Llibret Falla Parc Alqueria Nova Gandia 2022 by Publimania Gandia

LLIBRET DE LA FALLA PARC ALQUERIA NOVA 2022

CAPACITATS

Edició: A.C. Falla Parc Alqueria Nova Direcció i coordinació: Sergio Caba Poesies: Esther Pérez Explicació monumets: Andres Puig de la Muela Col·laboradors Literaris: Àngela Camarena, Lorena Borja, Joan Roig, Vicent Català, Juan Gabriel, Javi García, Marta Avaria, Miguel Pérez, Pablo Cremades, Sergio Martínez, Asmisaf. Fotografies Oficials Reines: Salva Gregori Portada i monogràfic: Salva Gregori Models Portada: Nuria Escrivà, Lucia Serra, Verónica García Correcció lingüística: Lorena Borja Maquetació i Impressió: Publimania Gandia Depòsit Legal: V-165-2012

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

En col·laboració amb:

La Falla Parc Alqueria Nova, no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus col·laboradors.

Index

índex

President

Presidenta d’honor

Falleres Majors

Reina de la Falla

Reina del Foc

Reina de la Festa

Madrina de la Falla

President infantil

Reina de la Falla infantil

Reina del Foc infantil

Reina de la Festa infantil

Madrina Infantil

Filloleta

Mantenidors

Executiva

Cens Faller

Esbós falla i explicació

Esbós falla infantil i explicació

Monogràfic

102

Publicitats

140 4

Després de pensar molt, encertem triant el tema del llibre… “Capacitats”, era el moment adequat per aportar el nostre petit granet de sorra a la plena inclusió de tot un col·lectiu. Estava convençut que aquesta experiència seria enriquidora per a tots, però en cap moment vaig arribar a pensar que tant… Moltes vegades interioritzem sentiments com la pena quan veiem persones que nosaltres cataloguem com a diferents, però res més enllà de la realitat. Durant la realització d’aquest llibre, hem estat capaços de comprovar que només mirant els rostres, som nosaltres els equivocats… i en molts sentits… Per això, ens plantegem qüestions com: què som capaços nosaltres de valorar? Aquesta pregunta que tantes vegades ens hem fet, queda resolta en veure gent que és capaç de valorar allò invisible, que és capaç d’alegrar-se davant d’alguna cosa que per a altres persones no tindria cap valor… Quina gran experiència relata aquest llibre! Esperem que siga del gust de tots, han col·laborat grandíssims professionals de tots els sectors, de tots els àmbits… el nostre més sincer agraïment a tots aquells que han fet possible aquest enorme projecte.

Sergio Caba Pasadas

JOSE ANTONIO LOZANO HUERTA PRESIDENT

Benvolguts amics, un any més em dirigisc a vosaltres com a President d’aquesta gran comissió. Encara que estem passant temps difícils, entre tots hem sigut capaços d’abordar aquesta situació, mantenir viu l’esperit i l’essència de la nostra falla i donar així la possibilitat perquè, nostra volguda comissió, puga escriure una fulla més de la seua història. Estem en la recta final, arriba el moment de gaudir al màxim de les nostres festes i, segur que si ens esforcem tots en mantenir les precaucions corresponents i som responsables com ja hem demostrat anteriorment, podrem disfrutar de tots i cadascun dels actes que queden per arribar. Serà un any tal vegada diferent però no per això menys especial. És per això que no puc deixar passar l’ocasió per a agrair tant i a tanta gent… En primer lloc agrair la col·laboració desinteressada a l’associació Asmisaf de la qual hem aprés tant sobre les diferents capacitats que ens envolten i gràcies a la qual ha sigut possible la realització d’aquest llibret. GRÀCIES, sou molt grans. GRÀCIES a les nostres reines i President infantil per ser tan valents, tirar endavant i no desanimarse en cap moment GRÀCIES a eixes noves famílies que s’han incorporat a la comissió GRÀCIES a l’executiva que m’ha ajudat a capejar el temporal GRÀCIES a tots i cadascun de vosaltres per no perdre la il·lusió GRÀCIES per demostrar que una pandèmia no podrà amb nosaltres GRÀCIES per manifestar tantes vegades que la falla és una prioritat en la vostra vida Però sobretot GRÀCIES per continuar ací Mil Gràcies amics!

LIDUVINA GIL CLIMENT REGIDORA A L'AJUNTAMENT DE GANDIA PRESIDENTA D'HONOR

Estimats fallers i estimades falleres del Parc Alqueria Nova: Amb l’arribada del mes de març les Falles adquireixen protagonisme al nostre barri en uns dies de festa i germanor. Lamentablement, en 2020 no vam poder celebrar les nostres benvolgudes festes josefines i l’any passat es van haver-hi d’ajornar al mes de setembre. Enguany, encara ens trobem lluitant contra el virus. Malgrat tot, si m’ho permeteu, voldria encoratjar-vos llançant un missatge d’optimisme. Vosaltres millor que ningú sabeu que estem travessant moments incerts i complicats. Però també heu de ser conscients que els fallers esteu demostrant-nos, una vegada més, la vostra solidaritat i responsabilitat davant aquesta greu situació. Vivim moments difícils, és cert. No obstant això, heu de gaudir amb precaució d’una festa que ompli els carrers d’entusiasme, alegria i felicitat, tan necessaris en aquests temps. Per això, els fallers i les falleres l’Alqueria Nova teniu tot el meu reconeixement i els meus millors desitjos perquè també torne a la vostra comissió, definitivament, l’anhelada normalitat. Així, vos mereixeu poder viure tots junts aquestes Falles, perquè vosaltres sou l’entramat de la festa, feu cohesió social a la nostra barriada i formeu part d’un projecte comú. Per això, vos done les gràcies per no defallir mai, per mantenir viu l’esperit faller i per continuar lluitant per la festa fallera. Ara, vos toca mostrar novament i traure al carrer eixe sentiment faller que batega en els vostres cors. Ara, toca tornar a sentir la nostra música, tornar a olorar la pólvora, tornar a desfilar i lluir la indumentària més bonica del món. Seran uns dies de Falles on encara caldrà extremar una mica més la prudència a l’hora de celebrar els actes que teniu previstos. Per eixe motiu, vos demane cautela en totes les activitats que porteu a terme, que vetleu entre totes i tots per tal de viure aquestes Falles amb totes les garanties i tenint en compte les mesures de prevenció per tal d’evitar la proliferació de contagis. Tal vegada no seran eixes Falles somiades i desitjades per tots vosaltres, però també hem de tancar el present exercici faller que tan sols ha durat mig any per a poder començar-ne un de nou amb més força i més il·lusió que mai. Falleres i fallers de l’Alqueria Nova, comença la recta final. Només em queda desitjar-vos que passeu les Falles de 2022 de la millor manera possible i amb bona convivència. Perquè les Falles signifiquen això: eixir al carrer, participar i, sobretot, viure i conviure.

Cristina García Lechuga Clara Tortosa García FALLERES MAJORS

VERÓNICA GARCÍA ROVIRA REINA DE LA FALLA

Capacitat de lluitar per un somni És nostra Reina de la Falla una dona lluitadora, que tira sempre cap avant i ajuda perquè els que estan al seu voltant també ho facen. Dus al cor gravat l’emoció per la nostra festa, estas sempre al peu del canó en la nostra comissió, sempre acompanyant a les teues antecesores i per fi enguany veus aconseguit un dels teus grans somnis, representar la nostra Falla. Ara és el torn d’escriure la teua pròpia història. Fallera enamorada d’aquesta festa, del so d’una albada, de l’olor de pólvora després d’una mascletada. El teu mirar transmet il·lusió, el teu somriure irradia felicitat i, amb la gràcia valenciana que t’embolica, a tots els fallers ens has encisat. Eres la mescla perfecta de tots els ingredients que necesita una gran fallera. Arriba el teu moment…Ja se senten les dolçaines sonar, al teu cor ja tot és harmonia. Desfila plena d’orgull pels carrers de la ciutat perquè ja eres de la Falla nostra regina.

MARIBEL ALANDETE CALABUIG REINA DEL FOC

Capacitat de transmetre força i energia Maribel, tens la capacitat aquest any de transmetre a tota la teua comissió la força i energia del foc, element representatiu de les falles, del teu regnat i de tu mateixa. Un foc que ens renova en apagar-se l’última flama, que simbolitza el final i l’inici de la nostra festa, una festa que brolla en cada porus de la teua pell des que eres xicoteta sols amb sentir el primer coet o la primera nota de música. Foc viu que encén el teu cor i ho fa bategar amb gran emoció. Tu seràs enguany la nostra espurna, l’espurna que necessitem per a encendre de nou en els nostres cors la il·lusió per nostra tan volguda festa.

MA JOSÉ ALANDETE CALABUIG REINA DE LA FESTA

Capacitat d’emocionar Emocions variades són les que sent Mª José en ser nomenada reina de la nostra comissió. Un gran repte és el que tens enguany, representar nostra tan benvolguda festa de les falles i tot el que l’embolica: llum, música, color, bellesa, alegria… una festa màgica que de segur podràs fer que arribe al cor de cadascun dels fallers i falleres de la teua comissió. Dolça dona valenciana mostra’ns a tots el teu somriure espontani i la lluentor especial que hi ha en els teus ulls, reflex de l’emoció més sincera que naix del teu cor i contagia a tots de sentiments positius d’alegria i germanor.

FINA PÉREZ MORENO MADRINA DE LA FALLA

Capacitat de ser constant. Fallera dels peus al capdavant, fallera activa i compromesa. Assumeixes el repte de ser la nostra Madrina demostrant a tots els fallers i falleres de l’Alqueria que portes en el teu cor l’emoció per aquesta festa. Enguany escrius un capítol nou en la teua trajectòria fallera que de segur ompliràs de bons moments compartits i viscuts. Dona valenciana radiant de felicitat perquè, el que sempre ha sigut un somni, hui es fa realitat. Amb molta elegància el vestit lluiràs, que unit a la teua intensa mirada i al teu dolç caminar, serà clar exemple de la teua felicitat.

VICENT ORTÍZ PARRA PRESIDENT INFANTIL

Hola amigues i amics, Hem passat un temps difícil per a tots, grans, menuts… però ara podem gaudir de quasi tot amb molta precaució. S’acosten els nostres dies de festa tan enyorats així és que, com a president infantil i faller d’aquesta comissió, només vull demanar-vos que vos cuideu i cuideu dels vostres, per tant cuideu de tots! Ja està ací l’olor de pólvora, els monuments al carrer i la música pero sobre tot eixe temps que a mi m’agrada tant de poder tirar coets fins a caure de son. Vos convide a tots per tal que vos uniu a nosaltres per a passar unes falles molt divertides i que sempre tindrem per al record. Ens veiem pels carrers, per la carpa, pel barri!!

LUCÍA SERRA PALOS REINA DE LA FALLA INFANTIL

Capacitat d’enamorar. Fallera que ha arribat a donar el millor de tots els fruits, triada per a representar a tots els xiquets i xiquetes de l’Alqueria. La teua delicadesa i senzillesa fan de tu una gran fallera. Xiqueta enamorada de la festa de les falles, vius amb entusiasme aquest nou capítol de la teua història com a fallera. La teua il·lusió es veu complida, ja eres la nostra Reina de la Falla, dels xiquets i xiquetes, la més bonica fallereta plena de gràcia valenciana que a tots ens ha captivat. Eres tu Lucía la protagonista d’aquest conte de fades, un conte que es porta escrivint des que vas nàixer i que hui arriba al capítol central en el qual, per fi el teu somni es fa realitat. No deixes mai de somiar, no deixes mai d’enamorar-nos amb el teu dolç semblant.

LEIRE PEIRÓ ALANDETE REINA DEL FOC INFANTIL

Capacitat d’apassionar. Olor de metxa encesa, so d’una traca, calor d’una flama, espurna que prenga la més mínima estella… Aquesta és l’essència de la nostra festa, el foc, eixe foc que arrasa amb tot, però del qual es renaix cada any. Foc que, ja des de xicotets sentiu en el més profund del vostre ésser, un foc que us mou, us convida a viure i a gaudir d’aquesta festa. Enguany Leire el teu cor batega d’una manera molt especial, perquè són molts els sentiments que en ell es mesclen. Deixa que bategue amb força, que isca de tu la passió que sents per les falles i portes a tots els racons de la comissió l’emoció viscuda per una festa que està a punt de començar.

MARIA CREMADES MARÍ REINA DE LA FESTA INFANTIL

Capacitat d’alegrar. María, inicies la teua història en aquesta comissió com a Reina de la Festa. Aportes frescor, dolçor i un encant especial. Art de xiqueta valenciana que viu i sent la festa de les falles, festa repleta de música, colors, so i foc, combinació perfecta que la fa màgica i especial. El teu cor bombeja alegre com el so d’un timbal, els teus ulls brillen com l’espurna que encén la primera mascletà i el teu dolç semblant ens transmet una gran serenitat. Triada per a representar aquesta festa. Que sonen ja els timbals!, que els clarinets no deixen de sonar!, que les millors melodies recórreguen els nostres carrers, acompanyades de les rialles de tots els xiquets i xiquetes que ens anuncien que les falles ja van a començar.

ABRÍL ORTÍZ PARRA MADRINA DE LA FALLA INFANTIL

Capacitat d’imaginar. Semblant jovial d’una xiqueta amb ulls desperts i expressius. El seu caràcter infantil, ple d’imaginació i gràcia, és el que caracteritza a la nostra Madrina infantil. Comences a descobrir la flama que es va encendre en tu des del mateix moment de nàixer. Una flama que es convertirà en un foc viu i intens al llarg de la teua vida com a fallera. El teu tímid somriure i eixa alegre careta reflecteixen l’art que comença a florir en el teu cor. Contemples amb admiració la fantasia feta realitat de formar part de les reines de la nostra comissió i et demanem un favor, que dugues per tot arreu la il·lusió de la festa de les falles i òmpligues el cor dels membres de tota la comissió de sentiments purament fallers.

ADARA GALVÁN ORTIZ FILLOLETA

Capacitat d’il·lusionar. És nostra filloleta una llavor plena de tradició fallera, una llavor de la qual comencen a brollar les primeres fulles que anuncien la vida d’una gran fallera. La seua careta innocent, el seu coret tendre i sensible, la seua dolça mirada, transmet alegria i entusiasme per la nostra festa. Eres tu Adara el present i futur de la nostra festa, la màgica essència d’una comissió, el nostre tresor més preuat. Nineta viva i alegre que il·lumines el cor de tots els que t’envolten, una explosió d’energia que aviva la flama dels fallers més xicotets de l’Alqueria.

RAÚL APARISI GARCÍA MANTENIDOR MAJOR

Raúl Aparisi Garcia , nascut a Gandia, i vinculat al món de les falles des de xicotet. En els seus inicis com a faller va pertànyer a la Falla Barri Crist Rei de Gandia i finalment al 2001 es va fer faller de l’ Alqueria Nova. L’any 2006 acompanyant a la presidenta Lourdes Lledó, va obtindre el càrrec de delegat de festes. En el dia a dia, ha segut vendedor, jefe de logística, controlador de gestió i finalmente exerceix com a LEO (Lider Eficiencia Operacional) en Leroy Merlin Gandia, Xàtiva i Ondara. El dia de la presentació tindrà l’orgull de dirigir-se a la seua amiga Vero, a la seua dona Maribel, a la seua cunyada Maria José i a la seua neboda Leire. Quin millor any per a ser el mantenidor!!!!

ALBA RAMÓN BORJA MANTENIDORA INFANTIL

Alba va nàixer un 26 de febrer del 2008 a Gandia i amb tan sols 18 dies va ser la protagonista a l’acte del Bateig de Falles, apadrinada per la Fallera Major de Gandia del 2008, Ángela Bataller Palmer i l’alcalde, José Manuel Orengo Pastor . És filla de Javier Ramón i Lorena Borja, membres de la Comissió des de la seua fundació. Alba ha ostentat nombrosos càrrecs a la seva comissió. Va ser mascota el 2009 i reina de la mini falla l’any següent. Després va ostentar el càrrec de Reina de l’Art (2013); Reina de la Festa (2015); del Foc (2016) i de la Falla Infantil del Parc de l’Alqueria Nova el 2017. Posteriorment, l’any següent va formar part de la Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de Gandia 2018, Nuria Llopis Carrasco. L’any 2020 es va veure complit el seu somni i va ser nomenada Fallera Major Infantil de Gandia. A causa de la pandèmia per la Covid 19, també va ser al 2021. Actualment té 13 anys i estudia segon de secundària al col·legi Borja-Jesuïtes. És una excel.lent estudiant, molt responsable i treballadora i va obtindre l’any passat el Premi extraordinari al rendiment acadèmic de primària atorgat per la Conselleria d’Educació. Li agrada molt la música i toca el piano des de xicoteta. Li encanta llegir, dibuixar, ballar, anar a la falla i estar amb els seus amics. Una de les seues millors amigues és Lucia Serra, reina infantil de la falla 2022 i està feliç per poder-li dedicar unes paraules en el dia de la seua presentació.

EXECUTIVA 2022 Àrea de Presidència: President: José Antonio Lozano Huerta Presidenta d´Honor: Liduvina Gil Climent Vicepresident: Luis Sanfelix Valera

Àrea de Secretaria: Secretaria: Mª Jose Llorca Escrivá Vicesecretaria: Marta Avaria Vilaplana

Àrea d’Economia: Tresorera: Aure Pérez Sancho Vicetresorers: Guillermo Pérez-Adrián Creus Estruch Lotera: Mª Carmen Estruch Estruch

Àrea de Cultura: Delegada de Llibret: Esther Pérez Sancho Delegada d´Emissió: Marta Avaria Vilaplana Delegada d´Informatiu: Mireia Ramos Pérez Delegada de Teatre: Sole Garcia Rovira

Àrea de Festes: Delegat de Festes: Sergio Caba Pasadas Vicedelgats de Festes: Clemen Gandia Sepulveda-Iván Lozano Huerta-Mireia Ramos Pérez Delegats Artistics: Ivan Lucio Pérez- Marta Lozano Pérez Delegats de Cavalcada: Clemen Gandia Sepulveda-Victor Valls Delegada de Cavalcada de Reis: Verónica García Rovira Casalera: Mª Carmen Estruch Estruch Delegada d´Escut i Materials: Sole Garcia Rovira Delegats de Crema: Jose Chaveli Chaveli-Javier Ramon Olaso Delegada de Jocs: Sandra Bertó Richart Delegada de Bac: Mª Carmen Vercher Torralba Delegat de Truc Juvenil: Aimar Peiró García Delegat de Truc Senior: Leyla Gallego Bertó Delegat de Truc Absolut: Dionisio Ollero Roldan Delegada de Truc Femeni: Maria Masip Bertó

CENS MAJOR Alandete Calabuig

Maribel

Gilabert Albors

Gemma

Navarro Meiro

Javier

Alandete Calabuig

M.ª José

Gimenez Orts

Laia

Ortiz Tomás

Vicente

Aparisi García

Raúl

Gómez Estrugo

Laura

Ortiz Gómez

Esther

Armijo Alonso

Vicente

Gómez Estrugo

Rubén

Palos Álvarez

Mónica

Avaria Vilaplana

Marta

Gómez Jareño

José Julián

Pallardó Cosme

Ximo

Avaria Vilaplana

Mª José

Gómez Jareño

Mª Carmen

Parra Fernández

Jose

Bañuls Castelló

Gemma

González Marí

Juanjo

Parra Gómez

Arantxa

Bañuls Tobaruela

Vicente

Gorrita Cortés

Mª Carmen

Parra Morant

Andrés

Barriga Rodríguez

Raquel

Grau

Juan Carlos

Parra Morant

Paula

Bertó Richart

Amparo

Gutiérrez Feced

Roberto

Peiró García

Aimar

Bertó Richart

Sandra

Lledó Martí

Lourdes

Peiró Belmonte

Toni

Boix Signes

Rosa

Llopis Donet

Raquel

Pellicer Escrivá

Salvador

Borja Soliva

Ángela

Llorca Escrivá

Mª José

Pellicer Vercher

Héctor

Borja Soliva

Lorena

Lloret Ribas

Adrián

Pellicer Vercher

Jessica

Caba Pasadas

Sergio

López Medina

Estefanía

Pérez Mengual

Guillermo

Cabello Sellens

Laura

Lovato López

María Belén

Pérez Moreno

Fina

Castaño Artesero

David

Lozano Huerta

Jose

Pérez Moreno

Lucía

Catalá Calatayud

Vicente

Lozano Pérez

Marta

Pérez Pérez

Luz María

Castelló Mengual

Ainoha

Lucio Bañuls

Friso

Pérez Roca

Juan Fran

Chaveli Chaveli

Jose

Lucio Pérez

Eva

Pérez Sancho

Aure

Chaveli Pérez

Claudia

Lucio Pérez

Iván

Pérez Sancho

Esther

Cremades Gilabert

Pablo

Lucio Pérez

María

Pla Mora

Pablo

Creus Estruch

Adrián

Marchant García

Naiara

Prieto Bañuls

Gemma

Creus Estruch

Sergi

Marchant García

Yeray

Prieto Bañuls

Nayara

Creus García

Javier

Marí Ivars

Marisa

Ramón Olaso

Javier

Delgado Fornet

Encarna

Martí Gadea

Ignacio

Ramos López

Alberto

Escribano Domenech Lara

Martínez Gras

Javier

Ramos Pérez

Andrea

Escrivá Gavilá

Juan

Martínez Ramos

Patricia

Ramos Pérez

Mireia

Escrivá Gavilá

Mónica

Más Morant

Jorge

Rodríguez Fuster

Inmaculada

Estruch Estruch

Mª Carmen

Masip Bertó

Maria

Rodríguez Fuster

Laura

Escrivá Muñoz

Francisco José

Mayor Miret

Laura

Romero Bañuls

Lucía

Estrugo Fuster

Mª Teresa

Mayor Pérez

Estefanía

Rovira Pellicer

Ainoha

Fernández Andrés

María

Medel

Iván

Rovira Pellicer

Laura

Fernández Martínez

Juan José

Mestre Montagud

Vicente

Ruiz Merino

Javier

Ferrando Gilabert

Laura

Mestre Sevilla

Andrea

Sánchez Ortiz

Kevin

Ferrando Gilabert

María

Mestre Sevilla

Marta

Sanfelix Valera

Luís

Franco Castelló

Vanesa

Miñana Gavilá

Celia

Sanmateu Soucase

Carolina

Gallego Bertó

Leyla

Miñana García

Héctor

Santamaría Albuixech Salvador

Gallego Ruiz

Pedro

Miñana Pérez

Salva

Santos Do Nascimento Kevin

Galván Guillen

Jose

Momparler Jimenez

Noelia

Segura Antoli

Carlota

Gandía Sepúlveda

Clemente

Moragues Blasco

Marta

Sevilla Guillem

Mª José

García Rovira

Soledad

Morant Vercher

Ana

Tarrazona Alandete

Marina

García Rovira

Verónica

Muñoz Gómez

Sergio

Terrades Alemany

Pilar

CENS INFANTIL Tormo Giner

Ramón

Armijo Mayor

Vicentín

Sanfelix Romero

David

Valls Catalá

Jose Antonio

Bañuls Fernández

Pablo

Santamaría Ferrando

Hugo

Valls Climent

Víctor

Bañuls Fernández

Sofía

Serra Palos

Lucía

Vercher Torralba

Mª Carmen

Cano López

Marcos

Tormo Durá

Ángela

Vila Arsenal

Jesús

Castaño Gimenez

Adrià

Tormo Santos

Marc

Vila Delgado

Jesús

Castaño Gimenez

Vera

Vila Miñana

Pau

Vilaplana Ferrer

Mª José

Catalá Franco

Iván

Vilchez Avaria

Juan

Vilchez Contreras

Luis

Chinchilla Rodríguez

Sara

Vilchez Avaria

Martina

Villarmín Gregori

Lydia

Cremades Marí

María

Zacarés Fernández

Carla

Cremades Marí

Paula

Escrivá Borja

Carles

Escrivá Borja

Joan

Escrivá Cabello

Aina

Galván Ortiz

Adara

Galván Ortiz

Iraida

Gutiérrez Herencia

Álvaro

Gutiérrez Herencia

Martín

Lozano Rodríguez

Aitana

Martí Vázquez

Iker

Mas Escrivá

Olivia

Mas Escrivá

Vega

Miñana Segura

Carlota

Miñana Segura

Marc

Moratal Ramos

Julen

Moratal Ramos

Liam

Moreno Torres

Izan

Moreno Torres

Zulein

Navarro Pérez

Ignacio

Navarro Pérez

Javier

Ortiz Parra

Abril

Ortiz Parra

Vicente

Pallardó Momparler

Hugo

Pallardó Momparler

Oscar

Peiró Alandete

Leire

Peiró García

Salma

Pellicer Villarmín

Julieta

Pérez Masip

Martín

Pla Lovato

Pablo

Pla Lovato

Sara

Pozuelo Barriga

Raquel

Radoslavova Katsarova Ilenia Ramón Borja

Alba

Ramón Borja

Alejandro

LEMA: ALICIA (DIANA) EN EL PAÍS DE LES MARAVELLES ARTISTA: JOSUE BEITIA AUTOR DE L'EXPLICACIO: ANDRÉS PUIG DE LA MUELA

INTRODUCCIÓ

Enguany a la nostra barriada

Per a aconseguir el seu somni

arriba de nou l’esperança,

compta amb bona companyia

l’alegria i la il·lusió.

que s’esforcen dia a dia,

I per això, la nostra falla

per assolir l’objectiu.

posa especial atenció

Es tracta de dos cosins

al món de la imaginació

que saben més que un dimoni.

que agrada molt als majors, als jóvens i a la xicalla.

Parlem també de la natura, de jardins i jardiners

Parlarem d’un vell conte

i d’arbres i de flors.

que avui està d’actualitat,

Amors i enamoriscaments,

són aventures molt botges

de xiquets i de majors.

i sense cap de trellat.

Per això la reina de cors

Com el que passa a la ciutat

estarà també present

on, qui fa poc era alcaldessa,

en el conte que ací us contem.

amb molta cura cisella un país de meravella

I sense més introducció

per arribar a ser deessa.

i, amb la seua complicitat, comencem l’explicació d’un conte fet realitat.

ESCENA 1 ELS GUARDIANS

A aquesta part de la història

Feren un pacte de govern

i, per conéixer millor

un poc a contracorrent,

algunes actuacions,

però, com és un home molt viu,

cal cercar en la memòria.

va obtenir l’objectiu de manar a l’Ajuntament,

Fa uns anys un dels guardians,

cabrejant a molta gent.

en moltes preses i afanys va buscar un home Mut

Després d’uns anys a la trona

per, amb molta gosadia,

va haver-hi noves eleccions

aconseguir l’alcaldia,

i va perdre la poltrona

deixant a Moya fotut.

amb un cabreig superior.

I és que l’home Mut tenia

Els anys a l’oposició

dos regidors decisius

ho va passar malament

i el guardià, molt actiu,

i va tenir temps i ocasió

es va fer en l’alcaldia.

de preparar la successió, cercant un líder convenient amb aspecte convincent.

Per a arreglar la desfeta

Aprofitant el tiró

i perquè li va venir de gana,

que tenia el seu partit

va proposar a Diana

i sense moure un sol dit,

per poder guanyar a la dreta,

va aconseguir un escó.

perquè semblava una dona amb cara de bona xiqueta.

El guardià sabia molt bé que Palmer estava enutjat

Tot i això, de nou el PP

en Torró i el seu voltant.

i el seu candidat Torró,

I, com que era molt llest

va guanyar les eleccions

i tenia bons amics,

deixant Diana al carrer.

va saber treure profit…

Ara apareix en aquesta història,

Allà va veure el guardià

amb molta pena i poca glòria,

una molt bona ocasió

un tal “ciutadà” Palmer

per tornar a governar

que després de militar

fent al carrer a Torró.

en el Partit Popular, “ciutadà” exemplar es va fer.

Li va fer una gran promesa: si ens ajudes a governar t’ho sabrem recompensar. I amb la lliçó ben apresa amb el “ciutadà” va pactar, fent a Diana alcaldessa.

I així va ser com Gandia, en eixe temps va descobrir la destresa de dos cosins, en treballs de lampisteria.

ESCENA 2 LA REINA DE CORS

Governa la reina de cors

No fa falta gran maleta

des de fa sis anys la ciutat,

per a anar-se’n de “festeta”.

però, com que ací està tot tancat, va de festa a Benidorm.

Ella és dona ambiciosa amb desig de prosperar,

A Benidorm o on siga

per això està desficiosa

que Gandia és avorrida.

i pensant en “escalar”.

Passa la setmana ensopida

Té molts somnis de grandesa

de casa a l’Ajuntament,

nostra benvolguda alcaldessa.

pensa que és un avorriment el fet de viure a Gandia.

Per això ha decidit parlar en els dos guardians,

A l’alcaldessa Diana

com que ells tenen bona mà,

se li fa llarga la setmana.

de segur que trau profit.

Somia que arribe el divendres

Ella sap que els dos cosins

per poder fer l’equipatge

tenen contactes a Madrid.

i eixir corrent de viatge a altres llocs on poder perdre’s.

Són un parell de lampistes

Pel somni fer realitat,

que treballen de sotamà

cal tenir molta paciència

i com són tan grans artistes

i convèncer en València

sempre tenen un bon pla.

al cap de la Generalitat.

Si aprofita l’ocasió

No poden tindre el rebuig

pujarà molts escalons.

del Molt Honorable Puig.

Pensa la reina de cors

A la fi ho han aconseguit,

que, amb l’ajuda dels guardians,

Ximo dona el vistiplau,

arribarà prompte a la gran cort

han sabut treure profit

oblidant-se dels gandians.

de les visites al Palau.

Els dos cosins saben cert

Sense muntar guirigall

que Sánchez canvis vol fer.

sempre fan el seu treball.

Cerca Sánchez una dona

Una altra victòria socialista,

que tinga bona presència,

els cosins Manel i Alfred

quan de sobte s’adona

han sabut mot bé con fer

que li falta algú de València.

a l’alcaldessa ministra.

Cal repartir el pastís

Puja al vaixell i posa proa

amb gent de tot el país.

en direcció a la Moncloa.

ESCENA 3 ELS PEONS DE LA REINA

Aquesta escena s’inicia amb cartes de la baralla

Quan veu que falla un fanal

que, com al conte d’Alícia,

no s’espanta ni s’inquieta,

tenim enguany a la falla.

agafa una escala ben gran i canvia, ràpid, la bombeta.

Són els peons de la reina, amables i servicials,

Prieto, per la seua part,

fan molta vida social,

munta guàrdia cada dia,

en el cabet en la feina.

ha aconseguit l’alcaldia i l’ha de conservar.

Ells són Prieto i Picornell, els dos peons més importants,

Ell cuida del benestar

sempre estan al seu voltant,

de Diana, la ministra,

volant com fan els ocells.

no siga que s’avorrisca i li pegue per tornar.

Per tenir Gandia Ben Neta va Picornell, cada dia,

Vol Prieto que es quede a Madrid

replegant la porqueria,

de ministra d’innovació,

muntat en sa furgoneta.

que ell resta feliç ací… és molt còmode el seu tron.

Si veu que algú està fumant al costat pacient espera, si tira la burilla a terra, ell la recull a l’instant.

ESCENA 4 EL GAT

Al conte d’Alícia hi ha un gat

I així, mes rere mes,

que es passa la vida rient,

viu aquest gat orgullós,

feliç i despreocupat.

sense ocupar-se de res.

Està sempre molt content,

La seua única funció

sense cap ocupació

és estar sempre pendent

i en un idíl·lic ambient.

a la crida del seu patró.

No té cap obligació,

I acudir de pressa i corrent

ell tan sols ha de somriure

amb el somriure a la cara

en cada situació.

i la cua en moviment.

I així molt feliç pot viure,

L’agenda de l’amo prepara

sense eixir del seu despatx

aquest gat que és molt astut,

i amb un grapat de temps lliure.

mentre escalons escala.

Sempre està molt relaxat,

Al conte el gat es diu Chessur.

esperant que passe el temps

Ací pose-li vosté nom,

i arribe l’hora d’esmorzar.

que ho endevina... segur.

ESCENA 5 LA REINA DE PIQUES

Alícia al seu país

Per altre costat, Barber

troba peculiars criatures,

que sovint viatja a València,

com cartes i altres figures,

espera amb molta paciència,

gats, reines i ratolins.

el candidat poder ser.

Mana la Reina de Cors

Víctor prou feina té

que mai no admet crítiques,

pentinant-se el seu tupé.

i al cap de l’oposició està la Reina de Piques.

El gat del conte que ens ocupa apareix i desapareix,

L’oposició a nostra ciutat

a Víctor molt li preocupa

no té ni Reina ni Rei

que Torró ací fa el mateix.

perquè al Partit Popular, cadascú va a la d’ell.

Ara fa un temps està callat, afirma que s’ha retirat,

Per una part està Vicent

però a Gandia tot el món sap,

que mai ha trencat un plat,

que ell vol ser el candidat.

darrerament està molt callat i es passa la vida corrent.

I entre menina i menina fa molta vida social

Víctor prou feina té

i a Víctor, com és normal,

pentinant-se el seu tupé.

li puja l’adrenalina. Víctor prou feina té pentinant-se el seu tupé.

Abans de fer la cloenda

Veu que Gregori té espenta,

d’esta escena peculiar

que va a l’alça el conseller,

també s’haurà de parlar

que cerca el seu lloc Barber

d’algú que sap molt d’hisenda.

i Torró li fa la punyeta.

Sembla que també vol ser

Ell el congrés va guanyar

el líder dels Populars,

i és president del partit,

un home que està amagat

però a València li han dit

i abans era conseller.

que encara cal esperar.

Diu Carles que són invencions,

Que no hi ha res decidit,

mentides i enraonies,

que també hi ha altres opcions,

però van passant els dies

que encara falta any i mig,

i ell va tenint més opcions.

perquè arriben eleccions.

Víctor prou feina té

I ha de fer cara de pòquer

pentinant-se el seu tupé.

somrient per tot arreu, perquè mai es pot saber

Fent-se creus està Soler

qui és el peó i qui el jòquer.

qui ja ha començat la campanya, perquè sap que si no s’afanya,

Víctor prou feina té

pot quedar-se al carrer.

pentinant-se el seu tupé.

ESCENA 6 ALICIA EN BICICLETA

Al país de les meravelles

Ni govern ni oposició,

les bicis no tenen pedals,

ni Prieto, Arnau, ni Soler,

ni frens, ni manillars,

saben que és el que est pot fer

ni llums, ni tan sols cadenes.

per trobar la solució.

Estan totes destrossades,

Mentrestant els usuaris

amb les cadenes trencades,

pateixen un gran calvari,

les dues rodes punxades,

en cercar per la ciutat

velles, brutes i oxidades.

una bici en bon estat.

A tot açò, mentrestant,

Fa uns anys es va instaurar

l’empresa continua cobrant

el servei de bicicletes,

omplint de publicitat

el dia que es va inaugurar

els “mupis” de la ciutat.

ens van fer moltes promeses.

No hi ha cap polític valent

Tots els polítics es feien

que vaja a parlar en l’empresa

fotos en bicis muntats,

que té a càrrec la comesa,

amb un gran somriure ens deien

per cercar una solució adient.

que eren de gran qualitat.

Portarem més de sis-centes!,

Pots trobar per tot arreu

afirmaven exaltats.

i és una cosa constant,

Noves, flamants i “lluentes”!,

bicis al riu, al barranc,

confirmaven molt ufans.

i fins al Molló de la Creu.

Parlaven de les meravelles

El servei ha fracassat

i d’una ciutat molt “planeta”,

i és evident i segur,

que, com que no té grans costeres,

que si l’abonament has pagat,

és ideal per anar en bicicleta.

t’hauràs quedat ben fotut.

Rodenas, el regidor,

Sembla que és un desbarat

va expandir aquell servei

el contracte que han signat.

que va posar Mascarell

Per això quan vas a una base

a altres pobles de la Safor.

penses: ningú que ho passe.

El cas és que des de llavors, des d’aquelles grans promeses, estan les bicis desfetes i el servei és horrorós.

ESCENA 7 ALICIA I EL GLÀMPING

í d’Alícia transcorre, com tots sabem, a l’estiu, quan Alícia arranca a córrer i, en caure per un forat, es pega el gran bac i de poc no sobreviu.

Ací a Gandia un altre conte ens van narrar a Fitur, quan Diana ens va anunciar que molt prompte es construirà, allà prop de la marjal, el gran projecte del futur.

Eixe projecte en qüestió és un “gàmpling” important, que abans de l’estiu faran a l’Alqueria del Duc, en un entorn natural, enmig d’arbres i pardals.

Un “glàmping”, com vosté sap

No opina el mateix compromís,

(i si no ho sap li ho diguem)

els seus socis de govern,

és el mateix que un càmping

i diuen que és evident,

però, per ser més moderns

que una construcció així

i més internacionals

molestarà a molts veïns,

ara s’anomena “Glàmping”.

i que no és gens convenient.

Diuen que tindrà tres mil places,

Que el grup Més Gandia Unida

portarà un munt de turistes

presentarà al·legacions

procedents de molts països.

en contra de la construcció

Que vindran en caravanes,

del “glàmping” a la marjal,

muntanyers i senderistes,

que en eixe entorn rural,

alemanys, grecs i suïssos.

això és una aberració.

Afirmen que és molt segur,

Alicia, la regidora,

que al “Glàmping” arribaran

també estava a Fitur

turistes de gran qualitat,

mentre Diana presentava

que molts diners deixaran

eixe càmping amb glamur.

per tal de veure, als ullals,

I dic jo que és molt curiós,

aus, peixos i samarucs.

que no va dir res llavors.

Pot ser, dic sense malícia, que va voler esperar per amb Josep comentar, tranquil·lament la jugada. O és que estava acollonada nostra benvolguda Alícia?

ESCENA 8 ALICIA EN “VERANO”

Quan Alícia comença a plorar

També pot ser, no volguera,

perquè vol entrar al país,

que entre tants especialistes,

les llàgrimes fan una mar.

funcionaris, regidors,

I sort que sabia nadar,

secretaris, directors,

perquè quasi es va ofegar

experts, sabuts i assessors,

en aquell nou paradís.

tinguen molt poca faena.

I ara que parlem de la mar,

El “veraño” tindria trellat,

també podríem parlar

encara que amb un altre nom,

de la platja i de l’hivern

si el departament en qüestió

i, ja que estem, també,

treballara amb afany,

d’eixe magnífic invent

programant activitats

que “veraño” han nomenat.

a tots els períodes de l’any.

El departament de turisme

Faré una rima molt vella,

sembla que està molt ociós,

(perdonen la comoditat)

i és que resulta curiós

però és que em ve de meravella,

que, sense por ni vergonya,

pel tema que estem tractant:

invente tal barbarisme…

Ja saben vostés que es diu,

a no ser que siga de conya.

que a l’estiu tot el món viu.

Però quan l’estiu finalitza,

I si de cas eixe dia plou

nostra millor ambaixadora,

i vols un carrer travessar,

nostra platja encisadora,

hauràs de saber nadar

que a tot el món enamora

perquè, siga hivern o estiu,

queda sola i abandonada,

la platja esdevé un riu,

buida, fosca, bruta i trista.

i creuar-la costa un ou.

Si a l’hivern t’abelleix

Al “veraño” i a la platja

anar a veure la mar,

veurà que està tot tancat

molt ho hauràs de pensar,

per on siga que vosté vaja.

ja que està el carrer tallat

No pense que ha de trobar

i és impossible arribar

ni tendes, ni restaurants,

ni a la sorra ni al passeig.

ni hotels, ni tan sols un bar.

I si eres un atrevit

Per tant, el “veraño” ha estat

i vols anar a la nit,

un invent molt descarat

serà tot una foscor

per a confondre a la gent.

i amb el cor eixint-se del pit,

I ara s’ha demostrat

correràs a ficar-te al llit

que eixe invent ha fracassat

amb acollono superior.

i la platja està morta a l’hivern.

ESCENA 9 FESTA EN EL JARDÍ

En aquesta novel·la infantil

Passa una cosa similar

apareix un barreter,

si es mira amb els ulls del cor,

un meravellós jardí

perquè en qüestió de l’amor

i un laboriós jardiner.

no hem de diferenciar.

A la festa del jardí

En l’amor i en la vida

hi ha tota mena de flors,

cal viure en pau i il·lusió

totes les cartes de cors

i sense més condició

i un gran arc de Sant Martí.

de ser feliç amb qui siga.

Totes juntes fan cançons

Hi ha romances sense fi

en una bona harmonia,

a la festa del jardí.

magnífica simfonia amb els colors de l’amor.

El jardiner, generós, cuida a totes per igual, per a ell tant se val quin siga el seu color.

ESCENA 10 REINA BLANCA

En el món del disbarat,

La Reina Blanca procura

al que Alicia viatja,

defensar el medi ambient

hi ha éssers en molt poc trellat.

i conscienciar a la gent

I és que, per on siga que vaja,

d’una qüestió vertadera:

troba personatges absurds,

o protegim la natura,

alts, baixets, flacs i cabuts.

o ens anem tots a la merda. Cal tenir molta cura

Del que al món reial trobem,

i protegir la natura.

quasi millor no parlem. Es fan cimeres internacionals, Es fa ací una semblança

on els líders del món mondial

en el que passa en el món

parlen de sostenibilitat

amb un personatge enigmàtic

i de salvar el planeta,

que manté una lluita a mort

però, a l’hora de la veritat,

en contra del canvi climàtic.

es fan entre ells la punyeta.

Ella és la Reina Blanca. Miren i cerquen la manera No s’hi val quedar-se estàtic

de clavar-se el punyal per l’esquena.

davant el canvi climàtic.

Parlen de tancar l’aixeta,

I així faran un gran projecte

d’educació ambiental

per un consum responsable

i de conscienciar a la gent

i, amb energies renovables,

de l’escalfament global.

reduiran la contaminació.

Però, com tots ja sabem,

Arribaran a molts acords

són polítics de pandereta.

que obriran la possibilitat de promoure i incentivar

Parlen amb magnificència tots,

l’economia circular.

que la llengua no té os.

Perquè en un esforç conjunt de tots els líders sabuts, s’aconseguirà promocionar

Alaben el reciclatge,

l’energia eòlica i solar.

mentre van a convencions

I amb l’ús racional dels recursos,

en uns enormes avions

com deu ser, en bona lògica,

per gaudir del seu viatge.

podran posar en valor

D’això de la contaminació,

l’agricultura ecològica

millor que es preocupe un altre.

I signaran, si tenim sort, xinesos, ianquis i russos.

Uns avions que paguem tots perquè viatgen uns pocs.

Si creus que açò és veritat... desperta, estaves somiant.

A Gandia també hi ha més d’un ecologista, de foto per a la revista que parla molt de natura, ecologisme i cultura assegut al seu sofà.

I pugen, en un instant, les fotos a l’Instagram.

Mentre ells viatgen en cotxe per recórrer la ciutat,

Parlen de responsabilitat,

demostrant ser uns fantotxes

de consciència i de trellat,

que no volen caminar,

i del fet que és possible

perquè, al no estar acostumats,

evitar un disbarat,

es podrien escaldar.

fent política sostenible

Volia anar en bicicleta,

per salvar la humanitat.

però cansa una miqueta.

Volen el món canviar, sense eixir del seu despatx.

ESCENA 11 EL BARRETER B0IG

Un altre personatge de l’obra

Ciro ja no els servia

és un barreter que està Boig,

perquè des d’aquell dia,

d’eixos, a Gandia hi ha de sobra

que amb els “rojos” va pactar

i ací hem portat un de tots.

va perdre la “xirivia”.

Era un famós discjòquei

I Pascal emocionat

que de les pistes era rei,

va dir que si a l’instant

a cada cançó que posava,

estava molt il·lusionat

la discoteca esclatava.

doncs era un projecte important,

Feia palmes en les mans

Va dir que faria un gran esforç

i pel micròfon parlava,

per guanyar al contrincant,

era molt feliç abans,

però de nou, “ciutadans”,

enmig de llums i xicalla.

es va quedar com camot.

Vivia feliç Pascal, fins a rebre la telefonada del líder de “Ciutadans”, que en volia en parlar.

La formació anomenada necessitava un candidat per “pegar la campanada”, ací, a la nostra ciutat.

En tan sols un regidor,

Però en arribar al plenari

el mateix que tenia abans.

el govern sempre “tombava”,

Sols que ara era molt pitjor,

les esmenes a ell a diari

perquè no tenia en qui pactar.

amb insistència demanava.

Doncs Psoe i Més Gandia tenien tretze regidors,

Per baixar la bilirubina

per tant, ara ja no els calia

que entre setmana li pujava

ni “Ciutadans” ni el seu vot.

els caps de setmana punxava

Tampoc al Partit Popular

molt feliç a la cabina.

li feia falta Pascal, a ells es tenia igual

Un dia del mes de maig,

mai podrien governar.

allà a mitjan matí, va arribar al seu despatx

Així que Pascal va quedar

una carta des de Madrid.

com la núvia de Pinet: enmig del plenari plantat i el monyo molt ben fet.

Cada dia al seu despatx feia com si treballara, preparant debats, mocions, plenaris i comissions.

Es deia en aquella carta, que en ell ja no confiaven, i per això li demanaven, que deixara la seua acta.

Pascal, “cabut” els va dir que l’acta era sols d’ell i va decidir, en un parell, passar-se al grup dels “no adscrits”.

I així, a meitat legislatura continua l’aventura política, festiva i musical, del discjòquei-regidor Pascal.

ESCENA 12 EL CONILL BLANC

A la novel·la hi ha un conill de color blanc

tapia, magatzem o qualsevol indret,

a qui segueix Alicia per tot el bosc,

que algú dels seus bons amics puga pintar.

fins que s’esvara i cau a un túnel molt fosc i està una hora lliscant i redolant.

Puja les bastides a molta altura, vol veure de prop com treballa el pintor,

Pateix Alicia un enorme calvari

és molt valent i per això no té por

perquè el conill blanc sovint desapareix.

l’aventurer regidor de cultura.

Al Roís de Corella ocorre el mateix amb Nahuel, l’alcalde del nostre barri.

Mentre al Roís de Corella esperen impacients per veure si arriba eixe gran dia especial

Qui presideix nostra Junta de Districte

en que tinga el detall, nostre president,

passa la vida pujant per les parets,

de visitar als veïns i als comerciants.

muntant a bastides i fent dibuixets, perquè als grafitis s’ha fet un addicte.

Pareix que una cosa semblant passava abans, a l’anterior legislatura,

Com fa el conill, corre rere el rellotge,

el regidor a un altre barri estava

sap que ha d’arribar prompte a “la marquesa”,

i allà tampoc el veien ni en pintura.

s’alça sempre un poc abans de les dotze, per començar la seua important comesa.

Sembla que a Nahuel no li ve de grat eixir al carrer i parlar en la gent,

Recorre la ciutat per tal de trobar

és clar que li agrada més al president

façana antiga, tanca, mur o paret,

anar omplint de grafitis la ciutat.

ESCENA 13 ALICIA/TELMO EN EL LABERINT

Alicia també es perd en un laberint

Telmo en el laberint,

i és curiós, que quan pensem en eixe lloc,

no toca l’orgue ni el violí.

ens vinga al cap allò que està succeint,

Telmo va pegant bacs pel Consistori,

tant a les falles com a la federació.

mentre es passen la pilota els regidors, no hi ha manera de rebre explicacions

D’uns mesos ací no ens podem aclarir,

de Prieto, ni d’Arnau, ni de Gregori.

assistint a executives i reunions i veient com alguns canvien d’opinió,

Davant l’assemblea, en gran rebombori,

amb decisions d’última hora i embolics.

van dir que es feia càrrec l’Ajuntament del deute que el museu tenia pendent

Ara, amb el permís dels nostres lectors,

i que ja s’havia acabat el calvari.

canviarem el nom del protagonista i li posarem Telmo en lloc d’Alicia,

Des d’eixe dia està Telmo al laberint

per a millor entendre la situació.

perquè el govern va anul·lar l’adquisició, ja que els polítics canviaren d’opinió,

Ja fa uns anys, Telmo va entrar al laberint

cosa que ja sabem, ocorre sovint.

tot farcit de murs, obstacles i tanques i amb molta abundància de fosques trampes,

Amb eixos diners destinats al museu

en el que l’Ajuntament s’ha convertit.

han comprat una finca al carrer Perú i al laberint ha quedat Telmo perdut, pegant-se cabotades i fent-se creus.

Telmo en el laberint,

Viatjant cada dia a Conselleria,

no toca la corneta ni el cornetí.

sofrint unes interminables reunions

Diuen, prometen, juren i asseguren

on canviaven els protocols i actuacions

que faran al museu un canvi d’usos,

perquè a València ningú s’aclaria.

ells pensen que els fallers són uns il·lusos i que tot el que ells diguen s’ho creuen.

És clar que estem en uns temps molt difícils, però en pandèmia, els fallers, hem demostrat

Aquells que el museu anaven a salvar,

estar per damunt d’experts i polítics

els messies protectors i redemptors,

i per descomptat, tindre molt més trellat.

els que tenien projectes a muntons, resulta que no saben per on pegar.

Telmo en el laberint, no toca el saxo ni el bombardí.

Des de fa sis anys el “govern de progrés” té a Telmo perdut en eixe laberint, pegant bacs, girant, marejat i patint, sense poder aconseguir res de res.

També un laberint de categoria, vam travessar els fallers l’estiu passat perquè fins dies abans ningú sabia si per fi podríem les falles celebrar.

LEMA: TRUC O TRACTE ARTISTA: JOSUE BEITIA

AUTOR DE L'EXPLICACIO: ANDRÉS PUIG DE LA MUELA

TRUC O TRACTE Mentrestant una xiqueta, A Halloween celebrem

en vestit negre i llarg barret,

un dia d’allò més lúgubre,

es passeja pel carrer,

la darrera nit d’octubre

abillada de bruixeta.

els xiquets ens disfressem. Té un nas tort, llarg i molt lleig, És la gran nit dels misteris

farcit per tres mil berrugues,

caramels i llepolies,

la cara plena d’arrugues

màscares i bruixeries,

i li falten quatre dents.

rialles, crits i encanteris. Bruixes volant en graneres, En aquesta nit del terror

carabasses i gats negres,

tot el barri recorrem,

dimonis, botxins, espectres,

anem esglaiant a la gent

fantasmes i calaveres.

amb disfresses que fan por. Maquilla’t com una actriu, Moltes bruixes i bruixots

pinta’t la cara de blanc,

cuinen dins d’un gran calder

els ulls negres, un poc de sang,

cues de rata i dents de serp

dents grogues i cicatriu.

per fer màgiques pocions.

I si tens molta vergonya i vols tapar-te fins al cap, disfressa’t com una mòmia en tot el cos embenat. Ompli de ciris el corredor, apaga les llums de la sala, fes dos ulls en un llençol i semblaràs un fantasma.

Hauràs de posar teranyines a l’ascensor i a l’escala, córrer també les cortines per a fer fosca l’estada.

Cerca un vestit sense pressa i, quan arribe la nit, et podràs disfressar d’esperit, de bruixa o de vampiressa.

Pintat com un esquelet

Agafa una carabassa

i amaga’t en la foscor,

per a poder fer un bon pacte,

així faràs molta por

crida al timbre d’una casa

a xiquetes i xiquets.

i ofereix: truc o tracte.

Si sents un crit tenebrós

Els veïns s’espantaran

trencant la pau de la nit,

i voldran pactar amb tu,

potser siga un home llop

caramels et donaran

o que algú s’ha aixafat un dit.

si no volen caure de cul. Hi ha a la falla un grapat d’indis,

Si en nit de lluna plena

pirates i esperits del mal,

ix de la foscor un crit,

un gran castell encantat,

pot ser una ànima en pena,

monstres, dracs i un fum de zombis.

un fantasma o un esperit. També una ratapinyada, Si veiem una calavera,

que ha espantat molta gent

siga de dia o de nit,

i ara dorm tranquil·lament,

ens entra la “cagalera”

cap per a baix penjada.

i ens amaguem baix del llit.

Ix de l’obscuritat un vampir molt somrient que mai es renta les dents i per això està “mellat”.

Hi ha també un geperut que camina molt encorbat, a l’esquena duu un sac i sembla que s’ha perdut.

Porta a la mà una canya, dins del sac peus de mil cucs, ulls de serp, un samaruc i les potes d’una aranya.

També una gran lluna plena on pot veure la silueta d’una bruixa molt dolenta, viatjant en sa granera.

Un conill en bicicleta viatja a tota velocitat, sembla que té poc trellat i farà una gran desfeta.

Es tracta de fer comboi per això a la falla estan Batman, Robin, Spiderman i algun altre superheroi.

Com eixint d’un cementiri hi ha en la falla un home gran que duu vara llarga i fanal i el cap tot ple de ciris.

Ix de l’obscuritat

Però no heu de tenir por,

un vampir molt somrient

necessita els instruments

que mai es renta les dents

per poder veure a la gent

i per això està “mellat”.

perquè l’home és un poc miop.

Hi ha també un geperut

Ja sabeu benvolguts amics,

que camina molt encorbat,

per al proper Halloween

a l’esquena duu un sac

cerqueu un terrorífic vestit

i sembla que s’ha perdut.

i a gaudir d’una gran nit.

Porta a la mà una canya, dins del sac peus de mil cucs,

Per a acabar l’explicació,

ulls de serp, un samaruc

un consell de qui l’escriu:

i les potes d’una aranya.

no tingueu mai por als morts,

També una gran lluna plena

fan més por els que estan vius.

on pot veure la silueta d’una bruixa molt dolenta, viatjant en sa granera.

100

101

102

MONOGRÀFIC CAPACITATS

En col·laboració amb:

103

Una artista i un somni ÀNGELA CAMARENA

Què cal tindre per a convertir-se en artista?

espanyols més internacionals: Salvador Dalí, que a més,

Aquesta, probablement, és una pregunta que moltes persones, aspirants a artistes o simplement amants de l’art,

tal com reconeix ella, l’artista surrealista és un dels seus artistes preferits.

s’han fet alguna vegada al llarg de la seua vida. La respos-

Com deia a l’inici, Virginia té una discapacitada intel·lec-

ta pot ser molt àmplia però en el que tots coincideixen és

tual però aquesta no li ha impedit fer el que més li agrada.

en quin és el requisit principal: tindre talent.

Porta pintant des dels 10 anys i ara, després d’anys de tre-

Nàixer amb el do, o amb allò que moltes vegades hem escoltat anomenat “tindre mà per a”. Però, ja està? Tot es redueix a una espècie de loteria aleatòria en nàixer? Nàixer amb o sense el do de l’art? Així de senzill o de difícil al mateix temps? I és que, segons la meua opinió, la veritat és un altra. És obvi que tindre facilitats i un talent innat t’aplana

ball i creixement professional com a artista, ha vist el seu esforç recompensat gràcies a que la fira “Liberación de Espacios Comerciales Hacia el Arte (FLECHA)” la va triar per a exposar una de les seues obres en 2020. Aquesta fira té l’objectiu de donar visibilitat a la integració d’artistes amb diferents capacitats especials.

el camí i et facilita el procés però en la meua experiència,

Quan va rebre la notícia que havia sigut seleccionada,

això no és suficient. Hi ha alguna cosa més gran que el

Virginia, que se sentia molt orgullosa, va expressar que

talent i més important que el do: la il·lusió i l’entusiasme, i

havia sigut tota una sorpresa ja que no s’imaginava que

són aquestes dos característiques les que sens dubte reu-

seria triada per a participar a l’exposició.

neix la protagonista d’aquesta història.

En paraules de l’artista: “M’agrada pintar perquè m’al-

Fa uns mesos, gràcies a la màgia d’internet, vaig tindre

libere de les coses”. I és que, l’obra de Virginia, és tot un

l’oportunitat de conéixer l’obra de l’artista plàstica Virgi-

cant a la llibertat i al pensament positiu, transmetent un

nia Ruiz. La història de Virginia podria ser la de moltíssims

missatge que tot es pot aconseguir. Els seus quadres, pin-

altres artistes espanyols: una apassionada de l’art que ha

tats a l’aquarel·la, representen composicions de llàgrimes

treballat durant anys creant i lluitant per exposar les seues

de colors, com una manera de convertir la tristesa i la por

obres i obtindre el reconeixement que es mereix. No obs-

en alegria i pau amb un estil contemporani. Segons ella,

tant, en la seua historia hi ha una diferència que la fa úni-

aquestes llàgrimes van sorgir d’una discussió que va tin-

ca: Virginia pateix una discapacitat intel·lectual des que

dre amb la seua mare, i que ella va aconseguir revertir en

va nàixer.

camps de colors, donant-li la volta al dolor i convertint-lo

Virginia, de 49 anys, mai es va imaginar que un dia exposaria una de les seues obres al costat d’un dels artistes

en art. A través de l’art, Virginia té la possibilitat d’expressar el

104

Nuria Romero: acudeix diàriament al Centre de dia. Viu amb ajuda d’una persona i amb el suport dels seus germans. És coqueta i li encanta participar de totes les activitats que li proposen. És sociable i entusiasta. Edgar Morón: treballa a Vicky Foods com a peó de fàbrica a la secció d’elaboració de caixes. Lucia Serra: Reina de la Falla Infantil

105

que sent sense necessitat de paraules, sentiments com ara

Virginia és sens dubte un gran exemple que les barreres no

el dolor que li va produir la pèrdua del seu pare, mesos

existeixen, i que amb treball, perseverança i molta il·lusió,

abans d’inaugurar aquesta exposició, la seua alegria per

els somnis es fan realitat. No importa qui sigues ni d’on

viure independitzada en pisos tutelats o el seu orgull per

vingues. No importa l’edat que tingues, que hages nascut

pintar quadres que li compren monitors i amics. Tot el que

o no amb el do de l’art, o quines siguen les teues capaci-

sent, ho plasma a través de la pintura com la seua millor

tats, ja que tot, absolutament tot, es pot aconseguir.

manera d’expressió. Tal com ella mateixa explica: “Faig pintura abstracta per a tot. Els meus monitors em diuen que tinc molta imaginació i això m’enorgulleix. Pintar és un somni fet realitat”

I si no, qui li hauria dit a Virginia, que algun dia un dels seus quadres anava a compartir espai al costat de sis gravats de Salvador Dalí?

La carrera de Virgínia no ha fet més que començar, ja que tant ella com moltíssims altres artistes amb capacitats especials continuen treballant dia a dia per continuar aconseguint les seues metes i que la barrera que actualment encara existeix (encara que en la meua opinió, està ja fragmentada), acabe per trencar-se totalment. La cultura ha de servir com una eina de transformació i inclusió social, que protegisca a tots i cadascun dels artistes com a iguals. Sense distincions de cap mena, ja que a tots els uneix un denominador comú: crear art i expressar el que senten.

106

Mila Gómez: acudeix al Centre Ocupacional, acaba de finalitzar un contracte de treball de 2 anys on ha après molt, li agrada molt sortir amb els seus amics. Gema Sánchez: usuària del departament d’ocupació d’Asmisaf. Participa als programes d’orientació laboral i formació per a l’ocupació. Li agrada molt l’hostaleria i està fent un curs “d’Atenció en sala” impartit per la Fundació Asindown, per complementar la formació que ja té realitzada en aquest camp. Verónica García: Reina de la Falla

107

LA INCLUSIÓ EDUCATIVA NO ÉS UNA MODA, ÉS UNA REALITAT, UNA NECESSITAT, UN DRET. LORENA BORJA SOLIVA

Les escoles i els centres educatius sempre han sigut el mo-

des de l’ús de la tecnologia, diferents formes d’explicar i

tor del canvi social. Per exemple, fins a 1910 les dones no

treballar els continguts, fins a personal especialitzat sem-

podien estudiar en la Universitat en igualtat de condicions

pre adaptant a les necessitats particulars. Tot el treball

que els hòmens i sense eixe canvi en el sistema educatiu

que realitzem amb els alumnes que presenten dificultats

no s’haguera pogut avançar cap a una societat iguali-

ho fem sempre dins de les classes amb el seu grup de re-

tària. De la mateixa manera, continuem donant passos

ferència. Açò ens permet, d’una banda, que l’alumne vaja

més fermes per a aconseguir una societat realment inclu-

al mateix ritme que els seus companys, treballant el ma-

siva des de l’àmbit educatiu.

teix contingut i, d’una altra, que tots es beneficien i no se

L’educació inclusiva parteix de la idea que tots els alum-

senten desplaçats.

nes tenen dret a una educació de qualitat que garantis-

També treballem per a sensibilitzar a tot l’alumnat per a

ca la seua plena integració en la societat amb indepen-

conviure còmodes davant de la diversitat i la vegen, no

dència de les seues característiques personals. Per això,

com un problema, sinó com una oportunitat per a enri-

els col·legis estem compromesos a veure quines barreres

quir el seu dia a dia i per a acceptar-la com una realitat

impedeixen que els alumnes exercisquen este dret i a tre-

valuosa i positiva per a tots. És cert que este camí té les

ballar per a eliminar-les. L’educació inclusiva suposa, per

seues pedres que sortejar perquè suposa un procés conti-

tant, que els centres educatius han d’adaptar-se als alum-

nu en què analitzem cada pas, veiem en què podem con-

nes i no al revés, com es venia fent de forma tradicional.

tinuar millorant, canviem coses i tornem a veure si estos

Canviar el focus cap a l’alumne i tindre en compte les seu-

canvis funcionen com esperem, a més, moltes vegades no

es necessitats ha sigut el primer pas en este camí.

tenim al nostre abast tots els recursos que ens agradaria

La preocupació per cada un dels nostres alumnes ens impulsa a continuar avançant i a voler eliminar, o almenys

ni avancem a la velocitat que desitjaríem, però cap canvi social es fa ràpid i, sens dubte, “tot l’esforç paga la pena.”

minimitzar, totes les formes d’exclusió, vulnerabilitat i desigualtat que puguen aparèixer per les circumstàncies personals de cada xiquet i/o de cada xiqueta. Així, els professors estem cada vegada més sensibilitzats a detectar les dificultats que puguen presentar els nostres alumnes i ens esforcem perquè estes no suposen que es queden enrere en la seua formació integral. Amb això en ment, posem a la seua disposició tots els recursos dels quals disposem:

108

Salvador Marí: és usuari del Centre de dia, viu amb la seua germana i li agraden les falles, les bandes de música, anar a missa i veure les revistes d’entreteniment. Vicent Ortíz: President Infantil de la Falla

109

FEM UN MÓN FALLER MÉS INCLUSIU JOAN ROIG PEYRÓ. ADVOCAT I VICE PRESIDENT 1R DE L'AC FALLA EL CANET DE CULLERA

Actualment vivim en una societat mixta i canviant i aques-

cació Especial, sense oblidar el Conveni Internacional de

ta mateixa diversitat està present en tots els àmbits de la

les persones amb discapacitat, fet a Nova York el tretze de

nostra vida, i com no podia ser d’altra manera també al

desembre de dos mil sis, on el seu article dotze estableix la

món faller. Tots coneixem a algun faller o fallera que no

igualtat de condicions de la capacitat jurídica de les per-

segueix els models de desenvolupament pautats en els

sones amb discapacitat en les distintes facetes de la vida,

manuals mèdics per diferents causes i motius. Tot i que en-

i una bona prova la tenim a l’última reforma amb la Llei

cara que als nostres ulls siga una “mica diferent” en alguns

8/2021, de 2 de juny per la que es reforma la legislació civil

aspectes, hui en dia, gràcies als nombrosos canvis produïts

i processal per a donar suport a les persones amb discapa-

en la nostra societat disposa de totes les atencions i tots els

citat en l’exercici de la seua capacitat jurídica

drets com qualsevol altra persona, atencions que moltes vegades són prestades de forma desinteressada i a través d’institucions i associacions com ocorre amb ASMISAF.

A Espanya, s’han produït grans avanços en aquest sentit en la dècada dels 80 i principis dels 90. I així a poc a poc, fins a arribar a la nostra actualitat, on donem màxima prioritat

Però no sempre ha sigut així, sinó que l’educació cap a es-

a la inclusió en totes les seues vessants. Prova d’això és

tes persones ha evolucionat en relació a la societat de cada

que cada dia la nostra societat està més conscienciada en

època i ha estat afectada per la ideologia predominant. Al

promoure la inclusió cap a les persones amb diversitat fun-

llarg de la història s’han donat tota classe d’actituds i postu-

cional i això també es fa patent en les nostres festes més

res cap a les persones amb diversitat funcional. A causa de

importants, les falles.

nombrosos motius (polítics, socials i ideològics), han sigut considerades diferents i caracteritzades com endimoniades o idiotes, les quals han sigut objecte de tractaments molt diferents. Antigament, solien apartar-los de la societat, estant condemnats a la mendicitat o fins i tot a la mort. Fins a ben entrat el segle XVIII, no es començà a aplicar un tractament específic per a totes les persones que patien algun trastorn físic, psíquic o sensorial.

Clar que sí, les falles i la seua vessant cultural, inclusiva i solidària al mateix temps un clar exemple, sent patent el fet que cada vegada són més les falles que presenten els seus cartells de crítica també en llenguatge de Braille o fins i tot amb pictogrames d’ARASAAC per a les persones amb Trastorn d’Espectre Autista (TEA)...o què em diuen dels codis QR que tan fàcil fan l’accés al contingut del monument o llibret?

Al nostre país, la constitució espanyola de 1978 marcà un abans i un després en el reconeixement del dret a l’educació universal per a totes les persones i així queda reflectit en els seus art. 14, 27 i 49, els quals són la base per al posterior desenvolupament normatiu relacionat amb l’Edu-

Amb aquests xicotets detalls, entre tots, estem creant una societat inclusiva, prou flexible per a incloure a totes les persones que ens envolten, una societat en què les persones no solament aprenen a conviure amb les diferències

110

Ester Fayos: assisteix al Centre de dia “la Safor” i gaudeix de la gent, li agrada ballar, estar amb els seus companys i professionals, i s’apunta a totes les festes amb entusiasme, com les falles. José A. Lozano: President de la Falla

111

dels altres, sinó que a més a més aconsegueix aprendre d’elles. Perquè la diversitat ha de ser considerada com un element enriquidor per a tots i no com un factor de desigualtat. Per a quan un llibret inclusiu 100%? És la pregunta que cal fer-nos. Un llibret fet per i dirigit a les persones amb diversitat funcional, on ens transmeten els seus maldecaps, vivències, aprenentatges i desil.lusions del món faller. Aspectes oblidats i que exalçarien unes falles més justes, solidàries i integradores I res més oportú que concloure amb un aforisme, que si no es fusterià, doncs és de collita pròpia, ben bé podria ser-ho, doncs no és just tractar de forma injusta les desigualtats entre iguals .

112

Pau Tormos: està realitzant el Programa Formatiu de Qualificació Bàsica “d’Activitats Auxiliars a vivers, jardins i centres de jardineria” de la Conselleria d’Educació. Sergio Caba: Delegat de festes

113

. ERES CAPAC, SOM RIU VICENT CATALÀ

“El realment important és lluitar per a viure la vida, per a patir-la i per a gaudir-la, perdre amb dignitat i atrevir-se de nou. La vida és meravellosa si no se li té por.” (Charles Chaplin)

pensaments, esforç, empatia... Però quina vida és fàcil hui en dia? Vivim torturats per un ritme que ens ofega, unes xarxes socials i uns mitjans de comunicació que desmoralitzen fins i tot a la persona més

La vida és un riu que flueix, un riu que sempre està en mo-

positiva, i una exigència social per subsistir incapaç de

viment, en acció, en continu canvi i progrés.

deixar-nos fallar, caure’ns per tornar-nos a alçar.

De vegades no ho podem evitar. Per situacions que ens

No crec que ser feliç siga un concepte material, al meu pa-

afecten, per experiències que vivim, la nostra vida deixa de

rer, ser feliç és una actitud. Aquella de ser conscients que la

fluir i ens trobem paralitzats, sense expectatives de futur,

vida no és fàcil, que està plena de pedres i altres obstacles,

sense poder mirar més enllà. Desgraciadament n’hi ha per-

però que fa camí parant i reflexionant, prenent alé o pot

sones que s’acostumen a aquesta paràlisi i que prefereixen

ser impuls per seguir caminant, amb il·lusió per millorar i

quedar-se asseguts en una pedra, encara que s’estiga incò-

sobretot somrient de poder seguir avançant.

mode, abans que fer l’esforç d’alçar-se.

I es que encara que semble mentida, respirar, parar i somriu-

Baix aquesta incomoditat maquillada, la veritat és que rarament obtenim una cosa positiva de quedar-nos quiets. Sense progrés no podrem aconseguir allò que ens reforce i ens faça sentir millor. Mai és una bona opció quedar-se en aquesta aigua estancada durant molt de temps, tard o d’hora has d’eixir, perquè la vida és un riu que sempre està en moviment. I aquest riu de vida no té cap sentit més que el de vore feliç a la gent. Tant a eixa gent propera que et regala la seua felicitat en el dia a dia, amb les seues paraules i amb els seus gestos, com també a eixa gent que no coneixes i que potser mai has vist, però que amb la seua mirada, et regala també un trosset de la seua felicitat. La capacitat de tot en aquesta vida està lligada amb un fil prim entre el cervell i el cor. Emocions, desitjos, voluntats,

re són l’equilibri a tot allò que et puga semblar nociu. Totes i tots mereixem ser feliços, malgrat que no pensem igual, malgrat que no comprenem la vida de la mateixa manera, malgrat les nostres diferències,... Pot ser, per tal d’entendre’ns, conscients de tot allò que no fem bé, el primer que hem de canviar en aquesta història és la nostra manera de mirar a la gent, de saber-nos comunicar,... i és que hi han moltes formes de discapacitat, però l’única inhumana és no tindre cor! L’odi porta disputes, cabrejos, tensió i una manera de viure que de tot és queixa, d’insatisfacció i dolor. Si així actuem res en la vida serà complet. Mai. Viure ofegats pel sofriment, l’odi i la indiferència, no és viure, o almenys és viure sense cor.

114

Esteban Martín: treballa a Wottan Motor en atenció al client on line. Leire Peiró: Reina del Foc Infantil

115

I en aquesta vida que de vegades ens ofega i desmoralitza, i d’altres ens allibera i ens espenta a seguir, ens vindria molt bé llevar-nos els filtres i despullar-nos. Despullar-nos per fer-nos sentir, i pensar, per fer-nos més humans. Al nostre voltant, tenim superherois i superheroïnes, que tot i no portar capa ni vestit especial són tan necessàriament sincers i sinceres, i són tant de veritat, que ens donen una lliçó de viure la vida sense filtres, de viure de veritat, aprenent a valorar les coses de la vida al màxim. Persones que tenen a la seua ADN la capacitat d’entendre que una victòria s’obté cada dia ajudant-se mútuament, amb l’estima compartida. Persones que no tenen cap problema, desenvolupen unes característiques o altres en funció de les dures condicions que una malaltia o alteració genètica els fa assumir. Aquestes persones, no són discapacitades, tenen unes capacitats o altres. El problema és de l’altra part social que s’atreveix a condicionar, amagar, excloure... i vol fer incapaç a una persona que sent i que tant ens aporta. Dia rere dia, aquestes persones fan visible la raó essencial de la vida, la humanitat i l’estima. Amb la seua sinceritat creen esperança, i ens demostren que sols som capaços quan ho intentem. Intenta-ho, no tingues por, tu també eres capaç! Regala el teu somriure, comparteix felicitat!

116

Federico Garaboa: és usuari del Centre de dia “La Safor”, i germà d’Eliana. Li agrada molt conversar amb la gent i se’n recorda de tots els noms de les persones, és un crac! Eliana Garaboa: és usuària del Centre de dia “La Safor”. És jove, té un germà que va amb ella al centre, i li encanta pintar, cuinar i participar de la festa. Li agrada anar guapa i té un muntó de conjunts de roba bonica. Luis Sanfelix: Vicepresident de la falla

117

Turisme per a tots. És possible! JUAN GABRIEL FIGUERES - INFORMADOR

TURíSTIC

Totes les persones tenim dret a gaudir de la mateixa ma-

si volen convertir-se en destinacions turístiques intel·li-

nera de totes les coses, i per descomptat, les persones amb

gents, han de complir alguns indicadors d’accessibilitat,

qualsevol discapacitat també. Pel que a mi em toca, és clar

com els que ja s’han citat i com el fet de tenir un inventari

que aquestes persones també han de fer-ho del turisme,

de recursos accessibles, una web turístics amb protocols

de viatjar, de conéixer nous llocs i viure les sensacions que

WAI i, per descomptat, tenir transport públic accessible. I

ens transmet aquesta activitat. Però... tenen l’opció de fer-

també és necessari que els diferents establiments turístics

ho? Sí.

complisquen les normatives d’accessibilitat, amb elimina-

En primer lloc, quan entres a una oficina de turisme, gene-

ció de les barreres i l’adaptació dels serveis.

ralment es troba adaptada per a persones amb mobilitat

Una gran ajuda per a poder viatjar són les associacions

reduïda, ja que disposen de rampes perquè qualsevol per-

com PREDIF, on la seua web Tur4all, dona assessorament

sona no haja de patir les escales per tal d’accedir a ella i

tant com per a destinacions i establiments, i també orga-

poder rebre la informació dels grans professionals que hi

nitza el teu viatge, et mostra experiències i té un buscador

treballen. I la més, la informació comença a estar adaptada

de recursos turístics accessibles; o també COCEMFE, que

perquè per exemple, Comunitat Valenciana té un llibre en

com també fa PREDIF, t’assessora en matèria d’accessibili-

braille perquè les persones sense visió puguen informar-se

tat, té un programa de vacances i també ha desenvolupat

d’on anar. A banda, també hi ha uns bucles per a les perso-

una aplicació, AccTUR, la qual serveix per a avaluar l’acces-

nes que tenen problemes auditius, per tal que aquests pu-

sibilitat, dirigida fonamentalment a establiments i recursos

guen sentir una mica millor, dins de les seues possibilitats.

turístics.

Després, en una destinació turística passa el mateix, des-

En definitiva, a pesar que estem evolucionant amb el tema,

cobrim que la majoria de recursos turístics són accessibles,

és necessari que continuem avançant amb aquest tema i

però ocorre com en la majoria d’establiments, que ja que

millorar-lo, any rere any, ja que aquestes persones tenen

estan preparats amb rampes que eliminen les temudes ba-

tot el dret del món a poder gaudir del turisme com qual-

rreres arquitectòniques, però en altres barreres els queda

sevol personal i, a més, cal cuidar un segment de població

un camí per recórrer. D’açò cal excloure als castells, que

que cada vegada vol i deu viatjar més, amb totes les facili-

majoritàriament no són accessibles pels llocs en els quals

tats del món.

estan construïts, sobretot per el pendent de les muntanyes, així i tot ja existeixen alguns plans de rehabilitació i accessibilitat en ells que, esperem que en un futur es puguen implantar en tots o en quasi tots. Tanmateix, les destinacions han de tenir molt present el tema de l’accessibilitat, ja que

118

Elena Garrido: treballa a Vicky Foods amb contracte indefinit com a empleada de neteja. Maribel Alandete: Reina del Foc

119

COM JO HO VEIG JAVI GARíA

Com jo ho veig

carrers de Gandia sempre anava agafat del

Sempre he vist el tema dels discapacitats des

carro de la meva germana, al costat, com els

d’una perspectiva diferent de la majoria de la gent que m’envolta, i és clar, sempre ho he

guardaespatlles d’un cotxe oficial i sempre em

atribuït a que jo tenia una germana amb

molestaven les mirades escodrinyadores i de

discapacitat.

vegades burlesques dels altres i moltes

D’entrada el meu vocabulari, de menut ja no era

vegades quan aquestes mirades provenien de

igual a la resta, mai vaig utilitzar la paraula “subnormal” per referir-me a res ni a ningú.

xiquets com jo la meva reacció era allunyar-me del carro i encarar-me amb el nen de torn, alguna que altra empenta s’emportaven i alguna

discapacitat, disminuït, anormal, incapacitat...

“patadeta” també. Jo per contra, m’emportava la

eren paraules que mai es van fer servir a casa

renyina dels meus pares i el consegüent càstig,

meva per les connotacions que comporta i

però no m’importava , perquè estava convençut

perquè als nostres ulls eren redundants a un

que havia “defès” la meva germana.

problema amb

Amb els anys m’anava adonant que el seu món,

què convivim amb total

el de la meva germana, no era igual que el meu;

naturalitat.

no teníem les mateixes necessitats, no teníem

Sempre vaig tenir una relació i una comunicació

les mateixes inquietuds, no ens preocupaven

amb la meva germana, més o menys fluïda,

les mateixes coses, jo anava descobrint un nou

sempre vam tenir la complicitat de germans i

món amb totes les seves complexitats i ella

sempre la veia feliç i contenta de veure’m feliç i

seguia al seu, on se la veia més tranquil·la, més

content.

feliç.

Quan passejàvem amb els nostres pares pels

120

Vicente Romero: usuari del centre de dia Asmisaf. Treballa a Teika amb contracte indefinit com a peó auxiliar de taller. Mª José Llorca: Secretària de la falla

121

Els meus pares van envellir i jo vaig descobrir una altra realitat, una realitat que mai no ens

aquesta gent especial” tinguen tot un món nou per descobrir i tota una experiència vital que d’ altra manera fos impossible.

van deixar veure, que sempre van dissimular i

Em venen molts noms al cap, de gent normal i corrent amb què

que van portar amb la major dignitat possible,

ens creuem cada dia i convivim sense saber que en realitat són

descobrir la dura vida darrere d’una persona

superherois, no diré cap nom, per no deixar-me’n algun, tenen tota la meva admiració, són àngels que fan gran a la humanitat,

amb discapacitat. el dia a dia, la neteja

qualsevol qualificatiu es queda curt per a aquesta gent. Tot assoliment, tota millora, tota meta aconseguida és gràcies

personal, les cures, les preocupacions pel seu

a ells. A molts els podeu veure al costat dels atletes paralímpics, a altres guiant les excursions, acompanyant a les seves rutines

futur, les malalties, vestir-la, traslladar-la, allò

diàries els alumnes, a molts no els veureu, perquè estan darrere

que abans era una nena, ara és el cos d’una

de les tasques diàries de cures, netejes i d’ altres.

dona, amb tot el que comporta.

Gràcies per la vostra tasca, sou els veritables integradors dels

Hi va haver moments en què tot allò em

nostres éssers estimats tan especials”.

superava, vaig valorar molt els sacrificis dels meus pares, i vaig

He volgut resumir molt, la meva experiència per posar en valor

necessitar ajuda... i la vaig trobar.

tota la gent que es dedica a donar als altres, no sé si ho he acon-

ASMISAF i el centre de Potries, van ser una taula de salvació on

seguit, la

agafar-me, em van ajudar a suportar-ho i sobretot li van donar a la meva germana una nova vida, una etapa on va descobrir un món on cada dia era una aventura nova, va conèixer gent nova , va fer la seva primera maleta i els seus primers viatges, va visitar

intenció era bona, almenys quedarà constància de la meva gratitud i admiració.

llocs que mai va imaginar i va ampliar les seves expectatives. Tot això ho he viscut” com a germà, tot això ho feia perquè em “tocava” i tot aquest mini rotllo per posar en valor totes aquestes persones humils i moltes vegades anònimes que treballen amb una dedicació increïble perquè tota

122

Marta Martínez: ha tingut diverses immersions al món laboral, amb excel·lents resultat, actualment està integrada al Centre ocupacional desenvolupant teràpia ocupacional i formació, li encanta sortir amb el seu nuvi en colla. Mª José Alandete: Reina de la Festa

123

AMAR AMARE MARTA AVARIA

Què és amar? L’amor és el sentiment suprem que una persona

La capacitat d’estimar és, doncs, una habilitat i com a tal es pot

pot experimentar envers algú. Estimar no es tracta només d’afi-

desenvolupar. L’amor sempre és una elecció. Et fa més fort i més

nitat o de química entre dues persones, l’amor és sentir respecte,

poderós. Només els forts estan oberts a ser vulnerables.

connexió i llibertat en estar juntament amb una altra persona.

La capacitat d’estimar no totes les persones la posseeixen i men-

És prou conegut que el verb amar ve del llatí amare amb el ma-

ys en tots els vessants. Per tenir-la hem de ser pacients, amables,

teix significat. Família lèxica d’amar: amant, amatori, amic (ami-

ajudar l’altra persona. No tots som capaços de fer-ho de manera

cus), amistat (amicitia).

incondicional i sense fissures, sense qüestionar el perquè ni el com, sense rebre res a canvi. És estimar en estat pur.

ΤΟ ΝΑ ΑΓΑΠΑΣ (TO NA AGAPES) en grec amar. Els antics grecs feien servir quatre paraules diferents per definir el que avui dia

El sentiment contrari a estimar és l’enuig, la crispació, l’odi... sentiments que et fan cada vegada més feble i t’infringeixen mal.

coneixem pel terme “amor”, aquestes eren: eros, àpat, philia i

Tria estimar, t’invite que ho faces el més possible. Estima en

storge. Cadascuna té un sentit més profund que el que donem

compte d’odiar, estima i no jutges. Prova-ho.

actualment a una sola paraula. D’una banda, l’eros suposa l’amor passional, el que es deixa portar pel desig i l’atracció. D’altra banda, l’amor storge és fraternal, implica l’admiració i l’afecte reciproc. En canvi, l’àpat fa referència a l’amor incondicional, aquell que accepta l’altre tal com és. Mentre que philia és semblant a l’amistat, suposa fraternitat i admiració.

“El Amor es el significado ultimado de todo lo que nos rodea. No es un simple sentimiento, es la verdad, es la alegría que está en el origen de toda creación.” (Tagore, poeta filòsof bengalí, Premi Nobel de Literatura en 1913).

Cadascun dels diferents significats de la paraula amar es reflecteixen en la personalitat de tots ells. L’amor és per a ells com l’oxigen per a la vida. És el millor sentiment que pot despertar una persona. Cal amor per viure. L´amor és universal, no entén de límits. S’expressa amb gestos, paraules, amb accions.

Dedicar diàriament tot el teu esforç i interès per exercir la teva feina per obtenir el millor dels resultats. Treballar en equip, respectant els teus companys que amb el temps arriben a convertir-se en els teus amics que admires i vols.

124

Nuria Escrivà: acudeix al Centre Ocupacional, li encanta la dansa i l’estètica, participa al taller de bijuteria i regal i en cursos de formació i ocupació. Sole García: membre d´executiva i delegada de teatre.

125

Quan la importància és la capacitat MIGUEL PéREz/ INFOFALLES.COM

Subnormal. Disminuït. Minusvàlid. Tres paraules i un sol ser: per-

Per això és important l’ajuda de qualsevol, siga veí o mestre,

sona. Sembla curiós que hi haja gent que encara no tinga clar

youtuber o influèncer, usuari o afectat, familiar o amic... tots som

que ningú és més que ningú i, molt menys, menys vàlid -d’ ahí ve

peça fonamental perquè aquest col·lectiu no veja que són apar-

allò de minus (menys) vàlid-. Tots som iguals, tot i que, uns i altres

tats; que no són útils quan és tot el contrari: la societat té molt

tinguen més o menys aptituds per desenvolupar qualsevol feina

que aprendre d’ells i d’elles. Han passat per molt i continuen vi-

o fet quotidià. Parlar d’este tipus de persones, famílies, entitats

vint el dia a dia amb la mateixa il·lusió o força que un dia, estigue-

o tot allò que fan, és endinsar-se en un món tristament desco-

ren a punt de reballar. Tota ajuda és poca, per a demostrar-nos a

negut per a molts i molt plaent per als qui tenen -tenim- eixa

nosaltres mateixa que entitats i familiars fan una labor immensa

sensibilitat davant qualsevol canvi que la vida t’ha oferit, sofert

i intensa de cara a sensibilitzar a la gent sobre estes situacions.

o conegut.

Malgrat la situació de pandèmia que acabem de travessar, és

De molt prop ho havia viscut amb el meu nebot, el que eren

bo també parlar obertament i sobre la taula de la inclusió d’es-

capaços de fer estes persones i els seus familiars. Més tard vaig

tes persones. Malauradament, cada volta són més les notícies

poder experimentar altra vessant quan prestava Serveis Huma-

d’odi, d’homofòbia, de discriminació, tots les tenim a la ment si

nitaris a la Creu Roja de Gandia i els portava amb l’autobús a des-

les repassem, però ara pareu-se a pensar quan hem sentit a algú

cobrir món com jo els deia. Eren i són persones agraïdes sempre

d’este col·lectiu queixar-se i que algun estament, administració o

i quan sigues tu el primer en apropar-te i entendre que no són

televisió li haja prestat tant de temps i cas com ara a les docuse-

ni més ni menys que persones, amb la mateixa capacitat que

ries, docurealities i altre tipus de fem que ens verteixen a diari. I és

qualsevol, però tanmateix amb xicotetes limitacions que fan

per això que, al passar desapercebuts, al no interessar a gran part

que cadascú siga diferent i igual a la vegada.

de la població, el nostre deure com a ésser humans és donar-los

El món actual no està per aquesta labor. Vivim a una societat ràpida, on tot es mesura per temps, likes, compartits i repercussió. No hi ha res al fons, sols imatge, postureig, falsedat i noves tecnologies. Pocs clics faran a un enllaç que porte o aprope a la gent aquest món indret de les diverses capacitats. Poca gent, si no li toca de prop s’acostarà per vocació a veure què fan les associacions que sí es desviuen i tracten amb ells i elles cada dia, i de vegades cada jornada laboral.

eixa visibilitat que no tenen, com ací ara a aquest llibret del Parc de l’Alqueria Nova, on s’obri tota una finestra per al debat, repensar i el mirar cap a dins, fent-nos eixa pregunta de si tenen o no les mateixes capacitats que jo? Clar que les tenen, d’una altra forma, però mentre alguns no els importe invisibilitzar-los, d’altres seguiran treballant a l’ombra perquè un dia, el seu fill o la seua filla, siguen al treball al costat d’algú de vosaltres que esteu llegint aquest article.

Això no dona publicitat als temps que corren. Algú aconseguirà visibilitat perquè a altre algú li faça gràcia un acte, una paraula, un gest i al compartir-lo el farà viral... Però res més. Hi ha una certa gent, massa gent i massa jove, que viu d’esquena a aquests ho-

Jo ho he vist. I sí, tenen molta més capacitat de la que molts es pensen.

mes i dones, xics i xiques que saben i tenen altres capacitats que molts no hi veuen.

126

Iván Nadal: acudeix al Centre Ocupacional, és irònic i divertit està preparant oposicions per a l’ajuntament. Mª Carmen Estruch: membre d´executiva i cassalera.

127

SENTIT COMÚ PABLO CREMADES

Feliç dia !! Sentit Comú, és una empresa jove amb il·lusió i ganes de fer bé les coses. Va nàixer fa tres anys amb la intenció d’ajudar a gent amb diversitat funcional a trobar feina. La nostra experiència breu ens ha ajudat a compaginar el món de l’empresa amb la realitat social. Estem aconseguint l’accés de gent, amb més dificultats que la resta, persones amb una discapacitat reconeguda del 33% o més, a tornar al mercat laboral. Alhora, els empresaris estan veient la capacitat d’aquesta gent, per a desenvolupar certes tasques amb la mateixa qualitat, que qualsevol altra persona. Per llei, una Empresa amb més de 50 treballadors ha de tenir un 2% d’empleats amb diversitat funcional, o bé comptar amb Sentit Comú per contractar-los. La nostra tasca i sobretot la dels nostres companys, ha fet que no només empreses “grans” compten amb nosaltres. El missatge està arribant, poquet a poquet, i qualsevol tipus d’empresa pot comptar amb Sentit Comú. Des d’ací volem donar les GRÀCIES al món faller per fer més visible aquesta feina. Tots hem sentit alguna vegada allò de “el sentit comú és el menys comú dels sentits”, per un món i una societat millor i amb més SENTIT COMÚ, agrair-los la vostra col·laboració.

GRÀCIES, I GAUDEIX DE LES NOSTRES FESTES !!

128

Pere Ferrando: és usuari del Centre de dia des de fa uns mesos, i té molt bon caràcter, li agrada observar la gent, passejar, i gaudir de la bona taula. Departament d’ocupació ASMISAF Clemente Gandia: membre d´executiva i delegat de cavalcada

129

CRÉIXER PER FER CAMÍ SERGIO MARTíNEz COTAINA

“El meu nom és Esther i aquesta és la meua història:

El camí d’Esther sempre ha estat ple de pedres, dos opera-

Vaig néixer dos mesos abans d’hora, exactament a la

cions molt complicades, anys de treball i rehabilitacions,

trentena setmana de gestació, pesava poc més d’un quilo

però, sens dubte, el colp més gran que li donaria la vida va

i no era més gran que la palma de la mà. Això va provocar

ser la pèrdua de la seua mamà amb tan sols quinze anys.

que els meus dos primers mesos de vida els passara unida

Ha pogut amb tot, amb força i coratge i, sobretot, molta

a una incubadora.

resiliència per superar tots els obstacles que se li posen per

Des d’un primer moment tots sabien que seria una xique-

davant. I també, no menys important, una gran família i un

ta especial, ja que vaig néixer amb alteracions físiques i neurològiques. Els metges deien que hi havia poques probabilitats de que poguera caminar, i que tindria dificultats a l’hora de fer una vida normal, però, no vaig voler escoltar aquell

bon grapat de gent que des de ben menuda l’hem acompanyada de la mà. D’aquesta manera Esther arribarà fins on ella es propose. El missatge doncs, és clar, que ningú et diga mai quin és el teu límit. Esther no va voler escoltar aquell pronòstic, i

pronòstic i no els vaig fer cas.

va superar qualsevol expectativa i, com ella, tots debem

Amb molt de treball vaig començar a caminar, inclús a

aconseguir a la nostra vida.

córrer. També vaig començar a anar al col.legi com feien tots els xiquets, vaig aprendre a llegir i a escriure, això sí, sempre amb dificultats i havent d’esforçar-me molt més

créixer fent el nostre camí ja que l’èxit és allò que somiem “La superació pot ser entesa com el venciment d’un obstacle o dificultat, o també com la millora que haja tingut

que la resta.

lloc a l’activitat que cada persona desenvolupa.”

Vaig poder graduar-me en el col.legi del Rebollet, a Oli-

A seguir lluitant per obrir un camí cap a la inclusió exitosa

va, i, actualment, forme part d’un gran equip al centre

i completa! La il.lusió pot amb tot!

ocupacional d’Espurna, a la ciutat de Gandia, on disfrute i aprenc diàriament d’activitats i tasques acompanyada de companys i monitors meravellosos. Res d’aquesta història ha estat fàcil, però sols existia una opció i aquesta era anar endavant”.

130

Paula Balsera: acudeix al Centre Ocupacional, realitza curs de formació, li encanta el Teatre i les activitats del taller de bijuteria i regal. Fina Pérez: Madrina de la Falla

131

ASMISAF 2022

Asmisaf és una associació de familiars de persones amb

Treballem per tal que la nostra residència siga un vertader

discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, que tre-

llar per a les 44 persones que allí viuen. Cadascuna de les

balla des de fa més de 50 anys per aconseguir que les

365 jornades de l’any són un repte per a tots per avançar

persones amb discapacitat intel·lectual i les seues famílies

en la seua inclusió a la societat en què vivim com és el seu

tinguen una vida més digna i puguen gaudir d’un projecte

dret.

de futur.

Contem ja en ASMISAF amb una nova infraestructura en

Normalitzar la vida i la situació d’aquestes persones amb

la ciutat deGandia per a donar un servei tan necessari en

necessitats especials, i que puguen gaudir dels seus drets

el col.lectiu com és el servei residencial. Es tracta d’un edi-

com qualsevol altre ciutadà depèn de la societat i l’adap-

fici que pròximament donarà servei residencial a 18 per-

tació de l’entorn. L’objectiu és, com apareix en els nostres

sones amb discapacitat intel.lectual i poques necessitats

estatuts, oferir el suports que necessiten per superar les seu-

de suport.

es limitacions, treballar les seues habilitats necessàries per a desenvolupar-se en la vida diària, oferir-los els suports per a tindre una vida plena en la que puguen prendre les seues decisions, per exemple en què volen formar-se, quins interessos tenen, a què volen dedicar-se, tindre un treball, una vida social, un oci inclusiu, és a dir poder gaudir de la vida com qualsevol altre ciutadà, és un dret.

Però en ASMISAF ens preocupem de tots els àmbits de la vida de les persones amb discapacitat que acudeixen a nosaltres, per oferir-los els suports que necessiten per a desenvolupar-se plenament com a persones i ciutadans de ple dret. Per això ASMISAF conta també amb un Centre Ocupacional, situat a L’Alqueria de la Comtessa. A aquest centre acudeixen 80 persones i amb ells treballen

En l’actualitat ASMISAF té en Potries, prop a Gandia, una

un nodrit grup de professionals, (psicòlogues, pedago-

Residència i un Centre de Dia dotat dels millors serveis i de

gues, fisioterapeuta, monitores, auxiliars), experimentats

l’última tecnologia per a cobrir les necessitats de les perso-

amb tot el relacionat en la teràpia ocupacional, activitats

nes que atenem. Al centre de dia, amb una capacitat per

esportives, artístiques, habilitats socials, realitzen diferents

a 40 persones, es realitzen activitats de rehabilitació en la

programes centrats en la integració de la persona amb

sala de fisioteràpia o en la piscina climatitzada. Compta

discapacitat intel.lectual, etc.....conviuen i es formen com

també amb una sala de rehabilitació sensorial, psicòlo-

a persones independents, gaudint de tot el que aprenen i

gues, fisioterapeutes, terapeutes, educadores, auxiliars,etc

poden aportar.

... tots constitueixen un gran equip de professionals per a atendre al màxim les necessitats del col·lectiu.

132

133

No podia faltar l’àmbit de la formació i programes de tre-

És fonamental per al nostre col·lectiu la difusió de les nos-

ball tan necessaris. El treball és un dret que tots tenim i

tres necessitats, tant de voluntariat, sensibilització, econò-

en ASMISAF treballem donant els suports que necessiten

miques etc... L’educació com a font de coneixement per a

les persones amb discapacitat intel·lectual per a poder

aconseguir una vertadera inclusió social d’aquest col·lec-

exercir llocs de treball de manera òptima. Estes iniciatives

tiu dins de la ciutadania.

pretenen facilitar la inserció laboral del col·lectiu, i per a aconseguir- ho es necessita conscienciar a la xarxa empresarial i a les entitats públiques de la nostra Comarca de les capacitats de les persones amb les quals treballem per a respondre a demandes específiques del mercat de treball. La integració en la vida laboral és determinant per a una millor socialització i inclusió social de les persones, per a encoratjar el seu esforç diari i per aconseguir una vertadera inclusió social. Són moltes les persones amb discapacitat intel·lectual amb les quals treballem aquestes tasques de formació, orientació i inserció sociolaboral, al voltant de 120 persones. També treballem amb el col·lectiu temes tan importants, com l’apoderament de la dona, la utilització cohe-

Per últim, però no menys important, destacar que ASMISAF també manté un vincle essencial amb les famílies fundadores de l’organització. Per això s’estableixen programes perquè els seus familiars sàpiguen adequar-se al seu entorn de la manera menys traumàtica possible, compartint les seues inquietuds i experiències. Actualment la gran família ASMISAF està formada per un equip de més de 100 professionals, a més a més, ASMISAF disposa d’una empresa de serveis, (ECONATURA SAFOR) que es dedica al manteniment de neteja i jardineria d’instal·lacions on més de 70% de la plantilla és personal amb discapacitat intel·lectual. Però no sempre ASMISAF ha sigut una organització tan

rent de les xarxes socials, la salut, les relacions socials, etc..

complexa...

En ASMISAF creguem que l’oci i el temps lliure són tam-

Va ser en l’any 1965 quan un grup de pares de persones

bé una part fonamental de la vida de les persones, i és per aquesta raó que aquesta àrea és un pilar fonamental més de treball de asmisaf. Contem amb la inestimable col·laboració d’un gran grup de persones voluntàries que va renovant- se i que donen eixa alegria i frescor a l’entitat entusiasta per naturalesa, gràcies a les quals, les persones en Asmisaf poden viatjar, passar temps amb els amics, conèixer nous llocs i en definitiva gaudir del seu temps lliure i de descans.

amb discapacitat de la Safor es van agrupar i van decidir crear una associació amb la finalitat “d’afavorir i ajudar per a la recuperació dels xiquets subnormals de la comarca” des d’aquells dies fins als nostres temps s’ha avançat molt en la inclusió d’aquest col·lectiu en la societat qui els considera ciutadans de ple dret. Ja es veu tan sols en la nomenclatura utilitzada en anomenar al col·lectiu de l’ any 1965, que per sort està totalment superada als nostres dies.

134

135

Durant més de 50 anys ASMISAF ha treballat amb la ma-

presa com a la persona treballadora. D’aquesta manera

teixa il·lusió pels drets d’aquestes persones, per demostrar

s’aconsegueix una adaptació completa i un treball de

les seues capacitats, per exigir els seus drets, per aconse-

qualitat cobrint les necessitats de les empreses.

guir per a ells/es i les seues famílies una vida més digna, més completa, on puguen elegir el que volen ser, per a oferir-los els suports que necessiten per a poder gaudir d’ una vida tal qual ho fem tots, cometem errors però també aprenem d’ells i continuem amb la nostra vida amb l’objectiu de millorar i ser feliços, en definitiva. Aquesta és la llavor d’ASMISAF, que continuem portant endavant amb la mateixa il·lusió que fa 50 anys. Han sigut moltes les persones que han aconseguit que ASMISAF siga el que és hui en dia, i a ells els devem el nos-

Constantment demanem a les persones amb discapacitat que s’adapten a les demandes de la societat. Però, ens adaptem nosaltres a les capacitats i necessitats d’aquestes persones? Tal vegada aquesta és la qüestió que tots devem reflexionar. Les persones amb discapacitat es mereixen una societat a l’altura de les seues capacitats. Ho som nosaltres? TOTS SOM IGUALS, TOTS SOM DIFERENTS I AIXÒ ÉS EL QUE ENS FA ENRIQUIR-NOS.

tre esforç diari per tal de continuar aquesta tasca. Les PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL.LECTUAL ens demostren cada dia el que són capaços d’aconseguir, tan sols cal veure quantes persones estan treballant hui al món empresarial i parlar amb les empreses que han confiat en el col·lectiu i en ASMISAF i tenen en les seues plantilles persones amb discapacitat Intel·lectual com Vicky Foods, Brio, Teika, Moll autos, Norauto, FCC, Wotan motor, Todo móvil, STV, Ajuntament deGandia, Avanza food, Indecemi, CEE Monduver, CEE Ilunion, CEE Llauradors de somnis. En l’actualitat estan incorporades al mercat de treball al voltant de 30 persones, 25 d’elles en empreses ordinàries i 5 en centres especials de treball, on reben el suport de les mediadores laborals per donar ferramentes tant a l’em-

136

137

138

139

PUBLICITATS

140

Llibret Falla Parc Alqueria Nova Gandia 2022

Articles inside

Cens Faller

Filloleta

Reina de la Festa infantil

Mantenidors

Reina del Foc infantil

Madrina Infantil

Reina de la Falla infantil

índex

Madrina de la Falla

Reina del Foc

Presidenta d’honor

President infantil

Reina de la Festa

President

Reina de la Falla