Aquí Berguedà - N.103 - Juny del 2020

aquí JUNY 2020 NÚMERO 103 Edita: Bífidus Produccions Distribució gratuïta

BERGUEDÀ

ANDREA COROMINAS ANESTESIÒLOGA

RICARD CODINA

“La pandèmia ens ha obert els ulls” AIXÍ TREBALLEM PER A TU

Solucions Dentals BERGA

Màximes mesures de prevenció

FINANÇAMENT A 48 MESOS SENSE INTERESSOS Treballem amb les millors mútues SEGUR PER A TU, SEGUR PER A NOSALTRES Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 22h aquí 1 SERVEI

i seguretat contra la COVID-19

Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11

D’URGÈNCIES

670 005 005

El teu cotxe segur i net per a tu i els teus Desinfecció amb ozó a Ballús S.A.

En només 10 minuts Homologació UNE400-201-94 Inactiva possibles patògens, inclosos els causants de COVID-19 Higienitza i elimina olors

Servei, qualitat i confiança 2 aquí

Carretera de St. Fruitós, s/n 08600 Berga · Barcelona T. 93 821 01 28 ballus@ballus.cat www.ballus.cat

aquí

BERGUEDÀ

“No pot ser que el pacient no pugui morir agafat de la mà d’un dels seus” Ni l’atemptat de l’Hipercor ni el de Vic, el pitjor que ha viscut l’Andrea Corominas en més de 30 anys de carrera com a anestesiòloga ha estat la Covid-19 a l’Hospital Sant Bernabé. Aquest número de l’Aquí Berguedà parla amb una de les seixanta treballadores que ha passat el virus. Amb l’Andrea analitzem la fase més devastadora del virus i els canvis en els protocols que han permès caminar altre cop cap a la normalitat a l’hospital. I tot, per acabar amb un repte de futur: “Hem de pensar quina sanitat volem al Berguedà”.

TEXT Marc

Canturri FOTOGRAFIA Ricard Codina

HOSPITAL

12

SERVEIS SOCIALS

18

ECONOMIA

CORPUS

FESTES

20

24

28

L’hospital: tres mesos llargs de resistència

La pandèmia porta al límit els vulnerables

Cop baix per a la indústria i els serveis

La Patum, suspesa fins al 2021

El Berguedà treu les festes majors al carrer

El Sant Bernabé va arribar a tenir 60 ingressats per Covid i ha necessitat més de dos mesos per recuperar serveis ordinaris.

Càritas Berga alerta que més de 60 famílies han hagut de recórrer als serveis socials per primera vegada.

Un 76% de les empreses i autònoms del Berguedà ha patit una davallada d’ingressos i activitat durant la pandèmia.

Berga cancel·la la festa i destina bona part de la partida al pla de xoc per reactivar la ciutat després de la pandèmia.

La majoria d’ajuntaments opten per eliminar els actes en espais tancats i fomenten la cultura a l’aire lliure durant l’estiu.

Juny del 2020 Número 103 Any 10 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Distribució gratuïta

Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rosiñol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls

Impressió Lerigraf Distribució 5.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com

Control de difusió:

Publicació membre de:

Amb el suport de:

aquí 3

EDI GONZALEZ

LA FOTOGRAFIA

Les escoles reobren portes amb pocs alumnes i mesures estrictes de seguretat Final de curs atípic a les escoles del Berguedà. L’entrada a la fase 2 va propiciar que algunes escoles reobrissin portes després de dos mesos buides. Ara bé, l’obertura té lletra petita: només és per a alumnes amb algun tipus de problema per seguir el curs des de casa, per a activitats no lectives, per a grups reduïts en els cursos de canvi d’etapa i per tutories personalitzades. A Berga, els primers dies van ser un punt caòtics. De fet, a l’Escola Sant Joan (foto), el primer dia esperaven dos alumnes que finalment no es van presentar. El segon dia l’escola va rebre un grup de nens de 3r i va poder posar en pràctica la separació de pupitres per mantenir la distància social a classe. La imatge quedarà per la història del centre.

FÍGULSPÈDIA

Jaume FÍGULS

CORONAVIRUS Urdangarin

ESTAT D’ALARMA La pistola està ben conservada

SOLUCIÓ ALCOHÒLICA Resoldre un problema bevent

SEQÜELA En castellà, persona que se salta una cua

HORARI AMPLIAT DEIXALLERIES FIXES DEIXALLERIA BAIX BERGUEDÀ

Polígon Industrial Cal Vidal s/n Puig Reig

DEIXALLERIA BERGUEDÀ CENTRE Polígon Industrial La Valldan s/n Berga

DEIXALLERIA ALT BERGUEDÀ Polígon El Collet s/n Guardiola de Berguedà 4 aquí

HORARI D’HIVERN

de l’1 de gener al 14 de juliol i de l’1 de setembre al 31 de desembre

DILLUNS DE DIMARTS A DIVENDRES

Tancat de 15 a 19h

HORARI D’ESTIU del 15 de juliol al 31 d’agost

DILLUNS DE DIMARTS A DIVENDRES

Tancat de 16 a 20h

DISSABTE

de 9 a 13h de 15 a 19h

DISSABTE

de 9 a 13h de 16 a 20h

DIUMENGE

de 9 a 13h

DIUMENGE

de 9 a 13h

www.bergueda.cat/deixalleries

TELETREBALL Treballar a la tele

@joventutcat

aquĂ­ 5

Estampes covidianes

F

ase 0: El silenci als carrers i places durant dos mesos llargs. Bip. Els ocells cantant la primavera en la buidor de les places. Bip. La gent gran morint malament a les residències. Bip. Completament sols. Bip. Desenes caient a la trampa, a Bagà, a Berga.

Bip. Com sempre, explicacions tardanes. Bip. O ni això: més silenci. Bip. Les botigues venent les persianes baixades. Bip. Els bars, tots amb les cadires apilades. Bip. Molta por, molta incertesa i molta inacció. Bip. I excuses davant de la mort. Bip. Fase 1 : El Berguedà dels camins, ple d’esportistes de nova fornada. Bip. Màscares multicolor. Bip. Fase 2 : La Patum ajornada (tard) dues vegades. Bip. La plaça de Sant Pere és una terrassa sense cotxes. Bip. Sense? (Llevat d’un dels Mossos d’Esquadra amb tres agents en missió oficial de Xavier recollida de pastes seques a GUAL una pastisseria de la zona).

Bip. La biblioteca Ramon Vi@xaviergual nyes i Cluet de Berga encara no obre. Bip. La de Gironella ha obert. Bip. El museu comarcal, tancat per deixada prevenció. Bip. Fase 3 : Tot tornarà a ser igual. Tot com abans de la pandèmia. Bip. Deixat, excusat, viciat, brut. Bip. Fins a la propera pandèmia.

Biiiiiiiiiiiiiii...!

(Els bips o batecs són un record sincer per a tots aquells a qui el cor se’ls va aturar per la pesta).

“Tot tornarà a ser igual: deixat, excusat, viciat, buit”

EL RUMRUM 10 FAMÍLIES PASSEN EL CONFINAMENT AL CÀMPING El 14 de març es va decretar l’estat d’alarma. Estrella Sequera, que té un abonament per a tot l’any al càmping de Berga, hi era de cap de setmana. Va decidir quedar-s’hi amb la seva filla.

Viuen a Palau-solità i Plegamans i haurien estat tancades en un pis. “És el millor que ens ha passat, hi hem estat de conya”, assegura.

LA BERGUEDANA DEL MES

Clàudia Aligué

BALLARINA DE L’ÒPERA ESTATAL DE PLOVDIV (BULGÀRIA)

Una ballarina confinada a Berga Ballarina berguedana formada a Nova York i Chicago, Clàudia Aligué (22 anys) treballa al cos de dansa de l’Òpera Estatal de Plovdiv (Bulgària). Amb el coronavirus, va tornar a casa i es va instal·lar de nou a Berga. Des de l’hort de casa dels seus avis, al barri vell, va interpretar i gravar la peça “La dansa de la vida”, on reflexiona sobre el confinament, amb vistes a tota la ciutat.

AQUÍ BERGUEDÀ

Distribució més còmoda i segura L’AquíBerguedà estrena en aquest número un nou sistema de distribució. A partir d’ara, trobareu la revista en expositors situats a la porta de forns, de farmàcies i de tots els comerços anunciants arreu de la comarca del Berguedà. Seran punts de molt trànsit de gent, que facilitaran que la publicació arribi a totes les llars.

La revista guanyarà visibilitat al carrer i accessibilitat per als lectors, ja que no caldrà entrar als establiments per agafar-ne un exemplar. Cada expositor tindrà més revistes de les que fins ara es deixaven a l’interior dels comerços per assegurar que l’AquíBerguedà arriba a tot arreu. A més, el nou sistema de distribució s’ajusta als criteris de la nova normalitat, ja que evita les aglomeracions dins de les botigues i permet mantenir les distàncies mínimes de seguretat entre les persones.

Com elles, unes deu famílies han passat el confinament al Berga Resort.

Algunes hi eren des del principi.

Altres s’hi van afegir quan es va permetre la mobilitat dins les regions.

NOVETAT

COL·LECCIÓ

Angelique Soto

ARTISTA

6 aquí

C. Barcelona 23 · BERGA 643 003 270 · 93 822 31 72 xollomercat@gmail.com

STORE ESPAI TEMPORAL

Un dels grans canvis que ha provocat el Covid-19 és l’ús de mascaretes en el dia a dia de qualsevol persona. La mascareta ha passat a ser una peça de roba més a l’hora de sortir de casa. I per això és indispensable conèixer els riscs del nostre dia a dia per decidir quin tipus de mascareta hem d’utilitzar.

El Covid-19 es transmet majoritàriament per gotes de més de 5 micres que es poden desplaçar fins a dos metres. Per això la distància de seguretat aconsellada és de dos metres.

Darrerament alguns experts han descobert que portadors asimptomàtics poden emetre gotes d’un micra i que aquestes partícules poden romandre a

l’ambient en forma d’aerosol i en una superfície durant hores i arribar a distàncies superiors als dos metres.

La mesura més senzilla per evitar contagis és ventilar molt els espais. Crear llocs de treball i trobada amb corrents d’aire evitarà que aquestes partícules arribin a altres persones o quedin incrustades en alguna superfície. Tot i això, la millor mesura de protecció personal són les mascaretes, sempre que vagin acompanyades de mesures higièniques com el distanciament social, el rentat de mans o l’aplicació de gel hidroalcohòlic.

Quins tipus de mascaretes hi ha?

Higiènica Quirúrgica De cotó

amb filtre de 2,5 micres

EPIs

Tenen un filtre de 2,5 micres i evita que contagiem els altres.

Són còmodes i ofereixen un bon nivell de protecció, però no estan homologades.

S’han d’adaptar bé a la fisonomia de la nostra cara.

FFp1 - filtració mínima del 78 % FFp2 – filtració mínima del 92 %, amb un filtre de 0,3 micres FFp3 – filtració mínima del 98 %, reservades per a personal mèdic en situacions d’alt risc Algunes mascaretes ffp1, ffp2 i ffp3 tenen una vàlvula d’exhalació que ajuda a disminuir el calor i la humitat a dintre de la mascareta. Per aquesta vàlvula podrien sortir algunes gotícules amb el virus si la persona està contagiada.

Quina mascareta he d’utilitzar? i Si estàs sa i et mous en ambients de poc risc, estàs suficientment protegit amb mascaretes higièniques, quirúrgiques o de cotó amb filtre.

i Si has d’anar a un centre hospitalari o has d’estar en contacte proper amb altres persones,

és recomanable utilitzar una mascareta ffp2 (filtració mínima del 92%). i Si estàs malalt o sospites patir Covid-19, necessites una mascareta quirúrgica. També és vàlida una ffp2. i Si formes part d’un col·lectiu de risc (més de 60 anys, malalties cardiovasculars, diabetis, càncers, malalties pulmonars, embarassos o immunodepressions), cal que et posis una mascareta ffp2, si no es compleix la distància de seguretat. i Si treballes en una feina que t’exigeix un tracte molt proper amb altres persones, també et cal una ffp2.

c. Gran Via, 28 · BERGA

av. Canal Industrial, 14 · BERGA aquí 7

Patum confinada

H

i ha Patums i Patums, sí. I per desgràcia, cada any, una o altra patumaire, ha de passar, per força, una Patum confinada.

Molts cops, aquest retir obligat és causat per la convalescència d’una malaltia, la recuperació d’un accident... o bé, en la millor de les sorts, és perquè alguna llavor de patumaire obliga la mare a ensumar de lluny l’olor de pólvora.

Els que, per algun motiu, ja hem passat alguna Patum allunyats de la plaça i dels carrers estrets, sabem que, a partir d’aquest moment, ens mirem i ens la mirem amb uns altres ulls: en aquesta vida hi som de pas i a la Patum, també.

Cuidem-nos i, sobretot, cuidem-la. Potser ella també necessitava parar per tornar a començar.

Anna E. A vosaltres encara no us PUIG ho sembla, però aquest any també us enamorareu del @annaepuig somriure perenne de la geganta vella. Els ulls plorosos del negre us miraran de reüll al passar i no tindreu espurnes marcades als braços, però les tindreu al cor i sí, us llevareu dilluns de Corpus, i us trobareu algun morat, però aquesta vegada no serà ni a braços ni a cames, serà una empremta per sempre a l’esperit. Beneïda Patum que sempre ens esparraques l’ànima, que sempre ens marques la pell!

“Beneïda Patum, que sempre ens esparreques l’ànima”

A NOV

8 aquí

EL MÉS VIST

BERGUEDÀ ONLINE

El Berguedà entra directament a la fase 3,141592 si no hi ha un rebrot

Rànquing web MAIG aquibergueda.cat

1

‘La dansa de la vida’, el resultat del confinament d’una ballarina professional a Berga

2

La residència de Bagà amenaça les treballadores que estan de baixa que, si no tornen, tancarà

3

El Berguedà passa a fase 2 aquest dilluns: què es podrà fer?

La crisi sanitària originada pel Actualment, al Berguedà ens terrible virus Covid-19 ha fet estralls trobem en fase 2, que en realitat és la arreu, i el Berguedà no n’ha estat tercera fase, no la segona com sembla. l’excepció. Durant dos mesos, els Es pot anar al bar, però els bars no berguedans s’han vist confinats a casa, poden obrir, els nens poden anar a sense poder anar al bar i obligats a escola, però no s’hi poden fer classes conviure vint i quatre hores al dia amb i un dia cal portar mascareta al carrer la família, fet que segons ha informat perquè és imprescindible per no conel prestigiós psiquiatre de Cal Rosal tagiar, però l’endemà no cal portar-la Mateu Mesisplau, ha fet augmentar el perquè no serveix. Pel que fa a portar la nombre de divorcis en un 72%: “N’hi ha mascareta per follar, no hi ha consens, hagut molts, de divorcis, i és ben norperò tant li fa, perquè com tothom sap, mal. Ara, que tampoc no solucionaven a Berga, follar no és pecat, és miracle. res, perquè al final, t’havies de divorciar La setmana que ve, si no hi per internet i seguir convivint amb ha cap rebrot, entrarem a la fase l’ex... Tinc una clienta que ha passat el 3,141592, que en realitat és la quarta, confinament tancada a casa, amb el seu o com l’anomenen els experts, la fase marit, els dos nens i la sogra. Un infern. “pi de les tres tranques i barranques”.

Quan li vaig explicar que encara que es Serà igual de confusa i caòtica que la divorciés haurien fase 2. Pel que de conviure fins fa a un possible que tot això rebrot, des del David acabés, va saltar Casal Panxo ens per la finestra. confirmen que COLS Ara, que va ser no cal patir: han @Berguedaonline un fiasco, perquè descartat tornar a viuen en una muntar el festival Més notícies a www.berguedaonline.com a Berga. planta baixa...”.

RA U T R OBE

Obert cada dia de 08:30 a 16:30 divendres i dissabtes també de 19:30 a 00:00 dilluns tancat

COMUNITAT ISLÀMICA

L’ENQUESTA Què prefereixes: Patum al setembre o suspendre-la i reinvertir els diners?

Suspendre-la i reinvertir els diners 49%

Patum al setembre 51%

PRÒXIMA S’ha de suspendre les festes majors o adaptar-les? Vota a www.aquibergueda.cat

SALDES

Donatiu de 3.010 euros per a l’hospital

Volen reobrir l’escola

La comunitat islàmica de Gironella ha donat 3.010 euros a l’Hospital Sant Bernabé de Berga. El president de la comunitat, Hassan Moumouh, ha explicat a l’Aquí Berguedà que la donació és “una mostra d’agraïment al personal sanitari que ha estat a primera línia durant la lluita contra el coronavirus”. La donació es va fer efectiva fa quatre setmanes. La comunitat de Gironella té gairebé 90 membres

Fa 10 anys que van tancar l’escola del poble i ara proposen que es reobri amb un mestre per donar classes als infants i així evitar el trasllat en taxi a Vallcebre. Això, creuen, permetria reduir les ràtios i guanyar espai.

i la immensa majoria ha volgut col·laborar en la iniciativa. Moumouh ha explicat que, degut al confinament, “ha estat impossible fer alguna activitat oberta a tota la població per recaptar fons” però els membres de la comunitat han decidit fer donacions des de casa per “posar el nostre gra de sorra en la lluita contra el Covid-19”. Les donacions es van fer per Internet per les limitacions del confinament.

“Aquest estiu, a menjar del Sardà!”

Juny · Juliol · Agost · Setembre HORARI D’ESTIU De 10:00h a 15:00h Tardes tancat

Menú diari*

7,50€

A escollir entre 4 primers i 4 segons cuinem amb molt de gust

Plaça Tarascón, 6 BERGA Tel. 93 821 39 99

aquí 9 *de dimarts a divendres

10 aquĂ­

Andrea Corominas

“L’últim adeu del pacient no pot ser per a mi” TEXT Marc

Canturri FOTOGRAFIA Ricard Codina

A

ndrea Corominas és una de les 60 treballadores de l’hospital de Berga que ha passat el Covid.

Té 59 anys, en fa 35 que es dedica a la medicina i 32 que ho fa com a anestesiòloga. Ha treballat 30 anys a Vic però la vida personal l’ha portat a viure els últims anys de la seva carrera professional a l’hospital de Berga, on treballa des de fa un any i mig.

En aquestes tres dècades i mitja de trajectòria mèdica, l’Andrea ha viscut l’atemptat de l’Hipercor a l’Hospital Clínic de Barcelona, quan s’estava especialitzant; i l’atemptat d’ETA a Vic, l’any 1991, embarassada del seu primer fill. I ho té clar, ni la tragèdia de l’Hipercor ni la de Vic: el pitjor que ha viscut professionalment és la Covid-19 a Berga.

Per què?

Per la incertesa, pel descontrol, pel neguit, per no saber què passarà... La meva feina et demana que siguis molt ràpida i organitzada perquè tens la vida dels pacients a les teves mans. I durant la pandèmia em trobava absolutament desbordada. He tingut una sensació de soledat que mai havia viscut i és angoixant. A Vic almenys tenia un company amb qui comentar la situació. Durant aquesta pandèmia molts cops m’hi he trobat sola i hi ha hagut moments molt crítics.

Com ara?

Hem vist molts pacients que se’ns morien davant o d’altres que directament ens demanaven que els ajudéssim a morir i que l’única cosa que volien era trucar els seus fills per acomiadar-se’n. I tu havies de parlar amb ells i dir-los que s’acomiadessin del pare. I tot en un moment en què estàs molt fràgil. I això no ha estat un cas puntual, ens hi hem trobat amb més d’un, de dos i de tres pacients. O sortir de l’habitació d’un pacient crític però sense criteris de trasllat i, quan tornes, és mort. I ha mort ben sol. El final de vida no pot ser així.

Aquesta soledat es podria haver gestionat diferent?

Si ens hi tornem a trobar, hem de fer alguna cosa. Com a mínim hem d’assegurar que el pacient mori agafat de la mà d’algú dels seus. L’últim adéu no ha de ser per a mi, perquè jo no me l’he guanyat.

Vas viure les primeres tres setmanes de pandèmia a l’hospital, però vas donar positiu i vas haver de quedar-te a casa quinze dies. Vas estar en contacte amb l’hospital durant la teva quarantena?

Cada dia, per telèfon. No podia fer-hi res més. De cinc companys que som, hi va haver un moment que en van quedar dos. La situació de servei era crítica. I la gran sort que hem tingut en tot això han estat els estudiants de medicina. El que ens han aportat és impagable i els hi agrairé tantes vegades com pugui.

Per què?

Per la vitalitat, les ganes i la frescor que han aportat. I sobretot pel tema informàtic. Nosaltres n’hem après sobre la marxa, però ells han nascut en el món digital. En un moment ho tenien tot informatitzat, era brutal. L’única cosa que em sap greu és que hagin entrat al món de la medicina per aquesta porta.

Creus que viure aquesta pandèmia els farà més forts o bé els tirarà enrere?

Segur que els farà més forts. Tots portem una motxilla d’experiències que durant la carrera aprenem a buidar i a quedar-nos amb les coses imprescindibles i les que ens serveixen per millorar.

Quan vas tornar de la quarantena, l’hospital havia canviat molt?

Moltíssim. Aquell ‘boom’ tan bèstia de les primeres setmanes ja havia cedit. Pràcticament només quedava la gent més gran, amb patologia prèvia. Ja no era aquell neguit de veure patir gent jove, de 60 anys, sense cap patologia associada. A més, tothom havia après el protocol, s’havien muntat els circuits... Tot havia millorat molt.

Es podrà tornar a la normalitat d’abans?

Igual segur que no. Crec que, d’ara en endavant, la mascareta sempre l’haurem de portar a la butxaca, per exemple.

La pandèmia millorarà l’hospital?

Segur. Ens ha obert els ulls. Hem après que no és necessari que el pacient vingui cada dia a l’hospital. Fins ara la cronicitat es tracta des de l’hospital i crec que s’ha de tractar des de casa o la residència.

Les residències, un altre meló que ha obert la pandèmia.

Ho han passat molt malament, pobres. I ara és indispensable pensar què volem: aparcaments d’avis o residències que ens puguin resoldre petits problemes. No pot ser que ingressem avis cada quinze dies a l’hospital i per la mateixa patologia cada cop. No és necessari que el pacient vingui a l’hospital a buscar un resultat, a fer-se un anàlisi, a fer una segona visita... Hi ha coses que es poden fer per telèfon o que es poden fer sense Quinze dies necessitat de venir a l’hospital.

Seria una manera de descongestionar les sales lluitats des d’espera, suposo. de casa És que això de les sales d’espera desbordades no pot tornar a passar. Però, per fer-ho, és inL’Andrea va dispensable que l’hospital i l’atenció primària haver de tancar-se es posin a treballar conjuntament d’una vegaa casa quinze dies, da. Aquí es treballa d’esquena i no ho he entès després de tres mai. A Osona no passa. El pacient, entri per la setmanes frenètiporta que sigui, acaba sent un pacient de tots. ques i angoixants La comunicació ja existeix, però ha de ser més a l’hospital. El seu fluïda. No pot ser que vivim d’esquena. Hem marit va haver d’asseure’ns ja i parlar de quin tipus de comard’ingressar amb ca volem des del punt de vista sanitari. la pneumònia Ha hagut de venir una pandèmia perquè comenclàssica de Covid, cem a valorar l’hospital de Berga. i ella va donar Hem d’aprendre que som un hospital de nivell positiu a la prova, 1, dels petits, i l’únic que ens hem d’exigir és però ha estat que la nostra cartera de serveis la fem bé. asimptomàtica.

Hem de fer un tractament d’esportistes i un servei de traumatologia molt ben fets. Però “Sempre diré ens hem de ficar el cap que derivar pacients a que em van regalar d’altres centres no és despectiu, simplement quinze dies per és perquè hi ha algun lloc on ho fan millor. poder passar Cada pacient té el dret a ser atès pel metge el virus a casa, que més persones atén cada dia sobre la seva sense símptomes”, patologia. diu. El ritme de I l’hospital de Berga té capacitat per especial’hospital l’estava litzar-se? posant contra les Ho hauria de fer. Tenim una comarca envellicordes. Va passar da? Doncs tractem bé la gent gran. Hi ha molt dues setmanes esport? Doncs centrem-nos en els esportistes. preocupada per La geriatria s’ha de fer conjuntament amb un l’hospital, però, ara servei a domicili molt ben fet. I de moment es ho agraeix. tracta poc perquè hi ha poc personal. Hem de ser capaços d’atraure professionals.

La primera Com? setmana se la va Qui vol venir a Berga? Gent relacionada amb passar pendent de la comarca; gent que vol que els fills creixin l’evolució del seu fora de la ciutat; o gent com jo, que vol venir marit. I la segona, a acabar la seva carrera aquí. Si un jove acaba cuidant-lo a casa. una carrera tindrà ganes d’atendre casos Ara estan tots dos diferents. Rumiem la manera d’oferir-ho. Cal recuperats. retenir els d’aquí i donar al·licients als de fora.

aquí 11

COVID-19

Hospital: tres mesos llargs de resistència L’HOSPITAL SANT BERNABÉ ha arribat a tenir únicament dos llits ordinaris disponibles per a nous ingressos. El centre va fregar el col·lapse a principis d’abril, després d’unes primeres setmanes de Covid devastadores.

De 4 casos a 60, en 15 dies

Els primers casos a l’hospital es van conèixer el 19 de març i la pandèmia va tocar sostre a principis d’abril, entre el dia 1 i 2.

Durant aquestes dues setmanes, l’afectació va créixer diàriament de manera gairebé ininterrompuda. Dels 4 ingressats del primer dia es va passar als 60 del dia 2 d’abril, és a dir, en quinze dies la xifra va créixer amb una mitjana de quatre ingressats nous cada dia.

En aquesta primera fase, a més, la majoria dels ingressats no podien rebre l’alta perquè havien de passar el període preventiu com a pacients ingressats. De fet, tot i l’allau d’ingressos, el 2 d’abril, només s’havien donat 19 de les més de 100 altes que s’acumulen ara. Va ser en aquesta primera fase quan l’hospital va rebre la pressió més important que ha patit des de l’inici del brot.

L’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, va reconèixer en un reportatge al web de l’Aquí Berguedà que, quan el centre va arribar a tenir només 2 llits a disposició de nous ingressats, tenia 12 aquí

coll avall que caldria utilitzar els 19 llits extra habilitats a la zona nova del centre com a hospital de campanya. L’Ajuntament també va arribar a planejar obrir hospitals de campanya a l’hotel Berga Park i al pavelló vell, per si els llits extra de l’hospital s’omplien i es necessitava més espai per atendre pacients.

L’inici del descens

Utilitzar els 19 llits extra o obrir els serveis annexes al Berga Park o al pavelló hauria augmentat la pressió cap al personal de l’hospital: hauria suposat més llits a atendre amb les mateixes mans que fins aleshores.

Per sort, la situació límit d’aquell 2 d’abril acabaria sent el pic del Covid-19 a l’hospital. En menys d’una setmana, la xifra d’ingressats es va situar per sota dels 50 i l’hospital va agafar aire.

El problema era que, malgrat no haver-hi l’allau de casos que hi va haver la primera quinzena de pandèmia, hi seguia havent un degoteig més o menys constant de nous ingressats diaris. Això va fer que l’hospital passés un mes llarg entre els 40 i els 50 ingressats. Només es va poder baixar dels 40 en dos dies puntuals i la xifra va tornar a pujar en qüestió d’hores.

Tot això impedia tancar una de les dues plantes de l’hospital que fins fa poques setmanes es destinaven exclusivament al tractament de pacients que ja

El personal ja no es contagia L’últim contagi d’un treballador de l’hospital va ser el 21 d’abril. L’afinació dels protocols i la definició de circuïts autònoms per moure’s per dins del centre han donat els seus fruits.

Entre el 19 i el 31 de març, els treballadors contagiats van passar de 6 a 40. I els vint primers dies d’abril van acabar de pujar fins als 60 on han quedat estabilitzat. La clau per aturar-ho ha estat que cada unitat funciona de manera autònoma. No hi ha hagut contacte directe entre plantes i el personal que tracta pacients Covid només atén aquesta patologia.

Els canvis en protocols van anat lligats al sacrifici del personal, que durant setmanes va passar de treballar en tres torns, a fer-ho en només dos torns. Això va permetre que a cada torn hi hagués més gent i es cobrissin les plantes que es van haver d’obrir i que habitualment eren tancades.

‘Boom’ inicial Es va passar de 4 casos a 60 en quinze dies, a finals de març

havien donat positiu a la prova del Covid-19.

Contacte zero entre plantes

Durant bona part de la pandèmia, les quatre plantes de l’hospital han funcionat de manera autònoma: la primera era la planta neta, sense pacients portadors del virus; la segona, la planta gris, amb pacients que encara no coneixien el resultat de la prova; i la tercera i la quarta

Llits extra Es va estudiar aprofitar el pavelló i l’Hotel Berga Park Urgències L’hospital tem que s’hagin amagat a casa per por al virus

eren l’espai de tractament dels contagiats de Covid-19.

Per poder cobrir la feina a les quatre plantes, l’hospital no només va haver de suplir la seixantena de baixes de personal que va patir, sinó que va haver d’incorporar una trentena de treballadors de reforç.

La caiguda definitiva

El 3 de maig va començar la caiguda definitiva. Després de gairebé tres setmanes estabilitzats entre els 40 i els 50 pacients amb Covid, l’hospital va aconseguir allunyar-se’n. El 3 de maig hi havia 47 ingressats però, en menys d’una setmana, la xifra es va situar per sota dels 30 (8 de maig) i, a mig mes (15 de maig), el nombre d’ingressats es va estabilitzar per sota els 20.

Aquesta caiguda del nombre d’ingressats va permetre a la direcció de l’hospital tancar una de les dues plantes destinades a pacients Covid-19, el 9 de maig. L’avenç, primordial per recuperar la normalitat en les rutines de l’hospital, va ser

possible gràcies a l’allau d’altes que es van donar en pocs dies i a la possibilitat de retornar alguns pacients a les residències d’on havien vingut.

La desinfecció de l’espai va ser minuciosa. Primer es va desinfectar la segona planta.

Des que es va tancar, amb tots els pacients repartits entre les altres tres plantes, es va ventilar durant gairebé una setmana. Un cop desinfectada, els pacients de la tercera planta -tots, sense el virus- es van traslladar a la segona i es va procedir a la desinfecció a fons de la tercera.

Mentrestant, a la quarta s’hi concentraven tots els pacients positius o bé aquells que presentaven símptomes o que encara no sabien el resultat de les proves.

De fet, aquest és el gran canvi en la metodologia dels hospitals de tot Catalunya des de l’inici de la pandèmia: al principi cada pacient es tractava com a negatiu (no portador del virus) fins que la prova demostrés el contrari; ara qualsevol pacient es tracta com si fos positiu i, si després la

prova dona negatiu, passa a la zona neta de l’hospital.

La nova normalitat

El juny va començar amb nou pacients ingressats a l’hospital de Berga amb diagnòstic de Covid. D’aquests, però, només dos seguien havent donat positiu a l’última prova que se’ls havia fet.

L’estabilitat de les darreres setmanes, per sota la desena de llits ocupats, ha empès l’hospital a reprendre progressivament els serveis que oferia abans de la pandèmia. A mitjans de maig es van tornar a activar les consultes externes. D’entrada, també es van tornar a fer algunes intervencions quirúrgiques, aquelles que permetien al pacient marxar a casa el mateix dia de ser operat.

En paral·lel, l’atenció d’urgències recupera poc a poc la normalitat. Durant la pandèmia, el nombre d’urgències ateses va baixar en picat. Habitualment, l’hospital n’atenia entre 60 i 80 cada dia; i durant la Covid-19 ha passat a fer-ne entre 15 i 20.

Aquesta anomalia preocupava la direcció de l’hospital, ja que es temia que, després del virus, sorgís una allau de malalties que durant la pandèmia havien estat silenciades, per la por d’anar a l’hospital i ser contagiat. De moment aquest repunt d’urgències no s’ha produït, i el nivell d’atencions ha anat pujant progressivament, tal com es preveia. En aquestes últimes setmanes, a més, s’han tornat a atendre els casos que durant la pandèmia havien quedat més silenciats, com ara les pancreatitis o les colecistitis.

44 víctimes en tres mesos

La part més crua de la pandèmia ha estat les persones que s’ha endut. A l’hospital, han mort 44 pacients des de l’inici del brot.

La primera fase de la pandèmia va ser devastadora: de les 44 persones que han perdut la vida per culpa de la pandèmia, més de la meitat (24) van morir abans del 8 d’abril.

Marc Canturri

aquí 13

COVID-19

La residència de Bagà, intervinguda

Els altres brots al Berguedà EL DEPARTAMENT DE SALUT ha intervingut la residència Salarich Calderer de Bagà. Hi ha enviat un expert que assumirà temporalment la direcció amb l’objectiu d’ajustar protocols i preparar el centre per un possible rebrot a la tardor. 31 dels 81 residents hi han mort durant la pandèmia i 68 han passat el virus.

La responsable del CatSalut a la Catalunya central, Teresa Sabater, ha explicat a l’Aquí Berguedà que la solució ha estat consensuada amb el patronat de la fundació i ha reconegut que “la residència té problemes de gestió” i “cal donar-li una empenta definitiva per endreçar-la en tots els aspectes”.

De moment, l’enviat de la Generalitat estudia la situació de la residència “des de tots els punts de vista” i, en els propers dies, plantejarà què cal fer per “donar un tomb en la gestió, ara que ja hem fet el tomb assistencial que necessitàvem per estabilitzar el nombre de contagis”.

Crisi econòmica

Les 31 defuncions que hi ha hagut a la residència des de l’inici del brot han posat el centre contra les cordes, no només a 14 aquí

nivell sanitari, sinó també econòmicament.

A mitjans de maig, el patronat va enviar una circular als treballadors on els advertia que, si la residència no recuperava el personal de baixa, hauria de tancar. El document va portar polèmica: els sindicats ho van entendre com “una coacció” als treballadors i el patronat va assegurar que “s’havia malinterpretat”. Els gestors de la residència van demanar disculpes i es va obrir una línia de negociacions entre patronat i treballadors per consensuar quin havia de ser el futur de la residència.

Canvi de model de gestió

En la primera reunió amb els treballadors, el patronat va posar sobre la taula quatre possibles solucions a mig termini per solucionar els problemes econòmics de la residència. Tots quatre remeis tenen un aspecte en comú: el model de gestió del centre ha de canviar.

Una proposta és fer una concessió de serveis a una empresa, mantenint el patronat de la fundació al capdavant de la residència. Una altra és, directament, vendre la residència. Una tercera

La residència de Les Germanetes i la de Gironella han patit els altres dos grans brots de Covid-19 al Berguedà. A les Germanetes hi han mort una quinzena de persones d’entre el centenar de places que hi havia cobertes. A mitjans d’abril, Salut va enviar un reforç sanitari a la direcció de la residència. El centre ha arribat a tenir prop d’un 65% dels residents contagiats, malgrat que la majoria han estat asimptomàtics. Ara l’afectació és residual: a finals de maig només hi quedaven dos positius.

A la Sant Roc, de Gironella, el virus també hi ha entrat. Des d’un primer moment, ni la direcció ni l’Ajuntament -que forma part de la fundació- han volgut donar dades sobre l’afectació del virus a la residència.

El que sí que han confirmat és que hi han mort persones, tot i que en menor proporció que a Bagà i a Les Germanetes. L’alcalde, David Font, va explicar al ple de juny que la majoria de positius ja s’havien negativitzat.

L’escassetat de proves ha portat al límit les residències. Al Berguedà fins a mitjans d’abril no es va dotar de proves fiables les residències i els primers resultats van arribar quan ja feia més d’un mes que el virus havia esclatat. Els resultats van permetre reorganitzar els centres i encaminar la lluita contra el virus.

31 defuncions Dels 81 avis, només 13 han pogut esquivar el virus

possibilitat seria la creació d’una cooperativa de treballadors, de manera que sigui el propi personal qui gestioni la residència.

I la quarta, que d’entrada és la que convenç més als sindicats, és l’absorció de la residència per part de l’Ajuntament, de manera que el centre passi a ser públic.

A tot això, l’Ajuntament negocia amb la Generalitat un augment de places públiques que permetin abaratir les quotes i poder reomplir les vacants en poc temps.

aquí 15

COVID-19

BERGA

Pla de xoc per l’emergència LA PANDÈMIA també ha passat carregada de debat polític a Berga. El pla de xoc de l’Ajuntament està tardant més del previst i l’oposició ha alçat la veu per fer pressió al govern de la CUP. La regidora de Promoció Econòmica, Roser Rifà, va explicar al ple de juny que el motiu principal de l’endarreriment és la Patum: “Sense la suspensió de la Patum no tindríem el pla de xoc que tirarem endavant ara”.

El govern té previst convocar un ple extraordinari aquest juny per aprovar la modificació del pressupost que farà possible el pla de xoc.

Ara bé, Rifà va recalcar que “el pla és molt gran per les nostres possibilitats com a ajuntament, però molt petit per les necessitats que té el teixit empresarial”.

I va afegir que l’empresariat té unes necessitats tan grans que no es poden resoldre només amb ajuts municipals.

ment en aprofitar els 120.000 euros del fons de contingència.

Són uns diners guardats en una partida del pressupost per si hi ha despeses imprevistes durant l’any. A la pràctica, però, acaben servint per quadrar els comptes al final de l’exercici.

La CUP es nega, de moment, a treure diners d’aquesta partida i assegura que Intervenció els hi recomana: “Cal ser prudents perquè segurament els necessitarem a finals d’any”. De moment, això sí, el govern ja ha anunciat que els 18.000 euros per col·laborar en el rescat de l’Associació Pro Disminuïts Psíquics sortiran d’aquest fons de contingència.

Junts per Berga defensa que s’haurien d’aprofitar tots els diners del fons. “Quina altra emergència ha de passar perquè aprofitem aquests diners, dels quals disposem?”, va retreure al ple el portaveu del grup, Jordi Sabata.

“Heu estat reactius”

Una moció aprovada

El discurs de la regidora no va convèncer l’oposició. Junts per Berga ha insistit des de les primeres setmanes de confina16 aquí

El ple de l’Ajuntament de Berga va aprovar el mes de maig una moció que proposava destinar els diners del fons de contin-

Debat polític L’oposició diu que el pla de xoc arriba massa tard Patum Bona part dels diners de la festa se’n van al pla de xoc

gència a ajuts per a empreses del tercer sector, autònoms i associacions de comerciants. La proposta va comptar amb els vots a favor de tota l’oposició i, per tant, va tirar endavant.

Al cap d’un mes, però, el govern no havia fet cap moviment per complir la moció, i això va fer que l’oposició es queixés al ple i demanés “respecte” al govern i exigís que acati els acords plenaris. La CUP ha al·legat en tot moment que està treballant en una modificació del pressupost que propiciarà un pla de xoc que anirà molt més enllà d’aquests 120.000 euros del fons de contingència.

Un milió cap a proveïdors

Un dels principals compromisos del govern va ser “agilitzar el pagament a proveïdors en la mesura del possible”. De fet, també era el principal reclam dels empresaris.

La mesura es va complir aquest maig. L’Ajuntament va fer dos pagaments en dues setmanes i va liquidar un milió d’euros del deute amb proveïdors, que ara ronda el milió i mig.

aquí 17

COVID-19

Fer front a la crisi defensant els vulnerables MÉS DE SEIXANTA FAMÍLIES han hagut de recorrer per primera vegada a Càritas Berga per culpa de la pandèmia. La presidenta de l’entitat, Glòria Simon, assegura que la xifra no ha parat de créixer des de l’inici del confinament i, de fet, encara ara segueix augmentant, malgrat que els negocis comencen a reactivar-se.

Ara mateix Càritas atén més de 180 famílies d’arreu de la comarca. Són un 44% més que abans de l’arribada del virus. Simon explica que les demandes més recurrents són ajudes per pagar subministraments i lloguer.

Més demandants de feina

“La gent vol feina i la situació és realment complicada perquè ho veiem tot molt parat”, diu 18 aquí

Simon. El servei Ocupa’t, que comparteixen Càritas, Creu Roja i l’Ajuntament de Berga, ha mogut més gent que mai durant el confinament. “Vam gestionar unes 30 ofertes i hem arribat a trobar lloc de treball a unes 140 persones. En aquests moments és quan vèiem que la crisi també és una oportunitat”, constata Queralt Escobet, de Creu Roja Berguedà.

El problema és que el nombre de persones que han perdut la feina per culpa de la crisi és molt més gran. Glòria Simon parla especialment de les persones que es dediquen als serveis assistencials: “Ara la gent té els avis a casa i els cuiden ells. Nosaltres confiem que algun dia es pugui tornar a recuperar, però no

1

NOUS DEMANDANTS Més de 60 famílies del Berguedà han hagut de recórrer per primer cop a Càritas aquesta primavera

2

INSERCIÓ LABORAL El servei Ocupa’t ha gestionat unes 30 ofertes de feina i ha arribat a col·locar més de 140 persones

3

ERTOS La solució és el problema.

Molts dels nous demandants encara han de cobrar el que se’ls va prometre.

sabrem si és una realitat fins que passi”.

ERTOs: la solució feta problema “No entenc res. Hi ha gent que li van aplicar més tard i ja ha cobrat; i d’altres que el pateixen des del principi i no han cobrat”, lamenta Simon. Els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació havien de servir per conservar llocs de treball durant la pandèmia, però fins ara són un dels grans maldecaps dels col·lectius implicats en l’atenció social. El no cobrament dels ERTOs ha abocat moltes famílies a Càritas i, malgrat que bona part haurien de poder tornar a la feina en les properes setmanes, el volum de demandants actuals és insòlit.

La gran sort ha estat la implicació de la societat. Càritas va fer una crida pública per recollir productes de neteja i menjars per esmorzars de nens: “Ens van respondre i ara estem bé”.

Creu Roja, per la seva banda, ha vist com el nombre de voluntaris i socis creixia. L’augment de feina també ha estat considerable i aquesta implicació ha fet possible arribar a gairebé tot arreu. I sort, perquè les entitats de primera línia ho tenen clar: “Va per llarg”.

GRÀCIES!!

Tot l’equip us agraeix la vostra confiança

Visita’ns amb totes les garanties de seguretat i higiene #Clínica100%segura #SomriureÉsViure Higienistes Rosa Pérez i Cristina Liria Ortodòncia Natalia Mateo i Roser Padró Periodòncia Meli Sarriegui Pròtesis Cristina Camp Cirurgia Marina Clusellas Odontologia general Alba Ballonga i Ana Sánchez

US ESPEREM MÉS SEGURS QUE MAI 93 822 30 12 - 644 53 21 85 info@dentalbas.com Gran Via 54, BERGA Segueix-nos

F IN AN ÇAME N T A L 0 % D’I N T E R È S

aquí 19

COVID-19

ECONOMIA

Un cop dur a la indústria i als serveis del Berguedà UN 76% DE LES PIMES i autònoms del Berguedà ha patit una davallada d’activitat i ingressos durant la pandèmia. Entre aquests negocis, 3 de cada 10 han hagut d’’aturar l’activitat totalment en algun moment.

El confinament, que inicialment havia de ser de quinze dies, ha acabat allargant-se gairebé tres mesos. I en aquest escenari, un dels col·lectius que més ha patit són les empreses i els autònoms, que han hagut de continuar pagant la quota malgrat que els seus ingressos han caigut en picat.

A més, segons un informe de l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB), un 62% de les empreses i autònoms creu que necessitarà mesos per recuperar els ingressos d’abans del confinament. Per escurçar-ho al màxim, empreses i autònoms han reclamat des de l’inici de la crisi que les adminis20 aquí

tracions accelerin el pagament a proveïdors per donar-los liquiditat. Els polítics han respost.

El Consell Comarcal ha passat a pagar a menys d’una setmana, calcant el que també ha fet l’Ajuntament de Gironella. Berga, en canvi, segueix arrossegant un deute important amb proveïdors però l’ha reduït notablement aquest maig, amb el pagament de factures pel valor d’un milió d’euros. A efectes pràctics s’ha liquidat pràcticament tot el deute amb proveïdors de l’any 2019.

Demanen més esforç

La unió de botiguers de Berga va fer un estudi entre els seus associats a mitja pandèmia.

Els socis van ser molt crítics amb el suport que van rebre de l’Ajuntament en la primera fase del confinament. En canvi, van exalçar la informació que rebien de l’associació en un moment en què havien de començar a

Un 76% de les empreses i autònoms del Berguedà ha patit una davallada d’activitat i ingressos durant la Covid

526 ERTOs S’han obert 526 ERTOs al Berguedà des de l’inici de la pandèmia i han afectat a més de 2.800 persones. Ho recullen les dades de juny de l’Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat.

Per municipis, Berga aglutina la meitat dels expedients que s’han obert a tota la comarca. S’hi han registrat 26 ERTOs que han afectat a més de 1.500 persones.

Molt lluny hi ha Gironella, amb 64 expedients i 189 afectants, o Puig-reig, amb 50 expedients oberts i més de 400 treballadors afectats.

Avià i Cercs també superen el centenar d’afectats.

preparar la reobertura.

El president de Bergacomercial, Xavi Orcajo, ho ha demanat des del primer dia de crisi: “Cal generositat, treballar conjuntament i buscar recursos per trobar solucions ràpides. D’aquí uns mesos potser serà massa tard”.

L’oportunitat digital

El confinament ha empès les botigues més clàssiques a vendre per internet. A banda, molts empresaris han descobert el món de les videotrucades per contrarestar les reunions presencials.

Des de l’ACEB, el president, Josep Maria Serarols, ho té clar des de fa mesos: “Es hem posat a teletreballar i a vendre per internet, i les mentalitats dels consumidors han canviat. Hem fet canvis en quatre dies que, en situacions normals, ens haurien portat mesos. En sortiran coses importants”.

aquí 21

SOLUCIONS DENTALS BERGA

COVID-19

Sense espera Cal cita prèvia i puntualitat per evitar les sales d’espera Desinfecció Hi ha més espai entre cita i cita per netejar tot l’establiment

Serveis amb seguretat màxima L’ADAPTAR-SE O MORIR s’ha convertit en l’adaptar-se per renéixer, després de la pandèmia. Els negocis de cara al públic han hagut de fer un esforç per complir les nomes higièniques i de seguretat, indispensables per poder reobrir portes després de setmanes de confinament.

Aquest repte ha estat especialment majúscul per a establiments com les estètiques, les clíniques dentals, les perruqueries o els centres de fisioteràpia.

La meitat de clients

Les estètiques han hagut de posar-se a treballar amb cita prèvia i, en la majoria de casos, s’han de conformar amb fer la meitat dels serveis que feien en un dia, abans del confinament. “Abans podíem donar tranquil·lament quatre o cinc hores en un matí; ara, dues o, a molt estirar, tres”, expliquen des de Quirobell.

Entre client i client han de desinfectar les sales i, a més, han de donar les hores de manera que el client no s’hagi d’esperar. “Que un pacient arribi tard ens pot 22 aquí

complicar el matí”, constaten. Hi ha el doble de feina que abans, però la meitat d’ingressos.

La idea d’evitar l’espera dins un establiment és comuna en tots els sectors i va molt més enllà dels centres de salut. A El Sardà, per exemple, fan menjars preparats i, des del primer dia limiten l’aforament a només dos clients.

Lavabos: una neteja per ús

Un altre dels sectors més condicionats per la pandèmia és el de la fisioteràpia. Un exemple és el centre de salut i rendiment Elit, de Berga, que va ser un dels primers en tornar a la feina. De moment demana als clients que vinguin canviats de casa; els vestidors estan tancats; i cada vegada que un client utilitza el lavabo, es neteja sencer. El centre té sales de fisioteràpia i un gimnàs que, de moment, només s’utilitza per una persona a la vegada.

Els fisioterapeutes no fan servir guants perquè desvirtuen el servei pel qual paguen els clients.

Una decisió idèntica a la que han

pres moltes estètiques. Això sí, abans de cada sessió, es renten les mans i se les desinfecten.

Desinformació inicial

La majoria coincideix en la desinformació dels primers dies de reobertura. Un dels exemples

més clars són les perruqueries, que van poder tornar a la feina el 4 de maig, però no ho van saber fins el dia 2. Moltes van optar per esperar-se uns dies fins a poder-ho fer amb seguretat, i segueixen mesures similars a les estètiques i els fisioterapeutes.

“Hem anat a contrarellotge” Per a les clíniques dentals la pandèmia també ha estat un repte.

La directora de Solucions Dentals Berga explica que s’han format i han buscat “els millors protocols per combatre el Covid”. Marta Escribano recordarà tota la vida el dia que va tancar: “Després de 25 anys treballant atothora, vaig haver de dir a l’equip que abaixàvem la persiana”.

Laura Villa, la directora mèdica de la clínica, va passar molta por en les primeres visites d’urgència, pel risc que comportava fer-ho en aquestes circumstàncies: “Tenia ganes de treure el mal al pacient, però la situació era de molt risc”.

Han preparat la tornada des del minut u, buscant material per a la clínica però també per a la gent que en demanava: “En aquesta situació, la nostra tasca havia d’anar més enllà de la clínica”, diu Escribano. Han passat setmanes esperant la tornada i la recordaran sempre: “Portàvem cinc capes però, sota d’elles, totes hi teníem un somriure”.

ESPECIAL

Bergacomercial sorteja 1.600 euros en vals de compra

Comprar al petit comerç té premi

COMPRAR AL PETIT COMERÇ té premi. Bergacomercial impulsa una nova campanya per incentivar el consum a les botigues de la ciutat.

Fins al 21 de juny, la unió de botiguers recull tots els tiquets de compra en les seves botigues per, després, fer un sorteig entre tots els clients. Es repartiran 8 vals de compra de 200 euros i 20 àpats per a dues persones en bars i restaurants adherits.

En total, Bergacomercial inverteix 4.000 euros en tota aquesta nova campanya. Ja d’entrada, l’entitat posa de la seva butxaca els 1.600

euros que costen els vals de compra.

La resta de despeses són per als 20 àpats que també se sortejaran i en matèria de publicitat per enfortir la campanya.

El president de Bergacomercial, Xavi Orcajo, remarca “el sobreesforç” que està fent l’entitat per reactivar el teixit comercial. Bergacomercial ha patit retallades de fins a 5.000 euros de pressupost al llarg d’aquesta crisi. Eren ajuts que la unió de botiguers havia de rebre d’administracions però que finalment han quedat suspesos. I tot i això, han potenciat les inversions en

campanyes que reverteixin en les botigues de l’associació: “Esperem recuperar-los en algun moment, però d’entrada els hem hagut d’avançar, i ho hem fet perquè creiem que és el que ara necessita el nostre comerç”.

El sorteig entre els tiquets de compra és la tercera acció de tota la campanya. La primera i la segona també fa dies que estan en marxa.

D’entrada, es va llançar un vídeo promocional del comerç de la ciutat.

“Volíem interpel·lar directament el nostre consumidor perquè som molt conscients que ara mateix els necessitem per reactivar el comerç, i

ells ho han de saber”, exposa Orcajo.

La segona acció és una realitat des de fa una setmana, també. Els comerços adherits a Bergacomercial han retolat una frase típica del comerç de proximitat als seus aparadors. Cadascú ha escollit la seva i hi ha de tot: des del ‘ja ho trobarem’ fins al ‘gràcies per venir’.

La majoria, això sí, acaben amb l’eslògan de la campanya: “A Berga, comprem a prop, comprem a casa!”.

I tot, amb la idea d’enfortir el vincle entre el consumidor i el comerç i reivindicar el tracte que només trobaràs al petit comerç.

aquí 231

COVID-19 RICARD CODINA

BERGA

HISTÒRIC: LA PATUM, CANCEL·LADA L’últim any que no hi va haver Patum va ser el 1938, en plena Guerra Civil Espanyola, perquè el conflicte ho va impedir 24 aquí

NI PER CORPUS NI PASSAT L’ESTIU. La Patum queda suspesa fins el 2021. L’Ajuntament ho ha consensuat aquest maig amb els membres del patronat davant “la impossibilitat de garantir el desenvolupament habitual de la festa”, ja que “es desconeixen quines seran les condicions de la nova normalitat”.

L’Ajuntament ha allargat la decisió al màxim per veure i analitzar l’evolució del virus. Això ha propiciat dos mesos llargs de debat a tots els nivells sobre si calia o no fer Patum i el polèmic endarreriment del pla de xoc per reactivar la ciutat econòmicament. El govern destinarà una part “molt important” de la partida reservada per la Patum 2020 a la bossa d’emergència per combatre la crisi.

Una altra part dels diners, més menor, es destinarà a actes per “mantenir viva la festa tot l’any”.

L’alternativa: la Patum confinada

Per acolorir una mica el Corpus, l’Ajuntament ha impulsat una Patum confinada, amb actes des de casa o simbòlics, al carrer. En concret, llançarà uns filtres especials per omplir de Patum els perfils d’Instagram. A banda, dijous de Patum, la Banda de l’Escola Municipal de Música de Berga interpretarà un salt sencer des del castell.

La Patum infantil també es nega a passar un Corpus sense Patum i impulsa un repte a les xarxes socials que recollirà diners per a la Marató de TV3.

Diumenge una comitiva de l’Ajuntament entregarà els rams de les gegantes a les dues residències de la ciutat; i el de l’Àliga, a Queralt.

aquí 25

COVID-19

Piscines amb distanciament físic i higiene LES PISCINES DEL BERGUEDÀ obriran. Si més no, la immensa majoria. Però serà un estiu atípic. D’entrada, l’obertura de piscines es preveu pels volts de Sant Joan. Ho faran a la vegada i amb mesures per complir les restriccions, tant des del punt de vista higiènic com pel que fa a l’aforament.

Berga, per exemple, ja ha decidit que la piscina tindrà una porta d’entrada i una de sortida.

D’aquesta manera serà més fàcil controlar l’aforament. Per oferir aquesta doble porta, l’Ajuntament augmenta la inversió en personal respecte l’any passat, en una despesa que s’inclourà dins el pla de xoc municipal.

A banda, i segons ha dit a l’Aquí Berguedà el regidor d’Esports, 26 aquí

Isaac Santiago, la piscina tancarà al migdia per poder fer la desinfecció. Això propiciarà dues novetats respecte l’any passat: els usuaris no podran passar tot el dia a la piscina amb la mateixa entrada (el preu de l’entrada també serà més baix); i s’assegurarà una rotació de banyistes.

Aquesta última particularitat va molt lligada a la restricció d’aforament: els regidors de la comarca estan pendents de les restriccions però tenen coll avall que les piscines hauran d’obrir amb un aforament molt més limitat que habitualment.

Un servei deficitari

Les piscines acostumen a ser un servei deficitari. Aquest any encara ho seran mes. La majoria

LA RIERA I EL PANTÀ Objectiu: controlar l’accés i evitar massificacions Preocupa l’afluència de persones a la Riera de Merlès i el pantà de la Baells. Els municipis de la llera de la riera contractaran un servei de vigilància rural, format per Agents Rurals i Mossos, per controlar l’accés a la riera. Fins i tot mediten prohibir banyar-se en aquelles zones on hi ha més perill de massificació.

El mateix passa al pantà de la Baells, i més tenint en compte que les piscines no podran oferir la totalitat del seu aforament per complir les distàncies de seguretat. L’Ajuntament de Vilada, per exemple, ja està treballant en una ordenança que reguli l’accés al pantà.

necessitaran més personal per controlar i tindran menys usuaris -i, per tant, menys ingressosper la restricció de l’aforament.

A Gironella, l’aforament no és el que més preocupa. El recinte de la piscina és dels més grans de la comarca i l’aforament màxim és molt alt. Per això, ara s’està treballant en delimitar les zones i assegurar que es respectin les distàncies. La idea era obrir el 13 de juny però la pandèmia ho ajornarà fins, almenys, dues setmanes després. “No obrirem fins que ho tinguem tot apunt”, recalca el regidor Miquel Serra.

El problema de les petites

La temporada de piscines d’aquest any requereix una preparació tècnica que surt de l’abast de molts ajuntaments. La majoria no disposen de tècnics i l’adaptació dels protocols se’ls fa difícil. I aquí és on entra el Consell Comarcal.

L’ens ha coordinat una xarxa de regidors d’Esports amb dos objectius. El primer és acordar una posició conjunta per obrir les piscines alhora. I el segon, assessorar tècnicament els pobles més petits. El repte està encaminat: hi haurà piscines.

Marc Canturri

MOM MUNTATGES I MANTENIMENT fabrica el dispensador de gel desinfectant L’empresa de Gironella comercialitza un més segur del mercat dispensador que evita el contacte amb la mà i que està marcant tendència arreu d’Europa

Els dispensadors de gel desinfectant s’han convertit en els porters dels establiments comercials durant la desescalada.

Cada client se n’ha de posar a les mans quan entra, i això fa que, al final del dia, moltes persones hagin utilitzat i tocat el mateix dispositiu.

MOM MUNTATGES I MANTENIMENT hi ha posat remei i ha fabricat un dispensador de gel desinfectant amb un sistema de pedal que evita el contacte amb les mans. El dispensador fa un metre d’alt, de manera que l’orifici de sortida del gel queda a l’alçada de les mans d’una persona.

A més, s’hi pot col·locar qualsevol tipus d’envàs de gel que, un cop incorporat, funcionarà sense necessitat de ser tocat amb les mans.

COS D’ACER INOXIDABLE, REFORÇAT I ANTIVANDÀLIC SISTEMA A PEDAL, DE PRESSIÓ SUAU, PER EVITAR EL CONTACTE AMB LES MANS COMPATIBLE AMB TOT TIPUS D’ENVÀS PER A INTERIORS I EXTERIORS NO CAL INSTAL·LACIÓ INFORMACIÓ I COMANDES

93 825 05 41 608 84 61 90 656 29 44 54 info@mommn.com www.mommn.com

aquí 27

COVID-19

Les festes majors, amb aforament limitat

28 aquí

LES FESTES MAJORS seran diferents, però seran. Els principals municipis de la comarca comencen a reinventar el programa per modificar els actes tancats i farcir el carrer d’activitats a l’aire lliure.

Un exemple és Gironella, amb un flamant Local del Blat que, per les circumstàncies, aquest estiu quedarà apartat de la festa.

L’Ajuntament ha decidit muntar una macroterrassa a la plaça de l’Estació per organitzar-hi actuacions de tota mena fins la matinada. La plaça serà l’epicentre de tots els actes, que seran en format Vermusic (foodtrucks, taules, cadires i música d’ambient). L’Ajuntament medita com controlar l’aforament i perfila la possibilitat de treure a la venda tiquets per franges horàries.

A Bagà, l’Ajuntament ha suspès les festes de la Baronia de Pinós.

Es farà algun acte simbòlic, encara sense anunciar, però a grans trets la festa quedarà cancel·lada. En canvi, la Festa Major tira endavant, i amb un cap de cartell de luxe: Quim Masferrer.

El conegut monologuista hi

1

AIRE LLIURE Els ajuntaments opten per adaptar els actes prevists en espais tancats per treure’ls al carrer

2

REVIURE La crisi ha deixat a la corda fluixa la cultura; les festes majors es postulen com el primer pas per revifar-la

3

DISTÀNCIA El principal repte és trobar espais prou grans com per poder respectar la distància entre persones

portarà el seu nou espectacle, itinerant per tot el poble i que s’allunyarà dels espais tancats en un estiu que els esquivarà en tot moment.

Festa “per responsabilitat”

Avià és una de les darreres Festes Majors de l’estiu. Clourà l’agost i l’Ajuntament també està disposat a tirar-la endavant. El programa estava tancat i l’equip de govern creu que “el sector cultural és una de les grans víctimes de la crisi i hem d’intentar mantenir el màxim d’actes per responsabilitat social”.

De fet, la regidora de Festes d’Avià, Sara Subirana, ha explicat que ja ha rebut “moltes idees de grups que ens ofereixen alternatives per mantenir els espectacles adaptant-los a la realitat que tindrem llavors”.

A Berga, situació similar: no hi haurà Patum, però sí que hi ha la voluntat de mantenir els festivals de música d’estiu. El plat estrella de l’estiu serà el SonaB, el festival de música en directe, que per primer any sortirà del barri vell per dinamitzar la ciutat,

BERGA

El SonaB s’obre a tota la ciutat El festival de música d’estiu a Berga es manté al calendari. L’Ajuntament aposta un any més pel SonaB i té la intenció de fer-lo sortir del barri vell i obrir-lo a espais més allunyats del centre de la ciutat. La decisió és ferma i ja s’està estudiant com controlar l’aforament i assegurar les distàncies entre assistents.

GIRONELLA

Tres dies a la plaça de l’Estació La Festa Major de Gironella s’escurça i es concentra: durarà tres dies, del 14 al 16 d’agost, i tot el programa passarà a la plaça de l’Estació. S’hi instal·laran foodtrucks, taules i cadires per construir una macroterrassa insòlita. Hi haurà concerts per a totes les edats cada dia, des del migdia fins la matinada, i ja hi ha cap de cartell confirmada: Suu.

Vermusic (en doble pàgina) ofereix food trucks i música en directe respectant les distàncies de seguretat. SonaB (dalt) sortirà del barri vell de Berga.

La festa major d’Avià (mig) adaptarà els concerts. Bagà (baix) suspèn les Festes de la Baronia i porta els actes de festa major al carrer.

aquí 29

PASSATEMPS

Imatge trucada

Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos

El repte d’AgroVicenç d’aquest mes et proposa que comparis les dues imatges i localitzis les vuit diferències que hi ha. Ets capaç de trobar-les el més ràpidament possible?

Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27

agrovicenc.blogspot.com

Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom.

Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)

Professionals Centre Veterinari del Berguedà C/ Serafí Pitarra 7, Berga Tel. 93 822 00 52 Urgències: 689 75 34 39

Manteniments Tot tipus de reformes Rehabilitacions cases de pagès

IMMOBILIÀRIA PINTORS BERPINTUR Aplicacions de pintura industrial i decorativa.

PIRINEU 2000 Som la immobiliària del Berguedà. c. Bruc, 3.

T.938222526 pirineu2000.com

Centre Podològic M. Teresa Velilla Muixí Especialistes amb els tractaments més professionals i actuals

Agustí 632 93 11 16

CD

Carrer Pau Picasso, 8 Berga Tel. 93 821 35 50 info@fusteriagermansbadia.com www.fusteriagermansbadia.com

Ofertes, pressupostos... c. Cim d’Estela, 9 Berga. www.berpintur.com M. 639488227 T. 938210715

Plantilles personalitzades per a nens, adults, esportistes, diabètics...

CONSTRUCCIONS DOMINGUEZ

NITS HOSPITALÀRIES · DIES HOSPITALARIS ÀPATS I ACOMPANYAMENTS

Lluís Millet, 25-27 entl. · BERGA T. 93 821 25 72 Disponibilitat diària de 9 a 21h

618 24 29 25 93 821 31 72

Pollastre a l’ast Menjars preparats Entrepans Pizzes Sushi Begudes i cafès

menú diari per 7€!

Pg. de la Indústria, 78-80 BERGA · Tel. 93 822 86 16 30 aquí

de dilluns a divendres laborables

Obrim de dilluns a diumenge de 9:00 a 15:00

M.630 988 102 08610 AVIÀ www.llucpintors.com lluc@llucpintors.com

Vols veure més fotos o tenir més informació d’un immoble concret?

Entra al nou web de Pirineu 2000 a través del codi de cada pis o casa

VENDA

per exemple:

F8938 CAL ROSAL Casa de baixos i primera planta, de 64m2 per planta. Casa per rehabilitar, possibilitat d’una sola vivenda o de 2 pisos independents. Pati de 54m2. Superfície total de 117m2. PREU: 69.000€

C8420 MERCAT MUNICIPAL

Pis de 80m2 aprox., reformat, menjador estar, cuina, 4 hab, 2 banys, galeria, calefacció i acabats de qualitat.

PREU: 80.000€

C5143 ZONA ESTASELLES

Pis de 100m2 aprox., menjador estar, cuina, 3 hab (2 dobles i 1 individual), 1 bany, habitació de rentar, galeria, calefacció i parquet.

PREU: 105.000€

C9114 ZONA LA VALLDAN Pis de 120m2 aprox., menjador estar amb llar de foc i balcó, cuina, 4 hab, 1 bany, cambra de rentar, sortida a celobert, terrassa i calefacció.

PREU: 130.000€

C8527 CARRER BRUC Pis de 107m2, totalment reformat, menjador estar, cuina, 4 hab, 2 banys, balcó, galeria i calefacció.

PREU: 130.000€

D7012 CAL BASSACS Pis de 76m2, menjador estar, cuina, 3 hab (2 dobles), 2 banys, calefacció, aire condicionat, terrassa, pàrquing i piscina comunitària.

PREU: 112.000€

www.pirineu2000.com/F2735

D6458 BORREDÀ

F2735 OLVAN

Pis de 70m2, reformat, menjador estar amb llar de foc i cuina office, 2 hab dobles amb armaris encastats i 1 bany. Galeria amb rentadora i caldera de calefacció. Traster a les golfes. Sol tot el dia i vistes privilegiades. PREU: 98.000€

D8471 BAGÀ Pis de 100m2, menjador estar, cuina, 3 hab i traster, bany, tot exterior, moltes vistes i amb opció a posar una llar de foc. Als peus del parc natural del Cadí-Moixeró, a 30 min de les pistes d’esquí de La Molina. PREU: 70.000€

C6282 BERGA PL. TARASCÓN

Casa rústica rehabilitada de 160m2 construïts. PB: sala de jocs, aseo i garatge. 1P: sala amb llar de foc, 2 hab dobles i bany. 2P: cuina, menjador amb llar de foc, 2 hab dobles, bany, solàrium de 30 m2 i barbacoa. PREU: 175.000€ JORDI DE F4306 SANT CERCS

Casa de 100m2 per rehabilitar amb baixos i 2 plantes. Pati annex de 200m2. Situació i vistes excel·lents.

PREU: 65.000€

H4029 AVIÀ

Pis de 85 m2, seminou, menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles, 1 és suitte), bany, rebost, calefacció de gas, pàrquing i traster.

PREU: 155.000€

Parcel·la cantonera de 187m2 amb tots els serveis. El jardí queda a nivell de la cuina menjador.

PREU: 48.000€

D5816 PUIG-REIG CAL PONS

– ZONA H4076 BERGA MAS D’EN BOSCH

Dúplex de 120m2 aprox., menjador estar amb llar de foc, cuina office, 2 hab dobles, altell amb habitació, calefacció i terrassa.

PREU: 94.900€

Camp de 450m2 amb barraca.

PREU: 28.000€

H8926 OLVAN

E8303 AVIÀ Casa unifamiliar de 240m2- PB: garatge, traster, bany i jardí. 1P: cuina amb rebost i terrassa, menjador amb balcó i bany. 2P: 3 hab (una amb vestidor), bany i traster. Sotateulada: estudi amb terrassa solàrium. PREU:220.000€

Parcel·la de 198m2 urbanitzable.

PREU: 45.000€

F8014 GÓSOL

E2190 CASSERRES Casa unifamiliar de 130m2, seminova. PB: garatge, menjador estar amb llar de foc, cuina, bany i terrassa amb jardí. 1P: 3 hab (1 suite amb vestidor i 1 doble) i bany.

Sotateulada: estudi i terrassa solàrium. PREU: 186.000€

Casa per rehabilitar amb pati i 2 plantes. Planta baixa 150 m2, primera planta 38 m2 i una era de 60 m2. Situació excel·lent.

PREU: 95.000€

ATENCIÓ!

C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com

ES NECESSITEN PISOS I CASES DE VENDA A BERGA I COMARCA aquí 31

Per la compra del matalàs soñador pikolin de regal una base entapissada amb potes.

Matalàs viscoelàstica de 5 cm i 29 cm de gruix

UNITATS LIMITADES

32 aquí

Gran Via n 9 Berga (08600) Tel 938216962 www.sarimuebles.com info@mueblessari.es