Aquí Berguedà - N.113 - Abril del 2021

aquí

ROSA - LA FOTOGRÀFICA

ABRIL 2021 NÚMERO 113 Edita: Bífidus Produccions Distribució gratuïta

BERGUEDÀ

ÈLIA MACIÀ La cantant de Berga destapa la capsa dels records de Macedònia

Solucions Dentals BERGA

FINANÇAMENT A 48 MESOS SENSE INTERESSOS TREBALLEM AMB LES MILLORS MÚTUES! i moltes més!

Màximes mesures de prevenció i seguretat contra la COVID-19

Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 22h SERVEI aquí 1 Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11 D’URGÈNCIES

670 005 005

Aquest Sant Jordi no pot faltar...

El primerJllibre antològic de fotografies de Josep Deseuras

La vida en gris LA VIDA EN GRIS és el primer llibre antològic de fotografies de Josep Deseuras, i es publica coincidint amb el centenari del seu naixement. Les fotos són plenes de vida, malgrat l’època grisa que retraten. I evoquen sempre el gris, que és el color dels matisos, perquè hi trobem esperança malgrat la repressió i alegria malgrat la foscor.

Fotografies de aquí Berga (1953-1994) %(5*8('

aquí

La vida en gris -26(3 '(6(85$6 , 9,/$129$

osep Deseuras i Vilanova va néixer a La Coma (Solsonès) el 1918, i va fer vida a Berga. Va ser llibertari i va col·laborar amb el maquis. Es va exiliar a Andorra i a França i, quan va tornar, l’any 1948, va començar a desenvolupar la seva activitat fotogràfica. Va fer de reporter per a l’Ajuntament i, com a tal, va ser testimoni de bona part dels actes públics de la ciutat. Tenia dos grans interessos: els paisatges de muntanya i el reportatge ciutadà. Buscava sempre escenes en moviment, seguint les línies de Cartier-Bresson i Francesc Català-Roca. Es va guanyar la vida com a fotògraf d’esdeveniments privats, i és estranya la família de Berga que no guardi fotografies d’un bateig o d’un casament fetes per Deseuras.

JOSEP DESEURAS I VILANOVA

La vida en gris )RWRJUDȨHV GH %HUJD

aquí

%(5*8('

aquí

%(5*8('

BERGUEDÀ

GȆXQD SLOD GH WDPERUV L VROGDWV $UD E« TXH OD FDYDOFDGD GHSHQJX«V GȆXQD HPSUHVD WDPE« YD SRUWDU SUREOHPHV OȆDQ\ HOV 5HLV QR YDQ SDVVDU SHU OD FLXWDW SHUTXª HO FLQH HVWDYD HQGHXWDW L QR SRGLD SDJDU OD IHVWD 3HU VRUW OD WULVWRU GHO YD VHU XQD H[FHSFLµ L OD IHVWD YD FRQWLQXDU FUHL[HQW HQ TXDOLWDW L HQ QRPEUH GH SDUWLFLSDQWV

17

1954 ELS ESQUIADORS I ESCALADORS DEL QUART BATALLÓ (UHQ MRYHV GH OȆH[ªUFLW TXH VȆHQWUHQDYHQ WRW OȆDQ\ L SRUWDYHQ D WHUPH RSHUDFLRQV TXH UHTXHULHQ XQD ERQD IRUPD I¯VLFD $ %HUJD LQLFLDOPHQW SHUVHJXLHQ HOV PDTXLV , SHU 5HLV VȆLQFRUSRUDYHQ D OD FDYDOFDGD WRFDQW GLYHUVRV LQVWUXPHQWV

18

1954 EL CINE APOSTA PELS REIS /ȆHPSUHVD GHO FLQH &DWDOXQ\D YD FRPHQ©DU D RUJDQLW]DU OD FDYDOFDGD OȆDQ\ /D GLUHFFLµ GHO FLQH YD GLVVHQ\DU XQ DFWH WUDQVJUHVVRU L HVSHFWDFXODU L HO YD DQDU SROLQW DPE HO SDV GHOV DQ\V (OV 5HLV GH %HUJD HUHQ VROHPQHV SRUWDYHQ YHVWLWV YLVWRVRV L H[WUDYDJDQWV L DQDYHQ DFRPSDQ\DWV

1954 TORNA LA COCA PER SANT MARC /D [RFRODWDGD GH FDGD PHV GȆDEULO UHFXSHUDYD D SRF D SRF HO VHX FRORU RULJLQDO /HV REUHV D 4XHUDOW GHVSU«V GH OD JXHUUD FRPHQ©DYHQ D GRQDU IUXLWV L HO VDQWXDUL MD IHLD ERQD FDUD PDUEUHV DO FDPEULO GH OD 9HUJH SLQWXUD QRYD D OHV QDXV ODWHUDOV GH OȆHVJO«VLD L DOV VRVWUHV ODWHUDOV GHO

16

20

1954 L’INVENTOR DEL “HAMALAHÍ, HAMALAHÀ” -RVHS &DQDO FRQHJXW FRP HO 3HSLWR )HL[XF «V HO UHL QHJUH GH OD IRWR XQD ȨJXUD OOHJHQG¢ULD GH OD FDYDO FDGD GH 5HLV GH %HUJD 9D VHU HO SULPHU TXH YD VDOXGDU OD TXLW[DOOD DPE HO Ȉ+DPDODK¯ KDPDODK¢ȉ 'HV GȆDOHVKRUHV KR KDQ IHW WRWV HOV %DOWDVDUV TXH OȆKDQ VXFFH±W

FDPEULO OHV SRUWHV TXH DEDQV HUHQ DO FDPEULO LQVWDOyODGHV DO SUHELVWHUL DGHX D OD FXLQD FRPXQDO GHO UHVWDXUDQW L XQD SLOD GH QRXV DUEUHV SODQWDWV D OD ]RQD GHO YROWDQW GHO VDQWXDUL $ P«V OȆRUJDQLW]DFLµ GH OD [RFRODWDGD YD WRUQDU D UHSDUWLU FRFD FRP DEDQV GH OD JXHUUD (OV DQ\V DQWHULRUV OD [RFRODWD VȆKDYLD DFRPSDQ\DW DPE SDQHWV

ÚLTIMS EXEMPLARS No deixis escapar el teu! El pots trobar a: 19

LLIBRERIA 4 CANTONS

LLIBRERIA HUCH

IMPREMTA CASALS

PAPERERIA DEL ROSER

Passeig de la Indústria, 29 · Berga

Carrer Ciutat, 30 · Berga

Carrer Mare de Déu dels Àngels, 9 · Berga

Carrer del Roser, 21 · Berga

Venda per telèfon al 600 47 92 99 · Mostra del llibre a www.bifidusproduccions.com 2 aquí

21

bifidus produccions

aquí

BERGUEDÀ

La berguedana que durant cinc anys va ser la maduixa de les Macedònia El comiat de les Macedònia ha reunit per primera vegada dalt d’un escenari totes les generacions que han encarnat cadascuna de les fruites del grup. Durant 20 anys han passat per Macedònia una vintena de noies. Les primeres en fer-ho, ara tenen més de 30 anys. A la segona fornada hi ha una berguedana, l’Èlia Macià, que va ser la maduixa del grup des del 2006 fins al 2012. Des de llavors va guardar els records de Macedònia en un calaix, però ara, amb el comiat, els ha rememorat i en parla en aquest Aquí. PÀGINA 10 TEXT Marc

Canturri FOTOGRAFIA Rosa - La Fotogràfica

BERGA

14

BAIX BERGUEDÀ

20

ALT BERGUEDÀ

24

ENTRE RIVALS

26

SORTIM

28

Sense pisos per quan hi ha urgències

Bosses de franc només a Gironella i Puig-reig

10.000 euros per evitar la incineradora

Bagà es consolida com el bressol del trail

El còctel de Joan Garriga, a Berga

L’Ajuntament té quatre pisos d’emergència, tots són plens i l’edifici que ha de servir per augmentar la borsa està ocupat.

Dies després que el Consell fes públic que no regalarà més bosses d’orgànica, Gironella i Puig-reig han dit que les paguen.

La Plataforma Anti-incineradora necessita 10.000 euros per seguir impulsant accions legals contra la incineradora de Cercs.

El municipi tindrà més sortides i arribades de l’Ultra Pirineu que mai. L’organització ho ha decidit per centralitzar més la cursa.

Meitat rumba, meitat cúmbia. El còctel de l’èxit de Joan Garriga arriba al Cine Catalunya de la mà dels Castellers de Berga.

Abril del 2021 Número 113 Any 10 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Distribució gratuïta

Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rosiñol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls

Impressió Lerigraf Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com

Control de difusió:

Publicació membre de:

Amb el suport de:

aquí 3

CEDIDA

LA FOTOGRAFIA

Dos esportistes cansats d’esperar la pista d’atletisme en fan una en un camp Pau Llorens i Carles Cort, dos esportistes de Casserres, han decidit tirar pel dret després d’anys d’inacció de l’administració pública. Volien una pista d’atletisme al Berguedà i se l’han fet ells mateixos en un camp del poble, a Cal Bernadàs, en una sola tarda. Només els va fer falta entendre’s amb la pagesa, a qui li pagaran el cereal que deixarà de guanyar, i un tractor i una estripadora que van dibuixar els quatre-cents metres atlètics. Llorens i Cort asseguren que estaven farts de compartir cotxe i perdre hores de carretera per poder entrenar-se a la pista d’atletisme de Manresa, la més propera al Berguedà ara mateix. Ara hi ha la pista dibuixada i l’han obert a qualsevol atleta que s’hi vulgui venir a entrenar de franc. L’únic que demanen és respecte per l’entorn i, en funció de la resposta, quan hagi passat el temps de sega i toqui tornar a llaurar, decidiran si tornen a dibuixar el camp o no.

FÍGULSPÈDIA

Jaume FÍGULS

4 aquí

BATUT AMB MACEDÒNIA Fer caure algú llançant-li pomes, peres i taronges

CREMA DE FRUITA Encendre un camp de cirerers

EL GELAT DE MORA Triga en arribar

UN BOL AMB FIGUES Tirar-les enlaire i esperar que caiguin

PINYA A LA PLANXA Cop de puny al capó d’un cotxe

aquí 5

LA BERGUEDANA DEL MES

El silenci dels cavallets

D

eixats a una cuneta de la carretera de Queralt, prop del Pi de Ferro, han aparegut uns cavalls de la comparseria patumaire.

De fibra i de recanvi. Robats i volgudament oblidats durant vint anys. Si la importància de les noticies es mesura a cop de clic, és la més seguida en el què portem d’any. Pel lloc de l’abandó, la troballa quedarà com la segona en importància després de la verge patrona.

Lluny de la simbologia (escassa), tot adquiriria rellevància més enllà de l’anècdota informativa si els quatre estris de fibra de vidre podessin parlar. Ben conservats, rebutjats per poc consistents, algú els va sostreure i els ha tingut a casa. A una llar berguedana deu ser difícil guardar secretament unes peces així. Alguns les deuen haver vist durant tot aquest temps.

Xavier Pels fets se’ns coneix a tots i fan aflorar les formes de ser GUAL de les societats conservado@xaviergual res. El descobriment imprevist de la imatgeria rapinyada s’ha presentat com una mena de victòria social. Però la radiografia grupal no és gent amable. No es va denunciar el furt i es donaven per perduts mentre algú se’ls mirava alguna tarda com el tenedor furtiu d’un quadre desvalisat. Fins que per alguna raó estranya els deixà costa amunt per tal que els trobéssim. Sempre i sobretot, per fer allò tant nostrat: que la ma dreta no sàpiga mai res dels actes de l’esquerra. Shhhhhht!

fen t

“Tot adquiriria més importància si els quatre cavallets parlessin”

HISTORIADORA

DETINGUT UN DELS LLADRES DE LA CABANA

Premiada per un estudi sobre les colònies

Els Mossos han detingut un dels autors de la cadena de robatoris que hi va haver el 26 de febrer a l’aparcament del restaurant La Cabana, de Berga. És un home de 33 anys, veí de Badalona, i la policia el va detenir a la seva ciutat de residència, després de setmanes d’investigació.

És la guanyadora de la 28a edició dels Premis Bonaplata, juntament amb Albert Balcells. Tots dos són els autors d’un estudi que recorre els 150 anys d’història de les colònies industrials de la conca del Llobregat. El treball és un recull d’història colonial, però amb un punt diferencial: que és “un anàlisi social ben estructurat i global”, segons el jurat. Els Bonaplata pretenen reconèixer l’interès per recuperar i difondre el patrimoni.

El cas no està tancat. De fet, els Mossos segueixen buscant la resta de persones que van participar d’alguna manera en la cadena de robatoris. A hores d’ara ja s’ha pogut confirmar que els robatoris van ser en tres vehicles. Es van endur quatre ordinadors i una tauleta.

por per em r a j n me fa n e bo es d d

BRIGADA

ARQUEOLOGIA

Tres jardiners per cuidar tot el verd de Berga

Onze esquelets al Castell de Berga

L’Ajuntament de Berga només té tres jardiners de brigada per a tota la ciutat. Fa vint anys hi havia un equip de fins a nou treballadors, però des d’aleshores les baixes, les jubilacions i les retallades han anat escurçant la plantilla.

Els parcs són l’exemple més flagrant que els jardiners no donen l’abast. Al parc dels Soldats, l’Ajuntament diu que fa neteges periòdiques del viver, però és inevitable que cada dos per tres s’hi acumuli brutícia, en especial després de ventades i temporals.

L’Ajuntament no hi veu “una degradació específica” en comparació amb altres parcs.

Els regidor de Via Pública, Obres i Serveis, Aleix Serra, assenyala que el problema és la manca de personal i diu que augmentar la plantilla de jardiners és una prioritat de la seva àrea aquest 2021. En ment té que els tres actuals passin a ser cinc, i ho veu com “un primer pas” per acostar-se a les mans que la ciutat tenia amb el canvi de segle: “Les millores aniran en funció del que puguem augmentar de plantilla”.

Els arqueòlegs han trobat onze esquelets de persones que van ser enterrades al Castell de Berga, segles enrere.

Segons els experts, “aquests individus formarien part de la sagrera situada a redós de l’església de Santa Eulàlia des del segle XI, com a mínim, al segle XVI, quan era la parròquia de Berga”.

La sagrera era un espai sagrat “on es podien enterrar els habitants de la Berga medieval”.

També hi han descobert un pou d’aigua.

tar-se

20

anys!

*de dimarts divendres 6 aaquí

Rosa Serra

PASSA AQUÍ

PER NOMÉS

7,50€

Tria un BON MENÚ!!!

A escollir entre 4 primers i 4 segons cuinem amb molt de gust des de 2001

Plaça Tarascón, 6 BERGA Tel. 93 821 39 99

*

BUSQUEM FOTOGRAFIES I DOCUMENTS de l’època de la República a Puig-reig (anys 1931 - 1936) L’Ajuntament de Puig-reig editarà un llibre sobre com es va viure al poble durant aquests anys Aportació de les imatges de forma exclusiva a la Biblioteca de Puig-reig Escanegem la fotografia o document i es retorna l’original Més informació a www.puig-reig.cat

Agraïm la vostra col·laboració!

aquí 7

EL MÉS VIST

Elena Jordi

S

i us anomeno la Montserrat Casals i Baqué us quedeu igual, oi? No patiu, jo també! I si us la presento com a Elena Jordi, què? Tampoc teniu ni idea de qui us parlo, no? Heus ací una mala costum del Berguedà: oblidar les fetes dels berguedans pretèrits i si són gestes aconseguides en clau femenina, la caiguda en l’oblit és encara més flagrant.

Per això rebo amb alegria la trucada que m’informa de la reedició del llibre del Josep Cunill: Elena Jordi, una reina berguedana a la cort del Paral•lel. Publicat per primera vegada el 1999 i fruit de l’àrdua recerca del filòsof berguedà, reivindica i descobreix la vida i miracles de l’Elena Jordi.

Nascuda al Pont de Rebentí, a Cercs, l’any 1882, instal•lada a Berga com a modista i, finalment, a Barcelona on, el 1906, juntament amb la seva germana va obrir un estanc Anna E. al carrer de la Boqueria, PUIG convertit en cau d’artistes i bohemis. El 1908 va debutar @annaepuig al teatre, esdevenint l’artista més popular del Paral•lel.

Actriu i empresària, va ser també la primera dona de l’Estat en dirigir una pel•lícula, de fet, n’era la productora, l’actriu principal i la directora. Tot això l’any 1918, quina dona!

El misteri d’aquesta estrella, tan refulgent com fugaç, que va morir el 1945 en el més absolut anonimat, la fa tot un personatge per recordar amb honors, no trobeu?

BERGUEDÀ ONLINE

Troben restes de semen als cavallets robats

Rànquing web MARÇ aquibergueda.cat

1

Horrorland plega

2

Mossèn Ramon Barniol deixa Queralt després de 27 anys com a capellà del santuari

3

L’hospital de Berga traslladarà les urgències a l’edifici nou per disposar d’un espai quatre vegades més gran

“El misteri d’aquella estrella la fa un personatge per recordar”

ment no va moure ni un dit. Hi ha alguna Fa unes setmanes, ens assabentàcosa molt tèrbola darrere”. vem de l’aparició de quatre cavallets de la Patum en una cuneta de Queralt. La Amb la nova troballa, la Policia troballa va generar gran expectació enha reobert la investigació i han aparegut tre la població, perquè durant vint anys noves proves: litres i litres de semen. no se n’havia sabut absolutament res.

“En aquests cavallets, hi ha més semen En el seu dia es va obrir una invesque pintura”, explica esgarrifat el tigació exhaustiva, tal com han explicat forense al càrrec de la investigació. a Berguedà Online alguns membres Segons ha dit, no creu que els cavallets de la Policia Municipal que ja no estan hagin estat violats: “No crec que ningú en actiu: “La investigació va quedar en estigui tan sonat. Cal tenir en compte una via morta, perquè cap membre de la que són de fibra de vidre. A l’autor li comparseria va voler dir ni una paraula. hauria quedat la cigala en carn viva.

Ni els nans, ni les guites, ni els gegants...

Costa d’imaginar. En canvi un senyor de Res de res. Muts i a la gàbia. I la invesmitjana edat, borratxo de barreja al seu tigació es va acabar tancant. Segons la garatge, amb els calçotets baixats fins versió oficial, perquè estàvem perdent el als turmells, manegant-se la sardina temps interromentre observa les gant objectes figures de la cominanimats. Però parseria... Faltarà David jo crec que veure que diuen les COLS tenien por de proves d’ADN, però se parlar. El que me n’acudeixen uns @Berguedaonline és innegable, quants que encaixen és que l’AjuntaMés notícies a www.berguedaonline.com amb el perfil…”.

menú diari per 7€!

de dilluns a divendres laborables

Sempre hi trobaràs plats de: · Pasta · Peix a la planxa · Verdura · Carn a la planxa i preparats especials del dia Pollastre a l’ast Sushi Pizzes Entrepans

Pg. de la Indústria, 78-80 BERGA · Tel. 93 822 86 16

Menjars preparats Begudes i cafès

Disposem de plats per a vegans i celíacs

8 aquí Obrim de dilluns a diumenge de 9:00 a 15:00

@jashivalaemportartho Neus Sala Gispets

ENTITATS SOCIALS

L’ENQUESTA Creus que és necessària una variant a l’Espunyola?

Sí 42%

No 58%

PRÒXIMA Cal més inversió en equipaments esportius al Berguedà? Vota a aquibergueda.cat

Matalassos del vell hotel per a l’Horitzó

Caravanes a Gironella

La nova residència de gent gran de Berga, Berga Residencial, ha cedit els 70 llits de l’antic Hotel Ciutat de Berga a la Fundació Horitzó. Són habitacions senceres de l’hotel que, amb la transformació de l’edifici, no poden aprofitar.

L’Horitzó ha aprofitat la donació per vendre les habitacions completes, amb llit, escriptori i tauleta de nit, a 50 euros. És un preu difícil de millorar, segons la

Gironella ja té zona d’acollida d’autocaravanes. És a la zona esportiva, té capacitat per a 95 vehicles i resol dos reclams: fa lloc al poble a les autocaravanes i habilita més aparcaments per als clubs esportius.

ANT IGUIT AT S ART MOB L E S ST ELECTRODOMÈ larg etc d’articles i un l

C. Barcelona 23 · BERGA 643 003 270 · 93 822 31 72 xollomercat@gmail.com

TURISME

IC S

presidenta de la Fundació Horitzó, Eva Sànchez: “Per aquest preu, pots muntar una habitació individual”.

La gerent de Berga Residencial, Sara Malé, confia que la donació sigui “un primer pas per col·laborar amb l’Horitzó”.

La residència tindrà 4 plantes, 99 places residencials, 21 de centre de dia, i atenció domiciliària. A banda, crearà 50 llocs de treball directes i 25 d’indirectes.

Encantada

Botiga taller d’Art Tot fet a mà Quadres, nines, vestits, arranjaments,...

Racó Vintage amb el suport del Xollo 2a mà

Carretera Sant Fruitós 15, BERGA

aquí 629 957 212 - Facebook: Encantada tienda de9arte

10 aquí

Èlia Macià

“Macedònia obria un diàleg entre pares i fills” TEXT Marc

Canturri FOTOGRAFIA Rosa - La Fotogràfica

L’

Èlia és una de les 20 noies que, en algun moment dels últims 20 anys, han estat fruita a Macedònia. De totes elles, és l’única berguedana.

Va formar part de la segona fornada d’adolescents que s’han atrevit a pujar l’escenari per perllongar la història d’un grup que ha vist créixer —i sobretot, madurar— generacions.

Va ser la maduixa del grup des del 2006, amb només 11 anys, fins al 2012, quan ja n’havia complert 16 i estava a mig batxillerat. Aquest març, quinze anys després de tancar aquella etapa, l’Èlia —com les altres 19 fruites dels últims 20 anys— han pujat a l’escenari per acomiadar definitivament Macedònia.

Com ha anat?

Els concerts de comiat han destapat emocions que ja havia posat en un calaix. Ho sabíem des de feia temps, però fins una setmana abans del concert era tot tan incert (per la pandèmia) que pensava que no es faria. Havíem fet pocs concerts i vam decidir d’anar a Arbúcies amb les nenes [les altres quatre fruites de la generació] a fer l’última repassada. Al final vam decidir que ens ho havíem de passar bé i punt: si ens equivocàvem, ens equivocàvem.

I sobre l’escenari, què?

Va ser brutal. Feia temps que no ho vivia i recordo que, mentre hi era, vaig pensar: Carai, Èlia, com cansa això de cantar i saltar. Encara que faci molt d’esport i estigui en forma, Macedònia és un esport...

Un esport duríssim.

Vau esgotar les entrades del primer concert en tres hores i vau haver de programar un segon concert per tota aquella gent que s’havia quedat sense. T’ho esperaves?

No, jo no les tenia totes. Va ser brutal perquè els dos dies vam tenir una rebuda increïble: els fans d’altres generacions cantaven les nostres cançons!

I us han pogut tornar a veure juntes, a totes cinc. Heu mantingut el contacte aquests anys?

Mai l’hem perdut al 100%. A èpoques ens veiem més, a èpoques no tant. I retrobar-nos ara ha estat molt intens i ens ha fet reflexionar.

Ens hem de veure més. Vam créixer juntes, coi!

I tornar a l’escenari, totes cinc?

Jo sóc molt emocional. Vaig acabar el concert i vaig pensar que m’havia de plantejar tornar a cantar. Quan sóc a l’escenari soc feliç, però ho soc perquè estic amb Macedònia. Començar un altre projecte no ho descarto, perquè a totes ens agrada cantar, però no és el mateix.

De fet, fa sis anys, ja vau provar-ho.

Sí, i va ser bonic. Però ho vaig acabar deixant perquè amb el temps em vaig adonar que no era el mateix que Macedònia.

Per què?

Perquè no hi ha res com Macedònia. Érem nenes que cantàvem per gent de la nostra edat. Cantàvem lletres que parlaven de manera natural de temes delicats. Sentíem el que cantàvem, i ens ho crèiem.

Això no és fàcil de trobar.

De fet, potser aquest era el gran què del grup.

Totalment. Macedònia és una idea preciosa del Dani Coma, un projecte diferent perquè omple un buit en el panorama musical català.

Totes les lletres obren un diàleg entre pares i fills o, fins i tot, entre professors i alumnes. Les cançons toquen temes que són difícils de parlar entre aquests col•lectius i han evolucionat al ritme que ho ha fet la societat.

Això últim és gràcies a la renovació de generacions?

Sí, i de saber llegir quins temes bullen en cada moment. La primera generació tenia una cançó que parlava dels divorcis: ara ja és un

tema conegut i normalitzat, però aleshores no se’n parlava gaire. Ara, la generació més actual parla de la transsexualitat. Això era impensable fa 20 anys. Fins i tot han tret una cançó que es diu Planeta Greta, que parla del medi ambient i l’activisme. Això t’ho diu tot.

I a tu, que quan cantaves també eres una adolescent, hi ha alguna cançó que t’hagi marcat en especial? És difícil, però sí. Sempre que m’ho han demanat penso en ‘Crida’. La cantava jo i parlava del bullying a l’escola, però d’una nena empoderada que l’afrontava i el combatia. Van venir nenes i pares a donar-nos les gràcies perquè els havíem encoratjat a tirar endavant.

També m’agrada molt ‘Som amigues’ perquè va ser com un himne per nosaltres que representava l’amistat de les cinc fruites. És clar vosaltres, abans de Macedònia, no us coneixíeu de res, oi?

De res. Totes som de diferents llocs de Catalunya. Va ser com una amistat que es va De l’escenari anar creant. Eren moltes hores juntes i vivíem molts moments intensos i vam acabar tenint al món de la una relació més que d’amigues, de germanes. publicitat Totes us dedicàveu a cantar d’abans, ja?

No. Jo, per exemple, havia fet cant coral a l’Escola de Música i m’agradava, però mai m’ho Anys després havia plantejat. de deixar I com vas acabar a Macedònia?

Macedònia, Una altra noia de Berga, la Marta López, s’hi va l’Èlia va decidir presentar i ho va posar al nick de Messenger. estudiar Publicitat Ho vaig veure i li vaig demanar si encara hi i Relacions era a temps. Era l’últim dia i, no sé com, vaig Públiques a aconseguir un telèfon. Els meus pares hi van Barcelona. Des de trucar i em van acceptar a última hora. Vaig tercer de carrera, anar passant fases fins que vam quedar 17 i, quan va començar d’aquestes, ja van triar les cinc seleccionades. les pràctiques, I un cop dins, era difícil de compaginar amb la que s’hi dedica. I li vida d’una nena d’11 anys? apassiona.

Hi havies de dedicar hores. Recordo que anava a l’escola de Sant Joan i cada dijous havia de Des de sortir una mica abans de classe perquè tocava Macedònia assaig a Castellar del Vallès. Al principi, com l’Èlia ha passat a que no teníem rodatge, assajàvem dos cops viure la música per setmana: dijous, i també dissabte al matí. com un hobbie. Va Però quan acabàvem més cansades era al cap crear el grup Gel, de setmana: fèiem molts concerts, moltíssims. amb quatre de les Al 2012, quan et va tocar passar el relleu a una cinc fruites de la nova maduixa, ho hauries allargat si haguessis seva generació, pogut? però no va acabar Jo sí. Però cada fruita és un món. Altres de de funcionar. la meva generació tenien ganes de sortir de festa, de viatges, de centrar-se en els estudis...

Més tard va És normal, veníem de molts anys dedicades crear un duet a Macedònia. Però jo no: jo hauria seguit. En acústic amb una aquell moment tenia clar que volia ser canaltra excompanya tant, però no cantant de qualsevol grup: volia de Macedònia. Es ser cantant de Macedònia. diuen Acoustic Et va costar oblidar-te’n?

Dreams i Molt. Vaig créixer amb Macedònia, vaig maduencara actuen rar i, de cop, quan no ho tenia, em sentia una puntualment. Fins mica perduda. i tot han ambientat Ara la generació ha plegat i no hi haurà relleu. el carrer Major de I tant de bo hi hagi algun grup que ocupi el Berga i han cantat buit que deixa Macedònia. És necessari. a La General.

aquí 11

COMARCA

10 LLIBRES DE CASA PER SANT JORDI ÉS L’ABRIL MÉS ESPERAT dels últims anys per als llibreters d’arreu del país. Després d’un 2020 en què la pandèmia va treure’ls el seu dia de glòria, aquest 2021 molts editors opten per allargar les novetats que van treure l’any passat però que, amb el coronavirus, no van tenir la sortida projectada.

Fa un any, l’editor berguedà Jaume Huch assegurava a l’Aquí Berguedà que la crisi del sector del llibre anava molt més enllà de la distribució i les vendes: “Haver tret una novetat -o haver-ho fet tot per treure-la- i ara haver d’esperar 3 o 4 mesos, és terrible”. Aleshores ja hi havia la idea de traslladar el Sant Jordi al juliol, però el sector hi confiava més aviat poc: “No serà el mateix”. I efectivament: no va ser el mateix.

L’efecte del confinament

Ara bé, també hi ha aspectes que criden a l’optimisme entre editors i llibreters. Durant el confinament de fa un any, les llibreries estaven tancades, però la població no només va continuar llegint, sinó que ho va fer més.

Segons un estudi de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, amb el decret de l’estat d’alarma el nombre de lectors habituals a l’Estat va augmentar un 4%, des d’un 50 fins a un 54%.

L’increment va ser especialment 12 aquí

rellevant en joves de fins a 24 anys. El 2019 menys del 60% asseguraven llegir habitualment, però després de l’estat d’alarma la xifra es va enfilar per sobre del 70%.

Ara, un any després, la societat encara lluita per superar la Covid, però podrà fer Sant Jordi. I compte, perquè no és l’aparador de tot un any, sinó de dos.

Els editors han allargat les novetats de l’any passat per aquest Sant Jordi amb la idea de recuperar pèrdues

VALORS

‘(Im)possible’, de Montse Clotet, basat en la vida de Xavier Pujols Imatges que expliquen la vida del berguedà Xavier Pujols. El jove, amb diversitat funcional, utilitza l’assistència personal per desenvolupar el seu projecte de vida. I ara aquest projecte vital és el fil conductor d’un llibre amb il·lustracions de Montse Clotet. Un títol per trencar amb estereotips i fomentar una societat inclusiva.

PATRIMONI

‘Monestir de Sant Llorenç: memòria i cultura creativa’ Resseguir la història del Monestir de Sant Llorenç per entendre el moment dolç que viu ara des del punt de vista cultural. Civitas i l’Ajuntament de Guardiola han editat un llibre finançat per la Diputació que repassa la restauració arquitectònica i la revifada cultural dels últims anys d’un equipament patrimonial de primer ordre.

COMARCA

METEOROLOGIA

FICCIÓ

‘Atrapades en el temps’, de Gemma Puig i Mònica Usart

‘La noia del vestit blau’, de Laia Vilaseca

La meteoròloga més coneguda del Berguedà explica, amb Mònica Usart, les situacions que han marcat la meteorologia dels últims anys i claven la mirada al futur per analitzar quins canvis hi poden haver.

La Martina arriba al poble de muntanya on ha estiuejat tota la vida per instal·lar-s’hi. Necessita fugir de la ciutat i confia que el poble li donarà la calma que busca.

El que no s’imagina és que quedarà atrapada en una aventura perillosa.

NOVEL·LA

FAUNA

‘El primer emperador i la reina lluna’, de Jordi Cussà

‘Ocells de la Serra de Queralt’; guia de camp

Una novel·la històrica que es fixa en la cultura xinesa, que balla entre la realitat i la meravella i que situa el berguedà Jordi Cussà entre els millors novel·listes de Catalunya (si no hi era ja). Imprescindible pels amants del gènere.

Més de 110 espècies d’ocells de Queralt presentades de forma didàctica i amb rigor científic. A banda dels ocells, acompanyats d’unes 400 fotografies, també es proposen quatre itineraris per contemplar totes les espècies.

POESIA

MEMÒRIA HISTÒRICA

‘Creatures vivents’, de Martí Just i Montraveta

‘Foc i brases’, de Ramon Massana i Codina

Una cinquantena de poemes, il·lustrats amb fotografies, i que es fixen especialment en els ocells, però que acaben repassant diversos animals que podem trobar a la natura. I, així, fins a arribar a l’home i la dona.

Un primer pas per resoldre el deute pendent de Vilada amb la memòria històrica. Ramon Massana repassa els anys de República, l’època de la Guerra Civil i la postguerra. Un fil que s’estira i desperta cada cop més interès.

GUERRA CIVIL

FILOSOFIA

‘Estel’, el darrer llibre de la trilogia de Ramon Soler

‘La Patum. Els humans entre la Terra i el Cel’, de Quim Sala

La història dels Ferrer continua.

El tercer llibre de la trilogia de Ramon Soler se centra en l’època de la Guerra Civil. En aquest cas, Peguera perd un punt de protagonisme i la trama s’estén per tot el Berguedà i pel sud de França.

L’autor crea escenaris surrealistes, plens de fantasia, i estudia la Patum des del punt de vista filosòfic, partint de les teories de Panikkar i Nietzsche. Una nova meravella de Quim Sala per donar un sentit universal a la Patum.

aquí 13

BERGA HABITATGE

Sense pisos per quan hi ha urgències L’OCUPACIÓ d’un edifici al carrer Mossèn Huch de Berga ha accentuat les mancances que té la ciutat en accés a l’habitatge. La Xarxa de Suport Mutu assegura que, si ocupa, és per “arribar allà on l’administració pública no és capaç d’arribar”. Així doncs, s’ocupa perquè l’administració pública no és capaç de garantir un habitatge digne a tothom?

Quatre pisos... i plens

El govern municipal diu que no. El regidor de Drets Socials, Ivan Sànchez, assegura que “ara mateix no hi ha ningú a la ciutat dormint al carrer”. Ara bé, també és cert que l’Ajuntament només té quatre pisos d’emergència per a casos en què un ciutadà es queda sense sostre, i ara mateix tots quatre són plens. I aleshores, com s’ho fa el govern per evitar un auge de sensesostres? Bàsicament, pagant lloguers.

El regidor Sànchez assegura que ara mateix les ajudes en el pagament dels lloguers són predominants. I el cert és que, a curt termini, no hi ha res que faci pensar en un augment de la borsa de pisos d’emergència, que és un dels tres punts que la CUP prometia en el seu programa electoral. Hi ha idees sobre la taula, sí, però de moment totes són força embrionàries.

Masoveria urbana

La que ara mateix agafa més força és habilitar un cinquè pis 14 aquí

social, que servirà com a prova pilot d’un projecte de masoveria urbana. Sànchez confia que sigui realitat “en pocs mesos”. La idea, explica, és que l’Ajuntament el cedeixi de franc a una família vulnerable a canvi que, a poc a poc, la família hi vagi fent petites obres. “Hi ha temes elèctrics, bàsics, que mai permetríem que anessin a càrrec de la família, però hi ha altres coses que sí que es poden anar arreglant mentre s’hi viu”, apunta.

Converses amb bancs

El regidor de Drets Socials diu que l’Ajuntament manté converses amb bancs per intentar que posin pisos que tenen en propietat a lloguer social. Sànchez, però, ha admès que és “una interlocució lenta”, ja que “als bancs el que els interessa és vendre, i no pas llogar”, i ara mateix –diul’Ajuntament no té diners per comprar.

El regidor també ha parlat del paper de les immobiliàries.

Ha recordat que, abans de la pandèmia, hi havia prevista una reunió amb totes elles a nivell comarcal, però ha quedat en un calaix.

No jutgen cap ocupació

Sobre l’ocupació al Mossèn Huch, el regidor de Drets Socials no sap qui hi viu però, des de l’Ajuntament, s’està intentant esbrinar si ja són al circuit de Serveis Socials, o bé si hi poden

Amb la pandèmia, Càritas ha passat d’alimentar 115 famílies a Berga, a atendre’n gairebé 200

entrar i buscar alternatives a la seva situació.

Sànchez, a més, diu que “és fals que l’Ajuntament no estigui ajudant a les famílies”. El regidor ha insistit que “l’àrea de Serveis Socials ajuda a totes les famílies que hi passen i compleixen els barems”. Ara bé, també ha admès que hi ha persones que no hi passen perquè no volen: “S’intenta treure l’entrellat de tots aquells casos on hi ha una emergència social, però en aquells que no s’adrecen a nosaltres és complicat”.

Pel que fa a les ocupacions, Sànchez ha dit que “des de l’Ajuntament no se’n jutjarà cap, però està clar que en un habitatge ocupat no podrem garantir els subministraments i si els volen treure el gas o la llum no hi podrem fer res”. El

BERGA

L’Ajuntament no té espais buits per a famílies que es quedin sense sostre ni diners per comprar pisos nous

regidor també ha volgut matisar que, d’ocupacions, n’hi ha de molts tipus: “N’hem tingut de violentes, i les hem afrontat”.

L’alerta de Càritas

Càritas té quatre pisos per a emergències: tres a Berga i un a Cal Rosal. Fins no fa gaire, també eren plens tots quatre. Ara n’hi ha un que ha quedat buit però l’entitat l’està millorant perquè, a curt termini, hi entri una nova família.

A banda, l’entitat ha passat d’alimentar 115 famílies abans de la pandèmia, a atendre’n gairebé 200 actualment.

Les urgències dels refugiats

Creu Roja també fa temps que busca pisos per als refugiats que arriben a l’alberg. Molts, d’un dia per l’altre, queden fora del

programa d’asil i, directament, també fora del mercat laboral i sense possibilitats d’accedir a un habitatge convencional.

Se’ls intenta trobar sortida des del primer dia que trepitgen Berga perquè, mentre estan dins el programa de protecció, assessorar-los i ajudar-los a trobar feina i habitatge és molt més senzill.

Aquest mes, Creu Roja ha trobat pis a set famílies. La majoria, fora de la comarca. Els que es volen quedar aquí ho tenen francament complicat. “La desesperació ve quan queden fora del programa, truquem a l’Ivan [Sànchez] i ens diu que no té més pisos”, admet Queralt Escobet. I, de moment, ni hi ha ni n’hi haurà a curt termini.

Marc Canturri

Ocupen l’edifici on han d’anar els nous pisos socials El principal projecte del govern de Berga en clau de pisos socials té a veure amb un edifici del carrer del Balç. Un particular el va cedir a l’Ajuntament amb la idea que hi fes habitatge social, però de moment el destí li ha reservat un futur molt diferent. Està ocupat.

Des de fa setmanes, un grup de persones hi han entrat a viure i, segons els veïns, hi han causat importants destrosses.

A més, el veïnat de la zona assegura que és difícil conviure amb els nous ocupes i lamenten que l’ocupació s’ha produït en una zona, el carrer del Balç, on aquest tipus d’accions són cada vegada més freqüents.

El projecte per a l’edifici del carrer del Balç ha estat tema de debat al ple d’abril, després que l’Aquí Berguedà destapés els plans de l’Ajuntament.

L’oposició, coneixedora de l’existència dels ocupes, va demanar al govern quins plans tenia per a l’equipament.

I el regidor d’Urbanisme i Via Pública, Aleix Serra, va assegurar que ja s’han iniciat els tràmits per desocupar el pis. Serra també va

matisar que el procés per desocupar un pis que és de titularitat municipal és diferent a una desocupació d’un espai que sigui d’un particular. El regidor va evitar entrar en explicacions al ple ordinari al·legant no estar segur de poder explicar alguns aspectes del procés públicament.

Mentrestant, el regidor de Drets Socials, Ivan Sànchez, va insistir que els plans de l’Ajuntament per a l’espai del carrer del Balç continuen intactes, però encara presenten un estat del tot embrionari. Tot just s’està començant a estudiar: “Caldria arreglar-lo, fer-hi obres, i això vol dir inversió”, diu el regidor Sànchez. De tota manera, en aquests moments l’Ajuntament ni tan sols ha decidit si hi farà pisos per treure a lloguer social o bé pisos que ampliïn la borsa d’espais d’emergència a la ciutat.

Sigui com sigui, ara mateix la inversió per rehabilitar l’edifici ni tan sols està planificada. I la injecció, amb l’arribada dels ocupes, sembla que haurà de ser encara més gran del que podia haver estat.

aquí 15

BERGA

Sant Jordi 2021

16 aquí

Les novetats d’aquest any

Blanc trencat Dolors C. Triola

La noia del desert Pere Raich i Vendrell

Blanc trencat és la història d’una dona i un home que, malgrat compartir pocs mesos de les seves vides, troben temps i energia per enamorar-se. Aquest argument senzill es complica quan es despleguen les històries anteriors dels protagonistes i, sobretot, l’escenari que embolcalla la història, l’Àrtic de Groenlàndia. El resultat és un relat que es va desgranant enmig de dies interminables, icebergs a la deriva i cels tenyits d’un verd incandescent, mentre s’espera que arribi el fred intens i la foscor.

Vaig trobar la Faghira, la noia del desert, a la Perla, la gran duna de sorra blanca, a Tifariti. Volia que li transcrivís la seva curta i intensa vida. La vaig convèncer que fos ella mateixa qui l’expliqués, i aquí la teniu. Un relat tan senzill, cruent i cruel, com tendre i amorós. La imperdonable ignomínia del poble espanyol davant del poble sahrauí queda latent com a comú denominador de la història de la Faghira. Ella ens relata allò viscut sense estridències, amb senzillesa i veritat.

Feliç confinament Carles Claret

Gas a fons Joan Company

Atrapar els dies. Mirar que no se t’escolin entre els dits. Dies tancats a casa, confinats. On són ara? Què se n’ha fet? Què n’hem tret de la tirallonga del confinament? Una experiència que, com a molta gent, ens ha regirat, ens ha trasbalsat, ens ha canviat la vida, ens ha alterat la feina, la salut… El Carles ha tingut l’habilitat, una de les moltes que té (encara que ell se les negui) d’arrenglerar els seus dies, i, a més, compartir-los amb tots nosaltres… Lluny del políticament correcte, sense embuts, transparent.

Amb els primers moviments sísmics, l’any 2013, la gent de les Terres de l’Ebre va prendre consciència del risc que comportava per a la salut l’existència del magatzem submarí de gas situat prop d’Alcanar i Vinaròs. L’impacte de la plataforma i els inesperats terratrèmols —el projecte es va batejar amb el nom de Castor— va ocupar tota l’atenció mediàtica del moment. El soroll de fons va aconseguir destapar molts aspectes escandalosos del projecte, emmascarats amb procediments a l’ombra per part dels empresaris i els polítics involucrats.

Dies de roses i vi Lola Palau

Narrativa catalana completa Josep Tomàs Cabot

Lola Palau ens presenta aquest nou recull de catorze contes que volen ser un merescut homenatge al món del vi i, per extensió, a la gent que el fa i ens l’obsequia, no pas sovint sense esforç i amb un gran sacrifici. D’alguna manera, podem afirmar que és així com ha volgut fer el seu reconeixement particular a un territori i a un paisatge —els que conformen l’actual DO Pla de Bages—, que estima, i amb els quals s’identifica.

Amb l’edició de la Narrativa catalana completa de Josep Tomàs Cabot, finalment en cinc volums, podem revisitar la seva obra catalana de ficció tot reivindicant una trajectòria literària de més cinquanta anys. Aquest darrer llibre reuneix també dues novel·les apassionants —La cadena i 2112—, així com una selecció d’onze contes.

Conclou amb un extens epíleg de Josep Maria Aloy.

www.lalbi.cat

BERGA

La Ciutat dels Immortals Joaquim Sala i Pujolràs Una regió desèrtica, Nolàndia —un no-lloc geogràfic—, és adquirida per l’empresa Constructora de Paradisos per edificar-hi “Residències Daurades” per a la gent gran, on podrà servar-se una eterna joventut i la immortalitat, o bé on es podrà viure fins que te’n cansis. Així neix la Ciutat dels Immortals, un laboratori experimental que serveix a l’autor per fer un examen sobre els anys de vida i els seus límits, i reivindicar la importància de tenir projectes per donar-hi un sentit.

La Patum. Els humans entre la Terra i el Cel Joaquim Sala i Pujolràs L’autor fa una reflexió sobre La Patum de Berga des de la Filosofia. Se centra, principalment, en dos grans pensadors, R. Panikkar i F. Nietzsche, els quals amb la seva visió permeten ampliar millor tant els orígens com el contingut i el significat de la festa berguedana en la seva globalitat. Crea escenaris surrealistes, plens de fantasia, descobrint significats que, des de la Filosofia, donen un sentit universal a la Patum.

Miralls i mirallets sagrats Climent Forner

(Im)possible Montse Clotet

Climent Forner ha anat recopilant, aquests últims anys, el bo i millor de la seva obra literària: els poemes, la prosa, els contes infantils, els pròlegs…

Faltava, però, la compilació dels seus poemes en circumstàncies pastorals: bateigs, primeres comunions, confirmacions, noces, records, nadales i defuncions, els quals tenen evidentment un component particular de les persones a qui es dirigeixen; però tanmateix tenen un innegable alè poètic, un alè religiós i teològic.

Aquest conte està inspirat en la història del Xavier Pujols, un activista incansable per a la millora de les condicions de vida de les persones que, com ell mateix, tenen diversitat funcional.

Aquest àlbum vol parlar de diversitat als infants i impulsar els valors relacionats amb la riquesa que implica la diferència. «El Xavi demana ajuda i la troba. Perquè junts podem fer més coses, fins i tot aquelles que creiem impossibles». Amb el suport del Consell Comarcal del Berguedà.

Ocells de la serra de Queralt

Creatures vivents Martí Just i Montraveta

De forma didàctica i amb rigor científic, es presenten més de 110 espècies d’ocells de la serra de Queralt. De les més comunes fins a les més escasses, gairebé totes les que podem trobar a l’àmbit geogràfic tractat. Prop de 400 fotografies, triades entre milers, mostren distintes visions i plomatges segons els sexes, l’època o l’edat. Es proposen en detall 4 itineraris per diversos hàbitats representatius de la serra, i s’indiquen les espècies que s’hi poden veure i els millors llocs per observar-les. Amb el suport de l'Ajuntament de Berga.

L’autor ens proposa en aquesta ocasió un llibre de poesia insòlit i absolutament extraordinari: un recull d’una cinquantena de poemes, il·lustrats tots ells amb fotografies, dedicats sobretot als ocells, però també als insectes i altres animals, fins arribar a l’home i la dona. Així és com expressa, amb una gran sensibilitat poètica, la seva admiració per la natura i els éssers que en formem part. Tot un agraïment a la vida i al seu creador. Aquest recull de poemes és el desè llibre que es publica de l’autor berguedà.

Els llibres amb segell berguedà lalbi@lalbi.cat

E D I C I O N S D E L’A BÍ aquíL 17

BERGA

PATUM

L’estranya història dels cavallets robats FA VINT ANYS la comparsa dels Turcs i Cavallets va aprofitar un sopar pagat per l’Ajuntament a la fonda del càmping de Berga per aconseguir un compromís escrit de l’aleshores alcalde, Jaume Farguell: encarregaria quatre cavallets nous per a l’any següent.

L’alcalde va complir. Dimecres de Corpus de la Patum següent els va presentar els quatre nous cavallets als baixos de l’Ajuntament. Estèticament eren calcats, però pesaven molt menys que els 25 quilos dels titulars. Només mitja dotzena de persones, de l’Ajuntament i la comparsa, van ser a temps de conèixer els nous cavallets. No van agradar: “Amb una mirada n’hi va haver prou”, reconeix l’actual cap de colla, Jaume Casadesús, que era al lloc dels fets.

Casadesús assegura que “es van fer comentaris que no van agradar a ningú” i reitera que l’únic 18 aquí

problema era el pes: “Si amb els titulars ja ens foten gairebé a la Policia Local, amb aquests que pesen tan poc ens envien al Vall a base d’empentes”.

“No era la manera”

La reunió de dimecres de Corpus es va acabar sense grans celebracions. Els cavallets que els havien presentat no servien per sortir a la plaça, però es van quedar als baixos amb la idea que l’endemà, dijous, abans de Lluïment, la comparsa els retiraria del mig del pas: “No podien ser allà un dijous de Corpus perquè farien nosa”.

No en van saber res mai més.

L’endemà, quan la comparsa va arribar a l’Ajuntament, els quatre cavallets nous havien desaparegut. Molt poca gent sabia de la seva existència i l’actual cap de colla insisteix, vint anys després, que allò no va ser un robatori: “Algú els va traspassar a un altre

L’actual cap de colla assegura que no va ser un robatori: “Algú els va canviar de lloc amb l’ajuda d’un tercer perquè no saltessin a la plaça”

Els volen exposar La voluntat del govern de Berga és exposar els quatre cavallets a l’exposició de comparses del convent de Sant Francesc. El regidor de Patrimoni i Museus, Ivan Sànchez, ha assegurat que “malgrat que els cavallets no siguin originals, no hagin ballat a la plaça o no tinguin el mateix pes, pot ser un bon reclam per l’expectació que ha generat la troballa” Això sí, el futur immediat de les peces es consensuarà entre la comparsa i el Patronat de la Patum.

La comparsa fins i tot no descarta aprofitar-los per fer un salt a la plaça de Sant Pere: “Se’n parlarà”.

lloc amb col•laboració d’un tercer, amb la finalitat que no sortissin a la plaça”, assegura en to enigmàtic.

El propi Casadesús va moure cel i terra per treure’n l’entrellat.

Assegura que va demanar al govern que li obrís tots els magatzems municipals que hi ha a la ciutat, un per un. Volia assegurar-se que els cavallets no eren en cap espai de l’Ajuntament. I efectivament: no hi eren.

“No en volien sentir parlar”

En tots aquests anys, no hi ha hagut cap denúncia per part de l’Ajuntament. L’actual cap de colla entén que “se n’havia d’haver parlat” però també deixa entreveure que va ser una cosa consentida per l’administració: “Se’m treien de sobre a totes les portes que picava. Ningú en volia sentir a parlar”. I vaja si se n’he parlat... Però vint anys després.

BERGA

97.000 euros de Patum per a la residència L’AJUNTAMENT DE BERGA traspassarà 97.000 euros del pressupost a la partida per a la Residència Sant Bernabé. Aquests diners han de servir per cobrir el dèficit anual que genera el servei i la xifra és exactament el dèficit que la residència va tenir l’any 2019, l’últim exercici que s’ha liquidat. Fins fa pocs mesos, aquests diners se sufragaven des del Patronat de l’Hospital però ara, amb el traspàs de l’hospital i l’autonomia de la residència municipal, cal una injecció que pengi directament del pressupost general de l’Ajuntament.

Diners de la Patum suspesa

La transferència de diners es va aprovar al ple ordinari d’abril amb els vots a favor de la CUP, ERC i Junts per Berga, i l’abstenció del PSC. Els 97.000 euros que ara passen a servir per quadrar els números de la residència sortiran aquest 2021 de la partida destinada inicialment a treballs d’empreses externes durant la Patum, que tampoc es podrà

celebrar per Corpus a causa de la situació pandèmica.

Des de l’oposició, Junts per Berga hi va votar a favor al·legant que “es tracta de persones vulnerables”, però el regidor Cesc Torrents va matisar que és “un sí crític”. El principal grup opositor va retreure al govern “poc control” i va demanar que s’encetin converses entre tots els grups per decidir el futur de la gestió de la residència.

El PSC vol un ple extraordinari

El PSC va anar un pas més enllà: el regidor socialista, Abel Garcia, va demanar un ple extraordinari per tractar la gestió de la Residència Sant Bernabé. Garcia va agrair al regidor de Drets Socials, Ivan Sànchez, “l’esforç dels últims mesos per arreglar coses que no s’estaven fent bé”, però va insistir que “cal un debat seriós i públic i només tenim una possibilitat, que és un ple”.

El regidor del PSC no veu clar “que sigui l’empresa Sumar qui faci la radiografia de com

El govern treu diners de la partida de Patum per quadrar els números de la residència, ara que ha deixat de penjar de l’hospital

està la residència” i va reiterar que continua tenint “seriosos dubtes” sobre la validesa legal de la relació entre l’Ajuntament i l’empresa que s’encarrega de la residència, de moment, durant quatre mesos.

Garcia també va destapar afirmacions que el regidor d’Hisenda, Marià Miró, va dir en junta de portaveus. Segons ha dit el socialista, Miró va assegurar que l’Ajuntament està “a les palpentes” i ha retret que “calia un estudi econòmic i de costos”, atès que sobre la taula ja hi ha “una auditoria que diu que la residència no era viable”.

I BRG, què?

El regidor del PSC també va proposar que s’apliqui la mateixa estratègia per quadrar els números de BRG Progrés, que aquests últims mesos també té problemes de liquiditat. En aquest cas, el govern va dir que no perquè entén que BRG és una empresa pública i hauria de ser capaç d’autofinançar-se.

aquí 19

BAIX BERGUEDÀ

PORTA A PORTA

Bosses d’orgànica de franc només a Gironella i Puig-reig ELS AJUNTAMENTS de Gironella i Puig-reig pagaran les bosses de la fracció d’orgànica, com a mínim, durant tot el 2021 per garantir que segueixin sent de franc per als veïns. Els municipis ho han decidit després que el Consell Comarcal anunciï que deixa de pagar unes bosses compostables que des de la tardor del 2018 sortien de franc als pobles del porta a porta.

L’alcalde de Puig-reig, Josep Maria Altarriba, ha recordat el canvi radical que ha propiciat el porta a porta a tota la comarca: “Hem passat d’un 30% de reciclatge a estar per sobre del 80%”. I en la mateixa línia, la regidora de Medi Ambient, Eli Teixidor, ha dit que “cal continuar conscienciant a la població i una bona manera és apostant per aquesta bonificació de les bosses compostables”.

Per la seva banda, l’alcalde de Gironella, David Font, assegura que “no podem eximir-nos dels compromisos contrets amb la ciutadania, quan la majoria demostra exemplaritat en tot 20 aquí

el servei”. L’Ajuntament de Gironella ho pinta com una manera de “seguir acompanyant a la ciutadania en la bona feina de reciclatge que s’està portant a terme”.

Ho paguen els ajuntaments

Tant a Gironella com a Puig-reig, la decisió és temporal i, de moment, garanteix les bosses gratuïtes fins a finals d’any. S’ha tingut en compte el nombre de bosses que es van repartir l’any passat i s’ha fet una estimació del que costaria comprar les mateixes pel que queda d’aquest 2021. Gironella, per exemple, donarà un màxim de 5 paquets de bosses a cada família entre l’1 d’abril i el 31 de desembre.

Puig-reig calcula que cada unitat familiar haurà d’anar a buscar bosses cada dos mesos aproximadament. Puig-reig pagarà els 5.000 euros i Gironella, encara no 6.000€.

A la pràctica, l’única diferència que notaran els veïns de tots dos municipis és el disseny de les bosses.

PATROCINI D’ENVASOS A Berga, l’empresa que fa la recollida paga les bosses L’empresa Tractaments Ecològics SA, que fa la recollida al centre i el nord del Berguedà, ha pagat les més de 870.000 unitats de bosses d’envasos que s’estima que gastarà Berga durant tot el 2021.

L’empresa estalvia, així, que els ciutadans les hagin de començar a pagar.

Berga és l’únic municipi que n’utilitza: a la resta, els envasos es deixen al carrer en un bujol.

BAIX

LA DISPENSA

No volen cedir res al Consell La cessió de la gestió dels residus cap al Consell Comarcal perilla a Gironella i Puigreig. Cap dels dos ajuntaments no té clar que donar la gestió al Consell millori el servei que s’està prestant fins ara i es neguen a perdre el control total dels residus que generen.

L’alcalde de Puig-reig, Josep Maria Altarriba, diu que la gestió dels residus que el Consell fa a nivell comarcal no li sembla “ni prou eficient, ni adequada, ni transparent”. Per tot plegat, diu, té “uns dubtes molt grans” sobre si ha de fer la cessió o dispensa del servei.

En 29 dels 31 pobles del Berguedà, fins ara l’Ajuntament recaptava els diners per pagar la recollida i els donava al Consell, que és qui presta el servei; i ara, amb la dispensa, el Consell els rebrà directament. La particularitat de Gironella i Puig-reig és que tenen un sistema de gestió de residus propi, de manera que l’Ajuntament rep els ingressos per fer la recollida i els paga a l’empresa que fa la recollida.

Si Puig-reig i Gironella no fan la dispensa (i, per tant, segueixen fent d’intermediaris i pagant al Consell el que recapten per fer ús del servei), haurien de pagar anualment més de 80.000 euros cadascun. El cost quadruplica l’actual, que no arriba als 20.000 euros. El Consell el justifica amb la millora del servei i l’actualització dels impostos, però tant Puig-reig com Gironella ho consideren una pujada excessiva. Per tot plegat, Gironella espera noves reunions i Puig-reig fins i tot estudia assumir la gestió de la deixalleria, fins ara competència del Consell.

80% DE RECICLATGE ALLÀ ON HI HA PORTA A PORTA

EL BERGUEDÀ continua sent una comarca de referència en el reciclatge. Els dotze municipis del porta a porta segueixen reciclant més del 80% dels seus residus de forma selectiva, segons les dades del 2020 que ha fet públiques el Consell Comarcal.

L’ens recalca que el 2020 ha estat marcat per la pandèmia, ja que la crisi sanitària també ha afectat a la recollida de les deixalles. Les famílies afectades per casos de Covid-19, els hospitals i els centres sanitaris han notat molt el canvi, ja que els protocols de seguretat marcaven que no podien reciclar i que totes les seves deixalles havien d’anar a parar al rebuig. Encara i així, les xifres del 2020 són força similars a les del 2019 i mantenen el Berguedà entre les comarques més recicladores del país.

Com de la nit al dia

El total de recollida selectiva de l’últim any natural al Berguedà és del 64,23%. Amb la implantació del sistema porta a porta, la comarca ha passat del 32% de recollida selectiva del 2017 al 64,23% del 2020. Dels 31 municipis del Berguedà, en 12 es fa el porta a porta i en tots ells s’ha reciclat més del 80% dels residus generats. L’escenari és totalment diferent als altres 19, que fan caure el reciclatge a la comarca fins el 64%.

Les dades dels 12 municipis del Berguedà on s’aplica el sistema porta a porta indiquen que el

L’altra cara Els pobles petits fan caure el reciclatge del 80 al 64% que, del total de residus generats, un 41% és orgànica, un 16% són envasos, un 12% és paper i cartró, un altre 12% és vidre i el 19% restant és resta.

En el còmput de tota la comarca, sumant-hi els municipis que funcionen amb el sistema de recollida convencional, les dades apunten que, del total de residus generats, el 31% són orgànica, un 13% són envasos, el 10% són cartró, un altre 10 és vidre i fins a un 36% és rebuig.

Guardiola, els més recicladors

Per municipis, Guardiola de Berguedà és el municipi del porta a porta que recicla millor: un 86% dels residus que s’hi generen se separen correctament.

Pel que fa a la recollida d’orgànica, balla entre el 36% de Guardiola fins al 42% d’Avià, Bagà, Cercs i Olvan.

Per la seva banda, el vidre -que és l’única fracció que manté els contenidors al carrer- és la dada que més oscil·la en funció del municipi: des del 21% del total de residus generats a Guardiola de Berguedà fins al 9% d’Avià o el 8% d’Olvan.

aquí 21

DIVINA LÓPEZ

BAIX

El veïnat tomba el camp de cros de Graugés VIST I NO VIST. El camp de cros de Graugés, a Avià, desapareixerà en les properes setmanes, escassos mesos després de la seva estrena. Els veïns de Graugés han decidit dir ‘no’ al camp de cros i l’Ajuntament ja ha demanat al Consell Comarcal del Berguedà que retiri els pals que marquen els circuits.

Al ple d’aquest març, l’alcaldessa, Patrocini Canal, va entonar el mea culpa: “Se’ls va informar tard i malament. No pensàvem que fos una cosa tan mal rebuda i que els pals fossin tan aparatosos”.

10.000 euros invertits

L’Agència de Desenvolupament i el Consell Comarcal van invertir uns 10.000 euros en la compra 22 aquí

i muntatge dels pals, i ara treballen en una ubicació alternativa per poder aprofitar el material que es va instal·lar fa pocs mesos a Graugés.

El conseller d’Esports, Abel Garcia, ha lamentat la decisió però ha dit que “el poble és sobirà” i, per això, respecta la decisió de l’alcaldessa. Garcia assegura que ja tenien en ment desplegar equipaments similars en altres punts de la comarca, però que amb el gir de guió d’Avià s’han accelerat els plans. Ara mateix, sobre la taula hi ha un camp d’entrenament a Guardiola de Berguedà i una zona d’entrenament a Sant Jordi de Cercs.

I els entrenaments?

Després d’anys de lluita, el

1

DESINFORMACIÓ L’administració va fer el camp sense escoltar el veïnat perquè no imaginava l’impacte que podia tenir

2

QUEIXES L’estètica final és un punt aparatosa, a parer dels veïns, que han exigit la seva retirada immediata

3

MARXA ENRERE L’alcaldessa va demanar-los un posicionament per mantenir o desmuntar el camp, i el ‘no’ va ser majoritari

camp de cros de Graugés havia convertit la zona en la seu del JAB, el principal club d’atletisme de la comarca. Amb un centenar de nens inscrits a l’escola, el JAB era el principal actor d’un camp pensat perquè qualsevol club, col·lectiu o entitat el pogués utilitzar per entrenar.

Ara, el JAB torna a quedar desemparat. El seu president, Alfonso López, assegura que hi ha veïns que sí que estaven d’acord en el camp i, fins i tot, ha posat en qüestió que la votació sigui representativa del que pensa el veïnat de Graugés. L’alcaldessa, Patrocini Canal, també ha admès que la posició contrària no és absoluta, sinó que també hi ha veïns que ho veien amb bons ulls.

Sense campionats

Sigui com sigui, la decisió és ferma i definitiva: els pals es treuen i el cros se’n va de Graugés. Amb ells, també marxa l’oportunitat d’organitzar-hi campionats de cros escolar i federat, així com també de rebre clubs d’arreu del país per fer-hi estades de tecnificació. Fins i tot s’havia sondejat la possibilitat que s’hi vinguessin a fer nous campus d’estiu, després d’acollir els primers, l’estiu passat.

BAIX

CASSERRES

Es desencalla l’arribada de la fibra per cable ARA SÍ: la fibra òptica arriba al nucli de Casserres. El Govern de la Generalitat va anunciar l’estiu del 2019 l’arribada de la fibra a Casserres, però el projecte va quedar encallat al cap de pocs dies per problemes burocràtics entre la Generalitat i la Diputació. Només quedaven 230 metres perquè la fibra per cable fos una realitat al poble i fins aquesta setmana, un any i mig després, no s’hi ha pogut posar remei.

El tram entre la baixada de Cal Bernadàs i la rotonda de les Tres Creus quedarà cablejat i amb connexió en qüestió de dies. De fet, l’empresa Globalcat ja ha dit a l’Ajuntament que confia poder començar a utilitzar la xarxa pública en les properes setmanes.

Així, l’empresa deixarà de fer servir el sistema per radioenllaç que va instal·lar fa mesos per contrarestar l’absència de la xarxa per cable. La fibra per radioenllaç millorava substancialment la connexió antiga, però encara quedava molt lluny de la fibra per cable que ara, finalment, arribarà al poble.

Noves zones amb fibra

Mentrestant, l’empresa Globalcat, que actualment és l’única distribuïdora de fibra òptica del poble, ha informat a l’Ajuntament que està obrint dues zones més on portar connectivitat d’alta qualitat.

Una zona són les Barraques i Fonollet, on Globalcat ha instal·lat una antena per fer radioenllaços amb masies disseminades.

L’altra zona és la carretera cap a Gironella i les masies disseminades que hi ha a la vora. En aquest

Quedaven només 230 metres per connectar el poble a la fibra, però el Govern ha tardat un any i mig a culminar el projecte

cas, l’empresa preveu desplegar-hi la fibra per cable, però per fer-ho cal instal·lar-hi caixes de subministrament a cada casa interessada en gaudir de la fibra.

Per tot plegat, Globalcat recomana a les persones interessades trucar al 93 877 69 00 per explorar les possibilitats i condicions dels contractes de manera individualitzada.

Amb l’arribada de la fibra per cable a Casserres, ja són 18 els pobles amb fibra per cable al Berguedà. Resten a l’espera Avià, Borredà, Capolat, Castell de l’Areny, Castellar del Riu, Fígols, Gisclareny, la Quar, Montmajor, Sagàs, Sant Jaume de Frontanyà, la Nou i Sant Julià.

aquí 23

ALT BERGUEDÀ

INCINERADORA

NECESSITEN 10.000 EUROS PER COMBATRE La Plataforma busca diners per fer noves accions legals que permetin enterrar per sempre el projecte d’incinerar a Cercs 24 aquí

LA PANDÈMIA ha impedit a la Plataforma Anti-incineradora de Cercs organitzar actes populars per recaptar diners per a la seva causa. Ara insisteixen que el projecte no està enterrat del tot i que necessiten 10.000 euros per fer front a les despeses judicials de les noves accions legals.

Per tot plegat, han habilitar desenes de guardioles solidàries per tot l’Alt Berguedà. Són en forns, bars, estancs, benzineres, càmpings... Fins i tot, en algunes farmàcies. N’hi ha a Bagà, Cercs, Guardiola, la Nou, Saldes, Vallcebre, i també a Berga.

Cada interessat en col·laborar-hi pot deixar-hi els diners que consideri, o bé pot fer una aportació al compte corrent que la plataforma ha difós a través dels seus comptes a les xarxes socials.

Més d’un any i mig d’accions

Les accions de la Plataforma Anti-incineradora van començar el setembre del 2019, la mateixa setmana que es va conèixer la notícia que una empresa volia transformar l’antiga central tèrmica de Cercs en una incineradora de residus.

La Plataforma es va personar com a part afectada per poder accedir als informes del projecte, van denunciar l’Ajuntament i els promotors per males praxis, van queixar-se al Síndic de Gregues, van presentar nombroses instàncies a l’Ajuntament i van interposar un recurs d’alçada a la Generalitat.

I asseguren que això últim ha empès el Govern català a tombar el procés. Tot plegat els ha costat uns 5.000 euros que han sortit de les quotes que paguen els socis, però ara en necessiten més.

ALT

CERCS

RICARD CODINA

Passos a la C-16 per evitar accidents amb animals

HORRORLAND

Adeu al somni de fer del terror un revulsiu L’Horrorland de Cercs s’ha acabat.

L’empresa promotora ha desmantellat les instal·lacions del parc, que no va poder obrir l’any passat per la pandèmia, tot i que tenia totes les entrades venudes. Les set naus del Parc d’Empreses de Cercs que un dia van ser el parc de terror més important del sud d’Europa estan abandonades i “plenes de runa”, segons l’Agència de Desenvolupament del Berguedà (ADB), que n’és la propietària.

El contracte de lloguer ja està rescindit: “han fet la comunicació de baixa i han entregat les claus”, ha dit l’Agència.

Horrorland no ha pogut fer front al pagament del lloguer, que pujava a 41.200 euros anuals.

L’ADB ja havia acceptat deixar de cobrar la meitat de les quotes del 2021, uns 22.000 euros, amb la condició que el parc obrís aquest 2021 si les restriccions sanitàries ho permetien. A més, el Consell Comarcal del Berguedà va atorgar una subvenció de 2.556 euros a la unió temporal d’empreses que impulsava el parc, formada per Haunted House SL, administrada per Climent Vila, i Horror Box SL, de David Moreno i Cristina Raya.

Però els promotors del parc del terror necessitaven més diners per subsistir. Volien una ajuda que els permetés sobreviure a la pandèmia, i l’ADB no ha volgut anar més enllà de la condonació de la meitat del lloguer.

L’empresa assegura que havia reinvertit tots els beneficis del 2018 i del 2019 per millorar el parc. I li feia falta més oxigen, després del cop d’haver de tornar els diners de les entrades venudes el 2020.

Després de la primera edició d’Horrorland, el 2018, els promotors van signar un contracte amb l’Agència de Desenvolupament del Berguedà. L’acord implicava utilitzar les set naus del Centre d’Empreses de Cercs, situat als peus de la central tèrmica, durant quatre anys, fins el 2022. Climent Vila, en nom d’Horrorland, deia que la ubicació era “pràcticament immillorable”.

En l’última edició, la del 2019, van vendre el 94% de les entrades i van rebre 25.380 visitants. Va donar feina a 170 persones. I van rebre el premi PAC al millor parc de Halloween d’Espanya, per davant de Port Aventura i del Parc Warner de Madrid.

Fa cinc anys el Govern va prometre passos per a animals a la C-16 a Cercs per evitar accidents a la carretera.

Un lustre més tard, l’Ajuntament segueix esperant el compliment de la promesa. El 2016 el Govern va instal·lar una barrera metàl·lica per separar els dos sentits de la marxa entre el túnel de Berga i el de Cercs. Però les obres van quedar a mig fer.

La barrera ha reduït pràcticament a zero els accidents per xocs frontals entre vehicles que pujaven i baixaven per la C-16. El problema és que, amb la barrera, alguns animals, com els porcs seglars, troben un obstacle insalvable al mig de la carretera i circulen pel voral, amunt i avall, buscant una sortida que no troben. I ja hi ha hagut més d’un accident.

Per tot plegat, l’Ajuntament de Cercs ha fet públic un manifest, que pràcticament és l’única via que els queda per seguir reclamant una millora que la Generalitat els va prometre fa cinc anys però que, des d’aleshores, no ha estat més que un niu d’excuses.

C. DE N’HUG

GÓSOL

Detingut per robar sis cops en una casa

Repoblats i al The New York Times

Els Mossos han detingut un home per robar sis cops en un mateix habitatge a Castellar de n’Hug, entre gener i març. L’home, de 39 anys i veí de Berga, havia aconseguit les claus i aprofitava per robar joies i diners quan els amos no hi eren. La policia li atribueix cinc delictes de robatori amb força a interior de domicili i un delicte de furt. Sempre hi entrava poc després que la propietària en marxés, fet que fa pensar que coneixia la seva rutina.

L’increment de població de Gósol arran de la Covid-19 ha cridat l’atenció al The New York Times. La capçalera nord-americana hi ha enviat el seu corresponsal a Madrid, Nicholas Casey, i el fotògraf Samuel Aranda.

Tots dos -l’un escrivint i l’altre retratant- han explicat per què la pandèmia ha marcat un abans i un després al poble. Hi apareixen testimonis que relaten com, abans de la pandèmia, Gósol estava abocat a desaparèixer.

aquí 25

ALEIX CAMPRUBÍ

ENTRE RIVALS

El bressol de l’Ultra Pirineu

Bagà es consolida com l’epicentre de gairebé totes les proves de l’Ultra Pirineu, de l’1 al 3 d’octubre

BAGÀ tindrà més sortides i arribades de l’Ultra Pirineu que mai. L’organització ha fusionat la Trail Pirineu de 56km i la Sky Pirineu de 36km per estrenar la Marató Pirineu de 42km, amb sortida i arribada a la localitat baganesa. També hi ha canvis a la Mitja de 20km, que es trasllada a Bagà i canvia de data: de dissabte a diumenge. La prova gran de l’edició, la Salomon Ultra Pirineu de 100km, continuarà tenint inici i final a Bagà, i la Nit Pirineu seguirà a La Molina. Totes les proves es disputaran entre l’1 i el 3 d’octubre d’aquest any, si la pandèmia ho permet.

L’organització explica en un comunicat que ha dissenyat una Salomon Ultra Pirineu “més adaptable a l’actual situació sanitària, més segura, però també pensada de cara als anys post-pandèmia”. A la vegada, els organitzadors també destaquen que la d’aquest 2021 serà una Ultra Pirineu “més sostenible” i que oferirà “una millor experiència a tots els participants, amb uns recorreguts millorats”.

Dins la Spartan Trail World Championship

La prova gran, de 100km, es manté dissabte i amb el recorregut clàssic, però s’hi apliquen dues modificacions: els primers sis quilòmetres fins al Paller de Dalt ara es recorreran per pista forestal per evitar aglomeracions i permetre avançaments mantenint la distància; i els últims dos quilòmetres fins a meta passaran per la Via del Nicolau per evitar la carretera de Gisclareny.

A banda, com a novetat d’aquest 2021, la Salomon 26 aquí

Ultra Pirineu entra a formar part de la categoria “Trail Ultra” de la Spartan Trail World Campionship com una de les curses que dona la màxima puntuació als primers classificats i amb 13.800$ en premis en metàl·lic.

Pel que fa a la fusió de la Trail Pirineu i la Sky Pirineu per convertir-se en la Salomon Marató Pirineu, el recorregut serà el mateix que l’antiga Sky fins a Vents del Cadí. A partir d’allà, s’hi incorpora un nou tram d’ascens fins a la collada de Turbians, abans de tornar cap a Bagà.

La nova Marató també entra a formar part de la Spartan Trail World Championship, però en aquest cas en categoria “Trail Run” i amb premis en metàl·lic d’11.200$.

De Bellver a Bagà

La Salomon Mitja Pirineu de 20km és la modalitat que pateix més canvis. D’entrada, la data: passa de dissabte a diumenge. A banda, també es trasllada de Bellver a Bagà, però manté els seus 20km. La diferència és que aquesta vegada augmenta el desnivell fins als 1.250m positius acumulats. El recorregut serà idèntic al primer tram de l’Ultra Pirineu de 100km fins al refugi de Rebost. Des d’allà s’iniciarà un descens cap a Gréixer pel camí de Cavalls del Vent, per enllaçar amb l’últim tram de la prova reina abans d’arribar a Bagà.

Amb la centralització de les curses a Bagà, l’organització se sent “més preparada per adaptar-se a les mesures Covid que marquin les autoritats.

ENTRE RIVALS

L’ASCENSOR

Genís GRAU El nou fitxatge del JAB ja està donant resultats. Es prepara per competir en triatló però ja s’ha proclamat campió de Catalunya de cros curt i ha fet al JAB subcampió.

Marc CANTURRI

“Intentarem fer el que ningú ha pogut fer en trenta anys”

El valor d’una imatge

o és només un toc d’atenció. Que dos esportistes facin una pista d’atletisme casolana en una tarda, després de reclamar-la durant anys a polítics de tots els colors, és molt més que això. És l’exemplificació que una part de la població (no només dos esportistes) està farta d’esperar, de sentir falses promeses i de veure governants amb americana fer-se fotos darrere cartells i faristols.

La pista d’atletisme de Casserres ha ressonat per tot el país. Fins i tot alguns mitjans estatals han fet d’altaveu. I això passa poques vegades. I menys, per projectar idees que cap polític, per més vots que tingui a cada espatlla, pot controlar.

Però és que, a banda de ressonar per tot el país, ha demostrat en ben pocs dies que la comarca no demana una pista d’atletisme perquè sí. Les xarxes han estat una allau d’imatges d’esportistes i clubs que hi han anat a pasturar.

I el més significant: tota la classe política, acostumada a felicitar-se o a atacar-se a cop de tuit, aquesta vegada ha deixat el mòbil apagat, en un calaix.

La pista de Casserres no és perfecta. No és ideal. No és el que l’atletisme somiava. Però sí que serveix per escampar les vergonyes més enllà de la frontera. La imatge val tant o més que els 400 metres gairebé plans de l’immens camp de Cal Bernadàs. I això segur que fa d’accelerador.

Tendals massanés

tendals de tot tipus i automatismes C/Barcelona, 7 - BERGA massajoan@gmail.com 627 430 991

L’atleta s’ha endut la primera prova de l’any al Berguedà: la Pugo Regis Trail. És un dels 9 atletes que intentaran batre el rècord de la Pujada a Coll de Pal. S’ha fet un nom.

LA FRASE

@MarcCanturri

N

Xavi TOMASA

BIEL RÀFOLS Membre de Salomon Ha impulsat una Pujada a Coll de Pal entre nou corredors de primera línia que intentaran batre el rècord femení (1994) i masculí (1988)

LA IMATGE

Pilotes de bàsquet per als patis El Bàsquet Berga fomenta la pràctica del bàsquet als patis de les escoles.

Amb la Covid, les classes s’han de repartir el pati i n’han de gaudir en grups bombolla. Per això, el club ha decidit donar-los una pilota a cadascuna per tal que, quan els toqui la pista de bàsquet, puguin jugar-hi en condicions.

·

·

aquí 27

sortim A ritme de rúmbia

MÚSICA

Reivindicar des de l’escenari Músiques urbanes i festives per parlar de contradiccions quotidianes.

Roba Estesa aprofita la música per enllaçar teories amb experiències del dia a dia, i s’atura especialment en una reivindicació: viure el feminisme des de l’esperit crític.

Concert Jove de Sant Marc de Roba Estesa Teatre Municipal de Berga 24 d’abril | 19.00 h Preu: 15 euros (públic general), 10 euros (fins a 18 anys)

La rumba i la música popular d’avui en dia no es poden entendre sense la figura de Joan Garriga. Fundador de Dusminguet i La Troba Kung-Fú, la seva emprenta personal és la Rúmbia, una barreja de rumba catalana i cúmbia pensada per moure els peus. I aquest abril arriba al Cine Catalunya com un dels plats forts de la programació cultural que impulsen els Castellers de Berga durant tota la primavera.

SENDERISME

Graugés passejant

Des d’aquesta primavera, Graugés té quatre rutes senyalitzades per fer a peu i en bici. Totes les rutes surten i acaben al mateix lloc, just on comença el camí que porta a l’entrada principal del llac.

Rutes senyalitzades a Graugés Llac de Graugés | AVIÀ Disponible tot l’any Gratuït Cada ruta té un codi QR que és al cartell del punt de sortida.

CINEMA

La vida en parella sense sexe

28 aquí

DAVID RUANO

Concert de Joan Garriga Dissabte, 17 d’abril Cine Catalunya | BERGA 19.00 h 9 euros Més informació al compte d’Instagram dels Castellers de Berga (@cdberga)

El Julio i l’Ana fa més de quinze anys que són parella però l’atracció inicial s’ha esfumat.‘Sentimental’ és una pel·lícula de Cesc Gay que parla sobre la importància del sexe en la parella.

Cicle Gaudí: Sentimental Local del Blat | GIRONELLA 25 d’abril | 18.00 h Entrada: 4,5 euros

Els sons del diable En música, es parla del so del diable quan es produeix el tritò, és a dir, la coincidència de notes a distància de tres tons. Aquest so produeix un efecte de tensió a qui l’escolta, ja que sembla que no desemboqui a enlloc. Wagner ho utilitza per transmetre l’amor i l’enyorança, Camile Saint Saens explica que el diable, amb el violí desafinat, desperta els morts un cop l’any, i l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 confia embadalir el Monestir de Sant Llorenç.

Concert de l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 Dissabte 24 d’abril | 19 h Monestir de Sant Llorenç | GUARDIOLA Reserves a civitascultura.org fins a 24 hores abans de l’espectacle

Caricatures a la berguedana Una dècada fent caricatures dona per molt. L’Angelina Vilella és una de les figures més polifacètiques de Berga, una ànima viva i sense aturador, un cul inquiet que és sempre allà on hi ha activitat, i tota una artista amb les mans. Un de les seves grans aficions és fer caricatures. N’ha fet durant anys, de rostres coneguts de la vida berguedana, i a cadascuna d’elles hi barreja tècniques com l’aquarel·la, el llapis i el collage. Ara les exposarà al seu aparador del carrer Major, com a mínim, fins l’1 de maig.

10 anys de caricatures Del 20 de març a l’1 de maig Carrer Ciutat, 15 | BERGA Gratuïta

HIPÒLIT TORT

aquí 29

sortim PASSATEMPS

Immobiliària

Un bon embús La Setmana Santa la vam passar sense confinament comarcal i, com no, algunes carreteres berguedanes van acabar col·lapsades de cotxes que s’escapaven de la gran ciutat. L’encreuament de davant de la botiga d’AgroVicenç de Berga tampoc n’ha sigut excepció i veiem que s’ha provocat l’embús de la imatge. Quin cotxe s‘ha de moure primer per desfer el tap, sabent que només poden anar endavant o endarrere?

Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos

Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27

agrovicenc.blogspot.com

Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom.

Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)

ID.H4001 – AVIÀ Parcel·la de 375m2, per construir xalet. 90.000€.

PIRINEU 2000 ID.H4267 – GIRONELLA Parcel·la de 524m2, aïllada, per construir xalet, amb tots els serveis 87.500€. PIRINEU 2000 ID.P5485 – GIRONELLA – ZONA C. OLVAN ALT Plaça d’aparcament per remolcs i caravanes de 6x2.5mts. 35€/mes.

PIRINEU 2000

DIRECTORI IMMO PIRINEU 2000 c. Bruc, 3. T.938222526 www.pirineu2000.com

SERVEI DE PSICOLOGIA

20 ANYS D’EXPERIÈNCIA OLGA MASSANA SÁNCHEZ Ara també oferim servei de psicologia infanto juvenil a càrrec de la psicòloga Eva Castro Albós, que treballa amb nens, adolescents i famílies.

699 271 341 · Carretera Bassacs, 52 - 08680 Gironella olgams@olgamassanapsicologia.cat olgamassanapsicologia.cat Sessions presencials i també online

Olga Massana

Tel. 93 823 03 78 635 98 32 45 Carretera C-26 km. 136,5 calparerarestaurant@gmail.com

L’ E S P U N YOL A 30 aquí

Centre Podològic M. Teresa Velilla Muixí Especialistes amb els tractaments més professionals i actuals Plantilles personalitzades per a nens, adults, esportistes, diabètics...

Lluís Millet, 25-27 entl. · BERGA T. 93 821 25 72

ALUMINIS BEST - BERGUEDANA DE SERVEIS TÈCNICS Tècnics en tancaments d’alumini i PVC, control solar, automatitzacions i domòtica. Serralleria ferro inox i vidre. www.bestecnics.com M. 631190045

PINTORS BERPINTUR Aplicacions de pintura industrial i decorativa.

Ofertes, pressupostos... c. Cim d’Estela, 9 Berga. www.berpintur.com M. 639488227 T. 938210715

Passeig de la Pau, 45 BERGA

AL BERGUEDÀ

Gironella acull una consulta de Psicologia que ofereix sessions psicoterapèutiques a adults i parelles. la Psicologia ens ofereix un camí cap al benestar personal, el Psicòleg col·labora amb tu per seguir-lo

Professionals

93 822 33 91 LES TEVES BOTIGUES DE MODA A BERGA

Passeig de la Indústria, 22 BERGA 93 821 44 13

JOAN Obres i Reformes

MANTENIMENT DE JARDINS Treballs de paleta Treballs de jardins

677 367 008 93 822 26 29

Vols veure més fotos o tenir més informació d’un immoble concret?

Entra al nou web de Pirineu 2000 a través del codi de cada pis o casa

VENDA

per exemple: – ZONA C11376 BERGA CASERNA

www.pirineu2000.com/D9799

- ZONA C9705 BERGA CASERNA

D9799 CERCS

Pis de 110m2 aprox., menjador estar, cuina, 3 hab. (2 dobles i 1 individual), bany complert, cambra de rentar, balcó i 2 pàrquings.

PREU: 125.000€

Pis de 90m2, menjador estar, cuina amb rebost, 3 hab. (2 dobles i 1 individual), 2 banys (1 complert), cambra de rentar, calefacció de gas, 2 balcons, pàrquing i traster.

PREU: 127.000€

Pis de 65m2, menjador estar, cuina, tres habitacions dobles, bany complert, traster, calefacció i garatge tancat amb altell.

PREU: 60.000€

– ZONA C11362 BERGA CASERNA

- ZONA PG C10530 BERGA DE LA INDÚSTRIA

DE D1899 GUARDIOLA BERGUEDÀ

Pis semi-nou de 87m2, menjador estar, cuina, 3 hab. (1 habitació suite amb vestidor, 1 doble amb armaris encastats i 1 individual), bany complert, balcó, terrassa de 50m2, traster i pàrquing.

PREU: 180.000€

Pis de 86m2, semi-nou amb menjador estar, cuina, 3 habitacions, 2 banys, amplis balcons i cambra de rentar.

Calefacció.

PREU: 130.000€

Àtic de 75 m2, reformat, menjador estar amb cuina americana i sortida de fums (possibilitat de posar llar de foc), 3 hab., bany, terrassa de 6 m2. Vistes a La Molina. PREU: 45.000€

– ZONA C11452 BERGA CASC ANTIC

H4001 AVIÀ

- SANT D9447 CERCS CORNELI

Casa que consta de dos pisos que es venen per separat. Cada pis consta de 45m2, menjador estar, cuina, 2 hab. dobles, bany complert, rebost i balcó.

PREU: 30.000€ cada pis - ZONA C1040 BERGA CASERNA

Parcel·la de 375m2, per construir xalet.

PREU: 90.000€

Dúplex rústic, de 70 m2 útils. P1: menjador estar amb llar de foc, cuina office i bany complert. P2: estudi de 2 habitacions dobles.

Pàrquing comunitari.

PREU: 55.000€

– ZONA C11567 BERGA HOSPITAL

DE D10558 GUARDIOLA BERGUEDÀ

Pis de 100 m2, menjador estar, cuina, 4 habitacions, bany, galeria, calefacció i traster.

PREU: 100.000€

Pis de 85m2 aprox., menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), bany complert, traster, balcó i terrassa.

PREU: 85.000€

Pis de 85m2 aprox., menjador estar, cuina, quatre habitacions (tres dobles i una individual), bany i balcó. Pis totalment per reformar.

PREU: 38.000€

– ZONA PLA C3086 BERGA DE L’ALEMANY

– ZONA C11611 BERGA CARRER BALMES

JORDI DE E11247 SANT CERCS

Pis de 75 m2 semi-nou, menjador estar, cuina, 3 hab. amb armaris encastats, 1 bany, 1 aseo, ampli balcó, 2 pàrquings (1 amb traster).

PREU: 125.000€

– Z.MERCAT C8420 BERGA MUNICIPAL

Pis d’uns 80 m2, reformat, menjador estar, cuina, 4 habitacions, 2 banys, galeria, calefacció i acabats de qualitat.

PREU: 80.000€

Pis de 65m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), bany i rebost amb caldera i cambra de rentar.

PREU: 66.000€

Casa 125m aprox., sobre terreny de 400m2 aprox., PB: garatge, traster. P1: Menjador estar amb llar de foc i sortida a jardí , cuina, bany complert, 3 hab. (1 ind. i 2 dobles).

P Sota coberta: 1 hab. i sala d’estar.

PREU: 225.000€

D8471 BAGÀ

- ZONA E11434 BERGA CASERNA

Pis 100 m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions i un traster, bany complert, tot exterior, moltes vistes i amb opció a posar una llar de foc, molt ben situat, perfecte per als amants de la muntanya. PREU: 75.000€

Casa unifamiliar de 150m2 aprox.

PB: garatge de 65m2 aprox. i jardí de 30m2. P1: Menjador estar, cuina, bany complert i terrassa de 15m2. P2: 3 habitacions i bany.

PREU: 120.000€

ATENCIÓ!

C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com

ES NECESSITEN PISOS I CASES DE VENDA I LLOGUER aquí 31 A BERGA I COMARCA

CONDUCCIÓ SOSTENIBLE

FINS AL 17 D’ABRIL

EMPORTA´

80€

DE REGAL

PER A TURISME O MOTO PNEUMÀTICS

32 aquí

Servei, qualitat i confiança

Carretera de St. Fruitós, s/n 08600 Berga · Barcelona T. 93 821 01 28 ballus@ballus.cat www.ballus.cat