aquí
RICARD CODINA
MAIG 2021 NÚMERO 114 Edita: Bífidus Produccions Distribució gratuïta
BERGUEDÀ
T
E
O
L
O
Z
A
N
O
L’home que va començar a escalar als 90 anys Nou sistema d’impressions intraorals amb precisió
Net, ràpid i sense risc d’arcades pel pacient
Solucions Dentals BERGA FINANÇAMENT A 48 MESOS SENSE INTERESSOS i moltes més!
100% PROTECCIÓ CONTRA COVID
Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 22h SERVEI aquí 1 Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11 D’URGÈNCIES
670 005 005
NOTÍCIES
ÚLTIMA HORA
AGENDA
ESPORTS
g
Rep tota la informació del Berguedà cada dia al teu Telegram
Entra a t.me/AquiBergueda o busca ‘Aquí Berguedà’ al cercador de Telegram Uneix-te al canal i rebràs cada dia un missatge amb les notícies més destacades de la jornada!
2 aquí
aquí
BERGUEDÀ
aquí
BERGUEDÀ
Teodoro Lozano: quan la fal·lera per la muntanya arriba als 90 anys Va passar mitja vida buscant un futur millor que el que tenia al seu poble de Jaén... I el va trobar a Gironella, on ha format una família. Ara, amb 98 anys, la pandèmia l’ha obligat a aparcar la seva última passió: l’escalada. S’hi va començar a aficionar als 90 anys i la seva història va donar la volta al món. Al Berguedà, Entre Rivals va donar-li el premi al millor veterà a la Nit de l’Esport del 2018. Té el trofeu al menjador de casa, al costat d’una pila d’imatges dels cims més alts del continent. Els ha fet gairebé tots. PÀGINA 10 TEXT Marc
Canturri FOTOGRAFIA Ricard Codina
BERGA
12
BAIX BERGUEDÀ
20
ALT BERGUEDÀ
24
ENTRE RIVALS
26
SORTIM
28
Problemes per recollir els animals abandonats
Banyar-se a la riera torna a estar permès
Endesa encalla la fibra a Gisclareny
De Gironella a l’esglaó més alt d’Europa
Gertrudis, a la Festa Major de Puig-reig
L’entitat que recull els animals abandonats només ho fa sis tardes a la setmana, i trobar-ne fora de l’horari és un maldecap.
Els ajuntaments i els consells comarcals tenen decidit tornar a permetre el bany a Merlès, però mantindran la vigilància.
L’Ajuntament ha instal·lat una antena per enviar senyal a totes les cases, però fa més de mig any que espera un comptador.
La pilot de motos Sara Sànchez és la primera líder del campionat d’Europa de motociclisme. Va ser la millor a Mugello.
La banda torna al Berguedà per contagiar d’alegria i inconformisme el jovent de Puig-reig, en una Festa Major de gran nivell.
Maig del 2021 Número 114 Any 11 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Distribució gratuïta
Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rosiñol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls
Impressió Lerigraf Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com
Control de difusió:
Publicació membre de:
Amb el suport de:
aquí 3
RICARD CODINA
LA FOTOGRAFIA
Un Sant Jordi que desborda carrers i que corona l’última novel·la de Jordi Cussà Feia mesos que no sortíem de casa com ho vam fer per Sant Jordi. L’allau de persones als carrers va ser tan gran que la majoria de floristeries de Berga van quedar-se sense roses al migdia. La parròquia de llibreters també va notar-ho durant tota la jornada del 23 d’abril, però també al llarg de tota la setmana anterior. Al final de la jornada, els principals llibreters coincidien que la darrera novel·la de Jordi Cussà, ‘El primer emperador i la reina lluna’, va ser de llarg el títol més venut en clau local. Tot plegat en un any farcit de novetats a la berguedana que tampoc van passar desapercebudes, com ara l’ampliació de la biografia d’Elena Jordi, el llibre sobre les mines de Fígols o les reflexions més recents del filòsof Quim Sala. Després d’un any sabàtic, floristes i llibreters necessitaven un Sant Jordi així com l’aire que respiren. I a l’altra banda del taulell, els compradors, també. FÍGULSPÈDIA
Jaume FÍGULS
ESCALA SOVINT Se li atura el motor
S’ENFILA AL PIC Puja l’índex de contagis
ANT IGUIT AT S
larg etc d’articles i un l
C. Barcelona 23 · BERGA 643 003 270 · 93 822 31 72 4 aquí xollomercat@gmail.com
HÀBIT D’ESCALAR Sotana que fan servir els escaladors
DESCENS D’UNA CASCADA Baixar una dona feta pols
Encantada
ART MOB L E S STI C ELECTRODOMÈ
L’ASCENS No sento res
S
Botiga taller d’Art Tot fet a mà Quadres, nines, vestits, arranjaments,... Racó Vintage amb el suport del Xollo 2a mà
Carretera Sant Fruitós 15, BERGA
629 957 212 - Facebook: Encantada tienda de arte
aquí 5
EL BERGUEDÀ DEL MES
A la porta o a la cantonada
E
l “porta a porta”, el sistema de deixalles reciclades pels ciutadans a domicili, funciona de meravella. Segons els polítics al càrrec som líders nacionals, quasi mundials, en la recollida selectiva. Que el servei sigui deficitari, amb pobles (Puig-reig i Gironella) declarats díscols, Berga rebel·lada i recelosa amb el sistema actual i sobretot, l’ofensa visual i sanitària d’una passejada per carrers nobles a on s’acumulen bosses llefiscoses, mobles i embalums, sembla no formar part de la seva esbiaixada valoració. En una consecució de cops de roc (figurats) d’aquells que van seguits d’amagar la mà, uns i altres van jugant les seves cartes, a on es combinen interessos, influències partidàries, contractes amb empreses, abocadors, plantes de tractament i almenys una promesa a la ciutadania sense complir: Xavier pagar segons el nivell de separació de brossa. GUAL La immundícia generada @xaviergual hauria de ser invisible i absent de tensions. Ara s’ensuma arreu i els tensa mentre negocien en silenci, a porta tancada. La discreció pot ser una virtut però també és una manera de dissimular les incapacitats. Un clàssic de les tertúlies diu allò de tenir els polítics merescuts. Ho rebutjo sempre i miro de contrarestar, però quan escolto als del Grup Horitzó demanar que no es llencin escombraries als seus contenidors de roba de segona mà, se’m panseixen els arguments.
DISSOLTA UNA MACROFESTA A VIVER I SERRATEIX 105 persones enxampades mentre estaven reunides en una casa rural. Els participants van ser identificats i denunciats pels agents, que van rebre l’avís per part d’un veí de la zona que va assegurar haver vist uns 30 vehicles en un descampat. La policia n’hi va comptar 35. A banda de les denúncies per participar a la festa i incomplir les restriccions, els Mossos van multar persones per intentar escapar conduint begudes, d’altres per tinença de substàncies estupafaents i, fins i tot, per faltar el respecte a agents.
“La immundícia els tensa mentre negocien a porta tancada” Novetat de poesia
•
CAPELLÀ CUSTODI DE QUERALT ELS ÚLTIMS 27 ANYS
Homenatjat a casa per Sant Marc Va ser el gran protagonista del 25 d’abril al santuari de Queralt. Setmanes després d’anunciar que plegava per anar-se’n al Seminari de Solsona, el capellà custodi de Queralt els últims 27 anys va rebre un càlid homenatge durant la missa de Sant Marc. El tinent d’alcaldessa, Ivan Sànchez, li va fer entrega d’un obsequi, mentre que la junta organitzadora del centenari de la coronació de la Verge també el va reconèixer a mitja missa.
COMERÇ
TELEVISIÓ
Els botiguers refusen els diners de l’Ajuntament
Netflix estrena la sèrie rodada a Berga
Bergacomercial no signarà el conveni que li ha ofert l’Ajuntament per aquest 2021. Els membres de la junta dels botiguers van aprovar per unanimitat rebutjar la proposta del consistori, ja que consideren que el govern no prioritza el comerç com ho hauria de fer i que menysté les seves demandes. Fonts de l’entitat han explicat a l’Aquí Berguedà que entenen que el govern “no valora prou el comerç” i no en volen “ser còmplices”. La unió de botiguers reclamava, entre altres coses, més diners per poder impulsar accions de modernització i digitalització, però l’Ajuntament diu que no es pot estrènyer més el cinturó. El govern municipal també ha dit a la unió de botiguers que els diners que s’estalviaran amb la suspensió de la Patum ja estan reassignats i que, per tant, la partida per a la dinamització comercial no en notarà cap més efecte. La regidora de Promoció Econòmic, Roser Rifà, considera que era “una bona proposta” que “beneficiava a les dues parts”. Les converses continuen.
‘El inocente’ ja està disponible a Netflix. Els sis capítols de la sèrie que va rodar algunes de les seves escenes al convent de Sant Francesc de Berga són a la plataforma des del 30 abril. Segons l’argument, en Mateo, l’Olivia, la Lorena i l’Aguilar hauran d’enfrontar-se a decisions que van marcar les seves vides per sempre més. I per anar desgranant aquests problemes, Netflix projecta el convent de Sant Francesc a les pantalles d’arreu del món.
E D I C I O N S D E L’A L B Í
Jaume Huch Queralt endins 3RHPHV L IRWRJUDˋHV GHO FRQˋQDPHQW 6 aquí
Mn. Ramon Barniol
PASSA AQUÍ
Epíleg de Jordi Estrada
A
•
Maig 2021
rran del confinament, Jaume Huch va escriure un poema diari que, acompanyat d’una fotografia, va compartir a Instagram. Ara, al cap d’un any, l’autor ha recollit tots aquells poemes i les imatges respectives en aquest llibre: Queralt endins. Des de la finestra, la muntanya de Queralt no va esdevenir un simple decorat, sinó el paisatge entranyable que agombolava els seus somnis i les seves esperances.
aquí 7
EL MÉS VIST
Mallot de muntanya
E
m podria remuntar a l’hora del pati de quan anàvem a l’institut i explicar-vos que era conversa recorrent entre les meves amigues com podia ser que jo no sabés anar amb bicicleta. El cert és que han passat un parell de dècades i el tema encara surt de tant en tant. Segons elles mai és tard i encara en puc aprendre, la veritat és que em fa un xic d’ànsia córrer amb rodetes per la Font del Ros o pel Vall, però qui sí que ha d’aprendre a anar amb bicicleta és el Berguedà. El ciclisme és l’esport de moda, de súpermoda: ciclisme de carretera, de muntanya, cicloturisme, enduro, trial i l’últim crit, la gravel! I tot, absolutament tot, apunta que la nostra comarca té les màximes condicions per triomfar com cap altra: ports de muntanya dels de debò i ben senyalitzats, un bike park sense precedents, Anna E. botigues especialitzades, PUIG una retrotrobada, una ruta minera, una desena de clubs @annaepuig a la Federació Catalana de Ciclisme i, fins i tot, una escola de BTT per formar i traslladar la passió als més petits. Jo, amb la meva traça, dubto poder ser usuària de cap d’aquestes propostes però m’heu de prometre que aquesta vegada no badarem i que entre tots pedalarem per col·locar les carreteres i camins del Berguedà, els ports i els corriols, al capdamunt de la llista de llocs on lluir cames de ferro.
fen t
“La comarca ho té tot per triomfar com cap altra”
BERGUEDÀ ONLINE
La CUP de Berga fot una treballadora al carrer per por al que diran
Rànquing web ABRIL aquibergueda.cat
1
Obre portes Berga Residencial, la nova residència de gent gran i centre de dia de Berga
2
La història del ball amb el silenci emociona en el nou concurs de ball de TVE
3
Detingut el “mestre il·luminat”, el líder d’una secta que manipulava psicològicament els membres per abusar-ne sexualment
per njar e n m e fa bo es d d
L’Ajuntament de Berga ha iniciat “Si jo sé que el més just seria fer un un procés selectiu per adjudicar dues concurs de mèrits on les persones que places d’Educadora Social per al Centre ocupen les places actualment poguessin Obert. Les dues places estan ocupades presentar-se i conservar la feina. Però des de fa anys, però les oposicions semblaria que fem un concurs a mida, per atorgar-les de manera fixa no han i això vol dir crítiques. I a mi, ja m’han arribat fins ara. sortit moltes canes i no estic per a més disgustos. No, no... Millor fotre al carrer La creadora del Centre Obert ocupa una persona que durant dotze anys ha una d’aquestes places des del 2008, però ara no es podrà presentar a les opofet la seva feina de forma impecable i donar-ne la culpa al sistema”. sicions per un tecnicisme: la seva titulació és compatible amb el lloc de treball L’alcalde accidental, Ivan i superior a la requerida, però no és la Sánchez, s’ha recolzat en un argument que comença a fer pudor de ranci: “La que demana el concurs. L’Ajuntament podria evitar aquest obstacle fàcilment, precarietat laboral que han patit les treballadores del Centre Obert durant canviant les bases del concurs, però de moment s’hi ha negat, argumentant que aquests anys, és heretada de l’època de això els faria Convergència. Almenquedar molt ys ara hi posarem malament. ordre. Tard, malament David Així ho ha explii deixant gent a COLS cat la responsal’estacada, però per ble de recursos fi, les treballadores @Berguedaonline humans, del Centre Obert Roser Valverde: Més notícies a www.berguedaonline.com seran fixes”.
e emportar-s
20
anys!
*de dimarts divendres 8 aaquí
PER NOMÉS
7,50€
Tria un BON MENÚ!!!
A escollir entre 4 primers i 4 segons cuinem amb molt de gust des de 2001
Plaça Tarascón, 6 BERGA Tel. 93 821 39 99
*
RESIDÈNCIA SANT BERNABÉ
L’ENQUESTA S’ha de permetre el bany a la Riera de Merlès aquest estiu? Sí 59%
No 41%
PRÒXIMA Els incívics del porta a porta: sancionar o fer pedagogia? Vota a aquibergueda.cat
RESIDUS
L’Ajuntament opta per comprar accions
131 mostres d’incivisme
El govern de Berga ja ha decidit quin serà el model de gestió de la Residència Sant Bernabé. L’Ajuntament es convertirà en accionista de l’empresa Sumar per tal de formalitzar un conveni idèntic al que uneix consistori i empresa des de finals de gener, però per més temps. Era una de les opcions que al gener hi havia sobre la taula. L’Ajuntament va fer un conveni provisional de quatre
El 2020 el Consell va detectar 131 abandonaments de voluminosos a tot el Berguedà. Per aturar-ho, l’ens ha llançat una campanya on insisteix que “ho paguem tots”. També ha instal·lat plafons a les illes d’emergència.
mesos amb Sumar i va justificar que fins al maig exploraria tots els models que tenia sobre la taula. La compra d’accions acosta Berga una mica més a la situació en què es troba l’Ajuntament d’Esparreguera, amb una sentència del TSJC sobre la taula que invalida el conveni amb Sumar. Això sí, a Esparreguera, Sumar ja busca la manera d’adaptar-se al que vol el jutge.
aquí 9
Teodoro Lozano
10 aquí
“La vida és difícil de portar, si no et preparen” TEXT Marc
Canturri FOTOGRAFIA Ricard Codina
P
oc s’esperava el Pau, el net del Teodoro, que el que va començar com una broma a l’avi, acabaria despertant una entranyable i insòlita fal·lera per la muntanya. Una fal·lera que explica una vida plena d’obstacles. I, sobretot, una fal·lera única perquè no arriba ni als 10, ni als 30, ni als 50 anys, sinó als 90. Aquell dia el Pau va dir a l’avi Teodoro que l’endemà se n’aniria amb els amics a pujar el Pedraforca, i va convidar-lo a afegir-se al pla, conscient que l’avi tenia 90 anys i que probablement acabarien rient plegats amb l’ocurrència. Doncs no, la cara del Teodoro va canviar de cop: “Pau, si m’ho dius de debò, jo m’ho prenc de debò, eh?”. I vaja si s’ho va agafar seriosament. L’endemà va pujar al Pedraforca, amb una energia i un ritme que fins i tot a alguns dels amics del seu net els costava de seguir. I després del Pedraforca n’han vingut d’altres, com la Pica d’Estats o el Canigó. I també d’arreu d’Europa: recorda el dia que va fer el Gran Paradiso, a Itàlia, i que les persones que es trobaven es volien fer fotos amb ell. “Ens van dir que era la persona més gran que havia aconseguit arribar allà”, explica, com si res. Gairebé cada cinc minuts, el Teodoro repeteix que “la seva vida és molt senzilla”. El viatge de la seva vida: Jaén - Gironella La passió per la muntanya l’havia incubat, sense saber-ho, tota la vida. Va néixer en un poble pobre, extens i extremadament disseminat de Jaén. Al març va fer 98 anys. Explica que, amb la guerra, es va perdre el poc que hi havia al poble, i lamenta que no estaven preparats per afrontar-la: “Mai vam saber entrar en una escola perquè no n’hi havia. La gent gran no tenia interès perquè els petits aprenguessin res, i deien que allò d’anar a classe era només per als senyorets”. Al 44 va haver d’ingressar a l’exèrcit i reconeix que “era un desastre”. Els primers dies els oficials els demanaven d’on venien perquè se’n feien creus que fossin tan analfabets. Però se’n va sortir, com sempre: “La vida és molt difícil de portar, si no estàs preparat. Jo no ho estava, però sempre he tingut tanta voluntat que m’he anat defensant”. Li va tocar fer de guàrdia en campaments de presos durant gairebé tres anys i va estar un parell de mesos més perseguint maquis al Pirineu aragonès. Quan va acabar la mili, va tornar a casa i s’ho va trobar encara més pobre que quan n’havia marxat: “Havia quedat tot parat per culpa de la guerra. No hi havia ni feina ni possibilitats de generar-ne”. I, com ell, es van trobar dos amics més. Tots tres van decidir emprendre un viatge cap a Catalunya, on els havien dit que hi havia feina a cabassos. I així van anar a parar a Gironella, a bord del carrilet. La fonda del carrer de l’Estació, la primera porta a obrir-se El primer dia a Gironella els va portar fins al Bar Catalán, la fonda que hi havia al carrer de l’Estació. Allà van conèixer el Joan, l’amo de la fonda, a qui van demanar feina. Ell no en tenia però sí que sabia d’un home que necessitava gent per treballar al bosc. “El Joan ens va assegurar que era molt millor treballar al bosc que a les mines o a la construcció. I tenia raó”, pensa el Teodoro. L’endemà, després d’una nevada imponent, van agafar el carrilet cap a Manresa per anar-se’n a treballar a un bosc de Rajadell. Primer cobraven 40 pessetes al dia i, al cap d’unes setmanes, quan van agafar el ritme, van passar a rebre el jornal sencer: 60 pessetes diàries. “Eren cèntims en aquella època”, assegura el Teodoro. El temps li demostraria que sí que n’eren, de diners. Van passar tot l’estiu i part de la tardor tallant pins a Sant Llorenç de Morunys, fins a principis de novembre. Però, amb l’arribada del fred, la feina al bosc no els
sortia a compte perquè la meitat dels dies no podien treballar per les inclemències del temps. Tots tres van haver de tornar a Gironella en l’últim viatge que farien junts. “Jo em quedo” Altre cop a Gironella, el Teodoro i els seus dos companys de viatge s’havien de replantejar la vida. I tots tres pensaven diferent. Un dels amics va voler marxar a França, on tenia una tieta que confiava que podria fer-se’n càrrec. L’altre va decidir tornar al poble. I el Teodoro va ser el més arriscat: “Jo em quedo. Vull provar-ho. A tornar ja hi seré a temps”. Sol a Gironella, el primer que va fer és tornar a la fonda del carrer de l’Estació. El Joan li va recomanar agafar el carrilet fins a l’Alt Berguedà i anar a provar sort a les mines de Fígols i Saldes. Recorda que es va passar el dia Millor veterà caminant: de Fígols a Guardiola, de Guardiola a Saldes... I a tot arreu va trobar la mateixa a la Nit de resposta: “Torna d’aquí a un mes”. No li servia. l’Esport Altre cop a Gironella, va tornar a la fonda del carrer de l’Estació decidit a acomiadar-se del Joan. Se’n tornava a Jaén. “Saps fer de pagès?”, L’any 2018 el va etzibar-li per sorpresa l’amo de la fonda. Teodoro va rebre I tant, que en sabia. Havia passat la infància el premi al millor cuidant el bestiar de casa, mentre la família li veterà a la Nit treia del cap la idea d’anar a escola. Un lleter de l’Esport que de cal Blau —que aleshores no era més que Entre Rivals tres cases— necessitava un mosso per cuidar va organitzar a la les vaques. L’endemà el va anar a veure. Pobla de Lillet. El seu nom havia ressonat per tot el país gràcies al seu net, que havia difós un vídeo de l’avi escalant i TV3 l’havia recollit en un reportatge al programa Temps d’Aventura. El seu net, el Pau, hi explicava que, mentre escalava per primer cop, el Teo xiulava: “S’ho estava passant com un nen”. Ell sempre diu que li costa explicar-se i que és home de poques paraules. Però aquests últims anys, des de la seva fita escalant, se n’ha fet un fart, d’explicar la seva història.
La vida canvia de color El lleter no les tenia totes. No volia agafar el Teodoro perquè era un desconegut. Ell ho va captar al moment i va fer un intent a la desesperada: “No vull que em doni ni un duro, en tinc prou si em dona menjar i em renta la poca roba que tinc. I, si en dos dies li faig nosa, digui-m’ho i me n’aniré”. Se’n va sortir. Quan va tornar a arribar la temporada de feina al bosc, el Teodoro tenia decidit marxar de Cal Blau. A banda de mantenir-lo, l’amo ja li havia començat a pagar diners. I, per retenir-lo, va augmentar-li el sou. Es va quedar, va trobar dona i es va casar. Un cop casat, va anar-se’n a treballar a una serradora del poble, però continuava anant a Cal Blau a fer hores. D’això ja en fa més de mig segle. Ara viu sol a casa seva, en un dels edificis del principi de l’avinguda Catalunya. De tant en tant puja a la Seu, on té els fills i els nets, dedicats al negoci farmacèutic després d’haver pogut fer allò que el Teodoro tant havia somiat: estudiar. Des de fa uns mesos, la pandèmia li ha fet aparcar l’escalada i la muntanya. Camina fins a l’hort cada dia. Però també nota que cada vegada té menys força. A més, la família pateix per si es contagia i li té dit que, si no fa bondat, el faran pujar a la Seu. I això sí que no: ell, setanta anys després, continua volent viure a Gironella, el lloc que li va canviar la vida.
aquí 11
BERGA TROBAR-SE UN ANIMAL perdut als carrers de Berga pot convertir-se en un autèntic maldecap. L’Ajuntament té des de fa anys un conveni amb la Protectora, una entitat sense ànim de lucre que s’encarrega de recollir els animals i cuidar-los fins que es troba el propietari o es donen en adopció. El problema és que l’entitat no ofereix un servei de 24 hores, sinó que només rep animals de dilluns a dissabte, de 4 a 7 de la tarda.
I la resta d’hores?
Per norma general, la Protectora no accepta animals fora d’aquest horari. Això, d’entrada, és tot un trasbals per a la Policia Local, que és qui habitualment rep l’avís que hi ha un animal abandonat al carrer i ha de trucar a l’entitat que se n’ha de fer càrrec per poder-lo atendre. En molts casos, la Policia acaba trucant a l’altra entitat sense ànim de lucre que hi ha a la comarca, El Refugi de Graugés, que en aquest cas sí que ofereix un servei de 24 hores. Ara bé, El Refugi té conveni signat amb onze municipis del Berguedà però cap d’ells és Berga, de manera que tots els serveis que fa a la capital surten de la butxaca de les voluntàries. A banda dels agents de policia, els altres grans afectats pels horaris de la Protectora són les botigues d’animals (perruqueries, veterinaris, etc.). Quan una persona troba un animal i no troba ningú a la Protectora, se n’ha de fer càrrec, i el que acaba fent per no deixar-lo al carrer és acostar-lo a una botiga especialitzada en animals. “He arribat a tenir gossos tot un cap de setmana a la botiga”, explica un dels propietaris afectats.
Renovat fins al 2022
El conveni que fins ara encarregava la recollida d’animals abandonats de Berga a la Protectora feia temps que estava caducat. El regidor de Medi 12 aquí
Problemes per recollir els animals abandonats
BERGA
Urgència S’estan fent uns espais on deixar animals fora d’horari Alternativa Una altra entitat ofereix un servei de 24 hores
L’entitat que recull els animals abandonats només ho fa sis tardes a la setmana, i trobar-ne fora de l’horari és un maldecap
Ambient de Berga, Eloi Escútia, ha explicat a l’Aquí Berguedà que era un conveni impulsat en el seu moment pel Consell Comarcal, amb aportacions de cada ajuntament. I l’Ajuntament de la capital entenia que havia de ser el Consell qui liderés la renovació d’aquests tractes. Amb tot, això no ha passat i l’Ajuntament ha renovat el conveni amb la Protectora fins a finals del 2021, malgrat que el mateix regidor ha admès que “no són les condicions que voldríem”. L’Ajuntament va enviar una sèrie de necessitats tant a la Protectora com al Refugi, amb la idea que les dues entitats fessin un pressupost del què els costaria atendre-les. Escútia defensa que ha renovat perquè encara no tenia les propostes de totes dues entitats. Això implica directament que l’atenció d’animals abandonats seguirà funcionant a base d’horaris de tarda. I això que el regidor Escútia no amaga que el seu desig és aconseguir un
servei de 24 hores, i així ho han transmès a les dues entitats. Mentrestant, des del Refugi asseguren que la majoria d’animals que tenen al recinte són recollits a Berga. Recalquen que no van crear l’entitat fa cinc anys per fer la competència a ningú, sinó per millorar el servei. Fins i tot apunten que han arribat a oferir a l’Ajuntament de Berga que signi un conveni amb totes dues i que es divideixin la feina per atendre millor els animals. Però la idea no ha convençut.
policia, quan els deixin a l’espai. Un cop acaba el servei, explica el regidor, “es passa una mànega, de manera que l’espai queda net gràcies a la inclinació que té”. Aquest espai és més que necessari, com a mínim, fins a finals d’any, ja que qui té conveni amb l’Ajuntament treballa tres hores al dia. Ara bé, si l’Ajuntament manté la idea de signar un conveni de 24 hores diàries amb una entitat de cara al 2022, l’espai podria perdre sentit.
Un nou espai al camí de Pedret
Catalunya és un territori singular a Espanya, pel que fa a la gestió dels animals abandonats. A la resta de l’Estat predomina el model d’empresa privada per fer-se’n càrrec. En canvi, a Catalunya cada cop hi ha més entitats sense ànim de lucre. Les formen persones voluntàries i n’hi ha pràcticament a cada comarca. De fet, en zones com el Berguedà, fins i tot n’hi ha dues.
En paral·lel a les negociacions amb totes dues entitats, l’Ajuntament ha encarregat la construcció de dos espais al camí cap a Pedret on la Policia Local podrà deixar els animals que trobi fora de l’horari de la Protectora. En aquest espai -assegura Escútiaels animals trobaran un sostre on aixoplugar-se, i també menjar i aigua. Qui s’encarregarà de controlar que hi hagi menjar i aigua a l’espai seran els agents de
Associacionisme
Marc Canturri
aquí 13
BERGA
ANNA FORCADA GERENT DE L’HOSPITAL
“Hem demanat al Ministeri poder formar especialistes” UN DELS GRAN REPTES del Departament de Salut al Berguedà és que l’hospital de Berga i l’atenció primària a tota la comarca no es donin l’esquena. I posar l’Anna Forcada al capdavant del Sant Bernabé és tota una declaració d’intencions. Fa nou mesos que Forcada va aterrar a la gerència de l’Hospital Sant Bernabé. I ho compagina amb una altra gerència, la de l’Institut Català de la Salut (ICS) a la Catalunya central. És a dir que l’Atenció Primària a la comarca penja d’ella i l’hospital, també. És un missatge? Sí. No em van venir a buscar per qui era, sinó per la idea que tenien per al territori. No coneixia gaire l’hospital, però sí que sabia quina era la realitat als CAPs de la comarca. I què ha de canviar? No hi poden haver duplicitats en proves i anàlisis. Els pacients no són de l’hospital o de l’Atenció Primària: són de la comunitat. El que vol el pacient és que l’atenguin bé, que no hi hagi llistes d’espera i que li facin el que li hagin de fer quan toca, i 14 aquí
només una vegada. Per això, des del primer dia, demano a tots els caps de servei de l’hospital que la relació amb l’Atenció Primària sigui exquisida. Tothom ha de tenir la informació de cada pacient a l’abast. Fa nou mesos que ets la gerent de l’hospital. Ja hi ha hagut canvis? Hi estem treballant, però sí. Les llistes d’espera les hem millorat moltíssim. Abans hi havia especialitats que anaven a llarg termini i les hem reduït. El problema és que costa trobar especialistes i, a vegades, les llistes d’espera s’allarguen perquè, per exemple, no tenim radiòleg. I això passa sovint? Sí. Però intentem que el pacient no ho noti. Com? Signant convenis amb hospitals propers, sobretot amb Althaia o Sant Pau. Si no podem contractar especialistes nosaltres, fem que els que hi ha als hospitals de la vora pugin puntualment i atenguin a qui ho necessita. Les dificultats per trobar personal no són noves. No. És evident que molts metges
prefereixen treballar en l’àmbit metropolità i no aquí, però el nostre repte és treballar per revertir-ho. Com? Doncs fent l’hospital més atractiu i reforçant la idea que al Berguedà s’hi viu bé. De fet, ja hem captat algun professional del Barcelonès. Si veuen que l’hospital té projecte i la confiança de la població, venen. I nosaltres estem buscant permanentment. Si algú de l’hospital coneix una persona que podria estar interessada a venir, li truquem al moment. I heu notat que ha augmentat l’interès arran de la Covid-19? Com a mínim ha canviat la perspectiva. Fins ara tothom deia que la Catalunya central estava massa lluny. Ara almenys la gent veu que hi ha altres coses que tenen valor. I això ens aboca a plantejar-nos-ho tot. Però per nosaltres ara mateix el que cal és guanyar-nos la confiança de la gent d’aquí. Si ho aconseguim, després tot anirà lligat. El que no pot ser és que una persona vingui al càmping, s’interessi
“Hem de reforçar la idea que al Berguedà s’hi viu bé i, per fer-ho, ens hem de guanyar la confiança de qui ja hi viu”
BERGA
AMBULÀNCIA-UCI Berga estrena la primera de la Catalunya central L’hospital de Berga ja té una ambulància amb un sistema d’oxigenació que evita haver d’intubar els pacients que trasllada. És l’únic vehicle que disposa del sistema a tota la Catalunya central. L’ambulància s’utilitzarà principalment per traslladar malalts de Covid-19 que hagin de ser derivats des del Sant Bernabé cap a d’altres centres.
per l’hospital i li diguin que és un desastre. Perquè aleshores segur que no voldrà venir-hi a treballar. També voleu portar les urgències a l’edifici nou. Sí. Des que vaig arribar hem obert camins que poden ser molt interessants. Les urgències s’atenen en un espai molt petit i treballem per portar-les a l’edifici annex. Portar-les a un espai més gran vol dir que caldrà més personal? No necessàriament. Tenim personal suficient, però no podem treballar amb seguretat a l’espai actual i ens condiciona el funcionament de tot l’hospital. Per què? Per exemple, al principi de la pandèmia, si teníem un pacient pendent de la prova de la Covid, no el podíem pujar a dalt perquè no sabíem si l’havíem de posar en una planta o en una altra, i això bloquejava un espai d’urgències i encallava els circuits. En un any en què molts hospitals han hagut de construir per poder atendre tothom, no és habitual que un centre com el de Berga
tingui un edifici buit. I és una gran sort. Quan acabem Urgències, farem un pla d’espais de tot l’hospital per reordenar cada cosa. I a l’espai actual d’Urgències, què hi haurà? Encara no ho sabem. Estem valorant diferents possibilitats, però no és fàcil. Volem repensar tot l’hospital. Abans parlaves de la residència. Haver-vos separat ha estat un alleujament? No, perquè el sistema ja estava en la dinàmica de treballar junts. És cert, però, que a Recursos Humans han passat a fer unes 50 nòmines menys. Evidentment ho han notat, però tenir la residència no ens desequilibrava tota la xarxa ni molt menys. I la Covid-19... Fa setmanes que les xifres apunten a la calma. Portem un any molt dur, després d’una primera onada intensa. Les següents onades han estat més suaus i ara ens trobem una corba amb una meseta que no acaba de baixar perquè hi ha un ritme d’ingressos i altes bastant constant. És un tipus de pacient
greu que en molts casos hem hagut de traslladar. I la mitjana d’edat ha baixat. Són més joves? Sí, ara ingressem pacients d’entre 50 i 60 anys. Abans, sobretot eren de 80 i 90. Per la vacunació, suposo. Exacte. I, a més, ara els ingressos no són tan llargs com a la primera onada, perquè ara també tenim tractaments que milloren l’evolució. Ja coneixem millor la malaltia i si el pacient empitjora, el traslladem. Com és l’hospital del futur? Un centre docent que formi professionals i un centre que atengui molt bé el que li és més freqüent, és a dir, la gent gran. Què cal perquè l’hospital sigui un centre docent? Ho hem demanat al Ministeri ja i calculem que ens ho diran d’aquí un any. I si ho aproven, què canviarà? Que en lloc de tenir estudiants de carrera, tindrem metges especialistes, que ja han completat la carrera i han començat l’especialitat. Hem demanat metges de família i infermeres.
aquí 15
ESPECIAL BERGA
FP Dual de l’aigua, la millor opció formativa per a una ocupació de qualitat
16 aquí
ELS JOVES HAN ESTAT un dels col·lectius més greument afectats per la pandèmia de la Covid-19. L’atur juvenil s’ha enfilat fins al 38,1% durant el 2020, segons les dades del quart trimestre de l’Enquesta de Població Activa. Aquesta xifra és gairebé tres vegades més que l’atur global a Catalunya, que és del 13,8 %. Tota una generació albira un futur fosc, però no ens podem deixar endur per aquesta tendència tan negativa, sinó que hem de cercar les oportunitats per recuperar la prosperitat. La realitat del nostre mercat laboral és que es produeix un decalatge entre les competències que demanda el mercat i l’oferta de professionals. Segons el Centre Europeu pel Desenvolupament de la Formació Professional, en 2025, el 49 % dels llocs de treball que s’ofereixin a Espanya requeriran una qualificació intermèdia, és a dir, perfils tècnics i tècnics superiors, que són precisament pels quals capacita l’FP. La xifra actual de persones amb un nivell intermedi de qualificació és del 25 %, davant del 48 % de la Unió Europea. Tenim l’oportunitat de duplicar les persones amb aquesta formació que es podrien incorporar al mercat de treball. Pel que fa a les taxes d’escolarització en FP de grau mitjà, Espanya en té una de les pitjors de l’OCDE: el 12% davant del 26 % dels països que integren l’organització. És molt probable que aquest fet expliqui la taxa d’atur juvenil que tenim entre els menors de 25 anys, situada en el 41% a Espanya (el 38,1 % a Catalunya), mentre que en els països del nostre entorn és del 14 %. A països com Alemanya, on hi ha un fort arrelament de l’FP Dual, la taxa d’atur juvenil era del 5,6 % el 2019, fet que demostra l’alta inserció laboral d’aquest model formatiu. El camí a seguir és precisament el que ja van recórrer països com Alemanya, Àustria, Itàlia o Suïssa, que van fer una aposta decidida per l’FP i, específicament, per l’FP Dual, en què es realitza una alternança dels estudis entre el centre i pràctiques a l’empresa. Amb una inserció laboral al voltant del 70 %, i en determinades famílies professionals com les vinculades a la digitalització, del 100 %, l’FP Dual es perfila com la millor alternativa per accedir a un lloc de treball. Tanmateix, a Espanya només representa el 3 % de tota l’oferta educativa d’FP, mentre que pot assolir el 40 % a països com els anteriorment referenciats.
ESPECIAL BERGA
Agbar i l’FP Dual a Catalunya
Agbar és el referent de l’FP Dual en el sector de l’aigua i promou, a través de l’Escola de l’Aigua, aquesta modalitat formativa des de fa nou anys en col·laboració amb instituts públics, ajuntaments i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. La companyia ha participat des d’un primer moment en el disseny de l’FP Dual, que combina les classes a l’aula amb l’aprenentatge a l’empresa. Així mateix, ha impulsat un grau mitjà a Catalunya l’any 2014 i, posteriorment, ha participat en la configuració del cicle superior. L’èxit d’aquest model educatiu, basat en la col·laboració entre administracions públiques, centres educatius i empreses, permet unir ocupació, talent i productivitat. Actualment, s’imparteixen programes duals del sector de l’aigua en tres centres públics de Catalunya, l’Institut Pere Martell de Tarragona, l’Escola Municipal del Treball de Granollers, i l’Institut Esteve Terradas de Cornellà de Llobregat. Des de l’Escola de l’Aigua, es coordina la implementació dels programes a partir d’un treball estret amb els docents dels instituts i els experts d’Agbar, que ofereixen la seva experiència i coneixement com a referents dins del sector de l’aigua. Aquest enfocament repercuteix en el foment de l’ocupació de qualitat, un dels vectors sobre els quals se sustenta el pacte social que impulsa la companyia. En aquest sentit, per exemple, el grau mitjà compta amb una ocupabilitat al voltant del 80 % dels estudiants que finalitzen el cicle formatiu. La tecnificació i innovació del sector de l’aigua permet generar llocs de treball de qualitat, amb una formació adaptada a les necessitats de les empreses.
El projecte europeu 3LoE
El gran repte és involucrar les pimes en l’FP Dual, ja que representen més del 99 % del nostre teixit empresarial. En aquest sentit, Agbar participa, juntament amb l’Institut Pere Martell de Tarragona i el Departament d’Educació, en un projecte europeu de centres d’excel·lència d’FP, que té com a objectiu impulsar la transició ecològica de forma competitiva en les PIMES. I la fórmula per dur-ho a terme és a través dels cicles de formació professional del sector de l’energia i de l’aigua. Les accions principals del projecte pretenen afrontar els reptes de l’economia verda a través d’una cooperació transnacional. El projecte s’emmarca dins del Pacte Verd Europeu, el full de ruta que impulsa la UE per assolir una economia sostenible. L’acompliment d’aquest objectiu exigirà que transformem els reptes climàtics i mediambientals en oportunitats en tots els àmbits i assolim una transició justa i integradora que no deixi ningú enrere. En aquest sentit, la UE té particularment en compte un dels actors fonamentals dels ecosistemes industrials europeus, les pimes, que suposen el 99 % de les empreses europees, el 50% del PIB de la UE i són responsables de dos de cada tres llocs de treball. Així mateix, considera l’FP Dual com a palanca fonamental de la competitivitat empresarial. El programa Erasmus+ ha impulsat la creació de 7 Centres d’Excel·lència Professional per proporcionar estudis de formació professional d’alta qualitat i així atendre la demanada de joves professionals per part de les empreses del sector, donar suport a activitats emprenedores i difondre la innovació en l’àmbit de l’economia verda com a eina de suport a la competitivitat de les petites i mitjanes empreses.
L’Escola Municipal del Treball de Granollers, un cas d’èxit La primera edició del cicle formatiu de grau mitjà en xarxes i estacions de tractament d’aigües es va començar a impartir el curs 2017-18 a l’EMT de Granollers. Des de llavors, s’han format 75 alumnes. El pròxim mes de setembre s’inicia la cinquena edició. Agbar destaca que l’èxit d’aquesta formació es fonamenta en les aliances educatives i en la col·laboració publicoprivada. En aquest sentit, l’Ajuntament de Granollers ha apostat per l’FP dual, fins a esdevenir una
de les ciutats amb més convenis de dual per a alumnes matriculats a cicles formatius. Així doncs, l’FP Dual del sector de l’aigua genera oportunitats de futur i obre un horitzó per garantir una ocupació de qualitat als joves. Convidem els més joves a descobrir aquest sector i el seu futur professional a través d’aquests cicles i els centres educatius per al curs 2021-22 a www.fpdualaigua.info.
Més informació sobre el projecte europeu 3LoE a www.3-loe.eu aquí 17
Berga estrena la seva tercera residència
LA NOVA RESIDÈNCIA de Berga ja és una realitat. Berga Residencial ha obert portes aquest abril, després de mesos d’obres i preparatius a l’antic edifici de l’Hotel Ciutat de Berga, a tocar del passeig de la Indústria. D’entrada, van ingressar al centre 34 persones que es converteixen en les primeres a residir-hi. A elles s’hi ha de sumar els usuaris del centre de dia, que també ha entrat en funcionament aquest abril.
99 places de residència
Berga Residencial té 4 plantes d’habitacions, 2 més per a serveis i 1 destinada al pàrquing, els magatzems i trasters privats. Té 99 places de residència i 21 de centre de dia, de manera que, d’entrada, haurà ocupat un 40% de la seva capacitat. Pel que fa al personal, el projecte preveu acabar creant 50 llocs de treball directes i 25 més, d’indirectes, quan estigui en plena ocupació. De moment, s’han incorporat 22 treballadors i s’han creat 11 llocs de feina indirectes. Tot plegat és una iniciativa dels germans Barniol, propietaris del càmping Berga Resort, que han fet una inversió de 6 milions d’euros 18 aquí
per transformar l’antic hotel del passeig de la Indústria en una residència de primera línia. Entre altres serveis, la gerent del centre, Sara Malé, ha destacat els detectors de caigudes que avisen els professionals a l’instant, les prestacions de les habitacions o el sistema per evitar qualsevol risc de fuga. Amb la inauguració del centre al Vall, Berga estrena la seva tercera residència i s’enfila per sobre de les 200 places disponibles a tota la ciutat, sumant-hi les de la Sant Bernabé i les de Les Germanetes.
RICARD CODINA
BERGA
BERGA
PORTA A PORTA
Ultimàtum de Berga al Consell pels residus L’AJUNTAMENT DE BERGA sondeja alternatives per recuperar la gestió dels residus que genera. Ara mateix qui en té la competència és el Consell Comarcal, i l’Ajuntament no n’està gens satisfet. Un dels principals motius del malestar municipal és el poc marge que tenen els ajuntaments a l’hora de decidir com es gestionen els diners que mou el porta a porta. A Berga, ara mateix el Consell gestiona la recollida de les escombraries domèstiques i comercials, així com també les deixalleries i els voluminosos. L’únic que penja de l’Ajuntament és el règim sancionador, perquè el consistori s’ha negat a fer la dispensa de serveis, que suposaria cedir el control total dels residus al Consell durant un quart de segle. Sense la dispensa, l’ordenança reguladora de residus que ha impulsat el Consell Comarcal no té validesa
a Berga, que segueix aplicant la seva normativa municipal. Berga no només es nega a fer aquesta dispensa al Consell Comarcal, sinó que està disposat a explorar vies per passar a gestionar els residus “de manera mancomunada”. És a dir, l’Ajuntament de Berga no vol que sigui el Consell qui gestioni les escombraries. Almenys, en solitari, com ara. La idea que planteja és crear una entitat que es dediqui a la gestió del porta a porta i on, si s’escau, hi hagi el Consell, però on sobretot els ajuntaments han de poder incidir més.
L’impacte econòmic de Berga
El regidor de Medi Ambient, Eloi Escútia, ha recordat que l’Ajuntament de Berga ha acceptat contrarestar el dèficit que el sistema genera en pobles més petits. Berga en solitari compta amb la meitat dels habitants dels pobles del porta a porta, la qual
L’Ajuntament de Berga vol més poder de decisió sobre la gestió del porta a porta i assegura que, si el Consell no li dona, estudiarà models alternatius
Malestar a l’Horitzó Abandonaments continuats a les escales de la plaça Europa. La Fundació Horitzó fa setmanes que els denuncia a les xarxes: la zona acostuma a quedar plena de burilles, cendra, pipes cada nit. Fins i tot s’hi ha trobat una defecació. L’entitat creu que “no és qüestió d’assenyalar”, sinó de fer pedagogia, i “fer-los entendre que poden ser allà, però sense embrutar”. L’Horitzó també ha demanat que no es deixin bosses de roba davant la botiga de nit, i ha recordat que per fer donacions hi ha els contenidors taronja repartits per tota la ciutat.
cosa suposa que també és, de llarg, el municipi que més diners aporta al sistema procedents de les taxes que paga cada contribuent. Això fa que, com més petit sigui el municipi, més costi cobrir les despeses del sistema. I maximitza la importància de Berga perquè el model sigui viable.
Primers passos
En aquest escenari, el Consell ha tancat files. L’ens no farà declaracions fins que arribi a un acord amb l’Ajuntament. Segons ha pogut saber l’AquíBerguedà, les primeres reunions han servit per acostar posicions i alleugerir la tensió inicial. Per a l’Ajuntament, les negociacions són un primer pas per canviar les coses. Per al Consell, són un primer pas perquè el principal contribuent alegri la cara. Però, de moment, el més calent és a l’aigüera.
aquí 19
BAIX BERGUEDÀ RIERA DE MERLÈS
Banyar-se tornarà a estar permès AQUEST ESTIU SÍ que hi haurà banyistes a la riera de Merlès. Els ajuntaments riberencs i els consells comarcals de la zona preveuen tornar a permetre el bany, després que la pandèmia ho impedís el 2020. Les administracions locals i comarcals, això sí, mantindran el servei de vigilància a través de Guardes Rurals, amb el suport d’Agents Rurals i Mossos d’Esquadra, i la limitació d’aforaments mitjançant l’aparcament en les zones condicionades per fer-ho.
Un nou ens gestor
En paral·lel, les administracions estudien crear un ens de gestió propi de la riera de Merlès. Els ajuntaments ja es van queixar l’any passat que els era impossible controlar la riera i fer complir la normativa sent tan petits i amb les poques eines que tenen a l’abast. Per això, l’any passat els consells comarcals de la zona es van arremangar i van col·laborar en la contractació de vigilants, així com també en l’habilitació de places d’aparcament per controlar l’aforament. Els 9 ajuntaments per on transcorre la riera són Borredà, La Quar, Puig-reig, Sagàs, Sant Jaume de Frontanyà, Santa Maria de Merlès, Gaià, Les Llosses i Lluçà amb els seus respectius consells comarcals. L’òrgan que s’està sondejant seria un ens de gestió 20 aquí
SALA PUIGVERD / QUIM PASCUAL propi que faciliti la feina ( jurídica, administrativa, comptable) de manteniment d’aquest espai natural protegit. Les administracions locals exploraran quina forma haurà de tenir aquest ens i els pros i contres de la seva creació. Aquesta és una de les mesures que els ajuntaments i els consells comarcals dels respectius territoris -la major part al Berguedàtenen a l’agenda de treball amb l’objectiu de preservar la riera de Merlès, que forma part del Pla d’espais d’interès natural, Decret 328/1992. La riera és un espai natural protegit, reserva natural parcial, zona especial de conservació (ZEC), zona especial de protecció d’ocells (ZEPA) i és part de la Xarxa Natura2000.
El precedent del 2020
Els ajuntaments han fet un bon balanç de les mesures adoptades el 2020. Asseguren que tant la vigilància com els aparcaments han contribuït a reduir la massificació de l’espai. Els nous aparcaments, a més, han reduït un dels grans maldecaps dels veïns de la zona: que els turistes aparquin en terrenys privats, obstaculitzant camins i deixant empremta en forma de brutícia per allà on passen. També va ser determinant la prohibició del bany per evitar la propagació de la Covid-19 en un
Reobertura La pandèmia va impedir-ho el 2020 però no ho farà el 2021 Seguretat Es mantindran els vigilants per fer complir la normativa
estiu de màxima conflictivitat en els espais naturals arreu del país a causa de l’elevada afluència de visitants.
Més de 350 multes
En aquest últim aspecte, actualment s’estan tramitant les sancions imposades i ja s’han cobrat les primeres. El cos de Guardes Rurals contractats l’estiu passat en va posar fins a 350 sancions per incompliment de la normativa. A aquestes sancions, s’hi ha d’afegir les posades pels Mossos d’Esquadra i els Agents Rurals. Les mesures aplicades fa un any vam permetre reduir en més d’un 60% l’afluència de visitants i, en conseqüència, també van baixar la quantitat d’actes incívics i la degradació de l’espai natural. Ara, un cop cobrades les multes, els diners serviran per seguir invertint en el manteniment de l’espai natural.
BAIX
Una ordenança per desmassificar
APARCAMENTS
Lloc per a 67 cotxes L’estiu passat va servir per estrenar els 17 punts d’aparcaments a tocar de la riera. Hi havia lloc per a 67 vehicles, repartits entre els 20 quilòmetres que té la riera. Es van contractar vigilants per controlar que els visitants aparcaven en aquests llocs, i que no deixaven els vehicles en zones no permeses. Les multes van des dels 750 fins als 3.000 euros. En el seu moment, les administracions de la zona ja van remarcar que l’objectiu no era sancionar, sinó ordenar. “Nosaltres volem que la gent pugui gaudir de l’entorn, seguint les normes actuals i de manera ordenada, malgrat que d’entrada sigui sense poder-se banyar”, va dir l’estiu passat l’alcaldessa de la Quar, Marta Puigantell. Aquest any, en canvi, sí que hi haurà banyistes i això farà encara més gran el repte de controlar l’accés a la zona.
EL CONSELL COMARCAL fa setmanes que treballa en la redacció d’una ordenança que reguli l’accés al Medi Ambient. Serà una proposta que l’ens comarcal posarà a disposició dels ajuntaments per tal que cada consistori l’aprovi si ho creu oportú. En declaracions a l’Aquí Berguedà, el conseller comarcal de Medi Ambient, Pep Llamas, ha recalcat que el Consell no té capacitat normativa per passar per davant dels ajuntaments i, per això, no pot imposar una normativa sinó que s’ha de limitar a redactar-la i oferir-la als municipis, que són els que tenen competències.
Adaptada a cada zona
Segons el conseller, fa mesos que s’hi treballa. Fins i tot s’han creat comissions de treball per zones de la comarca, amb la idea d’adaptar les normatives en funció del tipus de massificació que es pateix. Per exemple, la normativa per a la zona del Pedraforca no serà la mateixa que als entorns del pantà de la Baells. Això sí, Llamas ha avançat que serà “una ordenança molt similar a la que es va aplicar l’estiu passat a la riera de Merlès”. Un cop s’hagi enllestit la redacció, cada ajuntament haurà de
decidir si adopta l’ordenança o no. Els que decideixin adoptar-la, podran fer una delegació de competències al Consell, si així ho consideren, per tal que sigui l’ens comarcal qui controli el seu compliment. Això sí, de moment, segons han confirmat fonts del Consell Comarcal, al procés encara li queden setmanes de corda.
Bagà tira pel dret
L’Ajuntament de Bagà s’ha cansat d’esperar la resposta comarcal que el Consell es va comprometre a liderar la tardor passada. Per això, ha decidit “tirar pel dret” i aplicar les seves pròpies mesures. L’Ajuntament ja ha anunciat que adaptarà una zona d’aparcament per a caravanes, a la vegada que preveu facilitar als turistes una targeta per poder llançar les escombraries als contenidors de les illes d’emergència i evitar els abandonaments al carrer. L’Ajuntament acusa el Consell de “desídia”, i el conseller Llamas ho veu com “un atac polític”, tenint en compte que també és regidor a l’oposició a Bagà i assegura que “no s’ha tractat mai la problemàtica a escala municipal”.
aquí 21
BAIX
Avià, primer bressol de la bioconstrucció LA PRIMERA FIRA de Catalunya dedicada exclusivament a la bioconstrucció serà a Avià entre l’11 i el 13 de juny. El poble es transformarà en un parc temàtic de la bioconstrucció i l’eficiència energètica, amb un espai firal a l’avinguda Francesc Macià (entre l’escola i les piscines), ponències a la sala gran de l’Ateneu, tallers al parc del Tossal i, fins i tot, una trobada d’exalumnes de l’Institut Espanyol de Baubiologie (IEB). Precisament aquesta trobada d’exestudiants pretén servir de ganxo a l’organització per atraure un coixí d’experts a la fira, que s’ha batejat com a FIRHÀBITAT. La idea -han explicat Jordi Pons i Rosa Prat, dos dels impulsors- és “generar un espai de trobada i intercanvi entre expositors, empreses i visitants” però, sobretot, que sigui “molt més que una fira”. Els impulsors, amb la patronal comarcal d’empresaris (ACEB) al capdavant, pretenen que la fira ajudi la bioconstrucció a “treure’ns la llufa que aquest món és només una cosa de hippies”. Per això, volen explicar als visitants 22 aquí
què significa la bioconstrucció i, per fer-ho, estan sent molt selectius a l’hora d’escollir els ingredients del cap de setmana: “Tot allò que no sigui bioconstrucció no ens interessa que hi sigui perquè, més que una trobada d’empreses que omplen els expositors de material, volem que la gent entengui el sentit del concepte, que és molt més que una casa al mig del bosc i que és el futur de l’habitatge”.
Ponències a l’Ateneu
Un dels punts calents de FIRHÀBITAT serà la sala gran de l’Ateneu, on cada dia, des de divendres 11 fins diumenge 13, hi passaran entre dos i tres ponents diferents per aprofundir en diferents aspectes de la bioconstrucció. També a la sala gran de l’Ateneu, diumenge a la tarda hi haurà una taula rodona per parlar de les oportunitats i possibilitats d’actuació dels ens locals en matèria de bioconstrucció i eficiència energètica. La idea és obrir els ulls als polítics sobre quin paper poden tenir a l’hora
97.000 euros en ajuts als veïns Entre el 2017 i el 2020, l’Ajuntament d’Avià ha invertit 97.000 euros en ajuts cap a la ciutadania per potenciar l’estalvi energètic al municipi. L’Ajuntament ha finançat 288 actuacions. Les ajudes més demanades han estat per canviar de comercialitzadora elèctrica, per substituir els electrodomèstics vells per d’altres de més eficients, per renovar aïllaments i per instal·lar plaques solars. L’alcaldessa, Patrocini Canal, ha dit que “des de les administracions es poden fer moltes accions, però a nivell individual també convé ser conscient que qualsevol gest, per petit que sigui, suma”. L’Ajuntament s’estalvia cada any 40.000 euros en el consum d’energia elèctrica, i aquests diners són els que es destinen als ajuts per a veïns. Aquest 2021 la gran novetat ha estat una nova subvenció de fins a 300 euros per a la instal·lació d’aparells d’osmosi per tractar l’aigua de boca.
Epicentre Experts d’arreu de l’Estat es trobaran a Avià a mig juny
de conscienciar la ciutadania sobre la necessitat d’habitatges eficients a nivell energètic. En aquest sentit, l’ACEB recalca que la localització de la fira -Avià- no és en va. La patronal tenia clar que FIRHÀBITAT havia de ser a Avià, com a referent comarcal en polítiques d’eficiència energètica des de fa anys, i l’Ajuntament ho veu com “una oportunitat que no podíem refusar”.
BAIX
Les 242 hòsties d’Abel Azcona no són delicte ABEL AZCONA pot tornar a Espanya. La justícia el perseguia per haver escrit, amb hòsties consagrades, la paraula “pederàstia”, en una performance, l’any 2016, al Kovent de Cal Rosal. Ara el jutjat d’instrucció de Berga ha arxivat el seu cas de manera definitiva i l’artista navarrès pot deixar Lisboa, on ha viscut exiliat els últims anys, i tornar a viure a Espanya amb total llibertat. Ell mateix ho ha anunciat aquest abril a les xarxes socials.
Querelles a tot arreu
L’Associació d’Advocats Cristians va presentar una querella contra Azcona perquè entenien que havia comès un delicte de profanació i contra els sentiments religiosos. El jutge ho ha desestimat i també descarta perseguir-lo per obstrucció a la justícia, després que l’artista no s’hagi presentat a declarar en cap de les tres citacions judicials que ha rebut des del 2016. La performance d’Abel Azcona ha irritat col·lectius propers a l’Església allà on ha anat. El 2015 l’Església de Navarra, el PP i l’Associació d’Advocats Cristians ja el van denunciar per haver recollit les 242 hòsties consagrades en parròquies del País Basc i Navarra, i haver-les fet servir per escriure “pederàstia” en un acte de denúncia que apunta directament als 242 casos d’abusos sexuals infantils que hi havia hagut a Navarra. Més endavant, va rebre noves denúncies per part de VOX, el PP, l’Associació d’Advocats Cristians, la Fundació Francisco Franco i l’arquebisbat de Pamplona i Tudela. Totes les causes han acabat igual: o arxivades o guanyades per l’artista conceptual. Totes
El jutge arxiva la causa contra l’artista per una performance al Konvent de Cal Rosal: va escriure “Pederàstia” amb les hòsties recollides en esglésies
menys la de Berga, fins ara.
En una antiga capella
La performance que ha propiciat la persecució judicial a Azcona va ser al Konvent, en una vella capella de l’espai, que havia estat un antic convent de monges. La denúncia va ser admesa a tràmit i el jutge va citar l’artista fins a tres vegades a declarar. No s’hi va presentar i el tribunal va dictar una ordre de cerca i captura. Tot plegat va empènyer Azcona a exiliar-se a Lisboa. I així, fins ara, que la causa s’ha arxivat i l’artista pot tornar a trepitjar territori espanyol sense témer per ser detingut. Això sí: han passat cinc anys.
aquí 23
ESTEFANIA ESCOLÀ / ACN
ALT BERGUEDÀ
GISCLARENY
ENDESA ENCALLA LA FIBRA La fibra per radioenllaç ja és al poble però l’Ajuntament fa mig any que espera que Endesa porti la llum a l’antena 24 aquí
GISCLARENY ho té gairebé tot a punt per gaudir de fibra òptica. L’Ajuntament està decidit a resoldre els problemes de connexió al poble i s’ha agermanat amb l’empresa de Bagà Cuvic S.L. per desplegar la fibra òptica per radioenllaç a la trentena de cases que hi ha al municipi. De moment, el poble més petit de Catalunya ha pagat la instal·lació de l’antena que emetrà per ones a cada domicili i Cuvic està provant el sistema amb receptors en tres cases. El problema és que, de moment, l’antena funciona gràcies a l’electricitat d’un particular. L’Ajuntament persegueix Endesa des de l’octubre passat perquè posi un comptador a tocar de l’antena. El consistori vol que la llum hi arribi per terra perquè l’antena és dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró, però Endesa es nega a soterrar-la. Segons ha explicat l’alcalde, Joan Tor, a l’Aquí Berguedà, Endesa va comprometre’s a tornar a estudiar la proposta la tardor passada, però no n’han sabut res més. Si l’Ajuntament i Endesa resolen les seves diferències i s’instal·la el comptador a l’antena, cada domicili haurà de contactar amb Cuvic per contractar el servei i gaudir d’internet d’alta velocitat.
Malestar general amb la companyia
L’alcalde de Gisclareny va posar sobre la taula el malestar amb la companyia, en el Consell d’Alcaldes del mes d’abril. Ho va fer per demanar ajuda al Consell Comarcal a l’hora de fer pressió a la companyia elèctrica. La queixa de l’alcalde de Gisclareny va propiciar una allau de crítiques d’altres alcaldes, molestos amb les dificultats per contactar amb Endesa.
ALT
CASTELLAR DE N’HUG
Els contenidors, ordenats en només dues illes AJ. CASTELLAR DE N’HUG
LA POBLA
Detingut el líder d’una secta Els Mossos d’Esquadra han detingut tres persones i n’investiguen una altra, com a presumptes impulsores d’una secta que manipulava psicològicament els seus membres per, després, abusar-ne sexualment. Els agents van detenir a La Pobla de Lillet el líder de la secta, un home de 66 anys que s’autoanomenava “mestre il·luminat”. També es va detenir la seva parella sentimental, una dona de 50 anys. I, a banda, es va denunciar una segona dona, de 54 anys d’edat, per la seva presumpta participació en els fets. Això va ser a finals de març. El 6 d’abril, els agents van detenir a Barcelona una dona italiana, de 43 anys, col·laboradora del líder i peça clau, que presumptament feia funcions de captació de nous membres i participava activament en els abusos i vexacions als membres del grup. Les detencions culminaven una investigació que durava des de mitjans de setembre de l’any passat. Algunes de les víctimes de la secta liderada pel “mestre il·luminat” van formar part d’aquest grup al voltant d’uns 10 anys. La incorporació de nous membres al grup es va
produir, en diversos casos, en circumstàncies de vulnerabilitat psicològica de les víctimes, com ara per motius de ruptures sentimentals o el desarrelament causat en l’arribada a un nou lloc de residència. La captació es feia mitjançant el boca-orella. Una membre del grup s’encarregava de detectar persones que visquessin un moment vital vulnerable, i els parlava positivament sobre el seu “mestre”. Un cop dins la secta, les obligaven a participar en activitats que combinaven el cansament físic, amb poca alimentació i privació de son. Això les debilitava i feia més fàcil que es resignessin a la voluntat del líder. El “mestre il·luminat” manipulava les víctimes psicològicament per captar, adoctrinar i mantenir-los en el grup. Els feia passar proves, moltes vegades de contingut sexual, i anava elevant la dificultat a mesura que anava vencent els límits dels seus seguidors. Els prohibia parlar amb l’exterior i, en cas de no fer-ho, els imposaven càstigs i vexacions. Les pràctiques van arribar a l’extrem d’abusos sexuals i humiliacions.
Castellar de n’Hug ja no té contenidors repartits per tot el poble. S’han estrenat les dues illes de contenidors que l’Ajuntament ha instal·lat al centre del municipi. Estan de costat: en una hi ha contenidors de rebuig; i en l’altra, de vidre, paper i cartó, orgànica i envasos. L’objectiu, diu l’Ajuntament en un comunicat, és tenir “un poble més net, polit i endreçat”. Tot això, mentre Castellar de n’Hug espera, com els altres 18 petits municipis de la comarca, que es desplegui el model d’illes de recollida selectiva que complementi el porta a porta i empenyi els veïns dels pobles petits a reciclar com ho fan als municipis grans des del 2018. No hi ha data del remei, però sí que hi ha diners reservats al pressupost del Consell per encetar el camí, aquest 2021. Els 12 municipis del porta a porta reciclen més del 80% dels residus que generen. Ara bé, el reciclatge a nivell comarcal cau fins al 64% quan s’hi afegeixen les dades dels pobles petits, que continuen amb el sistema convencional.
CAPOLAT
VILADA
Malestar per una línia d’alta tensió
Atrapats per culpa del temporal
Els ajuntaments de Capolat i Castellar del Riu, amb el suport del Consell Comarcal, exigeixen a Endesa que soterri entre 5 i 7 quilòmetres de la línia d’alta tensió que l’empresa vol fer passar per tots dos pobles per ampliar la xarxa actual. El projecte ha generat preocupació entre els veïns i, en especial, als propietaris dels terrenys per on passarà la línia. La zona és bastant verge i el veïnat entén que la línia d’alta tensió tindria un impacte excessiu.
Les pluges del primer cap de setmana de maig han fet la guitza a Vilada i Borredà. Els veïns van arribar a quedar totalment desconnectats de Berga per moments. A l’esllavissada a la C-26 (la carretera principal), s’hi va sumar un incident a la carretera cap a la Nou i el desbordament del riu a la carretera que connecta amb la Pobla i Sant Jaume de Frontanyà. I, a sobre, una avaria els va deixar sense llum. Un inici de maig per oblidar.
aquí 25
ENTRE RIVALS
De Gironella al primer esglaó d’Europa LA PRIMERA LÍDER del Women’s European Cup, el campionat d’Europa de motociclisme femení, és de Gironella. És la Sara Sánchez i ha brillat en les dues primeres proves del certamen, que s’han disputat aquest abril a l’emblemàtic circuit de Mugello, a Itàlia. Sánchez hi ha aconseguit dos podis: va acabar segona la prova de dissabte i va guanyar la de diumenge. La pilot del CM Racing va ser una de les protagonistes de dissabte. Sortia des del tercer lloc de la graella i va ser un dels arguments que van propiciar una carrera trepidant. Les cinc primeres classificades van travessar la línia de meta separades per només dècimes de segon i Sánchez ho va fer en tercer lloc. Malgrat tot, la desqualificació d’una de les participants va fer pujar la gironellenca un esglaó al podi i li va servir per ser segona finalment.
Líder Sànchez Diumenge el guió es va repetir, però amb canvis a la classificació final. La carrera va tornar a ser trepidant, amb un grup de cinc pilots al capdavant i avançaments constants. El dia abans la pilot de Gironella va tenir alguns problemes que en la sessió dominical va poder resoldre i va acabar alçant-se amb la victòria, també en un final molt ajustat. Després de les dues proves, Sánchez va celebrar haver pogut solucionar els problemes tècnics de dissabte i va admetre que el balanç del cap de setmana era immillorable: “Primera victòria, volta ràpida i líder del campionat… Millor impossible!”. La propera prova del campionat d’Europa de motociclisme femení es disputarà al Circuit Marco Simoncelli de Misano, també a Itàlia, el pròxim 16 de maig. 26 aquí
ENTRE RIVALS
L’ASCENSOR
Aura CORONADO El nou fitxatge del JAB ja està donant resultats. Es prepara per competir en triatló però ja s’ha proclamat campió de Catalunya de cros curt i ha fet al JAB subcampió.
Marc CANTURRI
“Ganes i il·lusió amb aquesta nova etapa. Som-hi!”
Vergonya compartida
JOAN NOGUERA Nou president del Club Esportiu Berga El jugador del primer equip lidera una junta directiva on també hi ha Lluís Camprubí, Dani Peralta i Èric Jiménez, entre d’altres.
LA IMATGE BIEL RÀFOLS
es goteres del pavelló de Berga són un problema d’aquesta temporada, de la passada, de fa dues i de fa vint. Han estat un maldecap per a tots els governs que han passat per l’Ajuntament. Alguns s’hi han dedicat més que d’altres, però el resultat és que, l’abril del 2021, 23 anys després de la seva inauguració, els diluvis a l’exterior continuen sent un perill per als partits que es juguen a l’interior del pavelló. La darrera notícia que en tenim és que aquest any sí: el govern té pressupostada l’actuació. Diuen que és senzilla, però a ningú se li escapa que ha tardat vint anys a arribar. Es canviarà l’orientació de les peces de la teulada i s’impermeabilitzarà la coberta. Si l’actual equip de govern de la CUP se’n surt, podrà dir que ha resolt un problema que cap dels cinc anteriors ha resolt. Tampoc ho va aconseguir el govern del passat mandat, de la mateixa gamma cromàtica que l’actual. Quan s’inauguri la teulada, el regidor o regidora del moment celebrarà que es posa remei a un problema d’anys. I ho ha de fer. Però també seria tot un exercici de dignitat que demanés disculpes, en nom dels seus i dels que els han precedit, per dilatar tant en el temps un problema que, a priori, era tan senzill de resoldre. El “fins que passi una desgràcia” que les entitats esportives no paren de repetir és una vergonya que tot el Ple s’ha de fer seva.
Nous rècords de pujada a Coll de Pal El repte plantejat per Salomon a vuit atletes de primera línia ha estat superat: els encoratjaven a batre els rècords de Rafael Garcia (1:24:42) i Quima Casas (1:47:59) a la Pujada a Coll de Pal. I cinc d’ells ho han aconseguit. El nou rècord masculí el té Dani Osanz (1:22:39) i el femení, Sara Alonso (1:40:22).
ELECTRICITAT INDUSTRIAL BOMBES D’AIGUA AUTOMATISMES I PNEUMÀTICA MOTORS ELÈCTRICS EINES ELÈCTRIQUES GRUPS ELECTROGENS
Centre Veterinari del Berguedà C/ Serafí Pitarra 7, Berga Tel. 93 822 00 52 Urgències: 689 75 34 39
L’atleta s’ha endut la primera prova de l’any al Berguedà: la Pugo Regis Trail. És un dels 9 atletes que intentaran batre el rècord de la Pujada a Coll de Pal. S’ha fet un nom.
LA FRASE
@MarcCanturri
L
Lluís GONFAUS
Camí de Garreta, 30-31 Pol. Industrial la Valldan 08600 BERGA Tel i fax 93 821 07 25 Email: canaltrs@canaltrs.com
INSTAL·LACIÓ · MANTENIMENT VENDA · REPARACIÓ
Comte Oliba, 33 Baixos. 08600 BERGA T. 93 821 45 38 electricaorriols@gmail.com / www.orriols.cat
aquí 27
sortim L’alegria de l’escenari
Gertrudis torna al Berguedà i ho fa per primera vegada des de la presentació del seu vuitè treball. L’àlbum “Que no em dona la gana” es va presentar fa més d’un any, però la pandèmia ha aixafat la guitarra a un grup inconformista que no ha parat de créixer des que va aconseguir fer ressonar la “samarreta d’imperi” per les places de tot el país. Ara arriba amb un treball que ha colat diversos senzills a les grans llistes d’èxits, com ara “Bon dia vida”, “Si tothom calla” o “No em dona la gana”. I tot, en el marc d’una Festa Major de Puig-reig que vol fer oblidar el 2020 negre que ha viscut la cultura.
MUSICAL
L’espectacle de tot un poble Aquest maig, per fi, arriba el musical “Arrelats”, un espectacle que casa talents com la Polifònica de Puig-reig o Sergi Cuenca per parlar de la història del municipi que els ha vist créixer. Musical “Arrelats” Pavelló d’esports | PUIG-REIG Dissabte, 22, i diumenge, 23 de maig | 19.00 h Anticipades a 20 € a Iglesias Fotògrafs (Puig-reig), Llibreria Guinó (Gironella), Musikal Berga i Chaplin Navàs. Preu a taquilla: 25 €
MÚSICA Concert Jove de Festa Major, amb Gertrudis Camp de futbol | PUIG-REIG Divendres, 21 de maig | 20.00 h * Entrades: 6 € Entrades a www.puig-reig.cat a partir del 10 de maig *L’horari del concert es pot veure afectat en funció de la normativa vigent Més info a aquibergueda.cat/agenda
Des del tango fins a Etiòpia
Aplec de saxofonistes al monestir de Sant Llorenç per evocar imatges d’arreu del món. La transversalitat del concert balla des del tango argentí fins a la inspiració d’Addis Abeba. I tot, des de Guardiola. Concert de Delia Quartet Monestir de Sant Llorenç | GUARDIOLA DE BERGUEDÀ Dissabte, 22 de maig | 19.00 h Reserves a civitascultura.org Més info a aquibergueda.cat/agenda
ESPECTACLE INFANTIL
Llibretes per descobrir plantes
Papers, cartons, dibuixos i llibretes per acostar-nos al món de les plantes i al cicle de la vida. Un espectacle per a nens ple de sensibilitat i intel·ligència vegetal per sortir de la rutina. “Una pometa, un pomer” Cinema Catalunya | BERGA Dissabte, 29 de maig | 17.30 h Entrada: 6,5 euros 28 aquí
sortim PASSATEMPS
Un bon embús El repte d’AgroVicenç d’aquest mes potser és un dels més complicats dels que us hem proposat des que va sortir el primer número de l’AquíBerguedà, ara fa 10 anys. Ens sabries dir on s’amaga la figura que tens representada a la part superior dreta dins de tots aquests triangles de colors?
Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos
Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27
agrovicenc.blogspot.com
Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom. Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)
aquí 29
Centre Podològic M. Teresa Velilla Muixí
Immobiliària
Especialistes amb els tractaments més professionals i actuals Plantilles personalitzades per a nens, adults, esportistes, diabètics...
Lluís Millet, 25-27 entl. · BERGA T. 93 821 25 72
JOAN Obres i Reformes
MANTENIMENT DE JARDINS
Treballs de paleta Rehabilitació de façanes Manteniment de jardins
677 367 008 93 822 26 29
LLOGUER ID.P5485–GIRONELLA – ZONA C. OLVAN ALT Plaça d’aparcament per remolcs i caravanes de 6x2.5mts. 35€/mes. PIRINEU 2000
VENDA ID.C11362 – BERGAZONA CASERNA Pis semi-nou de 87m2, menjador estar, cuina, tres habitacions (una habitació suite amb vestidor, una habitació doble amb armaris encastats i una habitació individual), bany complert, balcó, terrassa de 50m2, traster i pàrquing. 180.000€. PIRINEU 2000
ID.C9286 – BERGAZONA SANTA MAGDALENA Pis de 85 m2 completament reformat. Ampli menjador estar, cuina, 2 habitacions dobles, 1 per armaris i bany. Mobles inclosos, ideal per segona residencia. 65.000€. PIRINEU 2000
ID.D11625 - AVIÀ Pis de 68 m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), bany complert, calefacció de gas i vistes immillorables. 56.000€. PIRINEU 2000
ID.C10530 – BERGAZONA PASSEIG DE LA INDÚSTRIA Pis de 86m2, semi-nou amb menjador estar, cuina, 3habitacions, 2 banys, amplis balcons i cambra de rentar. Calefacció. 130.000€. PIRINEU 2000
PIRINEU 2000 c. Bruc, 3. T.938222526 www.pirineu2000.com
DIRECTORI IMMO
Solució passatemps
ID.C5143 – BERGA ZONA ESTASELLES Pis de 100 m2 aprox., menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), un bany, habitació de rentar, galeria, calefacció i parquet.105.000€. PIRINEU 2000
gestió, s.l.
agència immobiliària
VENDA
la Psicologia ens ofereix un camí cap al benestar personal, el Psicòleg col·labora amb tu per seguir-lo
LLOGUER D'IMMOBLES
20 ANYS D’EXPERIÈNCIA OLGA MASSANA SÁNCHEZ Ara també oferim servei de psicologia infanto juvenil a càrrec de la psicòloga Eva Castro Albós, que treballa amb nens, adolescents i famílies. 699 271 341 · Carretera Bassacs, 52 - 08680 Gironella olgams@olgamassanapsicologia.cat olgamassanapsicologia.cat Sessions presencials i també online
Olga Massana
calparerarestaurant@gmail.com
L’ E S P U N YOL A 30 aquí
BEST - BERGUEDANA DE SERVEIS TÈCNICS Tècnics en tancaments d’alumini i PVC, control solar, automatitzacions i domòtica. Serralleria ferro inox i vidre. www.bestecnics.com M. 631190045
BERPINTUR Aplicacions de pintura industrial i decorativa. Ofertes, pressupostos... c. Cim d’Estela, 9 Berga. www.berpintur.com M. 639488227 T. 938210715
AL BERGUEDÀ
Tel. 93 823 03 78 635 98 32 45 Carretera C-26 km. 136,5
ALUMINIS
PINTORS
SERVEI DE PSICOLOGIA Gironella acull una consulta de Psicologia que ofereix sessions psicoterapèutiques a adults i parelles.
Professionals
ASSESSORAMENT COMUNITATS Plaça Sant Joan 4, Berga, 938214497/618880624 immollac@immollac.cat WEB: www.immollac.cat
menú diari per 7€!
de dilluns a divendres laborables
Sempre hi trobaràs plats de: · Pasta · Peix a la planxa Pg. de la Indústria, 78-80 · Verdura · Carn a la planxa BERGA · Tel. 93 822 86 16 i preparats especials del dia
Plats per a vegans i celíacs
Obrim de dilluns a diumenge de 9:00 a 15:00
Vols veure més fotos o tenir més informació d’un immoble concret? Entra al nou web de Pirineu 2000 a través del codi de cada pis o casa
VENDA
per exemple: – ZONA C11376 BERGA CASERNA
Pis de 110m2 aprox., menjador estar, cuina, 3 hab. (2 dobles i 1 individual), bany complert, cambra de rentar, balcó i 2 pàrquings. PREU: 125.000€ – ZONA PLA C3086 BERGA DE L’ALEMANY
www.pirineu2000.com/E2241
– ZONA C11611 BERGA CARRER BALMES
E2241 GÓSOL
Pis de 65m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), bany i rebost amb caldera i cambra de rentar. PREU: 66.000€
Casa unifamiliar de 142 m2. PB: garatge i rebost. P1a: menjador estar amb llar de foc, cuina, bany i balcó. P2a: 2 hab. dobles i bany. P. sotateulada: estudi. Calefacció. PREU: 150.000€
D11790 BORREDÀ
– CAL F11586 GIRONELLA RAMONS
Pis de 75 m2 semi-nou, menjador estar, cuina, 3 hab. amb armaris encastats, 1 bany, 1 bany cortesia, ampli balcó, 2 pàrquings (1 amb traster). PREU: 125.000€
Pis 65m2 aprox., menjador estar amb llar de foc, cuina, 2 habitacions dobles amb armaris encastats, bany complert i un balcó. PREU: 70.000€
Casa-xalet de 240m2 aprox. sobre terreny de 920m2. PB: garatge per 2 cotxes, cambra de renta, bany i rebost. P1: Menjador amb llar de foc, cuina, 4 habitacions (3 dobles i 1 individual), bany complert i bany cortesia. PREU: 370.000€
– ZONA C11452 BERGA CASC ANTIC
D11806 BORREDÀ
– CAL H11837 GIRONELLA BASSACS
Casa que consta de dos pisos que es venen per separat. Cada pis consta de 45m2, menjador estar, cuina, 2 hab. dobles, bany complert, rebost i balcó. PREU: 30.000€ cada pis - ZONA C9705 BERGA CASERNA
Pis de 75m2 aprox., menjador estar, cuina, 2 habitacions (1 doble i 1 individual), bany complert i 2 balcons. PREU: 80.000€
Parcel·la de 180m2, per construir casa unifamiliar (baixos mes dos pisos). PREU: 45.000€
- ZONA C. L11078 BERGA ROSER - PL.PPCC
VALLDAN - PG. H4067 LA ABEURADORS
Pis de 90m2, menjador estar, cuina amb rebost, 3 hab. (2 dobles i 1 individual), 2 banys (1 complert), cambra de rentar, calefacció de gas, 2 balcons, pàrquing i traster. PREU: 127.000€
Pàrquing de 20 m2 aproximadament amb 2 places en fila i amb traster de 8m2 aprox. PREU: 22.000€
Parcel·la per casa unifamiliar. 7m de façana i 15 m de fons. Jardí de 35 m2 a nivell de la cuina menjador. PREU: 80.000€
- ZONA C11768 BERGA CASERNA
– CAL D11853 GIRONELLA BASSACS
- ZONA L11414 BERGA SANTA EULÀLIA
Pis de 70m2 aprox., menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), bany complert, calefacció i 2 places d’aparcament. PREU: 82.000€
Pis de 55m2 aprox., menjador estar, cuina, 2 habitacions dobles, bany complert, galeria i traster. PREU: 29.000€
Garatge tancat de 14m2. PREU: 11.000€
– ZONA C11567 BERGA HOSPITAL
- SANT D9447 CERCS CORNELI
- ZONA I11661 BERGA FONT DEL ROS
Pis de 85m2 aprox., menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), bany complert, traster, balcó i terrassa. PREU: 85.000€
Dúplex rústic, de 70 m2 útils. P1: menjador estar amb llar de foc, cuina office i bany complert. P2: estudi de 2 habitacions dobles. Pàrquing comunitari. PREU: 55.000€
Local comercial de 70m2. PREU: 70.000€
ATENCIÓ! C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com
ES NECESSITEN PISOS I CASES DE VENDA I LLOGUER aquí 31 A BERGA I COMARCA
Mi BP
Molt més que un programa d’avantatges Més estalvi, millors avantatges i més privilegis
Estalvia fins a 8 cts/L.* cada vegada que posis carburant
Chollos Mi BP
Privilegios Mi BP
Catálogo Mi BP
Aconsegueix Bescanvia els Accedeix GRATIS a divertits i pràctics privilegis exclusius punts que acumulis productes per a a les millors marques (1L = 1 punt) per grans i petits i serveis del mercat fantàstics productes *8 cts/L amb GASOLINA 98 ULTIMATE i DIESEL ULTIMATE. 3 cts/l. amb la resta de carburants.
Ahorro Mi BP
Posis el carburant que posis, a BP tenim una oferta personalitzada per a tu
Servei, qualitat i confiança 32 aquí
Passeig de la Pau, s/n 08600 Berga · Barcelona T. 93 821 01 93 ballus@ballus.cat www.ballus.cat
A prop teu, per portar-te més lluny