Arreplegator 63 by Pere S

ARREPLEGATOR NĂşmero 63

Novembre 2009 / Sant Albert

Primer 4d8 descarregat / Diada Arreplegats 8-Maig-2009

Paginador Pere III

Col·laboradors Xordi Arnau Cobo Montserrat Jaume Falconer Maria Roja Berta Joan Marc Isis Oriol Sarah Carl Panadès Kelet 10’ Blai Pau Xiquet Roc Aleix Astrid Fly Clara Pol Tonyu Sareta Airon Àfrica Ramis Dídac

I a tots aquells que heu fet les fotos que surten publicades en aqust número.

Tiratge

60 Exemplars

“Termotazu”

Termometre de dubtosa funcionalitat per substituir l’Índex que hi havia.

• El 4d8, si senyor, som més bons que la mare que ens va parir! • El 3d7ps, quin gran castell, com el vam patir, com el vam suar i com no, el vam descarregar! • La Montserrat, la putanovata que porta 3 articles al primer Arreplegator! No en recordo cap que hagi fet el mateix al primer número. • Que ja tenim pòsters de la temporada passada! I doble! Què més voleu? •Innpubwkmn nbibwdon onnwfnbò nonwnn onw ìnjbo cw vvairjlib (faltava espai, què volieu? No em mireu així!) • Que a la TresA hi falta gent, que tornin els dijous i el seu “arreplegat feliç”, que la gent s’apunti a les activitats i vingui els dilluns a veure “la peli” (a deixar les peeeeeles)!! • La “putada” que em va fer el CPET a l’últim arreplegator. Jo content com un mussol anant cap allà a buscar-los per dirme que no els havien fet. Va ser molt i molt descepcionant.

Editorial Paginador

Ja tornem a ser aquí! Siii primera actuació per posar-nos a prova, com haurà anat? Hem fet el que voliem? La gent s’ha ilusionat? Hem aconseguit enganyar un bon grapat de físics i químics perquè es posessin sota la pinya? La gràcia (o llàstima) d’aquestes coses (escriure articles una setmana abans) és que pot errar molt fàcilment, a Arreplegats no passa tan, diguem que es pot veure el progrés durant tots els dies d’assaig i en funció d’aquests es fa una actuació o una altra, sabent que ho hem donat tot per la colla, que alguns ens saltem classes (que coi, algunes són molt importants) per anar a fer allò que ens agrada viure a primera mà (o segona, o tercera,...) castells. L’última vegada a física hi vam fer una bona actuació, d’aquestes que et treus el barret. Potser la repetim i tot aquest cop, perquè no? Perdó, volia dir que la podem fins i tot superar. Però anem al que em toca. Parlar de l’Arreplegator. Jo m’alimento d’articles i coses que m’envieu (si també dels correus SPAM, de la Barbara que vol que la torni a trucar després de “hard sex and trouble” i del Sir McGee amb el seu supercasino on m’ha tocat un megapremi amb molts de zeros.) Necessito que m’escriviu coses i poder-les llegir, i seguir omplint les lleixes d’Arreplegators, com aquests malalts que no se com es diuen que els dona per arreplegar coses i acumular-les a casa, sense cap mena de lògica. No és el meu cas, però veieu per on vaig. És també l’eina que ens permet llegir més endavant i recordar fites inoblidables, tot i que l’espectacular 4d8 del Maig del 2009 va ser quelcom impossible d’oblidar!(em repeteixo amb els missatges com a paginador oi? Fins i tot jo ho noto!). Però al que dèiem, és important que la gent que passa per Arreplegats, ni que sigui un semestre, deixi el seu rastre per la colla. Per això tenim aquest fet característic d’universitaris que en un tres i no res ja et trobes fora (i justament quan millor t’hi trobaves) amb carrera i amb una feina de merda. Encara que hi ha uns quants Arreplegats que s’ho saben muntar bé per allargar la seva época universitaria. Felicitats novatos i novates per les vostres presentacions, de debò que no m’esperava que tants em féssiu cas, a la resta, gràcies gràcies i mil gràcies per fer l’Arreplegator gran com sempre. Mare meva, què us donen per ser tan collonuts?

Carta de la Sotspresi Berta

HOOOOLAAAAAA A TOOOOOOOOOOOOTS! Que bé, ja comença la nova temporada, i venen els assajos, i els novatus, i els no tant novatus disposats a reviure tot el que va ser l’any passat i altres anys, les diades a totes les comarques de Catalunya, i l’Aniversari!! Que bé, que bé, i com us estimo, Arreplegats! Un moment, però aquest text no l’havia d’escriure la Presi?? És que aquesta imitació es molt dolenta, oi? Buf, no sé què farem. És que la nostra estimada presidenta està ocupada amb els parcials de la seva carrera (perquè es veu que ara sí que fa una carrera de veritat), i m’ha demanat a mi que l’escrigui. I que dir de nou? Arribat el moment de començar una altra temporada, només puc parlar d’il·lusió, ganes i motivació. Il·lusió de veure els novatus/es descobrir la colla i com els que porten un any reviuen el que va ser una gran temporada, ganes de fer el que estigui a les nostres mans per tirar endavant tots els projectes que puguin millorar la colla, i motivació per anar cada dimarts i dijous a assaig (encara que en ocasions només pugui ser una breu estona); i per l’alegria que dóna agafar un cop més la faixa i la camisa entre setmana. Es hora de tornar a demostrar qui som: LA MILLOR COLLA… (us deixo acabar a vosaltres la frase, que ja en sabeu el final)! Berta, orgullosa sots-presidenta d’una colla que ja ha fet història.

Lleida 23-04-09

Carta del cap de colla Kelet

Arreplegats! Segona temporada com a Cap de Colla, després d’una temporada increïble, d’estar als niguls, somiar amb els grans castells que varem fer... Ara, ara toca posar-nos de nou a la feina, tornar a fer uns assajos dinàmics, moltes i bones proves, estar tots concentrats per la feina, escoltar als de pinyes quan ens criden i que no hagin de venir-nos a buscar, voltar bé les proves, estar atents al castell... No us ho agafeu com un sermó. Sincerament, estic molt content de com van els assajos, estem rodant a molta gent nova, la qual cosa vol dir que tenim molta gent preparada per fer castells grans i això és bo. Si seguim fent les coses bé i amb MOLTES GANES no hi haurà qui ens pari perquè som bons, molt bons, ELS MILLORS!!! Estam fent proves d’una gamma molt variada de castells, tenim un ventall molt ampli. Castells simples, compostos, per sota... Ara haurem actuat a Sant Albert (si el temps no s’ha tornat del tot boig) i segur que hem fet els primers castells de 7, molta gent s’haurà estrenat i per molts haurà estat una experiència nova. Aviat arribaran les diades, i una cosa hem de tenir ben clara, hem de ser capaços de fer com a mínim un castell de 7 allà on anem. Per començar, ja ens toca anar a fer un castell de 7 a Lleida ja que encara no n’hi hem fet cap i els Marracos fa anys que ens el demanen amb molta il·lusió. Per tant, quan tingueu al davant el calendari amb les actuacions ja podeu anar anul·lant els altres plans perquè hem d’anar a fer grans actuacions i, sobretot, després de l’actuació demostrar que tenim moltes ganes de Festa!! Ja ho varem dir, i pel XIVAniversari volem fer un aniversari amb el millor que sabem fer: GRANS CASTELLS. Aquest any serà el 17 de Desembre i serà una data més per recordar, només si tots li posem totes les ganes per fer-ho possible! Novates i Novatos, recordeu i memoritzeu que esteu en la MILLOR COLLA DEL MÓN i ara us toca viure, gaudir, implicar-vos...Sou el futur de la colla! Això és tot, seguim fent feina, fem-la bé i anem a per totes!!! Visca Arreplegats!! Kelet (Orgullós cap de colla dels Arreplegats de la Zona Universitària)

El cap de colla “cantant” troncs...

Assaig 5-11-09

I aquest estiu què??? Festes, castells, barrancs i cotxes! Jaume falconer

Dons la veritat és que tot hi haver passat la Mercè i portar tres setmanes de classe no sembla que l’estiu hagi acabat sinó que la gent continua amb ganes de festa i més festa! No pretenc fotre-us un rotllo de totes les festes de l’estiu però si que us n’explicaré algunes que a segur que a molts arreplegats ens han marcat... Per mi un dels grans caps de setmana d’estiu va començar amb el concert d’Escalivada a Sant Pere de Riudebitlles on a part del Llorenç estava ple de castellers de Vilafranca, Xicots, Moixiganguers, Falconers i la Jana que havia vingut de visita durant l’estiu des de Praga... Després d’una taja monumental i un cop acabat el concert vam decidir anar a la Llacuna, a continuar amb més festa, el problema era que a part d’anar torts érem dos més al cotxe així que a la Montserrat i a mi ens va tocar anar al maleter del cotxe del Tonyu tapats amb una manta...es va haver d’avortar la missió i desviar-nos fins a casa el Tiru a Torrelles de Foix ja que tot hi fer rotacions per anar al maleter no paràvem de baixar del cotxe per trallar. A l’endemà a casa el Tiru uns quants ens en vam anar cap a les Dous, un espai d’aigua natural congelada on pots fer-hi petits salts amb les roques i després d’aquest bany i de dinar vam arribar a l’actuació de Vilanova, anàvem amb el cotxe de la Núria de Sant Cugat. Sí, sí Núria d’aquesta història no te n’escapes!!! Vam aparcar al costat dels mossos i just al sortir del cotxe ens vam comprar un gelat a la mateixa cantonada i li dic: -Núria, t’has fixa’t on tens el cotxe?! –Si, si... Bé, l’actuació va acabar i me’n vaig anar cap a Barcelona... Tot just pujar al tren em truca la Núria... -Jaume, no trobo el cotxe! I Jo: -Com no l’has de trobar, pregunta per els mossos i el trobaràs al costat de la casa Camy de gelats. –Vale, vale, ara ho miro. Passa una estona i em truca però tot just agafar el telèfon i es talla la connexió així que vai decidir trucar-li quan va arribar a Barcelona i li dic: -que Núria?, ja has trobat el cotxe?? I ella: -No, i la meva mare està histèrica portem més d’una hora buscant el cotxe...I li torno a dir: mira els mossos des de la rotonda i a l’esquerra hi ha la casa dels gelats alli hi haurà el cotxe...finalment, deu mintus més tard el va aconseguir trobar! Núria, ets tot un espectacle xd! Va arribar la festa Major de Vilafranca i el que vaig estrenar cotxe vaig ser jo, fent pràctiques amb el Mikelet i la Núria, jo crec que vaig fer un record calant el cotxe 7 cops entre l’Esclat i cal Figarot, un trajecte que en cotxe dura menys de 4 minuts, i es que jo amb els cotxes també sóc un desastre. Després de l’espectacular FM vilafranquina, del Sopar Arreplegat, del 3d6a, del Ball de Gralles, d’anar pululant de casa en casa i de celebrar el primer 3d9fa, semblava que s’hagués acabat l’estiu...

Però encara quedaven 15 dies i uns quants Arreplegats que ens vam animar vam

marxar cap a la Catalunya Nord amb una expedició que portava el Marc de Sitges. Erem el Marc, el Tonyu, la Núria, l’Ester, la Montserrat, el 1001 i jo. Així que amb dos jeep’s plens de motxilles, sacs de dormir,... vam marxar cap al peu del Canigó a fer descens de barrancs i baixar el Llech. Un cop arribats allí després d’una petita excursió per aproximar-nos al riu vam embotir-nos dins del neopré i vam començar a baixar el riu fent rappels, salts d’uns 10 metres d’alçada, baixant tobogants d’aigua naturals, fent pilars dins de l’aigua i caient m’és duna vegada intentant fer el mateix que el Marc...si una cosa vam aprendre és que caminar per la paret només ho pots fer o si estàs dins de Matrix o si ets el Marc... sinó més val no provar-ho...quin ostiot! Després van anar cap a un refugi obert i ens vam acomodar i vam encendre la llar de foc i a mesura que es va fer de nit vam començar a fer jocs i a descollonar-nos de riure sense res...perquè no teníem ni papers, ni bolis, ni cartes...això sí ens vam muntar la nostre pròpia cercavila de festa major i vam representar tots els balls de la festa major i ens vam dedicar a fer sustos a uns que havien vingut a acampar i s’havien afegit al refugi entrant amb pilars de tres per les finestres! Va ser un cap de setmana de somni...fins hi tot es senten rumors que es va jugar al joc de la galeta, n’hi ha que tenen proves jajajaja! El següent no va ser menys sinó que gairebé sense voler-ho ens vam trobar altre cop cinc dels set que hi érem i vam anar a dinar a casa el Tonyu, la Núria va perdre el tren que la duia a Sant Cugat i no em parava d’insistir que la dugués a casa en cotxe, però era impossible, anàvem super beguts, així que després d’insistir i insistir vaig confiar amb ella i ella es va encarregar de conduir amb el meu cotxe... El problema va ser la setmana següent quan vaig anar a buscar el cotxe amb el Mikelet a Sant Cugat... Arribem a Sant Cugat i apreto el botó de la clau per obrir les portes i el cotxe no s’obria...l’obro manualment i veig que s’havien quedat les llums enceses...el primer que vaig fer va ser apagar-les i no dir-li res de res al Mikelet i fer veure que no havia sigut cap fallo humà sinó que la bateria s’havia descarregat sola així que vam trucar la Núria a vere si ella ens podia ajudar però no contestava...i vam començar a parar a gent a veure si amb les pinces ens podrien ajudar... Un noi ens va parar a ajudar i després se’n va afegir un altre i vam començar a moure el cotxe però clar, l’havíem de treure del carrer d’entrada de l’estació i vam fer un merder monumental que fins hi tot va passar dos cops la policia en moto i nosaltres parlant amb ells que ja solucionàvem el problema. Aleshores amb els cables finalment va arrencar el cotxe...llavors venia la part complicada arribar a l’autopista sense calar el cotxe...això si que era difícil...l’últim cop que havia anat amb el Mikelet l’havia calat 7 cops...així que vaig sortir de Sant Cugat fent una conducció una mica temerària entrant en tercera sense frenar a les rotondes i revolucionant un munt el cotxe per evitar que es calés...(Ara falta veure si no arriba cap multa ni res a casa...) Un cop a

l’autopista ja li vaig comentar al Mikelet que els llums s’havien quedat encesos, xd! quin riure...per sort vam arribar a Vilafranca. L’endemà al matí vaig tenir un altre problema, em van trucar i em van despertar, estava sol a Calafell i era la meva mare perquè l’anés buscar al tren...se’m va tancar la porta amb les claus a dins...total que sense res i amb la lleganya encara posada vaig haver de baixar a Barcelona mig en pijama per anar a buscar unes segones claus quan arribava a Barcelona em vaig adonar que tampoc tenia les claus del pis. Però això ja és una altra història. Finalment després d’un any de perdre-ho tot i ara que fa tot just un any que em van prendre la motxilla per la Mercè sembla que he tancat un cicle de coses negatives i per celebrar-ho la Núria i jo ja que ens entenem tant bé al volant dels cotxes ens apuntarem al Rally Falconer, ella farà de pilot i jo de copilot i que ningú ho dubti, la victòria serà nostre jajaja! Apa, que vagi bé!!! Que acabem de celebrar aquest Sant Albert que haurà anat de conya i amb ganes i força per tornar a fer una gran temporada! Ara i sempre, Visca Arreplegats!

Canigó 12 i 13-11-09

Barranc del Llech 12 i 13-11-09

Concert dâ&#x20AC;&#x2122;Escalivada a Sant Pere de Riudebitlles

Casa el Tiru a finals de juliol 2009

Santes de Matar贸

Assaig

Estimats Arreplegats i Arreplegades Maria Roja

Aquesta és la meva carta de presentaciò com a putanovata. ^^ Sòc la Maria (alias: Maria Roja), tinc 19 anys (ja casi 20) i vaig neixer a Saragossa i per circumstàncies de la vida he acabat a Barcelona estudiant i fent castells. Com vaig conèixer Arreplegats? Doncs la nostra estimadíssima Sandra (Moixi) em va enganyar per una actuació a Arquitectura. Al principi vaig pensar: Uala quina gràcia! ja que mai havia vist castells en directe. Em va agradar molt l’experiència i vaig començar a venir cada dimarts i dijous a assaig. Poc a poc Arreplegats es convertit en una droga que t’enganxa i sempre els vols veure i comenÁar a fer castells... diguéssim que m’hi he tornat completament depenent... encara recordo els mesos d’estiu sense poder veure ni fer castells, no podia esperar! Si tenia “mono” de castells em posava el 4d8 a l’ordinador! Però Arreplegats no és només castells, ho som tots i cadascú de nosaltres! Però no tot és felicitat, vull comunicar-vos que estar a Arreplegats m’ha costat mirades i comentaris estranys al meu país com: Xarnega! ya has perdido tus raices!En vez de tanto “castillos” baila jotas! o coses per l’estil, peró sempre dic: Faré castells, parlaré català peró sempre seré maña! Entalto Aragón! (Tonyu això és fabla)XD. Ah i aviso que no vull cap comentari com: “La virgen del Pilar és p******, perquè sóc capaç de matarrrr! XD Eh Xescu? Eh Jaume? Bé, doncs gràcies a tothom per ser com sou, hauríeu d’estar orgullosos perqué sou els únics amb qui parlo català XD (Ès que em fa vergonya U_U’) Bé, reis i reines ens veiem els dimarts (quan toqui) i dijous! Sexe, drogues i castells! Apa!

Assaig 9-10-09

CRÒNICA DEL QUATRE DE VUIT Arnau Cobo – Hereu III

Feia molts mesos que esperàvem aquell moment. Mentre en Jaume tancava la pinya jo mirava al meu voltant amb un nus a la gola. En aquells moments no em sentia l’estómac (ah, és que de debò tenia estómac?) però, malgrat tots aquests despropòsits de caire fisiològic, també és cert que feia dies que no em notava la ment tan i tan clara i decidida. I el fet d’estar mirant al meu voltant i veure que tots els meus companys i companyes presentaven una mateixa mirada, un mateix rostre, la mateixa expressió de convicció ferma i absoluta en allò que estàvem a punt de fer, feia que la meva pròpia convicció també augmentés per moments. -Rengles a tocar!- Vinga som-hi. Vaig alçar els braços per aferrar-me al Dídac i vaig incrustar el meu pit a l’esquena del Miquelet. A mida que en Jaume anava reclamant amb la seva veu potent la resta de cordons, notava com un cúmul de persones, de companys, d’amics, de motivacions, d’il·lusions, un cúmul de força, d’esperança (que vestim de color verd, collons!) com mil batecs de mil cors que es troben amb els nervis a flor de pell, m’anaven pressionant l’esquena, falcant definitivament aquella estructura màgica que començava a prendre forma i cos. Notava una sensació estranya. El temps avançava com a batzegades, d’una manera entre angoixant i trepidant, com en una muntanya russa. Tenia la impressió que no feia ni mitja hora que fèiem la reunió de Tècnica del dia abans, després de l’últim assaig, al Bar d’Industrials (la història d’Arreplegats ens reclamava! I ja es pot ben dir que les birres que vam buidar llavors van ser joioses de debò), segurament una de les reunions de Tècnica més multitudinàries, i de cop, hòstia!, però si ja sóc al metro, amb pantalons blancs i la camisa posada, a punt per tot! On s’havien ficat totes les hores anteriors? Si furgava amb força dins la meva memòria, podia recordar-me a mi mateix la tarda abans, ja al despatx de la colla, preparant amb en Xordi l’aigua de València i la pomada per l’endemà, i intentant calmar els nervis de la Sareta i la Berta, que semblava que s’haguessin tornat boges. Però en aquells moments, aquests records només eren com flaixos dispersos i inconnexes perquè, de sobte, uns peus feixucs com roques se’m van posar sobre les espatlles i unes mans van agafar-se a les meves. -Obrim mans!- En Pau, i amb ell la resta de segons, s’anaven col·locant sobre els baixos i esdevenien els bastions sobre els quals es bastiria el castell dels nostres somnis. Una nova veu va irrompre llavors en l’escena, una veu captivadora que acaparava tota l’atenció, la veu de l’Aina, la veu que manaria l’execució del castell. -Terços amunt!Vaig col·locar bé les mans al cul del Pau i vaig notar com la resta de mans feia el mateix, buscant la posició més idònia per tal de defensar el tronc a ultrança. Els peus d’en Milio van impulsar-se des de les meves espatlles i, després d’una breu avaluació i correcció de l’estat de tot plegat, en Kelet, cap de colla, i la resta de terços van validar

16 l’intent. -Quarts amunt!- Ja sonaven gralles! Mentre els quarts s’anaven enfilant a la

seva posició dominadora, les quints ja romanien preparades damunt nostre. -Aquí baix a totes, eh nois? A totes!- No ho dubtis, Herre. Si cal, ens hi deixarem la pell. Quints amunt!- Notava com les mans d’en Tobella falcaven amb força continguda els meus canells i vaig pensar en com hauríem de pencar tots a la descarregada. El que fes falta. -Dosos amunt!- Vaig alçar el cap un instant i vaig contemplar com tota la rengla s’erigia, inabastable, cap a l’infinit, i vaig tornar a dreçar la mirada cap endavant, amb els ulls fixes en algun punt inconcret, curull de concentració. -Acotxadora amunt!- La Neus ja estava pujant. Vinga colla, que ja queda menys! Les poques hòsties que em baixaven a les mans em semblaven com plomes al vent, crec que en aquells moments tots haguéssim estat capaços de suportar tones incomptables de pes, només amb la força del nostre ànim i amb la potència que ens atorgava l’escut que dúiem tan a prop del pit. -Enxaneta amunt!-, i una altra veu, -Vinga Núria, toca el cel!- Collons, Paretas, arreplegat quasi llegendari, com en saps d’arengar el personal. Ara sí que ja hi havia tota la carn a la graella. Alea jacta est. Poc després, sentia com les gralles tocaven l’aleta. Una mirada als ulls d’en Dídac, il·luminats, apretar el cul i serrar les dents i... Quatre de Vuit carregat! Vaig notar com una tremolor em recorria tota l’espina dorsal i, de fet, tota la pinya. Tots vam notar aquella sensació esplèndida i era ben veritat, havíem tocat el cel! Enmig d’una eufòria amb prou feines continguda i dels crits mig sufocats que emanaven del nucli del castell, notava en les pròpies mans com es descarregava el castell i un somriure se m’anava dibuixant lenta però ininterrompudament als llavis, alhora que notava un pessigolleig estrany als ulls. -Toma!- La Cinta ja havia tornat sobre nostre, això volia dir que ja baixaven quints! -Silenci, collons!Quedava tan poc ja, no podíem perdre-ho ara... Vaig notar com les quints descendien per les rengles i, quan ja van ser fora, com tota la gent de la plaça cridava i aplaudia. Va ser com si m’haguessin tret dos taps de les orelles, fins llavors només havia estat capaç de sentir el què passava dins del castell. Fins i tot les gralles m’havien semblat merament un eco llunyà i distant. Quan els quarts van haver acabat de baixar del castell i els terços van ensorrar-se d’alegria sobre la multitud, l’eufòria col·lectiva va arribar a tal magnitud que les lleis més bàsiques de la física van deixar de ser vàlides en el nostre entorn durant aquells instants. Tot es reduïa a un conglomerat de colors, crits, rialles, llàgrimes, somriures, plors, abraçades, emocions, petons... havíem descarregat el Quatre de Vuit! I aquell dia, el dia vuit de maig de l’any 2009, ens quedarà a tots nosaltres gravat al cor amb lletres d’or i per sempre més recordarem aquella gesta, aquella proesa fins llavors inimaginable per a molts, aquella demostració d’orgull i amor per una camisa, la nostra, i per una colla, els Arreplegats de la Zona Universitària.

Joan i Arnau

Carta d’una (puta)novata Montserrat

Lectores i lectors de l’Arreplegator!!!! (Ara mateix us regalo un somriure que no esteu veient, però hi és!) Bé doncs, cal que digui aquella paraula tant lletja per presentar-me o amb novata n’hi ha prou? Doncs això, que sóc una novata. Però com ja sabeu, fa un temps que rondo pels móns universitaris per seguir les vostres actuacions i assaigs. Em dic Montserrat i si el nom us resulta massa llarg, dieu- me com vulgueu (m’han batejat amb diversos noms, així que podeu escollir: Falconera? Puxi? Mon? Windows? Verge? ... feu volar la imaginació) però res de Montse, siusplau. Ara mateix, m’he posat a recordar i m’ha vingut a la memòria, no tant llunyana, el meu 1r assaig d’Arreplegats, sí, aquelles vacances de Nadal del 2007, que tot i ser pocs, vam ser suficients per a fer un pilar de 4ps que coronava jo mateixa (que no cal dir, que també va ser la meva 1a caiguda castellera). Però si busco una mica més endins dels meus records, l’ “aparició” (el nom s’ho val) d’Arreplegats a la meva vida, va ser l’agost del 2007. Jo tenia 15 anys i va ser gràcies a una colla d’amics important que tinc actualment, els Puretes, que us vaig descobrir. Quan em van explicar que un grup d’amics s’agrupaven per a fer castells i que no tenien canalla petita, quelcom estrany dins el meu interior es va despertar i vaig descobrir que, aquell somni que portava perseguint durant tants anys, es podia fer realitat: fer castells i ser falconera de Vilafranca era compatible. Vosaltres formeu part d’aquest somni, d’aquesta il·lusió, d’aquestes ganes d’arribar cada dia més amunt, d’autosuperar-nos. Per això, tinc ganes de compartir amb vosaltres aquest sentiment, vosaltres m’heu donat molt, jo procuraré donar-vos el que pugui, sentimentalment i castellerament parlant. Això és tot, família! Que maco que sona, eh. Si es que ja ho sabeu, una colla, una família. *Aquesta és la meva presentació, però al llarg d’aquest Arreplegator surten 2 articles més que vaig escriure al meu ftolog, un pel 4d8 i l’altre pel Senyor Verd. En Kelet i en Jaume em va proposar enviar-los i aquí estan...

Assaig 15-10-09

Carta d’un Putunovato Oriol

Hola arreplegats, sóc l’Oriol (de la Jove, de la Glòria, de Constantí,...) i sóc un putu novatu! No se ben bé què posar, o sigui que començaré per allò que no volia posar, i és que fa uns quants mesos jo encara era un anti-colles universitàries típic, d’aquells que quan em deien d’anar a pataquers els engegava a tots a pastar fang, però... les coses canvien i ara sóc el primer que es modifica horaris de classes per poder venir als assajos de dimarts i de dijous i va a fer un pilar de quatre sense tenir camisa a un correllengua on tothom passa de naltros, per un got de birra que no t’acabes bevent! Això si, quan arribi l’estiu tothom cap a les colles “normals”, no fotem! La veritat és que no vaig poder suportar un any sencer en que la Glòria, l’Ivó i l’Adrià m’expliquessin totes les farres arreplegades, més el xantatge i la pressió quan ja vaig saber que vindria a la UB, amb l’afegit que a la primera me la trobo també als dinars familiars, allò ja va ser insuportable (cop de llimona al cap inclòs). Per presentar-me una mica us puc dir que estudio un màster a la UB després d’haver fet Economia a la URV, sóc de Constantí (terra de naixement de 3 dels 8 castellers més mítics de la Vella al segle XIX, on s’ubica l’aeroport que hauria de dur el mateix nom, i poble on realment van néixer Gaudí, Juli Cèsar, el General Prim, els Pets i el primer Seguici del braç de Santa Tecla (3 dels 5 són falsos)). La meva colla de tota la vida és la Jove de Tarragona on faig/feia de graller i des de fa 4 anys també de casteller, (cosa que implica estar més hores al local que qualsevol d’aquells que després critiquen com sonen les gralles...enzes!), a més em podeu trobar tocant per aquí i per allà tot l’estiu, així vaig conèixer a la meva padrina, ses m...l’Aina!! que a més és mig pelacanyes (tarragonina per a no iniciats), amb tot el pedigrí que això suposa! Per acabar, he de dir que: 1.vaig al·lucinar en comprovar com alimentaven els dos tallets de pizza casa Tarradelles del sopar del putu novato, no em vaig engatar gens!!... 2.bravo pels assajos, bon rotllo i molta feina 3.dec ser jo que no hi estic acostumat però, quina pudor de merda de gos que fot la gespa! 4.no tenim cap matalasser entre nosaltes (clap, clap, clap!) 5.realment vau fer el 4 de 8 l’any passat? O_O! Apa, sempre que vingueu per aquelles terres del Francolí tindreu un llit (compartit només per a arreplegades), manteta, teulada, un gos al jardí i una ampolla de Xartrès a taula. Be arreplegat my friend. Visca els putus novatus, visca Arreplegats, i visca el Sr Verd!!

Oriol /Assaig 3-11-09

Assaig 15-10-09

Al senyor verd Montserrat

Estàvem allà plegats, en aquell subterrani que sempre he trobat tant fred i poc acollidor. De cop i volta es van apagar els llums. La gent reia i cridava, jo em vaig quedar muda i somrient. Vaig fer un viatge a aquell lloc anomenat Imaginació. Possiblement un retorn a la infantesa, a aquella innocència, la mateixa que quan érem petits ens permetia creure en la màgia del Nadal, en el Tió, en els Reis Mags de l’Orient i el pare Noel. Aquella màgia en la qual jo encara crec. El vaig veure i em vaig esperonar. El vaig veure. Notava que els ulls em brillaven. A poc a poc, es va apropar portat per quatre nois de la colla i es va situar al centre de la sala. Ell estava tapat i portava una espelma per tal de que el poguéssim veure una mica en aquella foscor. Vaig somriure i mirant al meu voltant, eufòrica, emocionada... No ho sé pas, vaig dir: uala, està aquí! Jo no l’havia vist mai, per a mi era un mite! El veieu? Hi havia gent que se’n reia de mi, pot ser perquè no deu ser massa normal que una persona de 17 anys cregui en el Senyor Verd com ho vaig fer jo. Però permeteu-me que us digui, que al dia d’avui, encara hi ha molta gent que creu en Déu i no ens sembla pas tant estrany. Jo crec en Sant Fèlix, en mi, i ara més que mai, en el Senyor Verd. Per a tu, Senyor Verd, perquè siguis a on siguis, possiblement a tot arreu, sé que ho llegiràs.

9d6 / Diada GanĂ pies 21-5-09

Carta d’un Putunovato Panadès

Hola a tots i totes, Això és una carta de presentació d’un que encara ni es considera putu novato... bàsicament no s’ho considera perquè per ser novato, n’has de saber una mica, i jo, per no saber, no sé ni els noms tècnics de la pinya (contrafort? vent? què?), ni si el 4d8 és un castell de quatre pisos i vuit persones o vuit pisos i quatre persones (per pis!?)... Bé amb això em refereixo a que aquests primers assaigs en els que he participat són el meu primer contacte amb el mon casteller, ni estic a cap altra colla, ni de petit n’havia fet... res, només, farà cosa de dos anys em van atrapar per ajudar a fer una pinya i vaig sentir tanta emoció i adrenalina que vaig pensar que allò valia la pena. Perquè m’he esperat dos anys? Fa dos anys treballava i seguia estudiant (arquitectura) bàsicament impossible compaginar horaris. L’any passat vaig marxar d’Erasmus a Portugal, i des de fora les coses es veuen diferent. Les tradicions catalanes afloren i les sents molt més properes, i com que de ballar sardanes ja ho he intentat, i sense gens d’èxit, m’he decidit a provar els castells. Amb tot, jo no espero progressar exponencialment dins “el castell” (suposo que el millor i més respectat és l’anxaneta, no? l’estructura piramidal... i tal) no penso ser mai anxaneta! ni tampoc pujar gaire amunt... la meva tasca, podríem dir, es limita a donar un cop de mà allà on es necessiti, si cal fer pinya, es fa pinya, si cal dissenyar una samarreta, s’intenta... entre les meves (com les de tots) limitacions horàries i físiques... la bona voluntat hi és! Ah! Em dic Roger Panadès, entre els arraplegats ja se m’ha obviat el nom i sóc “el pAnAdès”! Sóc de Barcelona ciutat, d’allà on s’acaba l’Eixample i Sants i Les Corts es disputen les voreres. Estic acabant la carrera d’Arquitectura a l’altra banda de la Diagonal i actualment no puc treballar perquè no hi ha feina. Ens veiem a plaça!

3d7a carregat / Diada GanĂ pies 21-5-09

Carta d’un putunovato Aleix

Hola colla! Espero no ser l’únic a qui han enredat per escriure aquesta secció, eh?... però com suposo que tots haureu passat per aquesta etapa arreplegada algun cop a la vida no em preocupa gaire.. :P!! Primer de tot em presentaré: em dic Aleix, sóc casteller del Poble Sec i estic estudiant Biologia...i és una sort perquè la meva facultat està molt a prop d’on assagem! Vaig venir a un parell d’assajos a l’estiu i... ho vaig tenir clar: volia ser arreplegat de la Zona Universitària! La gent que em coneix des de fa temps us podrà dir que des de que sé que hi ha una colla castellera a la UB he volgut formar-hi part. No us puc dir la raó de per què volia formar-hi part... però suposo que ja tenia planejat des de fa uns anys que volia estudiar biologia a la UB i, també, diverses veus m’havien explicat el bon rollo i el caliu que s’hi respirava a la colla...!! Cal dir també, que la persona que em va animar fins l’últim moment a venir a un assaig va ser la Sarah Carl! M’explicava cada història dels arreplegats a cada assaig.....: què si hem anat a una diada a Girona, què si hem fet una gimcana, què si alguns es van despullar per la diagonal... (en aquells moments no sabia si m’havia canviat de tema i em parlava d’una peli XXX o si em seguia parlant dels arreplegats...hehehe) Bé...no sé quantes línies havia d’escriure però..crec que ja he complert! Gràcies per tot! Ens seguirem veient pels assajos, actuacions...i com no, de festa !!! Visca els PUTUS NUVATUUUUS!!!!

Assaig 5-11-09

Carta d’un putunovato Fly

Ei, arreplegats! Sóc el Fly, tot i que el meu nom dispers (sense arreplegar) és Blai. Sóc de Granollers i estudio segon de Filosofia, carrera inútil on les n’hi hagi. La història de com vaig acabar arreplegant-me es remonta a fa uns quants anys, quan jo era un marrec que no aixecava un pam de terra i vaig entrar als Xics de Granollers. Fa tant de temps, en realitat, que no recordo ni com ni per què vaig entrar ni sortir un temps després. El cas és que quan vaig entrar a primer, l’any passat, i vaig saber de l’existència d’una colla castellera universitària, alguna cosa ja se’m va remoure, per així dir-ho, i vaig tenir la curiositat. Entre unes coses i altres, però, no vaig arribar a passar d’aquí. Cap a meitat de curs, però, vaig conèixer alguns bons homes d’Història, l’Arnau i el Pons, i aquests ja van anar posant més i més pressió sobre el gusanillo casteller, fins que el dia de la diada, quan el 4d8, jo vaig anar a veure-ho (siguem sincers, amb bastant convenciment que cauria), i al observar tal meravellós espectacle d’arquitectura humana el gusanillo va pujar fins a la meva orella i em va dir ‘tu has d’estar aquí’. I aquí estic. I com no sé què més dir ho deixo aquí. Ah, no, bé, com a nota, jo MAI he vist els dibuixos de Fly (encara que em sé més o menys l’opening: “corre i lluita sempre amb coratge, cavaller defensor del béé! (8)”. P.D.: Ja sé que dijous, en sentit estricte, no entra en “abans de dijous”, però espero que tampoc el “tard” entri en el “massa tard” (una mica de compassió per un pobre estudiant que ha de robar l’internet del veí quan aquest el deixa).

Carta d’un putunovato Blai

Bones em dic Blai i soc un novato, m’he decidit a escriure aquesta carta sota coacció per part dels organitzadors del Arreplegator, jeje. Doncs soc de Bar un poble de l’Alt Urgell, estudio enginyeria tècnica industrial especialitat en electricitat. I vaig decidir fer-me arreplegat el dia del correllengua de Sants a les 2 o les 3 de la matinada, al local dels castellers de Sants desprès de comentar amb alguns borinots, que l’any passat m’havia plantejat apuntar-m’he als Arreplegats, i va resultar que entre ells hi havia alguns arreplegats que hem van acabar de convèncer. Això és tot. Salut!

Carta d’un putunovato Roc

Hola sóc un puto novato i em dic Roc Mateu. Estudio el 2n curs de la carrera de Ciències Ambientals. De tota la vida m’han agradat els castells però sempre els havia vist des de fora, sense formar-ne part. I aquest any he vist la possibilitat de poder estar en una colla castellera i no m’ho he pensat dues vegades, així que he anat a parar als Arreplegats de la Zona Universitària. Tot s’ha de dir que si no hagués estat pel Kokito, no sé si hauria arribat a entrar a la colla, ja que va ser ell qui em va menjar el coco durant tot el curs de 1r de que anés als assajos i formés part de la colla. Però finalment vaig decidir que ho faria a partir de 2n. I aquí em teniu: ja sóc un puto novato! També formo part de la colla de Diables Keresus, i com a principals aficions/hobbies tinc el descens en bicicleta i l’escalada!! Tot i que tots els esports m’agraden, sobretot els esports de risc i aventura. Són genials!

carta d’un putunovato Airon

Hola, sóc un puto novato i em dic Josep Urpinas (conegut a la colla com Urpi; segons el Roma, Airon) i no he fet castells en la meva vida. Durant una llarga temporada l’Arnau em va estar “rallant”amb el tema fins que em va convèncer per anar a Sant Fèlix. Desde aleshores, el senyor verd m’ha acompanyat.

Carta d’una putuanovata Àfrica Ramis

Hola, em dic Àfrica i sóc una puta novata i no surto a la foto dels novatos. Fa dies (tres per ser més exactes) que penso què collons posar en aquestes línies, però ara, quan tot just falten 30 minuts per la hora límit d’enviar-ho, encara no sé que posar… així que improvisarem una miqueta! Em sembla que sols he pogut venir a 4 assajos i a la festa dels novatos, per descomptat! Però amb aquest poc temps Arreplegats m’ha ensenyat una cosa molt important: a negociar!! Si, si, a negociar!! Us ho explicaré… Resulta que a mi sempre m’havia agradat això dels castells i tal, però mai mai mai m’havia plantejat formar-ne part. Fins i tot quan vaig conèixer un noi, anomenat Jaume Torres, que no em parava de parlar d’Arreplegats i m’intentava convèncer, em vaig continuar mantenint-me’n al marge. No va ser fins al 3r any de la uni, que vaig coincidir amb ell a l’assignatura de dinàmica de sistemes, que aquest em va aconseguir entabanar; havíem d’entregar un exercici i jo no en tenia ni puuuuuta idea de com fer-lo, així que en Jaume em va dir que el dijous de 2 a 4 estaria a la gespa de davant d’empresarials, que si volia podia anar a recollir-li una fotocòpia de l’exercici per copiar-me’l. Aquell dia el molt CAPULLU ja m’estava esperant amb una faixa i una camisa i em va dir que si no m’ho posava no em donaria l’exercici… (de fet em va donar l’opció de no posar-me la camisa i que quan s’acabés l’assaig m’ho donaria, però no era una opció molt atractiva, donat que m’hauria d’esperar 2 hores sense fer res). Així que ja em teniu a Arreplegats!! En Jaume tenia raó: si venia un dia m’hi apuntaria. I res, que llavors resulta que a dinàmica hem de fer 3 entregables més, i clar, jo continuo sense tenir-ne ni puta idea, i el bon home d’en Dídac (que també fa l’assignatura) m’ha promès deixar-me copiar la resta d’entregables si per cada un li porto una noia a Arreplegats que sigui simpàtica i guapa (per demanar que no quedi…!). Ja n’he convençut dues, me’n falta una. Així que si alguna bona persona que llegeixi això vol formar part d’arreplegats (i preferiblement és una noia, sinó ja farem un “apanyo”…), que m’ho digui si us plau!! D’aquesta manera podré aconseguir que en Dídac em doni el quart lliurable!! Si llegiu això i no em voleu ajudar prepareu-vos per sentirvos culpables del meu suspès a dinàmica de sistemes…!! Bé, al final sembla que m’he enrotllat bastant, massa diria...! Espero no ser la única novata que ho hagi escrit! Ens veiem!!

4d7 / Diada Xoriguers 14-05-09

Carta d’una putuanovata

Clara

Hola! Em dic Clara tinc 18 anys i vinc d’Igualada... i, com no, sóc una Puto Novata, o un Puto Novatu o una Puta novatu… bé, ara ja no se ni què sóc... el cas es que es veu que tampoc em dic Clara ara... sinó que quan sóc arreplegada em dic: tatxaaaaaan ... Clara del Roma ... i perquè? Doncs perquè va ser el Roma qui em va entabanar per entrar a la colla... i de moment no em queixo! La qüestió és que jo mai havia fet castells fins fa un mes (és a dir, sóc arreplegada i JA ESTÀ), i estava convençuda que al cap de dues setmanes m’haurien fotut fora a puntades de peu, però es veu que encara aguanto i no tinc pas intenció de marxar :D! No cal que expliqui tota la meva vida no? A més d’aquí exactament 17 minuts s’acaba el temps per enviar la cartapresentacio_paginador (era algu així no?) i si no m’afanyo no se que pot arribar a passar (que després de veure i viure el sopar del novatu m’ho espero tot i més hahaha)!!! Visca els arreplegats i visca el Senyor Verd!!!

Assaig 15-10-09

Alguns putus novatos / Temporada 09-10 a lâ&#x20AC;&#x2122;assaig 5-11-09

S’illa blanca

Sareta, Dídac, Kelet, Pol i Tonyu És dilluns 10 d’agost, i desde el Barri de Sants surten 3 joves en direcció aeroport, la Sareta, el Dídac i el Tonyu. Pocs dies abans havien decidit, juntament amb un jove i un no tan jove, anar a passar uns dies a Eivissa. Arriba el primer kumandAZU a s’illa blanca, la Sareta i el Tonyu es fien d’el Dídac, que diu saber com arribar fins a casa seva (quin remei). Doncs sí, es diu que amb molta sort, va trobar casa seva a la primera (s’ha de tenir en compte que feia molts anys que no hi anava). Es disposa a ensenyar la casa on hipotèticament no dormirien. S’obre la porta tot grinyolant i, al ritme de la música, passa una bola de palla per davant dels joves. El Dídac especifica: “és la casa del moro! Aquí abans vivia un moro i quan va marxar, el meu pare li va dir que es podia endur el que volgués”. Sort que les rajoles són difícil de treure! Conclusió, tothom a dormir a la casa/despatx/pis franc/pis prohibit. Arriben dos joves més, el Kelet i el Pol, aquest últim va protagonitzar una escena molt tendre amb la Sareta, tot pelant cebes. Venien de Mallorca i el jove de Centelles estava feliç per haver fet el “negoci de la seva vida” quan va comprar una samarreta Paul Frank (és aquella del mono) per 0’5€. Ell era feliç amb això, i si ell era feliç, la resta també ho era. Després de dinar, tothom es disposa a fer el guiri i van a voltar per les muralles de Eivissa. Passejant entre els carrerons, el Kelet queda amb un amic seu i la seva xicota. Es reuneixen tots i la noia els fa cinc cèntims sobre s’illa. A partir d’aquí, els joves fan un planning sobre les vacances. És dimarts 11 d’agost, i els nostres protagonistes es lleven tard, fan el dinar, fan el ronsu, frguen els plats i marxen pel centre d’Eivissa. La Sareta i el Pol se’n van de botiguetes, tot compartint inquietuds. Tot el contrari que els altres tres, que també compartien inquietuds però aquesta vegada, en forma de trobar algun vehicle de lloger. No hi ha hagut sort, però si que comencen a concretar els plans dels dies següents. Es retroben tots i fan via cap a la Platja d’en Bossa per tal d’aconseguir alguns flyers. També es troben, com esperaven, aquell ambient pastillero que, de certa manera, caracteriza “la isla blanca”. La Sareta es fa amiga de tots els promotors de la zona, i la resta la vigilen perquè ningú se l’emporti. L’objectiu, tot s’ha de dir, era aconseguir entrada gratis per la festa de la Troya (gran amig@ del Pol) a Amnesia. Així doncs, la Sareta marxa amb un promotor a un cotxe, i aconsegueix unes xancletes d’Amnesia i 5 pases per la festa.

En aquell moment salten les alarmes de la nit, Carl Cox a Space? Robbie Rivera a Pri- 35 vilege? :S Finalment, amb molt de respecte, tots fan cas al Pol i la balança es declina cap a Privilege. Següent dilema de la nit: MOJITO. Tot és molt bonic, i és molt fàcil aconseguir alcohol, però que en dieu de la menta? Què en penseu? Pregunteu al Pol, a quants bars va haver d’anar a plorar... Sopar, mojitos, taxi i cap a Privilege. Per posar-vos una mica en situació, Privilege és la discoteca més gran del món, per tant s’esperaven un bon festival. Tot plegat deixava que desitjar, i va ser en aquell moment quan el Kelet i el Tonyu van fer allò que molesta tant: “Pol, veus com havíem d’anar a Carl Cox?”. És dimecres 12 d’agost, els nostres intrèpids amics es lleven relativament d’hora per dirigir-se al port. Un cop allà agafen un vaixell que els durà a Formentera (tonight tonight). Per fi (tot i no ser a Eivissa) troben transport, 3 scooters de 49cc que, teòricament, els portaran a través d’aquest meravellós paissatge que té Formentera. El primer que deicideixen fer és, creuar tota s’illa per veure el Far de la Mola. Seguidament, fent algunes parades, es dirigeixen a una caleta (teòricament amb poca gent) a prop del Caló des Mort. Allà, es banyen i passen un parell d’horetes ben relaxats. Quan decideixen marxar, comença una petita aventura per trobhar Sa Talaiassa. Comencen a creuar camps amb les scooters, fins que la que duia al Dídac i al Pol, diu prou. Ara toca arrossegar-la fins la carretera i trucar a la companyia. Passa una bona estona fins que no apareix una furgoneta amb una scooter de marca xinesa, que de ben segur també hauria portat problemes de bon matí. Ara posen destinació al Cap de Barvària, on es troben el majestuós Far de Barvària, a més de un home molt malalt (en el sentit figurat) a dins d’una cova fent pulseretes: “tios, os teneis que llevar un recuerdo del Cap de Barvària”. Això els va fer dubtar molt, ja que quan preguntaven de què estaven fets els collarets, aquest responia que eren dents de tauró d’Austràlia, o vèrtebres de ves a saber què, tot fent-se l’interessant. Molt record de Barvària, però l’únic que es feia allà era la fabricació... Continuen el seu viatge, dirigint-se a una altra platja, la qual van passar de llarg per la quantitat de gent que hi havia. A continuació, també es van dirigir a Ses Salines, i entre que era tard i els feien pagar pàrquing, van marxar cap al port. Un cop a Eivissa el Kelet truca a dos amics més, la Montse i el Tarraco. Aquests, els van a buscar amb un 4x4 i els porten a una cala molt poc explotada a prop de Cala de Portinatx, on es banyen una bona estona. Després, es dirigeixen a veure la posta de sol des d’un indret molt màgic, també. La Montse i el Tarraco tornen a la resta a Eivissa, i aquests sopen ràpid per anar a Amnesia. Sorgeix el Kumandu Crocks, integrat pel Pol i el Tonyu. Aquest tenia com a objectiu, aconseguir unes Crocks, a molt bon preu, per anar de festa. El Kumandu va tornar

36 a casa sense èxit.

Entre birres, riures i un dit trencat de la Sareta, entren a Amnesia pagant (menys de lo normal, però pagant), això vol dir que la Sareta no va acabar bé la feina... Allà dins, el Kelet es disposa a fer-los un préstec, és a dir, ell els pagava els cubates amb la seva targeta de crèdit, i la resta li tornava el dia següent. I us preguntareu perquè el Kelet es va oferir voluntari, molt fàcil, li feia una ilusió tremenda veure a la seva llibreta, una pàgina sencera que posés: AMNESIA, AMNESIA, AMNESIA, AMNESIA, AMNE....... Aquella nit, a part de la Troya (gran amig@ del Pol) hi havia festa de la espuma. La majoria es declina per la festa de la espuma, però el Pol i la Sareta van voltant. Així, quan van anar a la festa de la Troya (gran amig@ del Pol), van veure que començava un espectacle. Aquest espectacle va deixar al Pol moooooooooooolt tocat, tant és així, que quan van tornar amb la resta, ell no podia ni ballar, estava assegut i amb el cap baix. Van començar a llençar espuma i la pista va quedar totalment coberta d’aquesta. No podien ni respirar, era una batalla, contra el medi. Van sobreviure, però després d’allò ja van marxar. Hi havia algun que treia bombolles quan parlava... És dijous 13 d’agost, tothom es lleva tard, dinen, i es dirigeixen cap al centre a fer un tomb per matar el temps, ja que el Kelet i el Pol, marxaven per la tarda. Així aquests es despedeixen de la resta i agafen el vaixell cap a Mallorca. La resta segueixen tombant i tenint en compte que a la 01:00 havien de ser al aeroport, van matar el temps acompanyant al germà del Dídac, el Sergei, i a la seva nòvia a l’aeroport, unes hores abans, i sopant a un italià. Quan va arribar la hora van marxar. Quan van arribar a l’Aeroport, els van rebre el 6q i l’Uri de Vilafranca, que van portar a cadascú a casa seva. Els “taxistes” es van veure recompensats amb una ensaïmada de Eivissa jejeje.

Carta d’una putuanovata Astrid

Uoolaaa a tothom! Sóc una puta novata que es disposa a fer aquesta famosa carta de presentació que diuen que hem d’enviar avui abans de les 22.00. Em dic Astrid (m’he sentit a dir Nòrdica, però no és oficial), estic al 2n semestre de Física, sóc de Banyoles (això m’ho sentireu a dir més sovint) i estic visquent en un pis al centre centre de Barcelona, parada Liceu (Guirilàndia). Aquest passat octubre vaig començar a venir als primers assajos d’Arreplegats, i el perquè doncs... La veritat és que comença molt enrere. A mi des de petita que els castells m’agradaven molt, al llarg dels anys he anat a diferents diades a mirar, i sempre m’emociona veure l’ambient, l’esperit de superació,... que es viu en totes les colles. La cosa és, però, que a Banyoles (i en general a les comarques gironines) no hi ha gaire tradició, i entre altres coses que feia mai vaig tenir una oportunitat real de posarm’hi. L’any passat, vaig conèixer en Mora (per Arreplegats Ignasi) i el vaig enganyar per venir a fer de monitor de campaments amb el meu esplai (Escambell, del qual ara en sóc la Presiii!!). Vam estar parlant d’altres coses (entre cops i cops en manifestacions contra els atacs dels mossos en el moviment del Pla Bolonya =S) i em va dir que vingués amb Arreplegats. Vaig estar-m’ho pensant... i bé, per fi tenia l’oportunitat d’entrar en una colla, i ja ho veieu, aquí em teniu!!!

La veritat és que cada dia flipo més amb tot el que és Arreplegats, vull dir a part de castells, bon ambient i bona gent. Que si una revista, que si mil mails al dia (sísí, m’he fet un correu gmail només per Arreplegats i realment igualment no dono l’abast)

de Pinya, Folre, Junta, Materal o nosequi, que si números de loteria, que si la TresA 39 (que encara no tinc clar quan i qui hi va), que si ex-arreplegats, que si... En fi, suposo que mica en mica m’aniré enterant més de tot aquest moviment, però que sapigueu que estic molt motivada i tinc moltes ganes d’aquestes sortides que semblen tant mítiques com Perpinyà... I per començar, la setmana que ve a Sant Albert (la meva facultat!). Aleee ho deixo aquí, ens veiem d’aquí unes hores a assaig i després a festes de l’autònoma (aquest any il·legals =S). Visca Arreplegats!

Carta de la Pubilla Sarah Carl

I carry your heart with me (i carry it in my heart) -e e cummings “El meu país és tan petit, que sempre cap dintre el cor / si és que la vida et porta lluny d’aquí.” - Lluís Llach A la meva estimada colla, Us escric des de lluny, però, com sempre, us porto al cor. M’han demanat que escrigui quatre ratlles als putusnovatus d’enguany, i, encara que (encara) no els conec, la primera cosa que els vull dir és: Quina sort que teniu!! La temporada només està a punt de començar, i probablement ja us heu adonat de que l’experiència de ser Arreplegat/da és una cosa que us canviarà per sempre, que portareu amb vosaltres per molt de temps i on sigui… i si no us n’heu adonat, ja veureu! Com amb cada cosa que valgui la pena, hi haurà moments bons i moments difícils al llarg de l’any, però al cap i la fi el que teniu ara és una gran familia amb una passió comuna: els castells. I sí que en fem de grans! I als no-tan-nuvatus que ja em coneixen: l’ultim cop que vaig escriure un article a l’Arreplegator com a Pubilla us vaig dir que encara no sabia ben bé què era una pubilla i que m’ho estava inventant. Doncs, crec que això encara és cert, tot i que ara tinc una millor idea de què és i què pot ser una pubilla. M’ho estic inventant perquè no puc

fer el que m’agradaria fer quan veig els mails sobre les properes actuacions o els so- 41 pars, que és apuntar-me tan ràpid com puc! Que frustrant, no només perquè vull ser-hi, sino perquè em sento que hauria de ser-hi. Així que he de trobar maneres alternatives de ser Pubilla, i per sort, tinc vosaltres per ajudar-me i animar-me. Només sé que ser Arreplegada m’ha canviat, i em segueix canviant – encara estic intentant entendre exactament com. I encara que sigui difícil a vegades integrar això amb la meva vida aquí a Chicago, no ho canviaria per res. Un petó molt gran! Ens veiem al desembre!

Assaig 5-11-09

Comunicat “Volta bé”

Joan Bellés i Roca, deu minuts Aquest comunicat està dirigit a totes les persones que al llarg de la temporada hauran de voltar alguna prova en els assajos de castells i sabem que seran molts arreu de les universitats. Els volem explicar què significa voltar bé: significa col·locar les mans darrere l’Herre, l’Aina, l’Alba Vinyes, també darrere l’Anna Tió, la Maria, la Marta i de tots els components de tronc a qui faci falta. Voltar bé significa estar al lloro amb alegria perquè estàs preparat per a allò que més els agrada. Voltar bé significa sortir guanyant sempre, però això no és suficient: obliga, en el pitjor dels casos, a agafar la persona que voltes i a aconseguir no només l’aplaudiment dels teus sinó també l’aplaudiment de la facció agafada. Voltar bé és entendre que tu no ets l’estrella: l’estrella és ella. I sobretot, no oblidis mai per què les mans altes van davant a l’hora de voltar. Si entens això, volta les proves amb orgull. Sinó, no cal que voltis.

carta d’un putunovato Pau Xiquet

Hola, em dic Pau, també conegut com a Pau Xiquet, també conegut com a Saïd, també conegut com a Maricel i també conegut com a... un Puto Novato, tot i que jo no em consideri ni novato (tan sols he vingut a tres assajos!). Sóc de i visc a Reus però pujo tres-quatre dies la setmana a Barcelona perquè treballo just al costat d’on assegeu/em i a banda dóno classes a Obres públiques i Nàutica i estic intentant treure’m el doctorat d’Enginyeria Civil. Vaig venir a parar a Arreplegats perquè tenia curiositat per veure com assajàveu, com una opció per seguir vivint castells fora de la temporada castellera “ordinària” i arrel de conèixer un parell d’arreplegades: la Glòria, també dels Xiquets de Reus, i la Sarah, que em va fer anar a Chicago per portar-li un parell de samarretes (coses del Facebook).

Yeah!

Voler, poder Montserrat

Ells m’han ensenyat moltes coses. Bé, de fet, UNA de molt important que compta per moltes. Gent del meu voltant ja m’ho havia repetit varies vegades, ho havia sentit per la televisió, ho havia llegit en algun llibre de psicologia... però mai ho havia experimentat. Ara sí, ara ja no hi ha dubte. Aquesta colla d’arreplegats universitaris m’han ensenyat quin és el vertader poder de l’AMBICIÓ. El poder que ens donen les ganes de voler fer alguna cosa, les ganes i el fet de creure’t que hi pots arribar. M’han ensenyat que voler, és poder, més sovint del què ens pensem. Aquest any, els Arreplegats de la Zona Universitària s’han autosuperat, però a més, han superat moltes barreres que fins ara semblaven inimaginables i ja de pas, han deixat una petjada d’elefant en el l’àmbit casteller universitari, i digueu-me agosarada, però també en el món de les construccions humanes. I ara ja no hi ha cap dubte que quan creus que no hi arribaràs, que això és una “flipada”, “una anada d’olla”... No hi arribaràs. En canvi, si penses que és complicat, però et compromets a lluitar per aconseguir-ho; ningú t’assegura que hi arribis, però si no ho intentes, segur que no hi arribaràs. Fracasses? Sí, pot ser, però et tornes aixecar i endavant. Sempre ens han ensenyat i hem après que existeixen multitud de límits, i sabeu què? Ens han enganyat. Ara toca aprendre que les barreres són imaginàries. Ara, amb molt de valor, ganes, ambició, il·lusió, força, toca destruir-les i a la vegada, demostrar als altres que es poden destruir. [Un 4d8 i una escala de 8, per a mi ja signifiquen més que uns números i lletres ordenats, per a mi 4d8 i escala de 8 són unes de les claus del meu aprenentatge. I ara, la paraula “Arreplegats” ja significa més que una colla castellera universitària, més que un color (verd quiròfan), Arreplegats ja ocupa un espai considerable al meu cor, als meus pensaments i a la meva vida.] Gràcies a tots els AZUs.

Carta de presentació d’un putunuvatu Xordi

Hola arreplegades i arreplegats! Després de la meva segona temporada a Arreplegats i de tot el que hem passat junts aquests dos anys, i de forma més especial durant aquest últim, m’he autoimposat fer la carta de presentació (per fi!!!!) que hauria d’haver fet fa un temps. Així que allà va: Em dic Jordi Graells i sóc un (putu)novatu. De sobrenom Xordi. Estic estudiant Ciències de l’Educació Física i l’Esport a l’INEF Barcelona i de moment vaig pel segon curs. Sóc fill de Castellar del Vallès, un poble del Vallès occidental, situat entre Sabadell i Terrassa. Malauradament a Castellar no hi ha cap colla castellera i les poques coses que jo sabia del món casteller procedien dels Minyons i del que fent “zapping” podia a veure per la televisió dels Verds i de les colles de Valls. Sabia que era l’anxaneta, l’acotxador, els baixos, la pinya, el folre i les manilles i ja està. Com veieu la meva cultura castellerament parlant era gairebé nul·la. I per acabar-ho d’adobar no he anat mai a cap actuació castellera no universitària, cosa que avui, dia 9 de juny del 2009, encara no he fet i espero fer-ho ben aviat. El cas és que quan vaig entrar a la universitat, durant 2 mesos em van estar dient dia si dia també que anés un dia a assaig d’Arreplegats a fer castells, que m’ho passaria molt bé i que hi tornaria. I si senyors dit i fet! I com me n’alegro de que m’enredessin per anar a assaig! Crec que ha estat la decisió més encertada que he pres en els últims anys. I n’estic segur que no me’n penediré mai. He descobert un món totalment nou per a mi que m’ha encantat. I el que és més important de tot és que tot això ho he après al voltant d’una gent increïble i formidable. Que m’han ensenyat moltíssimes coses i que deuen haver tingut una paciència impressionant amb mi degut al meu analfabetisme casteller. A tots, MOLTES GRÀCIES! Salut, sexe i castells!

Xordi assaig 15-10-09

Assaig 7-5-09

CARTA d’una putunovata Isis

Hola sóc una puta Novata i em dic Isis. Estudio a l’escola Industrial i la veritat és que que ja fa un temps que us conec. Aquest any per fi sóc aquí a causa que la Maria (Alias: Txesca) em va infiltrar a la última diada de la temporada entre vosaltres. Vaig fer de contrafort al pastissot i després vai estar una estona amb l’animador.Vai AL· lUCINAR de tot plegat!. Aquell dia vaig decidir d’apuntar-me a fer pinya. Pd:Fins la gespa!

Assaig 5-11-09

8 Maig 09

CARTA d’un putunovato Joan Marc Ei hola! Soc en Joan Marc dels NENS DEL VENDRELL, no fa molt que estic dintre de la colla pero ja me adaptat perfectament, soc estudiant de segon curs de disseny industrial a l’escola d’art i de disseny “EINA”, centre vinculat ala UAB, a part dels estudis de disseny també he estudiat música amb anterioritat, 15 anys de estudis oficials de teoria músical, harmonia i instrument ( piano) a l’escola de música Pau Casals del vendrell, actualment nomes estudio instrument ( 4rt de grau elemental d’orgue). D’altre banda m’agrada el món del motor i ajudo al meu pare a arreglar motos classiques i a la vegada faig de monitor a nois i noies de 12 a 16 anys, perque aprenguin anar amb moto per la muntanya sigui qualsevol modalitat: enduro, trial o quad , també com a hobby faig trial outdoor. Actualment visc al Vendrell pero estudio a barcelona, algunes dades mes sobre mi: soc del barça i de la scuderia ferrari (anti-alonsos), m’agraden els lax’n busto, i altres grups de rock català i sobretot els llocs on hi ha bon ambient ajaja.

Assaig 3-11-09

Assaig 15-10-09

La bomba a 4 potes Quatre Arreplegats

Situació: local d’assaig, dijous, 16:30h, rotllana de gent, patates, olives (sense pinyol), Aquarius, crosanets de xocolata. Resultat? Un nou joc Arreplegat! Ni més ni menys! Benvolguts Arreplegats, aquí teniu EL nou jocAZU que revolucionarà la colla aquesta temporada. És un joc amb tots els ingredients adequats per convertir una nit avorrida en una gran festa, per escalfar l’ambient a la TresA un vespre d’hivern, per apretar aquell/a novatu/a que et fa ‘tilín’, o per preguntar aquelles xafarderies que només l’Aina sap. No és apte, però, per un sobretaula de Nadal, per animar una comunió o per celebrar els 85 anys de l’àvia (quedi clar). La idea dels seus creadors (que prefereixen mantenir-se en l’anonimat perquè el joc sigui de tota la colla) és que la seva primera aplicació pràctica, que sens dubte ha de ser avui, per Sant Albert, sigui a càrrec dels putus novatus 09-10. Es tracta que tots ells es reuneixin i comencin el joc, tot sota la supervisió dels AZUs més veterans que podran guiar-los en allò que no tinguin clar o donar-los instruccions en aquelles proves més delicades. Bé, aquí us deixem la idea original, és a les vostres mans que esdevingui el joc Arreplegat de l’any! Normes: 1.- És un joc de preguntes. 2.- Les preguntes han de començar per: “T’agradaria que...?” 3.- S’ha de marcar un temps límit per contestar les preguntes. 4.- S’ha de dir la veritat. 5.- Els participants han de seure en rotllana, intercalats els nois i les noies. 6.- Cadascú pregunta a qui té a la dreta 7.- Comença el noi de menys edat. 8.- Si no dius la veritat (o no vols respondre) t’has de treure una peça de roba. 9.- Si dius la veritat, t’has de fer una morrejada amb la persona que t’ha preguntat. 10.- Cada petó s’ha de fer en una postura diferent. 11.- Si algú no vol fer la morrejada (cosa que es considera vil i menyspreable) s’ha de treure una peça de roba. 12.- Si la morrejada dura menys de 5 segons les noies es corren un lloc cap a l’esquerra (en el cas que la ronda de preguntes vagi cap a la dreta). 13.- Al final de cada ronda es vota quin ha sigut la millor morrejada, i els dos implicats fan una pregunta a tothom (sense necessitat que hi hagi morregada en les respostes).

51 14.- Al final de cada ronda es canvia el sentit de les preguntes. 15.- Es poden incorporar noves normes sempre que decideixin per votació popular.

Apa, aquí el teniu, no ens direu que no ajuda a crear vincles d’amistat entre els novatus...!

5d7 Diada Arreplegats 8-5-09

2p5 simultanis / Diada Arreplegats 8-5-09

Sopar comiat de la Sarah 26-06-09

Dia u

Arreplegator News El dia 1 d’Octubre es va muntar una parada amb informació de la colla davant de la biblioteca de la UPC (Campus Nord) amb la resta d’associacions que formen l’edifici Omega (on tenim el despatx de la colla, vaja). Aquí unes proves de l’activitat (entre les partides de badminton i la Wii que hi havia instalat més avall que nosaltres).

La taula plena de material promocional

Un grup de fibers (joves) es van acostar atrets per la màgia dels castells!

Preparant la diada televisada per internet 8-5-09

Celebrant la grandĂssima diada! 8-5-09

3d7ps / Diada Arreplegats 8-5-09

Arreplegats a l’actuació de la Mercè 2009

La revista no es fa responsable de l’opinió expresada per els seus col·laboradors

www.arreplegats.cat arreplegats@arreplegats.com Telf: 650 115 558