RICARD CODINA
25 anys donant vida als animals
TONI GÓMEZ GISELA SERRA
Solucions Dentals BERGA
Màximes mesures de prevenció i seguretat contra la COVID-19
FINANÇAMENT A 48 MESOS SENSE INTERESSOS TREBALLEM AMB LES MILLORS MÚTUES! i moltes més!
Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 22h SERVEI aquí 1
Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11
D’URGÈNCIES
670 005 005
NOTĂ?CIES
ĂšLTIMA HORA
AGENDA
ESPORTS
g
93 821 05 62 Rep tota la informaciĂł del BerguedĂ cada dia al teu Whatsapp
Envia la paraula ALTA per Whatsapp al 93 821 05 62  Â?Â? Â? Â? Â? ÂÂ? Â?€ ‚ ƒ „ Â… † € „ „ „ ‡ ˆ Â? ‰ † „ ‡ Š † € „ ‹ ‹ „  Â?Â? Â? Â? Â? ÂÂ? Â?€ ÂŒ ÂŽ ÂÂ? ‹ ‘ Â’ “ Â? ” •–—•• Â?‰˜ ˜Â? € Â˜ ÂŽ Â?ÂÂ? ™ Â?Â?Â? Â? Â? Â? ÂÂ?†  š†
2 aquĂ
aquĂ
BERGUEDĂ€
aquí
BERGUEDÀ
“La perruqueria canina no és un luxe, sinó una necessitat” La Gisela i el Toni han guanyat premis per tot el món. Ella és especialista en perruqueria canina i ell, en concursos de bellesa on es valoren les condicions estructurals del gos. Es van conèixer en aquestes competicions, es van enamorar i van tenir el seu primer fill: la botiga a Berga que aquest mes fa 25 anys. Els pares d’Anadyr reivindiquen en aquest Aquí la importància de la higiene d’un gos. També expliquen la seva història per tot el món i asseguren que les competicions han estat la seva universitat. PÀGINA 10 TEXT Marc
Canturri FOTOGRAFIA Ricard Codina
BERGA
14
BAIX BERGUEDÀ
20
ALT BERGUEDÀ
24
ENTRE RIVALS
26
A CASA
28
Hospital: objectiu, evitar el col·lapse (II)
Els pobles petits volen les seves illes
Els diners de l’Arlet, per a la investigació
Vint pujades a Queralt sense parar
Idees per divertir-se sense sortir de casa
La direcció del Sant Bernabé acorda un pla de resposta a la segona onada de Covid-19 per evitar l’ampliació de llits.
El govern comarcal reconeix el retard, però busca els diners per pagar el milió d’euros que costa la implantació del sistema.
La família dona els diners de la campanya ‘Tot és possible’ al Sant Joan de Déu perquè investigui el càncer infantil.
El berguedà Albert Comellas posa el seu cos a prova, deu anys després de patir un greu accident a la carretera.
Aquest mes cal evitar sortir més del compte. Per això, aquest Aquí us proposa idees d’oci i cultura per viure des de casa.
Novembre del 2020 Número 108 Any 10 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Distribució gratuïta
Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rosiñol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls
Impressió Lerigraf Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com
Control de difusió:
Publicació membre de:
Amb el suport de:
aquí 3
MARC CANTURRI
LA FOTOGRAFIA
L’Ajuntament de Cercs denuncia als Mossos un grafiti al pont de Pedret L’aparició d’un grafiti al pont medieval de Pedret, de l’any 983, ha encès de valent la comarca aquest setembre. La pintada va aparèixer sota una de les voltes del pont a finals de mes i s’hi podia llegir la signatura ‘Vanck’. L’alcalde de Cercs, Jesús Calderer, va saber del grafiti a través del regidor de Berga Ivan Sànchez, que li va fer arribar una imatge del pont. L’endemà al matí, Calderer va adreçar-se a Pedret i va denunciar els fets als Mossos d’Esquadra. En paral·lel, l’alcalde va posar-se en contacte amb una empresa perquè esborri la pintada quan abans millor: “És important fer-la desaparèixer aviat perquè no faci efecte crida i n’hi pintin de noves”. I mentrestant, els Mossos busquen el grafiter ‘Vanck’.
FÍGULSPÈDIA
Jaume FÍGULS
PELAR UN GOS Liquidar-lo
GOSPEL Cant originari de les perruqueries canines
ENSABONAR UN GOS Afalagar-lo
RENTAR UN GOS ALBÍ Banyar-lo amb moscatell
RASURAR UN CHOW-CHOW M’estalvio la definició
*
7 €
PER NOMÉS ,50
Tria un BON MENÚ!!!
A escollir entre 4 primers i 4 segons cuinem amb molt de gust
4 aaquí *de dimarts divendres
Plaça Tarascón, 6 BERGA Tel. 93 821 39 99
aquí 5
Baixo el bujol, pugen el rebut
L
a societat i la política s’haurien de basar en els pactes. Als berguedans se’ns va demanar convertir-nos en els primers recicladors particulars de Catalunya. I hem complert. Als excelsos els van prometre premis, o dit al revés, penalitzacions als incívics. Fa temps que separem la brossa amb bujols i bosses de colors. Rentem residus per evitar que pudin i guardem residus orgànics dos dies o més. S’ha de saber de memòria el dia de baixar un rebuig o un altre. Cal fer torns entre veïns per treure el contenidor del paper. Cues per recollir un rull de fundes de plàstic “oficials”. Tot plegat, un màster casolà en procés d’escombraries. Incomplerts els compromisos amb els ciutadans, els poXavier lítics que governen el Consell Comarcal han decidit apujar GUAL el rebut. Anunci, votació i a domiciliar càrrecs als comp@xaviergual tes corrents dels reciclants. Oblidava consignar que es va fer l’endemà de la puja d’un 10% de l’IBI a més de 7.000 habitants de la capital. No han gosat ni justificar-ho. No és per millorar el servei ni per cap nova iniciativa. Només per cobrir una part del dèficit en el servei i tapar forats financers diversos. Més recaptació per res. Ho han endevinat, tots plegats, un merder. Vaig a baixar la galleda marró, no fos que em renyin també per això.
“Anunci, votació i a domiciliar càrrecs als comptes corrents”
6 aquí
LA BERGUEDANA DEL MES
PASSA AQUÍ DETINGUTS PER ROBAR EN UN PÀRQUING COMERCIAL DE BERGA Dos lladres de Cornellà i Barcelona han estat detinguts per robar una bossa de mà en un pàrquing comercial de l’entrada sud de Berga. Els autors dels fets van aprofitar que el propietaris d’un cotxe estaven reparant-lo per distreure’ls i robar-los una bossa amb 150 euros i un mòbil de 700 euros a dins. L’endemà van robar en una benzinera del Bages i, al cap d’uns dies, els Mossos els van detenir a Rubí. La bossa robada va aparèixer a la rotonda de Cal Blau, a Gironella.
Centre Podològic M. Teresa Velilla Muixí
Maria Casellas
PROTAGONISTA DE L’OBRA ‘EL SILENCI DELS TELERS’
Èxit rotund de l’espera temporada a El Maldà ‘El silenci dels telers’ ha estat una de les sensacions teatrals d’aquesta tardor interrompuda a Barcelona. El projecte de la gironellenca Maria Casellas ha pogut fer bona part de la temporada a El Maldà, tot i que va haver d’aturar màquines abans d’hora per culpa de les restriccions. Per sort, les mesures van arribar al final de la temporada. Abans, ‘El silenci dels telers’ es va fer un fart d’exhaurir entrades i recopilar bones crítiques.
BERGA
PARC NATURAL
S’ensorra un garatge del carrer del Roser
Queixes per les deixalles de la Masella
Nou ensorrament a Berga. Aquesta vegada no ha estat al barri vell, sinó en un edifici abandonat del carrer del Roser. Es tracta del número 43: un garatge en mal estat que va perdre part del sostre. La part posterior de l’edifici va cedir i es va ensorrar. No hi va haver ferits, però sí petits danys als habitatges del costat del garatge. Fonts dels Bombers que van accedir a l’interior del garatge van confirmar a l’Aquí Berguedà que es tracta d’un espai llarg, d’uns 30 metres, i se’n va ensorrar una tercera part. Es tracta de la part posterior del garatge, la més allunyada del carrer del Roser i, per això, la façana del número 43 llueix intacta. La Policia Local va tallar el trànsit al carrer del Roser perquè els camions dels Bombers poguessin actuar. Els Bombers van descartar ferits en l’incident i, d’entrada, van comprovar que l’ensorrament no hagués provocat danys colaterals en edificis veïns. Els únics danys en immobles tangents van ser per la caiguda de teules en un jardí.
El Grup de Defensa de la Natura al Berguedà ha recollit unes deixalles que va trobar a la Pleta dels Xais, una zona del Parc Natural del Cadí Moixeró. Les deixalles són de l’estació d’esquí de la Masella i el grup ecologista adverteix que no ho tornarà a fer mai més: “No pretenem ser els vostres escombriaires. Si sou bons per obrir les pistes d’esquí, també heu de ser-ho per assumir-ne les conseqüències”. La Masella s’ha excusat.
Especialistes amb els tractaments més professionals i actuals Plantilles personalitzades per a nens, adults, esportistes, diabètics...
Lluís Millet, 25-27 entl. BERGA · T. 93 821 25 72
PERNIL IBÈRIC DE CEBO Peça 7,5 kg
1 unitat = 120€ 2 unitats = 200€ i per 10€ més te l'emportes tallat i envasat en paquets de 150/200grs
la peça
Pernil ibèric de gla de Guijuelo 7,5 a 8kg
299€
Pernil ibèric de gla de Jabugo 5J
490€
Espatlla ibèrica de cebo de 4,5 a 5kg
59€
Espatlla ibèrica de gla de Guijuelo de 4,5 a 5kg
105€
i no deixis escapar... “Xuletó” de vaca (30, 45 i 60 dies de maduració) Packs de carn fresca ibèrica, especial barbacoa
Passeig de la Indústria, 22. BERGA Tel. 93 821 19 38 · Comanda 610 26 74 15
aquí 7
(in)cultura
E
scric aquestes línies en plena segona ronda de privació de drets i llibertats del poble en nom d’una pandèmia que, els qui mouen els fils, no saben gestionar amb coherència ni solvència. Estic totalment d’acord amb què hi ha d’haver mesures, distància-mans-mascareta, amb què cal un comportament sensat per part de tothom respecte la crisi d’emergència sanitària actual i amb la necessitat de contenció i restriccions per fer front a aquest maleït virus, però no puc comprendre la gestió dels qui en tenen les competències. És com pujar al Furius Baco, aquella muntanya russa que passa de 0 a 135 km/h en 3 segons. Passem del confinament total al campi qui pugui i a l’inrevés en un, dos, tres, cha-cha-chà! I amb tot, una nova etzibada a la cultura. A mig maig vam veure com, llapis i Anna E. fluorescent sobre paper, PUIG una consellera escrivia “a cultura tenim un pla”. A dia @annaepuig d’avui, l’únic pla evident que hi ha respecte la cultura, i corregiu-me si vaig errada, és fer-nos incultes. I és que sense teatre, ni cinema, ni música, sense art, ens manlleven la veu i ens tapen els ulls. Perquè sí, estimats meus, la cultura és expressió i reivindicació, l’espai on dir veritats i que ressonin i, a part de l’esbarjo i oci de tots, és també la professió d’alguns que, a dia d’avui, es deixa de nou amb el cul a l’aire.
“L’únic pla cultural evident que hi ha és fer-nos incultes”
M.630 988 102 08610 AVIÀ www.llucpintors.com lluc@llucpintors.com 8 aquí
EL MÉS VIST
BERGUEDÀ ONLINE
L’Ajuntament de Gironella li fot la cartera a Berga
Rànquing web OCTUBRE aquibergueda.cat
1
Editen una guia que desgrana quins bolets hi ha al Berguedà i on es poden trobar
2
Primer gran repunt d’ingressats a l’hospital en la segona onada de coronavirus
3
L’hospital dona sis altes i ingressa dos pacients, però el risc de rerot es dispara
La capitalitat de la comarca torna havia fotut la cartera. La regidora de Cultura de Berga, Roser Valverde, s’ha a estar en disputa: Gironella i no Berga acollirà el concert d’Obeses i la Cobla justificat: “Jo em pensava que l’especBerga Jove. tacle d’Obeses i la Cobla Jove de Berga L’Ajuntament de Berga havia eren quatre senyores grasses ballant sardanes. Si hagués sabut de què es programat el concert per al 25 d’abril, però uns “problemilles” amb un virus tractava, o que els podrits de Gironella van obligar a posposar el concert, que no ho aprofitarien per a passar-nos la mà es va poder reprogramar, segons fonts per la cara, hi haguera posat una mica de l’Ajuntament de Berga, per problemes més interès”. de dates i logística a l’hora d’acollir El concert se celebrarà a Gironella, un projecte d’aquesta envergadura. el 21 de novembre, sempre que no La Cobla Berga Jove va pressionar via estiguem confinats, o s’allargui el toc xarxes socials, denunciant la desgana de de queda, o haguem mort de pneumònia l’ajuntament, que els donava llargues. pel virus, o de gana per la nefasta gestió Abans que del govern. Tot i això, l’Ajuntament de Lluis Vall, no ho conBerga reacciosidera una victòria: David nés, el regidor “En absolut. Jo també COLS em pensava que eren de Cultura de Gironella, Lluis quatre senyores gras@Berguedaonline Vall, ràpid com ses ballant sardanes. una fura, ja els Més notícies a www.berguedaonline.com Quin desengany...”.
TRANSHUMÀNCIA ARTÍSTICA
L’ENQUESTA T’agraden les actuacions per pacificar el carrer del Roser? Sí 59%
No 41%
PRÒXIMA Aproves el pacte entre la CUP i ERC per governar junts a Berga? Vota a www.aquibergueda.cat
GIRONELLA
Queralt-Manresa a peu per la cultura
A tres DEAs de l’objectiu
El ballarí Magí Serra, el músic Arnau Obiols i el creador audiovisual Pepe Camps s’han unit per fer una transhumància de 80 quilòmetres, des del santuari de Queralt fins a Manresa. Una caminada de cinc dies per trobar-se gent de diverses disciplines amb qui van conversar i interaccionar. De l’experiència n’han fet un vídeo artístic que recopila imatges i sons de
Gironella ha instal·lat un desfibril·lador a Cap del Pla. És l’onzè i, ara mateix, els únics barris sense DEAs són Cal Blau, Cal Ramons i Font dels Torracs. La intenció del govern és poder-n’hi instal·lar durant aquest mandat.
les trobades. L’audiovisual es va estrenar en la cloenda de la Fira Mediterrània de Manresa, aquest setembre. Una de les aturades del trajecte va ser a l’Ametlla de Merola, on els artistes van conversar amb els responsables de l’esbart dansaire i van ballar el popular ball de cascavells. Durant el trajecte es van trobar amb altres figures com Ada Vilaró, Carme Pigem o Martí Boada.
NOU SERVEI!! Plats per a vegans i celíacs
Pollastre a l’ast Sushi Pizzes Menjars preparats Entrepans Begudes i cafès Pg. de la Indústria, 78-80 BERGA · Tel. 93 822 86 16
menú diari per 7€!
de dilluns a divendres laborables
Obrim de dilluns a diumenge de 9:00 a 15:00
@jashivalaemportartho aquí 9 Neus Sala Gispets
Toni Gómez Gisela Serra 10 aquí
“Tot el que tenim és el somni de tota una vida” TEXT Marc
Canturri FOTOGRAFIA Ricard Codina
H
an aconseguit premis per tot el món. La Gisela és especialista en perruqueria canina i el Toni, en bellesa canina. Les dues disciplines van molt relacionades però són competicions diferents: en una s’analitza el tallat de cabell i la feina del professional, i en l’altra es valoren les condicions del gos. El Toni i la Gisela es van conèixer competint, van unir els seus camins i van obrir l’Anadyr, que encara avui és l’únic establiment de Berga especialitzat exclusivament en l’estètica i la perruqueria canina. Aquest novembre fa 25 anys que van obrir. Competir i ser a la botiga. És compatible? Ho era fins fa pocs anys. Ara ho hem hagut d’aparcar perquè és molt complicat de compaginar amb la paternitat. Quan competíem, marxàvem el divendres i no tornàvem fins dilluns. Ho trobeu a faltar? Devem molt a la competició. Ha estat la nostra universitat. Moltes de les coses que podem oferir avui als nostres clients són tècniques que hem après per tot el món. Però va arribar un moment que notàvem que havíem de prioritzar el més important a la vida: la família. I també cuidar la botiga, que al cap i a la fi la considerem el nostre tercer fill. Fa 25 anys que esteu oberts. Us ho hauríeu imaginat mai? Tot el que tenim i el que hem aconseguit és el somni de tota una vida. Quan vam voler obrir, vam haver de presentar un pla de viabilitat. La persona a qui li vam entregar ens va demanar si realment pensàvem guanyar-nos la vida banyant gossos. Ara, aquesta persona és un dels nostres clients més fidels. El servei de perruqueria canina va més buscat ara que fa 25 anys? Hi ha més cultura canina. Nosaltres no som ‘pelagossos’, treballem per la higiene del gos. Abans el gos vivia en unes condicions molt diferents a les d’ara. Quines? Fa 25 anys els gossos solien viure al jardí, menjaven de les sobres de casa i no convivien dins l’habitatge. Amb els anys, el gos petit ha començat a entrar dins de casa, forma part de la família i ha d’anar net i cuidat. El nostre repte és fer entendre al client que la perruqueria canina no és un luxe, sinó una necessitat. Si un gos porta les ungles molt llargues pot ser que, amb el temps, camini malament. I suposo que l’evolució cultural també us ha fet reinventar-vos... Hi ha gent que segueix treballant com fa 25 anys. Per a nosaltres és impensable. Hem intentat innovar i aprendre coses noves sempre. Cada raça té unes característiques i s’arregla de manera diferent. No pots tractar igual dos gossos de races diferents. Sou perfeccionistes? Ho hem de ser. El sector ho és cada vegada més. Com a professionals tenim el deure de ressaltar les virtuts que té el gos i amagar-li una mica els defectes. Tu, des de fora, veuràs que aquell gos està més bonic que si el portes a un lloc que els tracten a tots igual. Potser no ho entendràs, però darrere hi ha molts anys d’aprenentatge. Llançar-se a un negoci tan especialitzat com el vostre és un risc. Molt poca gent creia que ens en sortiríem. Però treballar d’allò que t’apassiona és un regal de la vida. Ara perquè tenim nens, però abans passàvem els diumenges lliures a casa arreglant els nostres gossos. Ens agrada el que fem, i això entenem que és un punt diferencial. Hi ha prou clientel·la a Berga? I tant. La gent cada vegada té més cura de la seva mascota. Espanya probablement és un dels països més endarrerits d’Europa en cultura canina, però Catalunya -suposem que per la seva proximitat amb
França- és una comunitat autònoma de referència. Nosaltres tenim clients de Berga, però també ens ve gent d’arreu de Catalunya. Hi ha gent de Barcelona, per exemple, que porta el gos a la perruqueria de Berga? I tant. I això, per què? Hi ha poques perruqueries especialitzades com la vostra al país? En absolut. Te’n vas a Barcelona, fas un cop de peu a terra, i te’n surten un munt. Però són molts anys de feina i lluita per fidelitzar els clients. La competició ens ha donat moltes eines per oferir un tipus de servei únic. Vau haver de tancar la perruqueria un mes i mig per culpa de la pandèmia, a la primavera. Vau patir per si havíeu de tancar per sempre? Quan passa una cosa tan difícil de controlar com aquesta, sempre pateixes. Però nosaltres Medalles no podem fer més que agrair la confiança que hem notat per part de tothom aquests mesos. d’or per tot Que després del confinament ens truquin els el planeta clients i ens diguin que esperen que s’obrin les regions sanitàries per poder-nos portar els gossos és de les coses més boniques que ens La Gisela ha han passat mai. Pensa que tenir la perruqueguanyat medalles ria tancada va ser un trasbals per a moltes d’or a tots els païfamílies. sos on ha competit Per què? com a perruquera El 95% dels nostres clients, quan marxen, ja canina. En molts agafen hora per la propera vegada. Alguns casos s’ha endut gossos necessiten venir cada quinze dies, el premi a la millor d’altres cada mes... I un mes i mig tancats a perruquera del casa pots imaginar-te que va ser complicat de concurs. gestionar a molts llocs. Ho vam fer com vam poder, atenent els dubtes de les famílies per Va començar WhatsApp. a competir quan Feieu de perruquers per telèfon? la professora Els clients ens trucaven. Nosaltres els hi d’un taller li va fèiem vídeos a casa, amb els nostres gossos, i introduir. Assegura els hi enviàvem. Va ser un orgull que la gent que la competició se’n preocupés i ens contactés. Molts van li ha servit per acabar-nos dient que la nostra feina era de créixer, comparar primera necessitat. treballs amb altres Teniu gossos a casa? perruquers i, I tant. sobretot, conèixer Molts? gent de tot el món. 8! (Riuen) En criem de manera esporàdica i, de fet, hem tingut gossos criats a casa que El Toni és han guanyat campionats per tot el món. Són especialista en la nostra vida, un somni que teníem de petits concursos de betots dos. Sempre hem estat rodejats de gossos llesa, on es premia i, a la botiga, formem un tàndem molt bo. les condicions Per què ‘Anadyr’? estructurals del Anadyr és un poblet d’Alaska, al Canadà. Quan gos. Per això, era jove [Toni] corria amb huskies siberians. esporàdicament Un d’ells venia del poblet Anadyr, on també cria gossos per hi havia uns criadors molt importants. Em va treballar-los i fer cridar molt l’atenció. evolucionar la I el futur d’Anadyr, per on passa? raça. No li ha anat Per sobreviure a la pandèmia. Després tenim malament: a casa ganes de seguir innovant. Tenim idees ambiha criat campions cioses, però primer cal vèncer el virus. del món.
aquí 11
COMARCA
Els ajuts al comerç, a toc de calendari ELS AJUTS comarcals per a la reactivació econòmica agafen forma. Per primera vegada des de la fi de l’estiu, hi ha un cert optimisme entre els dirigents municipals, que són els que hi han de posar els diners. La solució per desfer l’estancament de les reunions de setembre ha estat plantejar una primera línia d’ajuts de vals-regal centrats en els municipis grans, de més de 1.000 habitants, que són els que realment tenen teixit comercial important o bé depenen de xarxes de pobles veïns. A banda, els alcaldes també es comprometen a estudiar una segona línia d’ajuts per a municipis més petits de cara a principis del 2021.
Desembre, data límit
Segons ha explicat a l’Aquí Berguedà el president comarcal i alcalde de Guardiola, Josep Lara, la idea és prémer l’accelerador aquest novembre per poder treure una primera línia d’ajuts de cara a la campanya de Nadal. Qui més pressiona per poder te12 aquí
nir subvencions al desembre són Berga i Gironella, els dos gegants comercials de la zona, que coincideixen que la campanya de Nadal és vital per al seu comerç i, si no hi ha ajuts comarcals, llançaran campanyes purament locals. L’altre gran pol comercial de la comarca és Puig-reig, però ja ha decidit anar pel seu compte, ja que des de la primavera treballa en les bases d’uns ajuts locals que ja ha llançat o té en vies d’execució.
Reunions a tres bandes
Per posar fil a l’agulla a la qüestió comarcal, des de principis d’aquest nevembre s’estan organitzant reunions a tres bandes entre el Consell Comarcal, l’Agència de Desenvolupament i cadascun dels municipis per veure quants diners hi pot aportar cada ajuntament. En el que també coincideixen molts alcaldes és que la idea dels vals de descompte els convenç molt més que el format ‘rasca i guanya’ que es postulava com a alternativa.
Els alcaldes tenen un mes per acordar quin tipus d’ajuts llancen i posar-los a mans dels clients per Nadal
COMARCA
LES EMPRESES BRAMEN
Pagar més al 2021? Diverses associacions d’empresaris i botiguers lamenten i rebutgen l’increment d’impostos a Berga i a nivell comarcal. Titllen les administracions d’“insensibles”, reiteren que “ara no és el moment” i asseguren que “no hi ha cap justificació” per incrementar l’IBI a Berga i la taxa d’escombraries a nivell comarcal en plena pandèmia. La queixa ha estat emesa, a través d’un comunicat, per l’Associació Comarcal d’Empresaris (ACEB), amb l’adhesió de l’Associació d’Agroturisme del Berguedà, Hostaleria i Turisme del Berguedà, l’Associació de Propietaris de Parcel·les del Polígon de la Valldan i Bergacomercial. Totes aquestes entitats retreuen, tant a l’Ajuntament com al Consell, que els “han apujat la pressió fiscal sense considerar la situació de la majoria dels negocis tancats per decret i tots els altres, amb problemàtiques econòmiques greus”. També consideren que la classe política no ha tingut en compte la situació de molts treballadors afectats per la reducció del sou derivada dels ERTO. En aquest sentit, recorden que “els ingressos de les famílies, de les botigues i de les indústries estan en regressió i amenaçats”. El teixit econòmic mira amb sorpresa com capitals de comarca veïnes fan just el contrari. És el cas de l’Ajuntament de Manresa o el d’Igualada, que han anunciat la congelació total d’impostos i taxes per als seus ciutadans durant tot el 2021, un any –diuen- que “es mostrarà amb tota cruesa sobre cadascun de nosaltres”. Volen “solucions i ajudes” i no més pedres al camí.
PARLEN ELS ALCALDES Berga MONTSE VENTURÓS “Necessitem invertir els nostres 50.000 euros aquest Nadal” Venturós és una de les fermes defensores d’una segona línia d’ajuts centrats en les realitats dels municipis de menys població. Diu que Berga té la necessitat d’executar abans del 31 de desembre els 50.000 euros que té reservats des de la primavera per al fons comarcal. “Podríem fer un reajustament, però entenem que la campanya de Nadal és vital per als nostres comerços i, si no és a nivell comarcal, ho haurem de fer pel nostre compte”
Puig-reig JOSEP M. ALTARRIBA “Si aquesta campanya comarcal hagués agafat forma fa mesos, segur que ens hagués encaixat” Puig-reig fa mesos que treballa en les bases de diverses línies d’ajuts i a finals d’any espera haver tret 200.000 euros en ajuts a empreses. Altarriba ha ofert les bases que ha treballat a nivell local perquè la comarca se’n beneficiï, però no se suma a la campanya perquè ja ho té tot lligat: “Si aquesta campanya comarcal hagués agafat forma a l’inici de la pandèmia, segur que ens hagués encaixat, però és que ja ho tenim fet i, en el fons, és el mateix”.
Guardiola JOSEP LARA “Tenim els diners que no hem pogut fer servir en fires i festes” També s’hi sumarà, com no podia ser d’una altra manera, tenint en compte que és el gran ambaixador del projecte. Lara confia poder destinar-hi “els diners que hem anat guardant de fires i festes que malauradament no hem pogut fer”. L’alcalde destaca, a més, que Guardiola és un dels pols comercials de l’Alt Berguedà i que fa de punt de trobada de veïns de Sant Julià, Vallcebre o Saldes, entre d’altres pobles. No sap quant hi posarà però confia que la inversió “serà imporant”.
Gironella DAVID FONT “Ens queda un mes i s’ha de córrer molt per activar la fórmula i tancar convenis” Font veu els tempos com el principal maldecap. Gironella ha posat com a data límit el 4 de desembre, que és quan comença la seva campanya nadalenca: “Ens queda un mes i s’ha de córrer molt per tancar la fórmula i activar els convenis”. Si els terminis es compleixen, Gironella hi serà i ja ha avançat que hi invertirà 50.000 euros del pressupost. Això sí, els han d’assegurar que una part dels diners es quedaran a la vila.
Olvan SEBASTIÀ PRAT “Ens agradaria poder repartir els vals corresponents a la nostra aportació” Prat diu que preveuen afegir 2.500 euros a la bossa comarcal. Acaben sent uns 100 euros per comerç del poble però sense els tècnics de les administracions comarcals hagués estat impossible regular-ho. L’alcalde lamenta que “no tenim gaire diners per invertir”, però demana repartir dins el municipi l’aportació que fan com a ajuntament: “Veiem bé que pugui servir per a tota la comarca, però ens agradaria poder entregar els vals nosaltres i que, després, la gent els gasti on vulgui”.
Cercs JESÚS CALDERER “Per a nosaltres, si tanca un comerç de Berga és com si tanqués a Cercs” Cercs és un dels municipis importants del Berguedà pel que fa a població, però té poc teixit comercial. Malgrat tot, l’alcalde, Jesús Calderer, està convençut que cal sumar-se a la línia comarcal perquè, en certa manera, depèn molt de Berga: “Per a nosaltres, si tanca un comerç de Berga és com si tanqués a Cercs”. Calderer diu que “és el moment de donar suport a tota la comarca” perquè “si tanca un, hi perdem tots”. A més, assegura que “hi haurem de tornar” perquè la crisi “va per llarg”.
aquí 13
BERGA
Objectiu: evitar el col·lapse (2a part) L’HOSPITAL SANT BERNABÉ ha començat l’octubre amb el 70% dels llits ocupats. En les últimes dues setmanes de setembre, els ingressats amb diagnòstic de Covid han passat de 5 a 30 i l’hospital ja ha acordat el protocol de resposta a la segona onada de coronavirus de l’any. La quarta planta de l’edifici central és exclusivament per a pacients que hagin donat positiu a la prova PCR. Els pacients que presenten símptomes però encara no saben el resultat de la prova són a la planta tres. Una planta -la tercera- que fins ara era per a cirurgies ambulatòries (pacients que passen per quiròfan però se’n van a casa en qüestió d’hores) i per a l’hospital oncològic. Amb la nova onada, les cirurgies ambulatòries s’han traslladat a la primera planta i 14 aquí
Rebrot En quinze dies, es va passar de 5 ingressats per Covid a 30
els pacients oncològics a la primera planta de l’edifici nou. La situació de l’hospital es mesura, a grans trets, per l’estat de la tercera i la quarta planta. Totes dues tenen capacitat per 34 llits (68, en total). De moment, ni la tercera ni la quarta estan plenes.
Estabilitat S’estan donant moltes altes i això equilibra la balança
Si la quarta planta s’omple, el pla de resposta de l’hospital marca que es crearan dos circuïts a la planta 3 perquè la comparteixin pacients positius i pacients pendents de la prova. Si finalment aquesta tercera planta també queda plena, serà el moment d’habilitar els 19 llits de l’hospital de campanya que a la primera onada ja es van habilitar (tot i que no es van haver d’utilitzar) a l’edifici nou. Com a la primavera, el principal
El pla per no col·lapsar
objectiu del centre és evitar aquest hospital de campanya perquè posaria greus complicacions per cobrir tots els espais amb el personal necessari. Tenir més espais vol dir haver de dotar-los de personal, i això a la primera onada va propiciar torns més llargs, de fins a 12 hores seguides. La direcció no ho descarta, si la situació empitjora.
Les altes, la gran sort
Un dels factors determinants per contenir la propagació del virus en les últimes setmanes està sent la quantitat d’altes que s’estan donant. El director assistencial de l’hospital, Alejandro Del Canto, ho va confirmar a l’Aquí Berguedà: “Hem tingut sort perquè, tot i que cada dia hem anat ingressant persones, també hem anat donant altes, i això ens
BERGA
Si la tercera i la quarta planta de l’hospital queden plenes, es tornaran a habilitar 19 llits extra a l’edifici nou
EL VIRUS JA HA ARRIBAT ALS AVIS
Les dues residències de Puig-reig i la Sant Bernabé, nous focus
L’hospital de campanya (dalt) s’habilitarà a l’edifici nou només si les dues plantes Covid de l’edifici central queden sense llits. La quarta planta (esquerra) és ara mateix l’única del centre que té pacients confirmats. A la tercera, hi ha els pendents de PCR.
dona certa estabilitat”. Segons els professionals, el virus s’està mostrant menys agressiu que a la primavera. Els pacients responen millor als tractaments, la gravetat dels casos també és menor en termes generals i el ritme de defuncions és inferior al de l’esclat de la pandèmia.
Visites comptades
Un dels principals canvis respecte el març és que l’hospital permet l’entrada de familiars de pacients que s’estiguin morint. També en aquells casos en què l’ingressat és un nadó o una persona dependent. Són les úniques excepcions, ja que la resta de visites han tornat a quedar restringides des de finals d’octubre.
Si a la primera onada les dues residències més afectades pel coronavirus van ser la Salarich Calderer de Bagà i les Germanetes de Berga, en aquest rebrot el virus ha entrat amb força a les dues residències de Puig-reig i la Sant Bernabé de Berga. Ho ha fet després d’un setembre en què la mitjana d’edat dels contagis es va mantenir per sota dels 40. Primer, el virus es va focalitzar en els joves però, amb el pas de les setmanes, ha acabat arribant a la gent gran. A Puig-reig, l’afectació a les dues residències ha disparat les dades de con-
tagis al poble. A la residència Sant Josep s’han detectat 95 casos (73 de residents i 22 de treballadors) i a la Mont-Martí, 44 (24 de residents i 20, en personal). Tot i que una part important dels casos del poble són en residències, l’Ajuntament assegura que hi ha molta transmissió fora dels centres i ha tancat els edificis municipals que no són indispensables. A Berga, la Sant Bernabé ha detectat 36 positius i una desena de treballadors també afectats. Dels 36 residents contagiats, 6 han hagut de ser hospitalitzats. De la resta, la majoria són asimptomàtics.
Cues per PCR a l’ambulatori A Berga, una de les principals conseqüències de l’augment de casos ha estat que l’ambulatori ha vist créixer cada dia llargues cues a la porta. La majoria són persones que venen a fer-se la prova PCR per confirmar si tenen el virus. El regidor de Drets Socials, Ivan Sànchez, explica que les cues es deuen a una acumulació de factors: molts venen per la Covid-19, però també s’hi sumen les afectacions diàries que se segueixen atenent des del centre. Per això, l’Ajuntament de Berga estudia la possibilitat de traslladar a l’hotel d’entitats bona part de les proves PCR que es fan a l’ambulatori. De moment, l’hotel d’entitats ja funciona com a seu de les vacunacions de la grip però, ara, a més, també es contempla la idea de derivar-hi una part important de les proves PCR. L’objectiu no és altre que acabar amb les cues que es formen des de fa setmanes. La direcció de l’ambulatori ha demanat a l’Ajuntament de Berga carpes municipals que s’acostumen a utilitzar per a fires. La finalitat és que, fins que no es derivin serveis a l’hotel d’entitats o en altres edificis municipals, les persones que fan cua a fora tinguin aixopluc en cas de pluja o altres inclemències meteorològiques.
Marc Canturri
aquí 15
BERGA
La CUP i ERC ultimen els serrells d’un pacte que els ha de permetre governar amb majoria a Berga fins el 2023
PACTE DE GOVERN A LA VISTA
La CUP obre la porta a ERC... LA CUP I ERC estan d’acord en governar junts a Berga els dos anys i mig que resten de mandat. De moment hi ha poc més que un document signat per totes dues formacions on es comprometen a iniciar “un espai de trobada per teixir un acord de legislatura a la ciutat de Berga”.
Tres manaments
El compromís s’apuntala en tres pilars. El primer és que Esquerra s’incorporarà al govern de l’Ajuntament amb l’entrada dels seus dos regidors i no suposarà cap cost addicional per a l’Ajuntament de Berga. Això no necessàriament vol dir que cap dels dos regidors entrants no tinguin dedicació i la corresponent retribució, sinó que tots dos grups es comprometen a equilibrar les dedicacions per tal que no hi hagi més despesa que l’actual. El segon compromís és que Esquerra s’acull al codi ètic de la CUP. Un dels temes més espinosos del codi ètic de la CUP és precisament el sou dels regidors de govern, que queda molt limitat i força lluny de les 16 aquí
Majoria La CUP accepta l’estabilitat que ha refusat els últims 5 anys Despeses El moviment no suposarà més cost en els sous de regidors
aspiracions que, per exemple, el portaveu d’ERC, Ramon Camps, va deixar clar que pretenia fixar si governava. I el tercer compromís és el més important a curt termini: els dos grups han sumat majoria per aprovar les ordenances i consensuaran el pressupost per al 2021.
La CUP s’obre a la majoria
El projecte de pacte ja ha estat validat per les dues assemblees dels partits. Tot i això, el procés no serà un obrir i tancar d’ulls, sinó que es preveu que s’allargui uns mesos. La CUP i ERC han de consensuar quines àrees es queden els dos nous regidors de govern i qui dels cupaires renuncia a part de les seves. El pacte dona l’estabilitat que se li ha resistit a la CUP els últims 5 anys i mig. Als 8 regidors cupaires, s’hi sumen els 2 republicans per fer una majoria absoluta de 10 regidors, dels 17 del ple. A l’oposició hi quedaran els 6 de Junts per Berga i el del PSC. La minoria a l’oposició no passava des de pacte Camps-Xoy. Marc Canturri
PLEGA SABATA El cap de l’oposició deixa la primera línia política El líder de Junts per Berga, Jordi Sabata, ha renunciat a les seves actes de regidor a l’Ajuntament i conseller comarcal. Ho fa “per motius estrictament personals i professionals”. El cap de JxB seguirà militant a JxCAT perquè creu que “es pot fer política des de molts llocs”. La candidatura liderada per Sabata va aconseguir 2.349 vots a les eleccions del 2019.
BERGA
Mal diari L’Ajuntament no ingressa prou diners pel que gasta Canvi de pla La CUP defensa per primer cop invertir abans de fer net
REBAIXAR QUOTES PERÒ PAGAR MÉS TEMPS
...i estudia refinançar el deute
EL GOVERN DE LA CUP negocia amb dos bancs un refinançament de part del deute que té actualment (uns 8,2 milions a finals del 2019). Així ho ha assegurat el regidor d’Hisenda, Marià Miró, que ho veu com “una alternativa” per no haver de tornar a apujar impostos i aconseguir diners per altres vies per poder invertir en la ciutat.
L’IBI s’enfila un 10,8%
Aquest setembre el ple de l’Ajuntament ha aprovat un increment de l’IBI d’un 10,8% amb els vots a favor de la CUP i ERC. L’oposició els va retreure que ho facin en plena pandèmia i en un any que ha colpejat amb duresa tots els sectors de la població. L’increment fa que el govern passi a ingressar uns 400.000 euros més d’IBI a l’any. El regidor Miró defensa que “és una necessitat”, ja que ara mateix l’Ajuntament no és capaç d’assumir les despeses ordinàries que té. L’IBI, a més, no es modifica des de fa sis anys, i això ha fet que hagi quedat molt desactualitzat. La idea és fer aquesta apujada important ara, però no fer-ne
cap més en els propers anys, ja que de cara al futur s’estan explorant altres vies per aconseguir més ingressos o reduir les despeses. I aquí és on entra en escena el refinançament del deute, que implicaria rebaixar les quotes a pagar cada any, però haver de seguir endeutats fins més enllà del 2025.
El pla del govern
Segons dades del tancament del 2019, l’Ajuntament de Berga tenia uns 8,2 milions d’euros de deute. D’aquests, 4,7 milions són per crèdits ICO que el govern vol refinançar. Ara mateix té una carència fins al 2021, de manera que fins aleshores no ha de pagar res, però el 2022 i el 2023 ho ha de liquidar tot. La idea del govern és refinançar aquesta part del deute i, amb tota probabilitat, això es traduirà en haver de retornar els diners fins més enllà del 2025, tal com reconeix el propi regidor d’Hisenda. La part restant del deute, 3,5 milions, són diferents préstecs que s’acabaran de pagar al llarg d’aquests anys. Això sí, els darrers rebuts que ara hi ha
El govern negocia amb dos bancs per refinançar gairebé 5 milions del deute amb la idea de pagar menys en les quotes
prevists són per al 2025. Per tant, el refinançament del retorn dels crèdits ICO implicarà que el termini per fer net del tot s’endarrerirà uns anys més.
Canvi d’argumentari
L’actual regidor d’Hisenda defensa que és el que cal fer ara: “La ciutat no pot estar 8 anys pagant els dos milions d’euros en retorn de deutes que ara mateix hem d’assumir”. La posició és totalment diferent a la del seu predecessor, Francesc Ribera, que va defensar durant tot el mandat passat que el que calia prioritzar era la liquidació de tot el deute per, després, pensar en invertir en la ciutat. Miró ha reivindicat “la gran feina de contenció de les despeses durant tot el mandat passat”, però ha insistit que ara cal una altra cosa: “Les ganes d’eixugar el deute hi seran, però les inversions a la ciutat també calen”. Aquesta doble teoria ja s’ha debatut en el si de l’assemblea de la CUP, que -segons ha explicat Miróha acabat donant el vistiplau a renegociar els terminis de retorn del deute.
aquí 17
BERGA
“LA GRUA ENS HA CANVIAT (I SALVAT) LA VIDA”
18 aquí
Els ajuts tècnics de Creu Roja han permès a la família de la Maria gaudir d’una grua que millora el seu dia a dia
LA MARIA fa sis anys que necessita ajuda cada dia. Primer n’hi havia prou amb unes crosses, però poc a poc va anar perdent l’equilibri fins que va necessitar un caminador. En aquell moment, necessitava ajuda per alçar-se del llit i anar-se’n a dormir, però durant el dia encara era força autònoma. Però, amb 89 anys, té el cor molt cansat i aquest juliol “es va deixar anar”, explica la Conxita, una de les seves filles. Des d’aleshores no és capaç d’aguantar-se dreta, i això va ser d’un dia per l’altre. “Des de llavors, la seva vida és del llit a la cadira de rodes, i de la cadira de rodes al llit”, relata la filla.
La desesperació inicial
De cop, calia mobilitzar-se. La Conxita admet que els primers dies se li feia tot costa amunt. Pateix de l’esquena i dels braços i havia d’alçar o posar a dormir la seva mare quatre vegades cada dia. “Si no haguéssim fet res, hagués caigut malalta”, assegura. La sort és que va saber moure’s ràpid. El primer que va fer és buscar un llit. La Maria encara dormia en el de matrimoni, vell, i ara necessitaven un llit que pugés i baixes d’alçada. Una amiga de la
BERGA
Lourdes, l’altra filla de la Maria, els el va deixar. L’altre element indispensable era la grua. La Conxita està jubilada però havia treballat durant molts anys al servei de neteja de l’hospital. Sabia -perquè ho havia vist a l’hospital- que en casos com el de la seva mare l’ideal era una grua. I va demanar-la. Primer, a l’hospital, però amb la pandèmia li van dir que no en llogaven. Després va recórrer a l’ambulatori, però li van dir que, amb la Covid, no li podien entregar fins a l’agost. No podia esperar tantes setmanes i, al final, va anar a picar la porta de Creu Roja.
“Aixecar-se era un problema”
Creu Roja va fer els tràmits i l’avaluació del cas, i li van portar la grua en quinze dies. Durant aquests quinze dies d’espera s’ho van fer com van poder: “Havíem de ser dues persones cada vegada que l’havíem d’aixecar del llit. Era molt feixuc”. Però amb la grua va canviar tot. Ara la Conxita s’ho podria fer sola en tot moment. Al matí, però, ve una assistenta a ajudar-la; i al vespre, la Lourdes. La grua està pensada perquè amb una persona n’hi hagi prou i, de fet, totes tres se’n poden sortir soles, però així l’esquena
i els braços de la Conxita no es carreguen tant. La grua és senzilla de fer servir. La Maria s’agafa al manillar com si fos una bicicleta i posa els peus a la plataforma. La Conxita li passa el cinturó per darrere l’esquena i per sota els braços, i la lliga. I després activa la grua per aixecar la Maria. La Conxita la desplaça fins la cadira gràcies a les rodes que la grua porta incorporades i, quan és a lloc, fa el mateix procés que en el moment d’alçar-la, però a la inversa. “Al principi a ella li feia una mica de por, però ara cada vegada hi està més acostumada. Abans,
Més agilitat Sense la grua, llevar-se era una maldecap per a la Maria
aixecar-se del llit i anar-se’n a dormir era un problema, i ara és un moment”, celebra la filla.
La solució ideal
La grua ha sortit de franc a la família de la Maria. Els moments de desesperació inicials s’han solucionat i s’han estalviat problemes que no podien afrontar. “Hem evitat la residència i també haver de pagar una persona fixa per estar aquí a casa. No ens ho podíem permetre, i sempre estarem agraïts a Creu Roja. Tot té solució”, respira la Conxita. Marc Canturri
Un ajut per viure a casa el màxim temps possible Els ajuts tècnics són productes de suport domèstic que faciliten l’autonomia de la persona gran i la cura per part del cuidador. “Són coses que ajuden molt i que moltes vegades desconeixem que existeixen”, ha explicat a l’Aquí Berguedà Anna Ribera, membre de Creu Roja Berguedà. Els ajuts tècnics pengen d’un gran projecte de suport a la gent gran, VBellesa. L’objectiu dels ajuts és que la persona pugui estar vivint a casa el màxim temps possible i amb la màxima qualitat de vida que pot tenir. Hi pot optar qualsevol persona de més de 65 anys o una família que necessiti ajuda per atendre una persona gran dins de casa.
El protocol és senzill. El demandant pot arribar al programa de Creu Roja a través de serveis socials, l’ambulatori o, fins i tot, pel seu propi peu. El primer que se li fa és un informe que analitza el seu cas des de totes les perspectives possibles. La segona fase és una assessorament per part de la terapeuta especialista, que analitza i valida tot el que li cal a la família, visitant el domicili de la persona gran. “Quan et trobes en aquestes situacions estàs tan col·lapsat que necessites algú que t’assessori i t’acompanyi”, asseguren des de Creu Roja. La terapeuta és qui acaba tenint sempre l’última paraula sobre l’ajut que necessita la família.
aquí 19
BAIX BERGUEDÀ
ESCOMBRARIES
Els pobles petits exigeixen el seu model
DIVERSES ALCALDESSES del Berguedà han recordat aquest setembre que el model de recollida de residus als municipis petits és un mar de promeses incomplertes. La consolidació del porta a porta als municipis més grans i la no-arribada del nou sistema als menys poblats provoca que els contenidors d’aquests últims quedin plens d’escombraries. Tot plegat complica la vida als veïns a l’hora de llançar la brossa i deixa escenaris deplorables al voltant dels contenidors. El motiu és el turisme d’escombraries, és a dir, l’actitud incívica de residents de municipis del porta a porta que es desplacen als municipis de la vora per llançar la brossa als contenidors, ja que al seu poble no n’hi ha.
Pagar més costa de justificar
A tot això s’hi afegeix, ara, que els ajuntaments han de justificar als vilatans dels pobles petits l’apujada de la taxa de residus. El Consell Comarcal ha aprovat aquest mes l’increment del rebut de les escombraries de 113,9 a 121 20 aquí
El govern comarcal reconeix el retard, però busca els diners per pagar el milió d’euros que costa la implantació
BAIX
1
EL REBUT S’APUJA A TOTA LA COMARCA El Consell Comarcal ha aprovat un increment de la taxa d’escombraries d’un 6%: de 113,9 a 121 euros.
2
SENSE DINERS PER ACABAR LA FEINA El desplegament del model d’illes als pobles petits costa 1,2 milions, i ara mateix només s’ha trobat una quarta part dels diners. Buscar la resta del finançament és el gran repte de la conselleria.
3 euros anuals a tota la comarca per igual. “Serà complicat perquè la gent del poble no ha vist un canvi en el model de recollida que sí que hi ha hagut en d’altres pobles”, lamenta l’alcaldessa de Montmajor, Mar Monell. En la mateixa línia, l’alcaldessa de Montclar, Raquel Sala, defensa que “si s’ha d’apujar el rebut, que s’apugi; però cal posar-se a treballar d’una vegada en les illes per als pobles petits”. També hi ha queixes a Sagàs, on l’alcaldessa, Sílvia Triola, ha denunciat els abocaments de residus al medi natural, ja que s’escau que el poble és travessat per una carretera, i això ha propiciat una allau de les accions incíviques aquest estiu. El Consell és conscient de l’endarreriment, però de moment no té els diners que costa el desplegament a tota la comarca. Val aproximadament 1,2 milions d’euros i el govern n’ha trobat uns 300.000. Ara mateix hi ha negociacions obertes amb altres organismes per acabar de trobar finançament, però no hi ha res tancat.
ABOCADOR
El Consell estudiarà gestionar Font Ollera amb diners públics L’alcalde de Puig-reig, Josep Maria Altarriba, ha proposat a la resta i, en particular, al president del Consell Comarcal, Josep Lara, que explori la possibilitat d’una gestió pública de l’abocador comarcal de Font Ollera. Altarriba ho veu com “una manera d’abaratir costos del sistema de recollida”, un dels principals maldecaps del govern comarcal mentre no arriben els ajuts de Diputació i l’Agència Catalana de Residus per haver estat una referència al país en reciclatge. El govern comarcal s’anota la proposta d’Altarriba i l’estudiarà. De fet, en el passat mandat ja es va estudiar un model mixt de gestió del cicle de residus, però es va acabar arxivant a proposta de l’oposició. Ho ha recordat l’alcalde de Gironella i aleshores president comarcal, David Font, que ha plantejat a Lara que tregui la pols a aquells informes, ara que sembla que hi ha interès unànime en ser més partícips de la gestió de residus. David Font explica que, en el seu mandat, es contemplava un 51% de
capital públic del Consell Comarcal i un 49% privat. D’aquesta manera, més de la meitat dels beneficis de la recollida de residus tornarien a l’administració: “Si és cert el rumor que, darrere els residus, qui fa negoci és l’empresa privada, així els diners tornarien al Consell i revertirien en la comarca”. El principal grup de l’oposició va presentar una moció al ple comarcal d’aquest setembre per insistir en la idea exposada per Altarriba entre els alcaldes. ERC proposa fer “els estudis necessaris per sospesar la viabilitat de la gestió pública de l’abocador comarcal”. Segons el text de la moció, els republicans creuen que “la reducció de la utilització de l’abocador és essencial”. ERC considera que “aquesta reducció va en contra de la cerca de beneficis econòmics” i, per això, entenen que la gestió de l’abocador ha de ser 100% pública. Com que el govern ja havia adoptat el compromís d’estudiar la proposta, la moció va acabar sent una reiteració de voluntats.
LES DEIXALLERIES, A CONCURS IMMINENT El govern confia que el nou concurs per gestionar les deixalleries fixes i mòbils ajudarà a quadrar números d’un sistema que, de moment, surt massa car.
4
MÉS CUBELLS A LA CAPITAL? El Consell estudia canviar les bosses de resta a Berga pels cubells que ja hi ha a la resta de pobles del porta a porta. L’Ajuntament recorda que és complex per l’espai que ocupen els bujols.
aquí 21
ARQ71
BAIX
CAL ROSAL
EL CONSULTORI TANCA PER SEMPRE CAL ROSAL ha quedat sense consultori. El Departament de Salut l’ha tancat al·legant problemes de seguretat en el local que el propi ajuntament reconeix que existeixen. Això sí, el consistori està molest perquè, fins ara, Salut no ha respost a l’oferiment municipal de traslladar el centre en un altre espai de Cal Rosal. El consultori va obrir al setembre per atendre consultes puntuals amb cita prèvia i per fer analítiques, però des de principis d’octubre està tancat i, de moment, no hi ha res que faci pensar en una reobertura. Almenys, en l’edifici actual. L’alcalde d’Olvan, Sebastià Prat, ha explicat a l’Aquí Berguedà que tenen dues propostes per traslladar el consultori. La primera és el local social de Cal Rosal: “És un local idoni i s’hi podria començar a treballar des de ja”. La segona opció és el TIC, un edifici més vell i que caldria ade22 aquí
quar però que, segons l’alcalde, “també podria acabar complint les condicions”.
Un mal de dècades
L’Ajuntament fa anys que és conscient que el consultori presenta deficiències. De fet, han estat molts -i de tots colorsels governs que han intentat posar-hi remei. El Departament de Salut ja va avisar aquest estiu que l’espai no podia seguir sent el consultori, però l’Ajuntament els retreu que no hagin fet res per evitar el tancament del servei. Més aviat el contrari, diu l’alcalde: “Ja han tret tots els equips del consultori”. Per tot plegat, Prat comença a veure-hi bruixes. “Volem que el departament sigui honest i ens digui clarament si és una qüestió del local -que sabem que existeix- o si realment no volen atendre a Cal Rosal”, diu. I es pregunta: “Si hi ha un altre
Salut ha decidit prescindir del centre per problemes al local, i de moment, no reobrirà malgrat el canvi de lloc que proposa l’Ajuntament
Desconfiança L’alcalde nota que a Salut no li interessa obrir el centre Alternatives L’Ajuntament ha ofert dos espais, però no l’han respost
espai com els que estem oferint, l’acceptarien?”.
El personal, a Olvan
El centre d’atenció que segueix obert és el consultori d’Olvan. Atén dimarts, dijous i divendres de 8 del matí a 3 de la tarda, i hi treballa el personal habitual, més el que hi havia a Cal Rosal. Això sí, el servei a domicili és prioritari per segons quins pacients que pateixen problemes de mobilitat. L’Ajuntament, però, s’aferra a defensar que Cal Rosal necessita el seu consultori i, fins i tot, acceptaria que fos a costa de repartir les hores d’obertura amb el d’Olvan. És a dir, que el servei s’oferís alguns dies a Cal Rosal i uns altres a Olvan. Però de moment tampoc tenen resposta al respecte i insisteixen que el Departament de Salut està actuant “amb molt poca transparència”.
BAIX
La torre de Merola, premiada LA RECREACIÓ de la torre de Merola s’ha endut el Premi Enor d’arquitectura jove 2020. El certamen ha comptat amb uns 200 aspirants i el jurat ha destacat l’habilitat de l’arquitecte de la torre, Carles Enrich, de “convertir un pur tràmit administratiu en un gran projecte d’arquitectura”. A la torre només li quedava una de les quatre parets i estava en seriós perill d’esfondrament. La solució ha estat una estructura de fusta que assegura la paret que resta dempeus i, a més, permet als visitants pujar fins al capdamunt per gaudir de les històriques vistes.
aquí 23
ALT BERGUEDÀ El diners recaptats a la campanya ‘Tot és possible’ es donen al Sant Joan de Déu per investigar la malaltia de l’Arlet
Els diners de l’Arlet són vida L’HOSPITAL Sant Joan de Déu de Barcelona comença un nou projecte de recerca contra el neuroblastoma gràcies a la Beca Arlet Vila, finançada per la iniciativa “Tot és possible“. Els 120.000 euros que es van recaptar amb la campanya s’aportaran durant cinc anys a l’hospital (24.000€ cada any) per buscar nous tractaments per als neuroblastomes més agressius.
Campanya massiva
La Roser i el Genís, els pares de l’Arlet, van iniciar una campanya de captació de fons per poder finançar el tractament de la seva filla als Estats Units, amb la col·laboració de l’Associació Nen i de tota la comarca del Berguedà. Però l’Arlet va morir el juliol passat, després de quatre anys lluitant contra aquest càncer del desenvolupament, i han decidit destinar tots els diners a la recerca. “No volem que cap altre nen hagi de passar el que ha passat l’Arlet”, explica la Roser. La Beca Arlet Vila s’ha otorgat a la doctora Marta Garcia per dur a terme el projecte de recerca 24 aquí
“Que cap família hagi de renunciar a la seva filla”
Els pares de l’Arlet asseguren que la donació a l’Hospital Sant Joan de Déu és “una manera de retre a l’Arlet l’homenatge que es mereix”. Han batejat els 24.000 euros anuals que donaran durant un lustre com la Beca Arlet Vila, i confien que els diners s’asociïn als valors que els tramet el nom de l’Arlet: “il·lusió, esperança i, sobretot, molt d’amor”. La Roser, la mare de l’Arlet, admet que, en certa manera, que s’hagin hagut de donar els diners a l’hospital és “un fracàs”, ja que significa que la seva filla no ha pogut anar als Estats Units i fer-se un tractament que, fa un any, es postulava com l’única opció per salvar-li la vida. De tota manera, la Roser confia que la beca a l’hospital sigui “un gra de sorra” que faci possible “que cap família hagi de renunciar a viure la vida amb la seva filla i que cap nena passi el que ha patit l’Arlet”. Tot i que el conveni amb el Sant Joan de Déu és per 5 anys i d’un total de 120.000 euros, la família de l’Arlet n’ha recaptat més gràcies a la campanya ‘Tot és possible’. Hi ha diners d’algunes iniciatives que encara no s’han ingressat al compte i, a més, la campanya segueix en actiu amb la venda de braçalets. La Roser explica que encara no han decidit en què invertiran aquests diners, però tenen clar que serà per a la investigació del càncer infantil.
Solidaritat L’hospital ho veu com “un gran pas” per a la investigació
“Estudi dels mecanismes de quimioresistència associats al neuroblastoma”. Segons explica el Sant Joan de Déu, és “un gran pas per identificar els mecanismes genètics responsables de la resistència als tractaments actuals i buscar-ne de nous”.
El paper de les famílies
El doctor Jaume Mora, director científic de l’Àrea d’Oncologia i Hematologia, recorda que les famílies i les seves donacions
solidàries són clau per encetar noves investigacions com la que ara veu la llum, per combatre el neuroblastoma: “Ens han ajudat a aconseguir que en quinze anys es curin més pacients i visquin més anys i millor”. En aquest sentit, l’equip mèdic del Sant Joan de Déu s’ha compromès a continuar investigant perquè “algun dia puguem curar tots els nens i nenes amb càncer”. Marc Canturri
ESTEFANIA ESCOLÀ / ACN
GÓSOL
El virus ha fet créixer un 20% la població Fins fa tot just un mes, la Gabriela Calvar vivia a Castelldefels. Allà era la propietària d’un bar musical i vivia en un pis de lloguer, sense balcons, que li costava 1.000 euros al mes. Degut a la Covid-19, va decidir canviar de vida i buscar una casa on, en cas de reconfinament, pogués estar millor amb els seus dos fills, de 6 i 4 anys. La casa la va trobar a Gósol, un poble que ni tan sols sabia situar al mapa. “Vaig venir i em vaig enamorar de la casa i del lloc”,diu. A Gósol no només hi ha trobat casa, també un negoci. De casualitat, l’única botiga de queviures que hi ha al poble tancava per jubilació després de 90 anys, i la Gabriela no s’ho va pensar dues vegades. Ha reobert la botiga i ara, assegura, no canviaria Gósol per res del món. Ni ella ni tampoc els seus fills. “El meu plantejament inicial era venir per dos anys, però em sembla que m’hi estaré més. El coronavirus m’ha fet canviar i he guanyat qualitat de vida”, explica. El cas de la Gabriela no és únic a Gósol. Fins fa uns mesos, la Maria Otero vivia al barri de Gràcia de Barcelona amb la seva parella i els seus tres fills, però el coronavirus va fer que decidís canviar la gran ciutat pel poble natal dels seus pares, on ja hi tenia una casa de segona residència. A Gósol fa teletreball i l’únic inconvenient, assegura, és la connexió a Internet. Per la resta, admet, tot són avantatges. Són dos exemples d’un poble, Gósol, que ha vist incrementar la població un 20% en plena pandèmia. El seu alcalde, Lluís Campmajó, n’està totalment satisfet. “Que vingui tota aquesta gent és vida. Vida per al poble”, assegura. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), a finals del 2019 el municipi tenia poc més de 200 habitants. Ara, s’acosta als 250. L’alcalde té clar que perdre població significa perdre serveis i, per això, n’està tan feliç, de rebre gent nova al poble. De fet, fa tan sols tres anys, l’Ajuntament va fer una crida perquè famílies amb fills anessin a viure a Gósol i poder salvar així l’escola, que només tenia 5 alumnes. “El centre penjava d’un fil, però ara, des del confinament, hem passat a tenir 20 alumnes. Mai abans havíem tingut tants nens al centre”, explica la seva directora, Clara Pautas. Moltes de les famílies que han decidit abandonar la ciutat per establir-se a un poble petit com Gósol es troben amb un problema inesperat: les dificultats per trobar un habitatge. L’Associació de Micropobles de Catalunya considera que cal convèncer els veïns dels municipis petits perquè molts no volen llogar “per por a no cobrar o a que els hi destrueixin l’habitatge”.
ALT
HORRORLAND
Tardor sense terror als peus de la central tèrmica
No hi haurà Horrorland aquest 2020. El parc del terror de Cercs havia de donar el tret de sortida a la seva tercera temporada el 23 d’octubre amb noves atraccions i espectacles. Però les noves restriccions han obligat els organitzadors a cancel•lar l’edició quan ja estava tot a punt. Durant aquests mesos el parc ha estat adaptant les seves instal·lacions per poder oferir una experiència segura tant pels visitants com pels seus treballadors. Horrorland, considerat el millor Scream Park d’Europa, havia venut totes les entrades per aquesta edició especial concentrada en sis dies d’obertura. El parc ha iniciat el procés de devolució del cost de les entrades a tots els visitants. En total, penjaven de l’edició gairebé 200 treballadors i s’hi esperaven uns 6.000 visitants. En un comunicat, els organitzadors del flamant parc terrorífic agraeixen la confiança de tots els col·laboradors i dels clients que s’havien decidit a visitar Cercs en una temporada que no ho posava gens fàcil.
POLÍTICA
MUNTANYA
L’alcalde de Cercs, lluny de plegar
Roben una placa dels Rasos
No hi ha res que faci pensar en l’adeu polític de Jesús Calderer que fa temps que busca l’oposició del Consell Comarcal. Aquest setembre ERC i la CUP han tornat a presentar la moció per forçar la destitució, i finalment s’ha votat. Però no hi ha hagut sorpreses: tot el govern va donar suport a Calderer i els vots de l’oposició no van ser suficients. És més, el debat va acabar esquitxant el republicà Josep Subirana per les seves formes d’intervenir.
Els Mossos busquen els autors del robatori d’una placa commemorativa que hi havia als Rasos de Peguera. Recordava els quatre excursionistes de Sant Cugat del Vallès que van morir al Nevado Mateo, al Perú, el gener del 2019. La mare d’una de les víctimes va lamentar l’acció a les xarxes socials: “Alguna mala persona ha robat una cosa molt important per nosaltres i per a tota la gent que ens estima”. Els Mossos demanen col·laboració.
aquí 25
ENTRE RIVALS
F
a deu anys, de matinada, l’Albert anava camí d’una cursa a Guissona, quan un camió li va passar per sobre i li va provocar greus lessions al crani i a les vèrtebres. L’han operat diverses vegades i el seu cap està reconstruit a base de plaques. I l’esport ha estat la seva mediciona per refer-se d’aquella
desgràcia. Aquest gener l’han hagut de tornar a operar, però el confinament li ha anat de conya per centrar-se en la seva recuperació i per polir una idea que feia temps que meditava: pujar vint cops a Queralt sense parar, ara que fa 10 anys d’aquell accident. Les 20 ascensions sumen uns 44km i 5.000 metres de desnivell positiu, la mateixa distància i inclinació de la prova que aquell dia anava a fer a Guissona. “Queralt va ser una de les primeres muntanyes que vaig poder pujar després de tenir l’accident. I el repte és una manera de donar-li les gràcies i, a la vegada, treure’m l’espina clavada dels quilòmetres que no vaig poder fer aquell dia, ara fa 10 anys”, explica l’Albert. Va completar el repte en 8 hores i quart, gairebé dues hores menys del que havia previst partint dels temps dels entrenaments. Però el temps és el de menys: a ell li interessava la fita que demostrés que “la vida continua”.
Lliçons de vida per a nens
Tot i les vegades que ha hagut de passar per quiròfan els últims anys, l’Albert s’ha aferrat a l’esport com una eina per superar els problemes que ha tingut després de l’accident. Sempre ha seguit vinculat a la muntanya i, fins i tot, com a monitor de l’Escola Trail dels Mountain Runners. El personal de l’hospital se’n fa creus. “Van quedar molt sorpresos. La fractura de l’esquena va quedar a pocs centímetres de la medul·la, i qualsevol caiguda que patís podia deixar-me amb seqüel·les cerebrals o coix per tota la vida”, explica el protagonista de la història. Però no: no hi va haver res que aturés les ganes que tenia de seguir lligat a l’esport de muntanya. És més, des d’aquell fatídic accident, l’Albert ha fet xerrades amb nens: “M’agrada explicar que es pot superar”.
El berguedà Albert Comellas fa 44km a base de pujar i baixar de Queralt, deu anys després de patir un greu accident a la carretera 26 aquí
SUPERAT Pujar a Queralt 20 cops sense parar
@_ISAACSV
Sara LOEHR L’atleta del JAB ha guanyat aquest octubre el campionat d’Espanya de triatló de mitja distància, a Sòria. Ho ha fet amb més de dos minuts de marge respecte la segona.
Marc CANTURRI @MarcCanturri
Hooligans federatius
E
l futbol és l’activitat esportiva que aglutina més fitxes federatives a tota la comarca. Tots els adults i nens que hi juguen ho fan sota el paraigües de la Federació Catalana de Futbol. I ara mateix es fa difícil imaginar una família que no hagi renegat del sostre que, suposadament, en cas de tempesta li ha de donar aixopluc. A mig octubre, pocs dies després de l’inici de les competicions més baixes del futbol amateur, el Govern va anunciar que els partits quedaven aturats, almenys, durant quinze dies. Tal com ve sent habitual des de l’esclat de la pandèmia, la publicació del decret oficial es va fer esperar més del compte. I la Federació va decidir que era el moment de marcar paquet. L’organisme va fer un comunicat un dijous al vespre amenaçant les autoritats que, si no publicaven el decret, autoritzaria que es juguessin partits el cap de setmana. Intueixo que era la manera de fer pressió davant el neguit d’uns afiliats que feia entre una i dues setmanes que havien pagat la seva fitxa. Ara bé, no comparteixo en absolut que, en ple rebrot d’una pandèmia que s’ha endut milers de vides a Catalunya, un comunicat amenaçant de contradir les recomanacions sanitàries fos la millor manera d’expressar disconformitat. Per molt tard que anés el decret, tocava responsabilitat i no hooliganisme.
aquí
BERGUEDÀ
ENTRE RIVALS
L’ASCENSOR
Roger COMELLAS L’atleta del JAB ha rebaixat la seva marca personal en els 5km i es consolida al TOP-10 berguedà de la modalitat. Ho va fer al campionat de Catalunya, marcant-se un 15:47.
LA FRASE
“L’esport és important. No podem permetre que se’ns menystingui” ABEL GARCIA Conseller comarcal d’Esports El màxim responsable de l’esport comarcal va reaccionar al toc de queda en un tuit que demanava calcar horaris de cultura per a l’esport.
LA IMATGE
Campions del ball de saló a Espanya Rosanna Camprubí i Joan Boixader han fet història aquest octubre, proclamant-se campions d’Espanya de 10 Balls. Segons el jurat, els berguedans van ser els millors en vals, tango, vals vienès i slowfox. A banda, van ser la segona millor parella en quickstep i jive; i la tercera, en samba, cha cha cha, rumba i pas doble.
El teu anunci aquí
des de només 25€! 600 47 92 99 info@bifidusproduccions.com aquí 27
aCasa Aquest mes, hem substituït la secció Sortim. No hem de sortir més de l’imprescindible si volem parar la pandèmia. Però, a casa, tenim opcions d’oci i cultura berguedanes.
Horror en un clic
MÚSICA
Extraescolar a Instagram Neus Pañart, d’Avià, és una crack de la música infantil. Té una banda de rock dur, sí, però també es dedica a fer versions de cançons per a nens i nenes i a comprondre’n de pròpies. Ara, porta els seus tallers a Instagram Live cada dijous. Ideal per suplir les extraescolars suspeses. Maus Kids | Tallers de música per a nens de 0 a 6 anys Instagram @maus_kids Cada dijous de novembre | 18 h Més info: https://mauskids.blogspot.com/
COMUNICACIÓ
Els 100 de l’Aquí Berguedà
Des del gener, l’Aquí Berguedà ha portat per la comarca una exposició amb les 100 portades que ha editat des del 2011. Però l’arxiu d’Internet permet fer un viatge més profund per la història recent del Berguedà i retrobar-se amb les històries que han marcat l’última dècada. Els 100 de l’Aquí Berguedà a internet Amb el patrocini de Ballús SA www.bifidusproduccions.com Més info: www.aquibergueda.cat/agenda
“Paranormal” i “La melodía maldita” Scape rooms d’Insomnia Corporation Preu: “La melodía maldita”, gratuït | “Paranormal”, 2 € Més info: insomniacorp.com/escape-rooms-online/
28 aquí
OLYMPICCHANNEL.COM
La segona onada del coronavirus ha frustrat la nova temporada d’Horrorland, el parc temàtic de terror més aplaudit al sud d’Europa. Però Insomnia Corporation, l’empresa que promou el parc, ha trobat una opció per fer vibrar els seus fans a través d’Internet. Dues scape rooms que es poden fer sense sortir de casa.
ESPORT
Reviure el millor esquí
Aquest 2020 de memòria infausta ha deixat també un moment memorable: l’enorme paper que van fer tres joves berguedans, Maria Costa, Ares Torra i Ot Ferrer, als Jocs Olímpics de la Joventut a Lausana, on van aconseguir cinc medalles. El web olympicchannel.com ofereix vídeos de les seves actuacions i entrevistes amb els protagonistes. Jocs Olímpics de la Joventut de Lausana (Suïssa) Canal amb vídeos de les competicions www.olympicchannel.com
aCasa
Aprendre l’art d’espiar Ser un espiet no és una mala idea. Espiar és simplement tenir curiositat per saber i per aprendre coses. Els nens i nenes tenen un afany innat de conèixer món, però a vegades els adults els tallem les ales. La psicòloga Mon Davins, filla de Solsona, resident a Montmajor i amb consulta també a Berga, acaba de publicar el conte infantil “L’espiet”, acompanyat d’il·lustracions de la berguedana Mar Guixé. Una eina fabulosa per a famílies i escoles perquè adults i nens s’estimulin mútuament la curiositat. “L’espiet”, de Mon Davins i Mar Guixé A la venda a: La Papereria (pg. Pau, 47, BERGA) Llibreria 4 Cantons (pg. Indústria, 29, BERGA)
Premis a la cultura El pintor Joan Ferrer rebrà el Premi d’Honor de la Cultura que atorga el Consell Comarcal del Berguedà. El lliurament del premi es farà al cnvent de Sant Francesc de Berga el 5 de desembre si la pandèmia ho permet. Mentrestant, aquest novembre del segon confinament, pot servir per presentar candidatures als altres dos guardons: el premi a la Creació Artística i el de la Difusió Cultural, que l’any passat van guanyar Nil Safont i La Closca Teatre. Premis de la Cultura del Berguedà CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ Candidatures obertes fins el 29 de novembre www.bergueda.cat/premiscultura2020/
aquí 29
sortim PASSATEMPS
Apunta a la diana El repte d’AgroVicenç d’aquest mes consisteix en localitzar les lletres M que estan amagades dins de la diana formada per lletres W. Ets capaç de localitzar-les totes? Et donem una pista: en total, hi ha 6 lletres M.
Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos
Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27
agrovicenc.blogspot.com
Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom. Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)
Immobiliària
COMPRA D9447-SANT CORNELI DE CERCS Dúplex de 70m2 útils. 1P: menjador estar amb llar de foc, cuina office i bany. 2P: Estudi i 2 habitacions dobles. Situació en plena natura. 60.000€. PIRINEU 2000 F4237 – OLVAN Casa de 100m2 amb menjador estar, cuina, 5 hab. (4 dobles), bany, pati de 40m2, 2 terrasses i jardí a 3 nivells. 165.000€. PIRINEU 2000 H4029 – AVIÀ Parcel.la cantonera 30 aquí
de 187m2 amb tots els serveis. El jardí queda a nivell de la cuina menjador. 48.000€. PIRINEU 2000 C9025 – BERGAZONA BALMES Pis de 70m2 aprox., menjador estar, cuina, 3 habitacions i bany complert. Per acabar de reformar, pròxim al centre. 50.000€. PIRINEU 2000 H4267- GIRONELLAZONA INSTITUT DE LES ERES Parcel.la de 524m2 aïllada per construir xalet amb tots els serveis. 87.000€. PIRINEU 2000 I4620 - BERGA-ZONA RASA DELS MOLINS Local de 117m2 més altell ideal per garatge, magatzem o negoci. 68.000€. PIRINEU 2000 H4063 – BERGA- Z. CAMP DE FUTBOL Parcel.la 1900m2 de
WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWMWWWWWWWWWWWWWWWWWMWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWMWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWMWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWMWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWMWWWWW cultiu i urbanitzable, plana, amb cobert de 60m2 apx., ideal per lleure o inversió. 60.000€. PIRINEU 2000
Classificats
DIRECTORI IMMO PIRINEU 2000 c. Bruc, 3. T.938222526 www.pirineu2000.com
Professionals
PINTORS BERPINTUR Aplicacions de pintura industrial i decorativa. Ofertes, pressupostos... c. Cim d’Estela, 9 Berga. www.berpintur.com M. 639488227 T. 938210715
ES VEN MÀQUINA DE COSIR ANTIGA ALFA amb moble integrat i tapa. En perfecte estat. Preu 130€. M. 669 99 68 09
ES VEN PATINET Marca HOVERBOARD SMARTGYRO x 2 BLUE amb el kart nou, el carregador i la caixa original. Preu tot plegat: 150€. També es pot vendre per separat WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW M. 639 34 18 08 WWMWWWWWWWWWWWWWWWWWMWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWMWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWMWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWMWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWMWWWWW
El teu anunci classificat aquí totalment GRATIS. classificats@ bifidusproduccions.com
Anuncia’t a la revista Aquí Berguedà des de només 25€! info@ bifidusproduccions.com SOLUCIÓ PASSATEMPS WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWMWWWWWWWWWWWWWWWWWMWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWMWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWMWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWMWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW WWWWWWWWWWWWWWWWWWWWMWWWWW
Mobilitat Berguedà
mobilitat.bergueda.cat
Vols veure més fotos o tenir més informació d’un immoble concret? Entra al nou web de Pirineu 2000 a través del codi de cada pis o casa
VENDA
per exemple: - ZONA C9114 BERGA VALLDAN Pis de 110m2, menjador estar, cuina, 4 habitacions, bany complert, cambra de rentar, terrassa, calefacció i llar de foc. PREU: 130.000€
C9286 BUIXADÉ-ZONA STA MAGDALENA
Pis de 85m2, completament reformat, ampli menjador estar, cuina, 2 habitacions dobles, bany. PREU: 65.000€
C8975 ZONA CASERNA Àtic de 75m2, menjador estar amb sortida a una terrassa de 45m2, cuina amb sortida a balcó, 2 habitacions, bany complert, balcó, espai per rentadora i calefacció. PREU: 94.000€ PS. DE LA C9682 ZONA PAU Pis amb menjador estar, cuina, 3 habitacions, bany, balcó i calefacció. PREU: 86.000€
PLA DE C8431 ZONA L’ALEMANY Pis de 75m2, semi-nou, menjador estar, cuina amb galeria, 3 habitacions, 1 bany, 1 aseo, balcó, calefacció, persianes automàtiques i pàrquing. PREU: 105.000€
C9705 ZONA CASERNA Pis de 90m2, menjador estar, cuina amb rebost, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), 2 banys, cambra de rentar, calefacció de gas, 2 balcons, pàrquing i traster. PREU: 127.000€
www.pirineu2000.com/F2862
D9799 CERCS
F2862 VILADA
Pis de 65m2, menjador estar, cuina 3 habitacions (2 dobles), bany complert, terrassa, traster, calefacció i garatge tancat amb altell. PREU: 60.000€ DE D1899 GUARDIOLA BERGUEDÀ
Casa sobre parcel.la 900m2. PB: 115m2, garatge, menjador amb llar de foc, cuina 3 habitacions, 2 banys. 1P: 115m2, menjador-llar de foc, cuina 4 habs, bany, aseo, estudi 30m2 amb 2 habs. Jardí, patí i 4 garatges. PREU: 265.000€
F9745 BORREDÀ
Àtic de 75m2, reformat, menjador estar amb cuina americana i sortida de fums , 3 habitacions, bany, terrassa de 6m2. Vistes a La Molina. PREU: 45.000€
Xalet 273m2 sobre parcel·la 594m2, PB: 121m2, menjador amb llar de foc, cuina amb llar de foc, cambra de rentar, habitació, bany i despatx. 1P: 64m2, 2 habs, 2 banys. Sub. 88m2, traster, garatge, bodega, caldera gasoil. PREU: 455.000€
D3301 LA RODONELLA
- URB. H9979 GIRONELLA LES ERES
Pis planta baixa de 90m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles), bany, rebost, pati exterior amb barbacoa i calefacció de gasoil. PREU: 60.000€ - ZONA E5937 BERGA PISCINES
Parcel.la 144m2. Per edificar casa aparellada, garatge semi subterrani. PB: 72m2, nivell de jardí amb menjador i cuina. 1P: 84m2 per 2 habs dobles, 2 habs indiv., 2 banys. Zona enjardinada 65m2. PREU: 35.000€ SANTA I8679 ZONA EULÀLIA
Unifamiliar de 150m2, 1a planta: menjador amb balcó i llar de foc, cuina amb sortida a jardí, servei i sala d’estar. 2a planta: 3 habitacions, bany i golfes. Calefacció. Garatge per 4 cotxes. PREU: 185.000€
Local comercial a condicionat, amb acabats de qualitat, wc, calefacció i amplia façana. PREU: 75.000€
- CARRER F5039 BERGA BALMES
ZONA L4786 BERGAMANSO SOLÀ
Casa de 90m2 aprox. Baixos: garatge i caldera de calefacció. 1P: menjador estar, bany i cuina. 2P: 2 habitacions dobles. Sota teula: possibilitat d’estudi. PREU: 40.000€
Garatge tancat per 2 cotxes amb llum, terra enrajolat i parets enguixades. PREU: 20.500€
F4177 GIRONELLA-CAL BASSACS
ZONA L4782 BERGAFONT DEL ROS
Casa amb baixos i 2 pisos de 80m2 per planta. Jardí de 287m2. Bona situació. Els pisos necessiten alguna reforma. PREU: 95.000€
Plaça de pàrquing amb bon accés. PREU: 9.000€
ATENCIÓ!
C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com
ES NECESSITEN PISOS I CASES DE VENDA A BERGA I COMARCA aquí 31
I tu, quin hivern vols passar? SERVEI DE DISTRIBUCIÓ DE GASOIL CALEFACCIÓ • Excel·lent relació qualitat-preu. • Respectuós amb el medi ambient, combustió més eficient, menys residus sòlids i menys emissions contaminants. • El seu ús permet una bona conservació de tota la instal·lació, reduint-ne les revisions i les despeses de manteniment. Un servei que destaca per la professionalitat dels nostres treballadors, la rapidesa en el subministrament, l’eficàcia i el tracte personalitzat per a cada client.
Els experts en confort, escullen Ballús
Servei, qualitat i confiança Passeig de la Pau, s/n. 08600 Berga · Barcelona T. 93 821 01 93 ballus@ballus.cat www.ballus.cat 32 aquí
Sorprèn-te amb els nostres preus i condicions. Parlem? Truca’ns!
93 821 01 93 621 27 17 45