LLibret Falla Beniopa 2022 by Publimania Gandia

TiReM? B E N I O PA 2 0 2 2

Crèdits. Edició: Associació Cultural Falla Beniopa Delegació de Llibret: Abraham Sanjaime – Sandra Sabater – Marlén López Portada: Kazados Galeria fotogràfica: CLGS – Juan Creix Explicació falla major: J. Garcano Explicació falla infantil: Marlén López Fotografies oficials: Salva Gregori Fotografies reines: Maria José Martínez Maquetació i impressió: Publimania Gandia Tirada de impressió: 500 exemplars Dipòsit legal: V-516-2011 (publicació periòdica)

Organitza: Falla beniopa

Col·labora: CLGS

El present llibret ha participat en la convocatòria dels Premis per la Promoció de l’Ús del valencià de la generalitat Valenciana any 2022 2

Índex. Editorial

Galeria Fotogràfica

Saluda presidents

FFMM 2022

Esbós i explicació falla infantil

Càrrecs Infantils

Esbós i explicació falla major

Càrrecs majors

Col·laboracions literàries i il·lustracions

Cens i executiva

114

Mantenidora

118

Recompenses

120

Premis 2020/21

121

Publicitats

122

Editorial. Tirem? De la manta? Un treball presidit per una portada de composició mínima i mesurada. Un fons neutre per destacar la importància de l’acció. Amb la intenció de generar una doble intriga i centrar la mirada del lector sobre l’epígraf. Un humor àcid d’una imatge senzilla, amb missatge subliminal que ens convida a endinsar-nos en una associació que, desafortunadament, encara necessita atenció. Esperem, arribe el moment en què no siga necessària la visibilització d’aquest col·lectiu ni cap efemèride que evidèncie les desigualtats socials marcades per ser identificat en un gènere concret. Vos convidem a fullejar més enllà. Hi trobareu referències a Harvey Milk, un referent mundial en la reivindicació dels drets de les persones homosexuals als anys 70 a San Francisco, centre de referència del col·lectiu. Però no cal travessar l’Oceà Atlàntic nii creuar el Golden Gate per sensibilitzar, respectar i normalitzar el dret de la llibertat sexual. Ací, a Gandia, també s’hi combat cada dia. Una vegada més, pregonem que els fallers i les falleres som empàtics, respectuosos i acollidors. Tant de bo la condescendència i la cultura siguen l’essència de les generacions vinents. Bones Falles i salut per a tots!

President Infantil.

Daniel Juan Morant

Benvolguts xiquets i xiquetes, fallerets i falleretes de Beniopa. Des de les pàgines d'aquest llibret vull convidar-vos a participar i gaudir de tots els actes que d'ara en avant organitzarem. M’agradaria, i vull pensar que es complirà, vore’ns a tots disfrutar i viure aquesta festa com la coneixem. Olorar la pólvora, sentir la música i vore plantats els monuments als nostres carrers… També, gaudir de dies inoblidables en companyia de tots els fallers i veïns, però en especial, en les meues reines. Estic segur que ho passarem d’allò més bé. Sols em resta dir-vos que ser President Infantil de la Falla Beniopa és un gran orgull, perquè aquesta comissió m'ha ensenyat a respectar, compartir i gaudir de les Falles com la millor festa del món. Visquen les Falles. Visca la falla Beniopa. I visca Sant Josep!

President . Juanma Gilabert Ruiz de Gordejuela

Benvolgudes falleres i falles, Un any més, i després d’un temps marcat per la incertesa, tinc la sort de poder dirigir-me a tots vosaltres, amb paraules d’agraïment i orgull. “Cancel·lació de les Falles 2020”, un titular que ningú volia llegir, i menys a les portes dels nostres dies grans. Alguna cosa d’un virus i la seua letalitat. Què passarà ara? Què serà del monument? Quina serà la reacció dels fallers i les falleres? I així, infinitat de qüestions i dubtes que a qualsevol president o presidenta ens turmentaven. I després de l’inici d’aquell malson ( del què encara no hem despertat), una vegada més, ha quedat constància de la resiliència i la superació del col·lectiu faller. Com si d’una cremà habitual al dia de Sant Josep es tractara, al mes de setembre, tornàvem a renàixer. I ací estem, com l’ocell Fènix. Revivim gràcies a tos vosaltres, els fallers de Beniopa, què heu donat el vostre suport i recolzat la nostra falla en aquests temps difícils i poc esperançadors. Hem aconseguit superar moments i circumstàncies que mai hauríem plantejat fer-los front. Per aquest motiu, sols tinc paraules d’agraïment infinit per a tots vosaltres. Renaixem gràcies a cada un de vosaltres, els fallers de Beniopa, eu estat recolzant la falla en els temps més difícils d’aquesta comissió, situacions així no venen a cap manual i per això sols tinc paraules d’agraïment i orgull per totes i tots els fallers que han estat ahi. A tots els càrrecs del 2022, vos desitge que siguen les millors Falles de la vostra vida i que guardeu un gran record de cada instant. Tal vegada serà l’exercici més curt de la història de la nostra festa, però no el menys intens. Estic convençut que totes les vivències juntes estan sent úniques.

aquest any les esperem amb més ganes que mai. Amb responsabilitat i precaució, vos convide a vindre de nou a la plaça, al llar. Març està prop. Tornem a gaudir tots junts de la música, el color, la sàtira, la pòlvora. Totes aquelles coses que són tan nostres i semblava que ens havien arrabassat. Seguim mantenint viu el foc i que mai s’apague la flama… Visca la Falla Beniopa! Visquen les Falles!

Natalia i Mireia, sou un terratrèmol. Heu format un magnífic tàndem les dos juntes. Sé que gaudireu al màxim cada moment i disfrutareu de totes les hores del dia intensament. A tu, Dani. Gràcies per acceptar ser el President Infantil. Estàs complint la teua tasca amb responsabilitat, però també divertint-te i sent confident de les teues companyes. Quines ganes de compartir els dies més importants amb tu! I no vull estendre’m més. Ja estan ací, ja arriba la plenitud de la Festa Josefina. Som molts qui 17

FFMM 2022. Cristina García Lechuga Clara Tortosa García

Esbós Infantil. Lema: Sentiment nadalenc! Artista: Ausiàs Estrugo Autora explicació: Marlén López

A la comarca de la Safor, prop de la ciutat de Gandia, en una muntanya molt endins, s’hi troba una xicoteta aldea. Es tracta d’un lloc molt especial què és envaït per una olor molt característica cada mes de desembre, els últims dies de l’any… De sobte, l'ambient és màgic, les cançons ressonen per cada racó, les llums omplen de color el cel obscur de la nit i està present un sentiment que dibuixa un somriure en cadascun dels seus habitants. És el Nadal; és la felicitat. Els seus vilatans són uns éssers menuts, però amb unes orelles ben grans. Dancen per tot arreu, botant de casa en casa, a la velocitat de la llum. Si alguna vegada heu visitat un lloc semblant, ja sabreu que són follets, éssers màgics que s’encarreguen de complir els desitjos de tots els xiquets i xiquetes de la comarca. Són missatgers d’un home gran, gros, amb els cabells i blancs i una llarga barba, cuidada i pentinada. També de tres homes, tres erudits que viatgen de terres llunyanes. Cada 24 de desembre per la nit, comença l’aventura. Quina missió tan important tenen aquestes criatures. Tant de bo que tenen energia suficient per continuar la nit del 5 de gener, aquesta vegada, amb els savis d’Orient. Per a tant importants expedicions, un engalanat pi, de grandària considerable presideix la Plaça Major. Està coronat amb un estel, visible des de totes les parts del llogaret.

A més, podem trobar-hi una bonica casa, amb colors vius i cridaners, on s’emmagatzemen tots els presents per als xiquets i les xiquetes. I també per als adults, que encara que no ho admeten, any rere any són invaïts pel sentiment nadalenc i retornen a la infància amb records i sensacions retrobades. La màgia dels follets; la màgia del Nadal. Aquesta llar està resguardada per bastons de caramel, galetes de gingebre i tota mena de llepolies que enlluernen a cada visitant que s’apropa. Les teulades, cobertes per la neu; les xemeneies, plenes de fum i les portes, ben decorades amb el vesc. Però tot açò tan sols és l’envoltori. L’essència d’aquest poble tan especial és la il·lusió de menuts i grans per compartir uns dies de pau i tranquil·litat, de germanor i bondat. Benvinguts a tan meravellós paratge!

Un arbre de Nadal com a acte central Tot l’any a l’espera de veure’t muntada en escena amb fermesa severa tothom et mira amb bovera. No passes desapercebuda com si d’una reina es tractara ben embadalida i volguda amb la que ningú es compara. Tots et volen la més alta doncs es senyal de riquesa quan arriba aquesta data ens delecta la noblesa

Si els fullets es queden quiets el nostre arbre estarà nuet Amb la il·lusió dels fullets podem comptar per deixar-ho tot ben preparat amb ajuda tots podeu participar i conèixer tot el que hem creat. Gracies al teu ajudant, perruquer, maquillador i estilista, quan mires al teu voltant et veus feta tota una artista. Tots et visiten amb orgull i tendresa per veure’t les joies brillants, pareixes tota una burgesa amb les arracades adornats.

Per a no perdre el costum molts regals i molt poc fum

Amb aquesta època estimada tots volen un regal especial, encara que sigui baix una gelada es la qüestió més essencial.

Mocador, polar i brussó son els regals més demanats per participar amb la comissió i poder així ser afortunats.

A la nit han de estar tots els xiquets expectants, per veure els regals arribar i poder així quedar palpitants.

Aquests fulletes son molt profitosos però també molt generosos Al Nadal us fem recordar tot el més important, a cabassos poder menjar i així anar aprofitant.

Dates amb sentiments i de vegades persistents sobretot per l’aguinaldo que ens deixa sense saldo.

Si malament t’has portat, carbó t’han de regalar, de segur, no has reciclat i ara et toca pagar. .

A un estel avançar per al xiquet adorar Com ja es tradició al 5 de gener veiem content ja que esperem amb molta expectació l’arribada dels tres reis d’orient. De primeres Melcior que ens porta bona cosa d’or per demostrar riquesa i amb ella molta grandesa El primer arriba a cavall per fer aquest viatge, portar-nos bon metall i rendir homenatge. De segon veiem a Gaspar que ens porta encens a la llar per així poder-lo gastar i el naixement ambientar.

Camí fet a camell per arribar a destí i poder portar amb ell l’olor mes fi. Per últim el rei Baltasar per a molts el mes desitjat mirra ens vol regalar i amb elefant a viatjat. Or, encens i mirra amor, pau i alegria desitgem per tota llar i sobretot un bon treball.

Una carta hauràs d’escriure Si amb els regals vols somriure Tot se val per demanar joguines joies i basar, per als xiquets poder contentar acrobàcies s’han de planificar. Tantes cartes s’han d’enviar que reforços hem de sol·licitar per poder fer-les aplegar i al Pare Noel fer treballar. Una llarga llista observa assegut al seu gran braser, si no vols un regal reserva un bon xiquet hauràs de ser.

Un so escruixidor del cel amb molt amor Als àngels veiem cantar amb alegria i amor, per una bona estona passar i fer-nos sentir calor. Tothom els vol escoltar les nadales protagonitzar ja que ells son els millors i la seua veu crea colors. La nadalenca vol aconseguir tan sols un xicotet sospir i a tot el mal burlar per a junts poder cantar.

Reina de la Falla infantil. Mireia Martínez Sanchis

Reina del Foc infantil. Iratxe Montalbán Goñi

Reina de la Festa infantil. Marta Gilabert Martínez

Reina de la Poesia infantil. Antonia Fernández Cantó

Reina de l’Art infantil. Vera Piris López

Padrina infantil. Rocío Serrano Lloret

Filloleta. Valeria Simó Romaguera

Esbós Major. Lema: Històries d'Alegandia Artista: Que calor fa en falles Autor explicació: J. Garcano

La falla ens porta en este exercici a l’esplendorosa època dels faraons, mostrant-nos l’artista amb bon ofici els més destacats fets dels xicons. (Voldria dir el nom de la comissió però em jugue la desqualificació) De la regna Cleòpatra podrem gaudir en esta ocasió de roba ben tapadeta, i perquè del calor no puga patir un eunuc la manté molt ben ventadeta. (En poques ocasions se la veia vestida però esta escena no conta cap mentida). Com no, apareix Juli Cèsar intranquil que d’ella es va enamorar com un xiquet, passeja per la ribera esquerre del riu Nil acompanyat per un cocodril gens manset. (Que cap lector traga l’errada conclusió de que anar per l’esquerra és un al·lusió) Què fa per ací Tadeo Jones l’aventurer si en el temps dels egipcis no existia ell?, haurà viatjat en la màquina d’un enginyer o serà un concurs de disfresses? Redell! (Em dona la impressió que esta la figura representa a Telmo i la seua candidatura) En aquella època comença un turisme paregut al que hi ha als nostres dies, molt poca despesa en consumisme dedicant el dia a fer moltes fotografies. (Protestaven els comerciants i hostaleria reclamant turistes de millor economia.)

Un escultura del cap d’un egipci de l’alta societat representa el cadafal que en la plaça s’ha plantat. En un breu resum contarem com era la vida en aquella antiga civilització, que tenien fer per costum esbrinarem de seguida sense deixar cap institució. I si veieu alguna semblança en l’actualitat no feu gens de cas perquè és pura casualitat. La societat estava organitzada en tres nivells ben definits on destacava el faraó, alts funcionaris en tacada junt a sacerdots elegits i escribes al segon graó. Junt al faraó estava la cort, els pixatinters i no podien faltar els religiosos manifassers. El poble format per artesans, llauradors, comerciants i esclaus estaven baix de la piràmide social, entre estos i els anomenats abans estaven els considerats més braus, la casta del soldat professional. Per no perdre la costum actualment seguim igual per baix el poble pla i xafant-lo el sabut pardal. El faraó es considera l’enllaç entre els homes i els deus que viuen feliços al cel, encara que siga un incapaç és idolatrat per tots els seus formant una agrupació fidel. Ara li diuen president, rei, primer ministre o alguna altra cosa de paregut registre.

Els sacerdots es dedicaven a ofrenar a la multitud de deus oficials que tenia este fabulós imperi, a canvi rebien terres per llaurar en els llocs més substancials i edificis per exercir el ministeri. No tenien que fer la declaració de la renta, ni pagar l’IBI, ni declarar per cosa fraudulenta Els visirs eren els consellers del rei i els nobles governaven les regions en que estava dividit l’estat, vivien en grans viles per llei lligades a les circumscripcions portant un ritme de vida desenfrenat. Els nobles, eren de la família del faraó no els triava el poble fent cap elecció Els escribes redactaven documents portant els comptes dels impostos i mercaderies que entraven i sortien, rebien del poble afalagaments per a llegir i escriure estar dispostos ja que els demés això no sabien. Tindre al poble analfabet i inculte s’ha utilitzat per tindre al poble dins del puny esclavitzat. I que tenim que dir dels llauradors, artesans, comerciants i esclaus si la última classe es defineix?, esclaus en la feina i proveïdors sense tindre de sa casa les claus sols alguns somnis reconfortadors. En estes classes socials no ha canviat res la evolució ací s’ha quedat sense progrés.

Una vegada coneguda la part terrenal anem a pegar una ullada a la celestial. La religió de l’antic Egipte durà més de tres mil anys ben comptats, no tingueren un sol deu sobirà que protegirà al poble egipcià si no que n’adoraren a grapats. Ra el deu del sol representava i en Tebes adoraven a Amón, Isis una deessa de la vida brava, al desert i tenebres Seth manava i de la resurrecció Osiris està al tron. Els representaven amb cos humà però el cap era el d’un animal, el deu Horus era un falcó guardià i per no allargar la llista al parroquià posem a Anubis un temible xacal. I com haureu endevinat de segur els sacerdots tragueren partit, per ben assegurar-se el futur atorgaren milacres sense atur als deus buscant d’ells profit. En cap religió fins hui en dia no treballen els deus pels rectors, uns acusen als altres d’idolatria assegurant que tenen hegemonia que les seues doctrines són les millors.

Una dona va manar en la antiguitat i a ningú li va parèixer destrellatat Este és el romanç que conta la història d’una dona molt audaç que aplegà a la glòria, ella soles era capaç de fer a l’home safanòria, el tornava un incapaç deixant-lo sense escapatòria, si vols conèixer el desenllaç comence sense dilatòria. Introducció Tot passa en Alegandia d’Egipte ciutat principal, de les lluites de successió i de qui acaba triomfal. El faraó era el germà de la guapa Diapatra, pertanyia al partit blau que la gavina idolatra. Ella pertanyia als rojos de son pare Orenguet, i volia que Torromeo deixara de ser faraonet. Tots depenien dels romans que eren amos del país, Pedrocésar era el cap el que tallava el pastís, però Pabloantonio volia a este poder substituir, li feia a sovint la punyeta desitjant del càrrec gaudir.

Nucli Manava en Alegandia Torromeo primer el blau, molt ben acompanyat per assessors al palau, havia heretat el càrrec de Orenguet el tramviari, contractat per la Mediterrània deixant de ser funcionari. Un grup entusiasta d’Egipte agafà un fort compromís, oferia el tron a Diapatra si es repartien el pastís, junt a ells i Pedrocésar presentaren batalla als blaus, guanyant-los pels pèls i deixant-los sense cacaus, des d’eixe moment Diapatra fou anomenada la faraona, els rojos pujaren al poder ocupant ella la poltrona. Els familiars dels caps com era del temps costum, ocuparen els alts càrrecs deixant als blaus el fum. Quan Pedrocésar el romà tingué noticies del fet, felicità als correligionaris quedant del tot satisfet, tant li agradà la noticia provinent d’Alegandia, que cridà a Diapatra omplint-la d’alegria. Junt al cap del país ella se’n va anar, Pedrocésar al moment de ministra la va posar.

Desanllaç

Alegandia sense faraona es va quedar al moment, els nobles buscant descendència es posaren ràpid en moviment, sense cap vot en contra elegiren al seu fill natural, Prietorion I la substituí en el setial patriarcal. Les arts visuals de l’antiguitat la representaren en escultures, monedes, bustos, camafeus, vaixelles de cristall i pintures. Fou tema d’obres de teatre, òperes i diverses pel·lícules, fins i tot s’ha vist tatuada en juvenils clavícules.

Dels embolics de Pedrocésar per tota la rodalia ens fixaren sols en els que tingué per Alegandia.

A l’aparició d’este element Egipte estava en guerra civil doncs constava en el testament el governador del país del Nil, però Torromeo no ho acatà assumint el poder egipcià apartant d’una manotada a la seua germana amada que al desterro se n’anà. Diapatra, més llesta que la fam que es passava en la postguerra li aparegué envoltada de fullam amagada dins d’una gran gerra, Pedrocésar al veure el cos regalat a l’instant es va quedar embovat iniciant una agradable relació que ja no tindria regressió posant l’exercit al seu costat. Les tropes de Diapatra unides amb les de Pedrocésar el romà es presentaven encara fallides davant les de Torromeo el germà, aleshores buscaren la solució demanant a altres tropes aprovació per manar en conjunt Alegandia donant-los càrrecs amb alegria xuclant els dos del biberó.

Hi havia un poble a les muntanyes que actuava d’això dit frontissa i utilitzant les acostumades manyes li oferiren el pa i la llonganissa, el seu cap nomenat Alan Det quedà de la oferta prou satisfet posant a la disposició el grup demanant càrrecs fins omplir el cup fent el que per ací es diu l’estiuet. Guanyada la guerra, com era d’esperar, Torromeo i els seus addictes blavets en pau no els deixaven ni un minut estar publicant papirs amb desagradables fets, en uns mostraven els muntons de rates que per la ciutat circulaven fent bravates, en altres la brutícia i les plantes malignes elements que d’esta ciutat eren indignes omplint dels bells palaus les escalinates. Més l’equip dels rogets i del compromís no li donaven la mínima importància continuaren gaudint del guanyat pastís acusant als contraris de molta ignorància, baix les ordres de Pedrocésar actuaven rebent suculentes subvencions que gastaven millorant la ciutat de Alegandia i voltants ja que la platja i el port circumdants de les molletes sobrants també participaven,

Del turisme volia viure la població i encarat a ell dedicaven la inversió. Alegandia fou un focus especial del turisme que venia de tot el país a gaudir d’ella. Començava a anar algun internacional atret pel seu clima, la platja i l’encís de la part vella. Encara que la ciutat tenia museus de diferents temàtiques culturals i festives, Ni regalant valuosos trofeus els visitaven els turistes locals fent evasives. S’aglomeraven a la platja arenosa de les afores de la populosa ciutat d’Alegandia. Gaudien de l’aigua neta i blavosa mentre prenien el sol daurat amb alegria.

No eren dels que buidaven la butxaca a l’hora de comprar en les tendes o alimentar-se. Els veies a l’arena dormint la ressaca de la marxa de la nit farcida de bevendes per aguantar-se. Complien a peus juntets la recepta que estava de moda de les tres “pes” de l’abecedari. Pipes, passeig i platja s’accepta argumentant que són d’interès segons formulari,

Explotant al màxim la nostra inventiva trobem ací a Telmo i la seua executiva. Diuen que enguany es commemoren els setanta-cinc anys de la Junta Fallera, més en esta escena veiem que afloren Telmo, el president, i l’executiva sencera. D’eixa manera queda demostrada l’antiguitat d’unes falles que a Alegandia s’havien plantat. Segons hem descobert en pergamins salvats de la cremada de la biblioteca, ja es feien fastuosos focs, grans festins i es devia una voluminosa hipoteca Es famosa encara la biblioteca de Alegandia pels moltíssims pergamins que allí hi havia. En el pergamí dos-cents vint-i-dos podem desxifrar la vida d’un deu, construí en temple molt sumptuós per a la festa del foc amb museu. Perquè no patiren de res els partidaris seus li posà de tot hipotecant el cor i els lleus. Tanta era la hipoteca que l’heretaven tos els descendents de la confraria, obedients religiosament la pagaven deixant nets als fallers de la rodalia. Tres mil setanta-cinc anys després del fet encara estaven pagant-la segons el llibret. Segons la signatura del pergamí per l’oracle de Delfos fou escrit, en aquells temps ja endevinà el destí i que el deute pegaria un esclafit. Per això dibuixà l’executiva de Telmo actual fent una premonició que ve resultar real.

Molts consells rep el president per traure avant la legislatura, el cap li rebentarà del calfament buscant eixir feliç de l’aventura. Pel camí va deixant calaveres tirades d’executius amb les idees cremades. També endevinà el conegut oracle que sempre als costat li quedaria, una tresorera demanant el miracle de que la caixa mai es buidaria. Hi ha que afegir un secretari minuciós que a qui s’escarote li amollarà el gos. I si voleu conèixer més coses de la història fallera d’Alegandia, a la bibliotecària porteu roses i us deixarà la vella trilogia. De totes maneres celebrarem els setanta-cinc anys no siga que això del pergamí resulte tot enganys.

Ara que ja eres un poc més sabut tanque l’explicació desitjant-te salut.

Espere haver-te aclarit el tema del monument, que te l’hages llegit sense cap avorriment, si he aconseguit l’objectiu proposat des del principi ho consideraré productiu. I tot això és tan veritat que pot ser mai no ha passat.

Reina de la Falla. Natalia Solves Gavilà

Reina del Foc. Nuria Moreno Lainez

Reina de la Festa. Sonia Miret Martínez

Reina de la Poesia. Nuria Moll Moratal

Reina de l’Art. Sara Morales Miñana

Padrina. Vanessa Camarena Camarena

Col·laboracions literaries i il·lustracions.

Ser dona i trans a Gandia Maria Rico Morant

Hola, em presente: sóc Maria Rico Morant, tinc 26 anys i sóc una dona trans, ben orgullosa de ser-ho. Però potser que molts i moltes vos pregunteu què és ser això de ser “trans”. Doncs bé, vos ho explicaré. Doncs sembla ser que quan vaig nàixer no em van preguntar qui i què era i mireu per on, es van equivocar. Però ara – i sempre realment – sóc Maria, dona i trans. I no tinc cap problema a admetreho. Actualment visc a Gandia i vos preguntareu com és la vida d’una dona trans a la vostra localitat. Vaig a provar a respondre a aquesta qüestió des de l’honestedat i la sinceritat. Primer posaré en context el meu procés de transició: fins al 2017 tothom pensava – perquè jo els ho havia fet vore així – que jo era un xic gai. En 2015 va ser la meua primera eixida de l’armari però òbviament no anava a ser l’última. Durant 2015 a 2017 òbviament hi havia alguna cosa que no aplegava a funcionar amb els xics que coneixia. No seria fins al novembre de 2017 quan vaig començar a visibilitzar-me com a dona trans en una segona eixida de l’armari: primer ho van saber amigues i amics i encabant la meua família. Però no seria fins als finals del 2018 quan es va produir la tercera eixida de l’armari: em vaig visibilitzar finalment com a dona

trans a totes les meues xarxes socials, tenint per part de tothom una acollida immensa amb la qual no haguera mai pogut somiar. El meu procés de transició ha estat caracteritzat per la serenitat i la paciència, fent grans passes quan així ho considerava que era el més oportú possible. Gandia, en general, m’ha estat acollidora, m’ha donat suport a través de les diverses associacions i la corporació municipal quan he hagut de necessitar del seu recolzament i de la seua ajuda. Viure a Gandia té una cosa bona: tothom es coneix i això fa que els problemes dels altres es convertisquen en els nostres problemes, perquè un problema compartit és menys problema. He de dir que pel que respecta al món faller sí he observat una mena de principi d’època daurada pel que fa a la inclusió en els seus monuments d’escenes inclusives i diverses de col·lectius minoritaris de la ciutat i del món en general. Actualment he de dir des del cor que ser una persona LGTBIQ+ i viure a Gandia, no són en absolut coses incompatibles: Gandia s’ha convertit en una ciutat acollidora, inclusiva, diversa i respectuosa.

És l’hora de la revolució LGTBI+ Ximo López

El 28 de juny de 1969, un grup de persones LGTBI, encapçalades per un valent grup de dones transsexuals, va iniciar uns disturbis violents durant una batuda policial que es va produir al pub Stonewall Inn de Nova York. Va ser un dia històric en el que la població LGTBI dels Estats Units, va plantar cara a un sistema cisheteropatriarcal hostil amb el col·lectiu que perseguia i discriminava a les persones no normatives (LGTBI, persones de races diferents a la blanca...) amb el beneplàcit del govern. Després dels disturbis de Stonewall, els gais i lesbianes de Nova York van fer front a obstacles d'índole generacional, de classe i de gènere per formar una comunitat cohesionada. Als sis mesos s'havien creat dues organitzacions d'activistes LGTBI a Nova York, a fi de fer protestes de confrontació. En pocs anys es van fundar organitzacions de drets homosexuals al llarg dels Estats Units. El 28 de juny de 1970 van tenir lloc les primeres marxes de l'orgull gai a les ciutats de Nova York i Los Angeles, commemorant l'aniversari dels disturbis i declarant el 28 de juny com el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI. Pel que fa al nostre país, en 1970, un grup d'activistes liderats per Armand de Fluvià, Francesc Francino o Amanda Klein, van fundar en secret el Moviment Espanyol d'Alliberament Homosexual. Així, el 26 de juny de 1977, 5.000 persones van sortir a les rambles de Barcelona en

defensa dels drets LGTBI, exigint l'amnistia per a les persones detingudes per la seva orientació sexual o identitat de gènere durant el franquisme. La manifestació va ser durament reprimida pels grisos, que atacaren els manifestants amb colps i bales de goma. Durant les 40 dècades posteriors, el moviment LGTBI ha continuat reivindicant els seus drets, sempre per davant de l'evolució de les institucions. No fou fins el 17 de maig de 1990 que l’OMS va deixar de considerar l’homosexualitat una malaltia, motiu pel qual cada 17 de maig celebrem el Dia Internacional Contra la LGTBI-fòbia. No obstant això, tal i com indica Amnistia Internacional, els drets de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals i Intersexuals (LGTBI) són trepitjats de forma permanent a molts llocs del món. A prop de 80 països són els mateixos Estats els qui vulneren els drets amb lleis que condemnen les pràctiques homosexuals consentides entre persones adultes: aquest és el cas del Camerun, amb penes de fins a 5 anys o de l'Iran, on l'homosexualitat es condemna amb la mort. En altres llocs, com Polònia o Hongria, les lleis limiten drets fonamentals de la població LGBTI, com el de manifestació i reunió o la llibertat d'expressió. Per exemple a Rússia la llei prohibeix la "propaganda de l'homosexualitat" alhora que les autoritats impedeixen les concentracions

d'activistes LGBTI, mentre que a la regió de Txetxènia s'han denunciat segrestos i tortures massives a homes gais, amb el silenci de la Unió Europea. A Espanya es va aprovar la llei del matrimoni igualitari a l’any 2005 i tenim Lleis Autonòmiques pioneres com la Llei d’igualtat de les persones LGTBI o la Llei Integral de reconeixement a la identitat i a la expressió de gènere de la Generalitat Valenciana. No obstant això, la població LGTBI espanyola encara continuem sofrint a dia de hui greus episodis de discriminació i violència simplement per voler ser com som. Durant 2021 els atacs homòfobs han augmentat alarmantment, alguns amb resultats tràgics com l’assassinat del jove Samuel Luiz, que va mobilitzar el país.

Humanitat, són DRETS HUMANS, que cal reivindicar i garantir, lluitant contra aquells que ens els volen arrabassar. En CLGS (Col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de la Safor – Valldigna) portem des de 2005 lluitant i impulsant campanyes a favor del nostre col·lectiu a la comarca de la Safor i continuarem reivindicant la igualtat de totes les persones LGTBI. Per últim, des de CLGS volem agrair a la falla Beniopa que haja decidit dedicar el seu llibret a visibilitzar i donar veu a les persones LGTBI. Gràcies a iniciatives com aquestes aconseguirem fer de Gandia una ciutat cada vegada més inclusiva i igualitària.

Aquest augment de la discriminació no és un fet aïllat, va molt lligat a l’augment dels discursos d’odi que estan avançant arreu del món, i a Espanya el trobem en el discurs homòfob, feixista i retrògrad de partits d’extrema dreta. Per això és urgent que el Congrés dels Diputats aprove de manera urgent les Lleis Estatal Trans i LGTBI. És vergonyós que els polítics d’aquest país estiguen jugant amb els nostres drets per motius partidistes mentre la població LGTBI sofrix la discriminació al carrer.Per això, cal unir-nos tots els col·lectius vulnerables davant la discriminació, els drets LGTBI, al igual que els drets de tots els col·lectius discriminats al llarg de la història de la

Masculí o femení? Abraham Sanjaime Camarena

Hui dia, està molt de moda parlar sobre la igualtat de gènere i els drets de la dona. Amb molt d’orgull veiem com s’implementen les sales de lactància i regulacions que permeten a la dona conciliar la maternitat i el treball, i poden desenvolupar més fàcilment la seua carrera professional paral·lelament a la de l’home. Són les campanyes polítiques d’aquelles agrupacions amb més ressò les que més tracten d'anivellar les condicions laborals de la dona però són les nostres parelles, mares, amigues, ties... aquelles que estan aconseguint el que hauria de ser d’allò més habitual: igualtat en condicions. Conseqüentment, i analitzant les accions socials més recents, podem creure que estem configurant un concepte d'igualtat de gènere que sembla més una homogeneïtzació de sexes que un creixement equiparat d'homes i dones. No ens adonem de l'impacte que hi estem tenint sobre la delicada tela social que ha costat mil·lennis modelar-se. Però abans de causar ostentació amb organitzacions a favor d'igualtat de gènere, permeteu-me aclarir aquest concepte; no estic suggerint que tornem a una era del regnat suprem de l'home per damunt de

la dona. El que sí estic afirmant, és que el pèndol s'està movent cap a l'altre extrem, generant conseqüències igual de tòxiques. Hem ajudat a milers de dones al voltant del món a revelar la veritat, però no ens adonem que les dones tenen immenses habilitats de conveni que poden utilitzar com a eina negociadora per damunt de la reivindicativa. No obstant, és fàcil caure en la xarxa que teixeix la societat, intentant lluitar per drets que actualment haurien d’estar assolits i consolidats. És una llàstima contemplar a tanta gent combatent per la igualtat, únicament considerant que l’equiparació dels sous podrà emmascarar les vertaderes raons de les diferències entre éssers totalment mereixedors d’idèntiques oportunitats. No obstant, afortunadament, l'emancipació de la dona ha generat un canvi essencial i necessari perquè el sexe femení no siga l’única vinculació amb la feina de la casa i l’educació i la criança dels més menuts. Hem obtingut èxits fonamentals. L'habilitat de poder desenvolupar un treball remunerat amb un sou equitatiu al d’un home ha sigut

primordial, en especial pel fet que les dones reconegudes econòmicament o socialment pel seu treball mostren menor incidència de depressió que aquelles dones que no ho són. Però, és important destacar que hi estem en un moment crític en què hem d’adonar-nos que el que busquem NO és igualtat de gènere, sinó l'oportunitat de créixer en paral·lel. Si no hi posem atenció, estem arriscantnos a reemplaçar la toxicitat masculina per la femenina. No cal emascular a l'home en la societat per a que la dona se senta respectada; allò necessari és que ambdós gèneres cresquen equitativament, respectant-se mútuament per a no viure en una societat tòxica. Confie en els éssers humans. Crec en les dones. Tinc fe cega en elles. Algun dia no caldrà reflexionar sobre aquests assumptes, ja que la balança estarà equilibrada i no caldrà clamar per la igualtat, sinó que tant homes com dones viurem amb estabilitat, emocional i social, per tal de demostrar que no som els uns sense els altres.

No hi ha lluita sense caiguda Amparo Mendieta

Tenia un dolor en el pit que pressionava i que no em deixava respirar. Vivia mirant-me sempre en l'espill, jutjant-me i no demostrant qui era de veritat. Sentia que tenia el cor fet xixines. A trossets i impossible de tornar a soldar.

I un dia, després de molts sots, danys, caigudes i plors, m'adone que JO em necessite i que sóc l'única que em puc SALVAR.

Em done temps i respire. M'esforce a voler-me cada dia més. M'agrade per dins i per fora. I em repetisc que NOMÉS JO EM PUC SALVAR.

I és que no hi ha lluita sense caiguda. No hi ha batalla sense plor. Ni crits sense pors incrustades.

Encara que per a la mi la vida no és tot dolor. Si et dic la veritat, conéixer-me ha sigut el millor descobriment del que sóc capaç de ser.

Amor Amparo Mendieta Una vegada et vaig preguntar, què és per a tu l'amor? i em vas dir que era la pregunta més senzilla i alhora més complicada de respondre.

L'amor…

Que ens fa lliures, que ens obri les ales, que ens fa volar. Que ens lleva les pors. Que ens obri el cor. Que ens ensenya a vibrar. Que ens parla des del respecte. Que ens dóna la seua mà. Que ens regala pau.

L'amor…

És igual el que alguns diguen, l'amor és un i és universal. Pinta-ho del color que vulgues, estima sempre i per damunt del què diran. Deixa que el teu cor siga el que guie i si palpita fort… Ací és on has d'estar!

Deixa arrere a tots aquells que es posicionen en contra d'aquest amor tan pur i tan veraç. Estic segura que a ells mai ningú els ha estimat de veritat.

I tu queda't on sempre sigues lliure per estimar.

El col·lectiu LGTB al món del cinema Marc Miragall

Allò que no es diu en veu alta i allò que no es veu ni s'admet, pot pretendre's que no existeix. Per això, una de les estratègies més efectives per a silenciar i desdibuixar la presència de la comunitat LGBT en la societat és no representant-la. Pocs són els personatges ficticis creats per al cinema i la televisió que reflecteixen de manera fidedigna a gais, lesbianes, bisexuals o transsexuals. Això, a més de promoure la reproducció d'estereotips, impedeix un procés indispensable per a la normalització de la diversitat sexual: promoure la visibilitat. En èpoques recents, el cinema amb temàtica LGBT ha adquirit major presència a les sales internacionals i també en els premis de la indústria cinematogràfica. Pel·lícules com No sense ella (Freeheld), Carol, La noia danesa i Moonlight s'han inclòs en la cartellera estenent un llaç cap a públics diversos que poden acostar-se, almenys una mica més, a les històries amb temàtica LGBT. El que pocs saben és que, encara que aquest canvi és summament recent, fa dècades que s'ha intentat crear continguts per a promoure el respecte a la diversitat i donar lloc a històries d'amor, de lluita, d'amistat, de creixement personal… que mereixen ser comptades. Una de les dones més belles del cinema estatunidenc, Audrey Hepburn, va protagonitzar la pel·lícula La calúmnia (The Children’s Hour) en la qual interpretava a una mestra acusada d'enamorar-se de la seva millor amiga, interpretada per Shirley MacLaine. Aquesta pel·lícula de 1962 estava bastant avançada al seu temps, perquè pretén mostrar que un rumor pot destruir un sentiment bell. No és una pel·lícula que condemni l'homosexualitat, sinó a la societat que discrimina, i això la constitueix com una producció de gran valor. Tanmateix, poques persones la

coneixen, així com ignoren l'existència d'altres creacions similars de gran qualitat, com The World Unseen (2007) o Fire (1996). Sigui per classificacions incorrectes als cinemes o per censures il·lògiques, són poques les persones heterosexuals que coneixen les produccions que mostren la diversitat sexual. No obstant això, és molta l'oferta existent. Pel·lícules com Pride (2014) permeten veure que els homosexuals han estat solidaris amb les seves comunitats i en moltes ocasions han fet el primer pas per a generar entesa entre els diversos sectors socials. Sèries com Ellen han demostrat que els personatges de televisió poden ser també mirall de vides, com succeeix en aquest cas amb el seu protagonista, Ellen DeGeneres. Produccions com a Codi enigma reconeixen la participació de la comunitat LGBT en la història, i altres sèries com The Fosters donen visibilitat a famílies diverses per a mostrar tant la discriminació que enfronten com la normalitat de les seves vides. Al cinema mut es va utilitzar la figura del sissy ("marieta", en anglès), que s'identificava fàcilment perquè no era més que la representació d'un clixé. Anys després, sobretot en països d'Amèrica Llatina, aquest estereotip es continua repetint. N'hi ha prou amb veure als pocs homosexuals inclosos en telenovel·les o en algunes sèries per a notar que, en la majoria dels casos, es ridiculitza a la comunitat gai, mentre que les lesbianes, els bisexuals i els transsexuals rares vegades són reflectits entre els personatges. Si potser, alguns dels esforços per mostrar una realitat diferent inclouen pel·lícules com L'altra família.

Ens queda molt per recórrer Verónica Jimenez Després de la reforma en 2005 del Codi Civil per a ampliar el dret al matrimoni a tota la ciutadania, la qual cosa s'ha anomenat Matrimoni Igualitari, es va produir un canvi radical tant pel que fa als drets civils del col·lectiu LGTBI com en el que afecta la seva igualtat social i real. Els canvis quant a la seva visibilitat i a l'acceptació social que han succeït a aquesta fita històrica són d'una profunditat insospitada fa tan sols uns anys. No obstant això, segles d'ostracisme, persecució i prejudicis no desapareixen fàcilment. La realitat d'un estigma mil·lenari és tossuda i roman fortament arrelada. Més fortament del que amb freqüència es pensa. I una de les proves més evidents de la resistència a desaparèixer dels prejudicis i la desigualtat es troba en els delictes d'odi. Segons els informes del Ministeri de l'Interior, l'orientació sexual i la identitat de gènere són alguns dels motius que més delictes d'odi provoquen al nostre país. Cap organització LGTBI és aliena a aquesta realitat, cap administració encarregada de vetllar per la igualtat i els drets humans hauria de ser-ho. No sols per la quantitat de víctimes que provoca, sinó pel que implica de disminució de la llibertat de tot el col·lectiu, que amenaçat del risc de violència amb el qual es veu obligat a conviure es retreu -o és susceptible de retreure's- novament a la falsa i molt nociva seguretat de la invisibilitat. La importància dels delictes d'odi per LGTBifobia la donen tant les xifres com el que s'amaga després de les xifres. Les xifres, perquè parlen per si soles. A través de les xifres també podem llegir molt de sobre les desigualtats

quant a la protecció de les víctimes que hi ha entre uns territoris i altres, o de les minories dins del col·lectiu LGTBI que romanen més vulnerables i inaccessibles. Podem conèixer un cert perfil de les persones agredides, i d'aquesta manera aprendre a traçar estratègies de prevenció i reparació. Ens trobem, doncs, davant un informe que es converteix en eina imprescindible tant per a ONGs com per a administracions. Un full de ruta important que ens mostra moltes de les imperfeccions del nostre sistema social i de les mancances en les garanties d'uns certs drets constitucionals. Ha passat a penes un lustre des que en aquest país s'ha començat a fer un treball més o menys sistemàtic en la recollida de dades sobre delictes d'odi. Des de l'any 2013, l'Observatori Xarxes contra l'Odi, que es troba darrere de la realització d'aquest informe anual, intenta avançar uns passos més enllà dels ja donats. Quantitativament, ja que busca l'expansió dels serveis d'atenció i acompanyament de víctimes, així com la correcta recollida de dades homologables tant dins com fora de les nostres fronteres. I qualitativament perquè pretén harmonitzar tots aquests serveis i aconseguir una atenció completa i eficaç en tots els racons d'Espanya, així com una recollida de dades completa i rigorosa. Es tracta del treball més complet realitzat fins avui sobre aquesta matèria. Encara així, es tracta d'un estudi, amb moltes mancances i que alerta de molts problemes a resoldre. Però si d'alguna cosa ens alerta és de la urgència i la necessitat d'invertir fons i recursos en aquesta qüestió perquè estan en joc no sols drets i llibertats fonamentals de les víctimes sinó, com hem apuntat, de tot el col·lectiu LGTBI i, en general, de tota la societat.

il·lustracions

Escena LGTBI exercici 2020 Abraham Sanjaime

il·lustracions

Orgull faller Ruben Gregori

il·lustracions

No sigues corcó! Jacobo daPonte

il·lustracions

El seu amor no fa mal, el teu odi si Paula Catalá

Poesia Visual

Nieves sin blanca Fran Sanjaime

il·lustracions

Diversitat Touluse Saint Jaques

il·lustracions

El planeta LGTB Felipe Luján

100

101

il·lustracions

Superheroi Maria Cobos

102

103

il·lustracions

Manifestació Esther Herrero

104

105

Poemes

Eixir Miriam Villabón

Eixir, amb el pas ferm del canvi d’un lloc tancat a l'exterior, amb l’obertura universal d'armaris sense la clau de la condició, amb la sensació de l’enderrocament de l'espai acordonat a l’amor. Eixir, amb el vertigen de la por deshabitant els ulls, amb el cor bategant en temptatives d’expressió, amb la calma trepitjant els talons a la inseguretat del dolor. Eixir, amb la certesa d’eixe sentir del cor, amb la llum del sol refractant les gotes de pluja de l'interior, amb l’amalgama d’un orgull dibuixat a color. Eixir, perquè l’amor és per a qui eriça els batecs independentment del cos que sent el soroll

106

Poemes

Eros Montes de Tinta

Alguns podrien dir que és un ignorant. Un analfabet. Una pèrdua de temps. Una desgràcia fins i tot. Un anarquista de la vida… Perquè no entén de noms, llengües, edats, religions, països, fronteres ni sexes. Molts han intentat conéixer-ho en va. Uns altres, en el seu nom, han matat. Durant segles va ser perseguit per no seguir la “norma”. Hi ha qui ho confon amb dominància. Incomprés a temps parcial però anhelat a temps complet. Ell, sobre l'única cosa que entén és de sentiments… I un dia l’anomenaren amor. Hui, tot i que és una mica més lliure, continua perseguit, legislat, apallissat, humiliat i penat amb la mort. En el segle XXI continuen matant, dominant i perseguint en nom de l'amor. La llibertat té molts noms i un d'ells és Eros, i el necessitem lliure, apolític i cec. 107

Poemes

Covards Yus Lief

A què teniu por? Som clorofil·la Arrels i tija. A què teniu por? Som mirades som pell. A què teniu por? Som colors som diversitat. A què teniu por? Som muntanyes som ciutat. A què teniu por? Som batec som éssers humans. Ah si! Teniu por a la diferència omplint els nostres pobles teniu por als somriures que galopen a l'uníson teniu por a l'arc de Sant Martí que engalana els carrers teniu por a les nostres xiquetes que estan creixent més lliures que mai teniu por a la nostra solidaritat amb altres pobles migrants teniu por a la valenta diversitat sexual de gènere i familiar. Teniu por perquè sou els covards d'aquesta societat. 108

Poemes

Etern capritx Yus Lief

Vull més, vull tornar a pujar com el xiquet que acaba de baixar d'una muntanya russa extasiat per les seues corbes. Sí, jo vull tornar a pujar al teu llit entrar en calor sols amb la teua presència al meu costat. Vull tornar-me a agarrar a la teua esquena i perdre'm en ella. És el meu anhelat laberint sense eixida. Vull tornar a notar l’olor que es produeix quan respire entre el teu coll i el coixí dubtant si hi ha oxigen en aquest racó... Vull tindre't tan a prop que cada pèl de la teua barba em semble un túnel en el qual perdre la visió. Vull veure com el teu cos i el meu se suen es xopen, s'estrenyen, es fusionen. Vull que els teus ulls s'entretanquen de plaer, però sense desenfocar la teua mirada del meu cos. Vull xopar-te el cos amb la mel dels meus llavis. Vull que dansem nus tot el que ens queda de vida, lliures, sense pressions, sense complexos, sense judicis, sense turment, sense buits, sense armaris, sense final. 109

Poemes

Etern capritx Yus Lief

Poemes

L’encanteri Jose Manuel Prieto

Amb el foc s'esborrà l'última frontera: la de la desesperança. I, en el glaç de vidre, la llàgrima: el dret a ser d'entre el desencís. Som la promesa que no va marcir d'entre els vells papers de l'encanteri. I escrivim, amb profecies, la mà estesa d'una voluntat encara indomable. Som, indòmit i ferèstec paisatge, l'ombra d'un encanteri encara per transcriure

111

Falla, t’estime Sanguinel·li

Viure amb fantasia, Colors, risses, bellesa, Imaginar l’impossible De vegades puc entrar A tocar-te amb admiració. Eres única, bonica i intensa, Un somni amb el temps contat Ens contes històries de carrer Amb versos ben rimats, Critiques, travallengües i curiositats Per disfrutar-te amb intensitat. Tens tots els colors Per tot arreu, Todes, elles feliçment abraçades Disfruten amb tu també Eres ben divina brillantor, sexy i de vegades picant ens encantes a tots tal com eres com una Drag a l'escenari triomfant Sempre et disfrutem Per formar part de nostra vida Eres foc, eres flama, eres falla i per tu amb pólvora i llums al cel

112

Poemes

Somni de flames Ainara tarraso

“No hi havia a València dos amants com nosaltres” No hi havia a la terra una sola raó Per somiar que cridàvem a la llum de la flama Quan l’amor ha vençut la por i el dolor Un murmuri dolent amenaça la vida Un exèrcit de pressa lluita per llibertat El dret de l’estima conviu amb l’espera De ser beneïts per un segle de pau Cal mirar els errors construïts temps enrere El pànic, recel i el dubte d’espant Fer tornar la bellea de gaudir de l’afecte Sent tots foc i flama i aspecte d’iguals Sota l’ombra del dia donem importància A la clara falta d’igualtat i clamor Que amb la força d’un món divers i unitari El somni de flames Vencerà a la raó

113

Cens. COMISSIO MAJOR Francisco Aparisi Romero Isabel Arcos Nieto Alba Arroyo Salas Juana Bañuls Climent Minaya Bañuls Climent Rosana Bañuls Climent Victor Bañuls Climent Iván Bañuls Miret Salvador Bañuls Pardo Sonia Bañuls Puig Victor Bañuls Puig José Manuel Bañuls Piris Itziar Bataner Almiñana Laura Bravo Alemany Sergio Bravo Alemany Vicent Bravo Tarrazona Pablo Cano Alcaide Pablo Cano Romero Rocío Cano Romero Tomás Castellá Ramirez Estela Castellá Serano Raquel Castellá Serrano Rosa Ciscar Millet Jordi Creix Albor Juan Creix Barrionuevo Maite Creix Martí Eduardo De los Santos Juanes Arlandis Juan Miguel de los Santos Juanes Arlandis Luisa Escutia Sánchez Marta Esparza DÍaz Cecilia Estremera Martínez Amparo Femenía Martí Lourdes Femenía Martí Felix David Fernández Valladolid Adrián Ferrairó Bañuls Lola Ferrairó Bañuls Javier Ferrairó Sodevila María Jesús Ferrandis Angel Pablo Ferrer López Ana Ferrer Martí Arantxa Ferri Banyuls Susana Flores Calleweart Patricia Fuster Fort José Gadea Gracia Izan Gandía Castellá Blanca García Bataller 114

Francisco Garcia Jesús García Cánoves Xelo García Fort Joaquín García-Pando Fuster Juan Marino Gilabert Ruiz de Gordejuela Rosa Gilabert Martínez Franciso Giménez Gómez Vera Godoy Usó Lorena Gómez Gómez Esther Gómez Vidal Beatriz González Orchillés Ainhoa Goñi Jiménez José Granero Almendro Alex Granero Moreno Ariadna Granero Moreno Lucas Huesca Añón Lola Jiménez Jaime Sergio Jiménez Montagut Agus Juan Rosa Maria José Lorente Lloret Erika López Martín Marlén López Martín Selma López Martínez Isaac Llopis Gomis Juanjo Llorens Benavent Eva María Llorens Moll Laura Llorens Moll Gracia Lloret Artes Maria Maestre Signes Ainhoa Malonda García Roberto Marco Checa Paula Marco Solves Lola Martí Canet Amparo Martí Timoner Francisco Martínez Chover Maria José Martínez Fayos Suni Martínez Marzal Isabel Martínez Miret Rafa Meliá Ferrandis Paula Melo Pardo Laura Mengual Rico Amparo Miñana Aleixit Miguel Miñana Minguez Pura Miret Bañuls Jaqueline Miret Díaz Lidia Miret Martínez Sonia Miret Martínez

Inma Moll Moratal Nuria Moll Moratal Eva María Moll Soler Ximo Moncho Frasquet Pedro Montalbán Piris Aina Monzó Crecente Agustín Morales Capuchino Izan Morales Miñana Sara Morales Miñana Rosario Morant Pellicer Tere Morant Puig Pep Morant Sequí Juan Morante Román Inma Moratal Sanz Ruth Moreno Bañuls Nuria Moreno Lainez Laura Muñoz Donet Elisa Muñoz Sánchez Joaquín Orengo Santamaría Elisa Orengo González Marta Orengo Puig Gemma Orengo Puig Abel Palau Ordiñana Masun Peiró Bataller Stel.la Pellicer Cloquell Paco Pellicer Miret Laura Pellicer Suárez Paco Pellicer Suárez Pablo Peretó Miñana María Pérez García Maria Vicenta Piris Hermoso Sari Piris Hermoso Vicente Pons Bernal Hugo Pons Gómez Magda Puig Linuesa Juanjo Reig Fuster Vicente Romaguera Bañuls Laura Romaguera Miñana Isabel Romera García Mónica Romero Asensio Estefanía Romero Ausina Sandra Sabater Ciscar Silvia Sabater Gómez Inés Saldaña Sanchis Vicky Sánchez Castro Soraya Sanchis Moreno Abraham Sanjaime Camarena Justo Santos Cortés Petra Serrano Quilez José Carlos Simó Fayos Natalia Solves Gavilá Wiktoria Helena Staniszewska Nuria Esther Suárez García Carlos Subiela Moncho

Ainara Tarrasó Castellá José Tarrasó García Daniel Tarrasó Morant Santiago Tarrasó Morant Paco Tomás Tarrazona Celia Vélez Castelló José Vicens Faus Sonia Vicens Faus Sandra Vila Gómez COMISSIO INFANTIL Aina Aparisi Ferrer Aleix Bañuls Carbó Paco Bravo Ferri Pepe Bravo Ferri Lucía Clemente Escutia Borja Dermendzhiev Peiró Arturo de los Santos Juanes Romera Gonzalo de los Santos Juanes Romera Claudio de los Santos Juanes Sabater Mario de los Santos Juanes Sabater Antonia Fernández Cantó EricK Fernández Sánchez Martín Gadea Bravo Candela Gaitán Vicens Sara Gaitán Vicens Daniel García-Pando Muñoz Irene Gaspar Fuster Marta Gilabert Martínez Aroa Guinot Vidal Daniel Juan Morant David Juan Morant Nerea López Miñana Alvaro Marco Solves Mireia Martínez Sanchis Zoe Morante Pastor Ana Moncho Bañuls Martina Moncho Bañuls Lluna Moncho Subiela Africa Montalbán Goñi Iratxe Montalbán Goñi Vera Piris López Marc Pons Gómez Gerard Reig Malonda Rebeca Reig Malonda Izan Santos García Justo Santos García Joan Serquera Moratal Neus Serquera Moratal Rocío Serrano Lloret Valeria Simó Romaguera Aina Solbes Bañuls Alvaro Solbes Estremera 115

Executiva. ÀREA PRESIDENCIAL President: Juan Marino Gilabert Ruiz de Gordejuela Sot-presidenta: Lourdes Femenia Martí Delegada de dones: Laura Bravo Alemany, Gemma Orengo Puig Delegació de monument: Pep Morant Seguí, Juan Marino Gilabert Ruiz de Gordejuela, Juan Creix Barrionuevo

ÀREA DE SECRETARIA I COMUNICACIÓ Secretaria: Amparo Femenia Martí Sots-secretaria: Vanessa Camarena Camarena Delegació d’arxiu: Amparo Femenia Martí, Pep Morant Seguí Xarxes socials: Laura Romaguera Miñana, Nuria Moll Moratal

ÀREA ECONÒMICA Tresorera: Mónica Romero Asensio Comptador: Javier Ferrairó Soldevila Lotera: Lola Martí Canet

ÀREA ARTÍSTICA Delegada artística: Natalia Solves Gavilá Delegació cavalcada: Félix David Fernández Valladolid, Juanma Gilabert Ruiz de Gordejuela Delegació festival musical infantil: Natalia Solves Gavilá, Juanma Gilabert Ruiz de Gordejuela 116

ÀREA DE FESTES I ACTIVITATS Delegats de festes: Agus Juan Rosa Sots-delegats de festes: Agustín Morales Capuchino, José Manuel Bañuls Piris Delegació de protocol: Laura Romaguera Miñana, Nuria Moll Moratal, Sara Morales Miñana, Paula Melo Pardo

Delegació de plantà: Pep Morant Seguí, Juan Creix Barrionuevo, Juanma Gilabert Ruiz de Gordejuela Delegació de cremà: Francisco Romero Aparisi, Ivan Bañuls Miret Delegació d’estandart major: Vicente Llopis Martínez Delegació d’estandart infantil: Toni Mata Gandia Delegada de banderes: Pilar Mayans Fresneda

ÀREA DE CULTURA Delegació de cultura: Abraham Sanjaime Camarena Delegació de llibret: Abraham Sanjaime Camarena, Sandra Sabater Císcar, Marlén López Martín Delegació emissió: Pep Morant Seguí, Jose Vicens Delegació informatiu: Pep Morant Seguí, Abel Palau Ordiñana Delegació curtmetratge: Jose Vicens, Santi Tarrasó Morant

DELEGACIÓ DE JOCS Delegada de jocs: Lourdes Femenia Martí Truc masculí: Tomás Castellà Ramírez Truc femení: Lourdes Femenia Martí Bac: Amparo Martí Timoner Truc senior: Nuria Moll Moratal Truc juvenil: Ainara Tarrassó Castellà

117

118

Mantenidora. Stel·la Pellicer Cloquell

Va nàixer a Gandia, un 29 de Maig de 1984. Sempre ha viscut al Grau i encara que és gran amant de les Falles, la seua família no ha estat mai involucrada en la Festa Josefina. L’aventura per aquest món comença allà pel 2005, quan un bon amic la va apropar a Beniopa i a l’any 2008 es va vestir per primera vegada de fallera. Tant hi va gaudir, que en 2017 va ser Reina de la Falla i al 2018 la nostra representant a la Cort d’Honor de la Fallera Major de Gandia, Sara Sanvíctor. La seua trajectòria en la comissió està marcada per la seua participació en el teatre i en l’emissió, encara que seua predilecció és la cavalcada, sent delegada el passat exercici.

119

Recompenses. Recompenses d’argent de la falla : Laura Bravo Alemany Vicent Bravo Tarrazona Félix David Fernández Valladolid Laura Romaguera Miñana

Recompenses or de la falla: Amparo Femenia Marti Vicent Llopis Martinez

Gesmil Argent JLF : Rafa Melià Ferrandis Arantxa Ferri Bañuls Sonia Vicens Faus Vicente Bravo Tarrazona Abraham Sanjaime Camarena Juan Marino Gilabert Ruiz de Gordejuela Laura Bravo Alemany

120

Premis 2020-21. 1er Premi d’Informatiu Faller. 4t Premi d’Emissió. 1er Premi Crítica Local. 1r Millor Ninot Major (Secció Primera). 2n Premi Millor Escena LGTBI. 3 Falla Infantil (Secció Primera). 6é Premi Cavalcada. 8é Premi Festival Musical Infantil. 29 Premi a la Promoció i Ús del Valencià.

121

Publicitats.

122

123

TiReM? B E N I O PA 2 0 2 2