RICARD CODINA
CLIMENT CABANAS
PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES
“No puc ensenyar el teorema de Pitàgores a algú que el que necessita és que l’escoltin”
Màximes mesures de prevenció i seguretat contra la COVID-19
Solucions Dentals BERGA FINANÇAMENT A 48 MESOS SENSE INTERESSOS i moltes més!
Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 22h SERVEI aquí 1
Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11
D’URGÈNCIES
670 005 005
2 aquí
aquí
BERGUEDÀ
“El curs passat va ser una bomba, però ara estem més preparats” Climent Cabanas està a punt de començar el que podria ser el seu últim curs com a professor de matemàtiques a l’institut Guillem de Berguedà de Berga, perquè ja tindrà l’edat de jubilar-se. Però encara no ha pensat quin dia deixarà la feina: prefereix encarar el repte de les classes amb mascareta. Un més dels molts que ha viscut en dècades de professió, des que va començar amb 25 anys a l’institut de Navàs. Per la seva pissarra, plena de sumes i restes, han passat promocions i promocions de berguedans. PÀGINA 10 TEXT Marc
Canturri FOTOGRAFIA Ricard Codina
BERGA
12
BAIX BERGUEDÀ
18
ALT BERGUEDÀ
22
ENTRE RIVALS
26
SORTIM
28
Inacció municipal als blocs del barri vell
L’estació de busos de Gironella, l’any que ve
El desdoblament de la C-16, encallat
Casserres tindrà un camp de gespa natural
El Berguedà Folk es replega a la plaça Nova
Quan era a l’oposició, la CUP va demanar inspeccions a l’edifici esfondrat al carrer del Carme. Però al govern no hi ha fet res.
Serà la primera de la comarca i costarà 700.000 euros. Urbanisme ha aprovat el projecte.
El govern va prometre que el tercer carril es començaria a construir a finals d’any, però l’obra torna a anar tard.
Al novembre començaran les obres i obligaran l’equip de futbol local a jugar part de la primera volta en camp contrari.
El festival de música i dansa tradicional torna als orígens i se celebarà en un únic dia, el dissabte 19, a Puig-reig.
Setembre del 2020 Número 106 Any 10 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Distribució gratuïta
Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rosiñol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri, Guillem Camps Departament comercial Jaume Fíguls
Impressió Lerigraf Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com
Control de difusió:
Publicació membre de:
Amb el suport de:
aquí 3
LA FOTOGRAFIA
Pintades amb esprai les llambordes aixecades del passeig de la Pau Una veïna del passeig de la Pau de Berga ha pintat les llambordes aixecades per denunciar el mal estat de la vorera. La pròpia veïna s’ha posat en contacte amb l’Aquí Berguedà i ha explicat que “en un mes davant de casa han caigut moltes persones i, algunes, s’han fet molt mal”. Per això ha agafat un esprai fluorescent i ha resseguit les llambordes en mal estat. L’acció té dos objectius: alertar els veïns que passen pel carrer que hi ha llambordes aixecades per evitar accidents i fer més visible la problemàtica del mal estat de conservació perquè l’Ajuntament de Berga hi posi remei.
FÍGULSPÈDIA
Jaume FÍGULS
UNIVERSITAT OBERTA Perquè han perdut les claus
TREBALL DE CAMP Fangar
SISTEMES EDUCATIUS Mitja dotzena de matèries pedagògiques
RÈGIM ESCOLAR Anar a l’escola en dejú
“Aquest estiu, a menjar del Sardà!” VACANCES DE L’1 AL 15 DE SETEMBRE HORARI SETEMBRE de 10:00h a 15:00h Tardes tancat 4 aquí
REPETIR CURS Curs, curs
Menú diari*
7,50€
A escollir entre 4 primers i 4 segons cuinem amb molt de gust
Plaça Tarascón, 6 BERGA Tel. 93 821 39 99
*de dimarts a divendres
aquí 5
Cases de llot
L
a pluja converteix la terra en fang, un producte viscós i inestable. Moltes cases del barri vell de Berga estan fetes d’aquest material o d’altres poc consistents. Un fet meteorològic habitual al final de l’estiu, unes pluges intenses, han estat suficient per fer-ne col·lapsar un parell i posar de manifest un fet sabut i que s’escamparà. La ciutat antiga està caient a trossos. Tots els que han estat més d’un dia en una regidoria de la ciutat en són responsables per inacció. S’han passat el problema i com a molt ho han denunciat quan han estat a l’oposició. Assumit que els carrers primigenis estan fets de tova de terra abans que de carreus de pedra com a les viles nobles, la seva feblesa ens mostra una metàfora d’on som. Xavier Els discursos són inútils GUAL per resoldre problemes i dir que no hi ha diners és @xaviergual una excusa. És temps de recordar que ningú ha fet cap pla ni acció per evitar el desmanec. A la caiguda d’un edifici del carrer del Carme, la seguiran d’altres. Promoure la repoblació romàntica d’aquests barris és una opció amb què em sento identificat, però amb horts i galliners no n’hi ha prou. Si a més ho barregem amb alguns ocupes tòxics (o sigui conflictius) tindrem només un abocador gegant de misèria, runa i deixadesa.
“Tindrem un abocador de misèria, runa i deixadesa”
6 aquí
EL BERGUEDÀ DEL MES
PASSA AQUÍ VAN ROBAR LA CARTERA A UN HOME MENTRE DORMIA La policia va detenir el 4 de setembre dos homes de 43 i 41 anys, veïns de Berga i l’Hospitalet, que van entrar a un pis del carrer Castellar del Riu de Berga mentre el propietari dormia. Van forçar la porta amb una palanca. L’home es va despertar pel soroll i va enxampar els lladres in fraganti. Els delinqüents van agafar una cartera i van marxar corrent. Una patrulla dels Mossos va veure dos homes que coincidien amb la descripció que n’havia fet la víctima i els va aturar. Els lladres van confessar.
Toni Fuidias
PORTER CAMPIÓ DE LA CHAMPIONS JUVENIL
Porter del futur que ja guanya Champions El Berguedà té un nou campió d’Europa. És el futbolista Toni Fuidias, porter del Reial Madrid, que aquest agost s’ha proclamat campió de la UEFA Youth League, la Champions juvenil. Fuidias ha estat una peça clau del conjunt blanc en el camí fins a alçar la copa: va ser el porter titular als vuitens de final, contra la Juventus de Torí, i a les semifinals, contra el Red Bull Salzburg. El Consell Comarcal li prepara una rebuda oficial.
BERGA
VILADA
Comencen les obres de la claveguera oberta
Mor Carme Cirera als 64 anys
Berga ha iniciat les obres d’arranjament de la xarxa de clavegueram de la Rasa dels Molins, consistents en la instal·lació de sobreeixidors, connexions i nous trams de col·lector a la part central i sud de la rasa. L’actuació ha de permetre acabar amb els abocaments d’aigües residuals i aconseguir una important millora mediambiental. Es tracta d’una àmplia demanda veïnal dels últims anys. Els treballs de la primera fase se centren en el darrer tram de la galeria d’arranjament, entre els carrers Gran Via i Pere III; la segona es focalitzarà en el primer tram del torrent a cel obert que es troba immediatament després de la sortida de la galeria, just per sota dels carrers Pere III i Falcilles, i la tercera millorarà el tram del torrent situat a uns 115 metres aigües avall de la sortida de la galeria, a partir de la Plaça Europa. Les fases tindran un període d’execució d’entre dos i quatre mesos. El cost de la reparació serà d’uns 200.000 euros, finançats per la Diputació de Barcelona.
Va ser alcaldessa del municipi entre el 1995 i el 2005 pel PSC, i fins fa mig any encara era regidora. Va plegar de l’Ajuntament trobant a faltar-hi “més consens i diàleg”, segons va dir a l’Aquí Berguedà. A banda de la política, va ser impulsora de la vida associativa del poble, membre de la colla gegantera de Vilada i fundadora i actriu del grup de teatre La Teia. L’Ajuntament ha promès posar al seu nom a un espai públic del municipi.
aquí 7
Un Arxiu que hi vagi
H
a plogut molt des que vaig descobrir, tutelada per la meva professora d’Història i mestra de vida, M. Dolors Santandreu, què vol dir fer recerca. Jo feia batxillerat i havia de triar un tema per investigar i fer-ne un treball extens. Ella em va engrescar a fer un cop d’ull a l’arquitectura a Berga en el trànsit del s. XIX al XX, destapant els arquitectes i les seves obres i jo, com a tota proposta seva, vaig dir que sí sense rumiar-m’ho... I va passar, es va fer la màgia: es va despertar la inquietut. Vaig aprendre què vol dir anar a l’arxiu, vaig trobar el goig d’obrir caixes empolsinades i descobrir coses que havien caigut en l’oblit. Vaig entendre la importància de preservar la documentació, de fer memòria, de transmetre la nostra història. No us penseu que he venido Anna E. aquí a hablar de mi libro, PUIG eh. He vingut a parlar de la necessitat vital de tenir un @annaepuig Arxiu Comarcal com cal, amb un/a arxiver/a que li vagi la marxa i que posi totes les facilitats hagudes i per haver a qui vol desempolsar, a qui vol descobrir, a qui vol transmetre. Com bé va dir el Xavier Pedrals poc abans de jubilar-se, “un arxiu és una infraestructura d’estat, no hauríem d’estar pidolant tot el dia”. No pidolem, és el nostre dret tenir un arxiu que hi vagi i és el nostre deure anar-hi, berguedans.
“És una necessitat vital tenir un Arxiu Comarcal com cal”
NOU
8 aquí
BERGUEDÀ ONLINE
EL MÉS VIST
Una màquina expenedora de bíblies substituirà el rector de Berga
Rànquing web AGOST aquibergueda.cat
1
Troben un cadàver surant a la Riera de Merlès
2
Dos ferits crítics en un accident a Gironella
3
Mor una dona en una sortida de via al Massís del Pedraforca
el Marc”, explica emocionada Teòfila El rector de Berga, Marc Majà, Delafé, la feligresa més jove de la ciutat, s’en va. Majà, que va arribar a Berga amb només 73 anys i mig. “Encara amb només trenta anys, és una rara avis m’emociono quan penso com el Marc dins de la institució catòlica. El seu perfil ens ha estimat. En ple confinament, quan d’home jove i sense antecedents penals la gent no podia ni sortir a regar l’hort, per pederàstia feien pensar que la seva ell es va passar totes les normes per la era la figura ideal per ampliar la base de sotana per pujar a Queralt a beneir la feligresos a la ciutat, però finalment no comarca. Alabat sia el nostre rector!”. ha estat així. El rector ho ha batallat fins a Des del bisbat, hi havia la l’últim dia. Ha dit missa, ha fet cateintenció de substituir el rector per algun quesi, ha confessat pecats i s’ha inflat mossèn que pogués atendre els quatre a repartir hòsties, però els camins del feligresos, però lamentablement, mentre Senyor són misteriosos i ara el porten a escrivíem aquest article, l’Eustàquia i el Solsona. La marxa deixa tocats els quaBernardo han mort de vells, deixant la tre feligresos quantitat de fidels de que quedaven: la ciutat sota mínims. l’Eustàquia, Donades les circumsDavid el Bernardo, tàncies, el bisbat el COLS la Teòfila i el substituirà aviat per Romualdo. una màquina expene@Berguedaonline “Ningú repartia dora de bíblies, ciris i hòsties com Més notícies a www.berguedaonline.com estampetes.
Busques Busques els els horaris horaris actualitzats actualitzats dels dels autobusos autobusos cap cap aa Barcelona Barcelona oo Manresa? Manresa? Vols Vols saber saber com com desplaçar-te desplaçar-te en en transport transport públic públic per per la la comarca? comarca? Coneixes Coneixes les les diferents diferents rutes rutes de de transport transport la demanda demanda ii com com sol·licitar-ne sol·licitar-ne un un servei? servei? aa la
Troba-ho al nou portal de la mobilitat del Berguedà
CONSELL COMARCAL
L’ENQUESTA Cal regular l’accés de persones al cim del Pedraforca? No 8%
Sí 92%
PRÒXIMA Amb el govern de la CUP, ha millorat la situació del barri vell? Vota a www.aquibergueda.cat
CERCADOR D’ITINERARIS HORARIS ALERTES TRANSPORT A LA DEMANDA
ANC
Polèmica entrada de Llamas al govern
Suspès l’Onze de Setembre
El govern del Consell Comarcal recupera la majoria un any després. L’executiu de Josep Lara ha donat el vistiplau a l’entrada de Pep Llamas, de Bagà Endavant, que assumeix les conselleries de Transició Econòmica i Seguretat Civil. L’entrada de Llamas al Consell va ser polèmica. El regidor formava part de les agrupacions d’electors, que agrupaven les candidatures independents. La suma
L’ANC de Berga ha acordar cancel·lar-lo “per responsabilitat amb la salut pública”. L’ANC prepara 90 punts per manifestar-se el proper Onze de Setembre, però el de Berga no s’hi sumarà per decisió de l’assemblea local.
de tots els vots va donar-los dues conselleries, que les agrupacions van decidir que assumirien Patrocini Canal, d’Avià, i Llamas, de Bagà. Finalment, les agrupacions van ratificar Canal com a consellera pels independents, però van optar per Sílvia Triola, de Sagàs, en lloc de Llamas. Però el regidor de Bagà va desmarcar-se de l’agrupació i va quedar-se amb l’acta de conseller.
Mobilitat Berguedà mobilitat.bergueda.cat i també al mòbil
aquí 9
Climent Cabanas 10 aquĂ
“Amb paciència i comprensió, ens en sortirem” TEXT Marc
Canturri FOTOGRAFIA Ricard Codina
L
a llei li permet jubilar-se a finals d’aquest curs, però encara no té clar quan ho farà. Li apassiona fer classes i assegura que ara, després de més de tres dècades impartint-ne, li costa recordar un dilluns que hagi volgut convertir en divendres. A Climent Cabanas, la son mai no li ha arribat a les orelles. L’empenta que ha tingut sempre el va portar a entomar el repte de ser l’únic professor de matemàtiques de l’institut municipal de Navàs amb només 25 anys, i a treure’s les oposicions al cap de cinc anys, tot i haver fet carrera de geòleg. Va ser un dels millors de la seva fornada, i des de llavors no s’ha mogut de l’IES Guillem de Berguedà. Per davant li han passat milers d’alumnes i en guarda anècdotes a cabassos, però mai s’hauria imaginat que acabaria un dels seus últims cursos confinat ni que començaria el següent amb la incertesa de continuar patint una pandèmia mundial. Et preocupa aquest nou curs? L’any passat ja va ser una bomba. Tornàvem d’esquiar i el cap d’estudis ens va dir que, quan arribéssim a l’institut, agaféssim tot el que necessitàvem, perquè no sabíem quan podríem tornar-hi. Però ens en vam sortir. La prova és a les notes de selectivitat. He vist alumnes amb un 10 a matemàtiques. Si ets capaç de treure un 10 en aquestes condicions, que vingui el que hagi de venir. Ei, i ara estem més preparats, eh? Sí? Home, i tant! Qui m’havia de dir a mi que acabaria saludant als alumnes a través d’una pantalla, des de casa? No ho sabia fer i n’he après. Potser hi haurà grups confinats, perquè hi ha situacions difícils de controlar, però no tinc cap dubte que ens en sortirem. L’única via és agafar-s’hi bé, tenir paciència i sobretot molta comprensió amb els alumnes. Els alumnes tornaran a l’escola o l’institut després de més de mig any... Sí, i hem de tenir en compte que molts ho han passat molt malament aquests mesos de confinament a casa. N’hi ha que no disposaven de les eines informàtiques que necessitaven per fer la feina, i hi ha situacions domèstiques realment complicades. La gran sort que han tingut és que això és Berga i que poden treure el cap per la finestra. I tu, tens ganes de tornar? Moltes. Sempre n’he tingut. Ser professor és una feina que, si t’agrada, t’hi dediques tota la vida. Però, si no t’agrada, val més que pleguis perquè ho passaràs molt malament. Tan malament? I tant. Cada dia t’has de posar davant alumnes de 14, 15 o 16 anys. Tu estàs explicant una matèria, però sense adonar-te’n n’estàs explicant moltes més. A classe, ensenyes, però també comentes, debats... I per fer-ho has de ser bon comunicador i sobretot tenir molta empatia. Davant hi tens gent molt diversa i et trobes situacions molt dures. Com ara? La diversitat que hi ha a la societat també te la trobes en una aula. Jo no puc ensenyar el teorema de Pitàgores a un alumne que el que necessita és que li demani que va fer ahir a la tarda. Però la teva feina és ensenyar-li el teorema, no? Ensenyar el teorema és una de les meves tasques. Però també he de saber escoltar. Hi ha alumnes que necessiten que algú ho faci, perquè hi ha famílies que es cuiden de fer-ho, però d’altres que no tant. Se n’aprèn, de gestionar aquestes situacions? Sí, però no et pensis. Hi ha coses que no es poden aprendre. El futur és la gent jove. Les noves fornades de mestres ens passen la mà per la cara en moltes coses. Hi ha una diferència generacional, i es nota. Jo,
per exemple, on em sento més còmode és amb la gent de batxillerat. Per què? Perquè és on realment veig créixer l’alumne. El segon curs és fantàstic perquè l’alumne s’ha espavilat després d’un primer any difícil i comença a entendre que tot el que s’explica a classe té una aplicació fora de l’aula. Arriba un moment, sovint és a segon, que se t’obre el món i veus que les fórmules van més enllà. Primer de batxillerat és més complicat, és un any de garrotades per a molts, però això també és culpa del sistema. El sistema? Sí. L’oferta de cicles formatius a Berga és penosa. Els que hi ha són molt bons, però no cobreixen totes les branques que caldria. I això porta molts alumnes a provar el batxillerat. Què vol dir provar? O vols estudiar o no vols! El problema és que a l’ESO el nivell d’exigència és molt baix: tothom Entre les qui vol tenir el títol el té. I si no el té, és perquè no li ha donat la gana de tenir-lo. aules i la I a batxillerat el nivell creix de cop. muntanya Sí, però és que a batxillerat no ens ho podem permetre. Per això a mi sempre m’ha agradat El Climent ha ser molt exigent amb els alumnes. Crec que els estat sempre molt és bo que jo ho sigui perquè, més endavant, lligat a l’esport. ho hauran de ser molt amb ells mateixos. Primer, a la bici de Què és el que més t’agrada de ser mestre? muntanya i, ara, El contacte amb els alumnes. Veure’ls pel cardes de fa 15 anys, rer i que et saludin és reconfortant. Compte! a córrer. L’ajuda També n’hi ha que et giren la cara o et diuen a desconnectar malparit... [Riu] Però és part de la feina. de la feina i, fins Ha canviat molt l’ensenyament en aquests i tot, a resoldre trenta anys? problemes: “Hi ha Molt. De fet, hi va haver un moment en què dies que he arribat sempre dic que ens van canviar la feina: l’arride córrer amb la bada de l’ESO. I just en aquell moment vaig feina feta”. passar a ser cap d’estudis... [Sospira] Tela! Per parts. Com va canviar l’ensenyament? Explica que Home, de cop l’ensenyament era obligatori un dia va anar fins als 16. Abans, als 14, la gent podia plegar corrent fins a d’estudiar i anar-se’n a treballar... Esclar que Avià i l’endemà va també hi havia molta més feina que ara. Però haver de baixar imagina’t aquell moment, com li dius a un les escales de cul noi que donava per fet que als 14 se n’aniria a perquè no s’aguantreballar que al final s’ha de quedar a l’institut tava dret. Però va fins als 16? Va ser molt complicat. descobrir una via I tu, com a cap d’estudis. d’escapament. Vist amb perspectiva m’ho vaig passar bé, però hi va haver moments molt durs. Hi havia Gràcies a l’esgent molt complicada, i jo els entenia. Fora hi port s’ha retrobat tenien feina, però no podien agafar-la. Recoramb exalumnes. do dos alumnes que una tarda van haver de “Una vegada vam venir a l’institut castigats... Tenia unes taules quedar per córrer per muntar i els vaig dir que ho fessin. I van amb uns quants i, ser els tios més feliços del món. El que volien de cop, un em mira era fer això, i no estar-se sis hores cada dia a i em diu: ‘Ostres, classe. Ara perquè ja ens hi hem acostumat, Climent, sembla però en aquells moments va ser un trencaque ens portis ment social molt bèstia. d’excursió’. Tenia Va ser positiu el canvi? raó: a tots els Jo penso que sí. Com més anys d’ensenyament, havia fet classe”. més preparats estem per anar a treballar.
aquí 11
BERGA
LA CUP va demanar inspeccions a la casa del barri vell que aquest agost ha perdut part de la façana a causa d’un esfondrament. Ho va fer l’exregidor Oriol Camps el maig del 2012 (aleshores a l’oposició), a través d’unes instàncies on reclamava al govern de CiU que inspeccionés una trentena de pisos buits en mal estat, al casc antic de Berga. L’Aquí Berguedà ha recuperat el document, que desgrana amb detall els problemes de tots els immobles i també es fixa en la casa del carrer del Carme, número 8. És la que es va esfondrar parcialment aquest agost, malgrat que els Bombers, per error, apuntaven que l’esfondrament era al número 9. Després de recuperar el document, l’Aquí Berguedà s’ha posat en contacte amb els veïns, que han confirmat 12 aquí
Oposició La CUP volia que Gendrau encarrilés el problema Mal estat Un estudi de la CUP ja alertava de fissures a la façana
que l’estudi és el resultat de nombroses visites del regidor Camps i el veïnat.
Humitat i fissures
En l’anàlisi de la casa esfondrada, la CUP advertia de diversos elements en mal estat: “elements solts al balcó del segon pis”, “indicis d’humitat als sostres del segon pis”, “arrebossat del coronament de façana en mal estat” o “fissura vertical a la façana”. També hi adjuntava fotos fetes des de l’exterior del pis i exigia als serveis tècnics de l’Ajuntament inspeccionar l’edifici. Camps va presentar les instàncies i va plantejar el problema al ple municipal. En aquella sessió, el regidor de la CUP retreia que havien passat 15 anys i 4 alcaldes sense fer res per evitar la degradació dels habitatges. I és que el
problema remunta a principis de segle i té a veure amb l’especulació urbanística. Les cases, ja en mal estat, van ser comprades per diverses empreses per arranjar-les superficialment i reconvertir-les en habitatges per vendre-les a preus molt més alts. Al cap d’uns anys, les empreses van fer fallida i els habitatges van anar a parar en mans de bancs. I així s’ha arribat a la degradació i abandonament actual. El 2012, Camps admetia que “no és fàcil ni podem assegurar que sigui ràpid”, però assegurava que “és un tema que s’ha de posar en vies de solució”. En aquest sentit, l’aleshores regidor a l’oposició demanava a Juli Gendrau que encarés el problema: “No li demano que sigui l’alcalde que ho solucioni, però almenys que ho encarrili”. Gendrau no hi va
PERÒ NO HI HA FET RES DES QUE GOVERNA
GUILLEM CAMPS
LA CUP VA DENUNCIAR L’ESTAT DE L’EDIFICI ESFONDRAT QUAN ERA A L’OPOSICIÓ
BERGA
El govern defensa que ha emès diverses ordres per forçar que la propietat afronti el problema, però ha topat amb el silenci
Els plats trencats L’Ajuntament haurà de pagar una primera demolició a l’edifici esfondrat al carrer del Carme. Ho farà de forma subsidiària, perquè la propietat no se’n fa càrrec, malgrat la constant degradació de l’immoble. De fet, l’Ajuntament ja ha assumit el cost del desallotjament de part del veïnat de la zona, que s’ha hagut de reallotjar a l’alberg i l’Hotel Berga Park. La idea de l’Ajuntament és fer “una primera demolició ràpida”. La demolició no suposarà l’enderrocament complet de l’habitatge, sinó una primera actuació que permeti reobrir el trànsit de forma segura i que la gent hi pugui tornar a viure. En paral·lel, s’ha encarregat un estudi a la Diputació per poder prioritzar què cal fer primer al barri vell. El consistori dona per fet que la propietat no pagarà i assegura que serà l’administració qui haurà d’avançar els diners, sense saber quan els recuperarà.
fer res, però la CUP -que governa des del 2015-, tampoc ha aconseguit evitar l’esfondrament. L’actual regidor d’Urbanisme, Aleix Serra, assegura que s’han fet diverses ordres d’execució per forçar que els propietaris de les cases fantasma del barri vell assumeixin les seves responsabilitats i afrontin els costs de les actuacions. En la majoria de casos, la resposta ha estat el silenci de la propietat, que sol ser una entitat bancària que ha passat a ser el titular dels immobles després de la fallida dels promotors. Això fa que l’Ajuntament hagi d’acabar assumint de manera subsidiària les despeses, quan passen desastres com el d’aquest agost al carrer del Carme. I res fa pensar que el procés canviï. Marc Canturri
aquí 13
NOU FORN que abaixa la persiana al barri vell de Berga. És el Forn de l’Hospital, a la plaça Doctor Saló. L’establiment va tancar quan va esclatar la pandèmia i la Panificadora de Berga (Pabevsa) ha decidit prescindir-ne. La decisió és irrevocable i, de fet, l’espai deixarà de ser de Pabevsa en les properes setmanes, segons han confirmat fonts de l’empresa a l’Aquí Berguedà. Les mateixes fonts expliquen que el tancament no va lligat a cap acomiadament. La persona que portava el Forn de l’Hospital seguirà treballant per la Panificadora, però en una altra botiga. El motiu és la massificació de forns a la ciutat, sumada a la crisi generada per la pandèmia. A Berga, la panificadora hi té 10 forns, i a banda hi ha una desena d’empreses més que fan pa i el venen a la ciutat. Tot això, en un escenari on cada vegada més clients opten per comprar el pa al supermercat.
Segon tancament en dos anys
L’adeu de l’establiment, sumat al tancament del Santa Anna fa dos
14 aquí
@PERQUEVULL (TWITTER)
BERGA
BARRI VELL (QUASI) SENSE PA
Massa oferta Pabevsa diu que hi ha molts forns i cada cop menys clients
anys, deixa una part del barri vell sense els dos forns que tenia més a prop. Encara hi queda la Lionesa (al capdavall del carrer Major) i Can Curtichs (a les voltes de la plaça Viladomat). Però el veïnat lamenta que el tancament allunya els forns de la gent gran que viu al barri, i això els pot suposar un problema. Fonts de l’empresa asseguren que són “els primers interessats en mantenir tots els forns oberts i, a poder ser, obrir-ne de nous”. Però perquè això passi, cal que hi hagi una demanda suficient per mantenir-los, i al Forn de l’Hospital això feia temps que no passava.
BERGA
El procés per substituir el fins ara arxiver, que s’ha jubilat, ha quedat desert i l’arxiu no pot obrir al públic fins que hi hagi relleu
ARXIU TANCAT L’ARXIU COMARCAL s’ha vist obligat a tancar de cara al públic, segons va avançar el diari Regió7 i han confirmat a l’Aquí Berguedà fonts del Departament de Cultura. El fins ara director, Xavier Pedrals, s’ha jubilat, després d’estar al capdavant del servei des del 1987. El Departament de Cultura i l’Ajuntament de Berga van ser informats de la jubilació de Pedrals durant el confinament i la Generalitat va iniciar els tràmits per trobar-li substitut. Però la primera convocatòria ha quedat deserta i l’arxiu s’ha vist obligat a tancar les visites i consultes al públic, ja que la normativa impedeix fer-les si no
hi ha un arxiver amb la titulació pertinent al capdavant. Fonts de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural han reconegut que el fet que la primera convocatòria per substituir Pedrals hagi quedat deserta fa que s’allargui el procés per trobar-li un relleu. El Departament de Cultura ja està tramitant una segona fase de selecció i preveu que, en un mes, la plaça pugui quedar coberta i, per tant, que l’arxiu pugui tornar a obrir al públic. Mentrestant, l’arxiu segueix treballant de portes endins. És a dir, dona servei de préstec a administracions públiques, notaries,
FINAL D’ETAPA Xavier Pedrals es jubila després de 33 anys Als 63 anys, l’arxiver es jubila per “disposar de més hores per a la vida personal”. Pedrals s’ha ocupat de l’arxiu de Berga des de l’any 1987. Ha escrit més de 500 articles, i assegura que, en part, li sap greu, perquè deixa coses començades que no pot acabar: “Suposo que li passa a tothom”, diu en una entrevista a Regió7. Llicenciat en Història a principis dels 80, Pedrals ha exercit de mestre i ha format part de diferents entitats de la comarca. Fill de Bagà, sempre ha estat estretament vinculat a la Fia Faia.
jutjats, registres, etc. És més, les mateixes fonts de la Generalitat han assegurat que treballen en un sistema que permeti donar cita prèvia a la ciutadania i complir la llei, malgrat l’absència provisional d’un arxiver titulat.
Feina portes endins
La plaça d’arxiver comarcal del Berguedà forma part del cos de funcionaris de la Generalitat, i per tant ha de ser aquesta administració qui faci els tràmits per cobrir-la. Ara bé, a banda del director, a l’arxiu hi treballa una tècnica que l’Ajuntament i el Consell Comarcal paguen a mitges, i diverses persones contractades de manera temporal per l’Ajuntament a través de plans d’ocupació. La regidora de Cultura de Berga, Roser Valverde, entén que “la normativa és la normativa”, però confia que la Generalitat solucioni “el més aviat possible” l’atzucac. L’arxiu comarcal va haver de tancar per l’esclat de la pandèmia. Quan va poder reprendre l’activitat va passar a funcionar amb cita prèvia. Per tant, l’equipament fa més de mig any que no pot fer la seva activitat habitual i no podrà fer-ho fins l’octubre.
aquí 15
BERGA
LA TEMPORADA DE BOLETS és a dos carrers i -aquesta tardor sí- pinta molt bé pel Berguedà. L’estiu ha estat fresc i plujós, i això treu pressió a la tardor. Els darrers anys, els boletaires havien de confiar en les pluges de setembre per salvar la temporada, després d’estius extremadament secs que pintaven una tardor pansida als boscos de la comarca. La conseqüència principal era que l’inici de la temporada s’endarreria fins a finals d’octubre. Aquest any, en canvi, l’escenari ha fet un gir de 180 graus. L’expert en bolets i boscos Marc Estévez Casabosch confia que les primeres grans florades de bolets als boscos del Berguedà arribin a finals de setembre. De fet, la comarca és una de les poques zones on des de l’estiu hi ha moviment micològic. “Si la meteorologia és mínimament favorable, pot ser una gran tardor de bolets”, assegura Estévez Casabosch a l’Aquí Berguedà. Aquest “mínimament favorable” vol dir que hi hagi algun ruixat puntual que regui els boscos i que no hi hagi gaire oscil·lació tèrmica. “Els bolets volen estabilitat”, constata l’expert.
La calor, la gran amenaça
El principal maldecap pels boletaires aquest estiu han estat les onades de calor. L’estiu ha estat fresc i humit però els pics de calor han fet trontollar la temporada per moments. De fet, encara ara fan patir, tot i que és poc probable que es repeteixin els episodis de mig estiu. Els setembres solen ser força més frescos que els juliols i els agosts i, si la tendència es manté, la temporada de bolets està més que encarrilada. 16 aquí
MOLTS BOLETS Les pluges i la frescor d’aquest estiu deixen més que encarrilada una temporada de bolets, que podria començar aquest setembre
BERGA
La Penya Boletaire ha suspès el concurs de Puigventós perquè vol evitar les aglomeracions
I POCA FESTA
LA PENYA BOLETAIRE DE BERGA ha suspès el concurs de boletaires de Puigventós pel coronavirus. Els organitzadors entenen que, tot i que la pandèmia no impedeix a les persones anar a buscar bolets, el concurs seria “un punt on es concentrarien moltes persones” i insisteixen que “el que toca és evitar aglomeracions”. Tampoc hi haurà falla al passeig de la Pau de Berga. De fet, al maig, la Penya ja va decidir no començar a construir la falla, com feia cada any, en veure que la pandèmia dibuixava un escenari molt incert de cara a la tardor. “El temps ens ha demostrat que va ser una decisió encertada; la gràcia de la falla, més enllà de col·locar-la al mig del passeig de la Pau, és que molta gent vagi a veure com crema, i això ara considerem que no toca”, ha explicat a l’Aquí Berguedà el president de l’entitat, Ramon Minoves. A banda, Minoves ha explicat que la festa es finançava a través de tres eixos: l’aportació pública (de les administracions), les col·laboracions i els diners que s’aconseguien fer amb l’esmorzar a Puigventós. “Aquest any no podem fer activitats per finançar la festa, i això també és un problema. La pandèmia ens ha tocat fort”, ha reconegut el president.
aquí 17
RICARD CODINA
BAIX BERGUEDÀ
GIRONELLA
L’estació d’autobusos arribarà l’any que ve GIRONELLA està encaminada a convertir-se en el primer municipi del Berguedà amb estació d’atuobusos. La comissió territorial d’urbanisme de la Catalunya central ja ha aprovat definitivament la modificació del planejament municipal per construir un dels grans projectes d’aquest mandat al municipi. Ara només falta que el consistori inclogui algunes modificacions tècniques perquè el projecte pugui tirar endavant.
Cap edifici més a la zona
L’alcalde del municipi, David Font, ha explicat a l’Aquí Berguedà que només s’ha de presentar un text en què s’asseguri que en aquesta zona no s’hi construeixen més edificis. Això sí, el nou equipament no impedirà la continuitat de l’itinerari de vianants de l’Avinguda de Catalunya. Font espera que es pugui portar a aprovació en el ple del mes de setembre “si els tràmits van ràpids”. La infraestructura s’edificarà en un total de 1.502 metres quadrats de sòl. El consistori va haver de modi18 aquí
L’Ajuntament confia que les obres es licitin abans que acabi l’any perquè l’estació sigui una realitat al llarg del 2021
ficar el planejament urbanístic i qualificar la superfície afectada com equipaments per tal que la proposta fos acceptada pel Departament de Territori i Sostenibilitat. En el passat ple municipal del mes de juliol ja es va aprovar la cessió gratuïta cap a la Generalitat dels poc més de 1.500 metres quadrats de sòl. D’aquesta manera, serà la pròpia administració catalana la que assumirà la construcció i el seu cost total, que s’estima al voltant dels 700.000 euros.
Ben valorada per ser cèntrica
La Comissió d’urbanisme de la Generalitat valora la centralitat de la ubicació de la nova estació, en una gran peça d’espais lliures i equipaments, i la millora que comportarà per a la mobilitat ciutadana. Segons Font, les licitacions es podrien iniciar al mes de setmbre i l’edificació definitiva seria una realitat el proper any 2021. Amb aquesta construcció, el Berguedà deixarà de ser l’única comarca de Catalunya sense cap estació d’autobusos.
Vistiplau La Generalitat valora que sigui una estació molt cèntrica Històrica Serà la primera estació d’autobusos del Berguedà
BAIX
L’agroturisme frega el ple a l’estiu
LES CASES RURALS són un dels pocs punts positius del desconfinament. Han atret més turisme que mai perquè els catalans han preferit moure’s pel país en lloc de desplaçar-se a l’estranger a passar les vacances. Això també ha tingut un contrapunt: l’agroturisme ha hagut d’afrontar moltes cancel·lacions d’última hora per part d’estrangers que, veient les restriccions internacionals, s’han desdit i han decidit suspendre les seves vacances a Catalunya. El turisme intern no ha estat suficient per acabar de cobrir aquestes anul·lacions sobre la botzina. Tot i això, al Berguedà, les xifres de l’agroturisme són de traca. El juliol es va tancar amb més d’un 60% dels allotjaments ocupats, un 20% més que un any enrere. I l’agost s’ha enfilat fins el 85%, respecte el 70% del 2019. Ho ha confirmat a l’Aquí Berguedà el president de l’Associació d’Agroturisme del Berguedà, Oriol Baños, que apunta que “molta gent ve ara perquè després no sap què passarà” i vol aprofitar abans d’un possible confinament o augment de les restriccions.
Inici de setembre complicat
MÉS PLENS QUE NINGÚ La Catalunya interior pren el protagonisme al litoral
GEMMA ALEMAN/ACN
Aquest estiu atípic ha invertit la fotografia del turisme a Catalunya. El litoral, acostumat a estar al límit, ha passat un estiu de mínims per la caiguda en picat del turisme internacional. En canvi, l’interior ha batut rècords. El litoral segueix sent el punt on es concentren més turistes, perquè hi ha més allotjaments, però molts han quedat buits.
De fet, aquest inici de setembre ja deixa entreveure com impacten les restriccions al sector de l’agroturisme. La prohibició de reunions de més de 10 persones fins la tornada a l’escola ha colpejat amb duresa les cases rurals que es lloguen de manera íntegra i que estan pensades per grups grans. “Aquests quinze dies estan sent durs per aquestes cases, però ens han assegurat que només seran aquests quinze dies, i hi hem de creure. Si no, l’impacte pot ser molt gran”, ha dit Baños.
Satisfacció als càmpings
En el cas dels càmpings també hi ha satisfacció. Joan Montanyà, president de l’Associació de Càmpings del Berguedà, subratlla com enguany “el client busca més que mai els espais oberts, gaudir de la natura i no haver de patir”. L’ocupació als 12 càmpings que formen part del col·lectiu ha rondat el 80%. La intenció de pràcticament tots, diu Montanyà, era no superar aquest aforament. “Podríem,
Més reserves L’ocupació en cases rurals s’ha enfilat per sobre del 80% Incertesa Molta gent fa les reserves ara perquè “no sap què passarà”
però volem que el client se senti segur”, assenyala. També al Berga Resort, a la capital del Berguedà, se situen a aquestes alçades de l’estiu al 80%. La seva responsable, Marta Barniol, explica que, malgrat els canvis d’última hora que venen des de l’estranger, enguany s’està reservant molt d’un dia per l’altre, i això ha ajudat a salvar els mobles.
Un lloc on confinar-se
Durant la desescalada, els càmpings del Berguedà ja es van erigir com el lloc on moltes famílies van decidir aïllar-se. El Berga Resort va ser un dels primers de la Catalunya Central que va recuperar l’activitat amb l’entrada del territori a la fase 1 de la desescalada. En pocs dies, una trentena de famílies s’hi van confinar perquè, malgrat tenir moltes limitacions per sortir, els permetia viure les restriccions en plena natura. “És com estar en un altre planeta”, deia Estrella Sequera, veïna de Palau-solità i Plegamans. Altres reconeixien sentir-se “afortunats” i insistien que ser al càmping “no té punt de comparació” amb passar un confinament en un pis. Marc Canturri
aquí 19
BAIX
PUIG-REIG
TERRA DE VINYES?
L’ELABORACIÓ DEL VI no ha estat un dels punts forts del Berguedà en els darrers temps, però sí que ho havia estat fa més de 100 anys. La crisi de la fil·loxera de finals del segle XIX va afectar bona part del cultiu de vinyes d’arreu d’Europa, i també va arribar al Berguedà. Com que en aquella època era un producte de primera necessitat i no hi havia l’intercanvi comercial dels temps actuals, la producció del vi era fonamental.
De la Sagrada Família al cep
A diferència d’altres zones de Catalunya, on la tradició ha mantingut una certa importància, al Berguedà ha quedat molt difuminada. Les condicions orogràfiques i meteorològiques, amb un territori més aviat feréstec i un clima fred, tampoc han estat propícies, especialment a l’Alt Berguedà. No obstant, això no impedeix que a la comarca existeixi alguna proposta ambiciosa en aquest sentit i amb un horitzó no gaire 20 aquí
llunyà de poder comercialitzar el vi. El viticultor de Puig-reig Ramon Espel —més conegut per la seva tasca com a cap d’obres de la Sagrada Família— ja fa cinc anys que es dedica al conreu de vinyes juntament amb un altre soci, i espera poder comercialitzar el primer vi en la verema de l’any que ve. “La previsió és que a la primavera del 2022 surtin les primeres 2.000 ampolles”, afirma. Enguany, però, la plaga del míldiu, que ha afectat de manera general a les vinyes de tot Catalunya, l’ha obligat a avançar la collita al mes de juliol com a acció preventiva per salvar la planta. “La major part de les plagues afecten la fulla del cep, i en molts casos la fan caure. Sense la fulla, la planta no pot fer la fotosíntesi i el cep es pot morir”, comenta Espel. Les condicions meteorològiques dels últims mesos, amb altes temperatures i pluges força continuades i abundants, han afavorit la propagació del fong.
BAIX
El cap d’obres de la Sagrada Família, Ramon Espel, llançarà el 2022 les primeres 2.000 ampolles de vi fet a Puigreig
Espel calcula que la supervivència del seu cep és de més d’un 97%, una dada que considera un “èxit”. A més, destaca que les seves vinyes, situades al terme municipal de Puig-reig, s’encaminen cap al cultiu ecològic. “Se sulfata el just i necessari perquè és un verí, i s’utilitzen els fems d’ovella com a adob”. El conreu combina varietats autòctones, de la DO Pla de Bages, com el sumoll i el picapoll, amb altres d’internacionals com el chardonnay, el cabernet sauvignon i el merlot. “A part de mantenir varietats d’aquí, penso que també és interessant que una persona que sempre ha begut cabernet sauvignon pugui beure la mateixa varietat però feta a casa”, explica Espel.
Àmfores d’argila
Una altra de les característiques del projecte és la criança en les àmfores d’argila. “L’objectiu és que, sense malmetre el vi, l’àmfora tingui el 50% de l’argila de la pròpia vinya. Intentem tancar al màxim tot un cercle relacio-
nat amb la terra”, assenyala el viticultor, que compta amb un celler tradicional i familiar que data del 1930. D’altra banda, Ramon Espel reivindica que el vi d’alçada cada cop tindrà més futur a causa del canvi climàtic. De fet, aquest conreu de vinyes, situat a uns 500 metres d’altitud sobre el nivell del mar, no es pot considerar, ni de bon tros, extraordinari per la seva altitud. En aquest sentit, sí que cal destacar la plantació de vinyes de la Bauma de les Deveses, a prop de Sant Júlia de Cerdanyola, situada molt més amunt, a més de 1.000 metres d’altitud. En relació amb el factor meteorològic, el viticultor destaca que en zones del sud de Catalunya, amb molta calor i una pluviometria escassa, “la planta ja comença a tenir problemes”. Diu que un cep necessita, com a mínim, uns 350 ml d’aigua a l’any, mentre que al Berguedà aproximadament es duplica aquest registre.
Fins i tot, Espel destaca que les condicions meteorològiques del Berguedà són força semblants a les de grans vinyes franceses i opina que “a mesura que passin els anys el Berguedà potser tindrà unes característiques que seran més preuades que d’altres”,
Una DO Berguedà
El mateix Espel reconeix que cada cop hi ha gent més engrescada a la comarca, però dubta sobre la viabilitat d’una hipotètica DO Berguedà ja que considera que, “un cop hi ets, s’han de complir molts requisits i no et dona llibertat en les varietats que pots plantar i en el reg de les vinyes”. “He parlat amb petits productors i m’han comentat que la DO els encotilla en la manera de treballar”, assenyala el viticultor, que igualment reconeix que comercialment pot comportar efectes positius. Guilem Camps
aquí 21
ALT BERGUEDÀ
La C-16 haurà d’esperar (més) NOU ENDARRERIMENT en les obres a la nova C-16 entre Berga i Bagà. El Departament de Territori i Sostenibilitat no podrà contestar les al·legacions fins a finals de novembre, com a mínim. Això ensorra els plans que el govern tenia a principis d’any, quan preveia licitar el flamant tercer carril reversible durant el 2020 i començar les obres el darrer trimestre de l’any. A finals d’any no es començaran les obres perquè ni tan sols s’haurà llançat el concurs per trobar l’empresa encarregada de fer-les. La pandèmia ha dilatat les fases, però ara el principal argument del Departament de Territori per justificar l’endarreriment és la burocràcia. La Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat ha explicat a l’Aquí Berguedà que s’ha vist obligada a treure a exposició pública dos annexes nous que no van ser inclosos en el tràmit inicial perquè aleshores no existia ni la llei del canvi climàtic ni la llei d’espais agraris. Amb aquestes dues lleis a la mà, el Departament ha hagut de 22 aquí
El govern no podrà contestar les al·legacions fins a finals de novembre, com a mínim, i queda en el mateix punt que fa un any
treure a informació pública dos punts del projecte que valoren el seu encaix a les noves normatives. A efectes pràctics, això endarrereix les respostes a les al·legacions fins, com a mínim, a finals d’any. Fonts del Departament de Territori expliquen que fins que no acabi el període d’exposició pública dels dos annexes [el termini conclou el 18 de novembre] no es poden respondre les al·legacions ni trametre a valoració d’impacte ambiental tot el projecte.
A la mateixa casella
En el millor dels casos, a finals d’any el govern haurà començat a respondre al·legacions. La més coneguda és al pas de la carretera per Berga, on es va proposar que la carretera quedés soterrada per reduir l’impacte mediambiental. En definitiva, a mitjans de desembre el govern estarà en una situació pràcticament idèntica a la de fa un any: acabant d’estudiar al·legacions per incorporar-ne al projecte i poder iniciar les obres l’any següent.
Pandèmia El coronavirus ha dilatat les fases; els tràmits, també Expectativa El govern volia començar les obres a finals d’aquest 2020
ACN
ALT
CERCS
INCINERADORA AJORNADA I SENSE DATA El govern tomba el projecte per temes urbanístics però la Plataforma opositora alerta que pot reflotar
S’ATURA EL PROJECTE de la incineradora que es vol alçar a la central tèrmica de Cercs. El departament de Territori ha tombat la iniciativa per “incompatibilitat urbanística”. En una roda de premsa, el conseller, Damià Calvet, va explicar que els terrenys on es pretén alçar la incineradora “no són susceptibles de llicència urbanística directa” i que primer “caldria un pla de millora urbana que concretés les condicions de parcel·lació, edificació i ús d’acord amb el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Cercs”. El president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara, considera que la decisió recull “la voluntat de tot un territori”, ja que la incineradora, diu, “no encaixava gens amb la comarca“,
Alerten que el projecte pot reactivar-se
La Plataforma antiincineradora alerta que el projecte pot “reflotar”, malgrat la negativa del govern. Asseguren que si es fa una nova ordenació urbanística hi hauria possibilitats de reactivar el projecte. Per tot plegat, insisteixen que cal treballar perquè “cap projecte d’aquestes característiques es pugui fer en aquest espai”, segons la portaveu de la plataforma, Martina Marcet. Isaac Lozano, un altre integrant de la Plataforma i regidor de l’oposició a Cercs, ha deixat clar que “no s’ha aprovat, no pas perquè no interessi, sinó perquè va haver-hi un error de forma a l’hora de donar la llicència”. I afegeix que “si no hi hagués hagut aquest error de forma, aquest projecte ara mateix podria estar tirant endavant”.
aquí 23
ALT
ESTIU DESCONTROLAT a les zones de bany del Berguedà. La prohibició total només s’ha produït a la riera de Merlès, però la mesura ha afectat colateralment la resta d’espais on banyar-se, que durant tot l’estiu han engollit la gent que no podia anar a la riera.
Pedret: gent i deixalles
Una d’aquestes zones és Pedret. Forma part del terme municipal de Cercs, però l’accés principal és des de Berga. Això ha fet que els dos ajuntaments s’hagin repartit la feina a l’hora de gestionar l’estiu a la zona. Hi havia un doble problema: la massificació i l’abocament de residus. El primer conflicte provocava que s’acumulessin molts cotxes al capdavall del camí cap a Pedret, a tocar de l’emblemàtic pont, i això complicava l’arribada dels serveis d’emergències, en cas de ser necessaris. Per combatre-ho, l’Ajuntament de Berga va prohibir l’accés a Pedret en cotxe en caps de setmana i, segons ha explicat a l’Aquí Berguedà el regidor de Medi Ambient, Eloi Escútia, la mesura ha tingut l’efecte desitjat. El problema de les deixalles el va abordar l’Ajuntament de Cercs. Molts usuaris de Pedret deixaven la seva brossa a l’aire lliure, davant l’absència de contenidors a la via pública des de la implantació del porta a porta. Per acabar amb els abocaments, Cercs va posar un contenidor a la zona, una mesura que l’Ajuntament de Berga no comparteix. “Creiem que no és la manera, però és part del seu terme municipal i ho respectem, tot i que nosaltres hauríem apostat per fer pedagogia”, opina Escútia. El regidor defensa que en altres punts com la Font Negra “també s’hi produeixen abocaments, però amb el pas de les setmanes s’han anat reduint”.
SOS dels pobles de la Baells
Però el principal punt de bany massificat no és ni Pedret ni la Font Negra, sinó el pantà de la Baells. Des de Vilada, l’alcalde, Quim Espelt, alerta que és “incontrolable” amb la normativa vigent i insisteix en la necessitat d’un pla d’usos que reguli quines activitats es poden fer al pantà i de quina manera. Aquest pla 24 aquí
MASSIFICATS
GUILLEM CAMPS
ALT
A L’ERA COVID
La prohibició de bany a la riera de Merlès ha atapeït encara més altres zones on poder-se remullar, com Pedret o el pantà de la Baells
Pla comarcal Els municipis reclamen una normativa igual a tot arreu Horror L’alcalde de Vilada diu que no suportaran més estius així
també ha de dotar els municipis de més eines per controlar l’accés a la zona. “Aquest estiu ha estat un horror: fa setmanes que comptem els dies perquè s’acabi. Un altre estiu així no el suportarem, i pot acabar passant una desgràcia”, assegura Espelt. Hi ha zones que acumulen fins a 200 cotxes cada dia. L’alcalde de Vilada també constata que la prohibició de bany a la riera de Merlès ha estat una mala notícia per al pantà. Considera que cal una regulació comarcal per tal que les normatives siguin uniformes, independentment del lloc on s’apliquin. És a dir, clama per una llei que sigui igual a la riera, a Pedret i a la Baells.
Embussos als Empedrats
L’auge de visitants també s’ha notat al Parc Natural del CadíMoixeró. El Grup de Defensa de la Natura critica que ni els ajuntaments afectats ni el Parc estan fent res per evitar-ho en zones com Els Empedrats. Demanen que es restringeixi l’accés de vehicles en aquests punts. De fet, el propi Parc reconeix que el principal problema de la massificació no són les persones, sinó els cotxes. I aquí el problema va més enllà del bany en època de calor i pot allargar-se també durant la tardor.
aquí 25
QUERALT GILIBETS
ENTRE RIVALS
CASSERRES
CASSERRES CANVIA el camp de sorra per un de gespa natural. Està previst que les obres acabin a finals de novembre. En principi, si la Covid-19 ho permet, la temporada començarà i les obres no estaran acabades. Per això, s’ha acordat amb la federació que els primers partits es juguin en camp contrari i es recuperin a la segona volta. Segons diu Ramon Riu, regidor d’Esports, “un any abans de començar les eleccions vam tenir reunió amb els del futbol i van dir que plegaven per les males condicions del camp i va ser llavors quan es va mirar de can26 aquí
ADEU A LA SORRA viar-lo”. Inicialment es van fer dues propostes; gespa natural o artificial, però l’ultima opció s’ha acabat descartant. Les obres costen 115 mil euros, que es pagaran gràcies a una ajuda rebuda de la Generalitat de Catalunya i amb un crèdit. L’escola Princesa Làscaris també podrà fer ús del camp, ja que es vol intentar formar un equip de futbol de nens petits i un altre equip d’adolescents que puguin pujar al primer equip.
Tercera, entre cella i cella
El camp de gespa natural vol servir per ajudar l’equip de futbol a
El club va dir que plegava per culpa del camp i això va empènyer l’Ajuntament a canviar-lo
assolir el seu objectiu de pujar a Tercera Catalana. A part també suposarà una diferència en comparació a altres camps com els de Gironella, Puig-Reig, Berga o Guardiola, que són de gespa artificial. L’únic camp de gespa natural de la comarca és el de Sant Jordi, ja que el d’Avià és de gespa híbrida. Amb la renovació del camp de Casserres, a la comarca quedaran tres camps de sorra en actiu: Olvan, Montmajor i Vilada, a banda del de Cal Rosal, que ara està inactiu. Queralt Gilibets
CF DAMM
ENTRE RIVALS
L’ASCENSOR
Sara LOEHR La triatleta del JAB ha destacat al campionat d’Espanya de triatló, acabant sisena a la general femenina absoluta. Ariadna Arisó, també del JAB, va ser 40a i apunta maneres.
Marc CANTURRI
La pilot de motos de Gironella ha pogut demostrar el seu alt nivell al campionat del món de Superbikes. Va remuntar 15 posicions per acabar 20a al gran premi de Portimao.
LA FRASE
“És un moment històric: després de 60 anys, ja tocava tenir un himne”
@MarcCanturri
Coherèn... què?
MARC PONS President de l’Handbol Berga El club estrena aquest setembre el seu himne, composat pel grup Mercado Negro i amb la col·laboració de jugadors i jugadores
N
o toca. Però si els de dalt creuen que toca, és més que discutible que hagi de ser així. Permetre l’inici de les pretemporades en un moment en què el President de la Generalitat demana limitar al màxim el contacte social és una temeritat. Però fer-ho creant aquest nivell de confusió als clubs, és a dir, a la gent que és a primera línia, és pura dinamita. Es queixen els jugadors perquè no entenen que hagin de començar els entrenaments. Es queixen els directius perquè tenen un mar de dubtes que, a dia d’avui, no tenen resposta. Es queixen els aficionats perquè no poden entrar als camps, però els jugadors sí que poden bregar, agafar-se i fins i tot abraçar-se. I es queixen els àrbitres perquè van a xiular amb una mà davant i una altra darrere, sense informació (o amb molt poca) sobre els protocols a seguir durant el partit. L’esport no es pot permetre un any sabàtic i la plana major està fent un esforç per evitar-ho. Però l’esport tampoc es pot permetre més setmanes amb aquesta incertesa. Calen explicacions, cal consens, cal una xarxa que permeti que totes les preguntes tinguin resposta i, sobretot, cal anunciar d’una vegada una planificació que doni garanties als clubs per tornar a la feina. També caldria coherència, però fa temps que l’hem oblidat.
LA IMATGE
Pretemporades a porta tancada L’esport amateur segueix el seu calendari, tot i els rebrots. Al futbol, l’inici de competició es preveu a l’octubre i molts equips ja juguen amistosos. La federació els ho permet, però manté tancats els camps per evitar contagis a la grada. A Berga, els aficionats van mirar-se el debut del primer equip enfilats sobre escales.
Rep les notícies de l’
aquí
BERGUEDÀ
al teu Whatsapp
g
Seràs el primer en saber què passa al Berguedà
Sara SÀNCHEZ
ENVIA la paraula ‘ALTA’ al
93 821 05 62 També pots enviar-nos notícies, fotos, activitats, actes, aquí 27etc.
BFT
sortim
MÚSICA
Les melodies del Berguedà La Berguedana de Folkore Total és l’Indiana Jones de la música i la dansa tradicionals de la comarca. Rebusquen en arxius i amb testimonis els sons i els balls ancestrals del Berguedà i els interpreten en concerts que són alhora una classe d’història i una exhibició artística. Vermut musical: Berguedana de Folklore Total Monestir de Sant Llorenç | GUARDIOLA Diumenge 20 de setembre | 12:30 h Més info: www.aquibergueda.cat/agenda
Tornar el folk al cor del poble
El repte de fer-se vegetarià
Ser vegetarià no és menjar cols i bledes. Del tofu a l’açaí, hi ha un món immens de nova cuina que està en ple creixement per la consciència mediambiental, per la preocupació per la salut i pel respecte als animals. Un curs amb sopar inclòs ho demostra ara a Gironella. Curs tallers: Primers passos al vegetarianisme Centre Mandala. Pl. Església, 4 | GIRONELLA Dissabte 19 de setembre | De 18:30 h a 21 h | 26 € Més info: www.aquibergueda.cat/agenda AQUÍ BERGUEDÀ
El festival Berguedà Folk ha aconseguit sobreviure al coronavirus, a la quarentena i a la por, i se celebrarà, però amb format comprimit. Totes les activitats es faran en un sol dia, dissabte 19 de setembre, i en un únic lloc: la plaça Nova de Puig-reig, al cor del poble, on ja s’havia celebrat el festival fa dotze anys. Fins l’edició passada, es feia a Cal Pons. La Covid-19 ha obligat a suprimir les pernoctacions i fins i tot les dutxes. Però es mantenen els tallers i totes les actuacions es faran en format concert. Com sempre, el festival reuneix una selecció de la millor música i dansa d’arrel tradicional de Catalunya.
CUINA
COMUNICACIÓ
Els 100 de l’Aquí, a Gironella
Berguedà Folk 2020 Plaça Nova | PUIG-REIG Dissabte 19 de setembre Amb els grups Aixopluc, Ballaveu, Bufanúvols, Dijazzònic, Els elements, Flowk, La Portàtil FM, Vegetal Jam i Violífolk.cat Més info: www.aquibergueda.cat/agenda 28 aquí
Després de passar pel Casal Cívic i per la biblioteca Ramon Vinyes i Cluet de Berga, ara l’exposició commemorativa dels 100 números de l’Aquí arriba a Gironella. Totes les portades dels últims nou anys, un repàs per la història recent de la comarca. Aquí 100: Exposició commemorativa Biblioteca | GIRONELLA Fins el 30 de setembre Amb el patrocini de Ballús SA
sortim
L’aparador de bolets
La Pobla de Lillet desconfina els seus capgrossos per portar-los a la fira. Ho farà a finals de setembre en una jornada que ha de servir per donar la benviguda a la temporada de bolets. Al matí hi haurà concurs de boletaires i s’inaugurarà la Fira d’Artesans i Productors que s’allargarà tot el dia, als carrers del poble. A les 12 del migdia hi haurà un concert de Crazy Trio per esperar l’arribada dels boletaires concursants. I a la tarda, se’n farà un altre, a càrrec de Sr. Ramon, per tancar la jornada. 30a Fira del Bolet i del Boletaire LA POBLA DE LILLET Dissabte 26 de setembre | Tot el dia Més info: www.aquibergueda.cat/agenda
La torre mai vista És un dels monuments més destacats del Berguedà. La Torre de l’Amo de Viladomiu Nou és la joia de les antigues colònies industrials. Tothom l’ha vist per fora, senyorial, majestàtica, però dins guarda secrets increïbles de l’arquitectura i del disseny d’interiors d’una època daurada. Visites guiades a la Torre de l’Amo Viladomiu Nou | GIRONELLA Divendres 11, dissabte 12 i diumenge 13 de setembre | 17 h i 18 h | www.entradium.com
aquí 29
sortim PASSATEMPS
Professionals
L’hora del te Abans d’anar a comprar a AgroVicenç decidim prendre un te. A davant, tenim dues teteres diferents i us plantejem la següent pregunta: si la tetera A pot servir 32 tasses de te, quantes en podrà servir la tetera B? Sembla senzill, no?
IMMOBILIÀRIA
BERPINTUR Aplicacions de pintura industrial i decorativa. Ofertes, pressupostos... c. Cim d’Estela, 9 Berga. www.berpintur.com M. 639488227 T. 938210715
PIRINEU 2000 c. Bruc, 3. T.938222526 www.pirineu2000.com
Anuncia’t a la revista Aquí Berguedà des de només 25€! info@ bifidusproduccions.com
Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos
Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27
agrovicenc.blogspot.com
Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom. Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)
Resposta: Son exactament la meitat, ja que la punta de la tetera B es troba a la meitat que la de l’A.
A
PINTORS
B Pollastre a l’ast Menjars preparats Entrepans Sushi Pizzes Begudes i cafès
NOU SERVEI!! Plats per a vegans i celíacs
menú diari per 7€!
Pg. de la Indústria, 78-80 BERGA · Tel. 93 822 86 16 de dilluns a divendres laborables
Obrim de dilluns a diumenge de 9:00 a 15:00
Centre Podològic M. Teresa Velilla Muixí Especialistes amb els tractaments més professionals i actuals Plantilles personalitzades per a nens, adults, esportistes, diabètics...
Lluís Millet, 25-27 entl. · BERGA T. 93 821 25 72
MENÚ DIARI
11,90€
DISSABTE I DIUMENGE 18€
C-26 L’ESPUNYOLA Tel. 93 823 03 78 Dimecres tancat per festa setmanal 30 aquí
M.630 988 102 08610 AVIÀ www.llucpintors.com lluc@llucpintors.com
Vols veure més fotos o tenir més informació d’un immoble concret? Entra al nou web de Pirineu 2000 a través del codi de cada pis o casa
VENDA
per exemple: – ZONA C9286 BUXADÉ STA MAGDALENA Pis de 85 m2 completament reformat. Ampli menjador estar, cuina, 2 hab. dobles i bany. Mobles inclosos, ideal per segona residència. PREU: 65.000€
C9145 GRAN VIA Pis de 85 m2, menjador estar, cuina, 3 hab., bany, servei i 2 balcons. PREU: 67.000€
C8132 ZONA PISCINES Pis planta baixa de 100 m2 amb jardí de 62 m2. Menjador estar, cuina, 4 hab. dobles, bany, golfes de 25 m2, sot. de 15 m2 i garatge compartit amb planta primera amb un cotxe per habitatge. PREU: 150.000€
D8156 BAGÀ Pis de 70 m2, menjador estar, cuina, 2 habitacions, bany i balcó. PREU: 54.000€
C3086 PLA DE L’ALEMANY Pis de 75 m2 seminou, menjador estar, cuina, 3 habitacions amb armaris encastats, 1 bany, 1 aseo, ampli balcó, 2 pàrquings (1 amb traster). PREU: 125.000€
D3383 AVIÀ Pis de 50 m2, seminou, menjador estar, cuina, 2 hab., bany i pati de 40m2. Pàrquing. PREU: 108.000€
www.pirineu2000.com/F9224
D8471 BAGÀ
F9224 CASSERRES
Pis de 100 m2, menjador estar, cuina, 3 hab., bany i traster. Tot exterior, moltes vistes i amb opció de llar de foc. Ideal per amants de la muntanya: als peus del parc natural del Cadí Moixeró i a 30 min. de La Molina. PREU: 75.000€
Casa per rehabilitar, baixos amb opció a destinar-hi un negoci, pis planta, golfes i jardí. Disposa d’entrada amb cotxe per dos carreres, molt cèntrica. PREU: 190.000€
D9447 SANT CORNELI
G4722 ALT BERGUEDÀ
Apartament, dúplex rústic de 70 m2 útils. 1P: menjador estar amb llar de foc, cuina office i bany. 2P: estudi de 2 hab. dobles. Pàrquing comunitari. Situació i vistes a plena natura, zona molt tranquil·la. PREU: 60.000€
Finca rústica de 1/2Ha amb casa rehabilitada estructuralment de 320 m2 construïts i paller. Planta soterrani i 2 plantes de 120 m2. Falta per fer la distribució interior. Aigua pròpia i municipal. PREU: 270.000€
H9262 VILADA
E8303 AVIÀ Casa unifamiliar de 204 m2. PB: garatge, traster, bany i jardí. 1P: menjador estar amb balcó, cuina amb rebost, bany i terrassa,. 2P: 3 hab. (una amb vestidor), bany i traster. Sotateulada: estudi amb terrassa solàrium. PREU: 210.000€
J9205 TERRADELLES Botiga de poble en lloguer preparada per reactivar l’activitat. És la única de la zona. PREU: 400€ / mes
– ZONA E5937 BERGA PISCINES
Unifamiliar de 150 m2. 1P: menjador estar amb balcó i llar de foc, cuina amb sortida a jardí, servei i sala d’estar. 2P: 3 hab., bany i golfes. Calefacció. Garatge per a 4 cotxes. PREU: 185.000€ – D1811 GIRONELLA CAL BASSACS
Parcel·la urbanitzable de 500 m2. PREU: 99.000€
– D5816 PUIG-REIG CAL PONS Dúplex de 120 m2 aprox., menjador estar amb llar de foc, cuina office, 2 hab. dobles, altell amb habitació, calefacció i terrassa. PREU: 94.900€ CARRER DEL I9415 ZONA ROSER
Local de 70 m2 aprox., sala principal, 3 espais de reunió i bany. PREU: 55.000€
C8431 PLA ALEMANY
Pis de 80 m2, reformat, menjador estar, cuina, 3 hab. (2 dobles), bany, calefacció i garatge. Lloguer opció compra. PREU: 85.000€
Pis de 75 m2, seminou, menjador estar, cuina amb galeria, 3 hab., bany, servei, balcó, calefacció i persianes automàtiques. Opció a 2 pàrquings i traster. PREU: 120.000€
ATENCIÓ!
C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com
ES NECESSITEN PISOS I CASES DE VENDA A BERGA I COMARCA aquí 31
PNEUMÀTICS
32 aquí
Servei, qualitat i confiança
Carretera de St. Fruitós, s/n 08600 Berga · Barcelona T. 93 821 01 28 ballus@ballus.cat www.ballus.cat