Aquí Berguedà - N.107 - Octubre del 2020

aquí

JAUME FARGUELL

ROSA - LA FOTOGRÀFICA

OCTUBRE 2020 NÚMERO 107 Edita: Bífidus Produccions Distribució gratuïta

BERGUEDÀ

“El Berguedà segueix sent una comarca no prou oberta” Solucions Dentals BERGA

Màximes mesures de prevenció i seguretat contra la COVID-19

FINANÇAMENT A 48 MESOS SENSE INTERESSOS TREBALLEM AMB LES MILLORS MÚTUES! i moltes més!

Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 22h SERVEI aquí 1

Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11

D’URGÈNCIES

670 005 005

2 aquí

aquí

BERGUEDÀ

“Inberga Tur va unir l’hotel i Queralt, i em fa l’efecte que ho va desmuntar tot” Jaume Farguell és l’alcalde que més temps ha mantingut la vara a Berga. Va ser a l’Ajuntament vint anys: setze governant i quatre a l’oposició. Des que va deixar la política municipal, l’any 99, ha intentat mantenir-se’n al marge. Ara bé, hi ha aspectes que, vint anys després, encara ocupen l’actualitat. En aquest Aquí parlem amb l’exalcalde dels canvis polítics que ha viscut la comarca i dels reptes de futur que té. També aprofundim en els viatges, la gran passió de Farguell des que va deixar la política. PÀGINA 10 TEXT Marc

Canturri FOTOGRAFIA Rosa - La Fotogràfica

BERGA

12

BAIX BERGUEDÀ

18

ALT BERGUEDÀ

22

ENTRE RIVALS

26

SORTIM

28

L’estació d’autobusos s’encalla un cop més

La lluita de les escoles contra la pandèmia

Semàfors per frenar kamikazes a Guardiola

El futbol comarcal torna a mirar amunt

Berga, ciutat de vampirs?

El Govern no començarà a fer-la fins el 2022 i l’Ajuntament diu que, veient els tempos, tenir els terrenys “no és tan urgent”.

Més de 200 infants s’han hagut de confinar al Berguedà des de la tornada a l’escola. Repassem els protocols que han seguit.

L’Ajuntament estudia posar semàfors per frenar els cotxes que, en cap de setmana, passen pel poble per esquivar embusos.

Comença una temporada plena d’il·lusió al futbol comarcal, després de fins a tres ascensos en categories amateurs.

El Museu Comarcal acull una exposició en el marc de l’Any Perucho, dedicada a les guerres carlines, el vampirisme i Berga.

Octubre del 2020 Número 107 Any 10 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Distribució gratuïta

Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rosiñol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls

Impressió Lerigraf Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com

Control de difusió:

Publicació membre de:

Amb el suport de:

aquí 3

ISABEL ESCRIBANO

LA FOTOGRAFIA

Crit d’alerta al Berguedà per l’arribada de la plaga de la papallona de boix La plaga de la papallona de boix ha arribat al Berguedà, i ho ha fet amb força. Des de fa setmanes, diversos pobles de la comarca viuen una autèntica invasió d’erugues de boix que ha infestat del tot algunes zones. L’eruga no té efectes perjudicials sobre les persones, però la seva presència és molesta i angoixant. El principal problema és que aquest insecte no té cap depredador natural significatiu, i això complica poder-la combatre. Les larves s’alimenten de les fulles i brots del boix, i deixen l’arbust completament defoliat fins que acaba morint. La plaga va començar fa temps a la Garrotxa, però aquesta primavera ja es va estendre a Osona i el Moianès, i ara ja ha arribat al Berguedà.

FÍGULSPÈDIA

Jaume FÍGULS

PERDRE EL JUDICI Tornar-se boig

OBRIR UNA DILIGÈNCIA Entrar en un carruatge

PROCEDIMENT ABREUJAT Proc.

DRET AL TREBALL Persona dempeus a la feina

IMPOTÈNCIA JUDICIAL Jutge que no trempa

*

7 €

PER NOMÉS ,50

Tria un BON MENÚ!!!

A escollir entre 4 primers i 4 segons cuinem amb molt de gust

4 aaquí *de dimarts divendres

Plaça Tarascón, 6 BERGA Tel. 93 821 39 99

El futur és ajudar a ser més eficients.

La llar és ara més important que mai.

Per això hem ajudat a estalviar a milers de famílies rehabilitant les seves llars i assessorant-les en eficiència energètica.

Tornem a creure en el futur.

naturgy.com

aquí 5

#JosocELCOLS

E

n David Cols practica la sàtira en aquesta revista, a on jo hi faig opinió. És important no confondre’ls ni associar-los amb la informació. Com un capellà fent un sermó, hi ha dies que ho fem millor i altres pitjor. La seva peça del mes passat sobre l’antic rector de Berga la vaig trobar divertida i ben lligada.

Al meu criteri, ho fa molt bé i somric sempre. És original i imaginatiu.

Alguns fidels cristians molt ortodoxes l’han trobat ple d’injúries, burles, faltes a l’honor, menyspreus, calúmnies i difamacions.

L’acusen (ens acusen) de tenir merda al cor. I amenacen amb boicots. No insistiré en la qüestió de la pederàstia massiva de molts preveres per ser conegut de tots, Xavier sobretot ells. Però treure els santíssims de l’ofensa per un GUAL escrit que pretén entretenir als lectors, és no entendre la @xaviergual llibertat de pensament i no admetre el que és comú en qualsevol. No acceptar la conya de sempre és propi de ments tancades i insegures.

Jo opino que totes les religions són sectes i provoquen en els seus practicants una alteració grupal en la percepció de la realitat.

I les reaccions que en Cols ha generat en són un prova empírica. A més, li retreuen la poca assistència als seus espectacles. Què no es compten quan van a missa?

“Que no es compten quan van a missa?”

EL BERGUEDÀ DEL MES

NOVA VÍCTIMA AL TRAM QUE ESPERA LA VARIANT DE SAGÀS Mor el conductor d’un tot-terreny que un dilluns d’aquest setembre, a primera hora del matí, va xocar contra un altre vehicle a la C-62, que connecta el Berguedà i Osona.

El xoc va ser al tram més estret de tota la carretera fins a Vic, l’únic que queda pendent d’ampliar i el principal focus d’accidents a la C-62 els últims anys.

La víctima anava acompanyada al cotxe. La resta d’ocupants van sobreviure al xoc, però ell no. El cop frontal contra l’altre vehicle va ser letal.

Mobilitat Berguedà El nou portal de la mobilitat al Berguedà

XEF DEL RESTAURANT ELS CASALS, DE SAGÀS

Convidat estrella a Masterchef Celebrity Un berguedà en ‘primer time’ a TVE. Oriol Rovira va ser un dels protagonistes del tercer programa de Masterchef Celebrity 5. Els concursants van haver de replicar, per parelles, alguns dels plats més destacats del xef berguedà, que té una estrella Michelin. El handicap que havien d’afrontar era que només un dels membres de la parella havia vist el plat i havia d’explicar la recepta a l’altre sense parlar, només dibuixant en una pissarra.

BERGA

RIERA

La plaça dels Països Catalans, sense cotxes

350 multes: l’estiu sense bany a Merlès

Canvis importants a la plaça dels Països Catalans de Berga. L’Ajuntament ha tancat l’accés a la plaça des del passeig de la Pau: a partir d’ara, el passatge Arquitecte Porta només servirà per arribar als pàrquings que hi ha al mateix passatge. La càrrega i descàrrega de mercaderies es farà preferentment des del carrer del Roser, tot i que a l’entrada de la plaça s’hi instal·laran uns fitons extraïbles per permetre l’accés de vehicles quan sigui impossible fer la càrrega i descàrrega des del carrer del Roser.

Aquestes mesures van entrar en vigor a finals de setembre. L’Ajuntament farà un seguiment del seu funcionament per valorar possibles adaptacions. Les mesures volen “reduir dràsticament la presència de vehicles a la plaça, afavorir els desplaçaments a peu i avançar cap a una ciutat més pacífica i segura”.

La plaça dels Països Catalans va ser concebuda a principis de la dècada dels anys 90 com a espai exclusivament per a vianants, però els últims anys s’ha anat normalitzant l’accés de vehicles.

Els Guardes Rurals contractats per fer complir la normativa a la riera de Merlès ha posat més de 350 sancions al llarg de l’estiu. A aquestes multes, cal sumar-hi les imposades per Mossos d’Esquadra i Agents Rurals. És el primer estiu que es prohibeix el bany a la riera i que s’hi contracta vigilància privada per evitar la massificació de l’espai.

El Consell ho veu com “un èxit rotund” i diu que la idea del Berguedà es repetirà en altres comarques.

CERCADOR D’ITINERARIS

TRANSPORT A LA DEMANDA

HORARIS

ALERTES

mobilitat.bergueda.cat 6 aquí

Oriol Rovira

PASSA AQUÍ

oportunitats progrés competitivitat equilibri territorial cohesió social

Benvinguda,

fibra òptica!

Amb la fibra, despleguem quilòmetres d’oportunitats que ens connecten al futur.

Invertir en connectivitat arreu del país és la millor garantia de feina i progrés per a tothom.

#Digitalmentalteucostat

aquí 7

EL MÉS VIST

Tardor i esperança

N

o us descobriré res de nou si us dic que la primavera i l’estiu de l’any dos mil vint l’hem passat amb més pena que glòria i, amb aquest qui dia passa any empeny i que passi ràpid, arribem a la tardor.

La tardor és fulles seques a terra i arbres pelats, és colors vermells, ocres i marrons, és sèrie, sofà i manta, és recolliment, tardes de pluja i fred als peus, però també és boscos amb olor de terra molla i bolets, és passejades de diumenge al matí amb aquell sol que escalfa l’esperit, és xocolata calenta, castanyes i moniatos, és foc a terra.

Que aquesta tardor no sigui una tardor de planys ni de nostàlgia, que sigui una tardor de prendre’ns el pols, de no conformar-nos, d’agafar les coses com vinguin i si ara venen amb distància, mans netes, mascaretes i ulleres embromades, que Anna E. vinguin però que ens agafin PUIG treballant.

Pencant de debò i no com els @annaepuig bons propòsits de cap d’any o de primers de setembre, que duren quatre dies. Ens cal feinejar perquè aquesta maleïda pandèmia, de la qual no veiem el final, no s’apoderi del nostre humor, que no ens converteixi cada cop en més individualistes, més exigents que mai amb els demés, però molt poc crítics amb nosaltres mateixos, en definitiva: que aquesta tardor sigui plena d’esperança i de ganes d’abraçar-nos les ànimes més fort que mai.

“Que aquesta no sigui una tardor de planys ni nostàlgia”

8 aquí

Estan en marxa les obres a la planta incineradora de Cercs?

Rànquing web SETEMBRE aquibergueda.cat

1

Crit d’alerta de diversos pobles del Berguedà per l’arribada de la plaga de la papallona de boix

2

El Berguedà no detectava tants casos de coronavirus en una setmana des de finals d’abril

3

Confinen dos grups de primària al Berguedà per dos casos de coronavirus

una foguera que feia una sospitosa olor El projecte la incineradora de de cautxú cremat. La furgoneta de la Cercs va ser tombat per la Generalitat brigada municipal estava aparcada al i hauria d’estar parat, però la setmana costat de la pila de pneumàtics, amb les passada, la Plataforma Anti-incineradora dues finestres obertes i la ràdio sonant ja va denunciar als Mossos que s’hi havia a tot drap. Segons van dir al detectiu, vist gent treballant-hi. L’alcalde, Jesús tenien permís de l’alcalde per fer la Calderer, va assegurar que tan sols es barbacoa. De la furgoneta de la brigada, tractava del desmuntatge d’una bastida.

Diumenge 3 d’octubre, una van assegurar no saber-ne res de res: “Ja era aquí quan hem arribat”. columna de fum negre i espès que semblava provenir de la central va fer El detectiu sospita que hi hagi gat saltar novament les alarmes. La Plataamagat: “No ho entenc. Semblaria que forma i l’oposició de l’Ajuntament de estaven cremant pneumàtics amb la Cercs van contractar un detectiu per a connivència de l’Ajuntament de Cercs. investigar-ne l’origen i aquest va trobar Però m’he estat informant una mica i dues persones això és impossible, darrere de l’ediperquè l’alcalde, fici, assegudes també és el conseller David sobre una pila comarcal de Medi COLS de pneumàtics Natural. No tindria vells. Estaven ni cap ni peus que @Berguedaonline rostint uns promogués quelcom xoricets en Més notícies a www.berguedaonline.com tan contaminant”.

Rep les notícies de l’

aquí

BERGUEDÀ

al teu Whatsapp

g

Seràs el primer en saber què passa al Berguedà

BERGUEDÀ ONLINE

ENVIA la paraula ‘ALTA’ al

93 821 05 62 També pots enviar-nos notícies, fotos, activitats, actes, etc.

PARC NATURAL DEL CADÍ-MOIXERÓ

L’ENQUESTA Amb el govern de la CUP, ha millorat la situació al barri vell?

Està igual 31%

Ha millorat 21%

Ha empitjorat 48% PRÒXIMA T’agraden les actuacions per pacificar el carrer del Roser? Vota a www.aquibergueda.cat

BERGA

Estudien restringir l’accés al Pedraforca

Sense precs ni preguntes

El Parc Natural del Cadí-Moixeró diu que restringir l’arribada de vehicles en alguns accessos del Pedraforca és “una possibilitat” de cara a l’any que ve, després d’un estiu en què el nombre de visitants s’ha duplicat i, fins i tot, triplicat en alguns camins cap al cim.

El director del Parc, Jordi Garcia Petit, explica que la massificació ha portat problemes als cims del Pedraforca, però

L’oposició de Berga ha protagonitzat un ple inèdit aquest octubre: han refusat fer precs i preguntes per denunciar la manca de contingut de l’ordre del dia. El ple, encara telemàtic, va durar uns vint minuts.

també als peus del massís, on l’acumulació de vehicles ha dificultat el pas dels serveis d’emergència o vehicles de més volum quan se’ls ha necessitat. “És evident que si els aparcaments estan saturats, caldrà buscar alternatives”, diu Garcia Petit. I afegeix que pensa de cara a l’estiu vinent i que “com a ciutadans, haurem de ser conscients que caldrà aparcar més lluny, i això voldrà dir més temps de caminada.

NOU SERVEI!!

Plats per a vegans i celíacs

Pollastre a l’ast Sushi Pizzes Menjars preparats Entrepans Begudes i cafès Pg. de la Indústria, 78-80 BERGA · Tel. 93 822 86 16

menú diari per 7€!

de dilluns a divendres laborables

Obrim de dilluns a diumenge de 9:00 a 15:00

aquí 9

Jaume Farguell 10 aquĂ­

“El trencament amb la Joviat va ser un disgust” TEXT Marc

Canturri FOTOGRAFIA Rosa - La Fotogràfica

É

s l’alcalde que més anys ha mantingut la vara de l’Ajuntament de Berga en època democràtica. Va ser a l’Ajuntament vint anys: setze, com a alcalde, i quatre, com a cap de l’oposició. El 1999, quan va plegar de la política municipal, Jaume Farguell va passar quatre anys més al Parlament, cridat pel president Pujol. Va ser la seva darrera experiència des de la primera línia política. Des d’aleshores, viatja per tot el món i hi busca paral·lelismes amb el Berguedà.

La C-16 va ser una de les seves obsessions durant els 16 anys de govern a Berga i els 12, presidint el Consell Comarcal. Aquest segle, però, la carretera no deixa d’encadenar retards. Encara hi confia?

Sí. Però considero molt negatiu que haguem d’esperar fins al 2023 per tornar-nos-ho a creure. Veig que la comarca s’ha afeblit molt.

Ja no hi ha el front comú ni la unitat que en el seu moment ens va permetre fer arribar l’autovia a Berga.

Els ecologistes no ho veuen clar.

Una obra així i l’ecologisme han de ser compatibles. S’ha de buscar l’encaix. Suïssa i Àustria són països exemplars en termes mediambientals i han mantingut el règim d’autopistes. S’han de saber posar les coses a la balança. El Berguedà segueix sent una comarca no prou oberta. L’obertura del Berguedà a Europa és important. El rendiment de l’autovia seria molt superior a les pèrdues.

No ens movem gaire de la C-16... Des que va deixar la política, se n’ha distanciat i sempre ha intentat no criticar els que hi ha ara. Però amb la incineradora no se n’ha pogut estar.

Hi estic frontalment en contra. No podem agredir d’aquesta manera la natura del Berguedà. Hi ha els càmpings, el turisme rural, els complements culturals que ha potenciat cada poble... El nou Alt Berguedà i les possibilitats que dona no encaixen amb una incineradora.

Tornar a les xemeneies de fum és anar enrere. Aquell Berguedà ja ha acabat. Ara toca parlar de natura.

Un altre dels seus pals de paller en època política va ser la transformació de la zona de la caserna militar. Va marxar de l’Ajuntament amb un acord per fer-hi una escola d’hosteleria, però en poc temps va estripar-se.

Va ser un disgust polític, ho reconec. Confiava que continuarien el que havíem començat, i no ho van fer. La Joviat era la peça més important de tota l’antiga caserna. Em tocava massa de prop i em vaig atrevir a criticar-ho.

La nova fòrmula va ser donar-ho a un grup d’empresaris, juntament amb Queralt.

Per major inri. Em fa l’efecte que tot plegat va servir per desmuntar totes dues coses. I lamento profundament el cost que ha suposat per l’Ajuntament. És una cosa que no obeeix a cap criteri berguedà.

Sempre va defensar que l’Ajuntament de Berga havia de ser nítidament nacionalista, però al Consell va pactar amb el PSC. Per què?

Vaig tenir sempre una visió de la política comarcal tan unitària com fos possible. Veia que la comarca ho necessitava. La meva obsessió era la carretera i el Berguedà necessitava que ens avinguéssim per aconseguir-la. Sempre ens vam entendre amb el meu vicepresident, el Joan Roma, i fins i tot amb la Dolors Montserrat, del PP. El senyor Roma i jo no calia que parléssim políticament perquè no ens enteníem, però el tema de la carretera sempre ens ha unit.

L’aliança continua.

I ho veig bé. Considero que, en certa manera, reprodueix el que va passar a la nostra època. El que fa el president Lara em sembla bé. Ha trobat en l’Abel una persona que no posarà mai els interessos del seu partit per damunt dels del territori. És positiu, sempre que tinguin

uns temes bàsics en comú. I em consta que els tenen.

Senyor Farguell, Berga és convergent? O ja no?

Al país hi ha un tant per cent molt important de persones que, en el fons, se senten identificades amb la post-Convergència. Però a Berga penso que la CUP ha aconseguit un toc de gràcia que trobo que és molt especial. També és cert que aquests últims anys, ja al govern, han tingut la figura de l’alcaldessa, que ha tingut un ressò mediàtic especial, i això també els ha ajudat.

La CUP va guanyar pels pèls les eleccions del 2015 i va fregar la majoria a les del 2019. Com entén aquest creixement?

Molta gent jove s’ha implicat en la causa de la CUP. Aquesta gent jove ha fet possible que fins i tot els propis pares s’hi impliquin. Suposo que també hi ha un moment que també hi ha un cansament. La CUP neix com una voluntat canviant i agafa tot el jovent.

‘Pobles, S’ha dedicat a l’ensenyament i a l’advocacia.

D’on li ve la voluntat de ficar-se també en persones, política? idees’ La gent de Convergència em van insistir molt.

Jo era de Front Nacionalista. Per això a les primeres eleccions que vam guanyar ens vam Farguell acaba presentar com una llista independent. La nit de publicar un abans de presentar la llista, dues persones de recull dels articles Convergència van venir a casa. El president que, des de fa Pujol els ho va demanar. Fins i tot estava disanys, ha anat posat a donar suport a una llista independent publicat al diari si jo anava al davant.

Regió7. Parlen del De què es coneixien? món, del Bergueda, Havia anat a alguna conferència seva, al de Berga i dels Col·legi d’Advocats. Ens havíem presentat i paral·lelismes que m’havia regalat algun llibre. Però poca cosa hi ha entre ells. més. Jo devia ser de les poques persones que ell coneixia del Berguedà.

Buscar denoPrimer es va fer el ronso, però va passar 25 anys minadors comuns a la política. Li va agradar, eh? entre la seva terra Mai m’hi vaig sentir malament. Volia donar un i els altres països cert vernís cultural a Berga i vaig procurar que ha estat la gran totes les coses culturals tinguessin preferènafició de Farguell cia. M’hi devia sentir bé. Hi ha moltes coses aquests últims que ens aproximen a Europa i vaig intentar anys. Per això, li dibuixar-les a Berga. He recorregut les 30 agrada exhibir-ho ‘Bergues’ de Suècia, les 3 d’Alemanya i la que als seus convidats hi ha a Itàlia. M’estimo molt Berga i tot el que mentre els explica hi té relació. batalles.

D’on li ve aquesta passió pels viatges?

Sempre m’han agradat els idiomes i les cultuEn una hora i res. Aprendre alemany és la gran frustració de mitja d’entrevisla meva vida, i encara ara ho estic fent. Norta, l’exalcalde de malment acompanyo els viatges de lectures Berga va fullejar prèvies i posteriors sobre els llocs on vaig. Els les pàgines del viatges han marcat, sobretot, la part final de seu últim llibre la meva vida. Fins als 30 havia viatjat poc, tot cinc vegades per i que m’agradava fer-ho perquè m’interessava aprofundir en els tant la història com la geografia. seus arguments.

I com veu el món?

Creu en el que diu, Em fa reflexionar. No pot ser que hi hagi presiho deixa escrit i dents com els senyors Trump i Bolsonaro. Són busca constantgent que només pensen en la política com un ment la manera negoci. No podem anar bé de cap manera. d’aprofundir-hi.

aquí 11

BERGA ESTACIÓ D’AUTOBUSOS

No és tan ràpid com semblava en campanya L’ESTACIÓ D’AUTOBUSOS de Berga no serà una realitat, com a mínim, fins el 2022.

La Generalitat té la intenció d’aprofitar el 2021 per fer l’adaptació del projecte inicial a la realitat actual. Però la licitació i inici de les obres per alçar la infraestructura hauran d’esperar fins el 2022, segons va explicar al ple de setembre el regidor d’Urbanisme, Aleix Serra.

En una moció entrada per urgència a la sessió plenària, Junts per Berga exigia al govern de la CUP que premés l’accelerador, assumís la titularitat dels terrenys de l’estació i els cedís a la Generalitat. És la part del tracte que ha de complir l’Ajuntament i l’oposició va voler forçar que el govern ho fes abans d’acabar l’any. Però el regidor Serra va assegurar que no és tan urgent, “veient que la Generalitat destinarà tot el 2021 a adaptar el projecte”. Des de l’oposició, Jordi Sabata ( JxB) va insistir que l’Ajuntament ha de fer la feina quan abans millor. “Vostè compleixi i després ja ens encarregarem tots d’apretar des de totes les administracions que calgui perquè el Govern ho enllesteixi tot el més aviat possible”, va dir al ple, interpel·lant al regidor d’Urbanisme.

La polèmica visita de Calvet El 17 de maig del 2019, a les portes de les eleccions 12 aquí

municipals, el conseller de Territori, Damià Calvet, va visitar Berga per donar suport a la candidatura de Jordi Sabata com a alcalde de la ciutat. En l’atenció als mitjans d’aquell matí, Calvet va insistir que el Govern tenia “dos projectes constructius i els diners a punt per construir l’estació d’autobusos”. El conseller va afegir que calia “un govern valent que decideixi on es construirà”, una afirmació que va encendre els últims dies de campanya, ja que la majoria de partits van entendre que els diners de la Generalitat depenien del color polític que hi hagués a l’Ajuntament.

Decidit amb presses

En l’atenció de Calvet, l’aleshores alcaldable, Jordi Sabata, es va comprometre a prendre la decisió en els primers mesos de mandat, en cas de ser l’escollit per liderar el govern. La CUP -qui finalment va guanyar les eleccions- va portar la decisió a aprovació al ple del desembre passat, mig any després dels comicis. Això sí, ho va fer havent descartat la consulta ciutadana que prometien al seu programa electoral de cara a principis del 2020.

En el moment de portar-ho al ple, Aleix Serra va admetre que els mesos de govern li han servit per “aprendre dels tempos de l’administració” i va defensar que a l’estiu l’Ajuntament havia aprovat una modificació

El Govern dedicarà el 2021 a adaptar el projecte al context actual: les obres no començaran fins al 2022

urbanística a la Rasa dels Molins que encarrilava molt la possibilitat d’alçar-hi l’estació.

ERC va donar suport a la CUP, Junts per Berga es va abstenir i va retreure l’incompliment del programa, i el PSC va votar en contra al·legant que no s’havia parlat prou amb el teixit comercial.

Precisament, al ple de setembre, el PSC va retreure al govern que posés pressa per decidir la ubicació de l’estació i renunciés a obrir un procés participatiu per prendre una determinació.

El regidor socialista, Abel Garcia, va posar sobre la taula que “si ara s’han alentit els tempos, potser hi hauria hagut temps per treure-ho a participació”. El regidor Serra ho va desmentir en el torn de rèplica: “Si no haguéssim pres la decisió i

BERGA

Parsimònia El Govern preveu un any per fer canvis en el projecte inicial Calma local Berga no té els terrenys però diu que “no és tan urgent”

PORTAL MOBILITAT

Els horaris, per fi, en un format digne no l’haguéssim comunicat al Departament, ells haurien seguit fent altres coses i l’estació de Berga seguiria aparcada”.

Preocupats pels col·lapses

La moció de Junts per Berga al ple de setembre també alertava que la futura estació d’autobusos a la Rasa dels Molins “genera molts dubtes” i podria “provocar col·lapses circulatoris importants” dins la ciutat, si no es fixa la mirada en els accessos a la zona. La CUP, però, no hi coincideix: el regidor Serra insisteix que la prioritat és alçar l’estació i no pas construir els accessos. Serra es manté ferm: “No crec que el gir de 90 graus del carrer Pere III generi més col·lapses que l’actual gir de 180 graus del capdamunt del passeig de la Pau”.

ERC coincideix amb Junts per Berga que “potser és hora d’obrir el meló” i començar a pensar en l’enllaç amb la rotonda sud. Això sí, els republicans creuen que amb “petits retocs a la mobilitat per dins la ciutat” potser n’hi hauria prou.

No hi haurà més accessos

El regidor Serra també ha descartat obrir una negociació amb el Departament de Territori per aconseguir un nou enllaç directe entre la C-16 i la Rasa dels Molins. Segons va dir al ple, la Generalitat considera que les tres entrades a Berga des de la C-16 (sud, centre i nord) són massa juntes i sota cap concepte es contempla afegir-n’hi una de nova.

Marc Canturri

El sector públic del Berguedà posa remei a una de les mancances més importants que tenia de cara als ciutadans: ja hi ha un portal web que centralitza tota la informació sobre el transport públic i la mobilitat a la comarca. Ricard Codina n’ha estat el cervell; i el Consell Comarcal, la via per fer arribar el portal a tota la comarca amb el màxim d’informació i el màxim d’actualitzada. No és una aplicació però funciona com a tal, amb l’avantatge que no ocupa l’espai de memòria d’un mòbil que necessitaria una aplicació convencional. Per fer-la servir, només cal entrar al navegador i anar a l’enllaç mobilitat.bergueda.cat.

Al nou portal s’hi poden consultar els horaris actualitzats de totes les línies de transport públic, els horaris i les rutes del transport a la demanda, un sistema d’alertes, un cercador d’itineraris i tota mena de detalls relacionats amb la mobilitat. Segons el seu inventor, l’objectiu era “fer una plataforma més interactiva amb l’usuari” i, sobretot, que “doni a conèixer aspectes del transport públic que la majoria d’usuaris desconeixen”.

A efectes pràctics, el portal permet a l’usuari consultar combinacions personalitzades per moure’s d’un lloc a un altre. Una altra funció pràctica és que un passatger que vagi en un bus que va tard podrà reportar la incidència de manera àgil. El retard quedarà reflectit al portal a l’instant, de manera que tots els usuaris que estiguin pendents d’agafar el bus en una parada posterior sabran el motiu de la incidència.

S’estrena un portal digital que recull tots els horaris i opcions de transport públic al Berguedà

aquí 13

BERGA

EL 4 DE NOVEMBRE del 2016 els Mossos van detenir l’alcaldessa de Berga per dur-la als jutjats de la ciutat, on va ser retinguda durant tot el matí. És el capítol més sonat d’una història que va acabar amb la seva inhabilitació durant sis mesos. Aquest setembre l’esplanada de davant dels jutjats de Berga es va omplir per protestar contra una altra inhabilitació: la del president de la Generalitat, Quim Torra.

Els paral·lelismes entre un i altre procés fa dies que ressonen als mitjans nacionals, però fins ara la protagonista d’aquella primera inhabilitació no s’havia pronunciat.

Fa dies que la Via Venturós és a tots els mitjans de comunicació. A tu se t’ha vist molesta a les xarxes socials. Per què?

Jo no diria molesta, però sí sorpresa. És un concepte que a principis de setembre un periodista va posar sobre la taula i he notat que moltes vegades s’ha tergiversat la informació sobre el que va passar a Berga.

Si ha sortit als mitjans de comunicació és perquè l’entorn de Torra ha vist en algun moment la ‘Via Venturós’ com una possibilitat per combatre la inhabilitació. Hi ha hagut algun contacte entre el president (o el seu entorn) i tu en els últims mesos per parlar sobre la teva inhabilitació?

No. Mai. I entre l’entorn del president i la CUP? Que jo sàpiga no. Al contrari: va ser la CUP qui va voler acostars’hi, però finalment no ha estat possible. Jo personalment fa unes setmanes vaig dir a la CUP que volia fer un article d’opinió per explicar com havia anat la meva inhabilitació. El nivell de tergiversació era tal que necessitava explicar-ho. De fet, crec que l’únic article del món que ha sabut explicar la Via Venturós és el del Jordi Muñoz a Nació Digital. Allà s’hi explica tot i, fins i tot, diu què es podria haver fet ara amb el president.

Creus que són comparables les dues inhabilitacions?

El context és molt diferent. La condemna és la mateixa que en el meu cas, però a la vegada és molt diferent. D’entrada, perquè un Ajuntament no pot convocar 14 aquí

Venturós marca distància entre la seva inhabilitació i la de Torra.

L’alcaldessa confessa que ara no actuaria com fa tres anys perquè el nivell de confrontació ha baixat eleccions i el Parlament, sí.

Però, a banda, fa tres anys ens trobàvem en un escenari polític diferent: estàvem davant una cruïlla històrica i hi havia una estructura darrere que ens donava molta més seguretat per anar fins al límit. Des de llavors hi ha hagut una regressió de la pròpia autonomia.

Per què?

Perquè no tenim una legalitat pròpia… I la vam constituir! La teníem el 6 i 7 de setembre del 2017. Però el fet de no catapultar aquest procés és el que fa que ens acabem quedant sempre enrere i que no avancem en la construcció d’estructures de poder més enllà de la legalitat espanyola.

Per tant, la desobediència té límits.

I tant. Jo la vaig practicar fins on em van permetre. Si hi hagués hagut una legalitat pròpia, jo tiro milles. Però no hi era, i era un risc que anava més enllà de la meva persona. Hem d’entendre que els càrrecs polítics estem davant les administracions públiques i ens dediquem a

MONTSE VENTURÓS ALCALDESSA DE BERGA

“Ara mateix és impossible desobeir a nivell legal”

BERGA

fer actes administratius. I tots els actes signats per persones que no tenen competències per fer-ho es declaren nuls de ple dret. Per tant, qualsevol cosa que hagués signat com a alcaldessa durant la inhabilitació anul·lava acords de tota la ciutat.

I el mateix passaria ara a la Generalitat, amb el president.

I doncs, per on passa la via de la desobediència?

Per tenir una estructura de suport darrere que et legitimi per seguir ocupant el càrrec que ocupes. Això vol dir que hi hagi una estratègia conjunta. I això crec que no s’ha treballat prou aquests últims mesos, malgrat que la inhabilitació del president estava cantada. I és un error garrafal.

I a Berga hi era aquesta estructura?

Jo crec que sí. Cap grup municipal va presentar propostes a la investidura per escollir la persona que faria d’alcaldessa en el que quedava de legislatura. Vaig continuar participant a tots els òrgans, vaig seguir treballant fins al

final del mandat. Les entitats em seguien convidant als actes com a alcaldessa… Hi havia aquesta unitat. Jurídicament era impossible desobeir, però a efectes pràctics sí, i ho vam fer.

I des de fora de Berga -a la Generalitat per exempletambé vas notar aquest suport legitimador?

Depèn dels departaments sí. Jo em vaig reunir amb més d’un i em van contactar directament com a alcaldessa. Els tres primers mesos van ser molt difícils, és cert, però vaig acabar el mandat a força d’acostumars’hi.

Si la Generalitat hagués estat més propera a la teva inhabilitació, ara estaria més preparada per afrontar la de Torra?

No ho crec. Cadascú traça les seves estratègies i entenc que en aquell moment nosaltres en vam fer una adaptada a la realitat del 2018 i ara se’n seguirà una altra adaptada al 2020. Però insisteixo: el que trobo a faltar és que no hi ha ni el suport ni la legitimitat que vaig notar en el meu cas. Ens estan traient

el president del país i estem parlant d’eleccions? Això és una guerra de sigles.

Tu que n’has viscut una, què faries davant una inhabilitació en el context actual?

Una inhabilitació no es combat amb màrtirs ni gent que s’immoli. En el meu cas anàvem cap a un canvi històric i una cruïlla brutal, tothom ho tenia clar i anàvem a fer-ho saltar tot. Per això anàvem al límit. A dia d’avui que un ajuntament sol mantingui una pancarta penjada no suposa res. O ho fem tots o no ho fa ningú. Ha de ser una estratègia unitària de tot l’independentisme. I ara no només parlo d’una estelada o d’una pancarta. Això ja va més enllà: tenim persones a la presó i a l’exili. És un despropòsit absolut. I la prova està en el que va passar dilluns: el poble surt a defensar el Govern, i el Govern hi envia els Mossos.

El que ha passat els últims tres anys és una retorn a la casella de sortida?

No, per mi no som a la casella de sortida. És un nou escenari.

Sabem quin és l’objectiu i què ens trobarem davant. Ens hem equivocat, no ho hem fet prou bé, però seguim tenint un objectiu i no podem permetre que la repressió ens desviï d’ell. Com més avancem cap a l’objectiu, més repressió hi haurà. La nostra fita principal no ha de ser alliberar uns presos –que també- ni amnistiar –que també-, sinó la independència dels Països Catalans.

I com s’hi arriba, a la independència, segons tu?

Treballant sobiranies que com a poble hem de tenir per ser independents: des de l’alimentària o l’econòmica fins la política, la cultural o fins i tot la hospitalària. Moltes vegades tinc la sensació que ens mofem molt de l’Estat i el menystenim, perquè ells tenen els mecanismes i nosaltres no, perquè no els hem desenvolupat. I és important ser realistes per avançar. Cal portar la confrontació al mateix nivell que el 2017.

Marc Canturri

aquí 15

BERGA

La renovació al polígon, sobre la botzina EL GRUIX de les obres de modernització del polígon industrial de la Valldan -que formen part de la subvenció d’1 milió d’euros que la Diputació de Barcelona va concedir a l’Ajuntament de Berga fa més de dos anys- han començat aquest octubre i s’allargaran els propers cinc mesos, fins al març. Les actuacions milloraran les infraestructures i els serveis del polígon i s’agruparan en tres fases adjudicades a tres empreses diferents.

Les tres fases

La fase principal del projecte és la reurbanització del carrer de Garreta. Es tracta del vial principal de pujada del polígon, que es preveu renovar completament en un tram d’uns 500 metres, 16 aquí

des de l’entrada a la carretera de Solsona fins a l’encreuament amb el camí de Can Ballús, ja reurbanitzat. Les obres implicaran la completa renovació del paviment, les voreres, l’aparcament (que passarà a ser en línia, a banda i banda del vial), l’enjardinament i l’arbrat. També es farà la canalització del tub de fibra òptica i s’adequarà un vial per a vianants i bicicletes.

La segona gran actuació inclosa en el projecte és la reurbanització del carrer Germans Farguell, situat a la part alta del polígon, en un tram d’uns 250 metres entre el camí de Can Ballús i el camí de Sant Bartomeu. S’hi arreglarà el paviment, les voreres, l’enjardinament i l’habilitació de més aparcaments.

La subvenció de la Diputació caduca el 31 de desembre i, tot i que les obres no hauran acabat, l’Ajuntament confia que podrà cobrar l’ajut

El tercer lot inclou la sectorització de la xarxa d’aigua potable del polígon, el desplegament de la xarxa d’aigua calenta a 80 ºC des de la central de biomassa i la instal·lació d’un nou panell informatiu.

Amb un ull al calendari

L’inici de les obres arriba al límit de la caducitat de la subvenció que va rebre l’Ajuntament per part de la Diputació. De fet, la setmana passada, la diputada provincial de Promoció Econòmica, Eva Menor, va reunir-se amb part del govern de Berga en una jornada de visites per tota la comarca. En aquesta reunió, la diputada va insistir que cal posar fil a l’agulla a les obres per no perdre la subvenció, segons ha confirmat a l’Aquí Berguedà el propi regidor d’Urbanisme, Aleix Serra.

El regidor diu que intentaran “ajustar al màxim els terminis d’execució de les obres” amb les empreses. Tenint en compte que les tres fases començaran en breu i van de 3 a 5 mesos, l’actuació més llarga hauria d’acabar a principis de març. La subvenció expira el 31 de desembre, però el regidor confia que no hi hagi problemes per cobrar la subvenció.

JORDI GALDERICH

BERGA

La Cobla Berga Jove pressiona per tocar aquí OBESES I LA COBLA Berga Jove s’han queixat públicament de no poder fer el seu espectacle a Berga fins el 25 d’abril del 2021, l’última data que, segons els músics, els ha ofert l’Ajuntament.

Lluís Gual, un dels membres de la cobla, ho va fer públic en una piulada que ràpidament va comptar amb el suport del compte oficial d’Obeses. Els músics lamenten que l’Ajuntament no els hagi ofert cap data fins d’aquí set mesos i adverteixen que el 25 d’abril Obeses ja haurà tancat gira per preparar el seu nou disc. De fet, els propis músics assenyalen que el 25 d’abril del 2021 el concert no es podrà fer.

En declaracions a l’Aquí Berguedà, la regidora de Cultura de

Berga, Roser Valverde, ha sortit al pas per reiterar que la voluntat de l’Ajuntament segueix sent reprogramar l’espectacle. Ara bé, el govern municipal prioritza que el concert sigui a l’aire lliure i en època de bon temps per dos motius amb un estret lligam: que es respectin les mesures de seguretat per la pandèmia i que s’hi pugui aplegar més gent.

En aquest sentit, Valverde ha assegurat que, inicialment, l’Ajuntament va oferir dues dates durant aquest 2020 per reprogramar el concert d’Obeses i la Cobla Berga Jove, que havien d’actuar el 25 d’abril d’aquest any però la pandèmia els ho va impedir. Les dues alternatives eren l’11 de juliol i el 31 d’octubre, i els músics es van decantar per

Reprogramar L’Ajuntament de Berga vol l’actuació, però el juny vinent Èxit nacional L’espectacle està sent una sensació i és de gira pel país

l’11 de juliol. Però tampoc va ser possible, ja que en aquelles dates la normativa encara restringia aquests espectacles.

Negociacions obertes

La regidora Valverde manté la porta oberta per arribar a un acord per una nova data. De fet, Valverde ha assegurat que, ara mateix, l’Ajuntament centra els seus esforços en reprogramar ’espectacles per aquesta tardor.

Això sí, reconeix que l’espectacle d’Obeses i la cobla berguedana és singular: “Qualsevol dels espais tancats que tenim queden molt reduïts i el concert no lluiria de la manera que ha de lluir”.

Per això, la idea de fer-lo la primavera vinent agafa força, tenint en compte que fer-ho els mesos d’hivern està descartat per les condicions meteorològiques. En vista del malestar dels músics, la regidora matisa que la proposta del 25 d’abril no és definitiva i obre la porta a negociar.

L’espectacle ha estat una sensació arreu de Catalunya. Combina adaptacions de grans temes d’Obeses amb versions originals de temes importants de cobla.

La pandèmia, però, va tallar les ales a una gira que apuntava alt i que ara lluita per poder reprogramar-se.

aquí 17

BAIX BERGUEDÀ

LA LLUITA DE L’ESCOLA CONTRA EL VIRUS 18 aquí

LA PRIMERA SETMANA d’octubre ha començat amb set grups d’escoles i instituts del Berguedà confinats perquè s’hi han detectat casos positius de coronavirus.

En total, més de 200 infants i adolescents de la comarca han hagut de tancar-se a casa en algun moment quan només fa tres setmanes que el curs escolar s’ha reprès.

On ja no hi ha confinats és a l’Escola Alfred Mata de Puig-reig i a la Santa Maria d’Avià. Són els dos centres que van haver de confinar grups d’alumnes en detectar positius que hi havien estat en contacte directe. Els alumnes afectats ja han fet les dues setmanes de quarantena i s’han pogut reincorporar a les classes presencials. En el moment de confinar els grups, l’Aquí Berguedà va poder parlar

BAIX

1 2 3

amb les directores de totes dues escoles.

GEMMA ALEMAN/ACN

Un dia per preparar coses

Era un dilluns. A Avià, la direcció va saber la notícia a primera hora del matí: un dels alumnes de l’escola s’havia fet la prova PCR dissabte, i diumenge n’havia conegut el resultat positiu.

Aquest alumne ja no va venir a classe, però tot el seu grup sí.

Aquesta classe va passar la jornada lectiva aïllada de la resta de grups. Els nens van dinar quan la resta de l’escola ja ho havia fet i van sortir al pati en un espai exclusiu per a ells. També van dedicar una part de les hores a preparar-ho tot per passar dues setmanes a casa.

A partir de les tres de la tarda, un equip d’infermeres es va desplaçar al centre i va fer les

proves PCR als 16 nens del grup afectat i també a la mestra. La directora de l’escola, Queralt Màrquez, va acompanyar els nens en tot moment a l’hora de fer-se la prova: “Era important que no se sentissin sols”. La direcció va comunicar la situació als pares dels nens al matí. A la tarda, l’escola va passar un correu electrònic general a la resta de pares on se’ls explicava el que havia passat.

Des de llavors, els alumnes del grup afectat es van confinar a casa, on van pasar dues setmanes. La mestra es va comunicar amb ells a través d’un correu electrònic creat expressament per afrontar aquest tipus de situacions. El comunicat diari va servir per encarregar-los la feina que havien de fer cada dia.

La resta de grups de l’escola van

AUTO-ORGANITZACIÓ PER TENIR MÉS GRUPS AMB LES MATEIXES MESTRES

L’equip docent de la majoria d’escoles i instituts s’ha hagut d’organitzar per fer possible una caiguda de les ràtios de cada classe. El Departament d’Ensenyament ha posat gairebé 200 docents més a la Catalunya central, però a la majoria de llocs no ha estat suficient. A efectes pràctics, molts centres s’han espavilat per tenir menys nens i grups el màxim d’estables.

30 ALUMNES MENYS QUE L’ANY PASSAT I 3 GRUPS MENYS A TOT EL BERGUEDÀ

Segons dades del Departament de Salut, aquest curs hi ha 30 alumnes menys que l’any passat en el total de les escoles del Berguedà. S’ha passat dels 165 grups de fa un any als 162 d’aquest curs. A l’ESO hi ha 60 alumnes més i un nou grup (57, en total). I al Batxillerat, també s’ha guanyat un grup -el 18è-, malgrat que els matriculats ha caigut de 431 a 401.

MASCARETES, GEL DESINFECTANT, MÉS NETEJA DE LES AULES I ENTRADES ESGLAONADES Els alumnes han de seguir protocols estrictes des del moment en què trepitgen el seu centre educatiu. La més coneguda és l’ús obligatori de mascareta o l’aplicació de gel hidroalcohòlic, però n’hi ha més. En molts centres, els alumnes han d’entrar de manera esglaonada per evitar col·lapses dins. A banda, la majoria també han potenciat la neteja de les classes.

seguir amb les classes de forma presencial, però els germans dels alumnes del grup afectat també es van haver de quedar a casa fins que es van conèixer els resultats de les 16 proves PCR.

Proves i cap a casa

A Puig-reig, el mateix dia, es va detectar un cas positiu en un grup estable de Cicle Superior. El Departament de Salut va avisar l’escola a les 9 del matí i, des d’aquesta hora, es va activar el protocol marcat. Es va avisar a les famílies per tal que donessin permís perquè els alumnes es fessin la prova PCR. El grup afectat era de només 16 alumnes, ja que el centre havia dividit cada curs de Cicle Superior en tres grups per abaixar les ràtios. En poc més de tres hores es van fer totes les proves i les famílies van

venir a buscar els alumnes per endur-se’ls a casa.

La directora del centre, Ester Martínez, va explicar que els alumnes podien quedar-se al centre i passar el que restava de jornada lectiva a l’escola.

Però la direcció va proposar a les famílies que els vinguessin a recollir, i tothom hi va estar d’acord. La directora va destacar la coordinació de Salut des de primera hora del matí: “Ens hem sentit molt acompanyades i era importantíssim. Nosaltres no som metges, som docents i ens ha reconfortat molt sentir-nos tan guiades en tot moment”.

En aquells moments hi havia una quarantena de nens afectats. Ara ja n’hi ha més de 200 a tota la comarca.

Marc Canturri

aquí 19

LA LLAR GIRONELLA

BAIX

Taller Coloma, ara també a Gironella L’AJUNTAMENT de Gironella ha signat un conveni per cedir un espai del Casal “La Llar” amb l’Associació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà perquè l’entitat pugui utilitzar gratuïtament l’equipament municipal per a desenvolupar-hi activitats durant aquest curs, 2020-2021.

Aquestes activitats se centraran en desplaçar en aquest espai un grup dels usuaris i usuàries del Taller Coloma, de dilluns a divendres, on podran fer la seva activitat de forma habitual.

En concret utilitzaran la primera planta de l’edifici, que serà d’ús exclusiu per a ells, mentre que 20 aquí

les activitats habituals del Casal es desenvoluparan a la planta baixa. Teresa Terricabres, regidora d’Atenció a les persones, explica que les característiques de l’espai permeten que es desenvolupin les dues activitats en paral·lel, sense interferències, i així aprofitar al màxim l’equipament.

El Taller Coloma penja directament de l’Associació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà. La seva gerent, Ester Comellas, ha explicat a l’Aquí Berguedà que van fer una crida a municipis per poder descongestionar l’espai del Taller. L’objectiu era

Casal d’avis L’Ajuntament els cedeix un espai de La Llar aquest curs Descongestió El nou espai permetrà tenir grups més reduïts al Taller

doble: tenir menys persones al Taller per adaptar-se al context de pandèmia i acostar-se als nuclis dels municipis.

L’espai de La Llar de Gironella és exclusiu per als nois del Taller Coloma i permet “mantenir-los en un entorn protegit”. A banda, els dona la possibilitat d’anar a fer encàrrecs fora de l’espai sense necessitat de moure’s en cotxe: “Al Taller, si hem de sortir ja saben que cal agafar la furgoneta. A Gironella ho podran fer passejant”.

Un altre nou espai a Berga

A Berga, l’Ajuntament també ha respost a la crida del Taller Coloma i els ha ofert un espai del Casal Cívic, a la plaça Sant Joan.

L’Associació s’ha acabat decantant per La Llar de Gironella per portar-hi nois del Taller perquè els permet mantenir el “grup bombolla” i els nois no han de compartir l’espai amb cap altre col·lectiu.

De tota manera, a Berga, la sala del Casal també s’aprofitarà, però per fer-hi sessions de pedagogia amb una desena d’usuaris.

BAIX

EL BERGUEDÀ té un Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) de referència a la zona. Penja de l’Associació Pro Disminuïts Psíquics i, des del 92, no ha parat de créixer: va començar amb només cinc nens tractats i actualment supera els 150.

La Montse Canudas hi és des del primer dia i, ara que acaba de fer 65 anys, es jubila com a psicòloga del centre.

Ateneu nens de 0 a 6 anys. Són molt petits. Deu ser un món a part dins la psicologia...

Els problemes d’un nen tan petit no els pots desvincular mai de la seva família. A vegades tot ve d’un problema que els pares no tenen ben assumit i que provoca que els nens en pateixin les conseqüències. El tractament del nen és primordial, però en la nostra feina també s’ha de tenir en compte els pares. Per exemple, un altre aspecte molt important de treballar és el dol de la família que té un nen que és com no se l’esperava.

Com treballa una psicòloga de nadons.

A través d’espais de joc. Tot l’equip del CDIAP, on també hi ha logopedes o treballadores socials, ens dediquem a observar i veure què està passant en cada nen i el seu entorn. Per fer-ho, ens posem al nivell de l’edat que té el nen i, a través del joc, anem treballant els objectius.

Suposo que hi ha casos més greus que d’altres. Per quines vies us arriben els nens que tracteu?

En tenim diverses: els hospitals, els pediatres, les escoles bressol, els serveis socials, les escoles...

Fins i tot, la pròpia família, que cada vegada consulta més. Això és molt bo.

Abans no passava?

Costava més. A moltes famílies els costa d’assumir que hi ha un problema. El nostre objectiu és millorar-los la qualitat de vida.

A vegades saps que aquell nen no arribarà mai a una normalitat absoluta, però sí que podem desenvolupar al màxim les seves capacitats. Del 0 als 3 anys, la plasticitat del cervell és molt més gran que més endavant.

Quan abans es treballi, millor, perquè tindrà més possibilitats d’evolucionar.

Ha canviat molt el sector en

Es jubila una històrica de l’Associació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà. Ha treballat des del 92 en el tractament psicològic de nens de 0 a 6 anys i les seves famílies aquests gairebé 30 anys que fa que t’hi dediques?

Els tractaments han evolucionat.

Penso que un psicòleg, si vol ser honrat amb la seva feina, s’ha de formar constantment. Jo ho he intentat fer tota la vida. De fet, encara ara -acabada de jubilarm’he apuntat a una formació.

Vas estudiar Psicologia a París.

T’imaginaves dedicant gairebé 30 anys a l’atenció de nens tan petits?

No. De fet, em va costar entrar al món. A França et fan fer molta pràctica. I jo era molt jove. Em vaig espantar una mica i per això, d’entrada, vaig acabar tirant cap al món de l’escola bressol.

Allà vaig agafar confiança de nou i, uns anys després, vaig acceptar la feina al CDIAP perquè era el que havia estudiat i m’agradava.

I ara, què?

M’està costant molt desvincular-me del sector. A l’Associació ja saben que sempre que els calgui hi seré De fet, seguiré col·laborant-hi com a voluntària pel que necessitin. La gent em diu que hi ha altres coses a la vida, però a mi m’agrada aquesta.

MONTSE CANUDAS PSICÒLOGA DE NADONS

“Quan abans es tracti un problema, millor”

aquí 21

DIVINA LÓPEZ

ALT BERGUEDÀ

Semàfors per caps de setmana GUARDIOLA DE BERGUEDÀ segueix estudiant mesures per controlar els col·lapses interns que es generen dins el municipi cada cap de setmana. El poble queda ple de cotxes que s’hi encallen mentre intenten fer drecera per esquivar els embusos que hi ha a la C-16.

Fa uns mesos, tallar l’entrada del poble va permetre acabar amb el trànsit, però posava les coses difícils als veïns que volien entrar al poble. Ara, l’Ajuntament té en ment una altra mesura: posar semàfors a l’artèria que travessa el poble. Serien semàfors automàtics que, per defecte estarien en àmbar, però que es posarien en vermell en detectar cotxes que van massa ràpid.

“A velocitat exagerada”

L’alcalde del poble, Josep Lara, ha explicat a l’Aquí Berguedà que el principal problema pels veïns no és el col·lapse, sinó “la velocitat molt exagerada que agafen alguns conductors”. Lara tem que algun dia hi hagi algun atropellament i els semàfors automàtics poden ser una bona 22 aquí

Guardiola estudia posar semàfors dins el poble per frenar els cotxes que hi passen per esquivar els embusos de la C-16

idea per resoldre el problema.

Pel que fa als col·lapses, l’alcalde recalca que, en certa manera, també tenen el cantó positiu: “Si hi ha cotxes que opten per entrar al poble, sempre és més fàcil que s’hi aturin i els botiguers hi surtin guanyant”.

De moment, l’Ajuntament ha encarregat un estudi als experts del Servei Català de Trànsit. En cas que s’acabin decidint per instal·lar els semàfors, la inversió l’hauria de fer l’Ajuntament, però l’alcalde defensa que “no podem comprar-los i posar-los on ens sembli a nosaltres. És bo que hi hagi la visió d’un expert en seguretat viària darrere”.

La temporada d’esquí

A banda de la senyalització vertical, en els últims mesos l’Ajuntament ha repintat els passos de vianants i les marques viàries que hi ha al paviment.

L’alcalde assenyala que l’objectiu és preparar-se per la temporada d’esquí, que és quan el problema s’accentua més.

Marc Canturri

Trànsit Els embusos a la C-16 també solen col·lapsar Guardiola Preocupació Qui fa drecera passa a gran velocitat i els veïns perillen

ACN

ALT

SALDES

PARC SOLAR ON ABANS HI HAVIA LA MINA En marxa la constitució d’una cooperativa veïnal per impulsar un parc que porti electricititat a tot el poble

UN GRUP DE PERSONES DE SALDES, amb el suport de l’Ajuntament, han iniciat el procés per fer una cooperativa que faci possible la instal·lació d’un parc solar en uns terrenys de propietat municipal. Són a l’espai on anys enrere hi havia hagut les antigues instal·lacions mineres de Carbones Pedraforca.

La idea és que la planta solar pugui abastir d’energia elèctrica totes les cases del poble a través de la cooperativa entre les persones que viuen al poble. Si bé en una primera fase l’energia s’hauria de vendre a Endesa, l’objectiu final és poder disposar d’una xarxa de distribució pròpia. Saldes és un dels municipis impulsors d’un projecte que té el suport de 42 ajuntaments catalans que es marquen l’objectiu de recuperar les xarxes de distribució.

Amb la mirada posada a mig 2021

L’objectiu és poder constituir la cooperativa al llarg de la primera meitat de l’any 2021. La major part de les plaques solars estaran ubicades a terra per evitar l’impacte visual. A l’espai on anirà el parc ara l’Ajuntament hi té un magatzem de fusta.

La inversió prevista és de 560.000 euros, que es cobriria amb les aportacions dels socis de la cooperativa i amb ajuts públics que demanarà l’Ajuntament. L’objectiu final és que Saldes pugui ser autosuficient tant en producció com en distribució i comercialització de l’energia. I fer-ho a través d’un projecte amb criteris d’economia social i sostenible, i amb una gestió el màxim de descentralitzada i col·laborativa possible.

aquí 23

ACN

ALT

es va iniciar una remodelació integral per recuperar el rostre original de l’equipament. Tot i l’endarreriment per la Covid-19, els treballs ja estan pràcticament enllestits i el xalet ja torna a mostrar l’escala de cargol i un nou revestiment similar al que tenia als seus orígens.

Ara -explica l’alcalde, Enric Plahan començat a rebre trucades d’entitats i empreses interessades en gestionar l’equipament.

Una de les propostes que està agafant més força és que recuperi la seva funció d’allotjament.

“Seria com un refugi, però no el típic de muntanya, sinó amb habitacions més àmplies i una bona cuina, pensat no com un lloc de pas sinó per persones que vulguin venir a gaudir de l’espai”.

L’autoria, en dubte

El xalet ja és com abans EL XALET DEL CATLLARÀS de la Pobla de Lillet, atribuït fins ara a Antoni Gaudí, ha recuperat la seva imatge original, de principis del segle XX. Els treballs de remodelació estan pràcticament enllestits i l’Ajuntament, propietari de l’equipament, estudia quin ús donar-li. De moment, s’està plantejant seriosament la possibilitat de convertir-lo en un refugi pensat pel turisme esportiu i cultural. En plena disputa amb la Càtedra Gaudí sobre si l’arquitecte és o no l’autor del Xalet, el consistori vol potenciar les dues joies que hauria deixat al municipi: el Xalet del Catllaràs i els Jardins Artigas.

24 aquí

El Xalet és al mig de la Serra del Catllaràs, en plena serra, a més de 1.300 metres d’altitud. Eusebi Güell, director de la Companyia General d’Asfalts i Portland, Asland, va demanar a Gaudí que dissenyés, a principis del segle XX, un xalet-refugi. L’any 1932 Asland va cedir l’equipament a l’Ajuntament, que hi van fer diverses reformes. La darrera, als anys 70, va suposar una transformació dràstica de l’edifici, que va perdre l’escala de cargol i va quedar cobert de pissarra negra.

A principis del segle XXI s’hi van fer diverses intervencions, però no va ser fins al 2018 que

Punt turístic La Pobla pensa en convertir-lo en un refugi turístic Controvèrsia La Càtedra posa en dubte que sigui obra d’Antoni Gaudí

El final dels treballs al Xalet del Catllaràs arriben en un moment en què, segons l’alcalde, la Càtedra de Gaudí ha posat en dubte que l’arquitecte reusenc en sigui l’autor, un fet que el mateix consistori “no entén” i defensa que és fals. “Els estudis demostren les similituds amb altres edificis de Gaudí i l’anterior Càtedra la donava per bona”, assegura Pla, tot afegint que existeixen “documents gràfics que demostren que va ser aquí i és el que oralment sempre s’ha transmès”.

El Xalet del Catllaràs no és l’única herència que tenen de Gaudí a la Pobla de Lillet.

També hi ha els jardins Artigas, que s’han convertit en l’indret turístic més visitat del Berguedà.

Cada any els visiten unes 36.000 persones, però aquest agost, en plena pandèmia i malgrat que preventivament s’han suspès els recorreguts guiats, la xifra s’ha situat als 11.000 visitants, 2.000 més que fa un any.

Conscients que l’herència que va deixar Gaudí a La Pobla de Lillet és “poc coneguda”, l’Ajuntament ha començat a treballar per convertir el seu llegat en un atractiu turístic. “Som l’únic poble de fora de Barcelona que té dos tresors de Gaudí”, recalca el regidor de turisme. Per això,l’Ajuntament acaba de llançar un joc de pistes ambientat en el pas de Gaudí per La Pobla.

La lluita no ha acabat

LA PLATAFORMA ANTI-INCINERADORA segueix amb la guàrdia alta.

Que el Govern hagi tombat el projecte de la incineradora de Cercs “per incompatibilitat urbanística” no els tranquil·litza. Ho veuen com un simple entrebanc per als promotors i asseguren que la iniciativa pot revifar en qualsevol moment.

Per evitar-ho, insisteixen que cal que el Govern aprovi una moratòria que impedeixi noves incineradores a tot el país. Aquest octubre els activistes de la Plataforma Anti-incineradora han fet visible el seu malestar en una protesta a la C-16, a l’alçada de la

ALT

tèrmica, en plena operació tornada de cap de setmana. Van tallar la carretera durant dues hores, obrint pas cada vint minuts, i aprofitant els talls per informar als conductors sobre la incineradora. L’acció va generar 9 quilòmetres de cua en sentit sud.

A banda, aquest setembre la Plataforma ha alertat que hi ha gent treballant a la zona de la central, malgrat que les obres estan aturades des de fa mesos. Una inspecció de l’Ajuntament va confirmar que només desmuntaven una bastida que, amb les obres aturades, no fan servir.

aquí 25

ENTRE RIVALS

DESPRÉS D’UNS ANYS GRISOS, el futbol comarcal aixeca cap. La prova més evident d’aquest canvi de tendència és el primer equip de l’Avià, que després de gairebé tocar fons, amb dos descensos consecutius, aquest any recupera una categoria i jugarà a Segona. Però és que per baix també hi ha bones notícies: el Berga B i l’Alt Berguedà han trencat amb anys de sequera d’ascensos berguedans a Quarta Catalana. Tots dos equips van ser la referència al grup 1 durant tota la temporada passada i han assolit un merescut ascens a Tercera, on coincidiran amb el Puig-reig. A Quarta, hi queden fins a set equips de la comarca i, alguns d’ells, amb aspiracions reals de competir per l’ascens.

TORNA LA SEGONA A TRES BANDES

Una Segona Catalana caòtica

El primer equip de l’Avià ha pujat a Segona Catalana, on es retrobarà amb el Berga i el Gironella, en un any atípic on la permanència és més cara que mai. Els tres berguedans hauran de fer una primera meitat de la temporada per emmarcar si volen oblidar-se del descens.

L’any del Puig-reig?

El futbol comarcal mira cap amunt

DOBLE ASCENS A TERCERA

És gairebé impossible fer un pronòstic en aquesta nova Segona Catalana que ha dissenyat la Federació Catalana per passar aquest any de pandèmia.

Els equips es divideixen en grups de 10 per fer una lliga a 20 partits fins a l’hivern. En funció de la seva posició, lluitaran per pujar o per baixar en una segona lliga que tancarà la temporada.

A efectes pràctics, una mala ratxa en aquest inici de temporada deixa qualsevol equip sense opcions de pujar de categoria i el condemna a lluitar per no baixar a partir de la primavera. Tant el Berga com el Gironella han pogut mantenir bona part del bloc que la temporada passada els va mantenir a la categoria. Lluitar per l’ascens, però, són paraules majors: han de quedar entre els tres primers en aquesta primera meitat de competició.

L’Avià, sobre el paper, té l’objectiu de mantenir la categoria per estabilitzar-s’hi i aprofitar la joventut de la seva plantilla per marcar-se objectius més grans de cara a properes temporades.

El Puig-reig ja es va quedar a les portes de l’ascens de categoria l’any passat, i aquesta temporada ha encès els fogons per cuinar la mateixa recepta però amb el resultat esperat. Estrena entrenador: Joan Prat, que ja va treure el Berga de Quarta Catalana i n’ha marxat deixant-lo a Segona. Amb Prat, el club s’ha reforçat amb jugadors que confeccionen una plantilla amb arguments per somiar.

Diferent és la situació del Berga B i l’Alt Berguedà, que acaben de pujar de categoria i, a priori, han de lluitar per fer-s’hi grans i acomodar-s’hi.

L’avantatge és que la Tercera Catalana no ha patit els canvis de pla de competició que s’han viscut a Segona. Si els equips del Berguedà aconsegueixen agafar distància des de bon principi respecte el descens, no haurien de patir per salvar-se.

Optimisme a Quarta

El Berga B i l’Alt Berguedà també estrenen categoria. Jugaran a Tercera Catalana, juntament amb el Puig-reig, i lluitaran per trobar l’estabilitat al nou grup. El Puig-reig, en canvi, ja va ser tercer l’any passat i aquest any és un dels ferms candidats al títol o, com a mínim, a l’ascens a Segona.

26 aquí

Tot i haver viscut un doble ascens aquest any, el Berguedà no ho té gens malament per, com a mínim, lluitar per viure’n de nous a Quarta. El nou Gironella B apunta maneres i és un dels candidats al canvi de divisió. Als gironellencs s’hi podrien sumar equips que aquestes últimes temporades s’han estabilitzat al segon grup de la competició, però que amb el doble ascens veuen créixer les seves opcions. És el cas de l’Olvan, el Montmajor i l’Avià B (3r, 4t i 5è, l’any passat).

GEMMA CASAS

L’ASCENSOR

Xavi TOMASA L’atleta de Berga ha tornat a la competició, i de quina manera. A Barbastre va rebaixar la seva millor marca en una mitja marató. Vagi on vagi sempre és entre els primers.

Marc CANTURRI @MarcCanturri

Ens cal

L

a salut és el més important. D’acord.

Un tòpic que aquest 2020 insisteix en confirmar-nos constantment. I després de la salut venen altres àmbits que, quan van maldades, han de quedar en un segon pla. Un d’aquests àmbits és l’esport, que és clarament un aspecte secundari en l’agenda actual. D’acord també. Però que sigui secundari no vol dir que no mereixi respecte.

L’esport ens cal. Parar uns mesos no hauria de suposar la mort de ningú, però hi ha un agent que sí que se’n pot ressentir i acabar-la dinyant: el club. L’esport s’ha de mimar, s’ha d’ajudar i s’ha de tornar a viure des de ja. És innegociable. Les entitats s’estan deixant les dents en crear climes segurs. L’esport no és un niu de contagis, de moment. I si això és així és perquè les directives i les organitzacions, la gent que és a primera línia, s’hi està deixant la pell.

I en aquest escenari és incomprensible qualsevol crítica a esdeveniments esportius. Aquest setembre Berga ha acollit un campionat de Catalunya. Fins a cinc curses en un matí. Centenars d’esportistes. I, per sobre de tot, un protocol contra el virus. Si no t’agrada, no hi vagis. Però deixa que les entitats intentin aixecar el cap. Perquè si no ho fan, les perdrem. I llavors plorarem. Perquè ens calen.

Perquè l’esport ens cal. Pel que és i pel que mou.

ENTRE RIVALS

Ramon CABALLÉ Coordinador Covid de l’Handbol Berga, ha estat l’encarregat de fer complir els protocols després de detectar positius. El club es va avançar a Salut i va evitar mals majors.

LA FRASE

“El pantà de la Baells agrada molt per fer-hi competicions de rem” JESÚS CALDERER Alcalde de Cercs La Federació Catalana de Rem s’ha desplaçat aquest setembre al pantà per estudiar-lo com a escenari de regates competitives en el futur.

LA IMATGE

L’Indoor tindrà dos equips a Primera El Pàdel Indoor Berguedà tindrà dos equips a Primera divisió interior, aquesta temporada. L’equip B ha fet una temporada per emmarcar a Segona i ha certificat l’ascens a Primera, on es trobarà l’A. Ara els equips acaben els partits endarrerits de la temporada passada. La nova lliga començarà al novembre.

aquí 27

sortim

SALUT

La gestió de les emocions L’Associació Salut Mental Familiars i Amics (ASFAM) fa temps que vetlla perquè es parli de salut mental a la comarca. Aquest mes parla de les emocions i com es poden afrontar, en una xerrada de la psicòloga Marta Trancho, al Pavelló de Suècia.

Les emocions i com les podem afrontar Pavelló de Suècia | BERGA Dijous 22 d’octubre | 20 h Més info: www.aquibergueda.cat/agenda

Berga, ciutat de vampirs?

CUINA

Consells per un àpat conscient

Ser vegetarià no és menjar cols i bledes. Del tofu a l’açaí, hi ha un món immens de nova cuina. Per segon mes consecutiu, un curs amb sopar inclos ho demostra a Gironella. Consells creatius per canviar les receptes de la teva vida cap a una nutrició conscient.

Curs taller: Primers passos al vegetarianisme Centre Mandala. Pl. Església, 4 | GIRONELLA Dissabte 17 d’octubre | De 18:30 h a 21:30 h | 26 € Més info: www.aquibergueda.cat/agenda AQUÍ BERGUEDÀ

Berga és un dels escenaris que inspira l’obra ‘Les històries naturals’ de Joan Perucho.

L’autor s’inspira en la capital del Berguedà, entre d’altres, per crear l’ambient que protagonitza la història. Aquesta tardor, l’exposició itinerant en el marc de l’Any Perucho fa parada a Berga i proposa una immersió en la literatura fantàstica i d’aventures, el vampirisme, les guerres carlines, la Guerra Civil i el pop jugant amb una estètica que barreja història, fantasia i alta cultura. Si ets berguedà i t’apassiona el vampirisme, aquesta tardor toca passar pel museu.

COMUNICACIÓ

Els 100 de l’Aquí, a Puig-reig

Vampirs a Berga!

Museu Comarcal | BERGA Del 3 d’octubre al 8 de desembre Impulsada per la Institució de les Lletres Catalanes i comissariada per Julià Guillamon, en el marc de l’Any Perucho Més info: www.aquibergueda.cat/agenda 28 aquí

Després de passar pel Casal Cívic i per les biblioteques de Berga i Gironella, ara l’exposició commemorativa dels 100 números de l’Aquí arriba a la de Puig-reig. Totes les portades dels últims nou anys, un repàs per la història recent de la comarca.

Aquí 100: Exposició commemorativa Biblioteca | PUIG-REIG Fins el 31 d’octubre Amb el patrocini de Ballús SA

sortim

El Lledó, ple d’arts

El festival d’estiu d’arts escèniques de Berga serà a plena tardor i en un altre lloc. El mal temps va obligar l’Ajuntament a ajornar-lo,però no a suspendre’l. Serà al parc del Lledó per disposar d’espais més amplis entre el públic.

L’activitat és impulsada per Tràfec-Teatre i La Farsa, en col·laboració amb l’Ajuntament, i té un únic objectiu: promoure la cultura teatral berguedana amb espectacles innovadors de diversos formats. No hi faltaran els tallers, el microteatre i les lectures dramatitzades.

El Forn, festival d’arts escèniques Parc del Lledó | BERGA Dissabte i diumenge, 10 i 11 d’octubre Més info: www.aquibergueda.cat/agenda

Una finestra de patrimoni Presumir de patrimoni sempre agrada. I per fer-ho, hi ha poques oportunitats millors que les Jornades Europees de Patrimoni. Centenars de municipis i entitats de tot Catalunya programen activitats gratuïtes durant tot un cap de setmana, des de portes obertes o visites guiades, fins a concerts i tallers. Al Berguedà, es podrà visitar el castell de Guardiola, la part històrica de Bagà o la fàbrica de ciment Asland de Castellar de n’Hug. Jornades Europees de Patrimoni BAGÀ, GUARDIOLA I CASTELLAR DE N’HUG 10 i 11 d’octubre | Tot el dia Més info: www.aquibergueda.cat/agenda

aquí 29

sortim PASSATEMPS

Professionals

Un pèl de desordre

Aquest mes, AgroVicenç et proposa que busquis els següents objectes a la imatge que tens al costat.

No és una tasca fàcil però els has de trobar el més ràpidament possible. Ets capaç de localitzar-los tots sis?

IMMOBILIÀRIA

BERPINTUR Aplicacions de pintura industrial i decorativa.

Ofertes, pressupostos... c. Cim d’Estela, 9 Berga. www.berpintur.com M. 639488227 T. 938210715

PIRINEU 2000 c. Bruc, 3.

T.938222526 www.pirineu2000.com

Anuncia’t a la revista Aquí Berguedà des de només 25€! info@ bifidusproduccions.com

Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos

Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27

agrovicenc.blogspot.com

Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom.

Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)

PINTORS

1.

4.

2.

5.

*fins a emplenar agenda

Fes que aquesta tardor només caiguin les fulles

REVISIÓ CAPIL·LAR GRATUÏTA*

Demana la teva hora

3.

6.

938 221 306 606 851 965 farmaciacasascasals@cofb.net

MENÚ DIARI

11,90€

DISSABTE I DIUMENGE 18€

C-26 L’ESPUNYOLA Tel. 93 823 03 78

ANT IGUI TAT S

Dimecres tancat per festa setmanal

Centre Podològic M. Teresa Velilla Muixí M.630 988 102 08610 AVIÀ www.llucpintors.com lluc@llucpintors.com

Especialistes amb els tractaments més professionals i actuals

ART MOB LE S

larg etc d’articles i un l

Plantilles personalitzades per a nens, adults, esportistes, diabètics...

Lluís Millet, 25-27 entl. · BERGA T. 93 821 25 72

30 aquí

IC S ELECTRODOMÈST

C. Barcelona 23 · BERGA 643 003 270 · 93 822 31 72 xollomercat@gmail.com

Vols veure més fotos o tenir més informació d’un immoble concret?

Entra al nou web de Pirineu 2000 a través del codi de cada pis o casa

VENDA

per exemple:

C9145 ZONA GRAN VIA Pis de 85m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions, bany complert, servei, 2 balcons.

PREU: 67.000€

C9114 ZONA VALLDAN Pis de 110m2, menjador estar, cuina, 4 habitacions, bany complert, cambra de rentar, terrassa, calefacció i llar de foc.

PREU: 130.000€

PLA DE C3086 ZONA L’ALEMANY

Pis de 75m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions amb armaris encastats, bany, servei, ampli balcó i pàrquing.

PREU: 125.000€

C1338 ZONA INSTITUT

www.pirineu2000.com/F4306

C8156 BAGÀ

JORDI DE F4306 SANT CERCS

Pis de 70m2, menjador estar, cuina, 2 habitacions, bany i balcó.

PREU: 54.000€

Casa de 100m2 per rehabilitar totalment amb baixos i dos plantes, patí annex de 200m2, situació i vistes excel·lents.

PREU: 60.000€

D3383 AVIÀ

H4029 AVIÀ

Pis de 50m2, semi-nou, menjador estar, cuina, 2 habitacions, bany , pati de 40m2 i pàrquing.

PREU: 108.000€

Parcel·la cantonera de 187m2 amb tots els serveis amb jardí a nivell de cuina-menjador.

PREU: 48.000€

CORNELI DE D9447 SANT CERCS

CAMP DE H4063 ZONA FUTBOL

Dúplex de 70m2 útils. PRIMERA PLANTA: menjador estar amb llar de foc, cuina office i bany. SEGONA PLANTA: Estudi i 2 habitacions dobles. Situació i vistes en plena natura, zona molt tranquil·la.

PREU: 60.000€ - ZONA E2126 BERGA PISCINES

Parcel·la de 1.900m2 de cultiu completament pla amb cobert de 60m2 PREU: 60.000€

- URB. H4276 GIRONELLA CAL RAMONS

Àtic de 80m2 semi-nou, menjador estar amb llar de foc, cuina, 2 habitacions dobles, bany, balcó i calefacció.

PREU: 105.000€

Casa unifamiliar de 150m2. Planta baixa garatge per dos cotxes.

Primera planta: menjador estar, cuina, bany, 1 habitació i jardí.

Segona planta: 3 habitacions i bany. Golfes i calefacció.

PREU: 180.000

Parcel·la de 800m2 amb tots els serveis.

PREU: 80.000€

ZONA CARRER BRUC Pis de 85m2, menjador estar amb llar de foc, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), bany, rebost, 2 balcons i calefacció.

PREU: 69.000€

- URB. F9308 GIRONELLA CAL RAMONS

H4267 GIRONELLA ZONA INSTITUT

C830

CAMP DE C1366 ZONA FUTBOL

Pis de 113m2, menjador estar, cuina, 4 habitacions (2 dobles), 2 banys, cambra de rentar, traster, calefacció i pàrquing.

PREU: 150.000€

Xalet 445m2 sobre parcel·la 1.210m2. PB: garatges, bany i jardí.

1P: menjador estar, cuina office, 3 habs dobles, bany complert i amplia terrassa. 2P: menjador estar, cuina office, 3 habs dobles i bany complert. PREU: 390.000€

F4237 OLVAN Casa de 100m2, menjador estar, cuina, 5 habitacions (4 dobles), bany, pati de 40m2, 2 terrasses i jardí a tres nivells.

PREU: 165.000€

Parcel.la de 524m2 aïllada per construir xalet amb tots els serveis.

PREU: 87.500€

RASA I4620 BERGA-ZONA DELS MOLINS

Local de 117m2 més altell ideal per garatge, magatzem o negoci.

PREU: 68.000€

ATENCIÓ!

C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com

ES NECESSITEN PISOS I CASES DE VENDA A BERGA I COMARCA aquí 31

I tu, quin hivern vols passar?

SERVEI DE DISTRIBUCIÓ DE GASOIL CALEFACCIÓ • Excel·lent relació qualitat-preu.

• Respectuós amb el medi ambient, combustió més eficient, menys residus sòlids i menys emissions contaminants.

• El seu ús permet una bona conservació de tota la instal·lació, reduint-ne les revisions i les despeses de manteniment.

Un servei que destaca per la professionalitat dels nostres treballadors, la rapidesa en el subministrament, l’eficàcia i el tracte personalitzat per a cada client.

Els experts en confort, escullen Ballús

Servei, qualitat i confiança Passeig de la Pau, s/n.

08600 Berga · Barcelona T. 93 821 01 93 ballus@ballus.cat www.ballus.cat 32 aquí

Sorprèn-te amb els nostres preus i condicions. Parlem?

Truca’ns!

93 821 01 93 621 27 17 45