Arreplegator 61 by Pere S

Paginador Pere Saguer Col·laboradors Adrià Tresa Jaume Falconer Neus Ramirez Sarah Miquel Cusnié Tonyu Xesca Àlvaro Deu minuts Alba Galimany Sareta Ignasi Rebecca Hallie Kelet Núria Diaz Berta Especialment a la canalla i als PN’S que han fet articles amb grup. I a tots aquells que per motius “d’estat” a altes hores de mitjanit em pugui deixar. I a tots aquells que heu fet les fotos que surten publicades en aqust número. Tiratge 90 Exemplars

“Termotazu” Termometre anímic i d’opinió unipersonal per substituir l’Index

• L’inici de temporada que hem tingut aquest any! Que gran! • Hahaha, ho dubtaves? Doncs si, Peprinyà és el millor que té ser Arreplegat! • Pàgines, pàgines, pàgines... agfhhhggjkpweknl! • Sexe amb la Presidenta! (I amb el Cap de Colla! • La Ginkana que va muntar l’equip de l’Azu Raid Team aquest XIIIé aniversari. Que en Laporta no ens deixi reutilitzar i replantar la gespa vella del Camp Nou al local d’assaig... quina poca solidaritat! • Fotografies del W.C. altrament conegudes com “feisbuc” (caca lletja!) • La reacció d’alguns membres d’altres colles al nostre XIII Aniversari per uns articles publicats al número 60.

Fe d’errates: Ni han moltes, sóc un desastre! Primer de tot dir-vos que l’article “Crònica de la diada de física i química” no el va fer la Karina, sinó que va ser la Sarah, sorry! A la portada on hi posa XXIIIè aniversari, hauria de posar XIIIè aniversari, però seguim sent igual de grans! I per acabar (dels errors que recordo), a la pàgina 62, al peu de foto on diu “3d7” és un “pd5” (que no s’assemblen en res, tssss). LA REVISTA El Paginador Abans de començar voldria felicitar a tota la colla per l’esforç del passat número, perquè amb la col·laboració de tothom varem arribar a 67 pàgines, i no unes qualsevol, sinó unes senyores pàgines com déu mana. Crec que de sobres vam demostrar que si volem i hi posem ganes podem fer coses molt grans i no només ho demostrem als castells sinó que també com colla, la colla arreplegada. L’altra cara de la moneda va ser els fets de la diada que no em dedicaré a explicar perquè no em toca a mi explicar-ho, però si que defensaré la meva postura com a paginador, i és que sempre publicaré les opinions de tots aquells arreplegats/ des que tenen la necessitat de publicar les seves opinions com a anònims. I no, no m’empasso l’excusa de que si un article va publicat en nom “d’anònim”, ha de representar la colla, perquè si fos així posaríem “la colla” on sempre hi posem el nom, i punt. Em sembla força trist (per no dir penós) fins a quin punt s’ha arribat a aprofitar l’opinió de 4 (5) persones per criticar qualsevol cosa d’Arreplegats. Però ara ja som al número 61, i passem pàgina per seguir fent l’Arreplegator cada dia una revista amb personalitat i veu. Per fi hem publicat la tan esperada enquesta del qual us parlava al passat Arreplegator (60) i a partir d’aquí tothom en pot fer deduccions. Perpinyà son molts dies, crec que hi ha temps suficient per posar a pràctica els resultats de l’enquesta, també per mirar els articles que hi han (que no son pocs) i evidentment aprofitar el moment per recopilar fets de Perpinyà i poder-los publicar al pròxim número al Maig (si, queda molt encara, no sé pas de què em nodriré tot aquest temps... sic). Al marge d’això, i enfocant l’Arreplegator cap a la temporada següent, estaria bé que hi hagués algunes seccions fixes (o millor dit, seccions noves) a la revista i que aquests estiguessin en mans d’altres persones que no fossin el paginador

(és a dir: jo). Només deixo anar a l’aire la idea perquè fins ara algunes coses les posava jo quan tenia temps, però dubto que en torni a tenir tant com aquests últims dies, així que tots a donar el granet que tan bé feu alguns, i seguim aquest ritme que tenim que s’ha d’aprofitar! Molt bon Perpinyà a tothom i especialment als putusnovatus! Guardeu-me un barril per mi! Notes postmaquetació: 1) Sou uns salvatges, aquí afegint pàgines pels superartícles que heu fet. M’agrada que em feu cas! 2) Deixeu d’agafar fotos d’internet (i sobretot del facebook!) i aconseguiu-les amb qualitat! Exigiu als propietaris la foto en BONA qualitat (via favors sexuals si cal!) perquè no passi com les que veureu a continuació: l’enemic dels paginadors, el PÍXEL! 3) 76 pàgines... aghfff, tinc un orgasme! carta de la presidenta Sareta Uolaaaaaaaaaa!! Només veure escrita aquesta paraula ja sabeu qui sóc :P (així responc jo sempre quan agafo el telèfon, alguns ho varen comprovar a la xerrada de la historiazu). Xí, xí tornem a estar per aquí i això vol dir que teniu un nou arreplegator entre les mans, ueeee. I aquest cop a més de l’article de la presi i del cap de colla, us hem fet una sorpresa per tots vosaltres, perquè de tan en tan se’ns va l’olla en les reunions de junta i tècnica. Primera cosa, felicitaaaaaaaats a tots i a totes per fer possible un Aniversari tan magnífic: un 5de7, un 4de7a, un 3de7 i 3pde4 preciosos. M’emociono només de pensar-hi i tot això gràcies a tots i cadascun de vosaltres. I ara a pel 4de8, que per aconseguir-ho hem d’anar tots assaig, tan dimarts com dijous (bé també de tan en tan a alguna festa no ens oblidem, que sinó tan parlar de castells semblarà l’article del cap de colla).

Us hauria de parlar de moltes coses: del viatge sorpresa, de les samarretes que estem dissenyant, del pòster que fa molt de temps que esperem, de les diades que s’acosten, de la loteria i de les actuacions que ens fan guanyar molts diners, dels crèdits de lliure elecció que intentarem aconseguir per vosaltres, del cançoner que s’està formant, de les noves gralles que es consoliden...Però com veieu, el paginador no em deixa més espai per omplir, així que haureu de venir per assaig i estar ben atents dels mails per assabentar-vos de tooooooot. Ara que ja estem tots a Perpinyà, només dir-vos dues coses: la primera no oblideu que anem allà a fer castells que és el que ens uneix, i no ho negarem ens encanta i segon passeu-vos-ho tots de conya, perquè serà una de les millors festes de la vostra vida, se’n parlarà encara que passin anys i panys de totes les coses que us van passar aquests tres dies, no ho oblideu. Ja de pas, recordar que diumenge al matí s’ha de preparar una paella magnífica i hem d’ajudar al cuiner sorpresa ;), sinó acabareu tots sota les tortures de les bessones junteres chikypark i a més, al comandu lavabo. Apa, un petó família, perquè jo, ja no sé viure sense vosaltres. Ens veiem als assajos i a Perpinyà tots no hi ha excusa per no anar-hi!! Visca Arreplegats!! I perquè no.... JUNTA DIMISSIÓ TÈCNICA DIMISSIÓ Sareta ;) Carta del cap de colla Kelet Ja hem passat les vacances, els exàmens i m’atreviria a dir que tots hem tornat a la rutina i això també implica tornar a reenganxar-nos als assajos i a fer feina, moltíssima feina per aconseguir aquests objectius tan ambiciosos que tenim. Tenim 3 castells nous en ment més els grans pilars. Com molts ja sabreu aquests son el 3d7 amb agulla, el 3d7 per sota i el 4d8 però a mi me dóna la sensació de què tothom està obsessionat amb el 4d8. Sé que el 8 impressiona però hem tenir el cap per tots els castells. Comencem amb el 3 amb agulla, ens suposa una

estructura per nosaltres però que amb el potencial que estem presentant aquest any no ens suposarà més que uns assajos intensos de la pinya i del tronc. El 3 per sota, ens requereix una pinya experimentada i molt potent a més d’un tronc ferm i amb molta resistència. Sincerament, crec que és el més difícil dels tres però és més assajable que el 4, crec que som completament capaços de fer-lo, ho tenim tot, només falta assaig i ser-hi tots. Anem a pel 4 que tantes preocupacions veig que us dóna. Ja sé que el 8 impressiona i que a tots ens té preocupats però sempre ha estat i és el nostre somni, aconseguir el castell de 8 universitari. Personalment jo no estic tan preocupat amb el que ens podria passar si ens caiguéssim, molts hem caigut de castells de 8 i, fins i tot, de 9 i seguim aquí fent castells. Sabem que hi ha una diferència, però no ens enganyem, la diferència no és tan gran entre el nostre 4 i qualsevol altre 4d8 del món casteller, l’única diferència està en l’acotxador a l’anxaneta. Per això crec que ens hem de deixar de ser tan catastrofistes i mirar endavant, confiar en nosaltres mateixos, en les nostres possibilitats. Tots tenim la il·lusió d’arribar a fer un castell de 8, hem d’anar fent passets, un pas amunt, un altre pas amunt, un més, un altre...fins arribar a tocar el cel! Penseu que no el tenim tan enfora i junts hi podem arribar però hem de fer la feina ben feta. Tanmateix tots sabem que som on som per la gran feina que estem fent i que si volem créixer hem de seguir fent-la, implica sacrificis, molts sacrificis per part de tots. La pregunta és: estem disposats a fer-los? Jo sí i vosaltres? Lluitarem pel nostre somni?! Ara és el moment de posar-nos la camisa, de posar-nos les faixes!, que com deia Miquel Martí Pol: tot està per fer i tot és possible! Deixem els grans objectius, hem de seguir estrenant gent, hem de seguir sent molts a les actuacions i als assajos, hem de seguir amb aquest bon rotllo que tenim aquest any. Ara ja estarem a Perpinyà, putusnovatos, novatos, meganovatos, caques, caques resseques, caques rehidratades...TOTHOM, disfruteu moltíssim d’aquest Perpinyà, ens uneixen els castells però per sobre de tot som una família que hem viscut, vivim i viurem mil moments màgics que sempre recordarem, segurament per sobre els castells. Viviu al 100% Arreplegats, és un cop a la vida i no es repetirà!

Visca Arreplegats!!! Kelet Cap de Colla dels Arreplegats de la Zona UniversitĂ ria

A un lloc no molt a prop del local dâ&#x20AC;&#x2122;assaig....

4 de molts... Adrià Pallejà Bové Un nom: Adrià (he tingut la sort o desgràcia de no tenir cap mot) Data de naixement: 15 d’Abril del 1989 Una altra colla : Colla Jove Xiquets de Tarragona Des de quan ets arreplegat? Aproximadament des de principis de la temporada passada Un llibre: Possiblement “Els pilars de la terra”, tot i que “El médico” també em va enamorar Una pel·li: El club de la lucha Un color: El verd (des de sempre, no és per fer la pilota...jeje) Un lloc on anar de vacances: Una ciutat petita amb bon clima i païsatges encisadors Un animal: El cavall Una cançó: The first drop – Rise Against Una cita: Perpinyà Un desig: Com molts desitjos, utòpic, però podria ser acabar amb la desigualtat en aquest món... Una por: Al desconegut i a perdre el que més aprecio Últim cop que has plorat: Segurament fa massa poc... Una part del teu cos: El cabell Una part del cos del sexe contrari: La cintura Un menjar: El formatge, li tinc una mena de deliri...jeje Un lloc de la casa: El menjador

Què vols ser de gran? A aquestes alçades ja ho hauria de saber, però la veritat és que ho poso en dubte... Posició castellera frustrada: Lateral en un 4 amb agulla (que li preguntin al Jaume o al Llorenç...) Una beguda: Una bona cervesa La millor farra de la teva vida: Perpinyà l’any passat o l’acampada jove de farà 3 anys Un dia de la setmana: Un divendres, amb ganes de tornar cap a casa Projecte de futur: Acabar la carrera i trobar un projecte engrescador Què t’emprenya? La indiferència Banyera o dutxa? Dutxa, tot i que se’m poden fer eternes... Una ciutat: Tarragona Un moment del dia: Després de sopar, aquella estona ridícula en que la digestió no et deixa fer gran cosa Castell preferit: 2 de 9 amb folre i manilles Una qualitat: Ser atent i pacient Un defecte: Ser massa meticulós i voler saber-ho tot Vols dir alguna cosa més? Que és un orgull formar part d’una colla que cada dia demostra que encara desconeix els seus límits, i que ara toca disfrutar de Perpinyà i fotre’s una bona festa (hauré de complir amb el títol d’arreplegat fiestero...jejeje) per després fer grans castells!

4d7a Aniversari Arreplegats 18-12-2008

Motxilla groga Tresa Un dia fa temps… quan la Teresa tenia 17 anyets…doncs va pensar que ja era prou gran per treballar una mica i així tenir diners. I es va buscar una feina a l’estiu (fent cafès que, per cert, se’m dóna de puta mare). Al cap d’un mes, òbviament, li van pagar ( no massa perquè era menor i pagaven el que volien però en fi…) i va decidir comprar-se alguna cosa. Què va ser? Dooooncs... una motxilla groga! La motxilla la va acompanyar durant dos anys i mig...per la universitat, per Anglaterra, per Bèlgica, per la neu, pel fang, per la platja... fins que... oooh! En una fatídica diada a Pataquers, la motxilla es va quedar oblidada contra una paret de poliesportiu mentre la Teresa, prou borratxa, marxava en cotxe cap al Port. L’endemà un pobre noi va agafar el cotxe i la va dur fins a la uni, però...la motxilla ja no hi era. Desprès d’uns quants dies de crida general: al mail de Pataquers, a la universitat de Tarragona, a Pinya evidentment... i de boca-orella, encara no se sap com però la motxilla va aparèixer a les mans d’una pataquera que molt amablement la va portar a la diada de Marracos. Quina no va ser la seva sorpresa al veure que la Teresa no hi era! Però, ah! Sí que va trobar el Llorenç, que, amb el cap ben muntat que té, li va dir: deixa-la a Lleida que així ja sabré on és. I així es va fer: la motxilla va anar a parar a casa l’Eli, Pataquera ex-presidenta que resideix a Lleida. Va arribar la diada de Xoriguers, i ara tots penseu: i la motxilla va anar a Girona. Doncs no! La motxilla havia decidit que li agradava Lleida i s’hi va quedar. Gràcies a la proverbial intervenció del Llorenç, sembla que la motxilla finalment acabarà els seus dies de peripècies dijous que ve, quan alguna ànima caritativa la porti cap a Ganàpies, on la Teresa ( Dios mendiante) la recollirà. Un especial agraïment a: l’Adrià que em va dur en cotxe, l’Ignasi que va arribar unes sis hores tard a Barna, la Glòria que va parlar amb els pataquers, tots els pataquers que es van involucrar especialment l’Hel·lena que la va dur a Lleida així com el Jordi que em va donar el seu telèfon i l’Eli que la va guardar. El Llorenç que s’ho ha currat un munt, la Berta que em va donar el mail adequat, l’Àlvaro que em va deixar la seva gralla, i segurament encara me’n deixo uns quants!

5d7 Aniversari Arreplegats 18-12-2008

4 de molts... Sarah (amb h!) Un nom: Per fer-ho una mica interessant: el meu nom complet és Sarah Hamilton Carl. El problema és que el fenòmen d’un “nom mitjà” (middle name) no existeix aquí, així que mai no sé on posar “Hamilton.” No és un nom, realment, perquè no vull que ningú em digui “Sarah Hamilton,” però tampoc és un cognom – no era el cognom de cap dels meus pares. M’agrada el nom, però ja veieu el dilema. Data de naixement: 11 de juliol de 1988 Una altra colla: La de Chicago que vull fundar! Des de quan ets arreplegada? Des d’octubre d’aquest any. Un llibre: L’últim que he llegit: Societat Limitada, per Ferran Torrent Una pel·li: The Lion King (El Rei Lleó? És la primera que recordo haver vist en un cine i encara m’encanta.) Un color: La púpura Un lloc on anar de vacances: Algun lloc amb muntanyes – si n’hagués d’escollir un, la part oest de North Carolina. Un animal: Un calamar gegant. M’agrada pensar que ells ni saben que nosaltres existim ni els importa. Una cançó: Fitz & Dizzyspells, Andrew Bird Una cita: “Tell me what it is you plan to do with your one wild and precious life.” – Mary Oliver

Un desig: Aprendre el més que pugui, i mai no deixar de preguntar. Una por: Que els humans destrossaràn totalment el medi ambient. Últim cop que has plorat: Escoltant el concert de l’inauguració d’Obama, quan el músic Pete Seeger va començar a cantar “This Land Is Your Land” i es podia sentir tothom allí cantant també – crec que mai no m’havia sentit tan orgullosa del meu pais. Una part del teu cos: El somriure Una part del cos del sexe contrari: Els braços Un menjar: Xocolata negra Un lloc de la casa: Un porxo o terrassa, cobert però obert, com la meva casa a Nashville té – un “screened-in porch” Què vols ser de gran? Biòloga – vull descobrir coses! I també, espero, una castellera. Posició castellera frustrada: Totes en les quals s’ha de pujar – només ho he fet en espatlleres! Una beguda: Té gelat amb mel i taronja durant l’estiu La millor farra de la teva vida: Probablement una amb el meu equip de lacrosse l’any passat, a Chicago. Un dia de la setmana: Els dijous Projecte de futur: Ensenyar a molta gent als Estats Units sobre castells i intentar formar una petita colla a Chicago l’any que ve. Què t’emprenya? Quan els cotxes no respecten a la gent que va amb bici. Banyera o dutxa? Generalment dutxa.

Una ciutat: Això és difícil, perquè ara en tinc tres que considero meves: Nashville, Chicago i Barcelona. Un moment del dia: A la tarda, quan la llum es posa tota vermellosa. Castell preferit: Un cinc (de set, suposo, però realment no m’importa) – m’agrada com té una geometria diferent i interessant. Una qualitat: La determinació i la curiositat

Un defecte: La timidesa quan acabo de 13 conèixer algú. Vols dir alguna cosa més? Només que encara em sembla increïble que he tingut la sort de conèixer els Arreplegats, totalment per casualitat, i fer-me castellera … així que gràcies a tothom per ensenyar-me tant i per ser els primers bons amics que vaig fer a Catalunya. Visca Arreplegats!!

Assaig 12-2-2009

3d7 Aniversari Arreplegats 18-12-2008

He perdut les ulleres... Jaume Falconer Eis! Llàstima que ja s’ha acabat el termini per presentar coses en aquest arreplegator ... Bé, ho llegireu cap a primavera xd! Acabo de tornar de can Ganàpia! Quin ritme que portem! Impressionant! 7 castells de set en 4 actuacions...casi que no m’ho crec! 3 tresos de set, 4 quatres de set, un tres de sis per sota, 4 cincs de sis, 4 pilars de 5!! El millor inici de la història! I la setmana que vé més i n’estic segur que ho descarregarem tot! (Ho he vist amb el ritual Habemus Jaumem que li vai fer l’any pasat al Tonyu i l’Aina xd). Dons he començat a escriure no per l’actuació sinó perquè he perdut les ulleres... porto una ratxa que deu ni do, m’estic tornant com la Tresa xd. Tot va començar per Sant Fèlix d’aquest any. Anava cap a casa la meva tieta de Vilafranca per passar tots els dies de Festa Major per allà, era de nit a l’últim tren. El vagó es va buidar a l’alçada de Gelida i vaig canviar de vagó, a Sant Sadurní es va tonar a buidar el segon vagó i la següent parada era Vilafranca perquè a aquella hora no parava a parades secundàries. De cop i volta es va obrir la porta que intercomunica dos vagons i un noi molt moreno d’aspecte marroquí i amb una ferida oberta a la cara i snifant d’un drap que feia olor a benzina se’m va seure al davant. Jo estava jinyat, va treure una navalla i em va dir que li donés tot el que portés a sobre... les peles me les va fotre, el mòbil també, però em va tornar la tarjeta SIM i llavors em va començar a parlar i a preguntar-me coses i va veure que duia una altre bossa i me la va fer regirar i jo vinga a treure coses, els pantalons blancs, les faixes, la camisa, el mocador... i em pregunta? I esto? Para que sirve? I jo...soy casteller. I què és? Pues nos subimos los unos encima los otros... pues que imbècil em va contestar ell. Yo hago volteretas em va dir xd (total, que em va fotre les coses, anava amb navalla i mig colocat i vam acabar parlant de castells) i tres parades, 12 minuts amb un tiu al davant i sense ningú al vagó jinya molt... L’altre cosa que em van fotre...era per la mercè i anava també carregat amb la faixa, camisa, etc perquè acabàvem d’actuar amb els falcons i tot seguit hi havia l’actuació de castells. Estaven tancant pinya d’un 4d8a de Vilafranca i em van dir ens pots donar un cop de mà? I em vaig posar a tancar pinya a l’últim cordó amb la bossa als peus. La bossa mentre es va carregar el quatre hi era, després

del pilar ja no. Vaig buscar per la plaça, per l’ajuntament, pels containers, vaig tornar a mirar per la plaça quan ja era buida per si l’havien anat xutant sense voler i estava dins de la massa de gent, però...la bossa ja no hi era. Per tant em vaig quedar sense tres faixes, la negre, la verda i l’ortopèdica, sense claus, sense una tarjeta de metro trimestral nova, sense cartera, l’únic que vaig conservar va ser l’escut de la colla (els falconers el duem enganxat amb velcro i encara no me l’havia tret). Ja feia gaire bé tres mesos que no em passava res, fins hi tot em passaven coses bones (un cambrer d’un bar em va comprar més de mig talonari de la loteria AZU de cop!!!) però ahir era dia d’eufòria després de les 4 grans actuacions que portàvem, després d’haver penjat una enganxina AZU més amunt de la que s’havia enganxat pel pilar de sis, després d’haver-nos passat més de mitja hora llançant motxilles per acabar d’enganxar l’enganxina que la neus no havia acabat d’enganxar bé, després de que el Xescu i el Ruben portessin a la Núria sobre les espatlles damunt d’una cadira, després del xou del Jaume Barri, me n’havia d’anar... Merda!! Les ulleres! On estan les ulleres? Me cagu en tot... les he perdut, les he deixat a algú? M’han saltat durant la festa... era negre nit, tothom botava per allà, no veia un pijo perquè era fosc i menys sense les ulleres. La Núria, la Sílvia i la Herre em deien va que les buscarem i les trobarem. I jo...i una merda les trobarem, com voleu trobar unes ulleres a la universitat Autònoma, ves a saber quan les he perdut i on, ni me n’he adonat que no m’hi veia bé...reien per sota el nas. El Kelet es descollonava de riure directament. De cop quan ja estava desesperat es va sentir pels altaveus...s’han trobat unes ulleres de pasta negres, molt brutes...vai córrer cap allà, estaven fetes un fàstic, cada patilla mirava a cuenca, no es veia res pels vidres, li faltava una peça d’aquelles per recolzar-les sobre el nas, quan les vaig veure hagués preferit no trobar-les que veure allò, si es podien salvar seria un miracle... El Senyor Verd les va trobar!! I perquè he decidit escriure aquest article...dons perquè al costat del Kelet hi havia un Ganàpia que no sé com es diu que em va conèixer del fotolog de la rauxera i després de sentir la meva història amb les ulleres i de riures amb el Kelet em va dir tot el món universitari sabrà la història del tren, de la Mercè i les ulleres. I vaig pensar, dons si ho ha de saber tothom que ho sàpiguen bé i per això he escrit aquest article.

Apa ja està tot, si el proper dia em veieu amb ulleres és que s’ha pogut arreglar bé! A apretar fort l’assaig de dimarts, a l’actuació de dimecres, a l’assaig de pilars de dimecres i a fer la millor actuació de la història aquest dijous!!!!!!!!!!!!!!!!!!! P.S. ara rellegint això i abans d’enviar-lo al paginador m’he adonat que faltava lo del pen-drive...el vaig perdre durant l’aniversari amb tots els treballs del curs... per sort la majoria ja estaven entregats! Algú l’ha trobat, xd? Apa que vagi bé! Visca Arreplegats!!

En Jaume i les seves “noves” ulleres 11-12-2008

Carta d’una putanovata Neus Ramirez Hola!! Bé, encara que a aquestes alçades la majoria de nosaltres ja ens coneixem, s’ha de deixar petjada per l’arreplegator, i obligar-vos a tots a llegir una miqueta. Doncs bé, em dic Neus i sóc una PN. Durant molts anys vaig ser dels ja dissolts Castellers de Gavà, d’aquí la meva experiència acotxadora amb 20 kg menys. I ara fa ben poquet que he tornat al món casteller, però amb moltíssimes ganes! El cert es que jo sempre havia sabut que hi havia universitaris que feien castells, i quan vaig entrar a la universitat l’any passat un dia vaig veure un assaig i em vaig acostar a preguntar: a la setmana següent em teníeu a assaig, pro en un atac de responsabilitat vaig decidir anar a classe en comptes d’assaig. Aquest any ja no m’he pogut resistir, i ja no us podeu desempallegar de mi :D ja que m’encanta ser arreplegada, fer un altre cop d’acotxadora, les festes, gimcanes... i està clar que fer grans castells! De seguida m’he trobat molt bé, ja el primer dia d’assaig a la festa major de l’autonoma vaig fer d’acotxadora d’un tres de 5 amb agulla net, i la presi em va encolomar un talonari de loteria, va venir sant Albert una setmana després i 5 de 6, que em van haver de deixar pantalons i camisa, i gran gimcana de després, primera diada a reus i 4 de 7, ni m’ho creia, així que ara a seguir endavant, a superar entre tots grans reptes , a fer encara més festes i a intentar de ser menys abstemis, que els PN estem disposats a sacrificar-nos per la colla i treure la fama! Apa gent, a seguir endavant, i Visca arreplegats!

Assaig 9-2-2009

The Three Little Castellers and the Big Bad Cap de Colla (An Arreplegat Bedtime Story) Once upon a time there was a group of castellers called the Arreplegats. They all lived happily together in a big house that they called the TresA. One day, their cap de colla, Kelet, called them all together and said, “Arreplegats! There are too many of you to keep living here. It’s time for you to each go out and build your own houses.” The castellers were sad not to be able to live together any more, but they were also excited to build their own houses, so they all went out to look for the best materials to use. They looked all through Barcelona (some of them even went to Vilafranca and Girona!), and finally they each found a different kind of material to use for their houses. One Arreplegat, named Tonyu, decided to build his house out of straw, because it would be quick and it wouldn’t take much work. Another Arreplegat, named Jaume, who was friends with Tonyu, decided to build his house out of sticks, because it would be stronger than straw but it still wouldn’t take much work. A third Arreplegat, named Maria, decided to build her house out of bricks, because it would be really strong. When Tonyu and Jaume finished building their houses, they went to visit Maria, who was still working. “Maria!” said Tonyu, “Why are you working so hard to build your house out of brick? You’re wasting your time! You should have built it out of straw, like me!” “Or at least out of sticks, like me!” said Jaume. “I might have to work harder than you guys on my house,” replied Maria, “but it’s going to be a lot stronger and last longer than yours!” Tonyu and Jaume just laughed and went home to their houses to get their faixes for practice that afternoon. A few weeks went by, and all of the Arreplegats finished building their houses and even had time to travel around Catalunya going to different diades and making great castells. One day they went to the diada of the Ganàpies, another group of castellers. They did a really good job, but they didn’t realize that the cap de colla of the Ganàpies, Big Bad Juanele, was very jealous of their castells. Late that night, after all of the Arreplegats had gone home because it was so cold, Big Bad Juanele was very hungry and decided to take revenge on the Arreplegats for making taller castells than his colla. He got on the train and rode until he came to the house of the first Arreplegat, Tonyu, which was made of straw. Big Bad Juanele knocked on the door – KNOCK KNOCK KNOCK

– and yelled, “ARREPLEGAT, ARREPLEGAT, LET ME COME IN!” When Tonyu heard Big Bad Juanele knocking and yelling outside, he woke up and was very scared. He called back, “NOT BY THE HAIR ON MY CHINNY CHIN CHIN!” Then Big Bad Juanele yelled, “Then I’ll HUFF! And I’ll PUFF! And I’ll BLOW YOUR HOUSE DOWN!” Tonyu didn’t know what to do, so he called his friend Jaume on the phone. “Jaume!” he said. “Yes?” Jaume sounded very sleepy. “Are you sleeping, Jaume?” “No. Are you sleeping?” “No. Big Bad Juanele is here and he says he’ll blow my house down!” “I don’t think he can do that … I wouldn’t worry too much.” “OK.” Tonyu hung up. Meanwhile, outside, Big Bad Juanele was trying to blow his house down, but he couldn’t huff and puff hard enough. Tonyu thought, “Jaume was right; he can’t do it! I’m safe!” But Big Bad Juanele had another idea, and suddenly Tonyu heard a loud CRASH! Big Bad Juanele was throwing bottles of gin and tonics at his house until he knocked it down completely! Tonyu was so surprised that he couldn’t run away in time, and Big Bad Juanele came and ate him all up! However, Big Bad Juanele was still hungry and still jealous of the Arreplegats, so next he got on the metro and went to Jaume’s house, which was made out of sticks. He knocked on the door – KNOCK KNOCK KNOCK – and yelled, “ARREPLEGAT, ARREPLEGAT, LET ME COME IN!” Jaume was still awake from when Tonyu had called him. When he heard Big Bad Juanele knocking and yelling outside, he was very scared and yelled back, “NOT BY THE HAIR ON MY CHINNY CHIN CHIN!” Then Big Bad Juanele yelled, “Then I’ll HUFF! And I’ll PUFF! And I’ll BLOW YOUR HOUSE DOWN!” Now Jaume didn’t know what to do, so he called his friend Maria on the phone. “Maria!” he said. “Yes?” Maria sounded sleepy too. “Are you sleeping, Maria?” “No. Are you sleeping?” “No. Big Bad Juanele is here and he says he’ll blow my house down!” “I don’t think he can do that – ” Maria started to say, but all of a sudden she was interrupted by a big CRASH! This time, Juanele didn’t even try to blow the house down; he just started throwing more bottles of gin and tonics until

he knocked it down! Jaume was so surprised that he couldn’t run away in time, 21 and Big Bad Juanele ate him all up! However, Big Bad Juanele was STILL hungry and STILL jealous of the Arreplegats, so he got back on the metro and went to the house of the last Arreplegat, Maria, which was made out of bricks. He knocked on the door – KNOCK KNOCK KNOCK – and yelled, “ARREPLEGAT, ARREPLEGAT, LET ME COME IN!” Maria was still awake from talking to Jaume, and when she heard Big Bad Juanele knocking and yelling outside, she was a little bit scared, but not too scared, because she knew he couldn’t blow down her house. She yelled back, “NOT BY THE HAIR ON MY CHINNY CHIN CHIN! Oh, wait – I don’t have hair on my chinny chin chin!” Then Big Bad Juanele yelled, “Then I’ll HUFF! And I’ll PUFF! And I’ll BLOW YOUR HOUSE DOWN!” And Maria yelled back, “NO YOU WON’T!” And she was right! Big Bad Juanele tried as hard as he could, but he couldn’t blow her house down! Even when he tried throwing bottles of gin and tonics at it, he couldn’t knock down the brick house! Finally, Big Bad Juanele gave up and got back on the train to go home. Maria was happy that her house hadn’t been blown down, but she was sad when she realized that her friends had been eaten. However, there was nothing she could do about it, so she decided to go back to sleep. – THE END – What’s the moral of the story? I’m not sure… make your house out of bricks, avoid hungry caps de colla, and VISCA ARREPLEGATS!!

4 de molts... Alba Galimany Un nom: Alba Data de naixement: 31/8/1985 Una altra colla: Castellers de Vilafranca Des de quan ets arreplegada? Des del setembre del 2005, i per molts anys! Un llibre: mmm... l’últim que m’estic llegint: “En el nom del porc” Una pel·li: Titànic Un color: el verd (arreplegat evidentment!) Un lloc on anar de vacances: qualsevol que no hagi visitat, que en són molts encara! Un animal: el gos (quan no em fa por, ho confeso!) Una cançó: “Agost” dels Pets Una cita: en tinc alguna? Un desig: que se’m compleixin tots! Una por: la soledat Últim cop que has plorat: l’estiu passat Una part del teu cos: els braços Una part del cos del sexe contrari: els ulls Un menjar: el pa amb tomàquet amb formatge i pernil salat Un lloc de la casa: la meva habitació Què vols ser de gran? alguna cosa de bo, de profit, que em permeti sobreviure... Posició castellera frustrada: crossa! Jo volia ser crossa!! El dia que ho sigui, potser és que m’estic fent vella i m’estic

23 abaixant...no? :P Una beguda: menys la birra, el que volgueu! La millor farra de la teva vida: ...no són ni millors ni pitjors, diferents!... però si n’he de dir... festa major de la Múnia 08, Perpinyà amb Arreplegats, Sant Fèlix ’08 i Sant Joan ‘07 Un dia de la setmana: Un només...?! De dijous a dissabte! Projecte de futur: ara mateix... acabar la carrera! Què t’emprenya? la falsedat Banyera o dutxa? Dutxa, ja en tinc prou! Una ciutat: Frankfurt Un moment del dia: el migdia Castell preferit: els 5s, els 4s amb l’agulla, la td9fm i el pd8fm Una qualitat: sincera Un defecte: la timidesa Vols dir alguna cosa més? Sí!! Visca Areplegats!! Bon Perpinyà a tothom!!!!!!!! Salut i bons castells!!!!!

ETS UN CASTELLER COM CAL, O DUUS ALGUNA PEÇA DE ROBA SOTA LA CAMISA? (especial canalla, article original de’n Jordi Paretas) Joan Bellés i Roca, deu minuts Si ets canalla com cal, hauries de saber que sota la camisa no s’ha de dur cap peça de roba posada, ja que així la camisa rellisca més... Ja que és molt fàcil no dur res sota la camisa quan fa sol i calor, els canalla de veritat es veuen a les diades on el clima no acompanya... Anem a veure com anaven els integrants de la canalla en un dia de fred, concretament a l’actuació de can Pataquers; així sabrem qui és canalla de veritat i duu la camisa com cal, i qui és canalla d’armari: aquells que es posen la camisa sobre una peça de roba qualsevol, rebaixant-la al mateix nivell i a més, posant en perill el castell i la integritat de la resta de membres de la colla... CANALLA D’ARMARI: Per ordre de gravetat (no la de 9’8m/s2) segons el que duien sota la camisa: Samarreta de tirants: Berta Samarreta de màniga curta: Maria (dues samarretes) Samarreta de coll alt: Sareta (la presidenta!!!) CANALLA DE VERITAT: Herre, 20 d’abril, Sílvia, Mònica, Tamara, Sabrina, Neus, Núria

Canalla azu, diada Pataquers 20-11-2008

Assaig 9-2-2009

Assaig amb els castellers del Riberal, perpinyĂ 2008

CARTA D’UN PUTUNOVATO Àlvaro Hola gent, Bé, després de dos anys a la colla (crec que vaig entrar just després del Perpinyà del 2007) per fi me digno a escriure una presentació a l’Arreplegator, feina que m’havia autoimposat per a ésser batejat ‘pur’, sense pecat original. Em dic Álvaro, estudio 4t de telecos i en aquesta colla me dedico a tocar els c******, fet pel qual alguns em coneixeu com ‘el graller’ perquè fa un parell de temporades devia ser l’únic graller actiu que es passava pels assajos. Sóc de Tortosa, ciutat al sud de Catalunya, zona on NO es fan castells i la seua gent se’ls mira amb indiferència. L’únic contacte voluntari que havia tingut amb el món dels castells va ser amb TV3, durant alguna tarda avorridíssima en que no devia tenir res a fer que podrir-me a la tele (exactament com a una escena de la pel·lícula ‘L’Auberge Espagnol’). Com al meu poble toco amb una de dolçainers vaig decidir entrar a la colla única i exclusivament per a poder continuar tocant l’instrument i continuar-me mirant els castells com sempre. Però això no va succeir. Sempre m’havia fet gràcia el nivell al que arribava el vostre ‘hooliganisme casteller’ i especialment el pique amb les altres colles, però clar... la cosa canvia quan els altres se’n riuen de la teua colla, a casa teua i quan castellerament els hi passes la mà per la cara i, fins i tot, arriben a cremar la teua revista davant dels teus nassos (Ho haveu vist! Ho haveu... ). Un acaba desenvolupant un sentiment d’orgull de colla digne del fanatisme d’alguna que altra dictadura europea d’aquest segle (sense les coses dolentes que això comporta, es clar). Crec que vaig acabar la meva conversió amb el sentiment de felicitat d’haver estat a la pinya quan vam descarregar el pd6f a l’Autònoma l’any passat.

Assaig 12-2-2009

Assaig 5-2-2009

carta d’un putunovato Miquel Cusine Carbonell

Bones soc el mikelet, o tambè conegut per kelet falconer i soc un putu nuvato. I com que ens amenacen de no ser batejats, si no enviem la carta de presentació, donç millor fer-ho. I que explicar, estic estudiant un Grau Superior, d’ Instalacions Electrotècniques, al mateix lloc on esta fent el grau el xescu; i que apart de castells amb Arreplegats, faig Falcons amb la colla de Falcons de Vilafranca, la mateixa que el Jaume Falconer d’aquí on vaig comensar a saber que eren els Arreplegats, ja que el Jaume no parava de explicar-nos coses sobre arreplegats a les actuacions i assajos, fins que ens va dir de venir a provar un dia, a mi i a uns quants mes de la colla, uns 4. Aqui va ser on vaig tenir el primer contacte amb Arreplegats, i no em racordu be si va ser per les vacances de Nadal o Setmana Santa, i ens va agredar tant, que a les vacances d’estiu vam tornar a un altre assaij ( i en aquest assaij vaig rebre el meu primer ARREPLEGATOR, k encara el tinc guardat ). I va ser comensar les classes, i el Jaume ja em va comensar a avisar una setmana avans d’anar a assaij, i d’aqui en endevant ja es sabut per tots, ja que anomenar les grandissimes actuacions fetes ( en les que he pogut venir ), Sant Albert, diada Xoriguers ( on va ser on em vaig guanyar el premi COM A RECONEIXAMENT AL PATIMENT CASTELLER COM A NOVATU, on per sort o per pena em vaig plegar en el 4d7 anant de baixos!! XDXD ) i de la gran, grandíssima actuació d’aniversari, on un podra dir que a format part d la colla que ha realitzat UNA del les MILLORS actuacions de l’historia dels Arreplegats de la Zona Universitaria. Apa salut, castells i falcons!!!!!!!!!

Assaig 12-2-2009

CANALLA ARREPLEGADA La canalleta Sílvia Muñoz Morales Data de naixement: 3/09/89 Any d’entrada a la colla: Setembre 2007 Posició: Dosos i quart (i quan em deixen d’acotxadora) Millor castell: 5d7 i 4d7 Castells realitzats temporada 08-09: 4d7, 4d7a, 5d7 a dosos Castells que t’agradaria fer: 3d7ps, td7, 4d8 Què en penses de la cançó dedicada a la canalla?: Força bona sempre i quan s’ho mereixin. Quina cançó proposaries per la resta de la colla?: “Un 4d6 se balanceaba” (ja publicada i sense gaire èxit entre els ganàpies) Alguna cosa més?: On és el document adjunt per signar a favor de fer ja el 4d8? Neus Ramíerz Bonay Data de naixement: 5/05/89 Any d’entrada a la colla: Novembre 2008 Posició: Acotxadora Millor castell: 5d7 Castells realitzats temporada 08-09: 3d6ps, 4d7, 3d7, 4d7a, 5d7 d’acotxadora Castells que t’agradaria fer: 4d8, 3d7a, 3d7ps, td7 o td7f. Què en penses de la cançó dedicada a la canalla?: Que a la canalla se l’ha de cuidar, les palles que ens les facin a nosaltres i deixin de corrompre la nostra inocència! Quina cançó proposaries per la resta de la colla?: Que genial és ser canalla, i no fer pinya amb els braços en alt (8) (ja li pensaré alguna musica... estic en baixa forma ara)

Núria Díaz i Llop Data de naixement: 19/03/89 Any d’entrada a la colla: Setembre 2007 Posició: Enxaneta Millor castell: Pd6f d Castells realitzats temporada 08-09: 3d6ps, 4d7, 3d7, 4d7a, 5d7, pd5, vd5 d’enxaneta i el 4d7 també d’acotxadora Castells que t’agradaria fer: 3d7ps, td7, 4d8, pd6, 4d8a Què en penses de la cançó dedicada a la canalla?: Que ho porten clar! Quina cançó proposaries per la resta de la colla?: La del musculmán arreplegat (els més bons de tots i del món sencer.....) Alguna cosa més?: Arreplegats és la millor colla del món!! Maria Jorba (Xesca) Data de naixement: 18/10/88 Any d’entrada a la colla: Setembre 2006 Posició: Quart, dos Millor castell: p6f (de crossa al folre) Castells realitzats temporada 08-09: 4d7, 4d7a, 5d7 a quarts i a assaig pd4 d’enxaneta i algunes probes d’acotxador Castells que t’agradaria fer: 4d8, pd7fm ( de crossa a les manilles) Què en penses de la cançó dedicada a la canalla?: Que van clars! Quina cançó proposaries per la resta de la colla?: Ara mateix no tinc temps per pensar-la... Alguna cosa més?: Acotxador, aixecador o cassoleta?

Berta Data de naixement: 27/10/88 Any d’entrada a la colla: Setembre 2006 Posició: Dosos Millor castell: 4d7a Castells realitzats temporada 08-09: 4d6n, 3d6, 4d5n i proves de dos a larre i de dos a la torre del cinc Marta Bigas Venturas Data de naixement: 15/12/83 Any d’entrada a la colla: Setembre 2006 Posició: Dosos Millor castell: 5d7 Castells realitzats temporada 08-09: 5d7 a dosos Arantxa Perellón López Data de naixement: 13/08/88 Any d’entrada a la colla: Setembre 2008 Posició: Acotxadora Millor castell: Poms d’acotxadora Castells realitzats temporada 08-09: Poms d’acotxadora Tamara Perellón López Data de naixement: 13/08/88 Any d’entrada a la colla: Octubre 2007 Posició: Acotxadora Millor castell: pd4ps Castells realitzats temporada 08-09: pd4ps d’enxaneta i poms de 3 i de 5 d’acotxadora Castells que t’agradaria fer: De moment aspiro a pujar fineta i baixar fineta i després ja en parlarem! Què en penses de la cançó dedicada a la canalla?: FATAL, una palla que se la facin ells mateixos!!! Quina cançó proposaries per la resta de la colla?: uff, no vull provocar cap in

cendi forestal amb el que em ve al cap...que no són dedicades per la resta de la 33 colla... Cintà Lleixà Data de naixement: 15/05/88 Any d’entrada a la colla: Gener 2007 Posició: Acotxadora i Enxaneta Millor castell: 5d7 Castells realitzats temporada 08-09: 5d6 i 3d7 com a acotxadora i 4d7 com a enxaneta Castells que t’agradaria fer: 5d7, 4d7a, pd6 4d8 .., p q no..? Què en penses de la cançó dedicada a la canalla?: home.. no m’acaba de fer el pes.. però.... Quina cançó proposaries per la resta de la colla?: qualsevol q sigui una mica engrescadora ja està bé Sara Balbás Altés (Sareta) Data de naixement: 4/05/88 Any d’entrada a la colla: Octubre 2006 Posició: Dosos i quarts (a vegades acotxadora) Millor castell: pde6f com a crossa, 4de7 al tronc i 5de6 com a canalla Castells realitzats temporada 08-09: 4d5n i 5d5n a dosos i acotxadora, 3d5psn d’acotxadora Castells que t’agradaria fer: Repetir el 9d6 i 4d8 són els que em fan més il·lusió Què en penses de la cançó dedicada a la canalla?: Que segueixin somiant Quina cançó proposaries per la resta de la colla?: Jo proposo seguir cantant la cançó del gran aixecador Cornelius Perez. Mònica Batlle Carreras Data de naixement: 5/09/87 Any d’entrada a la colla: Setembre 2005

Posició: Dosos (a vegades enxaneta i acotxadora) Millor castell: 5d7 Castells realitzats temporada 08-09: 3d6ps, 4d7, 3d7, 4d7a, 5d7 a dosos Castells que t’agradaria fer: pd5, 4d8 Què en penses de la cançó dedicada a la canalla?: Ja us agradaria! Quina cançó proposaries per la resta de la colla?: ... Alguna cosa més?: M’encanta fer de dosos, tot i que de tant en tant també m’agradaria fer d’enxaneta i si calgués fer de quarts, també ho faria! Alba Vinyes i Lasso (Albinha) Data de naixement: 11/04/87 Any d’entrada a la colla: Setembre 2005, de manera definitiva al març de 2006 Posició: Dos de pilar i quart Millor castell: pd6f d Castells realitzats temporada 08-09: 3d6ps, 3d7, 4d7, 5d7 a quarts i 4d7a, pd5, vd5 a dosos de pilar Castells que t’agradaria fer: El 3de7a a l’agulla, el 5de7 a la torre i el p5 a terços. Què en penses de la cançó dedicada a la canalla?: Que està passada de moda, ara ja tenim la del Tubella. Quina cançó proposaries per la resta de la colla?: Les cançons de l’examen que van fer els novatus, la veritat és que algunes estan molt bé, s’haurien de promocionar més! Roser Herreros (Herre) Data de naixement: 12/08/86 Any d’entrada a la colla: Setembre 2007 Posició: Dosos i quarts Millor castell: Per puntuació el 4d7a però personalment, el 5d7 és el millor castell que he fet. Castells realitzats temporada 08-09: 3d6ps, 4d7, 3d7, 5d7 com a dosos, 4d7 i 4d7a com a quarts, i dos de pd5. Castells que t’agradaria fer: 3d7ps, td7, 4d8, pd6

Què en penses de la cançó dedicada a la canalla?: Un cop em van dir que el que 35 ens diferenciava d’una colla convencional era que el cap de colla es pot follar a l’anxaneta, és cert, així que...no em sembla tan fora de lloc la canço!!;) Quina cançó proposaries per la resta de la colla?: Doneu-me 4 nits per pensarhi... Núria Bigas Venturas Data de naixement: 15/12/83 Any d’entrada a la colla: Setembre 2008 Posició: Acotxadora Millor castell: 5d7 Castells realitzats temporada 08-09: 5d7 d’acotxadora

carta d’un putunovatu Ignasi Bones sóc l’Ignasi i sóc tabaler (tots: hola Ignasi). Potser molts de vosaltres no em coneixeu precisament perquè com a “bon” tabaler que sóc estic gairebé sempre als assajos amb les gralles en comptes del local d’assaig. Bé per fi em decideixut a escriure la meva presentació al “Rota-gel-perra” després de tanta insistència per part del paginador. La mateixa insistència amb la qual em ve atabalant des de fa 4 anys (moment en el qual va entrar a Arreplegats) dient-me que tant bon punt fos universitari em fes arreplegat . Encara me’n enrecordut del primer dia en què m’ho va dir: estàvem a Hrvatska amb la colla excursionista i de sobte al bell mig d’una plaça d’un poble de per allà surt i diu: “ei acabut d’entrar a una colla castellera universitària a Barcelona i ja m’han ensenyat a pujar! Vinga que us n’ensenyaré jo ara!” Dit i fet, ens vèrem ficar a fer espatlleres al mig de Hrvatska. I la seva insistència va donar els seus fruits, abans no havia començat les classes, a finals d’agost ja vaig començar a vindre a la colla. I no només això, de fet, el meu primer contacte arreplegat fou per les festes de la Mercè del 2007. Aleshores tot just acabava de començar segon de batxillerat i anant bé encara em faltava un any per ser universitari però en PereIII ja em va arrastrar cap a la festa arreplegada que es fa sempre per la Mercè perquè en gaudís d’un petit tastet. Ja em va causar bones sensacions. Bé m’agradaria potser incloure-hi alguna coseta més però tinc aquí el paginador tot atabalat que m’està manant la pressa. Acabaré dient el que tots anhelàveu llegir: sóc l’Ignasi i sóc un putunovatazu. Au cacau! (que no que cau)

Astrolazus Enviat especial a la Lluna

Àries: La Lluna i Mercuri formen un bon aspecte, teniu Peixos i Bessons al vostre favor, oberts a la seducció, aprofiteu tots els seus efectes i feu que us arribin les millors idees. Aprofiteules! Bessons: Teniu fama d’anar al llit de dos en dos, però la Lluna avui passarà de vosaltres, aneu directes a consolar un Sagitari, i sinò el que sigui, vos ja sabeu que sou un comodí carregat d’amor i sexe, de raons no us en falten. Cranc: En aquest moments Mart i el Sol transiten per Capricorni i això pot representar per vosaltres una mica de pes ja que us fa oposició, desfogeu-vos a un Taure! Lleó: Heu de seguir sent ben creatius, què tal fer les postures de la setmana passada a l’inversa? Recordeu que en tot cal equilibrar bé la Balança, i que els excèssos no son bons. Peixos: Oh, mira que monus els peixos, i si aneu al vostre Aquari? Com que Venus està a casa vostra us proporcionarà un excés que recordareu per sempre. Verge: Ets verge encara? I a què esperes? Contagieu-vos de l’esperit d’aquest Perpinyà i mostreu-vos tan sociables com sapigueu, que segur que trobareu un Escorpió al vostre servei. Sabeu que heu tingut uns dies més difícils.

Taure: Aprofiteu la conjuntura del cel d’aquest moment i comuniqueuvos amb una Àries que us rebrà amb molta escalforeta. Balança: Una mica com ahir, avui us tornareu a sentir ficats en un bon cercle (orgía) i conixereu una Verge inexperta que us farà un mun de preguntes, això farà que us sentiu molt a gust amb els altres i amb vosaltres mateixos. Escorpió: Cardar és una activitat que us agrada i, per tant, no heu de deixar de fer, i més quan el planeta Mart, des de Capricorn, està ben disposat a seguir-vos omplint d’energies. Sagitari: Taure us ha pres l’Àries que tan i tan bojament volies, aprofiteu per coneixer el vostre voltant, segur que coneixeu un Lleó que us deixarà dominar-se, dixeu-vos portar. Capricorn: Si heu d’adoptar descisions, aprofiteu-ho ara que teniu Mart a casa, perquè us dotarà d’orgasmes que no heu tingut mai. Endavant! Aquari: Només tu podries anar “molla”, una mica com ahir al vespre, Bessons seguirà relacionant-se amb Sagitari i això us donarà ales per llençar la canya amb els ulls tancats. Nota: Els Capricorns piquen sense esquer.

Alguns Arreplegats/ades després de l’actuaciò de Santa Eulàlia 15-02-2009

4 de molts... Berta Un nom: Berta Data de naixement: 27 d’octubre del 1988 Una altra colla: Castellers de Barcelona Des de quan ets arreplegada? Oficialment, des del setembre del 2007, però vaig començar a anar a assajos al maig d’aquell mateix any (quan encara feia Batxillerat) perquè coneixia el Reco i ell ens va explicar (a l’Aiats, un amic, i a mi) que existia una colla castellera universitària. Hem de dir que vem flipar de lo bé que es feien els castells de 5 nets, perquè de la única colla on havíem estat Castellers de Sant Boi, amb prou feines s’aguantaven. Un llibre: Masses, però sempre recomano “Cuentos de Eva Luna”, de Isabel Allende. Una pel·li: També moltes. Durant un temps veia contínuament “El club de los poetas muertos”. Un color: Verd, taronja, lila. Un lloc on anar de vacances: A qualsevol lloc on es pugui desconnectar. Un animal: Els gats. Una cançó: “Que tinguem sort”, de Lluís Llach. Una cita: “El temps és el teu millor mestre. Només té un problema, et mata.” Un desig: Que no s’acabin les ganes de tenir il·lusió per les coses.

Una por: Sentir-me sola. Últim cop que has plorat: Avui, pel mal d’oïda, que tinc una otitis que m’està impedint estudiar. Una part del teu cos: Els peus! Una part del cos del sexe contrari: Les mans i l’esquena. Un menjar: Les cireres. Un lloc de la casa: El meu llit o el sofà, tapada amb la manta fins a la meitat de la cara. Què vols ser de gran? Es que no sóc gran ja? Estaria bé ser persona. Posició castellera frustrada: Agulla i enxaneta. Una beguda: Una clara, a l’estiu, ben fresqueta. La millor farra de la teva vida: Difícil de triar, en recordo de molt bones aquest estiu. Un dia de la setmana: Acostuma a ser el dijous. Projecte de futur: Acabar la carrera i no ofegar-me en l’intent. Què t’emprenya? La gent que no es sap comportar. Banyera o dutxa? Sempre dutxa, però fa temps que em ve de gust una banyera. Una ciutat: Barcelona Un moment del dia: Les tardes quan les tinc lliures. Castell preferit: El 4 amb agulla. Una qualitat: Saber escoltar. Un defecte: Ser massa planificadora i controladora. Vols dir alguna cosa més? Això ho vaig escriure a primer de carrera, més

o menys als tres mesos d’haver comen- “Puc estar a Arreplegats perquè faig 41 çat. Tot i que ara la meva carrera m’en- Medicina, i faig Medicina i vull seguir a canta, ho escric aquí perquè no sé fins la universitat per estar a Arreplegats”. a quin punt això li ha passat o li passa a més gent:

11-12-2008

Viciaaaaaaaaaats!

El millor aniversari de la història Núria Díaz

El Dijous 19 de Desembre del 2008 va ser un d’aquells dies quasi perfectes, que se’t queden gravats a la memòria, i que per molt que passin els anys, els recordes sempre. I recordes petits moments del dia, i frases de la gent, i somriures, i plors. Ho recordes tot, fins el petit detall que no vas permetre que se’t passés per alt. I quan ho recordes, no pots evitar somriure, i sentir, per un moment, que ets feliç. Aquell dia vaig arribar a la plaça de Biologia nerviosa, molt nerviosa. Era del tot conscient que aquella actuació marcaria un abans i un després de la temporada, i que havíem de continuar fent història. Una gran pinya ja es tancava i es respirava un ambient de nerviosisme, de neguit, però alhora, entusiasmador. Sonaven les gralles i els terços del 5d7 ja eren a dalt, mirant si les mides eren les correctes. Els quarts començaven el seu ascens cap al cel i jo pujava damunt la pinya, darrera del dos obert. Dosos amunt, i en aquell moment, pendent de qui portava el castell per rebre la ordre de pujar, no sentia a ningú. Totes les emocions confuses havien desaparegut i només esperava amb impaciència l’ordre de pujar. Volia pujar ràpid per poder tornar baixar i tocar de peus a terra. Al sentit el meu nom vaig començar a pujar amunt, amb la màxima finura que vaig poder, recordant les paraules del quart de la dreta, n’Anna Tió, i del dos obert, n’Herre, que sempre em diuen quan ja sóc damunt la pinya. I tot va anar massa ràpid. Ja era encavalcant-me sobre el dos obert, la mà esquerra

damunt l’esquena de l’acotxadora, i amb la dreta fent la primera aleta. I ara venia un moment difícil, fer els passos cap a la torre, amb molt de compte per no donar una batzegada. Segona aleta feta i no m’ho creia. El 5d7 era carregat!! Calia però fer una baixada fineta perquè era una torre molt lleugera, sobretot a quarts, que no permetia cap error. Quan era ja al terra va ser el primer moment que vaig somriure d’alegria. I vaig veure les quartes com se’ls hi escapava també un somriure, i els terços cridant. I quan ja el castell era descarregat, l’eufòria de la pinya va ser impressionant. Aquell va ser un moment molt dolç, molt màgic. Quedava poc per la segona ronda de castells, i havíem de fer el 4d7a. Tot i que ja dúiem feta una part important de l’actuació, jo encara tenia molts nervis. El 4d7a mai se li ha de perdre el respecte. En Pol ens cridà a n’Alba Vinyes i a mi per anar a fer pilars de 3 nets per escalfar una mica abans de fer l’agulla del 4. Varem entrar dins la facultat de Biologia, al mateix lloc on feia un any havíem descarregat el primer 4d7a amb aquesta nova alineació de pilar. En aquell moment sentia un nus a l’estómac molt gran; sabia que eren els nervis. En Pol em comentà que n’Alba Vinyes tenia febre i no estava massa fina. Després de quatre pd3nets ja sortíem i ens col·locàvem cadascú al nostre lloc, esperant per pujar. La pinya es tornava a tancar, i aquesta vegada es notava que no hi havia tanta tensió, però que igualment tothom estava a l’aguait de tot. No ens podíem confiar, el 4d7a no deixa de ser un castellàs. Quan tot el castell ja quasi era a dalt, em van donar la ordre de pujar. No sé encara si aquesta vegada m’havien fet pujar massa tard o si bé l’acotxadora havia anat més ràpid del normal, però vaig mirar a dalt i vaig veure que feia tard. Així que vaig tirar amunt amb una rapidesa com mai ho havia fet abans. I vaig fer l’aleta al 4, pensant només en el pilar. Quan vaig arribar a les espatlles de les quartes, en aquell moment, només pensava que volia baixar, que no volia entrar dins l’agulla. I vaig veure com l’acotxadora abandonava el pis de quarts, i a mi em tocava entrar al pilar. Peu esquerra, peu dret i vaig sentir la mà de n’Alba com m’agafava amb força la cama dreta. Em sentia segura. Els dosos iniciaven la seva baixada, sense tocar l’agulla, i les quartes els seguiren. El pilar va anar quedant al descobert a mesura que el 4 es desmuntava. I el 4d7a ja era carregat, i el pilar estava impecable! Em sentia molt bé allà dalt, no entenia perquè patia tant abans de pujar. Vaig iniciar la meva baixada, sense nervis, però sense entretenint-me, el pilar estava bé. Quan el pilar ja era descarregat em vaig abraçar primer a n’Alba, després a en Pol, i en Pau em felicità amb un somriure a la boca. De moment tot anava com havia d’anar! Estava molt contenta, i ara sí, el “pitjor” ja havia passat.

A tercera ronda vam fer un castell per gaudir. I es tractava d’un 3d7 que enguany el tenim molt maco. El vam descarregar ben parat, com els darrers fets, i semblava que era fàcil i tot! I quan la pinya del 3 ja es desmuntava, vaig sentir que potser fèiem el pd6f. De cop, tornava a estar nerviosa, però em moria de ganes de fer-lo. Els moments següents varen ser d’incertesa. Part de la tècnica volia fer el pilar gran, i part volia acabar amb vano de cinc assegurant la diada sense cap caiguda. Al final es decidiren pel vano, i el descarregarem, i de pas també ens serví per treure’ns l’espineta clavada del intent de vd5 de l’aniversari de la temporada passada, en aquesta mateixa plaça. La colla estava eufòrica, havíem fet el millor aniversari de la història! Havíem fet tot el que havíem de fer, i a més ho havíem fet amb elegància, demostrant que som els millors i que som imparables. Demostrant la feina feta, ben feta, les ganes i la il·lusió de créixer, i pensant ja en els propers reptes d’arreplegats, el 4d8. Després arribà l’hora de dinar i la festa va continuar amb una gimcana que, com l’actuació, passarà a la història, i on tots els arreplegats sortirem guanyadors, o si més no, més units que mai. I el dia següent, i l’altre, i encara avui, penso en l’actuació i em sento orgullosa de ser Arreplegada, i tinc ganes de dir a tothom que formo part d’una colla molt gran, una colla que ara fa 14 anys un grup de nois i noies varen crear, i que ara jo també en formo part, i que continuem escrivint i fent història. I per acabar només volia donar les gràcies a tots i cada un dels Arreplegats per a fer possible que aquest dia fos tan especial.

CRÒNICA DE LA NIT DE LA FINAL DE LA SUPERBOWL: Hallie Trauger, Sarah Carl, Rebecca Alderfer, Jaume Torres Merino, Álvaro Canelo Noriega, Ignasi Mora Melció. Vet aquí una vegada una noia que es deia Sarah i que venia dels U.S.A. Com a bona nord-americana que era tenia passió pel seu futbol (conegut aquí com a futbol americà). Així és que va enviar un correu a pinya per veure a qui arreplegava per anar a veure la Superbowl (l’esdeveniment esportiu més mediàtic dels U.S.A.). Després d’uns quants intents frustrats a l’hora de cercar llocs per veure-la (3a, alguns bars, casa d’algú...) 5 mindundis i un servidor que va arribar tard vèrem acabar en un pub irlandès de la Boqueria (el nom del qual ara mateix no me’n enrecordut). De les 6 persones que érem 3 feien de comentaristes (Hallie, Becca i Sarah) i els altres 3 fèiem de “putusnovatus” en la matèria (Álvaro, Jaume i Ignasi). De tal manera que cada noi tenia una professora particular en l’assignatura tant fantàstica que representa el futbol americà. Això suposava que les pobres noies que venien a gaudir d’una vetllada esportiva, emocionant com cap altra es varen haver de passar més estona explicant el perquè de cada xiulet de l’àrbitre (si és que n’hi havia) i cada aturada del joc (que no en són poques) que no pas el que varen poguer estar pendents del partit en sí. Però vaja, el cas és que, vora les 4 de la matinada, després d’unes quantes birres, sidres o el que fos i d’uns instants finals inquiets i trepidants va acabar guanyant l’equip al qual li tocava guanyar (o si més no això és el que ens feien saber les 3 noies de l’altra banda de l’oceà) que ara no puc recordar si eren els que anaven vestits de groc o de vermell. En acabat d’això ens vàrem aixecar, i després que les 2 noies (la Hallie ja ens havia deixat feia poquet) comentessin la jugada amb un altre estatunidens que hi havia per allà i després que ens convidessin a un xarrup a cadascú ens vèrem disposar a sortir del bar. Un cop a fora, ramblejant per les Rambles, divagant sense rumb fix (ningú sabia què fer i ningú tenia ganes d’anar-se’n a dormir encara) vaig sentir una veu que em va dir: “Ignasi, perquè no anem a passar les hores a casa teva?”. Dit i fet, pocs minuts més tard estàvem pujant al Nit-bus 4, crec que era. Vàrem baixar allà on l’Álvaro ens va indicar i vèrem enfilar cap a casa meva. Una vegada al menjador i després de torbar la Júlia (una de les companyes de pis) amb el seu xicot ens vàrem ficar a jugar a cartes (uns capitalistes i uns mentiders crec, vaja igual que els polítics). Cansats d’això l’Álvaro va proposar de jugar a

la manta, amb la Sarah com a víctima. Quan ja només li quedava l’última peça 47 (la de sobre de tot) va esbrinar la trampa. Quan ja no sabíem que fer se’m va ocórrer un joc que tot i que en un principi alguns eren una mica reticents a participar-hi al final els hi va encantar i fins i tot en Jaume va proposar de portar-lo a Perpinyà. El joc consistia en que una persona al menjador redactés una historieta breu (de 4 o 5 línies) mentre les altres s’esperaven al passadís. Un cop havia acabat feia passar una persona a dins, aquesta persona se la llegia i la interioritzava. Fet això cridava la següent persona i la feia passar dins. Aleshores havia d’interpretar, actuant sense pronunciar ni un sol mot l’historieta breu que acabava d’interioritzar. Després aquesta tercera persona cridava a una quarta i li interpretava a ella, i així successivament fins a la última. Allavòrens aquesta última havia d’explicar allò que ella havia captat de l’interpretació que havia observat i es comparava la seva versió amb la versió original de l’autora. D’alguna manera podríem dir que el joc consistia en una barreja del joc del telèfon i del d’interpretar pel·lícules. Tot plegat va acabar en un fart de riure. Cap a quarts de 8 del matí i després d’un conte de bona nit de la Sarah tots cap al llit (a les cases corresponents) excepte la pobra Becca que havia d’ésser a les 9 a l’aeroport per agafar el vol via alguna metròpoli dels U.S.A.

“Enganxada” de l’adhesiu a la farola de la Plaça Cívica de l’Autónoma

Durant el trajecta d’anada a la diada d’hivern dels Patquets de a Universitat Ro- 49 vira i Virgili, els que van anar-hi amb autocar van poder respondre una serie de preguntes pensades a millorar la colla i en especial la seva seguretat. Gràcies a la l’estreta (hehehe) col·laboració de Arreplegator S.A. i Segurusvitals S.A. hem pogut fer l’estudi amb una participació molt elevada de membres i metes d’AZU que tot seguit ens decidim a publicar:

qui es?

ho he de preguntar ns/nc

no ho se no

no si

segur que si no hi havia pensat no si

altres 19 desembre 99 8 maig 98 5 maig 98

tots potser no si

fer que? no ho havia pensat… no si

50 no se que ĂŠs si, ho demostro no si

descarregat carregat no si

altres mai anualment mensualement

no ho saben homo bi hetero

setmanalment diariament

altres

el que?

nomes grup

nomes assaig

no si

CONCURS DE CASTELLS PER SEXES PERPINYÀ 2009 PRE-CONCURS 15 minuts de l’hora programada de finalització del sopar de Dissabte, es procedirà a la llargament esperada fase de la NEGOCIACIÓ pels premis del concurs. Per iniciar-la les dues colles contendents de Metes i Membres hauràn escollit prèviament els seus caps de colla pel concurs. Un cop finalitzada la NEGOCIACIÓ, que no té limit de temps explícit però que convé que no s’allargui massa. Un cop acabada la NEGOCIACIÓ es procedirà a la primera ronda del concurs, que iniciarà la colla que s’hagi determinat durant la NEGOCIACIÓ, o bé en el seu defecte, a l’atzar. PROTOCOL DE PLAÇA El concurs comptarà d’un total de 3 rondes i una ronda de millora. Puntuaran les 3 millors construccions de cada colla. Cada ronda constarà de 10 minuts de temps limit per iniciar un intent. Si l’intent no és reeixit (ni es carrega ni es descarrega castell), es tenen 3 minuts addicionals per repetir intent (es pot canviar de construcció). La quarta ronda només es farà si una o les dues colles volen millorar alguna de les construccions ja assolides la colla. PUNTUACIÓ DELS CASTELLS Descarregat Carregat p3net 50 35 4de5net 100 70 3de5net 125 88 2de5 150 105 4de5a-net 175 123 5de5net 200 140 p4pinya 225 158 2de5net 300 210 9de5net 350 245 3de6pinya 400 280 4de6pinya 450 315 4de6a-pinya 600 420 5de6pinya 700 490 4de6net 1000 700 pde4net 200 840

3de6net 1500 1050 2de6pinya 1600 1120 4de6a-net 2000 1400 pde5pinya 2500 1750 5de6net 3000 2100 PUNTS ESPECIALS ADDICIONALS S’atorgaran punts addicionals per les següents circumstàncies especials: Metes Castell aixecat per sota 70 Nu roba interior (per cada pis)10 Nu integral (per cada pis) 30

Membres 50 5 10

D’aquesta manera s’intenta contribuir a que el concurs sigui just i motivador per ambdues parts. *************************************************************************** Falten a la taula de puntuació castells com el pilar de cinc amb folre, obrim a debat on s’hauria de situar per puntuació aquest castell. I d’altres que ens haguem descuidat. Atentament, Patronat del Concurs de Castells per Sexes de Perpinyà.

Concurs MvsM Perpinyà 2007

L’hora del canvi. Carta oberta a l’Associació d’Amics d’Arreplegats (3a) 4 dades històriques... a) 4 d’abril de 1995 - A la gespa d’empresarials un grup de nois i nois es reuneixen per xerrar de crear una nova colla castellera universitària. D’allà naixerà Arreplegats de la Zona Universitària. b) 15 de desembre de 2001 - Es signa l’acta fundacional de l’Associació d’Amics d’Arreplegats. En el punt 1 dels fins de l’associació es diu que l’objectiu principal d’aquesta és: “Promoure, incentivar i afavorir el contacte, fora de l’àmbit estrictament casteller, de tots els membres de l’Associació d’Arreplegats de la zona Universitària [...]” (i ex-arreplegats). c)14 d’octubre de 2002 - L’associació es registra al registre d’associacions de la generalitat d)29 de juny de 2003 - La junta de la 3a aprova en acta el canvi del domicili social al nou local del carrer cinca de l’Hospitalet. e) 14 de Novembre de 2007 - El creixement de l’associació per la incorporació de gran quantitat de nous socis fa viable el canvi a un nou, més espaiós, millor comunicat i millor equipat local al barri de Sants. Els nostres càlculs (fets amb el cap i amb el cor) no donen lloc a error si tothom que s’estima o s’ha estimat mai Arreplegats posa el seu granet de sorra en la mesura del possible, la 3a no només podrà seguir existint sinó que farà un salt qualitatiu i quantitatiu que poc ens podíem pensar fa uns anys quan alguns arreplegats van començar a xerrar d’aquesta visió. Recordem que actualment les quotes que sostenen l’associació van des de el mínim simbòlic de 6 euros fins als 30 que poden arribar a pagar els socis protectors per assumir la majoria de despeses del local. I que és guanya sent soci?

1. Que tant la 3a, com arreplegats com els socis individuals puguin disposar d’un espai privat i amigable per realitzar les seves reunions, sopars (de l’associació o particulars), xerrades, estudiar (tenir clau del local). 2. Beneficiar-te dels preus especials a les activitats realitzades per l’associació, com del bar del local. 3. Participar en les activitats organitzades periòdicament com: Sopar de velles glòries, sopar de novatos, tast de vins, tast de whisky, xerrades amb experts, passi de pel·lícules cada dilluns, competicions (futbolí, singstar, play), vetllades de futbol, tardes de jocs de taules, timbes de cartes, aniversaris i festes. Tant per els arreplegats de tota la vida com per aquells que tot just comencen no hi ha una manera millor d’integrar-se i conèixer a tota la família arreplegada, compartir experiències, jocs, fer nous amics i establir una xarxa sense preu de contactes i companys sempre disposats a donar-te un cop de mà quan els necessitis. Com diu l’anunci “el local, les activitats, els millors preus, les festes són només 6 euros... la família arreplegada NO TÉ PREU” És l’hora del canvi i de la implicació de la gent. És l’hora que la gent nova que ha agafat les regnes de la colla i que aquells que ja no poden anar-hi però que no volen perdre el contacte (encara que sigui mínim) RETORNIN a l’associació una miqueta d’allò que Arreplegats els aporta o els ha aportat. En mig de la meva 10à temporada com arreplegat i com a president de l’Associació d’Amics d’Arreplegats puc afirmar (de fet ja ho podia afirmar l’any 2000 als pocs mesos d’entrar-hi) que els arreplegats i les arreplegades són la millor cosa que m’ha passat mai. Espero que vosaltres no trigueu en adonar-vos i actueu en conseqüència i amb l’agraïment oportú. Si ja sou socis: mireu fins quant podeu donar a la 3a... si us podeu permetre pagar 10 euros en lloc de 6...millor que millor i el vostre gest serà recompensat! La TresA us necessita. Gràcies a tots Manel Mendoza i Garcia President. Manel@arreplegats.cat junta@arreplegats.cat

VISCA ARREPLEGATS. VISCA L’ASSOCACIÓ D’AMICS D’ARREPLEGATS.

Xerrada del passat-present-futur de la colla, local de la 3a 12-2-2009

1) Més microfotos amb Megapíxels, seh... doncs això, arreplegats de visita a l’arreplegada a Marihualandia. 2) Vano de píxels... ai, volia dir vano de 5...

PN’S: garantia d’èxit Ens remuntem a l’octubre de 2006, quan un grup força nombrós de joves (més de 25) entren a la gran colla dels Arreplegats de la Zona Universitària. Aquests joves no van trigar massa en fer-se un nom dins d’aquesta gran familia. En poc mesos es van autodefinir com a PN’S (Putus Nuvatus Sempre) i van iniciar el moviment de les samarretes generacionals (o no). Van saber transmetre els seus valors i la seva empenta a tota la colla i al dia d’avui encara podreu veure samarretes de “PutuNuvatu Sempre” per l’assaig. Els PN’S, van viure moments molt especials, tant per ells com per la colla en general, i van aprendre a valorar la dificultat dels castells. A la diada d’hivern de Ganàpies, d’aquell mateix any, els Arreplegats van descarregar el pilar de 5, fet que no succeia desde feia temps. Tothom ho celebrava moltíssim, i els joves emprenedors es van contagiar d’aquesta alegria que els envoltava. Una setmana després, al XIè Aniversari d’Arreplegats (i4d7a, 4d7, pd6fc, 3d6ps, 2pd4), es carregava el primer pilar de 6 amb folre de la història dels castells universitaris. La gent embogia, la plaça cridava i tots ho celebràvem, aquest va ser, sens dubte, un dels moments que els PN’S no oblidarien mai. Per la Diada d’Arreplegats de 2007, hi havia un programa força ambiciós: 5d7, 4d7a, 3d7 i pd6f. Només recordar que la Diada és l’actuació més important de l’any i a la que s’hi porten els millors castells que te la colla. Després de de descarregar el 5d7 (el segon de la història) i el 3d7 i de carregar el 4d7a, tots esperàvem amb deleit treure’ns l’espina i descarregar aquell immens pilar. Tot va quedar en 2 intents, però si alguna cosa aprendreu amb Arreplegats, és que mai us podeu rendir i d’aquesta manera sempre aconseguireu tot el que us proposeu. Així doncs, la temporada següent es va començar molt bé i al XIIè Aniversari de la colla es va completar el 4d7a, el 3d7, el 4d7 i no es va poder arrodonir amb un vano de 5 que només va deixar coronar els pilars de 4. Tot i així hi havia bones vibracions pel maig. Els assajos anaven bé, i tot i que el programa que es volia dur a plaça no era el planejat, pintava molt bé. La sorpresa va sorgir quan el 9 de maig de 2008 l’aigua fou protagonista pels Arreplegats. El repertori de 4d7a, 3d7, 4d7 i pd6f va quedar en eclipsat pels núvols, i es va realitzar una actuació molt modesta al bar del poliesportiu del Campus Nord. Va ser un dia dur, hi havia opinions de tot tipus, però el que estava clar és que no es volia deixar escapar aquell pilar que tant

s’havia treballat durant els darrers mesos. Dit i fet, després d’una macroconvo- 57 catòria per part de la Tècnica, el pilar de 6 amb folre figurava dins el programa de castells per la Diada de Can Ganàpia d’una setmana després. Es va decidir que s’intentaria a primera ronda, doncs aquest no va decebre i aleshores si que podíem dir que el mite del pd6f havia caigut. Aquest es va descarregar gràcies a l’esforç de tots els assistents, que van donar cos i ànima per poder realitzar el somni. En aquell moment els PN’S no es van adonar del què estaven vivint, però és ara, quasi un any després, quan en veure els videos se’ls posa la pell de gallina, quan s’adonen de que la seva constància va ser una de les claus d’aquell pilar, s’adonen de que aquesta constància és vital per seguir fent història. Per això aquest article. Cada cop hi ha menys PN’S, la majoria dels que hi són estem força implicats (a Junta, a Tècnica o simplement assistint als assajos) i en aquests moments és quan ens adonem de que mica en mica s’han de traslladar tots els valors adquirits a les noves generacions, i d’aquesta manera aconseguir tot el que ens proposem. L’altre dia a assaig, vaig sentir que algun Nuvatu de l’èlit deia quelcom com “Nosaltres som de la generació del pilar de 6 amb folre”, al que una Nuvata d’enguany li va respondre “Nosaltres som de la generació del 4 de 8”. Personalment, no m’ho vaig prendre a broma quan ho vaig sentir, i em faria moltíssima il·lusió que tots els Nuvatus d’enguany pensessin això. M’agradaria veure un article com aquest, escrit per algun Nuvatu 08/09 a l’Arreplegator de final de temporada, on digués que estan radiants d’alegria per haver descarregat el 4d8 AZU. Les coses abans de fer-les te les has de creure. Jo em crec el 4d8, els PN’S ens creiem el 4d8. I tu?

Assaig 12-2-2009

Assaig 9-2-2009

Assaig 12-2-2009

Pd3 net a Delft

4d7a Aniversari Arreplegats 18-12-2008

CARTA D’UN PUTUNOVATAZU Arnau

Arreplegats de la Zona Universitària! Rialles i bon humor sempre! Novatus i amb orgull! Alcohol, sexe i bons castells! Un peAZU 4d8 que farem al maig!! A-R-N-A-U. Ni més ni menys, aquest sóc jo. Un espècimen silvestre de la ribera sud del Delta del Llobregat (ni França ni Espanya, Baix Llobregat!!), amb marcades tendències farreres i una especial inclinació pels esports o pràctiques de lleure amb elevat risc de lesions. Jo- Tinc una capsulitis al dit, no puc entrenar. Toti (entrenador)- Com t’ho has fet? Jo- A assaig de castellers. Toti- Hòstia, però com se t’ha acudit?! Que el partit de dissabte és molt important! Jo- Tinc dues contractures a l’esquena, no puc assajar. Quelet- Com t’ho has fet? Jo- Jugant a rugby. Quelet- Deixa aquest esport ja, cony! Que sempre te me lesiones!! Rugby i castells. O castells i rugby, perquè si sóc rugbista des dels 16, casteller en sóc des dels 4. De fet ara, mentres escric això, miro al meu voltant i me n’adono que a l’habitació tan sols tinc una bufanda i una bandera del meu equip penjades a la paret, però cada matí quan em llevo em contemplen una Td8, un 4d8a, un Pd5, un 4d9, un 3d10fm i dos 4d7. D’aquests últims, un és dels malauradament desapareguts Castellers de Sant Boi; l’altre presenta un tronc color verd quiròfan i el següent peu de foto: Quatre de set carregat, 8-5-98, III Diada, Campus Nord UPC. Aquest pòster ens el va regalar a ma germana i a mi la Míriam Coll, una caca arreplegada de Sant Boi i, des d’aquell moment, 10 anys abans de matricularme a la Universitat, ja vaig tenir clar que tard o d’hora vestiria aquella camisa. I així ha estat, i així és, i així mateix serà per molts anys. I és que quan vaig venir al primer assaig (convocat, i sense excuses per faltar, per la Berta i la Vichy) vaig recuperar les sensacions que no sentia des de feia dos anys, el temps que havia passat des que el meu poble s’havia quedat sense colla i jo havia esdevingut un casteller en stand-by. Per no parlar del que tots vam sentir per l’Aniversari.

Realment prenen sentit les paraules que em van repetir durant anys la Míriam, 63 el Reco, la Berta, la Vichy i la Geòrgia. (qualsevol d’ells)- Va, Arnau, vindràs a Arreplegats? Jo- Sí, en tinc moltes ganes. Però penseu que, amb el rugby, no em podré comprometre, eh? Faltaré a molts assajos i vindré a poquíssimes actuacions... no podreu comptar gaire amb mi. (qualsevol d’ells)- Un cop entres a Arreplegats, t’hi enganxes i ja no ho deixaràs mai. Vindràs més del que et penses. Una veritat com un temple. I és que aquesta colla és molta colla. Els assajos, la pinya, les proves, l’ambient, els putusnovatazus, les actuacions, les festAZUs, la Tr3sa, les farres, la junta (dimissió!) els dinars, el cançoner, les gimkanes, els sopars, la canalla, els grallers i tabalers, la tècnica (dimissió!), els arreplegators, els mots... ah, per cert! Ara que parlo de mots... realment sóc el primer Arnau d’AZU? Bé, sigui com sigui, i davant la no-creació d’un mot per la meva persona (i, perquè negar-ho, també perquè no se m’ha ocorregut res més per acabar la meva presentació), aquí us deixo un petit espai perquè hi penseu i me’n poseu un. El que m’agradi més (o no, més ben dit el que faci millor fortuna) serà l’escollit. Arreplegats, a la imaginació!! SOM MÉS BONS QUE LA MARE QUE ENS VA PARIR!

Tornant de la primera diada d’hivern dels Pataquers / 2008

Assaig 12-2-2009

Un aniversari de somni Jaume Torres El passat dijous 18 de desembre va tenir lloc l’actuació del XIIIè aniversari dels Arreplegats de la Zona Universitària entre les facultats de Biologia i Geologia de la Universitat de Barcelona, actuació que va servir per a tancar el primer tram de la temporada universitària. A la plaça de la facultat de Biologia s’hi van reunir camises de cinc colors diferents, dels Ganàpies de la UAB, Xoriguers de la UdG, Marracos de la UdL, Pataquers de la URV i la colla local. Els Arreplegats duien un programa molt ambiciós veient les grans proves que s’havien fet als assaigs i les bones actuacions que s’havien fet a Tarragona, Girona, l’Autònoma i a la diada de Sant Albert a la universitat de Física de la UB on a totes elles havien mogut prop d’una vuitantena de camises i ja havien completat fins aleshores quatre 4d7, tres 3d7, quatre Pd5 (amb dues alineacions diferents) i altres castells de sis com el 5d6 i el 3d6ps, el millor inici d’una temporada universitària. Els de la camisa verda van obrir plaça amb el 5d7. La pinya es va tancar sense problemes i el castell va pujar molt ràpid sense patir en cap moment fins a colocar-se aixecadors, l’anxeneta va creuar salvant un primer moment complicat abans de fer la segona aleta degut al gran pes del poms universitaris que fan que els quarts treballin més forçats, la torre es va tancar i abocar a nivell de quarts però es va descarregar sense més problemes. “Hi havia nervis avans de pujar i quan estava a dalt estava tan concentrada en no fer ni una passa malament que ni em vaig adonar de la resta i al baixar va ser aixecar el cap i veure el castell encara sencer que s’estava descarregant, no mo creia…” comenta la Neus Ramírez de 19 anys que anava d’aixecadora al tres del cinc. I afegeix que l’havia fet de petita d’anxeneta amb Gavà. Els Arreplegats van encarar el segon objectiu, el 4d7a, van tancar la pinya però van haver de desmuntar el peu. Al tancar el segon peu amb terços damunt la pinya el quatre va començar a enfilar-se, va pujar acompasat però al ritme dels castells universitaris assentant-ne bé cada pis abans de colocar el pom de dalt. Aleshores el moment delicat la baixada de l’enxaneta i l’entrada a l’agulla que desestabilitza el 4 i dificulta la sortida dels dosos degut a l’envergadura d’una anxeneta universitaria. “A partir d’aquí esperar que baixessin dosos i que la

quarta que va encarada amb el pilar digués avall. El 4 amb l’agulla va ser el castell que tenia per anar a disfrutar. El més difícil, estrenar-me al 5d7 i descarregarlo, ja havia pasat.” Comenta la Maria Jorba que no havia fet mai cap 5d7 ni cap 4d7a al tronc. L’agulla del pilar es va descarregar sense problemes, salvant molt bé la motxilla de sortida. Seguí el 3d7 molt parat essent el quart d’enguany, i finalitzant l’actuació amb un vano de 5. El millor aniversari de la història per part d’arreplegats i el primer cop que es descarregaven en la mateixa actuació el 4d7a i el 5d7. Un primer tram de temporada amb un ritme frenètic per part dels de la Zona Universitària que fa pensar en castells superiors de cara a les diades de primavera. Per al que fa a les altres colles destacar la bona actuació dels Ganàpies de l’Autònoma que van descarregar la segona Td6 d’enguany i el 3d6a i van caregar el Pd5. Els de l’Autònoma van obrir la seva actuació amb la torre que va pujar sense problemes fins a la col·locació dels dosos però aquesta va començar a patir força a nivell de terços amb la pujada de l’aixecadora i l’anxeneta. Abans de l’entrada de l’aixecadora, l’anxeneta es va fer enrera i es va desmuntar el castell. Els Ganàpies es van tornar a encarar a la torre i aquest cop sí, l’estructura es va mantenir més parada fins a carregar-la tot i que segons i terços van haver de treballar-la a la baixada. En segona ronda, el pilar de cinc. Els de la camisa blau marí l’havien descarregat per primera vegada una setmana abans, per la seva diada d’hivern. Aquest cop però, el provaven amb un altre segon. En el moment de fer la motxilla d’entrada el pilar va començar a patir i segon i terç van començar a treballar de valent parant les sotragades, el pilar es va trencar poc després de carregar-lo. Per acabar el tres de sis amb l’agulla i un pilar de 4. El tres amb el pilar és una estructura que s’ha estrenat aquest any dins el món universitari i que els ganàpies ja han descarregat fins a tres cops. Pel que fa a les altres colles es van veure tresos i quatres de 5 nets degut al poc volum de camises que s’arrossegaven des de Lleida i Girona probablement degut a la distància. A més dels castells nets es va veure una torre de 5 i un pilar de 4 per part de les tres colles. Destacar aquest primer tram de la temporada la

progressió dels Pataquers que van arribar a carregar el seu primer castell de sis, 67 un 3d6 en la seva diada d’hivern. (Em van demanar que escrivís un article per la revista castells. No sé si està bé o si és això el que s’esperaven, però ja que l’he escrit l’envio a l’arreplegator i així el podeu llegiu tots!) Jaume Torres, (Falconer de Vilafranca i Arreplegat de la Zona Universitària).

El cap de colla... (preparant nous castells?)

El grup de gralles i tabals al seu local d’assaig 12-2-2009

Música: L’empordà (Sopa de Cabra) Lletra: Ignasi

Bé m’apuntut a la llarga llista de persones que com he anat veient se’ls hi ha il·luminat el cap en algun moment o altre (pobres il·lusos que som). Doncs això. M’agradaria també fer un comentari previ: jo solc ésser molt reticent al fet d’incloure només alguns antropònims (o tots o cap) per la sensació que pot causar que la resta no s’hi senti identificat o menys identificat però en aquest cas ho he vist massa oportú com per no ficar-los. Doncs això que ja em sap greu.

No som Ganàpies ni Pataquers ni anem tocats per la marihuana. Xoriguers tampoc, ja en pots estar segur i els Marracos són a l’altra banda. L’altre dia vàrem dur a plaça el 5d7 i cap al migdia anava ben descarregat. Es somriu i es diu que no hi ha pressa, ja farem el pd6. Marxar d’aquí no interessa, dóna motius per seguir estudiant. Es varen passar ampolles i gels i els arreplegats encara aguantaven, paint la ressaca al local d’assaig però els castells sempre es tiraven. L’altre dia vàrem fer la diada arreplegada i cap a mitjanit anava tothom anava ben gat. Es somriu i es diu que no hi ha pressa, ja farem un 4d8. Quedar-nos quiets no ens interessa Que mai no quedi el local buit. I quan fa l’aleta l’Alba, la Núria, l’Herre o la Neus, quines ganes, quin deliri ens veiem a Perpinyà!

Arreplegats que van a veure lâ&#x20AC;&#x2122;arreplegada a lâ&#x20AC;&#x2122;exili

Pd3 net a Utrecht

Carregant el 4d7a Aniversari Arreplegats 18-12-2008

PasaparaulAZU Xesca i Tonyu A: Sacrilegi al món casteller. B: Cognom de l’actual cap de colla Arreplegat. C: L’acotxador per excelència. D: Individu que passa esporadicament per l’assaig i no s’enfaixa. E: Facultat que permet la desertització del local d’assaig. F: Implica penetració. G: Grup Arreplegat Terrorista. H: R. I: Ser Ganàpia és... J: Signatura del Pelonxis via mail. K: Xeflis preactuació. L: Putada que proporciona Junta quan s’acosta nadal. M: Renta els plats. N: Anxaneta de moda. O: Cognom del pívot històric dels Lakers, que ara juga amb els Suns. P: Envia un mail a l’admin si la vols rebre. Q: Tiene cinco renglas y todas se mueven con mucho meneo. R: Suposadament ha marcat 1000 gols. S: Déu. T: Encara no ets soci? U: Superheroi preferit d’en Shin Chan. V: Dau a Valls o mà i mà a Terrassa. W: El pots trobar a Hollywood, però a la pinya no l’hem vist mai. X: Fusió de colles blaves. Y: Lema d’Obama. Z: Dormir.

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

SOLUCIONS> A: Aconxaneta. B: Bonet. C: Cornelius Pérez. D: Dalton. E: Empresarials. F: Follar. G: GAT. H: Herre. I: Intent desmuntat. J: Jo. K: KIT KAT. L: Loteria. M: Muncu. N: Núria. O: O’neal. P: Pinya. Q: Quatre amb l’agulla. R: Romario. S: Senyor Verd. T: Tresa. U: Ultraheroi. V: Vent. W: Wally. X: Xorinàpies. Y: Yes we can. Z: zZz.

Descarregat el 4d7a Aniversari Arreplegats 18-12-2008

Festa disfresses PerpinyĂ 24-02-2008

Teâ&#x20AC;&#x2122;n recordes de mi nano? he he he he...

Arreplegats Casa de lâ&#x20AC;&#x2122;estudiant Campus Nord Edifici Omega, despatx 208 Carrer Jordi Girona 08034 Barcelona Catalunya www.arreplegats.cat 650 115 558