RICARD CODINA
SARA MALÉ GERENT DE LA NOVA RESIDÈNCIA DE GENT GRAN BERGA RESIDENCIAL
“Creem 50 llocs de treball directes i 25 d’indirectes. En els temps actuals, no és poca cosa”
Solucions Dentals BERGA
FINANÇAMENT A 48 MESOS SENSE INTERESSOS TREBALLEM AMB LES MILLORS MÚTUES! i moltes més!
Màximes mesures de prevenció i seguretat contra la COVID-19
Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 22h SERVEI aquí 1 Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11 D’URGÈNCIES
670 005 005
2 aquí
aquí
BERGUEDÀ
“Si haguéssim pogut obrir la residència abans, ho hauríem fet” L’Hotel Ciutat de Berga es transforma en Berga Residencial, una residència de gent gran que obrirà portes aquesta primavera i crearà una cinquantena de llocs de treball directes i uns vint-i-cinc més, d’indirectes. La Sara Malé en serà la gerent i en aquest Aquí explica alguns detalls d’un projecte que neix en un moment delicat per al sector de les residències. La Sara, però, mai ha vist la pandèmia com un risc, sinó com una oportunitat. De fet, assegura que si els haguessin deixat obrir abans, ho haurien fet. PÀGINA 10 TEXT Marc
Canturri FOTOGRAFIA Ricard Codina
BERGA
12
BAIX BERGUEDÀ
20
ALT BERGUEDÀ
22
ENTRE RIVALS
26
SORTIM
28
El govern de Berga vol treure el sou a l’oposició
La depuradora d’Avià, a punt d’inaugurar
El Covid-19 desperta l’interès pel Berguedà
El primer Dakar de Marc Calmet
Teatre per revisar una massacre
Els vots d’ERC poden permetre a la CUP aplicar una mesura que sempre ha defensat: que només cobri qui té dedicació.
L’estació depuradora veu la llum al final del túnel després de gairebé dues dècades de traves i gerros d’aigua freda.
Els micropobles no creixien tant des del ‘boom’ immobiliari. Ara el problema és que no tenen habitatge disponible.
El pilot de Guardiola creua la línia d’arribada en la seva primera experiència al ral·li més dur del món.
La companyia alGalliner porta al Teatre Municipal de Berga una obra que recorda un episodi silenciat de la Guerra Civil.
Febrer del 2021 Número 111 Any 10 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Distribució gratuïta
Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rosiñol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls
Impressió Lerigraf Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com
Control de difusió:
Publicació membre de:
Amb el suport de:
aquí 3
DIVINA LÓPEZ
LA FOTOGRAFIA
Acaben les obres al polígon, però ho fan tard i fan perillar una part de la subvenció Les obres de modernització del polígon de la Valldan han acabat aquest gener, gairebé un mes després de la fi del termini fixat per la Diputació de Barcelona per poder cobrar la subvenció d’un milió d’euros íntegrament. L’Ajuntament de Berga haurà de pagar la part de l’obra que no pugui certificar haver acabat abans del 31 de desembre, a menys que aconsegueixi convèncer la Diputació. El regidor d’Urbanisme, Aleix Serra, assegura que el 31 de desembre hi havia més del 90% de l’obra feta i, per tant, el cost extra per a l’Ajuntament hauria de ser inferior als 100.000 euros. Les obres han permès reurbanitzar carrers, enjardinar zones verdes i millorar la xarxa d’aigua, entre d’altres.
FÍGULSPÈDIA
Jaume FÍGULS
AVI SEU A qui hem d’avisar?
EL CENTRE DE DIA La lletra “i”
ELS AVIS DE LA RESIDÈNCIA Els més llestos i espavilats
AUTOASSISTÈNCIA El cotxe del RACC
ACOLLIR L’AVI Arrencar-lo de l’hort
*
7 €
PER NOMÉS ,50
Tria un BON MENÚ!!!
A escollir entre 4 primers i 4 segons cuinem amb molt de gust
*de dimarts divendres 4 a aquí
Plaça Tarascón, 6 BERGA Tel. 93 821 39 99
9h
20 1,5 m
Cost de la trucada: segons operadora.
aquĂ 5
Al ras dels Rasos
M
entre les neus han tret (poc) el nas i el refugi es va reobrir al pĂşblic, mĂŠs amunt, l’única zona esquiable (o quasi) de la provĂncia de Barcelona ĂŠs un gra enquistat a l’anatomia muntanyenca. Des que modero debats en eleccions municipals (i fa temps) la carpeta dels Rasos de Peguera, acompanyada de la de Queralt, apareixen sempre per la boca dels candidats. Amb solucions etèries esvaĂŻdes abans del dia de votar. Hem sabut d’un acord entre els polĂtics i els propietaris consistent en pagar 300.000 euros dels cabals pĂşblics. Venut com el millor davant de tot el pitjor per establir una via de cooperaciĂł amb els tenedors d’aquelles muntanyes privades però bĂŠ comĂş. Fins ara, propostes totes. Des de l’expropiaciĂł fins a posar-hi diners sense fons. Tot acabat Xavier en silencis de gel o demandes judicials. GUAL Ser-ne el propietari per herència dona dret a treure’n @xaviergual profit forestal, però no ha de ser un topall al progrĂŠs o a la decrepitud d’un entorn Ăşnic. Els Rasos pertanyen a uns “d’aquĂâ€?, Peguera pertany a uns “de molt enllĂ â€? mentre alguns ecologistes encallen el temps amb rellotges analògics. Els indrets meravellosos d’abans ara sĂłn uns erms decrèpits. Cases d’un poble fantasma en ruĂŻnes per a on passa una simple carretera d’asfalt ara compensada a preu d’or i per res. I com sempre, l’última paraula, la d’un jutge.
“Els indrets meravellosos d’abans ara sĂłn uns erms decrèpitsâ€?
( )
%"&$"!$# "! ! '
( ( )
%"&$"!$# "! ! ' )
%"&$"!$# "! ! '
6 aquĂ
EL BERGUEDĂ€ DEL MES
Jordi CussĂ
PASSA AQUĂ? ESTAFADORS COM A FALSES COMPANYIES ELĂˆCTRIQUES Detectat un intent d’estafa a Puig-reig. Els estafadors fan trucades telefòniques fent-se passar per treballadors d’una companyia elèctrica i demanen als usuaris dades personals. L’Ajuntament recomana que, en cas de dubtes, no es facilitin dades personals ni bancĂ ries per telèfon. TambĂŠ demana que els usuaris pengin la trucada quan sospitin que els volen ensarronar. DesprĂŠs, l’afectat ha de trucar a la companyia elèctrica per assegurar-se’n i denunciar-ho per poder seguir la pista als falsos tècnics elèctrics.
ESCRIPTOR
Ha fet 60 anys i ha estrenat un nou llibre Els experts literaris el consideren un dels escriptors mĂŠs talentosos del panorama catalĂ . Aquest gener ha fet 60 anys i l’editorial Comanegra va aprofitar l’aniversari per donar una notĂcia que els seus seguidors feia dies que esperaven: CussĂ treu una nova novel¡la, ‘El primer emperador i la reina Lluna’. Els editors prometen “una felicitat pura i que s’encomanaâ€? i, venint de qui ve, segur que se’n parlarĂ , i molt, durant els propers mesos.
PORTA A PORTA
MĂšSICA
Per aconseguir un cubell nou ara s’ha de pagar
El gran èxit de Mercado Negro ja tÊ videoclip
Des d’aquest febrer, cada ciutadĂ que necessita un cubell, bujol o contenidor del porta a porta nou l’ha de pagar. El Consell Comarcal del BerguedĂ els cobra per evitar que se’n faci un mal Ăşs, desprĂŠs d’haver-ne donat gratuĂŻtament a la ciutadania i grans productors un total de 74.747. S’han de pagar a preu de cost, ĂŠs a dir, que es cobrarĂ exactament el preu que li ha costat al Consell comprar-los al proveĂŻdor. El cost dels cubells per als particulars va de l’1,63â‚Ź que val el cubell reixat per la matèria orgĂ nica als 7,02â‚Ź que costa l’ambivalent que s’utilitza a tots els municipis, excepte a Berga, per llançar els envasos i el paper i cartrĂł. El pagament s’ha de fer a travĂŠs d’una transferència bancĂ ria al nĂşmero de compte ES48 2100 0015 6402 0047 7464. Cal indicar com a concepte “Compra Cubellâ€? i fer-hi constar l’adreça. Un cop fet l’ingrĂŠs, cal adreçar-se al punt d’atenciĂł del porta a porta i presentar el justificant de pagament. El material per a nous residents segueix sent de franc.
Fa gairebĂŠ 40 anys que va encapçalar les grans llistes d’èxits del paĂs, però encara no havia passat del format Ă udio. Els Mercado Negro hi han posat remei i han saldat un dels grans deutes que tenien amb el tema: ‘Se han cargado a Mickey Mouse’ ja tĂŠ videoclip. El grup berguedĂ , que ja fa mesos que ha ressucitat, ha fet una versiĂł renovada de l’èxit que el va portar a la fama i l’ha convertit en un vĂdeo que ja ĂŠs a YouTube.
MENÚ DIARI C-26 L’ESPUNYOLA Tel. 93 823 03 78 Dimecres tancat per festa setmanal
Pel dijous llarder, botifarres de Cal Guixé
Blat de moro i all i oli de codony Escalivada
Espinacs a la catalana
Calçots amb salsa romesco Postres de músic amb pedro ximenes
Tradicional d’ou i pinyó
Passeig de la Indústria, 22. BERGA Tel. 93 821 19 38 · Comanda 610 26 74 15
aquí 7
BERGUEDĂ€ ONLINE
Confeti confinat EL
MÉS VIST
P
odria afirmar, i diria que no m’equivoco gens que, per la immensa majoria de berguedans, el darrer record de gran disbauxa i de gaudir d’una festa popular en plenitud, evoca el Carnaval del 2020. I Ês que al febrer de l’any passat, ja se sentia a parlar d’un virus xinès i ningú escoltava, totes ens ponien. A primers de mes, tots quedà vem amb els nostres per cosir disfresses, per alçar carrosses, per assajar ballarugues i per pensar xous que superessin, un any mÊs, l’espectacle de l’any anterior. A Berga, el febrer Ês el mes de les retrobades generacionals que ja fa temps que van deixar de veure’s cada dia a l’Institut o de les trobades intergeneracionals amb gent que et semblava que no t’hi avindries mai i, en canvi, hi has compartit grans disfresses; Ês el mes de deixar-se bigoti i enfundar-se Anna E. unes malles, Ês el mes del PUIG maquillatge i la roba brilli-brilli... En definitiva, el febrer Ês @annaepuig el mes de la creativitat i del confeti! Que aquest qui dia passa any empeny al qual estem sotmesos des del març passat no ens prengui l’essència del febrer, per poc que puguem disfressem-nos, un Carnaval d’estar per casa, que ens connecti, encara que remotament, amb aquells amb qui xalem cada febrer, amb qui canviem la pell un cop l’any i omplim, encara que sigui virtualment, la casa de serpentines i confeti.
Gironella instal¡la una xarxa de control mental
RĂ nquing web GENER aquibergueda.cat
1
Neix el primer nadó del 2021 a l’hospital de Berga
2
‘La iaia’, la versiĂł metal de la nadal ‘L’à via’ que carrega contra la gestiĂł de la pandèmia
3
La planta Covid de l’hospital de Berga ja Ês plena i la resta tenen una ocupació mitjana del 90%
â€œĂ‰s el mes del maquillatge i la roba brilli-brilliâ€?
L’Ajuntament de Gironella i els dos xupitos de lleixiu que em foto cada matĂ, m’hauria tornat boja del tot!â€?. ha instal¡lat onze punts d’accĂŠs WiFi gratuĂŻts a diferents punts de la Perla del Segons la senyora Conxorxa, Llobregat. Els vilatans, en general, han la xarxa WiFi de Gironella, permetrĂ rebut la notĂcia amb alegria, però tambĂŠ a l’alcalde Font instal¡lar-nos un hi ha qui assenyala amb el dit l’alcalde, Microcheese virtual, molt similar al que David Font, i l’acusa d’estar darrere d’un s’estĂ implantant amb la vacuna de la maquiavèl¡lic pla per a controlar les COVID: “I a partir d’aquĂ, imagini’s el que ments dels seus conciutadans. podran fer amb nosaltres! Ens obligaran “Vivim en una realitat distòpica, a apuntar-nos a balls de salĂł! O encara que riu-te tu de George Orwell o Aldus pitjor: votar Salvador Illa a les eleccions. Huxleyâ€?, ens explica consternada EngrĂ I això sĂ que seria terrible, perquè en cia Conxorxa, presidenta de l’AssociaciĂł realitat ĂŠs un androide vingut del passat Berguedana d’Amics del Barret de que vol aconseguir el calze de l’aliança Paper de Plata. Tot estĂ relacionat, diu: per profanar-lo bevent calimotxo!â€?. “El Covid, els Chemtrails, els reptilians La consigna que Conxorxa vol fer que viuen sota el parc de bombers de arribar als berguedans ĂŠs clara: “Que no Berga‌ Volen ens enganyin! Ara no dominar-nos. ĂŠs moment de pensar Ficar-se dins en drets laborals. Ni David el nostre cap i en la justĂcia social. COLS follar-nos les Tot això sĂłn distracments! Si no fos cions que ens aparten @Berguedaonline pel Barret de del que realment Paper de Plata MĂŠs notĂcies a www.berguedaonline.com importaâ€?.
El primer llibre antològic de fotografies J de Josep Deseuras osep Deseuras i Vilanova va nĂŠixer a La Coma (Solsonès) el 1918, i va fer vida a Berga. Va ser llibertari i va col¡laborar amb el maquis. Es va exiliar a Andorra i a França i, quan va tornar, l’any 1948, va començar a desenvolupar la seva activitat fotogrĂ fica. Va fer de reporter per a l’Ajuntament i, com a tal, va ser testimoni de bona part dels actes pĂşblics de la ciutat. Tenia dos grans interessos: els paisatges de muntanya i el reportatge ciutadĂ . Buscava sempre escenes en moviment, seguint les lĂnies de Cartier-Bresson i Francesc CatalĂ -Roca. Es va guanyar la vida com a fotògraf d’esdeveniments privats, i ĂŠs estranya la famĂlia de Berga que no guardi fotografies d’un bateig o d’un casament fetes per Deseuras.
La vida en gris Fotografies de Berga (1953-1994) aquĂ
aquĂ
aquĂ 8 BERGUEDĂ€
%(5*8('‚
17
La vida en gris -26(3 '(6(85$6 , 9,/$129$
LA VIDA EN GRIS Ês el primer llibre antològic de fotografies de Josep Deseuras, i es publica coincidint amb el centenari del seu naixement. Les fotos són plenes de vida, malgrat l’època grisa que retraten. I evoquen sempre el gris, que Ês el color dels matisos, perquè hi trobem esperança malgrat la repressió i alegria malgrat la foscor.
GȆXQD SLOD GH WDPERUV L VROGDWV $UD E TXH OD FDYDOFDGD GHSHQJXV GȆXQD HPSUHVD WDPE YD SRUWDU SUREOHPHV OȆDQ\ HOV 5HLV QR YDQ SDVVDU SHU OD FLXWDW SHUTXª HO FLQH HVWDYD HQGHXWDW L QR SRGLD SDJDU OD IHVWD 3HU VRUW OD WULVWRU GHO YD VHU XQD H[FHSFL¾ L OD IHVWD YD FRQWLQXDU FUHL[HQW HQ TXDOLWDW L HQ QRPEUH GH SDUWLFLSDQWV
aquĂ
%(5*8('‚
1954 EL CINE APOSTA PELS REIS /ȆHPSUHVD GHO FLQH &DWDOXQ\D YD FRPHQŠDU D RUJDQLW]DU OD FDYDOFDGD OȆDQ\ /D GLUHFFL¾ GHO FLQH YD GLVVHQ\DU XQ DFWH WUDQVJUHVVRU L HVSHFWDFXODU L HO YD DQDU SROLQW DPE HO SDV GHOV DQ\V (OV 5HLV GH %HUJD HUHQ VROHPQHV SRUWDYHQ YHVWLWV YLVWRVRV L H[WUDYDJDQWV L DQDYHQ DFRPSDQ\DWV
16
JOSEP DESEURAS I VILANOVA
La vida en gris )RWRJUDȨHV GH %HUJD
aquĂ
%(5*8('‚
1954 ELS ESQUIADORS I ESCALADORS DEL QUART BATALLÓ (UHQ MRYHV GH OȆH[ªUFLW TXH VȆHQWUHQDYHQ WRW OȆDQ\ L SRUWDYHQ D WHUPH RSHUDFLRQV TXH UHTXHULHQ XQD ERQD IRUPD I¯VLFD $ %HUJD LQLFLDOPHQW SHUVHJXLHQ HOV PDTXLV , SHU 5HLV VȆLQFRUSRUDYHQ D OD FDYDOFDGD WRFDQW GLYHUVRV LQVWUXPHQWV
18
1954 L’INVENTOR DEL “HAMALAHĂ?, HAMALAHĂ€â€? -RVHS &DQDO FRQHJXW FRP HO 3HSLWR )HL[XF ÂŤV HO UHL QHJUH GH OD IRWR XQD ȨJXUD OOHJHQG¢ULD GH OD FDYDO FDGD GH 5HLV GH %HUJD 9D VHU HO SULPHU TXH YD VDOXGDU OD TXLW[DOOD DPE HO Čˆ+DPDODKÂŻ KDPDODK¢ȉ 'HV GȆDOHVKRUHV KR KDQ IHW WRWV HOV %DOWDVDUV TXH OȆKDQ VXFFHÂąW
19
RESIDÈNCIA SANT BERNABÉ
L’ENQUESTA En comarques com el Berguedà, és just el confinament municipal? Sí 21%
No 79%
PRÒXIMA Els càrrecs públics a l’oposició han de cobrar per anar als plens? Vota a aquibergueda.cat
CAMPANYA
Quatre mesos amb una empresa pública
45 minuts de Vox a Berga
El patronat de la Residència Sant Bernabé ha signat un conveni amb l’empresa pública Sumar perquè assumeixi part de la gestió de la residència els propers quatre mesos. A canvi, l’Ajuntament pagarà el 8% de la facturació de la residència a l’empresa. L’alcaldessa, Montse Venturós, va recalcar que aquests quatre mesos serviran per decidir si finalment l’aliança
El partit ultradretà va penjar una tanca publicitària gegant a l’entrada sud de Berga, però en menys d’una hora va quedar destrossada. Ara amb prou feines s’hi pot apreciar el rostre del candidat Ignacio Garriga.
amb Sumar és la fórmula definitiva de la residència o bé si el futur del centre passa per un altre model. L’oposició té dubtes legals sobre el conveni i hi ha votat en contra. A més, han retret al govern que hagi anat tard i s’hagi vist abocat a prendre una decisió a corre-cuita. Tot plegat, mentre a Esparreguera el jutge ha tombat un conveni de Sumar molt similar al de Berga.
ÚLTIMS EXEMPLARS No deixis escapar el teu! El pots trobar a: LLIBRERIA 4 CANTONS
LLIBRERIA HUCH
IMPREMTA CASALS
PAPERERIA DEL ROSER
Passeig de la Indústria, 29 · Berga
Carrer Ciutat, 30 · Berga
Carrer Mare de Déu dels Àngels, 9 · Berga
Carrer del Roser, 21 · Berga
Venda per telèfon al 600 47 92 99 · Mostra del llibre a www.bifidusproduccions.com
aquí 9 bifidus produccions
Sara Malé 10 aquí
“Hem de recuperar la confiança de les famílies” TEXT Marc
Canturri FOTOGRAFIA Ricard Codina
O
brir una residència, venint del 2020 i l’entrada de 2021 que estem passant, és, com a mínim, atrevit. Aquesta primavera està previst que se n’obri una a Berga. Es dirà Berga Residencial i serà a l’antic edifici de l’Hotel Ciutat de Berga, a tocar del passeig de la Indústria. Els germans Barniol, propietaris de Berga Resort, han invertit 6 milions d’euros en aquest nou
projecte. Qui és Sara Malé? Sóc de Berga, tinc 43 anys i estic diplomada en relacions laborals, màsters en direcció de RRHH, gestió sanitària i administració i direcció d’empreses. Actualment estic a càrrec de la direcció de Recursos Humans d’una de les empreses espanyoles capdavanteres en gestió de centres sociosanitaris, des de fa 10 anys. En aquest nou projecte de Berga Residencial n’assumiré la gerència. Per què creus que és important aquest projecte? Les residències assistencials cada cop seran més necessàries. Al Berguedà hi ha una població molt envellida, ja que l’esperança de vida continua creixent. A més, els nostres avis cada vegada tenen més patologies i més cròniques, la qual cosa ho fa més necessari. Berga Residencial serà una residència assistida? Sí, serà una residència amb places assistides, que tindrà les eines i la infraestructura necessàries per acollir usuaris amb un alt grau de dependència. Totes les places seran acreditades per poder acollir a tots aquells usuaris amb ajudes de la dependència (PEV’S). És molt important que en una residència els avis es puguin sentir com a casa però amb prestacions hospitalàries. Eines? Sí. Nosaltres, per exemple, hem volgut adaptar part de les instal·lacions per als usuaris més dependents i hem instal·lat un sistema que detecta qualsevol caiguda i avisa els professionals. També hem dotat l’equipament d’un sistema de detecció i control de l’usuari per aquelles persones que tenen un deteriorament cognitiu avançat. Si una cosa ha ensenyat la pandèmia, és que calen canvis en la gestió de les residències. Calen més professionals dins els centres? Ja n’hi ha. Pocs o molts? És discutible, però ens equivoquem si només ho reduïm a això. No és una qüestió de quants professionals tenim a les residències, sinó una combinació de varis factors: ratis, formació, experiència, organització i la utilització dels mitjans tecnològicament més avançats del sector. La pandèmia ha fet evolucionar les residències. En alguns casos, a marxes forçades, però ho ha fet. Sí, però ara el repte és a fora. D’entrada, a les administracions, que han de veure com entomen el futur. I després, a les residències, que hem de recuperar la confiança de les famílies. Com penses que s’ha de recuperar la confiança? Primer de tot, donant garanties de professionalitat. Hem de tenir en compte que la pandèmia ha accentuat la sensació que les residències no són espais segurs ni confortables. Si aquí hi sumem que partim d’una cultura on la mentalitat de portar el pare o la mare a la residència no és ben vist, fa que tinguem a dia d’avui un doble repte en el sector. El que sí us puc dir és que he viscut en primera persona molts casos en què l’usuari ingressa amb un deteriorament físic i cognitiu molt alt, i amb el pas dels mesos millora. Acabar amb allò de la residència és un lloc on anar-se a morir. Exactament. La residència ha de ser una àrea de confort i ha de complir amb les necessitats que tenen els avis en aquest moment de la vida. Ha de ser un lloc on tenir un envelliment de qualitat, sí, però
sobretot actiu. Et sembla bé guanyar diners amb la dependència de la gent gran? Això em va dir un polític una vegada i li vaig respondre que no se m’ocorria res més digne que dedicar-me a ells. I que si volia podia comparar les nostres nòmines perquè al sector privat es guanya molt menys que en el públic. La pandèmia us ha agafat a mitja construcció de la residència. Heu pensat en fer-vos enrere? No, mai. De fet, ho hem dit molts cops: “si haguéssim pogut obrir la residència abans, ho hauríem fet”. No ho hem entès mai com un risc sinó com una oportunitat. Durant la pandèmia, hi ha hagut saturació i si haguéssim tingut la residència acabada ens hagués servit com a residència neta per poder oferir a l’administració. Mentre la pandèmia avançava, vosaltres construíeu la residència. Heu replantejat el que 120 places teníeu pensat, per adaptar-vos al virus? No, el nostre projecte ja contemplava totes noves a les opcions. En aquest sentit, les instal·lacions Berga estan sectoritzades, tenim 4 plantes amb 8 unitats de convivència. Hem fet entrades diferenciades per entrar al centre de dia i per acBerga cedir a la residència, escales d’accés diferents i Residencial ascensors independents, entre altres. disposarà de Quan espereu poder obrir? 99 places de Confiem que cap al març o l’abril. Estem en residència, 21 de ple procés de vacunació i això també ens dona centre de dia i una certa tranquil·litat perquè els usuaris servei d’atenció a que estrenin la residència haurien d’estar tots domicili, aplicant vacunats quan ens deixin obrir. Això redueix el model centrat molt el risc de contagi. en la persona. Que s’obri una residència ara és únic al país? No sé si és l’única, però sí que és veritat que L’edifici està no és habitual des que va iniciar la pandèmia. dividit en 7 Els requisits que has de complir cada cop són plantes: 4 més exigents, però és que ho han de ser. I la d’habitacions, 2 inversió cada vegada és més gran. per a serveis i 6 milions. 1 de pàrquing i Jo m’atreviria a dir que és dels projectes més trasters privats. importants dels últims deu anys a Berga i al Tindrà cuina Berguedà. Crearem uns cinquanta llocs de pròpia i espais treball directes i uns vint-i-cinc d’indirectes. per a celebracions En els temps actuals no és poca cosa per una particulars. ciutat com Berga. També hi ha un La ubicació al Vall és casual o buscada? jardí privat per Ambdues coses. En el cas dels inversors volien activitats lúdiques diversificar el negoci i l’hotel era una bona i terapèutiques. oportunitat per fer-ho. La ubicació és molt atractiva ja que, tant els residents com els seus La residència familiars, podran gaudir del centre de Berga i acollirà usuaris tindran tots els serveis a tocar. amb qualsevol Quan creus que tindreu la residència plena? grau de La previsió inicial era de dos anys. El què sí dependència et puc dir, és que estic gratament sorpresa ja per oferir un que des de que vam obrir l’oficina d’informaenvelliment de ció, per poder fer pre-reserves, estem al 40% qualitat i actiu. d’ocupació. Això ho possibilita el fet de ser una Un cop inaugurat, residència d’última generació, tant a nivell tecserà “un espai nològic com d’infraestructures, així com uns per donar vida als preus molt bons dins del sector i la comarca. anys”.
aquí 11
BERGA PACTE CUP-ERC
El govern vol treure el sou a l’oposició L’OPOSICIÓ DE BERGA podria perdre les retribucions per assistir als plens. La CUP sempre ha defensat que només cobrin aquells regidors que governin però, fins ara, mai ha tingut la majoria absoluta necessària per tirar endavant la mesura. La resta de partits del ple han deixat sempre sols els cupaires en aquesta reivindicació i l’equip de govern va haver de resignar-se a aprovar les retribucions a l’oposició a l’inici del mandat. Ara, però, l’escenari ha canviat del tot amb l’entrada d’ERC al govern municipal, i els dos partits que queden a l’oposició en minoria ( Junts per Berga i el PSC) podrien perdre les compensacions per ple fins al final del mandat. De fet, la mesura semblava vista per sentència a principis d’any, però finalment l’equip de govern va decidir retirar-la del ple de gener, després que l’oposició es queixés de les formes.
Poc temps per a l’oposició
Junts per Berga i PSC van rebre la informació sobre el nou cartipàs municipal (amb els dos regidors d’ERC) i el nou repartiment de retribucions a escasses hores de l’inici del ple. Durant la sessió, la CUP i ERC van admetre que havien actuat “malament” i van explicar que ajornaven la votació del punt fins el febrer per deferència cap a l’oposició. 12 aquí
SALA PUIGVERD / QUIM PASCUAL D’entrada, el nou govern de coalició suposarà la creació de noves regidories per a Ramon Camps i Dolors Tous. La CUP no deixa cap de les seves àrees: l’únic canvi és que Recursos Humans passa de l’alcaldessa, Montse Venturós, a Roser Valverde. Les àrees de nova creació seran, a l’espera de l’aprovació definitiva, la de Municipalitzacions i la de Societat Inclusiva i Gent Gran Activa. Pel que fa a les retribucions, la proposta de la CUP i ERC anava en dues direccions. D’entrada, els cupaires acceptaven rebaixar-se el sou un 6% per pagar el de Ramon Camps, que entraria al govern amb un 33% de dedicació. Dolors Tous, per la seva banda, ha renunciat a tota retribució de forma voluntària i governarà sense cobrar.
L’oposició posa condicions
L’altra mesura és la congelació de les retribucions cap a l’oposició. En declaracions a l’Aquí Berguedà, l’alcaldessa, Montse Venturós ha matisat que, fins el 2019, els regidors de l’oposició no cobraven per assistir als plens, però va ser a l’inici d’aquest mandat quan la CUP va haver-ho d’acceptar, forçada pel clam unitari de l’oposició. Ara, amb ERC també al govern, l’escenari canvia. D’entrada, els diners que deixa de percebre
Majoria Els vots d’ERC fan possible el que sempre ha volgut la CUP Aprovació Havia d’entrar en vigor el gener, però haurà d’esperar
l’oposició havien d’anar a parar a les arques municipals perquè el govern els gestionés com cregués oportú. Ara bé, la pròpia alcaldessa s’ha prestat a negociar amb JxB i el PSC on van els diners de les retribucions. Junts per Berga ja ha demanat que els diners es destinin a les entitats del tercer sector, i ha retret a la CUP que es rebaixi el sou per “assegurar la comoditat per governar amb majoria” i no “en benefici de la ciutat”. Per la seva banda, el regidor del PSC, Abel Garcia, ha assegurat sentir-se “agredit” i s’ha rebatejat com a “dissidència”, més que oposició. Malgrat això, tot ha quedat en un calaix, com a mínim, fins aquest febrer. Cartipàs i retribucions, tard o d’hora, hauran de passar pel ple. I, per molt que es queixi l’oposició, la CUP i ERC tenen majoria per aprovar-la sense rumiar-s’ho massa.
BERGA
EL NOU GOVERN DE 10 REGIDORS A L’AJUNTAMENT DE BERGA Montse VENTURÓS
Ivan SÀNCHEZ
Alcaldessa. Governació i Residència. La cartera d’Hospital canvia de nom i passa a ser ‘Residència municipal’, després del traspàs del Sant Bernabé a la Generalitat.
Comunicació, Dret a l’habitatge, Drets socials, i Patrimoni i museus. La mà dreta de l’alcaldessa durant tota la pandèmia. Manté el 50% de dedicació i totes les carteres.
Roser VALVERDE Cultura, Festes, Patum, Participació popular, Feminisme, LGTBI i RRHH. Dedicació exclusiva. Manté totes les carteres i hi afegeix la de Recursos Humans, fins ara de Venturós.
Isaac SANTIAGO
CONSELL COMARCAL
La CUP refusa cobrar per ple Els tres consellers comarcals de la CUP han renunciat a les seves retribucions per assistir als plens i les juntes. Ho van fer una setmana després de l’intens debat sobre sous a l’Ajuntament de Berga. La secretària del Consell hi va donar el vistiplau, de manera que Ivan Sànchez, Toni Chueca i Sebastià Prat deixen de percebre els diners que fins ara rebien per fer d’oposició. Ivan Sànchez, que a banda de conseller també és regidor de govern a Berga, va justificar que “tots tres, cada mes i mig, suposem vora 1.000 euros” i va defensar que, per ells, “la política és una cosa breu i temporal” i no creu que hagin de cobrar per assistir als plens i a les juntes. Al govern, això sí, Sànchez va defensar que els càrrecs de la CUP cobren “el just i necessari per haver reduït les feines ‘de veritat’ i no sobrepassar el 100% de dedicació”.
Esports i Joventut. 50% de dedicació per una segona part del mandat que ha de servir per canviar la teulada del pavelló i avançar en el pla de joventut.
Marià MIRÓ Hisenda. Mitja jornada, com fins ara. Segueix sent l’encarregat de quadrar els comptes i té el repte d’augmentar inversions i seguir reduint deute.
Ramon CAMPS Municipalitzacions Si el ple ho aprova, governarà amb el 33% de dedicació. Coordinarà polítiques encaminades a la gestió municipal de serveis com l’aigua.
Eloi ESCÚTIA Educació, Medi ambient i Mobilitat. Mitja jornada i mateixes carteres. Per davant, el repte d’entendre’s amb el Consell per solucionar les mancances del porta a porta.
Aleix SERRA Urbanisme, Habitatge, Obres i serveis. 33% de dedicació. Continua a Urbanisme. El govern està disposat a demanar un crèdit per invertir, sobretot, en la seva àrea.
Roser RIFÀ Promoció econòmica, Comerç, Consum, Fires, Polígon, TIC, Subvencions, Turisme i Ocupació. Dedicació exclusiva per liderar la reactivació econòmica post-Covid.
Dolors TOUS Societat inclusiva i Gent gran activa. Entra al govern, però ha refusat tenir dedicació. Es dedicarà a impulsar polítiques per millorar el dia a dia de la gent gran a la ciutat.
aquí 13
BERGA
Una funerària per fer reviure el Menfis ELS PROPIETARIS de la Funerària Ferran de Berga fa un any i mig que han comprat els terrenys i l’edifici de l’antiga discoteca Menfis. Els amos han confirmat l’operació a l’Aquí Berguedà, però han preferit no donar més detalls sobre el projecte que volen tirar endavant a l’espai de l’antiga discoteca perquè, ara per ara, estan a l’espera que l’Ajuntament els doni els permisos per poder començar les obres a la zona. El govern municipal també ha reconegut, en declaracions a l’Aquí Berguedà, que des de fa mesos són coneixedors de l’interès de l’empresa funerària per portar els seus serveis a la zona del Menfis. El regidor d’Urbanisme, Aleix Serra, ha admès que, tot i que fa temps que saben de l’existència del projecte, fins fa poques setmanes no s’hi han pogut posar a treballar: “No ho hem pogut abordar fins ara perquè no tenim uns recursos tècnics 14 aquí
infinits”.
Què hi pinta l’Ajuntament?
Si ara mateix la pilota és a la teulada de l’Ajuntament és perquè abans de fer obres a l’antiga discoteca cal un planejament urbanístic que ho permeti. L’actual Pla Urbanístic (POUM) només contempla que s’hi instal·lin activitats que mantinguin la forma de l’edifici del Menfis. La infraestructura és piramidal i, sense una modificació dels plans urbans, sembla complicat que s’hi pugui instal·lar res més que una sala de ball. De moment els serveis tècnics de l’Ajuntament han fet un primer estudi per veure les traves que poden trobar pel camí. “Hem vist que no és especialment complicat, tot i que en urbanisme tot és llarg”, ha dit el regidor Serra. Partint d’aquí, el següent pas és una consulta pública prèvia, que és l’eina prevista en el
La Funerària Ferran ha comprat els terrenys i l’Ajuntament està disposat a canviar el pla urbanístic per reactivar l’espai
reglament de participació perquè la població de Berga faci les propostes que consideri oportunes sobre la modificació. Aquesta consulta pública s’iniciarà en les properes setmanes i, segons el reglament, s’allargarà quinze dies. Després, s’elaborarà un informe amb les propostes rebudes, es perfilarà com ha de ser la modificació i se sotmetrà a votació al ple municipal. El següent pas serà fer-ho arribar a la comissió d’Urbanisme de la Generalitat perquè també hi doni el vistiplau. “És un procés de mesos”, recalca Serra.
Ho veuen amb bons ulls
Amb tot, el govern de Berga està disposat a fer tot el procés perquè ho veu com una oportunitat per reactivar una zona abandonada des que la música va marxar-ne, el 2014. Aleix Serra recorda que els terrenys són privats i l’Ajuntament de Berga no té
BERGA
De discoteca a niu d’escombraries
ni els diners ni la intenció de comprar-los. “Si algú ha de reactivar aquest espai ha de ser un privat”, explica Serra. I afegeix que, tenint en compte l’escenari d’abandonament actual, posaran totes les facilitats perquè així sigui: “Sempre és preferible que es rehabiliti una zona, ni que sigui tirant a terra un edifici i fent-n’hi un altre, que haver d’urbanitzar un espai nou”. Per això, el govern municipal vol un canvi urbanístic que permeti just això: tirar a terra l’actual piràmide i construir un edifici nou, sempre i quan respectin els volums i la superfície de l’actual. “Després, si els propietaris actuals decideixen posar-hi una funerària o una altra cosa que s’ajusti als criteris del planejament, ja és cosa seva”, apunta el regidor. El procediment serà llarg, però hi posen bona cara. Marc Canturri
EL MENFIS fa temps que no és més que el concepte que els berguedans fan servir per referir-se a l’espai on, fa encara no una dècada, una històrica discoteca punxava els seus últims temes. Lluny de la febre dels anys 70, quan tota la comarca i fins i tot els joves de les limítrofes venien a Berga de festa, el Menfis berguedà va quedar relegat en un segon pla per la sucursal amb el mateix nom que els promotors van inaugurar a Manresa. Tot i que durant anys totes dues discoteques van conviure, la bagenca ha acabat guanyant el pols, malgrat que ara ni tan sols es diu Menfis, sinó Coco Village. A Berga, des dels 70, la finca del Menfis ha estat propietat dels mateixos amos, l’empresa Discgar 2 SL, però ha anat tenint diferents llogaters fins el 2014.
Pol juvenil Va arribar a ser la discoteca de referència de la demarcació
Des d’aleshores la sala ha estat tancada i, a èpoques, ocupada. Fins i tot, uns youtubers hi van gravar un vídeo viral que demostrava l’estat ruinós de l’antiga discoteca, per dins. A l’exterior, la zona s’ha anat deteriorant i l’incivisme s’hi ha fet cada cop més visible. Especialment, des de la implantació del porta a porta i l’eliminació dels contenidors del carrer. Molts berguedans han aprofitat que els terrenys de la discoteca són apartats i allunyats del centre per abandonar-hi residus. “No tenim paraules per definir-ho”, lamenta Aleix Serra. De fet els nous propietaris asseguren que ara mateix l’incivisme és “el principal problema” que tenen. L’Ajuntament es va fer un fart de reclamar als antics propietaris que vetllessin per mantenir la zona neta. Els actuals ho fan però asseguren que és inútil, perquè la gent segueix abocant-hi deixalles. I comencen a estar-ne cansats. Per tot plegat l’Ajuntament veu la rehabilitació de l’espai com una bona opció: “Imaginem que si torna a ser un lloc on constantment hi ha gent i activitat, els incívics deixaran de portar-hi deixalles també”.
aquí 15
BERGA
M O LT A V I A T A B E R G A
Un espai càlid i tranquil per viure i conviure Situat al centre de Berga Aplicant el model centrat en la persona I N S T A L· L A C I O N S M O D E R N E S I C O N F O R T A B L E S
· 99 places de residència · 21 places de centre de dia · Servei d’atenció domiciliària (SAD) · Estades de respir i temporals S E R V E I S P E R G A R A N T I R L A C O M O D I TAT I E L B E N E S TA R
· Atenció sanitària integral: Atenció mèdica + infermeria · Control nutricional i dietètic · Rehabilitació i fisioteràpia · Teràpia cognitiva · Teràpia psicomotriu · Teràpies alternatives · Servei de psicologia · Servei de logopèdia · Servei de podologia · Servei de perruqueria
· Estimulació multisensorial · Treball social · Animació sociocultural · Espais per a celebracions particulars · Jardí terapèutic · Servei de menjador · Cuina pròpia: Opció d’escollir menú Menjar texturitzat respectant gustos, aromes i colors
Visites i informació dissabtes de 10 a 13h i de 16 a 18h www.bergaresidencial.com 16 aquí
Passeig de la Indústria, 11 · BERGA 626 63 79 30 · 659 44 47 97
BERGA
aquí 17
BERGA
Una xarxa per garantir sostre i aliments LA XARXA DE SUPORT MUTU del Berguedà ja ajuda mig centenar de persones a tenir un sostre on passar la nit o bé a tenir menjar per alimentar-se. El moviment va néixer a l’inici de la pandèmia, quan diversos activistes de grups com el Casal Panxo o els ateneus de Berga van detectar que “el virus estava afectant més enllà de l’àmbit sanitari i hi havia necessitats que no es cobrien”. Ho ha explicat a l’Aquí Berguedà Pau Osuna, un dels membres de la Xarxa de Suport. Primer van començar organitzant-se per donar un cop de mà a les persones grans en tasques quotidianes com passejar el gos o fer la compra sense córrer el risc de contagiar-se. Però l’evolució de la crisi els ha acabat portant a combatre un desnonament a Vilada i a muntar una xarxa d’aliments per proveir menjar a més d’una vintena de famílies.
La Xarxa de Suport Mutu es va crear per ajudar la gent gran, i ha acabat aturant un desnonament i ocupant un bloc per treure gent del carrer
Han ocupat i arreglat un bloc
Una de les accions que més feina els ha portat aquests mesos ha estat la rehabilitació d’un bloc de pisos de Berga, propietat d’un fons voltor, que estava buit i en un estat cada cop més deplorable. Dues famílies sensesostre van trobar-lo i van esbrinar la propietat, es van posar en contacte amb la Xarxa i els van assessorar. “Primer optem per vies legals, però està tot molt saturat i és complicat. Si no és possible, plantegem opcions al·legals o il·legals perquè no pot ser que hi hagi gent al carrer mentre hi ha pisos buits que cauen a trossos”, ha explicat Osuna. Finalment van ocupar el bloc de pisos de Berga i l’han rehabilitat. El bloc té quatre habitatges i ja hi viuen tres famílies. Per fer-ho possible, la Xarxa de Suport 18 aquí
Habitatge
Aliments Mutu les va ajudar a arreglar aspectes bàsics com les goteres, la instal·lació elèctrica o el subministrament d’aigua. A mitjans de gener també van aconseguir aturar un desnonament a Vilada. El jutge va decretar l’ordre per fer fora de casa una persona en plena onada de fred. La Xarxa es va mobilitzar als peus de l’habitatge i va aturar el procés: “La secretària judicial ens va assegurar que, si no haguéssim estat allà, aquesta persona seria al carrer”. De cara als propers mesos, la Xarxa té prevista una campanya informativa perquè la població conegui les accions que fan i els problemes socials que estan detectant arran de la pandèmia.
Social
Una acció de la Xarxa de Suport Mutu va aturar un desnonament a Vilada
Més d’una vintena de famílies aconsegueixen menjar gràcies a la Xarxa
L’altre gran pilar del moviment és visibilitzar injustícies a peu de carrer
BERGA
Berga també tindrà deixalleria mòbil
LA DEIXALLERIA MÒBIL arribarà, finalment, a Berga. Més de dos anys després de la implantació del porta a porta, la capital de la comarca podrà gaudir d’un servei que li van prometre des del primer dia. Ho farà tan bon punt s’adjudiqui la gestió de les deixalleries mòbils i fixes de la comarca a un dels Centres Especials de Treball (CET) que hi vulguin aspirar. La nova gestió també servirà per ampliar l’horari de les deixalleries fixes: les que hi ha a Berga, Puig-reig i Guardiola també obriran a les tardes. Pel que fa a la deixalleria mòbil, Berga encara no n’ha pogut gau-
dir, malgrat que el servei fins i tot sortia indicat als primers calendaris del porta a porta que es van distribuir casa per casa, l’any 2019. El Consell no ha disposat mai de les eines ni ha reservat els diners per poder oferir una deixalleria mòbil a la capital. El nou concurs hi posa remei, però ha calgut una trentena de mesos per complir la promesa. Amb el nou contracte, Berga serà el municipi amb més hores de servei de deixalleria mòbil: estarà operativa dos dies a la setmana. Els altres municipis en gaudiran, com a mínim, un cop al mes.
w
w
co m
orma-te’n Inf
w. . ca r ra olbrugue
Aquest any, el color te’l regalem nosaltres. Per això, totes les coloracions i serveis relacionats que et facis en el nostre saló Carol Bruguera entre gener i març, et sortiran gratis! Berga / Passeig de la Indústria, 52 / 938 222 767
aquí 19
BAIX BERGUEDÀ AVIÀ
La depuradora veu la llum al final del túnel AVIÀ -ara sí- deixarà de ser l’únic poble de Catalunya de més de 2.000 habitants sense depuradora. Les obres estan enllestides i només queda pendent portar-hi l’electricitat. L’alcaldessa, Patrocini Canal, confia que sigui qüestió de setmanes, tot i que manté la prudència cada cop que parla d’un projecte que fa anys que encadena sotracs. L’Ajuntament ja ha delegat la gestió de la depuradora al Consell Comarcal, tal com passa en totes les altres del Berguedà. Això sí, durant els primers 15 anys de funcionament, es farà una concessió a la constructora OMS-SACEDE, que serà qui s’ocupi de la seva conservació i manteniment i, a la vegada, en tregui rendiment.
Del Molí del Castell a Graugés
La planta resultant tractarà les aigües brutes generades a Avià, el Barri de la Creu, el Molí del Castell i Graugés. La capacitat d’aquesta planta equival a una població de 2.800 habitants. S’hi ha invertit uns 2,5 milions d’euros i ha comportat la construcció de gairebé 7 quilòmetres de col·lectors i tres estacions de bombament.
Un problema mediambiental
L’absència d’una depuradora a Avià ha convertit la riera de Coforb en una claveguera a cel obert. Més amunt del poble, la riera és vida i natura. Però 20 aquí
quan entra al nucli, comença a rebre aigües brutes de totes les cases. I el problema s’agreuja quan la riera baixa seca, perquè es multipliquen les pudors, la insalubritat i la contaminació. Fa cinc anys, en un reportatge a l’Aquí Berguedà, l’aleshores regidor de Medi Ambient, Josep Subirana, recordava com “els nens d’abans aprenien a nedar a la riera”, mentre que ara no s’hi poden ni acostar perquè baixa bruta i contaminada.
El primer projecte és del 2002
El primer projecte per construir la depuradora es va redactar el 2002, es va aprovar sis anys després, i les obres van començar el 2010. Els operaris van fer bona part dels col·lectors —les canalitzacions subterrànies que duen l’aigua fins a la depuradora— però la depuradora no es va iniciar mai. Abans de posar-hi la primera pedra, una de les dues constructores, la igualadina Emcofa, va fer fallida. L’altra, OMS Sacede, de Barcelona, sempre va voler continuar els treballs en solitari, i ho ha acabat aconseguint.
Arxivat a mig fer
El 2010 va començar la construcció de col·lectors i, sis anys més tard, el maig del 2016, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va arxivar el projecte per fer-ne un de nou. Les obres van quedar a mig fer, quan ja
Fa 19 anys que es va redactar el primer projecte. Des d’aleshores, l’Ajuntament no ha parat d’encadenar entrebancs
s’havien gastat uns 800.000 euros en col·lectors. L’Ajuntament va pressionar perquè l’ACA desencallés el projecte, al·legant que ja s’havien iniciat els treballs. El juliol d’aquell mateix any es va segellar l’acord entre l’ACA, l’Ajuntament i la constructora OMS-SACEDE per començar la depuradora. El 3 d’octubre va començar la construcció i Josep Subirana va assegurar que era “el dia més important de la legislatura”. A l’horitzó hi havia dos reptes: l’edificació de la depuradora i la instal·lació de tots els col·lectors ( ja se n’havia col·locat un 90% des del 2010).
Els primers endarreriments
El mateix 3 d’octubre el director de les obres va dir que els tres trams de col·lectors que
BAIX
VIATGES A BARCELONA
La depuradora és qüestió de setmanes: només falten els últims permisos de la companyia elèctrica Els infants ja tenen la tirolina que van demanar l’any passat
quedaven per construir es completarien en els propers mesos “sense cap tipus de problema”. Doncs no, ha passat just el contrari: fins fa pocs mesos els col·lectors han estat el gran maldecap del projecte. S’ha hagut de canviar el traçat d’alguns dels col·lectors i els problemes burocràtics que això ha propiciat han fet estripar pàgines del calendari sistemàticament.
Una festa sense depuradora
Avià va organitzar la Festa de la Depuradora, el 2018. Malgrat els reiterats endarreriments, l’entitat ecologista Avià Aigües Netes va organitzar-la amb la col·laboració de l’Ajuntament. “D’una banda celebrem que gairebé ja tenim depuradora, però també volem reivindicar
que ja l’hauríem de tenir i hem de seguir esperant”, va dir Subirana. La festa consistia en un acte amb les intervencions de l’ACA i l’empresa constructora per explicar l’estat de les obres i posar dates al final dels treballs. El mateix cap de setmana es va organitzar una jornada de portes obertes a la depuradora.
El virus hi posa la cirereta
Van passar els mesos, vam entrar al 2020 i va arribar la cirereta dels entrebancs: la pandèmia. Un any més d’espera. Ara, explica l’alcaldessa, està tot acabat. Només resten a l’espera dels permisos de la companyia elèctrica, però l’estrena de la depuradora és cosa de setmanes. I parlar de setmanes, quan venim d’endarreriments d’anys, és un bon símptoma.
Avià ja té la tirolina que els infants van demanar al pressupost participatiu. L’Ajuntament l’ha instal·lat al parc de la Torreta, al sud del nucli urbà, i ha costat 4.500 euros que han sortit directament de les arques municipals. La tirolina té una alçada de 2,20 metres i un recorregut de 20 metres. Està pensada perquè l’utilitzi la quitxalla i els joves d’entre 5 i 15 anys. Per fer-la servir només cal pujar per unes escales de fusta fins al capdamunt de la plataforma, agafar-se a la barra, seure en un seient circular de goma i deixar-se anar. No és necessari l’ús de casc. La regidora de Pressupostos Participatius, Sara Subirana, ha recordat que Avià va ser el primer poble del Berguedà en impulsar uns pressupostos participatius. En cada edició, adults i infants poden triar en què volen invertir 72.000 euros del pressupost municipal. D’aquests 72.000, uns 7.000 es destinen a la partida de pressupostos participatius infantils i els trien directament els infants. La tirolina va ser l’opció guanyadora per als
infants. L’Ajuntament ha decidit ubicar-la a la plaça de la Torreta perquè “la gent no té tirada a anar cap a aquella zona i i d’aquesta manera convidem a descobrir altres parts del nostre poble”, ha explicat Subirana. “La part superior del parc de la Torreta -ha ditqueda una mica elevada i permet gaudir d’un paisatge preciós amb vistes panoràmiques de l’entorn d’Avià”. La zona també disposa d’una àrea de pícnic amb bancs. La tirolina està feta amb pals de fusta de pi nòrdic tractada i un cable d’acer trenat de 20 metres de longitud. Disposa d’un seient circular de goma. I la instal.lació ha anat a càrrec dels operaris de les brigades municipals d’Avià. A la mateixa edició dels pressupostos, els infants van demanar miralls per als lavabos de l’escola. Per la seva banda, els veïns van decidir que es comprés una furgoneta pel centre de dia, per 20.000 euros. Els diners restants seran per a la pista poliesportiva amb l’objectiu de convertir-la en un pavelló.
aquí 21
ALT BERGUEDÀ
ELS MICROPOBLES del Berguedà no registraven un increment d’empadronats tan gran des de l’època del boom immobiliari. Entre el 2007 i el 2008 la comarca va passar dels 40.479 habitants als 41.488. Més d’un centenar de nous residents que, amb l’esclat de la crisi econòmica, tornarien a marxar. Com a mínim, la gran majoria, tal com demostra l’evolució del padró. Aquest 2020 l’increment d’empadronats ha estat menor que el d’aquell 2008, però no menys rellevant, tenint en compte l’escenari actual i la caiguda lliure del padró comarcal durant l’última dècada. Hi ha més de 500 empadronats més que a finals del 2019 al Berguedà. El principal motiu és l’interès per la vida als pobles que ha despertat el confinament i uns mesos pro22 aquí
Empadronats Els pobles han vist créixer el seu padró arran de la Covid-19 Mancances Els alcaldes reclamen fibra per arrelar els nouvinguts
tagonitzats per les restriccions de mobilitat.
Pobles que canvien de cara
El dos casos més cridaners són a Gósol i a Castellar de n’Hug. Al municipi de la vall del Pedraforca, l’alcalde, Lluís Campmajó, assegura que la població ha augmentat un 20% i supera amb escreix els 206 que van tancar el 2019. El poble fa una altra cara: abans del confinament, l’escola penjava d’un fil i ara té 20 alumnes. Ara el problema és un altre: la cobertura mòbil. “Volem que ens vingui gent, però no els donem l’internet que necessiten”, lamenta l’alcalde. La Generalitat preveu fer-hi arribar la fibra òptica per carretera aquest mateix any. L’alcalde no s’ho creurà fins que ho vegi.
A Castellar de n’Hug, des del maig fins ara hi han arribat 26 persones. L’alcalde, Salvador Juncà, explica que s’ha passat de 150 empadronats a fregar els 180. “Hi ha molta gent que hi tenien segona residència i ara hi viuen tot l’any, i també hi ha sis o set famílies que han vingut per primer cop”, relata. Ara bé, a diferència de Gósol, a Castellar de n’Hug els nous habitants no hi han portat massa nens. “Hi ha cinc o sis nens que van a l’escola de la Pobla i quatre o cinc més, que van a l’institut. Tornar a obrir l’escola del poble costarà molt”, apunta Juncà.
Internet o buidor
Són molts els municipis que, com Gósol, han detectat un augment d’habitants (o, com a mínim, un interès creixent de
ALT ACN
Els micropobles no creixien tant des del boom immobiliari
forasters), però que reclamen una bona cobertura per poder arrelar-los. Un altre cas és a la Nou, on l’alcalde, Josep Peixó, assegura que des de l’estiu han arribat una dotzena de persones. L’alcalde, però, diu que ara només falta que arribi la fibra, ja que, si no, les famílies acabaran marxant i els projectes per fer créixer la població fracassaran. També hi coincideix l’alcalde de Castell de l’Areny, Pedro Raja, que ha estat testimoni de l’arribada d’una família al poble durant el confinament, però que dona per fet que, quan la situació millori, marxaran: “Hi ha molts inconvenients: falta transport, hi ha mala cobertura...”.
Els petits, condemnats
Gisclareny i Sant Jaume de Fron-
tanyà continuen sent els dos pobles més petits de Catalunya, i res fa pensar que perdin la condició en els propers anys. Tant l’un com l’altre municipi tenen el mateix problema: totes les cases que hi ha estan ocupades i no hi ha terrenys on es pugui edificar. L’alcalde de Sant Jaume, Manel Anselmo, explica que, en els dos anys que fa que és alcalde, no ha pogut empadronar ni una sola persona. Això sí, ha rebut moltes trucades i correus de gent que demana si hi ha habitatge disponible. A Gisclareny, situació calcada: l’alcalde, Joan Tor, detalla que aquest 2020 s’hi ha empadronat una persona, però és la parella d’una altra que ja ho estava. L’única manera de créixer és aquesta: que les famílies que hi viuen sumin nous membres.
Les segones residències Saldes té més habitatges de segona residència que no pas de primera. L’alcalde, Moisès Masanas, té comptat que gairebé 150 habitatges del poble són segones residències i uns 115, domicilis habituals. “A l’estiu, amb el càmping obert, funcionem com un poble de 2.000 habitants; però a aquesta època de l’any som 130”. És un cas extrem però que en menor mesura comparteixen molts municipis de la comarca. La majoria d’aquests habitants de segona residència ja estaven empadronats al municipi, malgrat que habitualment no hi visquessin. Ara, molts d’ells no només hi estan empadronats, sinó que hi viuen més que no pas a la seva teòrica llar principal. A banda de Saldes, ho han notat especialment en pobles com Fígols, Castellar del Riu o Vallcebre. En tots aquests casos no s’ha notat un augment d’empadronaments, però sí que s’ha vist reflectit en l’ambient del poble. L’alcalde de Castellar del Riu, Adrià Solé, apunta que “hi ha deu o dotze famílies que passen molt més temps aquí que abans”. Ara bé, la majoria d’alcaldes creuen que això és temporal i que, quan la pandèmia se’n vagi, també ho farà la gent que ara veuen més que abans. L’única esperança és el teletreball, però per això cal cobertura.
aquí 23
ALT
Misteri al Pirineu
LA MARTINA torna al poble del Pirineu on ha passat la infància. És l’únic lloc on pot anar per fugir de Barcelona i hi troba misteris que la portaran a descobrir que res és el que sembla. Un accident amb múltiples morts a les mines, una noia suïcida, una exhumació i uns veïns cada vegada més intrigants. Aquest és l’argument de la segona novel·la de la Laia Vilaseca, i mostra la seva cara més personal. La història està ambientada a la vall del Pedraforca, un lloc on l’autora hi va passar èpoques d’infància i on ara estiueja. Un dia, passejant pel poble -que prefereix mantenir en l’anonimat-, va quedar embadalida mirant una paret del cementiri que s’havia esfondrat. D’aquí va sortir la primera idea d’una novel·la, ‘La noia del vestit blau’, que ja ha atrapat milers de persones.
Inicialment autopublicada
El 2017 la novel·la de la Laia va passar per múltiples editors. Alguns -explica- van dubtar fins a l’últim moment però, tal com 24 aquí
passa amb molts títols, al final ningú es va decidir. En paral·lel, la Laia va presentar la novel·la a un concurs on el jurat eren cent lectors. No va guanyar, però va ser finalista, i això li va donar l’empenta per autopublicar-se la novel·la a través d’Amazon. A més, també va llançar a la plataforma el seu primer títol, ‘El caso Durroway’. Tot plegat va passar el juliol del 2017 i, des d’aleshores, ‘La noia del vestit blau’ s’ha mantingut gairebé de manera ininterrompuda entre els deu títols més venuts de la plataforma. “La novel·la té un públic i ha funcionat”, explica la Laia. I afegeix que “t’atrapa perquè és molt propera al lector i és fàcil acompanyar la Martina en tot el relat”.
La sort del confinament
I després de tres anys consolidada com l’autora d’un best-seller a Amazon, fa cosa d’un any la Laia va rebre la trucada que tant havia buscat. La Núria Puyuelo, editora de Rosa dels Vents, va llegir ‘La noia del vestit blau’
El 2017 Laia Vilaseca va llançar una novel·la pel seu compte i l’ha convertit en un bestseller a les xarxes. Ara ha seduït l’editorial Rosa dels Vents
en format e-book, a l’inici del confinament. Assegura que, fins aleshores, mai llegia llibres electrònics, sempre optava pel paper, però amb les llibreries tancades s’hi va dedicar uns mesos: “Feia mesos que el veia entre els més destacats i la coberta em cridava molt l’atenció. I em va atrapar: me’l vaig llegir en una tarda i el següent matí”. Va parlar-ho amb el seu director literari i van contactar amb la Laia, amb la casualitat que la primera videotrucada va ser el 23 d’abril, el Sant Jordi que no va ser. La Núria defensa que, si la Laia ha pogut convèncer l’editorial, és per la seva empenta i la seva perserverança: “Ella sap que es vol dedicar a escriure i creu molt en el que fa”. Però la història no deixa de ser curiosa: la Laia va haver de marxar del circuit convencional per cridar l’atenció dels que en formen part. “No és habitual, però cada vegada passa més”, apunta l’autora. Marc Canturri
aquí 25
RIEJU
ENTRE RIVALS
DE MENYS A MÉS i objectiu aconseguit. El berguedà Marc Calmet, de Guardiola, ha acabat el seu primer Dakar per la porta gran. Ha completat les 12 etapes de la prova més dura del món i ha crescut a mesura que ha anat avançant la prova. Amb 33 anys i pilotant una Rieju, el motorista berguedà es presentava al Dakar amb un palmarès envejable, però sense massa experiència en el món dels raids. La pandèmia li va impedir preparar-se com ell hagués volgut durant tot el 2020. En declaracions a l’Aquí Berguedà, Calmet ha explicat que la idea inicial era anar a disputar curses i a fer entrenaments al Marroc: “És el que tinc més a prop a nivell de desert. No hi vaig poder anar, i això va fer que anés una mica a cegues al Dakar, sobretot en navegació”. Va fer entrenaments als Monegros, a l’Aragó, però “anar a córrer als deserts del Dakar és un altre món”.
“La cursa em va posar a lloc”
Per tot plegat la seva primera setmana al ral·li va ser d’adaptació. Va començar amb el 64è lloc a la primera etapa però, des d’aleshores, va escalar posicions a la classificació general fins a situarse al 34è lloc final. Confessa que, a mesura que avançaven els dies, “la cursa em va posar a lloc i em vaig anar sentint més còmode”. La moto, diu, “va anar perfecta” i, fins i tot, en creuar la línia d’arribada, li va quedar un regust amarg: “Sempre vols més quan veus que les coses van tan bé”. El pilot de Guardiola explica que, fa 20 anys, quan va començar a competir, ho va fer a la vora del seu pare, que l’acompanyava a totes les curses per Catalunya i Espanya. Fa set anys Calmet va perdre el pare i, en creuar la línia d’arribada, va ser el primer que va pensar: “Et venen moltes emocions al cap, però el primer que penses és en les persones que t’han ajudat a arribar-hi”.
Rieju també debuta
El primer Dakar de Marc Calmet 26 aquí
L’estrena de Marc Calmet al Dakar ha estat pilotant una Rieju, una marca que també ha viscut la seva primera experiència a la prova. L’objectiu era portar a meta la seva moto i la dels dos companys d’equip, Joan Pedrero (15è) i Oriol Mena (16è). I ho han aconseguit. Ara Calmet somia amb repetir l’experiència: “Això, per a un pilot, és com el Tour de França per a un ciclista. Arribarhi ja és un somni, però mantenir-s’hi encara ho seria més”. Malgrat tot, això depèn de l’equip i de la temporada que té per endavant. De moment, això sí, les sensacions són bones.
“Quan acabes tens moltes emocions, però el primer que penses és en les persones que t’han ajudat a arribar-hi”
ENTRE RIVALS
L’ASCENSOR
Toni BAÑOS L’atleta de Berga, actualment a la Universitat de Cinccinati, ja té la millor marca del seu club, l’Avinent Manresa, en els 3.000 metres llisos en pista coberta: 8:20:35.
Marc CANTURRI @MarcCanturri
No serà el mateix
F
a exactament un any aquesta secció de la revista Aquí descrivia el 2020 com “l’any del canvi de tendència del futbol berguedà”. A Segona Catalana, l’Atlètic Gironella tenia més que encaminada la permanència i l’única incertesa era el Berga, que lluitava per esquivar el descens a la part baixa de la classificació. A Tercera, la UE Avià estava a punt de certificar un gir de guió en la seva caiguda lliure i ho tenia tot de cara per assolir, de nou, l’ascens a Segona. I finalment, a Quarta, el filial del Berga i l’Alt Berguedà començaven a agafar distància per assegurar-se l’ascens a la categoria superior. La temporada va acabar tocada per la pandèmia, però de manera immillorable per al Berguedà. Cap descens i fins a tres ascensos: l’Avià, a Segona; i el Berga B i l’Alt Berguedà, a Tercera. Ara l’escenari és molt diferent. A aquestes alçades la temporada amb prou feines ha pogut començar i els equips del futbol amateur encara no saben quan podran tornar als terrenys de joc. El que sí que saben és que, quan ho facin, no hi trobaran el Lluís Prat, una figura entranyable de la parròquia futbolera que ens ha deixat aquest any. L’Atlètic Gironella plora la seva pèrdua i, per extensió, el futbol comarcal, també. No serà el mateix. Però precisament per ànimes com la seva, el futbol mereix tornar a l’emoció de fa un any.
Ot FERRER Tres medalles en tres proves al campionat d’Espanya per a una de les promeses dels Mountain Runners. Or en relleus, plata en individual i bronze en vertical. Sensacional.
LA FRASE
“Recuperarem tots els diners que no havíem d’haver pagat pel Tossalet” ISAAC SANTIAGO Regidor d’Esports de l’Ajuntament de Berga Ha anunciat un acord per deixar de pagar la caldera que escalfa El Tossalet. Ho haurien d’haver fet els gestors, que pagaran el que deuen.
LA IMATGE
Clàudia Sabata, presidenta del CEB El Club Esquí Berguedà ha canviat de junta directiva i, per primera vegada en més de 90 anys d’història, té una dona presidenta. És la Clàudia Sabata, que agafa el relleu d’un Miquel Batriu que segueix a la junta com a vicepresident. A l’equip de la nova presidenta també hi són Ramon Caballé i Pol Selva.
NOU SERVEI!! Plats per a vegans i celíacs
Pollastre a l’ast Sushi Pizzes Menjars preparats Entrepans Begudes i cafès Pg. de la Indústria, 78-80 BERGA · Tel. 93 822 86 16
menú diari per 7€!
de dilluns a divendres laborables
Obrim de dilluns a diumenge de 9:00 a 15:00
@jashivalaemportartho aquí 27 Neus Sala Gispets
sortim Teatre per recordar
La “Desbandá” és una massacre de la població civil que l’exèrcit nacional va promoure durant la Guerra Civil a la carretera que uneix Màlaga i Almeria. L’episodi és tan desconegut com cruel i se’l considera un dels drames més silenciats de l’època de guerra a Espanya. Qui no ho va passar per alt va ser Bertolt Brecht, que s’hi va inspirar per fer una obra que aquest febrer aterra al Teatre Municipal de Berga de la mà de la companyia vallesana alGalliner. Teatre sota la direcció d’Albert Gonzàlez, música en directe amb Anna Farriol i Carles Belda però, sobretot, memòria i dignitat.
Els fusells de la Sra. Carrar, de la companyia alGalliner Dissabte 20 de febrer | 20 h Teatre Municipal de Berga Entrades 12 euros a Ticketara.com Més info: www.ajberga.cat En el marc dels actes del cicle de memòria històrica ‘Memòria i Dignitat’ 2021
JOCS DE TAULA
Triar, jugar i retornar Els jocs de taula estan de moda. Amb les restriccions, s’han consolidat com l’arternativa perfecta per passar tardes de caps de setmana divertides sense sortir de casa. I més si la biblioteca de Puig-reig llança un servei de préstec de jocs per posar-ho encara més fàcil. Servei de préstec de jocs de taula Biblioteca Guillem de Berguedà | PUIG-REIG Disponibles durant un mes amb carnet bibliotecari Sushi go, Catan, Dixit, Carcasonne, Cortex, Dobble kids i molts més.
CARNAVAL
Disfressats des del sofà
El carnaval és la festa que mou més gent durant tot l’any a Berga, a banda de la Patum. Aquest any la gran rua per la ciutat no es podrà fer per la pandèmia, però l’Ajuntament ha repensat un programa perquè la gent gaudeixi del cap de setmana de disbauxa des de casa. Carnaval d’estar per casa 2021 BERGA De l’11 al 17 de febrer Més info: www.ajberga.cat
PATUM
Embadalits davant els gegants
L’exposició de les comparses de Patum al convent de Sant Francesc es pot visitar de franc els divendres a la tarda i durant tot el cap de setmana. Des del juliol hi han passat més de 5.000 persones Exposició de la Patum Convent de Sant Francesc | BERGA Divendres, de 17 a 20 h, i dissabte i diumenges, matí i tarda Més info: www.ajberga.cat 28 aquí
Programació Gener—Juny 2021
Febrer
Març
Maig
Diumenge 7 — 18:00 h
Dissabte 6 — 20:00 h
Dissabte 8 — 20:00 h
AKELARRE
ELS BRUGAROL
LLUM TRENCADA d’Iguana Teatre
The Feliuettes
Teatre (Memòria històrica)
de Ramon Madaula
Cabaret-musical (8M)
Preu general: 12€
Teatre
Preu general: 10€
Dissabte 13 — 18:00 h
ENCHANTÉE Maga Melanie
Màgia/Espectacle familiar
Preu general: 12€
Dissabte 13 — 18:00 h
Divendres 21 — 19:00 h — Parc del Lledó
ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL CONSERVATORI DE MÚSICA DELS PIRINEUS
Teatre breu en espais vius
Concert del Projecte Simfònic 2020-21
Preu general: Gratuït, inscripció prèvia
FESTIVAL PÍNDOLES 2021 Microteatre Preu general: 10€
Música Preu general: 10€ | Alumnat Conservatori dels Pirineus i EMMB: Gratuït (*)
Dissabte 20 — 20:00 h
ELS FUSELLS DE LA SRA. CARRAR de Bertolt Brecht, Cia. alGalliner Teatre (Memòria històrica) Preu general: 12€
Juny
Abril
Diumenge 20 — 18:00 h
Diumenge 11 — 18:00 h
Vacaciones en los ojos
XUEL DÍAZ & BANDA
LA NENA DELS PARDALS AMB LA TRESCA I LA VERDESCA
Música Preu general: 5€
de Teatre al Detall Espectacle familiar Preu general: 10€ | Fins a 16 anys: 5€
Dissabte 24 — 19:00 h
ROBA ESTESA Orgull
CONCERT JOVE DE SANT MARC Música Preu general: 15€ | Fins a 18 anys: 10€
VENDA D’ENTRADES
SEGUEIX-NOS!
INTERNET https://ticketara.com (*) https://entrapolis.com
TAQUILLA 1 hora abans de la funció
www.ajberga.cat
ORGANITZA:
AMB EL SUPORT DE:
L’organització es reserva el GUHW GH PRGLūLFDU R FDQFHOuODU qualsevol de les activitats previstes
Ajuntament de Berga @ajuntamentberga @AjuntamentBerga COVID
El públic haurà de respectar les mesures d’higiene i seguretat establertes per l’organització Aforament limitat
aquí 29
sortim PASSATEMPS
Professionals
L’observador
Immobiliària
=9
Seguint la sèrie de passatemps que et proposen els amics i amigues d’AgroVicenç, aquest mes la teva missió és descobrir quin és el número que s’amaga darrera l’interrogant. És una sèrie numèrica? Les figures tenen alguna cosa a veure? Quin número falta i per què? La teva missió és descobrir-ho.
ALUMINIS
=1 Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos
BEST - BERGUEDANA DE SERVEIS TÈCNICS Tècnics en tancaments d’alumini i PVC, control solar, automatitzacions i domòtica. Serralleria ferro inox i vidre. www.bestecnics.com M. 631190045
PINTORS
Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27
=?
agrovicenc.blogspot.com
Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom. Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)
BERPINTUR Aplicacions de pintura industrial i decorativa. Ofertes, pressupostos... c. Cim d’Estela, 9 Berga. www.berpintur.com M. 639488227 T. 938210715
COMPRA I4620 – ZONA RASA DELS MOLINS Local de 117 m2 + altell. Ideal per garatge, magatzem o negoci. 80.000€. PIRINEU 2000
DIRECTORI IMMO PIRINEU 2000 c. Bruc, 3. T.938222526 www.pirineu2000.com SOLUCIÓ PASSATEMPS El número amagat és el 4, ja que correspon al número total de punts on s’encreuen les línies.
NOU SERVEI DE PSICOLOGIA AL BERGUEDÀ Gironella acull una consulta de Psicologia que ofereix sessions psicoterapèutiques a adults, adolescents i parelles. la Psicologia ens ofereix un camí cap al benestar personal el Psicòleg col·labora amb tu per seguir-lo
20 ANYS D’EXPERIÈNCIA OLGA MASSANA SÁNCHEZ
ANT IGUI TAT S ELECTRODOMÈST
ART MOB LE S
larg etc d’articles i un l
699 271 341 · Carretera Bassacs, 52 - 08680 Gironella olgams@olgamassanapsicologia.cat olgamassanapsicologia.cat Sessions presencials i també online
Olga Massana
IC S
Centre Podològic M. Teresa Velilla Muixí Especialistes amb els tractaments més professionals i actuals Plantilles personalitzades per a nens, adults, esportistes, diabètics...
C. Barcelona 23 · BERGA 643 003 270 · 93 822 31 72 xollomercat@gmail.com 30 aquí
C/ Roser, 33 · BERGA Tel. 93 821 03 82
Lluís Millet, 25-27 entl. · BERGA T. 93 821 25 72
JOAN Obres i Reformes
MANTENIMENT DE JARDINS Treballs de paleta Treballs de jardins
677 367 008 93 822 26 29
Vols veure més fotos o tenir més informació d’un immoble concret? Entra al nou web de Pirineu 2000 a través del codi de cada pis o casa
VENDA
per exemple: BERGA - ZONA CASERNA Pis de 120 m2, menjador estar, cuina, 4 habitacions (3 dobles), 2 banys, cambra rentadora, galeria gran, balcó i calefacció. PREU: 100.000€
C991
– ZONA PLA C3086 BERGA DE L’ALEMANY
www.pirineu2000.com/E2190
- ZONA PG. C10530 BERGA DE LA INDÚSTRIA
Pis de 86m2, semi-nou amb menjador estar, cuina, 3 habitacions, 2 banys, amplis balcons i cambra de rentar. Calefacció. PREU: 130.000€
- ZONA LA C9114 BERGA VALLDAN
E2190 CASSERRES Casa unifamiliar de 130 m2, semi-nova. PB: garatge, menjador estar amb llar de foc, cuina, bany i terrassa amb jardí. P1: 3 hab. (1 suite amb vestidor i 1 doble) i bany. Planta sotateulada: estudi i terrassa solàrium. PREU: 186.000€
E2241 GÓSOL
Pis de 110 m2 aprox., menjador estar amb llar de foc i balcó, cuina, 4 habitacions, 1 bany complet, cambra de rentar, sortida a cel obert, terrassa i calefacció. PREU: 130.000€
Casa unifamiliar de 142 m2. PB: garatge i rebost. P1: menjador estar amb llar de foc, cuina, bany i balcó. P2: 3 habitacions (2 dobles i 1 individual) i bany. Planta sotateulada: estudi. Calefacció. PREU: 150.000€
D9799 CERCS
F10055 L’ESPUNYOLA
Pis de 100 m2 aprox., menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), un bany, cambra de rentar, galeria, calefacció i parquet. PREU: 105.000€
Pis de 65m2, menjador estar, cuina, tres habitacions dobles, bany complert, traster, calefacció i garatge tancat amb altell. PREU: 60.000€
Casa xalet de 85m2 aprox. sobre parcel.la de 224m2. PB: menjador amb llar de foc, cuina office i rebost. P1: 3 habitacions (2 dobles), bany, jardí amb barbacoa. Calefacció de gasoil. PREU: 150.000€
- ZONA C10215 BERGA FONT DEL ROS
D8633 GIRONELLA
- ZONA LA H4067 BERGA VALLDAN
Pis de 75 m2 semi-nou, menjador estar, cuina, 3 hab. amb armaris encastats, 1 bany, 1 aseo, ampli balcó, 2 pàrquings (1 amb traster). PREU: 125.000€
- ZONA C5143 BERGA ESTASELLES
Pis de 80m2, menjador estar, cuina, tres habitacions (1 individual, 1 doble, 1 suite), bany, balcons, calefacció de gas, traster i pàrquing. Molt bones vistes. PREU: 145.000€ - ZONA C9705 BERGA CASERNA
Pis de 90m2, menjador estar, cuina amb rebost, 3 hab. (2 dobles i 1 individual), 2 banys (1 complert), cambra de rentar, calefacció de gas, 2 balcons, pàrquing i traster. PREU: 127.000€ - ZONA STA C9286 BERGA MAGDALENA
Pis de 85 m2 completament reformat. Ampli menjador estar, cuina, 2 habitacions dobles, 1 per armaris i bany. Mobles inclosos. Ideal per segona residencia. PREU: 65.000€
Pis de 92 m2, menjador estar amb llar de foc i terrassa, cuina amb sortida a la terrassa, 4 habitacions, un bany, un bany cortesia, calefacció, galeria tancada, traster. Opció pàrquing. PREU: 113.000€ - SANT D9447 CERCS CORNELI
Dúplex rústic, de 70 m2 útils. P1: menjador estar amb llar de foc, cuina office i bany complert. P2: estudi de 2 habitacions dobles. Pàrquing comunitari. PREU: 55.000€ DE D10572 GUARDIOLA BERGUEDÀ
Pis de 70m2 aprox., menjador estar, cuina, 4 hab. (2 dobles i 2 individuals), bany complert, balcó, calefacció elèctrica. S’ha de reformar part del pis. PREU: 58.000€
Parcel·la per casa unifamiliar. 7m de façana i 15 m de fondo. Jardí de 35 m2 a nivell de la cuina menjador. PREU: 80.000€
DE E2251 GUARDIOLA BERGUEDÀ
Dues cases unifamiliars:
Casa unifamiliar de 135 m2. Planta semi-soterrani amb voltes. PB: menjador, cuina, 1 habitació doble i bany complert. P1: 3 habitacions dobles i bany. Ampli jardí de 60 m2 aprox. i garatge. Casa unifamiliar de 135 m2. Planta semi-soterrani amb voltes. PB: menjador estar. P1: 3 habitacions (2 dobles) i bany. Ampli jardí de 50 m2 aprox. i garatge per a 2 cotxes. PREU: 130.000 € CADA UNA.
ATENCIÓ! C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com
ES NECESSITEN PISOS I CASES DE VENDA I LLOGUER aquí 31 A BERGA I COMARCA
I tu, quin hivern vols passar? SERVEI DE DISTRIBUCIÓ DE GASOIL CALEFACCIÓ • Excel·lent relació qualitat-preu. • Respectuós amb el medi ambient, combustió més eficient, menys residus sòlids i menys emissions contaminants. • El seu ús permet una bona conservació de tota la instal·lació, reduint-ne les revisions i les despeses de manteniment. Un servei que destaca per la professionalitat dels nostres treballadors, la rapidesa en el subministrament, l’eficàcia i el tracte personalitzat per a cada client.
Els experts en confort, escullen Ballús
Servei, qualitat i confiança Passeig de la Pau, s/n. 08600 Berga · Barcelona T. 93 821 01 93 ballus@ballus.cat www.ballus.cat 32 aquí
Sorprèn-te amb els nostres preus i condicions. Parlem? Truca’ns!
93 821 01 93 621 27 17 45