Aquí Berguedà - N.105 - Agost del 2020

Page 1

ROSA - LA FOTOGRÀFICA

aquí AGOST 2020 NÚMERO 105 Edita: Bífidus Produccions Distribució gratuïta

BERGUEDÀ

“La crisi m’ho ha fet replantejar tot” MARIA CASELLAS ACTRIU

Màximes mesures de prevenció i seguretat contra la COVID-19

NO TANQUEM PER VACANCES!!

Solucions Dentals BERGA FINANÇAMENT A 48 MESOS SENSE INTERESSOS i moltes més!

Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 22h SERVEI aquí 1

Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11

D’URGÈNCIES

670 005 005


OFERTA PACK BARBACOA GUIXÉ

27€

- 10 tastets

- 5 botifarres negres o 5 pinxos - 5 xoriços o 5 hamburgueses

- 1/2kg de llom o 1/2kg de carn magra - 1/2kg de cansalada

PERNIL IBÈRIC DE CEBO

Peça 7,5 kg

1 unitat = 120€ 2 unitats = 200€ i per 10€ més te l'emportes tallat i envasat en paquets de 150/200grs i no deixis escapar... “Xuletó” de vaca (30, 45 i 60 dies de maduració) Packs de carn fresca ibèrica, especial barbacoa

Passeig de la Indústria, 22. BERGA Tel. 2 aquí93 821 19 38 · Comanda 610 26 74 15


aquí

BERGUEDÀ

“O invertim en cultura, o ho haurem de fer d’aquí un temps en convivència” Ha destinat tots els seus estalvis en una producció que s’havia d’estrenar el cap de setmana que el govern espanyol va decretat l’estat d’alarma. És ‘El silenci dels telers’, una obra de teatre que reivindica el paper de la dona a les colònies tèxtils. Ara comença a veure la llum al final del túnel, però el poc tacte de les administracions amb la cultura li genera una incertesa que, fins i tot, li ha fet replantejar si s’hi vol dedicar tota la vida. En aquest número de l’Aquí parlem amb l’actriu de Gironella Maria Casellas. PÀGINA 10 TEXT Marc

Canturri FOTOGRAFIA Rosa - La Fotogràfica

BERGA

16

BAIX BERGUEDÀ

20

ALT BERGUEDÀ

24

ENTRE RIVALS

26

SORTIM

28

La Generalitat ja és dins de l’hospital

Avià lliga les fotos del passat amb les d’ara

Repunten els rescats al Pedraforca

La nova normalitat del futbol comarcal

El monestir de la Pobla de Lillet acull l’art

Una comissió de transició culminarà el traspàs de l’Hospital Sant Bernabé en els propers mesos, ja amb el Govern liderant.

Una exposició d’art urbà s’exhibeix als carrers del poble en grans lones que encaixen els rostres actuals amb la història.

El desconfinament empeny la població a la muntanya, i els Bombers asseguren que aquest estiu és insòlit i va a més.

La Federació Catalana de Futbol canvia l’estructura de Segona Catalana i aboca bona part dels equips a lluitar per la salvació.

Una exposició transgressora i un cicle de concerts enceten el renaixement d’un monestir que calca les passes de Sant Llorenç.

Agost del 2020 Número 105 Any 10 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Distribució gratuïta

Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rosiñol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri, Guillem Camps Departament comercial Jaume Fíguls

Impressió Lerigraf Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com

Control de difusió:

Publicació membre de:

Amb el suport de:

aquí 3


LA FOTOGRAFIA

S’aixequen les restriccions: tornen els diumenges de col·lapse a la C-16 La C-16 segueix sense empassar el trànsit que pateix cada cap de setmana. L’aixecament de les restriccions ha tornat a empènyer la gent de l’àrea metropolitana a desplaçar-se a segones residències de muntanya, i això ha col·lapsat per enèssima vegada la C-16, tant els divendres com els diumenges. El Servei Català de Trànsit apunta que el nombre de cotxes que cada setmana surten de l’àrea metropolitana és molt menor que un estiu habitual, però al Berguedà el problema persisteix perquè la carretera continua sent incapaç de fer d’embut. A mitjans de juliol, la C-16 va arribar a registrar pràcticament una vintena de quilòmetres de cua o, el que és el mateix, retencions continues entre Bagà i Cercs.

FÍGULSPÈDIA

Jaume FÍGULS

4 aquí

APUNTADOR Qui va a teatre amb un fusell i fa punteria amb els actors

CAURE EL TELÓ Sabata plana

ESTRENA DE L’OBRA Inaugurar un pis

COMPANYIA AMBULANT Veure a venir la teva parella amb una falç

TRAGÈDIA CLÀSSICA La incineradora de Cercs


ut

ia /Sal Tr

e g e i x-t

e

Pr

ot

/Salut aquĂ­ 5


Tolls confinats

L

es meravelles de Pedret, amb pont medieval, església preromànica, arbredes, via verda i sobretot els tolls d’aigua, són un atractiu irresistible per la multitud de locals i visitants que passen el seu lleure per aquí enlloc dels habituals indrets a l’estranger d’altres anys. La massificació en aquella zona (i en altres com al Pedraforca), incrementada per la restricció del bany a Merlès des de fa setmanes, ha provocat que la concentració de banyistes, gregaris i motoritzats, sigui insuportable per aquell entorn (quasi) paradisíac. La derivada ha estat el veto oficial als cotxes i les motos, de moment durant els caps de setmana. El primer dia de la prohibició general, exceptuant taxis, veïns de la zona i emergències, tots els pescadors del món van Xavier decidir anar-hi amb les GUAL canyes... i els seus vehicles. Altres persones que no @xaviergual feien cara d’emergència ni de veïns del lloc també es van atrevir a travessar la modesta tanca que advertia de la limitació. Els humans que reaccionen en contra de les privacions poden ser lluitadors per les llibertats col·lectives o bé uns egoistes immadurs que es llencen contra qualsevol limitació que afavoreixi al bé comú. Sobretot si ho fan l’endemà mateix.

“Poden ser lluitadors per les llibertats o egoistes immadurs”

EL RUMRUM L’OPOSICIÓ DE BERGA VOL MÉS INFORMACIÓ Twitter fa temps que ha agafat protagonisme en la política comarcal. Si les reaccions d’uns i altres a les xarxes ja eren objecte de debat abans del confinament, últimament el ressó s’ha disparat. Un dels més actius és el regidor del PSC, Abel Garcia. En relació a la nova gerent de l’hospital, va etzibar: “Gràcies a Twitter ens estem acostumant a conéixer l’actualitat més recent de la nostra ciutat”. També s’hi va sumar Marc Marginet (JxB): “Actuacions pendents des de fa mesos i assabentar-se de canvis per la premsa”.

EL BERGUEDÀ DEL MES

DIRECTOR DE L’ARXIU COMARCAL DEL BERGUEDÀ

Es jubila després de mitja vida a l’arxiu L’arxiver de Berga tanca una etapa. Als 63 anys, Xavier Pedrals es jubila per “disposar més hores per a la vida personal”, segons explica en una entrevista a Regió7. Pedrals s’ocupa de l’arxiu de Berga des de l’any 87. Ha escrit llibres i més de 500 articles, i assegura que, en part, li sap greu, perquè deixa coses començades que no pot acabar: “Suposo que li passa a tothom quan es jubila”.

ESCAPE ROOM

MOBILITAT

La Pobla, un joc de pistes a l’aire lliure

Reobren la carretera cap a Queralt

Nova proposta turística per promoure les visites al nucli de la Pobla de Lillet. És un joc de pistes que recorre les passes de Gaudí al municipi. La proposta és similar a un “escape room”, amb la singularitat que és a l’aire lliure. Els participants hauran de superar una desena de reptes que els portaran a diferents punts mentre van descobrint el patrimoni i la història del municipi. Per accedir al joc, s’ha de comprar un codi a l’Oficina de Turisme a un preu únic de 5 euros que dona accés als grups i famílies per començar l’aventura. Fins al 15 d’agost els veïns i veïnes del municipi hi poden participar a un preu més reduït. Amb el codi d’accés, s’entregarà també un mapa turístic que inclou pistes necessàries per resoldre els enigmes. Els participants tenen 10 minuts per resoldre cadascuna de les 9 proves. La durada total del joc és d’aproximadament entre 1,5h i 2h. Un cop passat el temps, podran passar de prova de totes maneres, per evitar que algú quedi encallat durant el recorregut.

El vial de Can Baster, que connecta la part alta de Berga amb les carreteres cap a Queralt i Sant Llorenç de Morunys, torna a estar obert a la circulació. Una espectacular esllavissada el 21 de juny va obligar l’Ajuntament ha tallar-la. Durant aquest mes i mig, els conductors només podien agafar la carretera cap a la Font Negra i Queralt, arribant-hi pel castell o pel polígon de la Valldan. Al vial tallat, s’hi ha construit un mur de contenció.

“Aquest estiu, a menjar del Sardà!” Juny · Juliol · Agost · Setembre HORARI D’ESTIU De 10:00h a 15:00h Tardes tancat 6 aquí

Xavier Pedrals

Menú diari*

7,50€

A escollir entre 4 primers i 4 segons cuinem amb molt de gust

Plaça Tarascón, 6 BERGA Tel. 93 821 39 99

*de dimarts a divendres


aquí 7


Expo Patum

N

o hi havia gaires opcions de veure les peces de la Patum fora de temporada, quan jo era petita. Ens havíem de conformar a agafar-nos al ferro forjat de la porta de sota les columnes de l’Ajuntament i espiar-los entre les escletxes de les persianes que els guardaven de la llum del Sol, els llucàvem com podíem, tot un ritual d’infància. És clar que, fa trenta anys, els ninots no eren tan mediàtics i, només, patrimoni local. En això, aquest juliol pandèmic, ens ha donat una alegria i, pel meu gust, la inauguració de l’exposició de la Patum a Sant Francesc ha estat un glop d’aire fresc i un bri d’esperança. Després de llençar diners i més diners fent projectes, projectes i més projectes, d’un presumpte faraònic museu de la Patum, acabem de topar amb una veritat pura: les peces de la Patum, per si Anna E. soles, sense floritures ni guarPUIG niments, són un espectacle a la vista i, el convent de Sant @annaepuig Francesc, la parella de ball perfecta. Ara només cal donar-hi dues voltes més: que hi hagi exposicions temporals de fotografia, pintura, il·lustració, etc. i que les peces de la reserva hi facin torns rotatius. Això, amanit amb audiovisuals divulgatius, xerrades diverses sobre la matèria concreta i general i tallers per infants i famílies i... Eureka! Ja tenim la tan anhelada Casa de la Patum ideal. Anem-hi!

“Patum i el convent de Sant Francesc, la parella perfecta”

A NOV

EL MÉS VIST

BERGUEDÀ ONLINE

Berga i Cercs posaran un repartidor de bufetades a Pedret

Rànquing web JULIOL aquibergueda.cat

1

Detingut un advocat de Berga que falsificava documents per aconseguir prestacions de la Seguretat Social

2

L’hospital de Berga torna a tenir pacients ingressats per Covid-19

3

Mor l’Arlet, la nena de 6 anys de Cercs que lluitava contra el neuroblastoma des dels 18 mesos

la possibilitat de posar-hi un repartidor En les darreres setmanes hi ha de bufetades. hagut un augment del nombre d’idiotes El regidor de Medi Ambient de bruts i deixats que accedeixen a Berga, Eloi Escútia, ho ha explicat així l’entorn de Pedret. a Berguedà Online: “Es tracta d’una meSegons hem pogut esbrinar, sura dura, sens dubte. Però més dura és aquests energúmens hi baixen a la mollera dels que no entenen que han banyar-se, passejar i, sobretot, a de recollir les deixalles...”. deixar-ho tot ple de merda. A més, bona part d’aquests individus s’asseguren Si la mesura acaba tirant d’aparcar tan malament com saben, endavant, un senyor amb barba i les mans ben grosses, del tipus “Bud dificultant el pas als serveis d’emergència, en cas que fos necessari. Spencer”, es passejarà pel pont i la Els ajuntaments de Berga i via verda i fotrà una bona bufetada a Cercs han acordat prohibir l’accés aquells carnussos que deixin la poramb cotxe a Pedret durant els caps de queria tirada enmig de l’entorn natural. setmana de Amb l’altra mà, la temporada ho gravarà amb el d’estiu, però mòbil i ho penjarà David probablement setmanalment a la no n’hi haurà plataforma YouTube COLS prou. És per perquè la gent @Berguedaonline això que els normal ho puguem dos consistoris gaudir i fer-ne Més notícies a www.berguedaonline.com escarni. estan estudiant

RA U T R OBE

8 aquí

Obert cada dia de 08:30 a 15:30 divendres i dissabtes també de 19:30 a 00:00 dilluns i dimarts tancat

MENÚ DIARI

12,5€


CERCS

L’ENQUESTA Estàs d’acord amb la prohibició del bany a la riera de Merlès? Sí. 62%

No. 38%

PRÒXIMA Cal regular l’accés de persones al cim del Pedraforca? Vota a www.aquibergueda.cat

COVID

En marxa l’estudi sobre la incineradora

Sense premis a empresaris

L’Ajuntament de Cercs es gastarà 30.000 euros de l’erari públic en un estudi tècnic sobre el projecte de la incineradora. L’estudi avaluarà la viabilitat tècnica de la incineradora, en detectarà els riscos i també els principals aspectes a millorar. Els resultats de l’estudi, elaborat per la UPC i pagat per l’Ajuntament de Cercs, es tindran d’aquí a sis mesos. El treball servirà per avaluar la viabilitat

L’Associaicó Comarcal d’Empresaris (ACEB) ha ajornat els Premis Berguedà Empresarial fins a nova data. Són bianuals i tocava fer-los aquest 2020, però la incertesa provocada per la pandèmia, de moment, ho impedeix.

tècnica del projecte i, si cal, proposarà millores. Segons l’Ajuntament, seran determinants per decidir si dona suport al projecte o no. La plataforma anti-incineradora considera que l’estudi és insuficient perquè no té en compte l’impacte per a la salut. ERC també s’ha pronunciat en contra de la posició del govern i demana que es faci una consulta i que sigui vinculant.

aquí 9


Maria Casellas 10 aquĂ­


“Necessitem una sala de programació estable” TEXT Marc

Canturri FOTOGRAFIA Rosa - La Fotogràfica

L

a Maria és actriu, cantant i periodista. Fa 15 anys que viu de la interpretació i el cant. Mai ha pensat en deixar-ho. Mai fins ara. La pandèmia li ha sacsejat els plans i l’ha posat contra les cordes. El cap de setmana que el govern va decretar l’estat d’alarma havia d’estrenar ‘El silenci dels telers’, una obra de teatre on s’ho ha deixat tot. I, de cop, tot va començar a trontollar. Ara celebra que ha pogut reprogramar totes les actuacions que tenia pactades abans de la pandèmia, però viu amb incertesa el futur de la cultura. Fa 15 anys que et vols dedicar a la cultura. I fa 15 anys que t’hi dediques. Et sents afortunada? Molt. És molt difícil fer-ho. És un sector molt precari perquè no tens cap mena d’estabilitat. I com t’ho has fet? T’has de saber reinventar constantment. Perquè quan acaba un projecte, sempre has de començar de 0. A banda que no hi ha gaire llocs de treball. Jo intento entendre quines possibilitats tinc i què puc aportar al sector, i a partir d’aquí m’espavilo com puc. I què pots aportar al sector? Per exemple, la part de formació m’interessa, i per això dono classes. No hi ha una resposta única, la clau és buscar maneres de generar feina. I t’hi veus tota la vida? Aquesta crisi m’ha fet tocar fons. M’ha fet replantejar moltes coses i no sé si m’hi veig ni tota la vida ni d’aquí cinc anys. No tinc gens clar que tingui la força per seguir tota la vida així, perquè és un desgast molt bèstia. Vas tocar fons. Emocionalment? I econòmicament. Darrere ‘El silenci dels telers’, hi ha una inversió de recursos propis per tirar-ho endavant. Per poder-ho fer, vaig posar-hi tots els meus estalvis i vaig capitalitzar l’atur. Amb els bolos prevists, aquesta inversió s’hagués recuperat. Però la pandèmia em va trencar els plans, i han estat mesos molt angoixants perquè, per moments, tenia la sensació que m’havia quedat sense res. De fet, vaig començar a buscar feina, fora de la interpretació. Què buscaves? El que fos. Primer, sobre periodisme... Però Déu n’hi do, quin altre sector! (Riu) Després em vaig apuntar a Infojobs i buscava de tot: feines a botigues, súpers... Volia feina a curt termini, però em vaig adonar que tot estava molt malament. I tot això em va fer replantejar la vida a llarg termini. Què ha de passar perquè la cultura et torni a engrescar com al principi? Hi ha d’haver més suport des de les administracions. Hi és, eh, però no és suficient. Hi ha poca coordinació en el sector. És un món molt petit i tens la sensació que sempre treballen els mateixos. Un director pot haver estrenat quatre obres en diferents teatres en un mateix any, i cap dels teatres sap res de la resta. No es poden coordinar? Si això estigués una mica més coordinat, seria més senzill. Tothom va pel seu compte, a la seva guerra, i així tot és més complicat. I ‘El silenci dels telers’, què? Com ha quedat? Estic molt contenta, de veritat. Tots els bolos que teníem s’han posposat. Alguns per la tardor, que era el que buscàvem. Però d’altres per l’any que ve, perquè era impossible programar-los aquest any, fora de la data prevista inicialment. A l’Ametlla, per exemple. Exacte. Aquests bolos sí que es consideren perduts perquè s’entén que ja has perdut una temporada, però és totalment comprensible. A l’Ametlla, per exemple, hi anàvem per la primavera teatral que fan.

Fora d’aquesta primavera, és molt complicat reprogramar, tenint en compte que és un lloc petit. Heu estrenat a Manresa. Què toca ara? Tenim un bolo a Santa Maria d’Oló i a la tardor anem a El Maldà a fer-hi temporada. Fer temporada a Barcelona il·lusiona, suposo. Sí, però també és una incògnita. La temporada és en funció de la taquilla, i els beneficis que en traurem dependran molt del públic que ens vindrà. Tot això, tenint en compte que l’aforament de la sala ha canviat... Els números costaran de quadrar. A nivell econòmic, molts cops fer temporada a Barcelona no surt a compte. Però és clau per donar-te a conèixer. Et veuen molts programadors d’arreu del país i és una oportunitat d’or per trobar feina més endavant. ‘El silenci És impensable que surtin més bolos d’aquí a la tardor? dels telers’, És molt difícil. Hi ha interès, eh? Però tenint en marxa en compte la incertesa actual és molt difícil concretar res. ‘El silenci dels Bars oberts, teatres tancats. El debat etern de telers’ ja s’ha les últimes setmanes. Com ho has viscut? estrenat. Va ser Amb moltes contradiccions. No és just. Als aquest juliol a la teatres s’estan fent bé les coses. Però les admisala Kursaal de nistracions t’estan posant sobre la taula que la Manresa. Al Bercultura no et dona un benefici immediat, i en guedà, debutarà el canvi un bar, sí. A l’economia li interessa molt 14 i 15 de novemmés mantenir altres negocis abans que la culbre, a Gironella. A tura. No entenen que la cultura et dona altres finals del mateix coses que no es poden comptar amb diners. mes també serà a I què et dona la cultura? Berga. Educació i, sobretot, lleure, que ara ens convé a tots. El que s’ha d’entendre és que la cultura La idea inicial és deficitària sempre. Encara que el teatre era estrenar a estigui ple. I per això necessita el suport Gironella, ja que públic, com l’educació. La cultura et genera l’Ajuntament n’és uns valors que com a societat necessitem. I si un dels principals no fem aquesta inversió, després s’haurà de col·laboradors, fer en altres àmbits com les polítiques socials i però l’esclat de la la convivència. pandèmia va imI el Berguedà, fa la feina en l’àmbit cultural? pedir-ho i no s’ha No en tinc cap queixa. Sempre que hem pogut reprogramar picat la porta a algun lloc, ens han facilitat les fins a la tardor. coses. Sense anar més lluny, l’Ajuntament de Gironella i Liven s’han sumat a ‘El silenci dels L’obra parla telers’, i ens han ajudat amb tot el que hem de les colònies necessitat. El que veig a la comarca és que no tèxtils i el paper hi ha una sala amb una programació estable que hi tenia la que pugui generar un públic. Al Bages sí que dona. Ferran Utzet hi és, i funciona. dirigeix a Maria És possible, al Berguedà? Casellas i Andrea Si hi ha inversió pública, sí. Són petites zones Portella en la però cadascuna va bastant per lliure. No tenim interpretació del un teatre que cada diumenge o cada dos faci text que ha escrit una funció. Potser, per la comarca que tenim, Anna Maria Ricart, no cal un teatre comarcal, però almenys més inspirat en el coordinació entre tots els cicles que es fan. llibre d’Assumpta Que tot sigui un tot i que aconsegueixi fer una Montellà. programació estable. La clau és anar a la una.

aquí 11


El Berguedà ja és la comarca que més recicla de Catalunya: el 69% dels residus esquiven l’abocador

COMARCA

LÍDERS EL BERGUEDÀ ja és el referent reciclador del país: enlloc es recicla millor. La truita s’ha girat totalment respecte fa dos anys, abans de la implantació del porta a porta, quan la comarca era a la cua del reciclatge a Catalunya. El Berguedà recicla gairebé el 69% dels residus que genera, i avança Osona, que fins ara era líder amb més del 65% de residus reciclats. Al Berguedà, la clau són els municipis del 12 aquí

porta a porta, que se situen per sobre del 80%. La xifra final cau fins el 69% perquè el porta a porta només s’ha aplicat en 12 dels 31 municipis de la comarca. Funciona a Berga, Gironella, Puig-reig, Avià, Casserres, Cercs, Vilada, Olvan, Guardiola de Berguedà, La Pobla, Sant Julià de Cerdanyola i Bagà. Als altres 19 municipis, es manté el model de recollida convencional, a l’espera que s’hi

despleguin les illes de recollida selectiva.

De la cua al capdavant

L’escalada del Berguedà ha estat fulminant, tenint en compte que fa dos anys se situava en el número 36 de la classificació, del total de les 42 comarques. El porta a porta va instaurar-se la tardor del 2018 i, funcionant només tres mesos, aquell any el canvi ja va servir perquè la

comarca s’enfilés fins al 20è lloc del rànquing de comarques recicladores. A nivell de país, fins a 13 comarques ja superen el 50% de la recollida selectiva, és a dir, reciclen correctament la meitat dels residus que generen. Són tres més que fa un any i es tracta del Berguedà, Osona, el Priorat, el Moianès, la Segarra, el Pallars Sobirà, el Montsià, la Conca de Barberà, la Garrotxa, l’Alt Urgell,


COMARCA

el Bages, la Terra Alta i el Gironès. A més, el Berguedà, com Osona, el Priorat i el Moianès, ja és per sobre del 60% de recollida selectiva i, per tant, ja està complint l’objectiu europeu. El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, qualifica com a “essencial” la implicació dels ens locals en el reciclatge, i considera que models com el porta a porta s’han de poder implantar arreu per assegurar que tot el país aporta el seu gra de sorra en la recollida selectiva.

Prova pilot per a càmpings

Tot i que les dades comarcals són una referència al país, el Consell Comarcal -principal impulsor del nou model a la zonaencara té tasques pendents per perfeccionar la recollida. Un dels grans aspectes a millorar és el reciclatge en càmpings, però ja s’està treballant en el remei. En les properes setmanes començarà una prova pilot al Càmping Berga Resort: es tancaran els contenidors i es donaran targetes als usuaris perquè hi puguin accedir per llançar la seva brossa. La prova pilot és possible gràcies a un conveni signat entre l’empresa Ecoembalajes España SL (Ecoembes) i el Consell Comarcal. L’experiència al Berga Resort serà una prova per millorar la recollida en aquest tipus d’allotjaments i, en cas que funcioni, s’implantarà en els altres càmpings dels municipis porta a porta. El conseller comarcal de Medi Ambient, Vicenç Linares, ha explicat a l’Aquí Berguedà que des de finals de juliol hi ha informadors al Berga Resort per alertar els clients del canvi de rutines per tirar la brossa. Un cop passades aquestes setmanes d’informació, es tancaran els contenidors i només es podrà accedir als contenidors a través de targetes que identificaran cada usuari i limitaran l’accés a cada contenidor.

“Allà hi tenim un problema”

Linares ha admès que al Càmping Berga Resort “hi tenim un problema greu”. Assegura que, als contenidors, s’hi acostuma a acumular la brossa perquè

Fita assolida El Berguedà compleix amb els objectius europeus Nou repte Aquest estiu canvia el model del Càmping Berga Resort

ABANS DEL PORTA A PORTA (2017) TOTAL RECICLAT

32,5%

ORGÀNICA 8,4% PAPER I CARTRÓ 5,5% ENVASOS 4,9% VIDRE 4,5% ALTRES (roba, fusta, oli...) 9,2%

ACTUAL TOTAL RECICLAT

REBUIG 67,5%

69%

REBUIG 31% ORGÀNICA 26%

ENVASOS 10,5%

també en fan ús els abonats a la piscina o els berguedans que van al gimnàs o a jugar a les pistes de pàdel. Però no és l’únic punt problemàtic a la comarca, ni de bon tros. Per això, el Consell Comarcal ha destinat a altres punts de la comarca els informadors que inicialment s’han contractat per fer tasques de difusió i sensibilització al Berga Resort. Alguns d’aquests punts que el Consell té marcat en vermell són l’illa de l’entrada de Bagà o Sant Quirze de Pedret.

En càmpings, però no en tots

Actualment, al Berguedà hi ha dinou càmpings en actiu. Set són en municipis on s’està implantant la recollida porta a porta. En tots aquests set s’hi desplegarà el model que ara s’està cuinant al Berga Resort, si es comprova que funciona. Els dotze restants són en municipis que encara funcionen amb la recollida convencional i hauran d’esperar que els seus municipis facin el canvi cap a les promeses illes d’emergència.

ALTRES (roba, fusta, oli...) 15% VIDRE 8%

PAPER I CARTRÓ 9,5%

Els pobles petits, sense data No hi ha data per culminar el canvi de model de recollida a tota la comarca. El Consell Comarcal fixa en 1,2 milions d’euros el cost de la segona fase, que servirà per instal·lar el sistema d’illes ecològiques automàtiques als pobles petits. L’ens treballa des de fa mesos en buscar finançament per poder assumir aquesta segona fase, i confiava que una part fos assumida a través de fons europeus. Però aquests fons europeus han quedat encallats a causa de la pandèmia, i això “fa difícil posar dates”, segons el conseller Linares. El conseller de Medi Ambient diu que no li preocupa “gaire” la incertesa sobre els fons europeus perquè, diu, són “una part petita de tota la inversió” i creu que “ho podrem trobar per altres vies”. En paral·lel a la recerca de finançament, el Consell està en contacte amb la Diputació i la Generalitat per anar polint els detalls del futur model Les illes ecològiques automàtiques permeten controlar millor els residus que s’aboquen a cada contenidor. Cada ciutadà tindrà una targeta que haurà d’utilitzar per identificar-se cada vegada que llanci una fracció. Això permetrà tenir un control exhaustiu de l’ús que fa cada usuari a cadascuna de les illes.

Marc Canturri

aquí 13


COMARCA

Lluita per salvar 300 famílies ESTIU DE NEGOCIACIONS tenses entre Montajes Rus i els seus treballadors de la mina de Vilafruns, a Sallent. L’empresa de Berga ha presentat aquest juliol un ERO que pretén acomiadar 248 persones pel tancament de la mina de Vilafruns. Montajes Rus és la principal empresa subcontractada per ICL per explotar la mina, però n’hi ha més i els sindicats alerten que el tancament afectarà a unes 300 persones. És més, els sindicats temen que, si la mina de Sallent tanca, hi poden haver més acomiadaments a la mina de Súria perquè, sense Vilafruns, no es podrà seguir el ritme d’extracció de potassa que vol l’empresa, que és d’un milió de tones anuals. Tot plegat ha desembocat en unes setmanes de tensió i mobilitzacions al carrer. Els treballadors de la mina van tallar la C-16 a Sallent, es van concentrar a les portes de cada reunió que s’ha fet per negociar el tancament i, fins i tot, van fet ressonar el seu malestar al Fòrum de la Mineria, que va aplegar a Sallent 14 aquí

els agents socials, econòmics i privats implicats en el sector. Després de dies de negociacions, la direcció de Montajes Rus ha plantejat al comitè d’empresa rebaixar els acomiadaments de 248 fins a 179, després de negociar-ho amb ICL. El pla de les empreses és que els treballadors que no siguin acomiadats es recol·loquin a la mina de Súria i continuïn a la plantilla de Montajes Rus. Però el col·lectiu ha rebutjat la proposta i la negociació segueix sense acord.

Volen ser recol·locats

Els sindicats defensen que tots els treballadors siguin recol·locats. Si això no pot ser, diuen que cal que es garanteixin “el mínim d’acomiadaments i en les millors condicions possibles”. Des del comitè d’empresa lamenten que, de moment, les negociacions “no van ben encaminades” i ja hi ha una data límit: el 23 d’agost. Si aquest dia no s’ha arribat a cap acord, la direcció farà el que cregui oportú. Les indemnitzacions és el que està generant més controvèrsia.

Desocupació La fi de la mina de Sallent pot enviar a l’atur 300 persones Negociacions Els sindicats no accepten una rebaixa de 70 acomiadaments

De moment els treballadors han aconseguit que es paguin 21 dies per any treballant, en lloc dels 20 que plantejava l’empresa inicialment. També s’ha acordat un pagament inicial del 70% de la indemnització i un segon del 30%, en comptes del 60+40 que proposava Montajes Rus.

Cicle de mobilitzacions

Les negociacions entre la direcció i el comitè d’empresa coincideixen amb un cicle de mobilitzacions que els treballadors han impulsat per rebutjar els acomiadaments. “Mirarem a veure si amb la força dels companys podem aconseguir alguna cosa però no està gens clar”, lamenta Daniel Erra, de la CGT. De moment, però, les accions no han tingut l’efecte esperat, però no es rendeixen. CCOO lamenta que el tancament de Vilafruns és “oportunista”, després dels accidents mortals del juny. Retreuen que els treballadors fa temps que denuncien la inseguretat a la mina, i asseguren que tot ha passat per la inacció d’ICL.


COMARCA

9,6 Les notes més altes del Berguedà faran Dret i Ciències Polítiques, i Tecnologies Industrials i Anàlisi Econòmica

Els exàmens més brillants de les PAU al Berguedà EL BERGUEDÀ surt reforçat per partida doble de la selectivitat 2020: ha demostrat que pot acollir unes PAU, i els estudiants han tornat a deixar el llistó ben alt. La Blanca Corominas, que estudia a l’Institut Guillem de Berguedà, ha aconseguit la nota d’accés més alta de la comarca amb un 9,84 (és la mitjana entre la part comuna de les PAU i la nota de batxillerat). La jove ha destacat a l’Aquí Berguedà el marge que donava l’examen d’història, ja que es podien escollir preguntes de les dues opcions. Corominas estudiarà un doble grau de cinc anys en Dret i Ciències Polítiques a ESADE, gràcies a una beca que li finança pràcticament tota la carrera. La Blanca comparteix un 9,6 a les PAU amb una alumna de l’Institut Pere Fontdevila de Gironella. És la Maria Buscallà i assegura que s’esperava tenir una bona nota, però en cap cas aquest 9,6. Curiosament, la gironellenca va fer el batxillerat científic però finalment s’ha decantat per estudiar un grau més relacionat amb la branca tecnològica: Tecnologies Industrials i Anàlisi Econòmica, que s’imparteix entre la UPC i la UPF. Amb el seu 9,6 de les PAU, la Blanca i la Maria s’han quedat ben a prop de la millor nota de tot Catalunya. És el 9,9 que comparteixen cinc estudiants de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Manlleu, Sant Sadurní d’Anoia i Sant Cugat del Vallès. Guillem Camps

aquí 15


BERGA

SALUT JA GESTIONA L’HOSPITAL DE BERGA

LA GENERALITAT ja és al capdavant de l’Hospital Sant Bernabé. De fet, el nomenament d’Anna Forcada, gerent de l’ICS a la Catalunya central, com a nova gerent de l’hospital ja serveix al Departament de Salut per entrar de ple en la gestió. És una estratègia força calcada a la que el Departament ha utilitzat per assumir la gestió de l’Hospital de Mora d’Ebre (Terres de l’Ebre), tot i que, en el cas de Berga, el principal motiu del canvi de gerent va ser el delicat estat de salut del sortint, Enric Ballabriga, que, a més, tenia a tocar la jubilació.

Una comissió de transició

Ara ja s’ha creat la comissió de transició per acabar de posar al dia el nou organigrama de l’hospital i s’espera que aquesta comissió enllesteixi la feina abans d’acabar l’any. Ara bé, des de ja, la nova empresa pública Salut Catalunya Central ja és al timó de l’hospital i aquesta 16 aquí

Hi ha canvi de gerent: ara és Anna Forcada, que també dirigeix l’ICS a la Catalunya central; substitueix Enric Ballabriga


comissió de transició servirà únicament per fer un aterratge més planer, segons ha confirmat a l’Aquí Berguedà l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós. “En condicions normals aquest procés duraria uns quatre mesos, però enmig d’una pandèmia es fa molt difícil posar dates”, ha reconegut Venturós, conscient que el Departament de Salut ara mateix ha de prioritzar la lluita contra el coronavirus. Això sí, l’alcaldessa –fins ara màxima responsable de l’hospital- confia que tota la transició quedi enllestida aquest 2020.

La residència, municipal

La principal funció d’aquesta comissió és “separar bé els dos actius que ara tenim”, explica Venturós. El traspàs de la gestió de l’hospital a la Generalitat no inclou la residència Sant Bernabé, que seguirà sent gestionada pel patronat com un organisme autònom municipal. Per això, la comissió de transició

ha d’ordenar i discernir els contractes d’un i altre lloc, i definir bé els serveis que prestarà l’hospital i els que es faran des de la residència, entre d’altres qüestions. És a dir, ordenar aspectes organitzatius que, fins ara, funcionaven sota una sola gestió i ara passen a tenir circuits de gestió diferents. Venturós ha recordat que la Covid-19 ha colpejat amb força les residències d’arreu del país, i considera que el futur del sector passa per la intervenció pública. Per això, en el cas de la residència Sant Bernabé de Berga, té clar que ha de seguir sent gestionada, com a mínim, des de l’Ajuntament. En un futur, Venturós no descarta moviments, però sempre garantint que hi hagi una gestió pública del servei. El que queda clar és que, durant un temps, la residència serà el que doni sentit a un patronat que fins ara havia de gestionar tots els serveis de la Fundació Sant Bernabé, i ara només haurà

Transició S’ha fet una comissió per culminar el traspàs Residència El patronat és gestor de la Sant Bernabé, com fins ara

de centrar esforços en tirar endavant la residència, que, per cert, ha esquivat la pandèmia, amb cap cas confirmat fins al moment.

La pandèmia, l’últim obstacle

Durant els mesos àlgids del coronavirus, Montse Venturós ha remarcat que Berga s’ha hagut d’empassar, per només unes tres setmanes, la gestió de l’hospital en plena pandèmia. Era el temps que l’alcaldessa calculava que quedava per poder constituir aquesta comissió de transició. La pandèmia va aturar tot el procés del traspàs i, fins l’aixecament de l’estat d’alarma, no es va poder reprendre. Ara la comissió ja és una realitat i la Generalitat comença a fer passes des de dins de l’hospital. El traspàs no es donarà per acabat fins que la comissió de transició enllesteixi les seves tasques. Però el timó ja ha canviat de mans. Marc Canturri

aquí 17

RICARD CODINA

BERGA


BERGA I CERCS han acordat prohibir l’accés en cotxe a Pedret durant els caps de setmana per evitar la massificació de la zona i reduir les possibilitats de propagació del coronavirus. És una mesura consensuada pels ajuntaments, juntament amb els cossos de seguretat, per reduir les aglomeracions i evitar afectacions de mobilitat.

Una trentena de sancions

En les darreres setmanes s’ha detectat un augment del nombre de persones que accedeixen amb vehicle a l’entorn de Pedret per banyar-se o passejar per la Via Verda. Aquest increment podria estar propiciat per les persones que han decidit fer vacances de proximitat a causa de la Covid-19 i per la prohibició del bany a la riera de Merlès. Tot això provoca greus problemes de circulació que impedeixen l’arribada dels serveis, en cas que fos necessari. També s’ha detectat un repunt dels abandonaments de residus que posa en perill els valors naturals de l’espai. 18 aquí

GUILLEM CAMPS

BERGA

SENSE COTXE CAP A PEDRET

Restricció Es limita l’accés per evitar que s’acumulin els cotxes a la zona El primer cap de setmana de prohibició, alguns usuaris van intentar esquivar els controls policials accedint a Pedret des de Cal Rosal. D’altres es van topar per sorpresa amb els policies que els van barrar el pas a Berga. Els agents han confirmat a l’Aquí Berguedà que es van obrir una trentena d’expedients sancionadors en només dos dies. La nova mesura no prohibeix l’accés a peu a Pedret, sinó que s’hi arribi en cotxe, ja que això últim sol provocar un col·lapse de vehicles a tocar del pont. Si el problema persisteix de dilluns a divendres, les administracions deixen la porta oberta a ampliar la prohibició a tota la setmana.


BERGA

LA FLAMANT nova exposició de la Patum és una experiència. De fet, amb Patum o sense, passejar-se per la renovada primera planta del convent de Sant Francesc ja ho és. Durant anys, el convent ha estat un gegant patrimonial silenciat, però ara va encaminat a convertir-se en un dels principals reclams de la ciutat. La nova primera planta va estrenar-se fa mesos amb l’exposició antològica de l’obra de Joan Ferrer. Èxit rotund: va rebre més de 5.500 visitants en uns tres mesos. Però des d’aleshores (va tancar a finals d’any) ha tornat a quedar buida, i per revitalitzar un espai com el convent cal donar-li vida. La Patum sembla que hi arriba per quedar-se, tot i que el govern, de moment, ho diu amb la boca petita: “Aquesta és la idea que tenim la Roser [Valverde] i jo”, va deixar anar el regidor de Patrimoni Cultural, Ivan Sànchez, instants abans de donar per inaugurada la mostra patumaire. Sànchez va prometre als primers visitants -polítics i membres de les comparses- “una nova perspectiva de les comparses”, mentre que Salvador Vinyes, el dissenyador de l’exposició, va destacar “l’entusiasme” amb el qual s’ha fet l’exposició, “el mateix que sentim quan vivim la Patum”. I, tal com ha avançat el propi Vinyes, per viure l’exposició només cal deixar-se portar. L’exposició és una oportunitat única per veure els elements de la Patum amb calma, de més a prop que mai, i per fixar-se en els detalls. I per fer-ho, cal deixar-se portar. Per això, la part inicial de l’exposició és música, és vídeo, és emoció, és nostàlgia i és, en definitiva, pell de gallina. És una exposició de les comparses que hem vist tota la vida a la plaça o a la Casa de la Patum. Ara bé, mai fins ara les hem pogut veure des d’un lloc pla, i amb la tranquil·litat i el temps que propicia el fet que no siguin a la plaça, entre la multitud, les

La Patum, amb calma i detall

La suspensió de la Patum ha permès convertir una mostra de petit format al Museu en una gran exposició a Sant Francesc

empentes i la calor pròpies d’un salt de Patum.

“Una crisi feta oportunitat”

La Covid-19 va comportar la suspensió de La Patum de 2020, però ha suposat una oportunitat per crear una exposició més ambiciosa. Ho ha admès més d’una vegada en l’últim mes el regidor Sànchez. Abans de la pandèmia, l’Ajuntament tenia la idea de fer “una exposició de petit format” al Museu Comarcal de Berga durant els dies de Corpus. L’objectiu era contrarestar que, per Corpus, no es pot visitar la Casa de la Patum. Amb la suspensió de la festa, l’Ajuntament va transformar el projecte en una gran exposició a Sant Francesc. De fet, els 15.000 euros que costa la mostra surten íntegrament de l’àrea de Patum i formen part de la partida de diners que l’Ajuntament s’ha estalviat aquest Corpus. Anells, pigues, dibuixos, fils, rams… La Patum, a tocar del nas. I per 5 euros. El patrimoni és públic, de tots, però té valor. I el govern està convençut que cal cobrar-los: “Ens hem d’acostumar a fer pagar pel nostre patrimoni, perquè és una manera de donar-li valor”. Això sí, l’Ajuntament s’ha compromès a destinar a la festa tot el que recapti amb l’exposició. Marc Canturri

aquí 19


BAIX BERGUEDÀ

AVIÀ

FOTOS AL CARRER PER ACOSTAR-NOS AL PASSAT

20 aquí

UNA DE LES PROVES més irrefutables de l’evolució és posar una foto del passat al costat d’una d’actual. L’Ajuntament d’Avià i el Konvent van un pas més enllà: posant-ne una sobre l’altra, encaixant retrats amb dècades de diferència gràcies a la tecnologia. L’artífex del projecte, batejat com a Grans, és la fotògrafa francesa Séverine Sajous, especialitzada en l’art participatiu i en “experiències que treuen allò positiu dels moments complicats”. El projecte és un homenatge a la gent gran, després dels mesos de confinament a causa de la pandèmia. “Ara més que mai, han de celebrar la vida”, explica Rosa Cerarols, de Konvent. Sajous, amb l’ajuda de l’Ajuntament i el Konvent, ha recollit fotografies antigues de gent gran del poble i les ha intentat reproduir amb escenes de l’avui. En cada cas, el resultat és una imatge que encaixa un moment passat i un moment actual. En total s’han fet 13 muntatges fotogràfics, que s’exposen des d’aquest agost al carrer, en grans

lones repartides per diverses parets del municipi. D’aquesta manera es poden veure passant pel carrer, sense haver d’entrar en cap espai interior.

Una sacsejada de records

La iniciativa ha remogut els records de tot el poble. El Ramon Burniol és l’home que apunta amb l’escopeta davant l’atenta mirada dels seus amics, quan tot just tenien 16 anys. Ara n’acaba de fer 70 però a la imatge hi apareix ell, com és ara, i els seus amics, encara menors d’edat. Explica que la foto li van fer a la fira: “Si tocaves la diana, la màquina et feia una fotografia”. Les caramelles són, de tros, la iniciativa que més queda reflectida a les fotos que ara s’exhibeixen al poble. En una d’elles hi apareix la família Canudas: el Joan, tal com és ara, i la Natàlia i l’Anna, tal com eren abans. La Natàlia explica que és una retrat davant de casa els avis del pilot Marc Coma, fill predilecte del municipi. Per això mateix, el propi Coma apareix un tros més enrere, de petit, als peus de la


La falera per les caramelles dels anys 70 és, de llarg, el record que més queda reflectit a l’exposició pel poble casa. Una altra mostra de la falera caramellaire del darrer quart de segle passat l’explica David Coma, que apareix en una altra imatge amb el també avianès Lluís Mas. Tots dos surten amb el saxo i el David, des del seu punt de vista, recorda que des dels anys 70 sempre va anar a les caramelles amb tota la família i

els amics. Ara, a més, hi ha una foto de gran format al carrer que li recorda.

Una idea per sortir de casa

L’alcaldessa, Patrocini Canal, explica que el projecte ha empès molts veïns a sortir de casa per primera vegada des del confinament. El poble, diu, encara mira amb distància la normalitat: “De moment no s’ha obert el casal d’avis, això ja diu molt de com ho està passant la gent gran”. Per això celebra que el projecte animi “el col·lectiu més vulnerable d’aquesta crisi”. A les fotos hi apareixen Joan Gabarró, Josep Burniol Creu, Ramon Burniol Creu, Ramon Burniol Pagerols, Jesús Burniol Pagerols, Josep Bascompte Tarres, Joan Lluís Sabata, Caterina Pujol, Pol Gimeno, Lluís Mas Pagerols , David Coma Salvans, Maria Teresa Calderer , Ludi Arguelles, Ramon Solà, Montserrat Pagerols, Antoni Tarres, Natàlia Canudas, Joan Canudas i Anna Canudas. Però, tot i no sortir-hi, l’acció ha comptat amb molts més col·laboradors.

Les caramelles (a dalt i al mig) són unes de les grans protagonistes de l’exposició. Però la barreja de rostres del passat amb rostres actuals (a baix) és el gran encant d’unes fotografies que reviuen com mai la història d’un poble.

aquí 21


GENERALITAT DE CATALUNYA

BAIX

230 metres separen la fibra òptica del nucli urbà de Casserres CASSERRES segueix esperant la fibra òptica que fa temps se’ls va prometre. L’estiu passat el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, va visitar les obres que acostaven la fibra al municipi: els operaris instal·laven el cablejat a la carretera vella que connecta la C-16 amb Casserres. El projecte contemplava un subprojecte que fes arribar el cablejat al centre del poble per poder començar a fer ús de la fibra. Però aquest subprojecte està encallat des de la tardor passada. El subprojecte està dividit en dos: un primer per cablejar els 230 metres que hi ha fins l’entrada al poble; i un segon per acabar d’arribar a l’Ajuntament, que ha de ser el punt central on els operadors es connectin per 22 aquí

oferir el servei. Aquesta segona part del subprojecte està feta, però la primera (els 230 metres), ha quedat aturada. La Generalitat va entrar el projecte a la Diputació de Barcelona, i aquesta última va demanar més informació al respecte. La Generalitat no va presentar aquesta informació addicional mai més, i el projecte va quedar encallat. Des de la tardor passada, l’Ajuntament persegueix totes dues administracions perquè ho desencallin però, segons el regidor de TIC, Jordi Escaler, “es passen la pilota entre elles”.

Fibra des de la Figuerassa

Alguns casserrencs disposen de fibra òptica, però molt menys potent del que ho seria si arribés

Retard Fa un any que la Generalitat va anunciar la fibra al poble Mitja veritat El Govern dona per fet que Casserres ja té fibra òptica

al poble a través de la xarxa cablejada. La fibra és a Casserres gràcies a l’empresa Globalcat, que fa més d’un any que va instal·lar una antena al Local Cultural que queda radioenllaçada amb la Figuerassa. “El servei és molt millor del que ho era abans, però segueix estant molt lluny de la fibra òptica per cable”, ha recalcat el regidor Escaler.

Fibra privada a l’Ajuntament

El problema arriba al punt que l’Ajuntament ha hagut de contractar els serveis de l’empresa privada per poder treballar telemàticament. “La connexió sense fibra és nefasta i alenteix els tràmits de manera frustrant”, explica el regidor de TIC. Aquest mateix juliol el conseller Puigneró va visitar el Berguedà per anunciar que més del 80% de la població de la comarca estarà connectada a la fibra a finals d’estiu. En aquest 80% s’hi engloba Casserres, ja que el Govern dona per fet que ja ho està. L’Ajuntament, en canvi, entén que, ara per ara, Casserres no es pot englobar dins els municipis connectats a la xarxa pública. Els queden 230 metres de cablejat pendents d’instal·lar. I, de moment, res fa pensar que l’obra es desencalli.


ESPECIAL

Ruta dels formatges

El Berguedà dels formatges GIRONELLA

FORMATGES BLANCAFORT Empresa familiar amb més de 30 anys d’història. Elaborem els nostres formatges de manera totalment artesanal. L’especialitat de la casa és el formatge de cabra. L’estrella és el Garrotxa, que ha obtingut diversos premis. Destaquen altres especialitats com el Ferrús, el formatge tendre, el Flor de neu o el Serrat d’ovella. Es poden comprar directament a la formatgeria o a diferents botigues del Berguedà. Si ho prefereixes, pots fer la teva comanda online. També repartim a domicili. Casa Manudells - Crta. Casserres, Km. 6 · 93 822 86 96 / 676 684 493 www.formatgesblancafort.com

BAGÀ

FORMATGERIA TIRAVAL Des del 2015, el Carles i l’Olga elaboren formatges 100% artesans. Actualment tenen 8 varietats de formatges de cabra, vaca i ovella. Són el Moixeró, Cendrat, Brocà, Blau Bastareny, Mató de cabra, fresc de cabra, Serradet d’ovella i De Paller, alguns dels quals han estat premiats a la Seu d’Urgell. Es poden trobar a diferents establiments del Berguedà i la Cerdanya, també a la mateixa formatgeria o bé fer comandes a través de WhatsApp. C/ Galcerà de Pinós 11 (Terradelles) · 699 073 112 www.formatgeriatiraval.cat

BORREDÀ

FORMATGE BAUMA Elaboren els seus formatges des de 1980 i, des de fa uns anys, amb llet dels seus propis ramats. Els seus formatges han estat premiats, per guardons com el World Cheese Awards. Actualment elaboren més d’11 referències de formatges. Destaquen el Blau de Búfala, el Garrotxa, el Carrat, entre altres. Tots elaborats de forma artesanal seguint les tècniques de la formatgeria tradicional. Els seus productes es poden trobar a diferents establiments del Berguedà i de tot Catalunya. També es poden adquirir particularment a través del whatsapp o telèfon. Aviat botiga virtual. La Solana · 617 386 155 / 93 823 90 64 · www.formatgebauma.com

aquí 23 aquí 1


ACN

ALT BERGUEDÀ Desconfinats L’aixecament de restriccions porta més gent a la muntanya Rescats Creixen perquè la gent va a la muntanya sense previsió

Més gent que mai al Pedraforca ELS RESCATS DE MUNTANYA a Catalunya han crescut un 20% amb el desconfinament. Els Bombers alerten que cada cap de setmana n’hi ha més i el Pedraforca és un dels punts en vermell, juntament amb Montserrat i la Mola. I tot, arran del final de les restriccions de mobilitat. “Estava cantat que la gent esperaria el desconfinament per sortir, crec que encara és poc”, reconeix el sergent de la unitat tècnica dels GRAE dels Bombers, Alfons Estelrich. El Pedraforca acumula, només el cap de setmana, 600 persones, segons dades del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Entre setmana i arran de la desescalada -explica el director del parc, Jordi Garcia Petit- els visitants van a l’alça. El guarda del refugi d’Estasen, Jordi Gallardo, assegura que l’augment es va notar “quan van obrir les portes de Barcelona”.

Poc preparats a la muntanya

Des dels Bombers, Alfons Estelrich alerta que encara hi ha gent que va a la muntanya “sense anar prou preparada”. Les xifres alimenten aquest argument: en 24 aquí

els set mesos que portem d’any, els salvaments al medi natural han pujat un 25% al Berguedà, segons un informe dels Bombers. De fet, el Berguedà és la quarta comarca de Catalunya amb un increment més gran de rescats, tot i que està lluny de les comarques que lideren el rànquing. La primera és Osona. El Pedraforca és la segona muntanya del país on cal fer més rescats, després de Montserrat. Estelrich destaca que en cap cas “és una muntanya fàcil” i que el fet que sigui emblemàtica fa que s’hi desplacin persones “que no vénen del món excursionista”. “És un lloc on la natura es mostra amb la seva força i el terreny no és fàcil”, recalca. Garcia Petit també considera que encara “hi ha desconeixement” i alerta de gent que si desplaça sense fer una planificació prèvia. El guarda del refugi d’Estasen, Jordi Gallardo, creu que la gent “comença a anar més preparada”, però “encara et trobes amb qui no”. En aquest sentit, des de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC),

MASSIFICACIÓ 35.000 persones pugen al Pedraforca cada any El Parc Natural del Cadí Moixeró calcula que unes 189.000 persones visiten el massís del Pedraforca cada any. “No totes fan el cim, però sí que volten pel conjunt de la muntanya i ens visiten”, diu el director. Garcia Petit reconeix que és una xifra important però confia que no s’augmenti gaire més: “Si aconseguim contenir-la i moure’ns en aquests números, creiem que no caldrà aplicar cap control per limitar l’accés al cim”. Això sí, veient com evoluciona l’estiu, la idea no es pot descartar.

Quim Pons, creu que hi ha gent que es pensa que fer el Pedraforca “és anar al Tibidabo o al Collbaix”, pel que recalca que cal “més cultura de muntanya”. Aspectes bàsics, com mirar el temps, dur l’equipament adequat, un mapa i planificar la ruta, haurien de ser indispensables “i malauradament encara hi ha qui no ho fa”, diu Pons. També assegura que cal un mínim de formació: “Federar-se no hauria de ser una obligació, però com a mínim sí tenir uns coneixements previs“. De moment, el parc natural no té intenció de limitar l’accés al cim però els cossos de rescat recorden que hi ha més rutes al Pedraforca, i no totes han d’acabar necessàriament al cim.

Respecte a la muntanya

L’altra gran assignatura pendent del Pedraforca és promoure una millor sensibilització per la natura, pel que fa una crida als visitants a evitar deixar les deixalles a la muntanya. “Ningú no la neteja, però aquí tothom la gaudeix”, es queixa el territori.


ALT

HORRORLAND

OBRIRÀ PERÒ AMB LA MEITAT D’ENTRADES BORREDÀ CANVIARÀ D’ALCALDE per primera vegada en 28 anys. L’històric batlle del municipi, Joan Roma, no es presenta. fet, ni atan sols es apresenta el PSC, queha ésanunciat el EL TERRORDe tornarà l’octubre Cercs. Horrorland que obrirà partit que governat sempre. portes perha tercera tardor consecutiva, malgrat la incertesa que genera la La CUP, ERC una agrupació d’electors lluitarantotes per copandèmia. Eli parc del terror de Cercs adaptarà les seves instal·lacions, brir la vacant que deixa Roma.elAcalendari la CUP, eld’obertura. cap de llista limitarà l’aforament i reduirà fa quatre anys, Toni Chueca, serà el d’aquest número any 2 i deixa La principal novetat és que l’edició durarà només 6 dies. La pas a la periodista i regidora Isabel Escribano perquè temporada arrencarà el 23 d’octubre i s’estrenaran dues atraccions, a banda encapçali la es llista. de les 8 que mantenen respecte l’any passat. A banda, Horrorland també ERC també ha trobat noms llista encapçalaincorporarà l’Inferno’s Club,per unfer baruna de copes que obrirà a les 12 de la nit i que da per Jaume Magrans.allargar I l’altra la gran novetat permetrà als visitants seva estadaés al l’agruparc. Hi podran accedir tots pació d’electors duesl’entrada personesper que els majors d’edatque queencapçalen hagin comprat visitar el parc el mateix dia. formaven part del projecte de Joan Roma l’any 2015. El cap de llista Jesúsper Solanellas, era suplent; i la Entrades per aésgrups primeraque vegada número 2 és Maria Soler, que és tinent d’alcalde. El sistema deRosa venda d’entrades també s’ha adaptat. El resultat és que aquest cop es vendran tiquets d’accés per a grups o nuclis familiars. Això permetrà que cada grup entri a les atraccions junt i sense ningú més, garantint la distància social i oferint una experiència personalitzada inèdita. A banda, el parc ha limitat l’aforament al 50%, instal·larà dispensadors de gel hidroalcohòlic a totes les instal·lacions del complex, i obliga a tots els visitants a portar mascareta a tot el recinte. Pel que fa al personal, tots rebran una formació especial per respectar els protocols sanitaris establerts. Sobre les atraccions, les principals novetats són una casa del terror de temàtica nadalenca, però des d’una perspectiva fosca i macabra, i una versió 2.0 de l’atracció de tir Zombie Killer.

Obrir per “salvar” el projecte

Horrorland obre per garantir la continuïtat del projecte. Els propietaris del parc recorden que és “un tipus de producte molt estacional que concentra tota la seva activitat en molts pocs dies”. En les dues primeres temporades, el parc va obrir 18 dies, sempre en cap de setmana, i ara passa a només sis. L’objectiu és tenir plena ocupació a totes les jornades (amb un 50% de l’aforament habitual) per poder cobrir les despeses de manteniment anual i intentar salvar el projecte.

COVID-19

La residència de Bagà, per fi, neta de coronavirus

Ara sí: la residència Salarich Calderer de Bagà afronta l’última fase de la tornada a la normalitat. El centre ja no té positius i, per tant, ha aconseguit ser considerat com a ‘verd’. Aquest era el principal objectiu de la nova direcció en funcions, després que la Generalitat intervingués la residència per posar els protocols en ordre. Des de l’inici de la intervenció, la nova direcció va decretar el confinament de tots els residents a les seves habitacions i la prohibició de les visites dels familiars fins a nova ordre. El pas a ‘verd’ s’ha allargat un mes i mig llarg, i això ha neguitejat alguns familiars, que entenien que els residents sans havien de sortir, almenys, al jardí. Ara les visites ja s’han reprès i es podran intensificar progressivament. En paral·lel, segueixen els tràmits per un canvi de model de gestió a la residència. El patronat està decidit a tirar endavant una concessió a una tercera empresa per un temps limitat, i ja ha intensificat negociacions amb l’empresa que ha fet la intervenció per encàrrec de la Generalitat.

CERCS

FUMANYA

L’Arlet: sis anys de lluita i solidaritat

Recuperen la pell de l’últim dinosaure

Aquest juliol ha mort Arlet Vila, la nena de 6 anys de Cercs que des dels 18 mesos lluitava contra el neuroblastoma, també conegut com a càncer del desenvolupament. La mort ha trasbalsat la zona. El seu cas va propiciar una allau de solidaritat a tot el Berguedà, amb la campanya ‘Tot és possible’, que pretenia recaptar els diners necessaris perquè l’Arlet pogués tractar-se als Estats Units, l’última opció que li quedava per sobreviure.

El centre d’interpretació de Fumanya (Fígols) ha restaurat la pell d’un dels últims dinosaures que va viure al món. És una empremta de la pell d’un titanosaure de fa més de 65 milions d’anys i s’hi aprecien les escates del dinosaure, que van quedar marcades en un terreny fangós. La pell es va localitzar ara fa quatre anys, gairebé per casualitat, i corria el risc de desaparèixer. Després de ser restaurada, ja s’exposa a Fumanya.

aquí 25


ALEIX CAMPRUBÍ

ENTRE RIVALS

La nova normalitat del futbol a la comarca El filial del Berga i l’Alt Berguedà, a Tercera CANVIS IMPORTANTS a Primera i Segona Catalana de futbol. La Federació Catalana de Futbol (FCF) ha adaptat el format de les lligues per reduir el nombre de jornades, després que la pandèmia obligués a congelar els descensos i això hagi portat més equips a les categories mitjanes del futbol amateur. Al Berguedà, aquest estiu s’han viscut tres ascensos, però el nou format només afectarà a un dels ascendits, l’Avià, que jugarà a la nova Segona Catalana, amb el Berga i el Gironella. Els altres dos ascensos, Berga B i Alt Berguedà, jugaran a una Tercera Catalana que manté un format calcat al de la temporada passada.

La permanència, més cara

La Segona Catalana tindrà tres grups de 22 equips a la província de Barcelona. En un d’ells, el 4, hi haurà els tres representants del Berguedà. Ara bé, la lliga de 22 equips deixa de tenir dues voltes on tothom juga dues vegades contra tothom. Aquest any, el grup es dividirà en dos subgrups d’onze equips. Berga, Gironella 26 aquí

La Tercera Catalana amb prou feines notarà l’efecte post-pandèmia. La categoria mantindrà el format de competició de la temporada passada, amb un únic canvi: la incorporació d’un nou grup a la província de Barcelona. Com en la Primera i la Segona Catalana, la categoria també ha hagut d’acollir els equips que eren en posicions d’ascens a Quarta Catalana quan la competició es va aturar, però en canvi no els ha pogut fer lloc perquè no hi ha hagut descensos. La Quarta Catalana continuarà amb el mateix format i resta a l’espera que es tanquin les inscripcions. De moment es preveuen 23 grups a tot Catalunya, dels

i Avià han quedat enquadrats al mateix grup. Aquest subgrup sí que tindrà dues voltes on tots els equips s’enfrontaran a anada i tornada i, per tant, propiciaran una primera competició de 20 jornades (10 per volta). El lloc que ocupi cada equip a la classificació al final de les 20 jornades dictarà si, al tram final de temporada, lluita per l’ascens a Primera o bé pel descens a Tercera. Al tram final del curs, es formaran cinc subgrups més. Un, d’ascens, amb sis equips; i quatre, de permanència, amb quatre equips a cadascun d’ells.

quals setze són de la província de Barcelona. En clau berguedana, la Tercera Catalana comptarà amb la participació del Puig-reig, el Berga B i l’Alt Berguedà, mentre que la Quarta perd els dos equips que pugen, però de moment en suma dos més de nova creació: els filials del Gironella i l’Alt Berguedà. També hi seran l’Olvan, el Montmajor, l’Avià B, el Casserres, el Sant Salvador de Cercs i el Vilada. Les competicions a Primera, Segona i Tercera Catalana es preveu que comencin el cap de setmana del 3 i 4 d’octubre. A Quarta, la idea és que comencin una setmana més tard. Tot, sempre que el coronavirus ho permeti.

La primera part de l’any dictarà si un equip lluita per pujar o juga al grup per salvar-se

Al subgrup d’ascens s’hi encabiran els tres primers classificats de les dues lligues d’11 equips. Mentre que als quatre subgrups de permanència, s’hi encabiran els 16 equips que acabin entre el 4t i l’11è lloc. El nou format posa més equips al sac dels candidats a pujar però també n’aboca més a la lluita per conservar la categoria. Un equip que hagi quedat cuer d’un subgrup es jugarà les garrofes amb un equip que hagi lluitat fins al darrer moment per entrar a la lluita per l’ascens. La part positiva és que l’ascens se’l jugaran sis equips.


ALEIX CAMPRUBÍ

Ferran SIBILA El gironellenc segueix deixant petjada a Suècia. L’IFK Goteborg, l’equip on fa de segon entrenador, s’ha endut la copa sueca per vuitena vegada en la seva història.

Marc CANTURRI @MarcCanturri

Difícil d’entendre

S

i la idea era reduir partits, no sé si valia la pena. Si la idea era reduir desplaçaments, no s’ha aconseguit. El nou pla de competició de Segona Catalana és caòtic. Onze equips en dos grups: jugaran una primera lliga de 20 partits i una segona d’entre 8 i 10 més. En total, 30 partits amb data d’inici a principis d’octubre. I, veient la fotografia final i el rebombori que ha causat, és difícil defensar que tot plegat surt a compte. L’Avià, el Berga i el Gironella queden enquadrats en el mateix grup de cara a la primera meitat de la temporada. Jugaran amb els equips del Bages ( Joanenc, Pirinaica i Sallent), i amb el Calaf, de l’Anoia. Fins aquí bé. El que no s’entén és la resta. En lloc d’agrupar Berguedà, Bages i Osona en un únic grup, la Federació ha optat per dividir el Vallès de manera totalment arbitrària. Un exemple del despropòsit el protagonitzen el Ripollet i el Cerdanyola, que són en grups diferents. La distància que separa tots dos municipis es resumeix en un pont que passa per sobre la C-58. De fet, és més lluny Avià de Berga, que Cerdanyola de Ripollet. I el resultat és que el Cerdanyola haurà de pujar fins al Berguedà per jugar partits i el Ripollet, a Osona. Això els afecta, sobretot, a ells. Però els berguedans hauran de baixar a tocar de Barcelona, i ni tan sols oloraran Osona, que és a 50 quilòmetres mal comptats.

ENTRE RIVALS

L’ASCENSOR

Arlet PRAT La jugadora del CE Berga continuarà la seva trajectòria a les files del FC Barcelona. És una de les grans promeses del futbol femení i ja ha cridat l’atenció de la Masia.

LA FRASE

“Sempre hem dit que el nostre millor actiu és la grada” HANDBOL BERGA Compte oficial de Twitter El club ha anunciat que prepara un documental i ha destacat el paper que hi té l’afició: “És per a ells i gràcies a ells”

LA IMATGE

Martí Vilà, a l’Andorra de Piqué El futbolista de Berga s’incorpora a l’Andorra, de la Segona Divisió B. L’equip del principat és un dels clubs més emergents del panorama actual, després de la compra del club per part del central del Barça Gerard Piqué. Vilà se suma al projecte i acaba la seva experiència d’un any al filial del Deportivo de la Corunya.

aquí 27


L’ara del soul més clàssic

Concert de Jises & Funkytects Monestir de Santa Maria de Lillet | LA POBLA DE LILLET Divendres, 21 d’agost | 19.30 h Entrades: 6 € Venda el mateix dia al monestir, a partir de les 19.00h Si el temps ho permet, el concert es farà a l’exterior Activitats complementàries: Exposició ‘Infinitum, Perquè l’eternitat?’, de Cesc Serrat Més info: www.aquibergueda.cat/agenda

TALLERS

El món des de Borredà La idea es va estrenar l’estiu passat a Sant Jaume de Frontanyà, i ara aterra a Borredà. Són tallers dedicats a cultures del món i els imparteixen veïns procedents d’altres països. Les jornades acaben amb cinema a la fresca a la placeta del centre cívic. La Volta al Món Local del Puigmal | BORREDÀ Cultura italiana | Divendres 7 d’agost | 19 h Cultura txeca | Divendres 14 d’agost | 19 h ROSER RIFÀ

Art i cultura en edificis mil·lenaris. Si la fòrmula ja va funcionar al monestir de Sant Llorenç, també pot fer-ho a Santa Maria de Lillet? Aquest estiu el monestir de la Pobla s’obre a l’art amb una exposició transgressora de Cesc Serrat i amb un cicle de concerts que enceten el renaixement de l’espai. Els joves músics de la Melanzana Ensemble van obrir la llauna, però aquest agost la música no para al monestir. Primer, amb el gust per la guitarra de Saltors, el 6 d’agost. I per tancar el cicle, Jises & Funkytects prometen donar un toc de modernitat als temes més clàssics del soul dels anys 60.

AJ. BORREDÀ

sortim

COMERÇ

Comprar per anar al cine

El petit comerç et convida a anar al cine. L’únic requisit és que, abans, compris a les botigues de Berga i et guardis el tiquet. Te’l demanaran a l’entrada de la projecció. Cada pel·lícula serà en una plaça de Berga. Cicle de cinema a la fresca A l’aire lliure | BERGA Tadeo Jones 2 | Dimecres 12 d’agost | Font del Ros | 19.30 h El Rei Borni | Dimecres 19 d’agost | Pista Sta. Eulàlia | 21.30 h La Plaga | Dimecres 26 d’agost | Pl. Cim d’Estela | 21.30 h EDI GONZÀLEZ

ENSENYAMENT

L’escola d’estiu és el carrer

Els mestres de la comarca aprofiten les vacances d’estiu per fer classe al carrer. Són la gran novetat del programa ‘Salut a l’estiu’ i conduiran activitats de lleure per a nens relacionades amb el malabarisme, les matemàtiques, la percussió o les manualitats, entre d’altres. Salut a l’estiu BERGA Fins el 26 d’agost Consulta el programa d’activitats a www.aquibergueda.cat/agenda 28 aquí


sortim

L’origen del cel i les estrelles

Saldes va ser el primer municipi de Catalunya en rebre el distintiu de cel de qualitat, fa tres anys. Des de llavors, el municipi s’ha esforçat en impulsar accions que garanteixin la preservació d’aquest tresor. Aquest agost impulsa una sèrie de xerrades que van una mica més enllà. Què són els forats negres? Quin és el cicle de vida de les estrelles? Com neixen? D’on surt la teoria del Big Bang? Quins són els límits d’aquesta teoria? El Centre Astronòmic del Pedraforca acull unes jornades per descobrir curiositats sobre l’univers.

Ciència a la fresca Pati del Centre Astronòmic del Pedraforca | SALDES Dilluns 17 d’agost | 22.00 h La història de l’univers, amb Ignasi Pérez, astrofísic del CNRS i de la Sorbona de París. Dilluns 24 d’agost | 22.00 h Vida i mort de les estrelles, amb Laia Casamiquela, astrofísica del Centre Nacional d’Estudis Espacials francès. Cal inscripció prèvia, al 686 687 042 Més info: www.aquibergueda.cat/agenda

Estem preparant la nova guia per trobar bolets

50 rutes seleccionades per l’expert Marc Estévez Casabosch Amb descripcions detallades, els bolets de cada zona i un mapa boletaire de l’Editorial Alpina 10.000 exemplars de 64 pàgines en paper distribuïts als anunciants i altres punts d’interès turístic Aplicació web gratuïta per a tot tipus de dispositius digitals

T’hi vols anunciar? info@bifidusproduccions.com 600 47 92 99 bifidus produccions

aquí

aquí 29BERGUEDÀ


sortim PASSATEMPS

A

L’espiral discontínua

Classificats

Immobiliària

El repte d’AgroVicenç d’aquest mes ens presenta les dues espirals següents. Ens sabries dir, utilitzant només la mirada, quina de les dues espirals està partida en dues, és a dir, que la seva línia està partida en dos trossos?

COMPRA J8748-PL. DE LA CREU Local comercial de 240m2 completament condicionat amb àmplies obertures.1.900€/mes. PIRINEU 2000

B

F4237 – OLVAN Casa de 100m2 amb menjador estar, cuina, 5 hab. (4 dobles), bany, pati de 40m2, 2 terrasses i jardí a 3 nivells. 165.000€. PIRINEU 2000

Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos

Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27

agrovicenc.blogspot.com

Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom.

DIRECTORI IMMO PIRINEU 2000 c. Bruc, 3. T.938222526 www.pirineu2000.com

Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)

El teu anunci classificat aquí totalment GRATIS. classificats@ bifidusproduccions.com

Professionals

PINTORS BERPINTUR Aplicacions de pintura industrial i decorativa. Ofertes, pressupostos... c. Cim d’Estela, 9 Berga. www.berpintur.com M. 639488227 T. 938210715

Pollastre a l’ast Menjars preparats Entrepans Pizzes Sushi Begudes i cafès Pg. de la Indústria, 78-80 BERGA · Tel. 93 822 86 16

M.630 988 102 08610 AVIÀ www.llucpintors.com lluc@llucpintors.com

menú diari per 7€!

de dilluns a divendres laborables

Obrim de dilluns a diumenge de 9:00 a 15:00

MENÚ DIARI

11,90€

DISSABTE I DIUMENGE 18€

C-26 L’ESPUNYOLA Tel. 93 823 03 78 Dimecres tancat per festa setmanal 30 aquí

Centre Podològic M. Teresa Velilla Muixí Especialistes amb els tractaments més professionals i actuals Plantilles personalitzades per a nens, adults, esportistes, diabètics...

Lluís Millet, 25-27 entl. · BERGA T. 93 821 25 72


Vols veure més fotos o tenir més informació d’un immoble concret? Entra al nou web de Pirineu 2000 a través del codi de cada pis o casa

VENDA

per exemple:

H9262 VILADA

www.pirineu2000.com/D6458

D7012 CAL BASSACS

JORDI DE F4306 SANT CERCS

Parcel·la urbanitzable de 500m2. PREU: 99.000€

Pis de 76m2, menjador estar, cuina, 3 hab. (2 dobles), 2 banys, calefacció, aire condicionat, terrassa, pàrquing i piscina comunitària. PREU: 112.000€

H7864 ZONA LA VALLDAN

D6458 BORREDÀ

Zona pròxima al polígon de la Valldan, hort molt ben situat de 315m2. PREU: 25.000€

Pis 70m2, totalment reformat, menjador estar llar de foc i cuina, 2 hab. dobles amb armaris encastats i 1 bany. Galeria amb rentadora i caldera calefacció. Traster a les golfes. Sol tot el dia i situació amb vistes privilegiades. PREU: 98.000€

Pis de 100m2 aprox., menjador estar, cuina, 4 hab., 2 banys, grans terrasses, calefacció i garatge tancat per a 3 cotxes. PREU: 150.000€

H4267 GIRONELLA ZONA INSTITUT

– D5816 PUIG-REIG CAL PONS

LLORENÇ, DE D2013 SANT MORUNYS

Parcel·la de 524m2, aïllada, per construir xalet, amb tots els serveis. PREU: 87.500€

C9145 GRAN VIA Pis de 85m2, menjador estar, cuina, 3 hab., bany, servei i 2 balcons. PREU: 67.000€

C9025 BALMES Pis de d’uns 70m2 aprox., menjador estar, cuina, 3 hab. i bany. Pis pròxim al centre, per acabar de reformar. PREU: 50.000€

C8205 CARRER BRUC Pis de 100m2 aprox., menjador estar, cuina, 4 hab., 2 banys, balcó, galeria, calefacció i aire condicionat. PREU: 110.000€

Casa de 100m2 per rehabilitar amb baixos i 2 plantes. Pati annex de 200m2. Situació i vistes excel·lents. PREU: 60.000€

C3178 ZONA CASERNA

Dúplex de 120m2 aprox., menjador estar amb llar de foc, cuina office i 2 hab. dobles. Altell amb habitació, calefacció i terrassa. PREU: 94.900€

C5143 ZONA ESTASELLES Pis de 100m2 aprox., menjador estar, cuina, 3 hab. (2 dobles i 1 individual), 1 bany, habitació de rentar, galeria, calefacció i parquet. PREU: 105.000€

Pis de 90m2, moblat, menjador amb llar de foc, cuina independent, 3 hab. (1 suitte i 2 dobles), bany, terrassa i traster. PREU: 155.000€

– ZONA E5937 BERGA PISCINES Unifamiliar de 150m2. 1P: menjador estar amb balcó i llar de foc, cuina amb sortida a jardí, bany i sala d’estar. 2P: 3 hab., bany i golfes. Calefacció. Garatge per a 4 cotxes. PREU: 205.000€

E2190 CASSERRES

D4970 PUIG – REIG Pis de 80m2 aprox., menjador estar, cuina, 4 hab. (2 dobles), bany, galeria tancada, pàrquing, traster i calefacció. Pis amb molt bona situació. PREU: 125.000€

Casa unifamiliar de 130m2, seminova. PB: garatge, menjador estar amb llar de foc, cuina, bany i terrassa amb jardí. 1P: 3 hab. (1 suitte amb vestidor i 1 doble) i bany. Sotateulada: estudi i terrassa solàrium. PREU: 186.000€

E2322 VILADA

D3383 AVIÀ Pis de 50m2, seminou, menjador estar, cuina, 2 hab., bany i pati de 40m2. Pàrquing. PREU: 120.000€

Casa unifamiliar de 120m2. PB: garatge per a 1 cotxe, menjador estar, cuina americana amb sortida al pati i aseo. 1P: 3 hab., bany i balcó. Calefacció. PREU: 175.000€

ATENCIÓ!

C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com

ES NECESSITEN PISOS I CASES DE VENDA A BERGA I COMARCA aquí 31


Promoció vàlida fins al 14 d’agost del 2020

EMPORTA’T FINS A

80€

EN REGALS SI COMPRES PNEUMÀTICS MICHELIN PER A TURISME, 4X4, SUV, CAMIONETA O MOTO

XEC CARBURANT PNEUMÀTICS

32 aquí

Servei, qualitat i confiança

XEC TALLER

XEC RESTAURANT GUIA MICHELIN Carretera de St. Fruitós, s/n 08600 Berga · Barcelona T. 93 821 01 28 ballus@ballus.cat www.ballus.cat


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.