muls i mules i ases, si n’hi ha— i conserven i esmolen les eines per treballar la terra. […] La campana de l’església, el cant dels galls, i el repicar del ferrer eren en realitat els tres sorolls més lligats amb la vida col·lectiva del poblet. La seva habitualitat formava part de l’existència de la gent. […] Tot semblava concentrar-se en el foc de la fornal, sota la manxa desballestada i vella, d’un desmanegament aguantat amb filferros. Més enllà del foc tot eren ombres incertes dins les quals semblaven flotar estris inversemblants —rodones de carro, camelles corcades, ferros torçats, eines abandonades i inservibles.” Josep Pla, “El campanaret”, dins Els pagesos. Barcelona: Destino, OC VIII, 1968, p. 300-303 [15] Ferrer, 1906 Oli sobre cartró, 18,4 × 14,4 cm
Fundació Rafael Masó, núm. reg. 1.000
55
“El primer artista que vaig conèixer”. Joan B. Coromina i Josep Pla
60
Joan B. Coromina en els orígens de l’escriptura de Josep Pla
“La plana d’aquest país és molt bella. En aquest moment el contrast del verd fort de la botànica i el daurat calent dels sembrats produeix una suspensió de l’esperit. Sobre els pujols els poblets són vells, les pedres són daurades. La solitud del país produeix una calma sedant. Sobre les formes de la seva construcció el paisatge té una dolçor severa, una fuga de verds aeris, gairebé blancs, paral·lela a l’or dels blats en procés de morir en la pau de l’aire indiferent. Quan la tarda es trenca i la llum comença a declinar, la dolçor del paisatge es presenta com un èxtasi detingut, parat, un moment que voldríem deturar i que ens fuig de la mirada i passa avall com totes les coses de la vida.” Josep Pla, “De l’Empordanet a Perpinyà”, dins Viatge a la Catalunya vella. Barcelona: Destino, OC IX, 1968, p. 491-492. [20] Camp segat, c. 1906 Oli sobre paper, sobre cartró, 16 × 13 cm Fundació Rafael Masó, núm. reg. 969
61
“El primer artista que vaig conèixer”. Joan B. Coromina i Josep Pla
[21] Vaca, s/d Oli sobre paper, sobre cartró, 13 × 17 cm Fundació Rafael Masó, núm. reg. 965
62
Joan B. Coromina en els orígens de l’escriptura de Josep Pla
[22] Paisatge amb arbre, s/d Oli sobre paper, sobre cartró, 19 × 30,5 cm Fundació Rafael Masó, núm. reg. 977
63
“El primer artista que vaig conèixer”. Joan B. Coromina i Josep Pla
Fig. 1. Retaule i altar major de Sant Salvador de Bianya, de Rafael Masó i Joan B. Coromina, 1911. Placa de vidre estereoscòpica de Josep Salvany, 1922.
Fons fotogràfic Salvany, Biblioteca de Catalunya.
88
Joan B. Coromina en els orígens de l’escriptura de Josep Pla
Excursionista de Catalunya el maig de 1913, a una altra de l’Arxiu Mas de 1916 i a dues plaques estereoscòpiques de Josep Salvany de 1922 (fig. 1). En el seu article, Folch i Torres també reproduïa una aquarel·la (no localitzada), obra de Coromina o de Masó, que és una visió frontal esquemàtica de l’altar i el retaule, i Rocas ha publicat una altra aquarel·la de Coromina (col. particular, Regencós) corresponent només a la part del retaule i les figures del coronament, un esbós més acabat que el de l’article de Folch i Torres. A aquest conjunt ara podem afegir-hi tres noves obres de Coromina. En primer lloc, en un mateix paper, en una cara hi trobem una aquarel·la amb dos esbossos de les figures de Moisès i Elies, i al revers, dos esbossos de l’escultura de sant Guillem i un altre del profeta Elies (cat. 46 a-b). I en un altre full hi ha un esbós del relleu de sant Jaume (cat. 47). Només veient el color de les figures dels profetes en aquesta aquarel·la, s’entén que tots els comentaris de l’època destaquessin i elogiessin l’impacte visual que creava el cromatisme que Coromina havia donat al retaule. Com és habitual en totes les obres de Masó relacionades amb el culte, l’arquitecte es va documentar bé sobre les fonts iconogràfiques i el significat que volia donar a l’obra. Per la correspondència entre pintor i arquitecte, sabem que en aquest cas havien anat junts a Vic i havien trobat magnífics exemples per a les figures del retaule en la col·lecció de frontals d’altar romànics del Museu Episcopal, i per als relleus i les escultures ceràmiques, les fonts havien estat els capitells del claustre de la Catedral de Girona, però mai amb la intenció de fer-ne una rèplica, sinó una versió i, sobretot, adoptant el paper d’un artesà medieval en el món modern. Folch i Torres acabava l’article afirmant que “és una obra d’art moderna, que ha près per tema les gràcies antigues”. Tant per a Masó com per a Folch i Torres, l’arcaisme neoromànic de la intervenció a Sant Salvador era un exemple ideal del procés que calia seguir per crear un art que personifiqués els valors de 89
“El primer artista que vaig conèixer”. Joan B. Coromina i Josep Pla
Fig. 3 D’esquerra a dreta: Joan B. Coromina, Tomàs Gallart i Josep Pla. Fotografia de L. Casanovas. Palafrugell, 1918. Fundació Josep Pla. Col·lecció Carme Miquel Girbal.
104
Joan B. Coromina en els orígens de l’escriptura de Josep Pla
[45] Dibuixos i caricatures del mas El Soler de Sant Hilari Sacalm, amb signatures de la família Cendra (recto i verso), 1909 Tinta i aquarel·la sobre paper, 33,6 × 25,7 cm Fundació Rafael Masó, núm. reg. 1.089
105
“El primer artista que vaig conèixer”. Joan B. Coromina i Josep Pla
[46 a-b] Els profetes Elies i Moisès. Projecte per a les figures del retaule de l’església de Sant Salvador de Bianya (recto); Esbossos per a l’escultura de sant Guillem i la figura d’Elies del retaule de l’església de Sant Salvador de Bianya (verso), 1911 Llapis i aquarel·la sobre paper (recto); carbó i llapis sobre paper (verso), 28,7 × 21 cm Fundació Rafael Masó, núm. reg. 1.065
106
Joan B. Coromina en els orígens de l’escriptura de Josep Pla
[47] Esbós per al relleu de sant Jaume al retaule de l’església de Sant Salvador de Bianya (recto); Esbossos de figures (verso), 1911 Llapis sobre paper, 19,3 × 22,7 cm Fundació Rafael Masó, núm. reg. 1.135
107
“El primer artista que vaig conèixer”. Joan B. Coromina i Josep Pla
[62] Esbós per a la pintura Dona i paisatge, s/d Tinta i aquarel·la sobre paper, 21,6 × 23 cm Fundació Rafael Masó, núm. reg. 1.118
124
Joan B. Coromina en els orígens de l’escriptura de Josep Pla
“M’he mirat sovint aquest paisatge amb Joan B. Coromina —que el troba, com jo, intensament suggeridor. Hom hi imagina una casa confortable i solitària i la companyia d’una senyoreta de sensibilitat mòrbida i vegetal, però esvelta i molt ben vestida —amb la màxima simplicitat—: sabates fortes, mitges fines, un fulard rogenc al coll, els cabells en llibertat, perfumats pel vent, i una predisposició innata a despullar-se en el moment propici. I bon tabac, llibres, etc. La idea de Coromina és que l’interès de les dones no està ni en la seva bellesa, ni en la seva manera de vestir o de parlar, ni en les qualitats del cos o de l’esperit que la seva presència pot suggerir, sinó que depèn, en definitiva, en cada moment, de l’adequació al paisatge sobre la qual la dona es mou… Hi ha dones de molts paisatges, dones d’un sol paisatge i dones que no lliguen amb res. Quan es produeix l’adequació, la fascinació és immancable, certa, infal·lible.” Josep Pla, El quadern gris. Barcelona: Destino, OC I, 1966, p. 206-207
125
“El primer artista que vaig conèixer”. Joan B. Coromina i Josep Pla
[63] Composició futurista, s/d Aquarel·la i tinta sobre paper, 31,5 × 47,8 cm Fundació Rafael Masó, núm. reg. 1.028
126