Arreplegator 62 by Pere S

ARREP LEGA TOR NĂşmero 62 / Maig 2009

Diada Arreplegats / Barcelona

Primer 3d7a descarregat / Festa Arquitectura 24-04-09

Paginador Pere III Col·laboradors Sarah Carl Tani Arnau Corbo Mònica Alba Vinyes Figo Anna Massaneda Irena Sareta Kelet Alba Galimany Pep masoliver Hallie Trauger Joan Ballés (10’) Sandra Jana Xordi Neus Núria Diaz

“Termotazu” • L’actuació de les “metes” al concurs de Perpinyà. • Les proves que estem fent aquests últims dies abans de la diada. Seguim trencant mites sense parar! • El ritme de participació a la revista (fa un any jo casi la donava per morta... sic). • L’actuació d’Arquitectura on es va veure recompensat la feina que portem fent. (Llàstima de la caiguda del pd5ps) • Aqui podriem posar la ràbia que ens va fer tots no poder descarregar el pd5ps a Arquitectura... • La Paella, amén.

I a tots aquells que heu fet les fotos que surten publicades en aqust número. Tiratge 50 en color durant la diada... i 60 en blanc i negre,la setmana després.

• Acabar l’arreplegator a les 3:46, que cruel! I casi tots heu esperat a l’últim minut! • No poder explicar més aquest acudit (aquest any): Sabeu per què els de Madrid se’ls hi ha congelat l’aeroport de Barajas? Perquè estaven a -12.

Carta de la presidenta Sara Balbás Arreplegats i Arreplegades!! Uolaaaaaaaaaaaaaaa!! A pocs dies de la diada…. Quins nervis, quines ganes, quina emoció, quina il·lusió per arribar a fer tot el volem!!! Junts podem fer història, espero i desitjo que així passi. Hem d’anar a per totes, a la lluita i sobretot a guanyar. Ho aconseguirem perquè som la millor colla del món i això no ho dubta ningú. Ha estat un any fantàstic al vostre costat, sent la vostra presidenta. Al principi, a la junta ens va costar una mica agafar el ritme i organitzar tota la feina que havíem de fer, hem anat traient el temps i les ganes per portar la colla endavant. I tot gràcies a vosaltres perquè sense la vostra presència no hagués estat possible. Us estimo moltíssim, sou els millors. Sempre us portaré en el fons del meu cor. Sóc molt feliç de ser arreplegada, de poder formar part d’una família tan gran, quan miro a la gent de l’assaig i us veig a tots motivats i amb energia per donar el màxim de vosaltres mateixos a mi m’omple d’alegria i de ganes per seguir. Portem tot l’any currant i ara toca… Anar a la lluitaaaaaaa!!!!!!!!!! A donar-ho tot a la Diada, sé que ho fareu, confio en vosaltres. Un petó de color verd per cadascú de vosaltres de la presi que us estima amb bogeria

Vetllant per la seguretat de la presidenta 4-12-08

Carta del cap de colla Miquel Bonet Arreplegats i Arreplegades! Ara ja haurem passat el que podríem dir-ne l’etapa final, la nostra Diada. Portem uns mesos d’assaig intens i ja han donat una part del fruit. A Lleida varem portar a plaça el tercer tronc diferent de pilar d’aquest any i l’estrena de gent a diferents posicions. El dia següent a Arquitectura per primer cop varem fer tres castells de set sols i fora de l’aniversari o de la diada. A més, també va suposar l’estrena de dos castells. En total una gran actuació amb el 4d7 lleuger, el 3d7a, el 3d7 i el pd5 per sota carregat. Hem fet una gran feina, hem estrenat castells nous, ens plantegem trencar el mite del castell de 8 universitari, tenim molta gent, estem fent-nos ressò dins de la premsa castellera i segur que hem estrenat més castells. No sé si haurem fet el 4d8, no sé si hi haurem arribat però que ningú ens tregui la feina que hem fet durant tot l’any en millorar els troncs, les pinyes,

la canalla, penseu que possiblement gràcies a això haurem arribat a fer dos 5 5d7 en un any, a aixecar un 3d7 per sota, a fer més castells de 7 que mai...i així podria fer una llista molt llarga. Disfrutem del que ens queda i sobretot, disfrutem de la festa que ens pegarem per celebrar aquest gran any! Estic molt orgullós de la feina feta i de com l’hem feta. La tècnica hem passat moments de molta tensió, de prendre decisions difícils, de prendre decisions que no ens agrada prendre però necessàries per poder arribar als objectius, però no tot ha estat mals de caps, hem rebut recompenses, els castells surten, gràcies a tothom que ens ajuda a portar-ho a terme. Ei, no ho oblideu, encara que hagi passat la nostra diada encara ens queden unes quantes actuacions i, per què no, estaria molt bé acabar d’arrodonir la temporada i poder anar a mostrar els nostres grans castells a la resta de places, així que acabem de fer un petit esforç! Bona feina Arreplegats! Kelet Orgullós Cap de Colla dels Arreplegats de la Zona Universitària

Assaig 16-04-09

Sant Cugat 19-02-09

Carta de l’hereu de Perpinyà’09 Arnau Corbo Arreplegats del meu cor! Us envio això avui, quan queden dos mesos exactes pel que ha de ser un gran dia, un dia d’aquells que voldrem no oblidar mai. I és precisament ara l’última oportunitat d’aturar-se un instant i pensar en tot el que ja hem fet, de mirar enrere un moment i contemplar el camí que ja hem recorregut al llarg d’aquesta temporada. És l’última oportunitat perquè a partir d’ara toca mirar endavant i enlloc més. Potser entre tots, perduts en els nostres atrafegats i estressants dia-a-dia, podríem arribar a perdre la prespectiva de les coses i no adonar-nos d’això, que tan sols queden dos mesos per la diada del 8 de maig. I estic profundament orgullós de com de motivada està tota la colla i de les ganes que tenim d’arribar als objectius que nosaltres mateixos ens hem marcat com a col·lectiu, i que demostren que no es pot tenir més ambició de la que tenim, decidits tots a fer història. Penseu-hi bé: el 4d8 i el 3d7ps. És com quan algú escala un pic altíssim i ha treballat a fons durant tot l’ascens, superant amb nota dificultats que potser ni s’esperava, i ara es troba davant els últims 200 o 300 metres, els més difícils i perillosos de tots, però també els que el portaran a dalt de tot, al cim. I aquest és el moment on ens trobem, i no hem de dubtar ni un instant a l’hora de prendre la decisió, de prendre la determinació d’arribar allà on vulguem. I nosaltres ja sabem què és el que volem, oi? Veig la colla igual de motivada, i més encara, que a la tardor, però ara tinc la sensació (i la tinc jo, no vol dir que hagi de ser així) que ens trobem tots un xic accelerats, inquiets, hiper-tensionats. Potser saturats. És evident que per fer aquests castells que tan desitjem, que se’ns apareixen cada dia en somnis (almenys a mi), hem de treballar intensament, en tensió i concentració permanents. Però també és cert que el més important de tot és mantenir-nos serens i tranquils. Perquè podem fer-ho. Hem de recuperar, entre tots, els nivells d’assistència cada dimarts i dijous, però també aquellaconcentració freda i calmada dels assajos del primer quatrimestre, que tan d’èxit ens va donar. Ho recordeu? Quan érem capaços d’encadenar prova rere prova sense cap interrupció, amb un estat de concentració i treball permanent.

Per aixecar el que volem aixecar i arribar on volem arribar hem d’estar convençuts al 100% de que podem fer-ho, que en som capaços. No podem dubtar ni un instant. I ja hem demostrat que podem fer-ho, durant el primer tram de temporada i també a Perpinyà. La nostra pinya pot amb un 4d8 i un 3d7ps, el nostre tronc pot amb un 4d8 i un 3d7ps, la nostra canalla pot amb un 4d8 i un 3d7ps. Podem i ho sabem. I ara que ens trobem en aquest moment, és quan hem d’apretar el cul, serrar les dents, tancar ben fort els punys i fixar la mirada ininterrompudament allà on volem ser. Cada assaig l’hem de fer amb el 8 de maig a la ment, amb determinació. Però amb calma i serenament. Serà dur, duríssim. I molt cansat (però, què voleu? recordeu que són els últims 200 metres de l’escalada, els últims 2 mesos abans de la glòria). I en alguns moments patirem, i potser ens semblarà difícil arribar fins al final. Però ho aconseguirem. Jo no ho dubto. I vosaltres? Orgullós Hereu’09 dels Arreplegats de la Zona Universitària.

Assaig 21-04-09

Un de molts... Alba Vinyes i Lasso Un nom: Alba (però també responc per Albinha i Papioleta) Data de naixement: 11 d’abril del 1987 Una altra colla: Sóc dels Nens del Vendrell Des de quan ets arreplegada? Des de la temporada 2005-06 Un llibre: Tots els Harry Potter, en sóc una friki de cap a peus. Una pel·li: No sóc gaire de pel·lis, però de petita em va marcar molt ‘El silenci dels anyells’ (diria que tinc un trauma). Un color: El lila Un lloc on anar de vacances: Menorca (en Vespa!), però lluny dels guiris. Un animal: El gat Una cançó: ‘Poeta perdut’, de DDDP. Una cita: ‘La ignorància fa la felicitat’. Permet reflexionar molt sobre el món a mida que ens hem creat els humans. Un desig: Tenir una feina que em realitzi i em permeti gaudir de la vida. Una por: Perdre la gent que estimo Últim cop que has plorat: Dissabte passat Una part del teu cos: Podria dir... la

(o les) que em va fer guanyar un pre- 9 mi l’any passat a Perpinyà. Una part del cos del sexe contrari: La mirada, i la manera de caminar. Un menjar: Les crispetes!!!!! Un lloc de la casa: La terrassa, al racó on toca el sol. Què vols ser de gran? Feliç, com tothom, i estar satisfeta de mi mateixa. Posició castellera frustrada: Quart del pilar de sis Una beguda: El te amb llet de soja (calentet a l’hivern i amb gel a l’estiu) La millor farra de la teva vida: Sens dubte arreplegada, però no podria concretar quina... Destaco les festes post- aniversari/diada i les festes improvisades tipus comandu. Un dia de la setmana: El dijous Projecte de futur: Poder parlar i entendre l’àrab! Què t’emprenya? La gent que va de sobrada fent castells (i en general, per la vida). Banyera o dutxa? Dutxa, que s’ha d’estalviar aigua. Una ciutat: Cap! S’està molt millor fora de les ciutats, als pobles petits com El Papiolet... Un moment del dia: Abans d’anar a dormir, quan ja ho tens tot fet i pots relaxar-te uns minuts. Castell preferit: El pilar de 6, perquè és un repte, però m’ho passo molt bé

fent el 3 i el 4 amb agulla de terç al pilar. Una qualitat: La minuciositat en el que faig, i pensar que tot es pot millorar sempre. Un defecte: Que el meu estat d’ànim depengui tant de les emocions de cada moment. Vols dir alguna cosa més? Sí, que Arreplegats m’ha canviat (positivament) i segueix canviant-me, i que no canviaria aquesta experiència per res.

Assaig 17-03-09

4d6 de germanor, PerpinyĂ 27-02-09

Carta de la pubilla de Peprinyà 09 Sarah Carl Estimats Arreplegats i Arreplegades, He volgut escriure-vos unes cuatre línees des d’haver tornat de Perpinyà, però no he sabut exactament què volia dir ni com volia dir-ho - però ara que he vist la carta de l’Hereu he pensat que hauria de fer-ho ja! No hi ha gaire que puc afegir a les paraules de l’Hereu per animar-vos més sobre la nostra Diada i les nostres possibilitats - i tots ja sabem quines i que grans que són! - així que he pensat que intentaria dir alguna cosa des de la meva perspectiva particular. Sóc una putunovata!! ---> Això era una de les primeres coses que vaig dir a aquesta colla, però què vol dir exactament? És clar, vol dir que m’ho vaig passar de puta mare a Perpinyà, que m’he batejat, que tinc una samarreta que mola moltíssim, però també vol dir que tinc l’oportunitat única d’aprendre alguna cosa de cada prova de cada assaig, de cada conversació sobre castells que tinc amb algun de vosaltres. M’ha fet pensar en una paraula (que, miraculosament, he pogut trobar al meu diccionari anglès-català): neòfit. Segons l’IEC, neòfit vol dir: 1 m. i f. [LC] [RE] [AN] Persona que ha abraçat de poc una religió. Ara bé, potser això ens és apropiat (el Senyor Verd diria que sí!), però hi ha una altra definició que em resulta més familiar: “qualsevol nou participant en alguna activitat.” Un neòfit - o un novatu, com vulgueu - pot mirar les coses amb una mirada nova, la qual cosa a vegades és necessària quan es concentra tant en un objectiu com el nostre. Ara, quan comencem a preparar-nos seriosament per la Diada, potser alguns us sentiu, com ha dit l’Hereu, una mica saturats. Però jo us convido - us desafio! - a començar de nou, a ser novatus, neòfits, Arreplegats amb els ànims que SÉ que teniu de fer història, i de venir a cada prova de cada assaig amb aquests ànims presents en les vostres ments. Crec en nosaltres, en les nostres capacitats però potser encara més en la nostra ambició, que no m’ha deixat d’inspirar des de que vaig venir al meu primer assaig aquest octubre!! Com el meu professor de català em va dir l’any passat quan tenia dubtes sobre si podria venir aquí per un any, “Tens moltes possibilitats - no, possibilitats no - probabilitats.” Nosaltres en tenim també - ara, amunt!!

13 Ens veiem tots a assaig! - L’Orgullosa Pubilla (que encara no sap ben bé què és una Pubilla - ei, m’ho estic inventant!)

Assaig 17-03-09

BOIG PER TU - Sau A l’Arreplegator dic: Colla estic boig per tu, em passo els dies esperant l’actuació.

Fidels al Senyor Verd, fent castells amb passió, els Arreplegats serem sempre els millors.

Com no et puc estimar, si tan em fas vibrar? De verd i enfaixat, boig per tu.

Em quedaré atrapat ebri d’aquest color. De verd i enfaixat, boig per tu.

Som la canalla més hooligan i a la pinya que forts que estem. Els del tronc som super-herois i els castells mai els desmuntem: els descarreguem. De verd i enfaixat, boig per tu.

Plaça de la UdP 27-02-2009

Un de molts... Anna Massaneda ( àlias Mama Presi o Nedadora o Anna Xoriguera) Un nom: Llibert Data de naixement: 30 gener 1978.... millor que el recordeu com el Dia Mundial de la Pau !!! Una altra colla: Marrecs de Salt ! Des de quan ets arreplegada? Setembre de 2000 Un llibre: qualsevol llibre sobre la Guerra Civil Espanyola i posterior dictadura; és increïble com encara ens afecta avui en dia com a societat i que poca gent en parli Una pel·li: cap en concret Un color: verd o blau; de fet, qualsevol color que no sigui fosc o negre Un lloc on anar de vacances: ara mateix, Àfrica! Un animal: gats, per la seva independència Una cançó: Himne arreplegat! Una cita: per la ràbia que em fot sentir-la “qui t’estima et farà plorar” Un desig: mirar enrera i dir: “estic orgullosa del que he fet amb la meva vida” Una por: morir-me sola Últim cop que has plorat: ahir, escoltant les notícies Una part del teu cos: la meva pell, per la fantàstica relació d’amor-odi

que tenim des de fa més de 30 anys.. 15 Una part del cos del sexe contrari: l’esquena Un menjar: qualsevol que no hagi provat abans! Un lloc de la casa: terrasseta al vespre Què vols ser de gran? Sigui el que sigui, que ho sigui però feliç ! Posició castellera frustrada: fa anys hagués dit tronc de torre Una beguda: un bon vi negre, servit en copa La millor farra de la teva vida: algunes amb arreplegats tenen tela.... Un dia de la setmana: dissabte Projecte de futur: doncs no en tinc, m’agrada viure al moment, que és l’únic que tenim i el futur no sempre arriba.... Què t’emprenya? Els que només són amics per les bones i no per les dolentes Banyera o dutxa? Depèn del moment; dutxa al matí, banyera al vespre Una ciutat: visc a Barcelona però no visca Barcelona Un moment del dia: quan fas el vermut, sigui l’hora que sigui Castell preferit: qualsevol aixecat per sota Una qualitat: sinceritat, encara que el defecte que comporta és que no

sempre agrada el que dic! :-p Un defecte: confio massa amb la bona voluntat de la gent (i depèn de qui preguntis, la meva mala llet, el meu orgull... jeje) Valor, equilibri, força o seny? Valor, equilibri, força i seny ! Vols dir alguna cosa més? Millor que no, que quan començo a xerrar....

Santa Coloma de F. 2007

Moments Tani La pluja banya el parabrises i el renou de les gotes interromp el rum-rum monòton del motor per un moment. Els kilòmetres van passant a poc a poc tot i que l’autopista està prou buida com per córrer al límit permès amb el cotxe ple fins al capdamunt. Un a un, els teus companys de viatge s’han adormit, busques a la ràdio una emissora manualment, ets prou lluny com per haver desconnectat de la rutina i les pre-seleccionades a Barcelona ja no troben res, intentes no adormir-te. Tot i que tens molta son, ja no aguantes com abans una nit en blanc. Potser és llavors quan recordes algun moment del cap de setmana, alguna sensació incomparable com la que vas tenir al veure el primer tres de sis femení de la història castellera universitària, qui t’havia de dir que quedaria superat en tan sols uns minuts? Potser és llavors, quan recordes com, a la festa, sentir les cançons que havies cantat fa uns anys, amb altres arreplegats absents avui, et feia sentir com a casa, tot i no conèixer la meitat dels “nous” arreplegats. La mateixa sensació de familiaritat que sents al veure’t reconegut com a part del grup pels membres actius de la colla que no et coneixen, ets una caca, sí, però segueixes sent de la família, una família que no hauria arribat tan lluny sense les caques, ni castellerament ni social. A la meva època de casteller en actiu n’hi havia poques, però vam apendre d’elles i hi segueixo tenint una relació de familiaritat que sempre estranya la gent que no és de la colla. En algun punt d’aquesta divagació te n’adones que els teus companys de viatge encara dormen, ells tampoc han aguantat dues nits sense dormir, i els mires i te n’adones que el què acabes de pensar és exactament el què està passant en aquest moment. Al cotxe hi ha persones amb les que hi faries un viatge al voltant de món, i ja ho saps, però també en dus de les que no saps ni com es diuen, només coneixes el malnom que usem a Arreplegats per cridar-les. Això és l’esperit arreplegat, això que tenim en comú que és tan fort que ens fa poder compartir moments molt emotius, molt forts (basta recordeu la darrera fita arreplegada en què heu tingut l’honor de participar i sabreu el què vull dir). El cotxe segueix devorant kilòmetres i els companys dormen com angelets, estan moníssims, innocents, confiats. I el cap se’n torna a l’esperit arreplegat

i recorda altres articles de l’Arreplegator sobre el mateix tema, articles que haguessis pogut signar i que descriurien el què vols dir ara. I somrius, és com haver vist exactament el què volien dir els teus companys arreplegats ja fa generacions (arreplegades) i t’agrada. I esperes que hi hagi més articles com aquest en molts més anys que duri la colla. Visca’n els Arreplegats de la Zona Universitària Antoni Puig Palerm (Tani), Arrepelgat

pd5psc Festa de dia Arquitectura 24-04-09

Dessuadora arreplegada (m’encantaaaaaaaaaa!!)

El que fa la junta el matí de dissabte...

El que pot donar de si un pollastre...

Tres generacions de presidentes :)

5d7 (XIII Aniversari) Música- La farola, la farola Lletra- Arnau (putunuvatu!) 5d7, 5d7… 5d7, 5d7… 5d7, 5d7, 5d7, 5d7… 5d7! Tres cosas tiene mi colla que no las tienen Ganàpies acotxador i bona pinya i un tronc de puta mare! M’agraden els bons castells, m’agrada descarregar, el color que més m’agrada és el verd d’Arreplegats!

5d7, 5d7… 5d7, 5d7… 5d7, 5d7, 5d7, 5d7… 5d7! Un dia per l’Aniversari tota la colla va flipar… actuació inoblidable amb 5d7 per començar! Després el 4 amb l’agulla, el 3d7 ben clavadet, i per rematar la feina el vano enano del Kelet! 5d7, 5d7… 5d7, 5d7… 5d7, 5d7, 5d7, 5d7… 5d7!

Pilar de 4 Arreplegat i Mangoner, UdP 27-02-2009

PRIMER ANY A ARREPLEGATS Joan Bellés De la mateixa manera que el Senyor Verd castiga els putusnovatus que no es presenten a l’Arreplegator, no sé si passa el mateix amb els que no escriuen la crònica del seu primer any. Per si de cas aquí van alguns flashbacks... 4 de març, primer assaig a física, en Joan de Vilafranca em diu: ‘Com et dius?’ ‘Joan’ ‘No et pots dir Joan, ho sento, el tinc reservat. A veure... a on vius?’ ‘A deu minuts caminant’. I ja tenia mote per a la primera pinya, un pd4ps darrere de’n Tonyu i la primera actuació l’endemà, a camins. Passen unes setmanes i ve l’actuació al fòrum, on vaig descobrir moltes coses que arrepleguen: l’himne arreplegat, poms improvisats al metro, vaig aprendre a demanar la dimissió de la junta directiva dels Arreplegats, el cotxe del Tonyu, la 3A, el gel, el singstar... Després ja van venir les primeres diades: Xoriguers: la primera diada amb altres colles universitàries, passada al principi una mica per aigua però el sol va acabar eixugant les camises, i l’actuació digne. Marracos: potser érem pocs arreplegats però fer castells el dia del teu aniversari és del millor que hi ha. La nostra diada passada per aigua... ai... En aquestes diades em començo a fer una idea de la dificultat i importància que comporten els castells que va tirant Arreplegats, com el 4d7 i pd5, me n’adono que fer-los rutinaris a assaig no els converteix en més fàcils. Encara tinc l’espina clavada de no poder venir a aquella diada dels Ganàpies on es van tirar els castells que s’haurien d’haver tirat a la nostra diada, especialment pel colossal pd6f descarregat mentre visitava una fàbrica de coixinets de grafit :S. Escric i encara no ha arribat el 8 de maig, però puc apostar a que no serem menys tal com estem encarant la diada. Estiu: desconnexió temporal, fins i tot per Sant Fèlix, espero muntar-m’ho millor aquest estiu, i... tornem-hi! Una onada de putosnovatus nous a assaig increïble! Increïble també la primera actuació de la temporada per Sant Albert a física amb gincama posterior allà mateix. Poc abans començava a fer-me una idea del món casteller convencional a través de Castellers de Barcelona i Castellers de Sants per la Mercè i el concurs de castells. Festazu, després deixem petjada a les diades a Tarragona, Girona i ganàpies i acabem a casa firmant una actuació de somni, del mateix nivell que la gincama posterior (grup C

guanyador!) i la cançó creada per l’Arcadi i jo a l’examen de cançoner :D. Gener d’exàmens, Santa Eulàlia (per fi descobreixo el famós joc dels paperets!), febrer... Perpinyà! M’estalvio de fer crònica que ja n’hi haurà suficients en aquest mateix Arreplegator i podria enrollar-me massa. Només destaco el 3d6a descarregat de les metes, l’assaigAZU de la primera pinya de 4d8 fins quints i la caiguda del Jaume de la cadira (prou bona com per crear grup al facebook). Fins aquí el més significatiu del primer any. Primera conclusió: Jaume, moltíssimes gràcies per haver-me donat l’entrada a Arreplegats i al món casteller, aquell dia que estàvem al bar d’industrials com qui res. Encara que ja m’agradaven els castells abans, m’has obert la porta més gran que m’han obert mai com a mínim des que sóc universitari, d’un dia per l’altre de forma completament altruïsta. T’ho vaig agraïr en la meva carta de presentació, i ara que ha passat un any t’ho agraeïxo encara més. Segona: segurament ho sap tothom o la majoria, però una cosa que no tenia present abans de ser arreplegat és que a voltes, les coses menys planificades són les que surten millor, ho vaig descobrir en la meva primera farra arreplegada (després del fòrum): en marxar en Jaume després del sopar al xino, que s’havia d’aixecar d’hora per una pràctica de cotxe, em trobava completament descol·locat només amb arreplegats que amb prou feines acabava de conèixer. Tot i així, aquella nit que tenia intenció de fer bondat per estudiar pels examens parcials al matí la vaig acabar a les 7:00 abandonant la 3A. I en ser dimarts, a les 14:00 a assaig com a bon arreplegat! Res més, ara disfruteu de la diada, que, repeteixo, n’espero molt a nivell casteller i a nivell etílic. Salut i castells! Visca Arreplegats! Joan (10’)

pd4 a l’àrea de servei anant a Perpinyà 27-02-09

BALANÇ DE LA TEMPORADA: “Castells i moments innoblidables” Per a alguns membres de Canalla Tot i que a dia d’avui, 29 d’Abril, el darrer dia per enviar els articles al paginador de l’Arreplegator, som conscients que el millor encara ha de venir, hem volgut que alguns membres de canalla donguéssin la seva opinió del transcurs del 2n tram de temporada (des de Perpinyà fins avui). Queden encara castells d’insomni per descarregar, moments d’il·lusió, i festes per recordar; però amb aquest escrit volem fer memòria dels castells i moments que han marcat aquest 2n tram de temporada. També volem felicitar a tota la canalla per la feina feta! Neus Ramírez Bonay (Aixecadora titular) Doncs, què puc dir que ens vingui de nou? Poca cosa, una temporada esplèndida amb grans moments, castellerament parlant la diada passada va ser increïble, però el que ens queda per endavant i els assajos que estem fent són de por! Especialment em fa molta il·lusió el 3d7 ps, és una sensació increïble, i la meva posició, acotxadora, em dona una vivència privilegiada, un dia proposaré de gravar des d’allà dalt com va pujant tot. Però dels castells ja ens parla el cap de colla, jo parlaré de la primera diada de primavera, a Can Marraco. Després d’un bon assaig, arribem a Lleida, amb més calor de la esperada, i com no tenim res a fer, la canalla ens posem a fer-nos totes trenetes, si es que mira que en sóm de presumides! Esperant, esperant, com que era Sant Jordi, unes noies venen a

oferir-nos roses, i al Jaume que ens havia regalat una rosa a la Núria, a l’Ester 27 i a mi, se li va acudir fer-nos una foto els 4 amb les roses, però clar! La majoria eren al autocar! Així que sense pensar-ho massa s’apropa a les noies que venen roses i els hi demana, si ens deixa dues roses per la foto, i després els hi torna, les noies que no entenien res, desconcertades. Però les dots del nostres ex-hereu, van ser prou convincents, i al final, la venedora de roses (Aurora es deia?) no només ens va deixar les roses, sinó que ens va fer ella la foto. L’actuació, va estar prou bé pels que érem, cal destacar el pilar de 5 amb una nova alineació. Però l’espectacle comença quan la majoria vau marxar amb l’autocar. Una fideuà per sopar ben bona, molt bon rollo, i de seguida comencen a assignar grups per la gimcana, que realment va ser mooolt divertida, uns quants arreplegats vam tenir la sort d’anar al grup 4, juntament amb gent d’altres colles la mar de macos, i va resultar ser el millor amb diferència, que teníem himne i tot! I quina medalla més maca que vam guanyar! I a continuació, concerts i festa sense moderació, ens vam anar desperdigant, i a l’endemà, tornada cap a Barcelona, que hi ha actuació a arquitectura i toca fer un gran paper!. Pel camí anàvem explicant les diferents versions de la nit, i com no cantant... Sé galante, sé galanteeee! ( si voleu saber com sona, pregunteu al Jofre...)

Alguns membres de Canalla a Lleida

Núria Díaz i Llop (Enxaneta titular) Al llarg d’aquesta temporada, si hagués de dir el castell que més il·lusió m’ha fet, no sabria ben bé quin dir, perquè han sigut tants els castells que m’han fet posar la pell de gallina!. Potser diria el 5d7 de la diada, ja que era el meu 1r 5d7 amb la colla i el 1r 5d7 d’enxaneta; o el 3d7a d’Arquitectura, també el 1r de la colla i el 1r d’enxaneta; o el pd5ps (c) (tot i que em va fer moltísima més il·lusió quan el varem descarregar un dijous a assaig de pilars, al 3r intent). Però a l’assaig també he gaudit molt amb la prova de 3d6psn de Perpinyà, el 1r que feiem sencer; o el 3d7ps fins dosos, també de Perpinyà, sentint els crits de la pinya al aixecar-lo; o el 4d8 fins a quints, ja que era la 1a prova amb pinya seriosa de 4d8; i també el 1r 4d7n amb aixecadora pujant ja que vaig veure que el 4d8 anava prenent cada vegada més forma! I també em va fer molta il·lusió el 3d6a al concurs de metes, demostrant que som les millors!! De moments innoblidables, sempre recordaré la gimcanna de l’Aniversari, tots eufòrics celebrant el millor Aniversari d’Arreplegats, el viatge a Perpinyà amb el concurs de membres i metes i l’assaig amb Riveral, l’actuació de Tarragona, fent-hi el 1r castell de set allà (el 4d7) i on vaig notar que la colla estava més unida que mai; l’actuació d’Arquitectura estrenant dos castells nous, el pd5ps (c) i el 3d7a, les escapades del GAS (Grup Arreplegat Siuranenc) a Siurana.... i molts més!

Canalla Arreplegada, juntament amb la canalla del Mangoners, a Perpinyà

Mònica Batlle Carreras (Dosos titular) La temporada encara no ha acabat, i realment crec que els moments més inoblidables que viurem estan per arribar, però fent un balanç de la gran majoria de temporada que ja ha passat m’agradaria destacar forces moments intensos. Personalment he de destacar el 5d7 de la diada, ja que a part de ser el meu primer 5d7 a dosos i al rengle (posició que sempre he admirat molt), he de destacar que em vaig poder treure l’espineta que fa dos anys se’m va clavar. Arran de tots els assajos he adquirit una gran confiança en tots vosaltres, tant en el tronc com en la pinya i això m’ha permès pujar als castells sense patir, amb

valor i confiança. A destacar el concurs de metes&membres de Perpinyà on realment se’m van trencar molts esquemes de com fer castells...el 4d6n masculí va ser impressionant, nois! Els crits de la pinya aixecant el 3d7xs fins dosos... El 3d7a fet tant recentment, després de tants assajos intensos ja que era un castell que mai abans s’havia assajat, i els pocs poms que s’havien fet es veia com casi impossible que una enxaneta entrés a l’agulla... El pilar de 5 per sota de l’assaig i de l’actuació a Arquitectura ja que, com el 3xs, és un castell on participa tanta gent...que et fa posar la pell de gallina! El millor de tot per això han estat els assajos, on realment em fet moltes i grans proves com 3d7 fins acotxador, 4d7n amb acotxador

pujant, 3d7xs fins dosos, tots els 5d6n que hem descarregat a assaig quan tant sols fa un any era el màxim del màxim... Tenim un gran esperit d’autosuperació i això ens fa ser grans i fer els castells que fem! Tandebó el temps ens acompanyi, així com molta més gent als assajos, per fer realitat tants somnis de tants arreplegats... També volem felicitar a tota la canalla que s’ha estrenat en algun castell, tant a plaça com a l’assaig! Felicitats!! A destacar el pom del 1r 3d7a de la història arreplegada amb la Sílvia de dos obert, la Mònica al rengle, la Núria d’aixecadora i enxaneta a l’agulla, la Cinta d’enxaneta al 3, i la Herre de dosos del pilar. Cal a dir que les proves de 3d6an també hi anaven la Berta de dos obert i la Neus d’enxaneta. I també a destacar el 1r pd5ps carregat amb la Herre de dosos i la Núria d’enxaneta. També hem de felicitar la futura canalla del 4d8 que ha estat fent proves a l’assaig de 4d6n lleugers i 4d7n; de dosos la Mònica i la Cinta, d’acotxadora la Neus i d’enxaneta la Núria. I destacar l’estrena de l’Anna Tió de dosos del pd5. Enhorabona a tots i a continuar treballant de valent!

4d7 Festa de dia Arquitectura 24-04-09

Foto de germanor / PerpinyĂ 27-02-09

Carta d’una putanuvata Jana Hola tots Arreplegats i totes Arreplegades!!! Aquest és l’últim Arreplegator de la temporada, així doncs l’última oportunitat per presentar-me com a PUTUNOVATA d’aquesta temporada...sí, sí, ho sé, és una mica estrany presentar una putunovata ara, i encara més estrany és que ja no estic amb vsaltres :-( Suposo que ja sabeu que sóc la Jana [iana] de Praga i em presento en unes quantes preguntes que ja m’ha fet molta gent: 1ª: Com què parles català? Doncs, fa dos (ja quasi tres) anys vaig començar estudiar català a Praga. Després d’un any em van donar una beca perquè pogués estudiar i practicar català a l’estranger, així doncs a l’estiu 2007 vaig “baixar” cap a Catalunya i des de llavors vaig coneixent TOT (llengua, cultura...sobretot la cultura jejeje). 2ª: Per què fas castells? I com has conegut aquest fet? Per què!?!? Perquè m’encanta ferho!!! A l’estiu 2007 vaig veure primer cop els castells per la tele i als diaris...al curs que vaig fer ens van explicar una miqueta la teoria com es fan etc. etc.... al març de 2008 ens va visitar a Praga en Fèlix Miret, hi va fer un taller casteller i al final del taller vam fer un 3de9...el podeu veure en la foto jejeje En aquell moment ja sabia que vinTaller de castells a Praga a càrrec de dria a Barcelona com Erasmus...abans Fèlix Miret de començar el curs a la uni havia conegut la colla de Perpignyà...i al final

de l’estiu vaig anar a Vilafranca a la Festa Major...i després de conèixer molta 39 gent del vostre (ja el nostre) món vaig venir al primer assaig d’AZU.........que va passar després ja sabeu :-) 3ª: I ara, quan tornaràs? Aquesta, és la pregunta més complicada.... Alguns de vosaltres ja sabeu que volia venir a fer la festa del dia 8 amb vosaltres. Em sap moltíssim greu...ja ara sé que no podré venir...ja cinquena setmana estic malalta... :-( I clar, ara no sé quan hi hagi una propera vegada.... Per acabar...espero que la festa heu passat molt bé, que heu descarregat 3de8 i pilar de cinc...segur que sííí, que conec la colla molt bé :-) Moltíssimes gràcies pel temps inoblidable que podia passar amb vosaltres... un agraïment especial per al Jaume, que em va portar a la seva colla falconera, també (i clar, mai oblidaré clases d’estadística quan copiaves de mi jejejejeje). Doncs res...espero en una propera...I MOLT AVIAT!!! PD Aquí us deixo el link on estan penjades les meves fotos que vaig fer durant el mig any que estava a Catalunya: http://j-o-ana.rajce.net N’hi ha moltíssimes castelleres :-)

On sóc jo???

3d6ps Asaig 16-04-09

Els Arreplegats exploren Sud-Àfrica Anna, Pep i Sandra Hi havia una vegada dos arreplegats que van anar a veure una putunovatAZU al seu exili voluntari a Sud-Àfrica. Com cap dels tres tenia del tot clar què volia fer, van seguir la recomanació local i van planejar anar a Cape Town des de Johannesburg, on vivia l’exiliada. Però com seguien sense tenir del tot clar què fer, no van agafar bitllets d’avió amb previsió. Un cop es van reunir tots tres a Jo’burg van decidir llogar un cotxe (ja que els vols eren massa cars) i anar-hi conduint, així coneixien país. Però tampoc tenien cotxe, així que es van passar tot un dia a l’aeroport intentant trobar-ne un, una missió gairebé impossible ja que era Setmana Santa...però al final tot es va resoldre bé i van poder encarar els 1500km que els separaven del seu destí. Sent previsors van resoldre fer-lo en tres dies i parar-se a dormir en granjes tipus B&B. La primera va ser en el Free State, el més conservador (= racista) de totes les províncies sud-africanes. Allà els van adoctrinar en com es vivia millor durant el “temps dels blancs” i com aquest país s’aniria a la ruïna si només hi hagués un sol color de pell. Els van recomanar no anar a veure el poble en si, perquè estava molt degradat, però això els va animar més a visitar-lo. Després de deixar enrere el Free State, es van endinsar en la Northern Province i el desert. Carreteres rectes i rectes i més rectes enmig del segon desert més humit d’Àfrica, però desert al cap i a la fi. Van dormir en una granja reconvertida en lodge ja que la zona no permetia cultivar res ni tenir bestiar. De pasada van visitar el Karoo National Park, on es van trobar uns quants dinosaures, una tortuga terrestre enorme, estruços i algun antílop. Aquí van poder practicar les seves dots de paparazzis. Ja cap al vespre van arribar a les

muntanyes de l’oest i al passar una carena van deixar el desert enrere per trobar-se amb camps i camps de vinyes que refulgien de verd. Quan es va fer de nit, van poder veure Cape Town per primer cop. Llums i més llums que contrastraven amb la foscor de la nit anterior. A Cape havien reservat una habitació d’alberg i quan finalment el van trobar, es van quedar flipats. Era una casa colonial, reconvertida en alberg, acabada d’ignaugurar. L’habitació encara feia olor a pintura, els estris tenien el preu posat, la campana extractora no estava conectada a la sortida de fums...així que van decidir sopar fora, en el carrer més popular de Cape. Com era divendres a la nit, la zona estava a petar de gent dels estils més variats possibles. Els va permetre fer-se una idea de la ciutat: entre pija i surfera. Durant els dos dies que es van estar a la ciutat, van poder visitar, entre altres, Robben Island (la presó on es van estar en Mandela i en Desmon Tutu durant l’apartheid), i l’inici de Chapman’s Peak Drive (una carretera panoràmica espectacular). Contràriament al que pensa bona part de la població, el cap de “Bona Esperança” no és el que està situat més al sud del continent africà, sinó que aquest ‘mèrit’ és pel Cap Agulhas (on es barregen les aigües de l’Índic i l’Atlàntic. Així doncs, va tocar visita doble, als dos caps, amb pilar inclòs -que podríeu veure en foto si els guiris que hi van tirar (almenys hi havia 5 càmeres) foto ens l’haguessin passat, però a la pràctica van passar força de nosaltres i ens hem de conformar amb una de quan s’estava carregant-. L’anada havia estat massa fàcil i avorrida, per carreteres molt rectes; per això, per començar la tornada què era millor que una carretera de revolts, estreta i que serpentejava entre muntanyes? Aquesta ens va tornar progressivament al vell conegut Karoo, amb les seves rectes inacabables, que es van quedar enrere per anar a Philippolis, un poble que segons la guia, de les 90 cases que hi ha, 70 eren patrimoni nacional (que em perdoni la cambrera del pub pel meu anglès basto, però que realment no anava amb mala llet!) i on s’arriba per una

carretera plena de sots (potholes). A partir d’aquí, l’aventura ja encarava la seva recta final, prenent direcció Johannesburg ... ja estava? No, encara ens esperava una petita sorpresa per l’últim trajecte: la casa on va néixer Tolkien! I, sense paraules, francament, no hi aneu, no és un lloc de culte ni en queda una sola pedra (només hi ha uns grans magatzems) ... però nosaltres hi hem anat, tot això que tenim! Ah, i tampoc us fieu massa de la Lonely o de la Rough, totes dues fallen. Ja per acabar l’aventura, el mateix dia que l’Anna havia d’agafar l’avió es va aprofitar per anar a Soweto, el SOuth WEstern TOwnship de Johannesburg. Aquest és famós per la lluita que va protagonitzar contra els governs blancs de l’època de l’Apartheid. És un lloc on molts blancs del país recomanen no anar, catalogat com a perillós, però la impressió que va donar fou totalment diferent: gent disposada a acostar les posicions, actualment encara molt separades. A qui li quedarà sempre un record d’aquest lloc és en Pep, ja que va espatllar dues vegades la bici amb que anava. S’havia optat per aquest mitjà de transport per la proximitat amb la gent que hi viu. En total gairebé 5.000 quilòmetres voltant per país en cotxe, per veure’n encara una part petita, però molt recomanable! Anna, Pep i Sandra

4d6a PerpinyĂ 27-02-09

4 de molts...

Posició castellera frustrada: terç de 45 pilar L’entrevistat (el teu nom): Francesc Una beguda: whisky La millor farra de la teva vida: molFigueras tes farres arreplegades Un dia de la setmana: dijous Un nom: Figo Data de naixement: 1 de Juny del Projecte de futur: disfrutar de la vida 79 Una altra colla: Castellers de Què t’emprenya? Que la gent deixi la TresA feta una merda Vilafranca Des de quan ets arreplegat/da? Oc- Banyera o dutxa? dutxa Una ciutat: Petra tubre del 97 Un moment del dia: Un capvespre Un llibre: “Águilas y Cuervos” Una pel·li: la dels dilluns a la TresA d’estiu Castell preferit: torre Un color: El verd Un lloc on anar de vacances: arizo- Una qualitat: alguna, espero... Un defecte: rondino massa na, nevada i california Valor, equilibri, força o seny? valor Un animal: gat Una cançó: Someone else - Vols dir alguna cosa més? no Queensrÿche Una cita: sense risc no hi ha gloria Un desig: que tothom es faci soci de la TresA i aconseguim un local amb piscina, pistes de tenis, billars, sala de cine... Una por: les alçades Últim cop que has plorat: no ho recordo Una part del teu cos: les mans Una part del cos del sexe contrari: el melic Un menjar: fuet Un lloc de la casa: el llit Què vols ser de gran? feliç

Sexoscop

Balança: Necessites romanticisme Àries: Calent/a i ardent, no et talles a dojo i, per davant de tot, sentit-te ni un pèl: quan algú t’agrada, et creus estimat/ada. T’adaptes a qualsevol siamb el dret d’abordar-lo i fer-li saber tuació i només exigeixes ser ben tractat/ada. Diga-li a Leo i ho entendrà. el que sents. Molt bé amb Aquari. Taure: Els/Les mates callats/ades. Sembles hipertranquil i se’t pot confondre amb un/a Capricorn, amb qui aquesta setmana t’anirà molt bé, però al llit ets molt exigent.

Escorpí: Sembla mentida que un signe d’aigua, fred i calculador s’apassioni tan. Quan comences, no hi ha qui et pari: ets inesgotable. Molt bé amb Sagitari.

Geminis: Ets apassionat i t’agrada la varietat, però no t’aclares: o bé cabies de parella com de camisa (no castellera, s’entén) o tens moltes dificultats per escollir-lo/la. Et divertiràs amb Àries.

Sagitari: Apassionat/ada si, però el sexe no és la teva prioritat. Al llit ets molt independent i no et deixes dominar encara que estiguis profundament enamorat/ada. Uneix-te a Libra.

Càncer: Prefereixes els jocs previs, les carícies i les paraules tendres més que el polvo en sí. NO fas l’amor per esport, com molt bé sabrà Verge aquests dies.

Capricorn: El sexe no és una prioritat a la teva vida, però t’apassiona les persones especials que admires, sobre tot, les capacitats intel·lectuals. Prova amb Àries, i avia’m què passa...

Lleó: T’agrada que et reconeguin les teves habilitats. No suportes passar desapercebut, i si compleixes al llit, vols que t’ho diguin per, després, explicar-ho als teus amics/gues. Fliparàs amb Peixos.

Aquari: Les reflexions efímers no et van. Molt flexible i gens manaire; en canvi, a l’hora de viure amb algú necessites conservar la teva independència. Gèminis és una opció.

Bessons: Penses que fer l’amor és Verge: La teva capacitat d’anàlisis una demostració d’amor i no un acte salta pels aires quan et poses al llit, sexual. Ets molt sensible a les bones on necessites molt de carinyo i carí- maneres i carícies que se’t demostres cies. Com Taure, també les/els mates abans i després del polvet. Lleó ho sap. callada/at.

Passatemps Alba Galimany I aquí us deixo el típic, típic, molt típic...! que les definicions us porten a una gran paraula i/o frase pel mig… 1. Són els castellers col·locats entre el lateral d’un rengle i el lateral de l’altre rengle, entre crossa i crossa, que amb cada braç subjecten un segon diferent, obrint els seus braços en creu. Ha de ser molt alt per arribar-hi i evitar que els segons es desplacin lateralment. 2. Peça de roba de la indumentària castellera que se cenyeix al voltant de la cintura. 3. Aixecador, acotxador o també... 4. Color dels pantalons castellers (en plural) 5. Les acostumem a fer al principi de l’assaig per “escalfar” una mica, o també per ensenyar la gent nova aprendre a pujar. 6. Sense ells/es no tindríem el magnífic toc de Castells que tenim! 7. Aaaaarreplegats anirem caminant, al bar d’... (…) 8. Segona pinya del castell al pis de segons. 9. El què fa l’anxaneta quan arriba a dalt del castell i passa l’acotxador. 10. Un gran cap de setmana a la Catalunya Nord, que acostumem a fer al mes de Febrer, principis de Març. 11. Els PN’s segueixen sent la... 12. L’anxaneta aixeca la mà i fa l’… 13. Ho hem posat a dins del 4 i les metes la van començar a posar a dins del 3. A Arquitectura ja la vam posar dins d’un 3 de 7. Dit també d’una posició castellera. 14. Nosaltres la portem verda. 15. ... dimissió!! 16. Força, valor, equilibri i ...!

5d6 Diada dels Marracos / Lleida 23-04-09

Galetes d’avena amb trossos de xocolata Hallie Trauger Ingredients:* 240g mantega 180g sucre integral 100g sucre blanc 2 ous 5-10ml vainilla 200g farina 270g avenes 5ml bicarbonat de sodi 10ml canyella 3ml sal 300g xocolata, tallada en trossos petits Instruccions: Abans de preparar les galetes, cal que tots els ingredients siguin a temperatura ambient. Si és necessari, treu la mantega i els ous fora de la nevera durant algunes hores abans de l’hora de preparar la massa. Primer, escalfa el forn a uns 180 graus. Per començar la preparació, posa la mantega, el sucre integral i el sucre blanc en un bol prou gran per a contenir tots els ingredients. Amb una espàtula de goma, combina’ls fins que la mescla tingui una consistència suau i tota igual, de color groc pàl·lid. Bateu els ous amb una batedora, i afegeix-los juntament amb la vainilla a la mescla del sucre i la mantega, batent-ho tot junt amb una forquilla. A un altre bol més petit, barreja-hi la farina, les avenes, el bicarbonat de sodi, la canyella i la sal. Quan siguin tots ben combinats, afegeix aquesta mescla de mica en mica als ingredients mullats, remenant bé després de cada addició. Finalment, agrega els trossos de xocolata a la massa i agita-ho fins que es barregin completament.

Perquè les galetes tinguin una millor consistència, es recomana posar la massa a la nevera per refredar-la una estona (uns 30 minuts si hi ha prou temps) abans de coure-la al forn. També és pot conservar a la nevera fins a una setmana. A l’hora de coure les galetes, s’usa una safata de forn sense cap greix--no cal preparar-la amb mantega ni oli perquè n’hi ha prou dins les galetes. Amb dues culleres posa boles petites de la massa a la safata de forn, deixant prou espai entre totes que puguin créixer al forn sense tocar-se. Cou-les durant 25-30 minuts, i treu-les del forn quan estiguin només una mica morenes de les vores. Treu-les de la safata immediatament amb una espàtula, i deixeu-les refredar per alguns deu minuts. Finalment, gaudiu-ne! *Avís: totes les quantitats dels ingredients son traduccions de mesures nordamericanes...per això potser necessitaran algunes petites modificacions.

I després de les galetes, birres!

El cançoner... hehehe

L’arreplegator al camí de Santiago! Merci Sarah!

5d6 Universitat de perpinyĂ 27-02-09

ALL’S SEX MY KOWEN: Lliçons lingüístiques d’Arreplegats Sarah Carl Quan vaig començar a venir a Arreplegats, sabia que ajudaria el meu català, i, com vaig pensar, ha sigut així. Estic molt més còmoda parlant, escoltant, escrivint, fins i tot pensant en català que no pas al setembre, i em fa sentir molt orgullosa quan, de tant en tant, algú em diu, “Tu escrius el millor català a la pinya!” o el que el Tiru em va dir l’altre dia, “Sarah, sempre pots dir que parles millor català que els mossos que et van pegar!” (però això ja és una altra història…). Però encara més que això m’encanten els petits intercanvis lingüístics que vaig tenint amb la gent als assajos, a les festes, o en altres circumstàncies estranys… amb Arreplegats, mai saps el que acabaràs aprenent! Us poso alguns exemples: A part del vocabulari casteller i altres paraules directament relacionades amb castells (rapidament vaig deixar de confondre “davant” i “darrere”), gràcies a vosaltres he après una varietat de paraules que no hagues pensat que serien útils. Recordo molt bé l’assaig quan, de sobte, vaig entendre què volia dir “relliscar” – ja l’havia sentit prou mentre fèiem espatlleres… També hi havia el dia quan algun tabaler em va ensenyar la paraula “baqueta” i algú més (potser el Tonyu?) em va intentar convèncer: “Sarah, b(v)aquetes són vaques petites!” A vegades hi ha coses molt bàsiques que per alguna raó o altra no les sé – per exemple, quan havia de preguntar a la Núria com es deia “fregar” abans de fer-ho, o quan vaig preguntar al Jaume durant un assaig, “Com és el participi del verb caure?” “Caigut.” “No, no, volia dir el gerundi!” “Ah, doncs, caient!” “Molt bé – això és important per fer castells!” Tampoc no puc oblidar el dia quan – crec que era el Jaume també – m’estava explicant el joc de paperets, i com a exemple em va dir, “Podries preguntarme si tinc 3 mugrons…” Desafortunadament, jo no sabia què volia dir “mugrons.” “3 què??” I el Jaume, tot rient: “Em sembla que en anglès es diuen ‘naples’!” (De fet, no, es diuen “nipples”…)

Però a vegades la gent també vol parlar amb mi en anglès, o per practicar-lo o només perquè els fa gràcia intentar… així que he pogut ensenyar algunes coses també! Hi havia una estona quan tothom sempre em deia, “Yes we can!” (Vale, a mi m’agrada molt l’Obama, però ja ho he sentit prou!!) També quan he portat amigues americanes a assaig he sentit unes frases “angleses” interessants. Fent una espatllera: “Chest backward! Close your knees! Grow!” (Vaig pensar, grow? Ahh, “creix!” Té sentit, però no ho diries així en anglés…) Més tard, això va progressar a “Nipples backward!” (Ara recordes com es diuen “mugrons” en anglès, oi Jaume?) I la meva favorida: quan la meva amiga havia pujat sobre meu i el Jaume va anar a buscar algú més per pujar, ens va dir, “Be quiet!” “Jaume, ‘be quiet’ vol dir ‘calleu-vos’!” vaig respondre, pensant, però si no estem parlant!! “Ahh! Doncs, com es diu ‘estigues quiet’?” “Be calm!” Hi ha hagut algunes situacions en les quals tenia sentit que parlés en anglès, com durant el Superbowl, quan a més a més d’explicar les regles i el sistema de puntuació recordo intentant aclarir la diferència entre “sack”, “sock”, i “suck”, però també n’hi ha hagut en les quals no sé ben bé perquè ho he acabat fent. Per exemple, la primera vegada que vaig contar “Els tres porquets” en anglès, amb la resultat eventual del conte de la darrera edició de l’Arreplegator, o, en circumstàncies estranyament semblants, a la casa de la Núria a Altafulla, quan el Tonyu, el Jaume, l’Arnau i jo estàvem fent la migdiada (o això era l’idea) i el Tonyu em va demanar que cantés l’himne dels EUA. Vaig començar a cantar, i tots ells van començar a riure. Vaig preguntar, una mica indignada, “Per què esteu rient??” I el Tonyu em va contestar, “Per la situació – estem aquí, tots quatre en un mateix llit a Altafulla, i tu cantant l’himne dels Estats Units…” Llavors, sí, havia de riure també. Una cosa més i ja acabo. Aquella mateixa nit, a la festa d’aniversari de la Núria, em van posar una mena de prova lingüística. Crec que va començar amb el Xicot, qui em va dir una frase (que ell deia que era en anglès) que em va sonar més o menys així: “I sex my cohen.” No ho vaig entendre gens, i no em va ajudar quan el Xescu ho va repetir, afegint una altra que, segons em va semblar, tenia alguna cosa a veure amb un “pickle.” Tothom ho va anar repetint, i jo estava més i més frustrada perquè no ho entenia. Fins i tot em van dir, “Clar que sé què vol dir! Com que no ho saps?” Tenia un got on la Neus havia

escrit el meu nom, i en algun moment el Jaume hi va escriure la frase: “ALL’S 55 SEX MY KOWEN.” Evidentment això no em va ajudar gaire. Em va dir que l’havia d’endevinar durant la nit. Que frustrant!! Vaig començar a pensar que l’havien inventat, que no volia dir res. Però vaig trobar una pista: “ALL’S” en anglès seria pronunciat com “als,” però jo havia pensat que la primera paraula era “I.” “ALL” pronunciat en català sona com “I”… Amb una mica d’ajuda, vaig descobrir la frase, que definitivament NO era en anglès: “Alls secs mai couen.” L’única cosa que em va impedir d’endevinar-ho tot era que no sabia què volia dir el verb “coure” – jo pensava que era “Alls secs mai cauen” (preguntant-me, per què cauria cap all? I d’on??). Bé, encara que he descobert les paraules, no entenc ben bé el sentit de la frase… Per què no coure alls secs? O potser és més aviat metafòrica… en alguns casos és millor no preguntar; només complica la cosa. Però malgrat tot això, la veritat és que m’agrada molt poder viure així, entre llengües. Especialment amb amics com vosaltres – perquè se que encara que a vegades no m’expliqui bé o digui coses que semblen “touched by the mushroom,” ja m’entendreu!

Plaça de la UdP 27-02-2009

Perpinyà 2009 Mònica Jo mai havia anat a Perpinyà, jo mai havia fet concurs de metes i membres, jo mai havia fet festa de disfresses, jo mai havia gaudit tant de la vostra companyia fins aquest any... Molta gent m’ha preguntat sempre que com és que no hi havia anat mai si fa forces anys que soc arreplegada...estudiar, estudiar i estudiar...com sempre. Però aquest any vaig dir-me: de que serveix estudiar tant per ser arreplegada si no pots gaudir en tota l’essència el que vol dir ser arreplegada? Agafar el bus i marxar...i no em veu decebre pas! Arribar i fer una actuació magnífica pels que erem:p4, 5d6, 2d6, 4d6a, 2p4, i amb el castell de germanor amb els mangoners vem arrodonir un bon vincle d’amistat. Tot seguit s’havia de fer la columna de cada any. La columna per fer que? Per penjar l’enganxina!!! Hi havia 4 homes forts i cepats uns a sobre els altres i faltava algú una mica més petit per arribar a dalt i enganxar l’escut...no és que jo fos la més petita, però com que no havia fet mai una cosa així, em va fer gràcia provar-ho...CREC QUE MAI HAVIA FET UNA COLUMNA TANT ALTA!! I a sobre, un cop a dalt sentia veus que deien: no! No! Enganxa-la més amunt!!! I jo, que???? Al final la vaig enganxar dos ditets més amunt que la de l’any passat...sort, perquè sinó al baixar crec k m’haguessin pegat...:-S Després d’una tarda tranquil·leta ens vam tornar a enfaixar fer un petit assaig que es va convertir en dues hores o més de proves unes rere les altres..si es que som uns malalts dels castells!!! A la nit una festa poc animadeta fins que no va arribar la gent dels seus respectius assajos i, amb proves i concursos de tot tipus, em veu tornar a demostrar, que el que es veu a arreplegats no ho he vist mai a cap altre lloc!! Impressionant les ganes de sumar punts per un suposat concurs del qual no vaig veure la recompensa de guanyar...ni de perdre...jeje. Després d’un matí de dissabte una mica dispers ens vem ficar a fer la migdiada després de dinar...esperant l’assaig i el concurs...He de dir que realment tenia moltes ganes de saber el que es couria en aquest concurs tant comentat per tothom durant tot l’any...

L’assaig va ser impressionant per les proves que vem poder fer: 4d7n fins quints, 4d8 fins quints, 3d6nxs, 3d7xs fins dosos...(espero no equivocar-me en cap castell, però esque realment va ser tant impressionant que jo estava una mica colpida, emocionada i perquè no, espantada de saber que el que volem fer sortia a la llum per primera vegada a la realitat). Quan tots us veu transformar en superguerrers per aixecar aquell castell...la pell se’m va posar de gallina, els nervis a flor de pell...vaig baixar mig plorosa de tanta emoció acumulada...i tothom tranquil·litzant-me, vaaaaa que no passa res! Moltíssimes gràcies a tots!!! Sou collunuts! Les emocions fortes per aquella nit encara no havien acabat...i jo no sabia el que arribava... El concurs va començar després d’unes converses una mica aferrissades entre els portaveus de les metes i dels membres. Nois, no em poseu por al cos envoltant-nos i acorralant-nos!!! Quanta tensió!! Vem començar les metes amb un espectacular 3d6 que cap membre s’esperava que sortís tant bé. He de dir que nosaltres ens vem quedar realment espectants també. De repent es va veure com uns homenots que es pensaven que ja ho tenien tot guanyat, els picava l’orgull i deixaven la cervesa a la taula per enfaixar-se com deu mana...al torn dels membres ens van plantar un 3d6xs impressionant!!!!! Jo veia visions! Al nostre torn, malgrat les poquetes que érem per fer la pinya, vem decidir tirar amunt un 4d6...que realment també va ser impactant, mai s’havia fet una cosa així abans... Els membres, ens van plantar un 4d6n amb el que jo vaig A-L·L-U-C-I-NA-R! Que us he de dir, jo em treuria el barret 10000 vegades si fes falta, va ser increïble...sense paraules...veure allí dalt, a quarts, els germans Rius...on normalment estem acostumats a veure a una Anna Tió o una Alba Vinyes... Jo no m’ho podia creure!!!! Vem acabar els nostres castells amb el PRIMER 3D6a que s’ha fet a la història dels Arreplegats de la Zona Universitària, i amb l’orgull pels aires de ser METES! Els membres van acabar amb un 4d6a. A la ronda de pilars no vem poder amb el pd4n...i els membres ens van plantar un pd5f...que dir...jo ja no sabia ni que dir, ni que pensar sobre els castells... ni sobre la manera de fer-los... Destacar la impressionant agenollada per part dels membres a les metes després de casi cada castell, ser allà, davant de potser 30 senyors arreplegats, age

nollats i venerant-nos...encara se’m posa la pell de gallina!!! Crec que aquella nit vaig descobrir que ser Arreplegada m’agrada molt més del que em pensava... La festa de disfresses tampoc em va decebre gens, veient que casi tothom es va disfressar i...QUINES DISFRESSES! La gran llàstima d’aquest Perpinyà va ser la paella que, inesperadament, va bolcar...per sort en vem recuperar bona part i ens la vem poder mig menjar... Que bona que estava! Però, i si no hagués bolcat??? Ens haguéssim llepat realment els dits! Gràcies JoanPe i a tots els que veu col·laborar! Dons bé, sento no haver pogut resumir més tantes emocions que em van recórrer el cos durant aquells tres dies, sento no haver anat a Perpinyà des de que soc a la colla... però el que realment sento és que sou de p. mare, i que sou els millors castellers del mon...de LA MILLOR COLLA DEL MON! Som-hi Arreplegats...que el Maig...ai el Maig!!!!

Assaig 16-04-09

Perpinyà 01-03-09

Vano de 4, Perpinyà 27-02-09

pd4 durant el partit USAP - MHRC a lâ&#x20AC;&#x2122;estadi Aime Giral, 28-02-2009

www.arreplegats.cat

arreplegats@arreplegats.com Telf: 650 115 558

NO EM DONA LA GAMBA !

T R SU QUÍ ! S A D’ LON L O C