3d7
Diada Pataquers / 19-11-09
Paginador Pere III
Col·laboradors Sareta Kelet Eulàlia Falconetti International Azu’s Jordi Joves Arnau Cobo Olot Abuelo Jaume Falconer Núria Díaz Sarah Carl Xica 10’ Urpi Xordi
“Termotazu”
Termometre de dubtosa funcionalitat per substituir l’Índex que hi havia.
• Les pubilles, les pubilles, tenim unes pubilles que no ens les mereixem! • Sant Albert i els motivats de putusnovatos a les proves! Que grans que sou! • Ser soci de la TresA! Un privilegi difícil de quantificar i que no us decebrà! • La resposta de la colla a aquest número, la varietat d’articles, el contingut i la tornada d’articles anònims... no va ser precisament per això que vam tenir un pique amb uns cabrons? • Les ulleres d’en Roma a base de palles! (Palles de les de beure... de les de plàstic i primes!) Bé, millor mireu la foto que hi ha dins d’aquest Arreplegator per evitar mals entesos...
I a tots aquells que heu fet les fotos que surten publicades en aqust número.
Tiratge
100 Exemplars
• Porto maquetant des del Novembre (Arreplegator 63 i Cançoner) i n’estic fins els ous, no penso tocar res fins... ostia, fins el Febrer només? Com, que si anem de viatge a Praga, en farem un especial? Que en Jaume ja ha començat a escriure’l i va per la pàgina 25? AAAAGGGH! La revista no es fa responsable de l’opinió expresada per els seus col·laboradors
Editorial Paginador
Si,si, la portada,... entenc qualsevol mena de comentari. Ha sigut una portada feta sobre la marxa... un vespre, després de la reuniò de junta, amb en Xordi vam comentar que per aquest Aniversari faria un any que uns cabrons van cremar uns Arreplegators al pati dels menjadors de l’Arti Solar. Com que feia un any, s’havia de celebrar. No acabava de veure amb bons ulls això de “celebrar-ho” però per si de cas, vaig fer un dibuixet intentant treure el màxim de suc del que ja vaig fer per Perpinyà (número 61). Anaven passant dies i tornant de l’assaig hi afegia alguna cosa: el tanga de la Iris, un “lagartu” intoxicat, la presi histèrica (guapa!), l’apadrinament de pòsters, l’entrevista amb en Segura... Pot ser millor o pitjor, però si que té un sentit, crec que val com a portada, i així ha quedat. Respecte aquest número, i com passa sempre que s’acosta l’aniversari, és d’agrair la gent que envia articles quan no fa res n’havia escrit un altre o que aquest cop s’han decidit fer-ho per la causa que sigui, gràcies a tots, feu que l’Arreplegator sigui una molt més que uns fulls grapats. Hi doneu forma, sentit, emoció i sobretot, contagieu l’esperit Arreplegat a tots aquells que el llegeixen. La veritat és que no ens podem queixar, tothom s’ha esplaiat el que ha sabut i no m’ho esperava ni de conya. El que em fa més mal és que: si no hi ha un miracle-d’or, no hi hauran fotos de l’actuació de Física, ja em sap greu, fallo meu per no buscar-les a temps! Per acabar, voldria començar a avisar que l’Arrplegator hauria de canviar de mans. No es tracta de tenir un grup de gent dedicada insistir que la gent escrigui, això dependrà de cada un dels Arreplegats i Arreplegades del moment, es tracta de buscar algú que ho aglutini tot i ho munti, no és una feina complicada i amb un flis-flas ho pots tenir fet. A més a més ho podeu fer servir per lligar, segur que hi ha moltes noies i nois interessats/des en lligar-se un paginador/ra!
Ella: I tu què fas? Ell: Jo? Sóc el Paginador de la revista de la millor colla del món. Ella: En serio?? Oooh, m’ensenyes un Arreplegator? Ell: Mmm, en tinc uns quants a casa? Els vols veure? Ella: Vale. (Ho veieu? genial oi?)
Vinga Arreplegats, a gaudir de l’Aniversari i celebreu el GRAN 2009!
Carta de la presidenta Sareta
Arreplegats i Arreplegades!! Arriba la carta de la presi... (sense aquesta benviguda ja no em podrieu imitar, però com avui és l’Aniversari us deixo va...) Uolaaaaaaaaaaaaaaa!! Després d’un any fantàstic: fer els millors castells de la nostra història, gairebé a tocar el cel amb el grandiós 4de8, repetir Perpinyà i aquest cop amb una nova colla com són els Mangoners que ens van acollir meravellosament, anar a les diades per fer els millors castells i rebentar les festes fins a la matinada, el sopar d’inici i de final de temporada als Xinos amb els poms sobre les taules, les congues fins als lavabos, els pilars de comiat, el miracle..., el sopar del novato i el del 4de8 amb el que el Senyor Verd ens felicita i ens dóna ànims i forces per posar-nos més metes i superantnos dia a dia... Aquest any toca repetir, amb més ganes, més força i més energia que mai. Avui és el XIV Aniversari, així que felicito a tots els arreplegats i arreplegades ja que avui fem 14 anys, FELICITATS! Només queda un any pel XV i la comissió ja està en funcionament i estan començant a preparar coses, tenen moltes sorpreses preparades per l’any que ve (si algú té alguna idea que no dubti en entrar-hi). I aquest any a més a més, ens anem de viatge, si si ho heu sentit bé: després de 5 anys, Arreplegats marxa de viatge més enllà de la Catalunya Nord. Més concretament, anem a Praga i a més, en avió (cuideu de la presi que té por als avions :S). Allà anem a fer una actuació de castells per a tots els txecs que es vulguin apropar a la plaça, un taller per als universitaris, una xerrada i després de fer tanta feina, de festa allà on vulguem, em de transmetre els valor dels castells, força, l’equilibri, valor i seny per tota la ciutat i tenyir-la de color verd. L’any passat va ser esplèndid, la colla no té suficients diners per pagar tants pòsters com castells nous s’han realitzat, espero que aquest any es repeteixi, que siguem molta gent als assajos, encara més gent de la que hem sigut fins ara, així que engresqueu als amics, parents, companys de classe, novius/es, rollos... per a fer que Arreplegats creixi cada dia una mica més.
Confio en vosaltres Arreplegats per fer créixer la colla, per esforçar-vos i fer cada dia castells més grans, per fer les millors farres de la meva vida, per poder viatjar fins a Praga amb la millor companyia del món, per a fer possible el dinar de la diada i de l’Aniversari (gràcies per bullir pasta), per ajudar en totes les tasques que es duen a terme a Perpinyà, per fer les barreges i fer possible el miracle... i us encomano aquesta missió perquè sou els millors castellers de la història, estic molt orgullosa de ser la vostra presidenta. Per acabar, vull agrair la feina que estan fent la Berta per la colla, perquè jo sense ella no seria ningú, està allà tan en els bons moments com en els mals moments. A l’Etor que va entrar a junta sense demanar-li i està sent un gran secretari, juntament amb el Deumi que ha après molt ràpid a fer de tresorer. Al Xordi i a la Neus per poder tirar endavant la feina de material: fer els escuts, demanar camises, vendre el merchandising, dur a terme les futures dessuadores... A la Maria Rojas i al Pere III per fer uns pòsters i uns díptics de promoció de la colla tan xulos. Al Dídac per dur a terme la feina de cap de comissions tot i que no para de queixar-se (amb amor i carinyo :P). Al capo i a tota la tècnica per preparar tots els castells fins al més mínim detall per a que les actuacions surtin perfectes. I al Jaume per implicar-se tant en la colla. Un petunet per a cadascun de vosaltres (si em veieu per l’Aniversari me’l demaneu) i una abraçada ben merescuda després de tota la feina que esteu duent a terme per la colla. AAAAAAAAAAAAArreplegats anirem caminant... Ens veiem a l’Aniversari!! P.D.: Espero que ja sapigueu totes les cançons del cançoner que no vull parar d’escoltar-les.
Carta del cap de colla Kelet
“Potser el secret és que no hi ha secret i aquest camí l’hem fet tantes vegades que ja ningú no se’n sorprèn; potser caldria que trenquéssim la rutina fent algun gest desmesurat, alguna sublimitat que capgirés la història.” Potser si que se’ns ha oblidat el que costa arribar fins on estem, potser estem massa ben acostumats, hem tingut un temps de bonança i encara el tenim. Crec que ara és el moment de que tots ens parem a reflexionar sobre el que tenim, de ser conscients de que som molt afortunats de tenir el que tenim i, sobretot, de saber que tenim el poder (en les nostres mans) de conservar-ho i, al mateix temps, de fer-ho encara més gran. No és fàcil fer els castells que fem encara que ho sembli, ens ha costat molt d’esforç i suor arribar fins aquí, segurament aquesta suor sigui de gent que ni heu vist, que ni sabeu qui son, persones anònimes que han passat per aquesta colla, persones anònimes que han deixat el seu petit gra de sorra per a deixar-nos això a nosaltres, anys d’esforços per arribar a on som (on volem estar). Ara ens toca suar a nosaltres per tirar endavant el nom d’Arreplegats. Siguem conscients de la dificultat de tenir les pinyes que tenim, de tenir els troncs que tenim, de tenir aquesta canalla, de ser la gentada que som, de creure’ns que no hi ha res impossible, de no posar-nos límits, de saber deixar l’individualisme per lluitar per un bé comú, de ser una gran família, de compartir riures, llàgrimes, carícies, xerrades, moments... Sí, som una colla castellera, el nostre objectiu és fer castells però no oblidem que som persones. Arreplegats us ho donarà tot si vosaltres li doneu tot; putusnovatos, novatos i no tan novatos, gaudiu ARA d’aquesta colla perquè no us durarà per sempre però el record si i el que significa Arreplegats també. I com va dir una putanovata: [...] Aquesta colla d’arreplegats universitaris m’han ensenyat quin és el vertader poder de l’AMBICIÓ. El poder que ens donen les ganes de voler fer alguna cosa, les ganes i el fet de creure’t que hi pots arribar. M’han ensenyat que VOLER, ÉS PODER més sovint del què ens pensem. [...] No hi ha límits, lluitem pel que volem i arribarem on mai ha arribat ningú.
Apreneu dels Arreplegats tot el que pugueu perquè segurament mai serem prou conscients de la sort que tenim de ser Arreplegats. Bon Aniversari Colla, Visca Arreplegats! Kelet Orgullós Cap de Colla dels Arreplegats de la Zona Universitària
4d7 a la diada dels Pataquers 19-11-09
UN DE MOLTS... Joan Bellés, 10’
Un menjar: Arròs a la cubana Un lloc de la casa: La meva habitació Què vols ser de gran? Jo mateix Posició castellera frustrada: Baix
Un nom: Joan Data de naixement: 24 d’abril del XD Una beguda: Aigua mineral natural 1988 La millor farra de la teva vida: La Una altra colla: Castellers de Sants Des de quan ets arreplegat? La millor no ho sé, però tinc marcada la meva primera actuació amb camisa verda-línia 3 del metro va ser el 5 de març del 2008 a camins canals i ports Un llibre: Qualsevol Harry Potter en anglès Una pel·li: “El señor de la guerra”, no deixa indiferent Un color: Groc Un lloc on anar de vacances: Per desconnectar, a una hamaca o fer la croqueta a les estepes de Mongòlia Un animal: El meu gos Una cançó: “Llença’t” de Lax’n’busto Una cita: “When substance overbalances refinement, crudeness results. When refinement overbalances substance, there is superficiality. Only when refinement and substance are balanced, one has Great Man.” Un desig: Tocar la cançó més maca amb piano de cua (per si hi ha algun/a pianista per aquí: To Zanarkand-Final Fantasy X) Una por: Al primer contacte amb gent nova Últim cop que has plorat: A principis d’aquest agost Una part del teu cos: Les tres pigues sobre els meus llavis que conformen un triangle equilàter
Una part del cos del sexe contrari: La mirada
meva primera farra amb Arreplegats Un dia de la setmana: Dissabte Projecte de futur: La fusió nuclear controlada com a font d’energia renovable, o si no és viable tecnològicament com a mínim deixar un món millor del que m’he trobat Què t’emprenya? La falsedat Banyera o dutxa? Dutxa Una ciutat: Girona Un moment del dia: Quan obro el gmail Castell preferit: El 4d8 Una qualitat: La sinceritat Un defecte: La timidesa Vols dir alguna cosa més? “Junta dimissió”, “Tècnica mola”, “A robar carteras”, “Que la sigan chupando” i bon aniversari a tothom!
10
pd4 Sant Albert 13-11-09
Carta d’una puta novata
11
Marta Cordero - Xica
He intentat enlliurar-me d’escriure això però he sigut amenaçada per un grup d’arreplegats, quanta pressió!! Bé... hem dic Marta Cordero i sóc una puta novata. A AZU hem diuen Xica (tot i que hi ha un petit sector que hem diu “presi”) i sóc dels Xics de Granollers des de fa 5 anys, els anys que fa que faig castells! L’Etor va ser qui hem va portar a arreplegats, tot i que el primer dia hem va deixar plantada a l’assaig sense conèixer a ningú, però hem vaig saber espavilar i ara no me’n penedeixo gens d’aquell abandonament! Una de les raons d’estar a AZU és que tota la joventut de Xics està en alguna colla universitària i a mi doncs hem va picar el “gusanillo” per provar-ho, per què això d’estar-se tres mesos sense fer castells és impossible d’aguantar! Bé, ja no se que més dir per que a mi aquestes coses no se’m donen gens bé! Però buenu, si voleu res ja sabeu com i on trobar-me! Ens veiem a la gespa! Visca arreplegats!
Festa Sant Albert 13-11-09
12
Carta d’una putanovata Eulàlia
Hola, em dic Eulàlia i sóc una puta novata. Això del gust cap als castells no em ve de gaire lluny. Des de petita els castells em feien por (igual que els focs artificials) i els diumenges de Festa Major quan em feien anar a plaça, d’hora al matí, era un martiri (poso to de drama, potser no era tant). Arran de trobar-me amb castellers al bar d’Igualada (ja fa mesos que he descobert que els castellers passen el 90% del seu temps al bar i al local d’assaig) vaig començar a saber més coses dels Moixiganguers. “Vine un dia a assaig, vine un dia a assaig,...” m’anaven dient. No només m’ho deien a mi sinó a tothom qui es creuaven per davant, amb aquesta afició captadora de gent que els (ens) caracteritza. Al final, més perquè callessin que no pas per altra cosa, hi vaig anar. I mireu com he acabat... cada diumenge actuació amb Moixiganguers, havent recorregut mig Catalunya mirant castells, emparentada amb un moixiganguer (de qualitat, deixeu-m’ho dir) i arrossegada fins a la família Arreplegada. Tot això amb menys de nou mesos! Per tant, a la meva vida va passar d’haver-hi una activitat predominant (el cau, on vaig des de fa tretze anys), a haver-n’hi dues. Però aquí havia de parlar d’Arreplegats, no? Doncs bé, això d’Arreplegats en tinc un record del dia que vau fer el primer històric 4d8. No havia sentit a parlar mai d’AZU i de cop un dia a assaig van arribar alguns moixiganguers vestits amb una camisa verda (verd quiròfan) i tothom els va començar a aplaudir. Jo al·lucinava i al final vaig descobrir el motiu d’aquelles ovacions. En aquell moment no hauria pensat mai que jo també hauria acabat portant aquesta camisa i hauria participat de les aventures i proeses castelleres de la millor colla universitària existent. Vaig aterrar el dia del sopar de novatus i encara no em dono per “del tot aterrada”. Encara confonc els noms, no sé a qui va al pis de cada castell, no capto la major part de les bromes, no em sé la majoria de cançons (tranquils, sí que em sé la de: “Aaaaaaaaaaa.....”),... Però ja he tret la conclusió que això d’Arreplegats ha estat una bona idea. He après a formar part de la pinya en llocs que mai havia estat (que si agulla, que si lateral, que si segones mans,...) i he deixat de banda la meva faceta de crossa que he adquirit aquest any a Igualada. També he conegut gent, he après a aprofitar els migdies de dimarts i dijous,... i fins i tot he pogut aprendre a pujar i fer “barres” a l’herba d’empresarials.
Valoració molt positiva, d’aquests primers mesos. I els que queden per endavant, plens de sorpreses i bons castells. Sou una família molt acollidora. Gràcies! P.D. Visca el Sr Verd!
13
14
De casa al cotxe (4/12/09) Falconetti
Tot just s’aprecien els primers raigs de sol… Sona un mòbil. Alarma. Hora de llevar-se… Quina mandra… Quina ressaca…: Xesca: Falconetti! Lleva’t que hem d’anar a agafar el cotxe que vull arribar a electro! Falconetti: Quina hora és? Xesca: Les 7h. Falconetti: zzzZZZzzzZZZ Xesca: Buenu, quan torni a sonar ens aixequem... Cada 10 minuts la conversa es repetia. Fins que a les 7:40h la Xesca aconseguia arrancar del sofà-llit al un servidor. Cert graller volia tornar amb nosaltres, però: Álvaro: zzzZZZzzz marxeu que jo tornaré en tren... zzzZZZzzz Isis: Eh... que jo vinc amb vosaltres...! Mentres el Falconetti i la Isis s’incorporaven, s’escoltaven unes veus d’ultratomba... Eren la Xesca i un individu parlant en una cuina decorada amb una bicicleta estàtica (electrostàtica segons alguns...). INCÍS --> Molt maco el teu germà Pere III! Tornem a la història. Situació: Xesca xerrant amb el nano, Falconetti prenent-se un cafè... Isis sobada, zombi, de puntetes i rient! Tot un espectacle! De sobte, toquen les 8h. Se’ns fa tard. Arriba una dona. S’espanta. Ens espantem. L’espantem a l’espantar-nos. Silenci. Ella sembla que ho compren i riu. La Xesca la saluda. –Es coneixen!- Li diu que comenci a escombrar pel menjador. Lloc on hi ha certs individus introduïts en els seus respectius somnis. Però, inconscientment, dos d’ells es lleven (Pol i Xordi¿?¿?) i es dirigeixen al lloc que queda vacant degut a que 3 Arreplegats se’n van. De camí: Xesca: Vinga que és tard. Era per aquí? Isis: jijiji ajjajaj em fan mal els talons... jajjiiijji Xesca: Serà per aquí? Ostres! El pon on vam saltar! T’enrecordes Falconetti? No ho hauriem d’aver fet perquè es podia haver ensorrat! Ah! Sí, ja arribem! Sí no? Isis: Quin mal els peus...! jijij ajjijji...! Mira el mercat! Jijijajjijijjjeje Falconetti: ... ¬¬ ...
Isis: jijijejjejeijij
Sobre les 8:30h arribàvem al cotxe. Per fi. Ningú sap perquè el Falconetti no tenia la jaqueta. Ningú sap com la Xesca ens va portar pel camí correcte. Ningú sap perquè reia la Isis... Però sí que sabem, que Girona és tot un espectacle! L’any vinent, hem de ser-hi tots!!!! Segur que ja li hauran dit però encara falto jo. Moltes gràcies per deixar-nos la casa Pere III!!!!!!!!!!!!!!!!!
15
16
Arreplegats pel món
International AZU’s, Report from ESN Section Meeting in Budapest Jana: Aquest curs he començat col·laborar intensivament
amb International Student Club (ISC) – és un grup d’estudiants que es preocupa sobre els estrangers que vénen estudair a la nostra universitat. I fa gairebé un mes vaig tenir una oportunitat d‘anar amb els meus companys a ESN Section Meeting a Budapest (una reunió dels grups de diferents països). En arribar-hi i instal·lar-nos a l’hostal vaig a l’habitació dels meus amics i veig un noi que em sona mooolt i fem la conversació següent:
Jo: I’m sorry I think I know you. I’m sure I’ve seen you anywhere but I don’t know where... Ell: ...may be in some other ESN Section Meeting... Jo: ...no, I don’t think so, because this is my first ESN Section Meeting... Ell: So, I don’t know... Jo: ...mmmm...didn’t you live in Barcelona? Ell: Yeah!? Jo: Arreplegats!!! Tu ets d’Arreplegats....
He reconegut el Markus que vaig conèixer a Barcelona la temporada passada! La conversació continua en català i els meus companys ens miren com si caiguéssim d’un altre planeta. I encara no sabien que els espera...
Markus: Muntarem un pilar! Jo: Doncs sí, però fa temps que no he pujat, sóc després de la lessió...
Markus: ...com vulguis... Jo: ...som-hi! Començo pujar i tots a l’habitació ens miren, sense parlar, amb les cares molt estranyes :-o
Encara aquell dia vam muntar un pilar a l’estació de trenes on tota la sala ens estava 17 mirant...i durant tot el cap de setmana tornàvem a pujar un damunt l’altre...
Markus:
...vam propagar l’esperit arreplegat entre els assistents i els vam „obligar“ a aprendre’s i cantar el nostre himne. També vam convèncer al Michal, amic de la Jana a fer un pilar (etílic per suposat). Una mica més tard vam anar a una discoteca en unes termes, on vam aconseguir de convèncer encara més gent de fer varis pilars a l‘aigua. Una de les que es va atrevir va ser la Monika d‘Eslovenia. Fins i tot gairebé carreguem un pilar de tres, però l’eufòria i, potser també l’alcohol, ens van impedir de veure que allò era inviable. Tot i que... si ho penso, jo si que n’era consient de que era inviable, ja que costava bastant mobilitzar allà la penya i aconseguir que estiguessin per feina. Però, un tio d‘allà es va empènyer en que l’havíem de fer i... jo, es que no sé dir que no :-) Aquesta ha estat la nostra tasca de Missioners, portant la Paraula del Senyor Verd als pobles Barbars del centre d’Europa. Alguns d’ells inclús afirmen que els sembla haver vist al Senyor Verd. A continuació l’opinió dels nous creients: La Monika (Eslovenia): I meet Markus and Jana in ESN Section meeting in Budapest in November 2009 and they gained everyone’s attention with building human towers. I was one of the lucky ones on which the tower was build or at least we try to build it. We did it in SPArty, in a small pool. Markus climbed on my back and it was really exciting. At first I was a bit scared because it seemed dangerous and I thought someone will get hurt. But then I realized it was just a matter of concentration and courage. I hope next time I will have enough courage to be the one who will climb on. Kisses to all Human tower builders, YOU ROCK! :)
El Michal (la República txeca):
My Hungarian experience with castells
18 Last month I had the opportunity to experience and per-
sonally got a glimpse of castells tradition. It happened ironically not in Catalonia, but in Hungary. Before going to Budapest I had just had some basic awareness, had seen some pictures and videos but not really had known much about this tradition. We went to Budapest with my friend for an ESN Section Meeting. I knew she was an expert about everything Catalonian, had studied in Barcelona, mastered the language, but I didn’t know she was also involved in one casteller group. After arrival we met Markus, who happened to be her close friend from Erasmus and another member of the casteller community. Immediately they both started to climb on each other showing us the trick and explaining the technique. After the first scepticism, when I though “This can’t work, I’m gonna kill myself ”, I finally got convinced and soon found myself standing on her shoulders and vice versa. Voilá, not bad for a beginner, not even that difficult. I really liked the experience and I would like to thank my friends who showed and taught me building the human tower. When I go to Catalonia I definitely want to experience in real standing in a square and with a crowd cheering the professionals who are building several floor towers. All the best from Prague!
19
5d6 a la diada dels Pataquers 19-11-09
20
L’Anna no, però la Teresa i l’Helena sí: Com més cosins més endins Unes bessones molt arreplegades
Fa 19 anys, un 14 de juliol molt afrancesat, pels volts de les 11 del matí una dona va parir a Reus i mitja hora més tard ho va fer a Granollers, perquè anava amb l’AVE(ocell) clar! 19 anys més tard, a la gespa de davant d’empresarials, es va produir la gran retrobada i donen gràcies al senyor verd, ell les va ajudar! Poc a poc es van anar coneixent i descobrint les seves semblances: tenien el mateix rellotge, les mateixes arracades, els hi agradava que els hi rasquessin l’esquena, els hi agradava Manel, els hi agradava el formatge (coincideixen en què se’n posen fins i tot a la sopa), prefereixen la muntanya que la platja, els hi encanta menjar-se la tonyina directament de l’envàs, abans prefereixen la calor que el fred, es podria dir que Els Pets són el grup de la seva vida, a les dues els hi agrada patir, sempre han de portar alguna cosa al coll (com ara un palestí), els hi encanta la xocolata, tenen un cosí a Constantí, els encanta la cervesa, sempre tenen fred als peus i a les mans, els encanten les criatures, totes dues tenen triats des de fa temps els noms dels seus fills, els encanta anar pels llocs amb l’mp3, els agraden els homes amb barba de tres dies, les dues medeixen 1,59, dues de les pel·lícules de disney que més els han marcat han estat els 101 dàlmates i Peter Pan, les dues pensen que les pelis cutres, romanticones i que fan caure la llagrimeta són les millors, de petites teníem la mateixa pipa transparet de silicona, i no es poden resistir a la pizza tarradelles que té quatre rodanxes de formatge al mig :P I és que Arreplegats fa castells, fa festa, fa amics...però també fa família!! I que hi ha millor que ajudar a retrobar-se dues bessones?
21
4d6a a la diada dels Xoriguers 03-12-09
22
Crònica de la diada de Xoriguers i de la seva posterior i espectacular festa Xica i Xordi
3 de desembre de 2009, Barcelona Arriba mitja hora tard, sempre igual! Ai... aquests del Vallès oriental! Com és nota que l’occidental és el bo! ^^! Agafo el telèfon i la truco per saber per on esta: -Xicaaaa a on estàs? -En 5 minuts arribo, estic a Passeig de Gràcia -Vaaa doncs afanyat! Penjo i continuo fent sudokos, en Pere III i l’Etor ens estan esperant al despatx, fem tard. Al cap de 10 minuts apareix: -Hola Xordi!! És que he agafat el tren de mitja hora més tard... -Bé, va anem cap el despatx que hem d’agafar coses. -Gomets? -Siiiiii! Agafem al metro i marxem direcció Zona Universitària. Durant el camí parlem de anar a corre el dia de l’aniversari diagonal amunt, diagonal avall, dit de forma diferent la carrera del borratxo. Quan vam arribar al despatx l’Etor i en Pere no hi eren i una vegada més a esperar! Truquem al PereIII i curiosament no sent el telèfon, no insistim gaire, provem sort amb l’Etor que agafa el telèfon ràpidament i ens diu que ara pugen. Al cap de 5 minuts escoltem a l’Etor xerrar com sempre i aparèixer amb una cervesa a la mà, també com sempre. Una vegada feta la nostre feina d’agafar els gomets i quan ja ens disposàvem a marxar,la Xica es va quedar tancada al despatx gràcies a un moviment molt hàbil del nostre estimat tresorer. La Xica tancada al despatx per l’Etor! Ella cagant-se amb els de fora i l’Etor rient-se d’ella. Quan l’Etor va acabar de divertir-se ,va obrir la porta i la Xica va posar-se a perseguir-lo cridant-li: te la tallaré tan fina que no te la
veuràs ni a contrallum, cabron!
Després d’aquest espectacle, vam baixar cap al local d’assaig, fent una paradeta a una botiga per comprar provisions pel viatge cap a Girona. Allà, al local d’assaig, els nostres camins es van separar, un moment dur ja que cadascú anava a un cotxe diferent!
Quan va arriba a Girona el cotxe presidencial amb retard (45 minuts, integrants del 23 cotxe Sareta, Berta, Dídac, Xiki i Xordi, conclusió JUNTA DIMISSIÓ), vem començar l’actuació. Per començar fem un pilar de 4 d’entrada, on la tècnica té el gest de deixar-li fer el pilar al Jaume fent de segon. Quan aquest estava baixant de la pinya, li vem cantar una emotiva cançó d’aniversari. A primera ronda xoriguers fa un 3d6, ganàpies una torre de 5 (i la de 6 que, eh? eh? eh?!!) on allà es veu una de les sorpreses de la jornada. El nostre estimadíssim Fibdeputa està fent de segon. Els segons pateixen però es descarrega. Arreplegats fem un 3d6 sense cap tipus de complicació. A segona ronda xoriguers fa un 4d6a, ganàpies un 4d5anet i nosaltres, com xoriguers, un 4d6a. A tercera ronda arribà una altra de les sorpreses del mig dia. Xoriguers es planteja fer un 5d6. Aquest va començar a pujar bé, amb alguna batzegada fluixa, però no important. Quan es col·loquen les dues cassoletes va començar la part emocionant del castell. El castell tremolava per tot arreu, els dosos van perdre la seva posició, sembla que cauria en qualsevol moment. Finalment, amb la sortida de la canalla, va començar a calmar-se el castell fins a poder-se descarregar. Un moment bastant èpic. Per la banda de ganàpies van fer un 3d6anet i Arreplegats va acabar l’actuació amb un 4d6. A la Ronda de pilars les 3 colles van fer 2 pilars de 4 cadascuna. Tothom es va anar a abrigar, feia fred, molt fred. Per sort, Xoriguers ens va preparar una fideuà que, apart d’estar boníssima, estava molt calenta i feia calmar la fred. I de segon botifarra! Tot això ben barrejat amb una mica de cali o una cervesa (o 2, o 3, o...). La combinació perfecte! En acabat va començar l’espectacle, on va tocar pringar a dos representats de cada colla. D’arreplegats hi van sortir en Jaume ( ja que era el seu aniversari es va decidir per unanimitat) i la Xica, que va tenir la mala sort d’estar assentada al costat de dos persones que la van aixecar i la van empènyer cap a l’escenari. El joc consistia en que, per parelles mixtes fetes per l’organització, els “voluntaris” es quedessin en roba interior i amb globus es fessin les peces del vestit del casteller: la faixa, la camisa, el posagots... i un cop acabes de fer i posades aquestes peces, fessin un pilar. Per amenitzar-ho tot plegat, aquests havien d’anar bevent calimoxo. Com hem dit abans Arreplegats tenia 2 representants. La xica, ens mostrava les seves qualitats, fàcilment
24 apreciables per tots a simple vista (i com les deuria disfrutar en SuperCaracoles al
tenir-la de parella), i l’altre, el gran fènix, en Jaume, ens delitava amb un petit espectacle dels seus. Simplement impressionant. Degut aquest fet, des de la zona de públic es va poder escoltar la ja mítica cançó: Jaume se la pela con condon, Jaume se la pela con condon y dice que ha “follao” y dice que ah “follao”, Jaume se la pela con condon!. Que per sorpresa d’alguns en Jaume la va cantar i ballar tot fent el petit pilar que havia de fer a la prova amb la seva respectiva parella al damunt. Val a dir que abans s’havia intentat sense èxit que el Jaume estigues a dalt del pilar. Després del gran joc del globus, vam decidir anar a buidar les nostres bufetes als lavabos i allà per sorpresa vam trobar a una gran quantitat d’AZUs que estaven fent una llarga cua. En acabat, a la porta del lavabo hi ha havia gent llegint el diari. En Pol ens va recomanar de llegir una secció que segons ell era mooooolt bona, però que ningú li va trobar la gracia... i entre pàgina i pàgina, el fantàstic barret que en Xicot havia fet amb globus que portava la Xica i que era d’en Xordi es va rebentar. A fora els balls de cançons conegudes anaven sonant i l’ambient anava “millorant” cada vegada més. Després de llegir una estona més el diari, vam decidir marxar del lavabo ja que estàvem ocupant bastant espai. I per Sorpresa dels de dins, a fora encara hi havia més AZUs! (Qui deia q no ens quedàvem de festa ehh?!) Però, un moment! que estem veien? La falconera dins un bar? amb un home? és AZU? kumandAZU cotilleo en acció!!! Vist des de fora semblava un grup de forces especials de la policia, que tenia per comandants en Pol i en Jaume falconer. La posada en acció era d’allò més bona. Curses entre cotxe i cotxe, alguna tombarella per terra i de cop la porta i les finestres del bar farcides d’AZUs amagats. Qui era aquell home? Per ara ningú ho sap, una cosa era segura, arreplegat no era. L’observació va fer fallida quan la falconera vista sorpresa per la gran quantitats de caps que la miraven des de fora va decidir sortir a fora.
El nombre companys anava baixant mica en mica, cada cop érem menys. La música 25 continuava sonant. En Roma a falta de les seves habituals ulleres de sol ens va sorprendre a tots a un model fet a base de canyetes. Finalment va arribar l’hora de distribuir els grups de la gimcana. Abans, un nombre nombrós d’arreplegats va pujar sobre els containers i amb aquella gràcia que ens caracteritza vem començar a afinar la veu per cantar el nostre himne. La resposta va ser immediata, la música i els xiulets de les altres colles va intentar ofegar les nostres veus, val a dir que sense èxit. Finalment va arribar l’hora de començar la gimcana on, per aquelles casualitats de la vida el grup 1 va ser format per bastants nombres d’arreplegats. La gimcana va ser entretinguda i divertida. Val a dir que era de nivell acceptable, però va estar a anys llum per aconseguir està al nivell de la que es va fer en motiu del XIIIè aniversari d’Arreplegats, si, aquella mítica gimcana que es va fer l’hivern passat. Aquí hi va haver la primera baixa de la nit i és que l’Adrià es va fer un esquinç al turmell i va haver de passar per l’hospital. No va ser res greu, després de sopar el vem tenir entre nosaltres.
I el sopar! Ai! com estava el sopar! No era tant espectacular com el dinar però si igual de bo. Un magnífic entrepà de llom amb formatge acabat de fer, ben calentó que amb el fred que feia ens va escalfar a tots una mica. Només una mica eh! La resta d’escalfor va ser tota a Platea! Després del gran sopar i de fer-la petar, la xerrada també, un Arreplegat una mica despistat arriba i ens diu: i l’actuació i els castells? que? QUE SON les 22:00?? LA MARE QUE EM VA PARIR JA ME TORNAT A EQUIVOCAR D’HORA!! Total que va dir que volia fer alguna cosa! I si senyors el primer que fem; Pom elevat de 4 ... intent, Desmuntat! I encara gràcies! Segona part; traiem la peça que fallava al 4 i fem un pom elevat de tres. Intent de tres, quan estava l’anxaneta apunt de fer les passes va tirar el pom i va caure tot (Xica: jo no el vaig tirar!!!). Resultat: la majoria
26 il·lesos, la Isis amb un cop als talons i la Xica al cul! havia caigut de cul a terra i li feia
mal! A partir de llavors li van sorgir un munt de membres disposats a fer-li un bon massatge al cul! Per sort va ser un cop fort i ja està.
En aquestes que ens arribar l’altre “lisiat“, l’Adrià havia tornat de l’hospital amb un turmell embenat, unes radiografies sota al braç i sense crosses! Marxem cap a Platea? Som-hi! Eren sobre les 12 de la nit i xoriguers ens convidava a seguir-los durant un cercavila improvisat. Just sortir del rectorat primera sorpresa, ens surt un moro a un balcó, veiem que ens volia tirar alguna cosa, no sabíem que i vem passar d’ell. Al tornar a passar per allà al cap d’uns moments, ell encara hi era, somrient i de cop desapareix, tornar a aparèixer i ens diu: “Subid, subid, subid!” i fa un moviment de tirar-nos les claus de casa. Increïble! No vem pujar i vem continuar fent festa amb el cercavila. Passàvem per un carrer estret i de cop veiem petites gotes de pluja. Aixequem el cap i en veiem més que mica en mica es van difuminant. Abaixem el cap i veiem un tros de carrer xop. Ens acabàvem de tirar aigua des d’un 3r? 4t pis? Ni idea, ni tan sols vem veure qui ho havia fet. Continuem avançat. Estem xerrant uns quants AZU’s i de cop observem, un grup de castellers agrupats al mig d’un pont. Primera cosa que ens ve al cap: VOLEN FER UN PILAAAR?? Esperem que no. De cop els dubtes s’esvaeixen i veiem que nomes intenten tirar el pont saltant tots alhora. Òbviament sense èxit. Pocs minuts més tard arribem a Platea i ens diuen que no podem entrar, ja que si estaven fent uns monòlegs i que ens havíem d’esperar una estona. Vam estar un quart d’hora fora al carrer i alguns van decidir marxar cap a casa el Pere III a dormir. Finalment després d’esperar mitja d’hora, podem entrar. Estàvem tots morts de fred i el caliu que s’havia format durant el cercavila s’havia refredat. Un cop dins el primer que fem és deixar les motxilles al guarda roba. Ens emportem allò que és imprescindible: La cartera, el mòbil i els Gomets! ^^! Entrem a la sala i veiem moltes camises castelleres a la pista i al pòdium també, amb la diferència que les de la pista estaven cordades i les del pòdium no. Comencem bé!
Acte seguit uns quants Arreplegats ens dirigim cap a la barra a demanar les primeres copes. Mentrestant anàvem veiem cada vegada més gent amb gomets verds enganxats a tots els llocs a on us podeu imaginar. L’ambient s’anava escalfant i com a conseqüència començaven els primers balls. Mica en mica els Arreplegats vem anar abandonant la pista i ens vem instal·lar tots al pòdium. A partir d’aquí va començar el veritable “festival”. Les noies ens van oferir un ESPECTACULAR ball sobre la barra. Un quants nois ens hi vem afegir. Un dels moments àlgics de la nit va ser produït per la clàssica cançó de Full Monty on les poques camises i samarretes que quedaven posades es van acabar de treure. I van començar una sèrie de balls molt sensuals per part de tota la sala que van acabar de pujar la temperatura de l’ambient. La temperatura es va mantenir tota la nit i persona que estava vestida persona que li treien la camisa. Els balls i les cançons es van anar succeint. I en un dels molts balls el Pere III va fer un intent de pujar a la barra a ballar amb en Xiki, amb tanta mala sort que va posar el peu a un forat que hi havia entre el pòdium i la barra. Això va provocar que s’emportés al Xiki i que aquest acabés caient dins de la barra. Moments més tard l’Oriol novato va seguir el mateix camí del Pere III i va acabar entre la barra i el podi. En un moment indeterminat de la nit, els membres van voler contrarestar el ball de les noies obsequiant-les amb
27
28 un d’espectacular. Una coreogràfica
impressionant encapçalada per en Xiqui des del podi i el cokito, en xordi i l’oriol des de la pista. La festa va continuar a un alt nivell durant tota la nit fins que ens van fer fora ja a les 5 del matí. Epp ! però falta una cosa...no la trobeu a faltar? Va.. el que sempre hi ha a totes les festes.. i el gel?! doncs com sempre! no va parar durant tota la nit! Per acabar vem acabar tots dormint a casa en Pere III que molt amablement ens va acollir. En fi! Esperem no haver-nos fer gaire pesats i que us ho hagueu passat bé llegint aquesta crònica de la diada de Xoriguers d’hivern de 2009. Nosaltres vivint-la ens vem divertir molt! Visca Arreplegats! i Visca el Senyor Verd!
29
4d6 diada de Xoriguers 3-12-09
30
31
32
I vet aquí un article de part dels Hereus i les Pubilles Francesc Bernad ( Hereu I) Suposo que de la gent d’aquest any i de l’any passat no em coneixerà pràcticament ningú, ja que fa un temps que estic inactiu, excepte a les actuacions més importants que m’intento escapar de la feina. L’única cosa que puc dir és que per les notícies que m’arriben i les poques actuacions que he anat últimament em consta que cada vegada sou més bons, que tots els novatus que aneu coneixent la colla se us va contagiant l’esperit arreplegat. Vaja! que cada vegada que he vingut a una actuació m’he emocionat veient que continueu fent gran Arreplegats. I què més dir, només que disfruteu tan com pugueu el temps que esteu a Arreplegats perquè de veritat que val la pena! Ànims a tots i ens veiem per l’aniversari! (Ara que hi penso això sortirà per l’aniversari, no?)
Abuelo ( Pubilla I) Novatus i no tan novatus! Som tots ben conscients de que formem part d’una peazo colla? Arreplegats té un potencial increïble i això ens fa grans... però no és tan sols això el que ens fa destacar... Arreplegats és sinònim de treball, d’empenta, de superació, de saber fer, d’amics, de companys, de grup.... Per mi, i sé que per tots vosaltres, és un orgull formar part d’aquesta colla i espero
poder seguir treballant colze amb colze , assaig rere assaig amb tots vosaltres i amb 33 els que encara estan per venir. Seguim lluitant per allò que ens proposem! I seguim proposant-nos coses per les que lluitar! La colla és capaç de convertir els somnis ens proeses i això ho aconseguim perquè hi tenim molta gent que, amb gran dedicació i ganes, fa possible que això rutlli. Vull agrair a tots i cadascun de vosaltres per fer possible aquest somni, per estar sempre atents, per com us esforceu per fer una bona pinya, per la finura amb la que pugeu, per la serenitat que manteniu durant tot el castell... a la junta per treballar per tots nosaltres, a la tècnica per fer-nos treballar i millorar prova rere prova. I gràcies a tots aquells que em vau escollir pubilla al meu primer Perpinyà! Encara avui conservo la banda de pubilla... Arreplegats i Arreplegades! Sou tots molt grans! PNS seguim sent la clau! Orgullosa Pubilla de Perpinyà 07!
Jaume Falconer ( Hereu II) El Tonyu em va dir això un dia que m’havia rajat d’una festa... Un Arreplegat va de festa tenint examen el dia següent, Un Arreplegat va a una actuació tenint una classe presencial, Un Arreplegat fa allò que tothom creia impossible, Un Arrepegat mai es rendeix i mai té por, Un Arreplegat mai diu mai. I tu ets un bon Arreplegat? Ell sabia que amb aquestes paraules canviaria la meva opinió i sortiria de festa. A les dues i mitja vaig aparèixer a Vilafranca.
34 Jo només voldria afegir un punt al que em va dir el Tonyu, i és que per mi,
Ser un bon Arreplegat no és res més que saber transmetre als altres la
il·lusió de fer castells.
Espero haver-ho fet durant aquests anys, si més no és el que he intentat! I penseu nuvatus, l’Arnau i la Sarah, els hereus d’aquest any han deixat el llistó molt amunt. I és feina vostra seguir-lo pujant, visca els Nuvatus i visca Arreplegats! (si pot ser, m’agradaria dedicar aquest petit article al Tonyu, perquè...Som un equip!)
Núria Diaz i Llop ( Pubilla II) Arreplegats!! No sé si sou conscients de que formem part de la millor colla del món! A l’any 1996 la colla somiava en fer el primer castell de 6, el 10 de maig ho van aconseguir. El primer castell de set va arribar al maig del 98, després de molt de treball i assaig! I aquesta temporada pasada varem fer allò inimaginable, allò quasi impossible; varem fer història descarregant el primer CASTELL DE VUIT universitari!!! I tot això va ser possible gràcies al munt d’hores d’assaig, de la feina ben feta, de la dedicació i el compromís, de les ganes i la il·lusió de cada un de nosaltres... Somiàvem en fer el 4d8, i el somni esdevení realitat! I és que, Areplegats, som imparables! No ens rendim mai, treballem de valent i lluitem per donar-ho tot a cada plaça, a cada castell! I així, de ben segur, que després del 4d8 vindran castells encara més alts! I és que, si una cosa he après a Arreplegats, és que res és impossible. Siguem valents, plantejem-nos reptes enormes, que de ben segur que els aconseguirem! A la lluita Arreplegats!!
Arnau Cobo ( Hereu III) Quan el febrer passat, a Perpinyà, em van escollir Hereu AZU 2009, la primera pregunta que em va venir al cap va ser: Hereu? I què cony se suposa que he de fer, ara? I la veritat és que ningú, ni tan sols els anteriors Hereus i Pubilles, em van saber respondre... <<No sé, és algo simbòlic>>. Però el cert és que, al llarg de ja gairebé un any com a Hereu, li he trobat unes quantes funcions i responsabilitats al càrrec. És el DECÀLEG DE L’HEREU AZU:
1.- Defensar la colla a ultrança en qualse-
vol situació. 2.- Imaginar i creure’s els castells més límit d’Arreplegats i, en aquest sentit, anar sempre un pas més endavant que, fins i tot, els més hooligans de la colla. 3.- Guanyar al Juanele en un duel d’”aviam qui beu més” i que ell t’ho reconegui (punt per mi!). 4.- Fer tot el que faci falta per guanyar gimcanes. 5.- Creure en el Senyor Verd. 6.- Anar molt i molt de festa amb Arreplegats! 7.- Presentar-te en una festa amb Arreplegats quan ells ja havien dubtat de tu i no t’hi esperaven (encara que la festa sigui a kilòmetres i kilòmetres d’allà on eres abans). 8.- Crear cançons, bones i originals, per la colla (i si, de pas, et fiques una mica amb la resta de colles, millor que millor). 9.- Inventar-te proves alcohòliques i de nudisme per a tu mateix i que siguin tan descomunals i impressionants que facin trontollar els esquemes de les caques més resseques. 10.- Dur la colla en l’indret més profund del teu cor i demostrar-ho dia rere dia, assaig rere assaig, actuació rere actuació. Saber que la gespa que trepitges cada dimarts i cada dijous és el lloc per on han passat durant ja gairebé 15 anys les il·lusions i els somnis de centenars de persones i que nosaltres som els responsables de que aquests somnis i projectes continuïn creixent i enlairant-se fins al cel amb cada castell, amb cada aleta. Visca els Arreplegats de la Zona Universitària!
35
36
Sarah Carl ( Pubilla III) No sé per què, però últimament quan he estat explicant alguna cosa de Barcelona o Catalunya, bastant de gent m’ha preguntat, “Però, tu ets de Barcelona??” I clar, he hagut de dir, “No, no, però vaig viure i estudiar allí tot l’any passat.” … però m’ha fet molta il·lusió que m’ho preguntessin! Ara mateix estic seguda a la meva habitació a Chicago, mirant la banda de pubilla que tinc penjada juntament amb un mocador d’Arreplegats, i m’adono un altre cop de tot el que significa per a mi. El fet de que escollíssiu una nord-americana que mai no havia sentit la paraula “pubilla” per portar aquelles quatre barres de la cinta em dona tant d’orgull! A vegades no sembla real tot el que vaig poder fer i aprendre amb vosaltres… sembla un somni increïble. Però la veritat és que era real, i sou cadascun de vosaltres els que son increïbles! I el millor és que encara que no hi sigui enguany per compartir tots els assajos i les actuacions i les festes amb vosaltres, sé que seguiu sempre treballant i triumfant (i celebrant-ho com cal)! Perquè això és el que fem els Arreplegats! No parem mai! Només puc dir-vos que espero que tots estigueu tan orgullosos com jo de ser membres d’una gran colla i de poder portar el nostre escut al cor mentre fem grans coses junts! Vull que el meu futur coincidi amb el vostre, i estic segura que ho farà, perquè, com em va dir la meva padrina quan vaig marxar, “ARREPLEGAT S’ÉS PER SEMPRE I A TOT ARREU!” Gràcies per tot! Sarah Hamilton Carl
37
38
3d7 a la diada dels Pataquers 19-11-09
Com vols saber què és la vida si mai has fet castells Arnau Cobo, Hereu III.
Explicació prèvia.- Ja fa molts anys que corre pel món del rugby un text, fet per
uns argentins, on es van repetint frases de l’estil “Cómo vas a saber lo que es el dolor si jamás te comiste un tackle (placatge) y no pudiste atarte los cordones por un mes”, o “Cómo vas a saber lo que es el perdón si nunca te emborrachaste con el que te mandó al hospital” i que acaba amb un lapidari “Cómo vas a saber lo que es la vida, si nunca, jamás, jugaste al RUGBY”. Doncs bé, també ja fa uns anys, vaig pensar que podria fer-ne una adaptació amb els castells, però vaig perdre el document aquell i me’n vaig oblidar... fins fa un mes, quan vaig tornar a rebre al gmail un correu amb aquest text sobre rugby i vaig dir <<venga, ara sí!>>... i el resultat és això: - Com vols saber què és l’amor si la teva mare mai t’ha cosit la camisa, malgrat tot el que pateix cada cop que puges? - Com vols saber què és el dolor si mai t’has despenjat tot sol del pom de dalt? - Com vols saber què és el plaer si mai has sentit el clamor de la plaça quan es descarrega un castell límit? - Com vols saber què és plorar si mai t’ha caigut el castell pel qual havies batallat durant anys? - Com vols saber què és l’afecte si mai has acariciat la faixa sense adonar-te’n, mentre esmorzes abans d’una actuació? - Com vols saber què és la solidaritat si mai el segones mans t’ha mantingut els canells ferms quan estaves venut? - Com vols saber què és la poesia si mai has fet la figuereta baixant d’una torre? - Com vols saber què és la humiliació si mai la colla rival t’ha girat un pilar que tu només havies carregat? - Com vols saber què és tocar el cel si mai has estat enxaneta? - Com vols saber què és el pànic si mai has mirat avall en un castell que es movia massa? - Com vols saber què és la solitud si mai has fet un pilar? - Com vols saber què és la passió si mai has dibuixat a la llibreta l’escut de la teva colla mentre la resta de la classe prenia apunts? - Com vols saber què és l’esforç si mai has estat crossa? - Com vols saber què és el sacrifici si mai has estat sota folre i manilles?
39
40 - Com vols saber què és l’art si mai has muntat una pinya?
- Com vols saber què és el servei incondicional si mai t’has passat un assaig sencer voltant proves? - Com vols saber què és l’insomni si mai has estat cap de colla? - Com vols saber què és el valor si mai has format part de la canalla? - Com vols saber què és l’amistat si mai has anat de festa amb gent de les altres colles després de l’actuació? - Com vols saber què és la vida si mai has fet CASTELLS?
L’Arnau i l’Armàrius fent el Haka
Sopar d’uns quants AZUs del Camp de Tarragona Jordi Joves
Fa una setmana vam quedar uns quants AZUs del Camp de Tarragona (l’Oriol, la Glòria, el Saïd i jo) i la Xica (era la convidada) per fer un sopar mig improvitzat. I com no, calia escriure-ho a l’Arreplegator per tenir al paginador content! De què vam de parlar? doncs de la festa d’hivern de Xoriguers i de les moltes coses que van passar aquella nit... de la relació Tarragona-Reus, de la borifarra, dels cosins AZUs del Camp de Tarragona i de la punteria de la Glòria tirant llimones a l’ull del seu cosí, entre d’altres. L’Oriol i jo vam explicar què era la Coca-Cola light i el plutoni als que no ho sabien i als que en teoria ho sabien de saber però a la pràctica no... eh, Glòria! Això de la Coca-Cola light va començar tornant de Girona i havent dormit com a molt mitja hora al terra de casa el Pere III. Com que pel tren no teníem son, la Glòria, el Roc, l’Oriol i jo ens vam posar a repassar la nit i tot el que recordàvem haver vist. Quan ja havíem fet memòria d’uns quants lius, vam dir: saps què? Perquè no fem una llista per no oblidar-ho? i així ho vam fer! Perquè aquest nom? doncs perquè la noia que dormia al costat tenia una llauna de Coca-Cola light allí damunt de la taula i en aquells moments no estàvem per pensar masses noms per posar a la llista. ((“”<<Gent que estava a Xoriguers de “fiesta loca” tranquils que no explicaré res més!!>>””)) Després de sopar unes bones llesques de pa ben acompanyades i d’ensenyar una mica la ciutat de Reus a la Xica, vam anar a l’absenta (un bar de Reus) a fer uns xupitos per fer tirar avall el sopar. (Els xupitos d’absenta amb no vulgueu saber què més, estaven bonííísssiiimmmss). Mentre estàvem a l’absenta, la Xica ens va explicar l’existència d’un xupito secret que prepara per la seva colla que porta uns 11 ingredients. Esperem que algun dia ens en portis una bona mostra eh! Quan vam decidir marxar, com no, com a bons arreplegats i arreplegades, calia fer un pilar! Alineació? Joves, Oriol i Xica i la fotògrafa, la Glòria (el Saïd ja havia marxat cap a casa). Vam pujar com si fos una columna agafats en una farola per després deixar-lo net i encarar-nos cap a la fotògrafa, però veient com es queixava la Xica allí a dalt (no direm que no creia massa en el pilar...) només el vam poder fer net un moment. Xica el pròxim dia el farem sense farola i el girarem! Gent del Camp, gent del llamp.
41
42
43
3d6 a la diada dels Xoriguers 03-12-09
44
Entrevista (?!?) a Santiago Segura L’actor, guionista i director de cinema protagonitza el rodatge d’”El Gran Vázquez” basada en la vida del dibuixant Manuel Vázquez creador de personatges com Anacleto, Las hermanas Gilda o les families Cebolleta y Churumbel entre molts d’altres personatges que li feren guanyar la consideració de gran mestre del còmic del segle vint. L’ex-alumne de Belles Arts Oscar Aibar és el director i guionista, i el rodatge s’està realitzant des del passat mes d’octubre a les localitats de Barcelona, Sitges, Bocairent, Beneixama i Alacant. Hi participa un Arreplegat com a tècnic de foto-fixa. Via e-mail s’ha produït aquesta entrevista.
Toolbar
“qué, nos hacemos unos pilarillos?” -Los que hagan falta.
Marta Abuelo
-Quin vocabulari casteller coneix? -Muy poquito -Coneix a alguna colla? -La verdad es que no. -Algun cop ha vist fer castells en directe? -Nunca -Què n’opina d’aquesta activitat? -Me parece una actividad lúdica, muy vistosa y pintoresca Algun dia ens farà sortir en alguna peli? -Ya lo hizo Bigas Luna con gran acierto, pero ¿Porqué no?
Manel Mendoza
-Que opinaria Torrente dels castells? -Le parecería una soberana gilipollez (no olvidemos que Torrente es un animal insensible).
Albert Jiménez i Bertomeu
-En aquesta linea, jo faria una mateixa entrevista dos cops. un cop al santiago i un altre al torrente. -Eso seria complicado, ya que Torrente (y lo recuerdo por si hay algún despistado) no existe, es un personaje de ficción.
Llorenç Llaberia Melción
No voleu dir que aquest paio ja deu estar una mica fins als collons que només se’l conegui pel puto Torrente? Estic segur que a cada entrevista li pregunten “què faria el Torrente si..” o “què diria el Torrente sobre...”. Ha fet més coses que no la merda de Torrente, avere si aconseguiu ser una mica originals.. -Me parece muy bién que recomiende la originalidad, pero la próxima vez, si puede ser, de una forma menos grosera. Me parece muy bién que Torrente le parezca una mierda pero cuénteselo a su madre que a lo mejor le interesa más.
Josep Urpinas
Que ha fet més? de vampir a Blade?!
Figo
Jo destacaria El dia de la bestia, tot i que nomes hi actua.
Francesc Bernad
També podem posar-hi al sac “la máquina de bailar” si voleu xD -La verdad es que he participado en más de cuarenta películas y he tenido la suerte de interpretar una gran variedad (dentro de mis limitaciones) de personajes. Aunque efectivamente el más conocido y popular es Torrente. Por algo será.
Ruben
-Quina funció/posició creu que podria aportar en una colla castellera? -A mí me hubiera gustado empezar de niño que se sube hasta arriba del todo y luego ir bajando hasta ocupar uno de los lugares de abajo, pilar y sostén del castellet.
45
46
carta d’un putunovato (segona part) Urpi
Hola companys! Alguns em veu comentar que la carta de presentació que vaig fer per Sant Albert va ser molt curta. La veritat és que jo també vaig flipar quan vaig veure aquelles presentacions quilomètriques amb daltabaixos i uns quants gitanos a l’argument. I clar, a hom se li queda un pam de nas quan veu que el seu escrit és de quatre línees, cosa que és el que em van dir que escrivís (quatre línees, no el que posava en les quatre línees!) Per tant, us explicaré la versió ÍNTEGRA de com vaig acabar entrant a Arreplegats. Tot comença exactament el dia 16 d’agost de 2009. Eren les 10 de la nit i el barça es jugava la Super copa d’Espanya a San Mamés. L’Arnau i jo estàvem allà, davant la pantalla del bar amb unes birres. Entre rialles i comentaris sobre alguna jugada del partit, em va presentar els seus plans pels pròxims dies. Em va detallar tot el que faria per sant Fèlix i m’hi va convidar a vindre i jo m’hi vaig mostrar encuriosit, encara que no li vaig confirmar del tot. Uns dies més tard, mentres tornàvem esbufegant del Prat pel camí del riu (havíem anat a córrer) li vaig dir que aniria amb ell. Perquè? Suposo que perquè no havia tingut alguna cosa semblant a unes vacances en tot l’estiu; perquè tenia ganes de festa i de conèixer gent nova; perquè havia estat un estiu de merda i tenia ganes de canviar d’aires. Vaig demanar uns dies a la feina, em vaig fer la bossa, vaig quedar amb l’Arnau a la porta del meu garatge i ens en vam anar cap a Vilafranca. Només arribar, a l’Arnau li sonava tot. No és d’estranyar, portava uns dies sent verd lagarto. Vam estar passejant per la vila, vam quedar amb el Tonyu per deixar les coses al seu pis (extensament conegut per molts arreplegats) i ens en vam anar a Cal Figuerot a veure el Barça (que, casualment, ara es jugava la Super copa d’Europa). Després de patir un bon rato amb el Fèlix, el 6q i l’Abel, vam tornar al carrer per seguir gaudint de la festa que s’havia muntat al poble. Vam passar per la fireta que tenien muntada per allà, i desprès vam cantar i ballar d’allò més amb Gertrudis i Los Manolos. D’aquella nit el que recordo més és l’Arnau i el Joan nusos de cintura en amunt cridant i tirant-se l’un sobre l’altre. Un espectacle esfereïdor. També dir que al arribar al pis del Tonyu, ens vam trobar un amic seu follant amb la novia. Aquell noi ja em va caure bé abans de que me’l presentessin, tu! Però que això només va ser el primer dia! Desprès d’esmorzar i presentar-nos de debò amb aquell noi, va començar el que en dic jo “una jornada festiva Vilafranquiana” que consisteix en una sèrie d’espectacles sempre en el mateix ordre: pel matí, la rua pel poble d’uns grups, dels quals destaquen diables, nans, capgrossos, trabu
caires del Serrallonga, gitanos, bastoners, panderetes, cercolets, falconers, lagartos, 47 etc… ; pel migdia, i ben entrada la tarda, actuacions castelleres; i una rua pel vespre (one more time) on treuen i posen el sant, que el pobre deurà acabar marejat. La gràcia de la festa major de Vilafranca és que aquestes jornades es repeteixen 3 dies seguits! Però a lo que anàvem… D’aquest dia caldria destacar, entre altres coses, la sessió fotogràfica que vaig fer amb la càmera del Tonyu, la mala llet que posaven els bastoners en el seu ball, el sopar d’arreplegats al xino i, per suposat, el fet d’haver conegut a molts de vosaltres allà! Del segon dia, destacar l’actuació estel·lar castellera. Vaig sentir molts cops allò de: -la teva primera actuació a sant Fèlix? Que no te pase ná!- i la veritat és que entre el Sol, el calor, la gent empenyent, les proves i més proves i com durava (dinant a les 6 de la tarda…) feia difícil de suportar, però (i fent una metàfora castellera) amb dues grans crosses com la Sareta i la Berta, tot es fa molt més amè. També destacar per la nit el ball de gralles i… poc més, perquè no recordo massa d’aquella nit. Sé que em vaig despertar al pis del Tonyu, amb l’estómac remogut, el cap que m’explotava i el braços guixats, entre altres coses, amb la frase: EL KELET ÉS UN CABRON. I EL JAUME TAMBÉ. Ells tenen més detalls del que signifiquen aquestes paraules. De la tercera jornada festiva vilafranquiana, només dir que va ser històrica pels lagartos (descarregant el 3d9fa) i per mi, ja que m’hi vaig implicar. Tornant al tema de perquè m’he fet Arreplegat, he de dir que cada dia els castells em van sorprendre més. El primer dia, la diada vilafranquiana entre Lagartos i Xicots de Vilafranca, vaig sentir que representa fer un castell per un casteller: el estar atent a tot, el confiar amb els demés, l’ambició d’assolir la fita que un s’ha marcat, l’alegria d’aconseguir aquesta fita. Al segon dia això del primer dia es va multiplicar per 10, però a més em va sorprendre com la gent que envoltava la plaça arropava a la seva colla, com si el poble i el castell es fusionessin i els castellers fossin realment una part del paisatge. Al tercer dia, encara que la ressaca que duia encara em durava, vaig voler-ho experimentar a les pròpies carns. Només va ser donar pit, un simple esforç molt inferior al que devia haver fet el baix, el contrafort o el primeres mans… però ja formava part d’allò, d’allò que al acabar es va considerar d’històric. I el millor de tot, el que em va sorprendre del tercer dia és que ho celebraven amb mi. Aquells que vaig conèixer en dos dies celebraven amb mi, com si hagués fet l’aleta, aquell castell al qual la meva feina va ser minsa. I aquesta és una raó més per la qual vaig pensar que fer castells és una cosa que havia de fer. Quan marxàvem el diumenge per la tarda molts m’havien fet la pregunta de si vindria a arreplegats, i jo contestava que m’ho pensaria però… ja ho tenia més que clar!
48 Per acabar, m’agradaria donar una forta abraçada a tots aquells als quals vaig conèi-
xer i compartir aquella diada de festa major. Alguns ja han sigut anomenats però només per seguir l’argument de la història. Tots us mereixeu una menció a la història perquè tots veu fer “forat” en mi, però si fes una llista i m’oblidés d’ algú, no m’ho perdonaria mai. Vinga arreplegats, a gaudir de la festa!
Assaig 5-11-09
Poema
Anònim Surto d’assaig i no puc parar de pensar, -He d’estudiar. Però la meva ment de castells no puc buidar. Trec els apunts però miro el més enllà, aixeca colze , panxa forta, desde fora se’m deu veure en una posició estranya, estic fent castells a la biblioteca. Me’n vaig a dormir després d’una llarga jornada per fi moment de relax, em fico al llit i em tapo, la ment comença a navegar avui he tingut assaig i encara estic emocionada. Entre un mar pensaments suren més castells, l’assaig, el que hi he sentit, l’adrenalina i la tensió apoderant-se del meu cos Carregat!! colze dret.., panxa forta.., en sec m’adono que tinc les abdominals contretes, m’adono que estic fent castells al llit. Cúmul de sentiments Una emoció incontinguda, Una obsessió, Diversió Un món , Una cosa indefinida que et torna boig/ja,, Algo personal, Com estar enamorat/da Una forma de vida Això és per mi Arreplegats,
49