Aquí Berguedà - N.115 - Juny del 2021

aquí

EL CORPUS BUIT D’UNA VESTIDORA DE PLENS QUE LES HA VIST DE TOTS COLORS

RICARD CODINA

JUNY 2021 NÚMERO 115 Edita: Bífidus Produccions Distribució gratuïta

BERGUEDÀ

TRINI BASCOMPTE

La Patum que no va ser NOVA TARGETA DENTAL GRATUÏTA*

Gaudeix de:

i 2 higienes dentals anuals i 10% descompte en tots els tractaments i Finançament 48 mesos sense interessos

i molt més!

* prèvia acceptació de condicions

Solucions Dentals BERGA FINANÇAMENT A 48 MESOS SENSE INTERESSOS i moltes més!

100% PROTECCIÓ CONTRA COVID

Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 22h

Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11

SERVEI D’URGÈNCIES

aquí 1005 670 005

2 aquí

aquí

BERGUEDÀ

Trini Bascompte: de veure com feien les caretes de ple a entregar-les als saltadors Ha passat gairebé quaranta Patums repartint caretes i vestits a gent que, minuts després, ha saltat a la plaça. Va començar a col·laborar amb els vestidors amb 16 anys i ara en té 53. Abans, havia saltat de ple a la Patum infantil i també a la gran, però l’entusiasme per la comparsa li venia de ben petita, quan observava embadalida com feien les caretes. En aquest número de l’Aquí parlem de la Patum que no viurem, i ho fem amb algú que se n’ha fet un fart, de viure’n, i des d’una òptica única: la finestra de les caretes.

TEXT Marc

Canturri FOTOGRAFIA Ricard Codina

COMARCA

BERGA

12

14

BAIX BERGUEDÀ

20

ALT BERGUEDÀ

24

SORTIM

28

L’administració frena el ritme dels empresaris

Clam per aconseguir l’institut promès

Cal Pons tindrà centre d’entitats

La central tèrmica, pública o privada?

Avià s’especialitza en la bioconstrucció

El calendari per executar el pla estratègic de la patronal d’empresaris ja va amb uns tres mesos de retard.

Malestar al Serra de Noet perquè la Generalitat els ha tret una de les tres línies de primer per al curs vinent.

L’edifici del batan i les cardes es transformarà en el centre d’entitats de Puig-reig gràcies a fons europeus.

La Plataforma Anti-incineradora troba documents que certifiquen que els terrenys de la central han de ser per a ús comunitari.

El municipi es convertirà en l’epicentre del sector durant tot un cap de setmana, amb una fira, exposicions i conferències.

Juny del 2021 Número 115 Any 11 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Distribució gratuïta

Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rosiñol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls

Impressió Lerigraf Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com

Control de difusió:

Publicació membre de:

Amb el suport de:

aquí 3

MARC CANTURRI

LA FOTOGRAFIA

Els alumnes de l’Escola de Sant Joan enterren els records fins d’aquí a 25 anys La primera escola pública que va tenir Berga fa 50 anys que és al capdamunt de la ciutat. Aquest maig mestres i alumnes actuals han celebrat l’efemèride amb un acte emotiu al pati de l’escola. Tots ells van posar, dins d’una caixa, pots amb els records de la seva etapa a l’escola, i la van enterrar al sorral del pati. La idea és que, d’aquí a 25 anys, quan l’edifici del capdamunt del parc del Lledó faci 75 anys, l’alumnat d’aleshores desenterri els records i pugui fer-se una idea de com era l’escola un quart de segle enrere. A la festa dels 50 anys, també hi va haver música, amb els Superfilharmònics i el saxofonista Augusto Lebourgeois, i un entranyable ball d’una rèplica de l’Àliga de la Patum al mig del pati. A més, els grans de l’escola van construir una Cúpula de Leonardo en temps rècord encaixant peces de fusta per acabar alçant-la al mig de la pista de futbol.

FÍGULSPÈDIA

Jaume FÍGULS

4 aquí

VESTIR UN PLE Posar roba a qui s’ha afartat com un porc

UN PLE ENCÈS Reunió de l’ajuntament amb insults i bufetades

UN FUET CREMANT Llonganissa encesa

ELS PETARDS DEL PLE Els regidors més rucs i babaus

ENCENDRE LA CUA D’UN PLE Fotre-li foc a la titola

ESPECIAL

Dia internacional de la diversitat biològica

Un projecte únic per recuperar el nenúfar blanc i preservar la biodiversitat EL 77 % DE LES ESPÈCIES DELS ECOSISTEMES AQUÀTICS continentals de Catalunya estudiats es troben en una situació desfavorable, segons l’Informe de l’Estat de la Natura a Catalunya 2020. Una d’aquestes espècies aquàtiques és el nenúfar blanc, que normalment veiem en estanys i basses de jardins en les seves varietats ornamentals. Es tracta d’una espècie autòctona que, en la seva varietat silvestre, pràcticament s’ha extingit a Catalunya i se’n pot trobar una de les últimes poblacions al Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Un projecte impulsat pel Viver Tres Turons i que compta amb el suport d’Agbar té l’objectiu de preservar el nenúfar autòcton silvestre de Catalunya. Per assolir-ho, es preveu reproduir aquesta espècie a partir d’esqueixos del Delta de l’Ebre i utilitzar les plantes de tractament d’aigua residual que tenen llacunatges com a reservoris del nenúfar blanc silvestre, des d’on després fer programes de reintroducció al medi natural. Així doncs, es faran anàlisis genètiques per confirmar si aquests nenúfars són silvestres, creuar-los amb altres poblacions silvestres i aconseguir llavors per recuperar les seves línies genètiques.

Recuperar aquesta planta aquàtica, famosa per la seva espectacular flor flotant, i tornar-la a tenir present en llacunes del nostre país és un estímul per valorar més i protegir els ecosistemes d’aigua dolça de casa nostra.

Les plantes de tractament d’aigua de la companyia, quan es naturalitzen, són espais idonis que afavoreixen la biodiversitat, on es poden portar a terme iniciatives de recuperació de certes espècies vulnerables, ja que són espais on no hi ha la pressió d’espècies invasores, ni la freqüentació o usos socials que afecten moltes de les espècies en l’entorn natural. Agbar està impulsant la naturalització d’instal·lacions per fer compatible

la seva funció de tractament d’aigua amb la funció d’afavorir la biodiversitat de l’entorn.

La preservació de la diversitat biològica és imprescindible per fer front a l’emergència climàtica.

Les dades que llança l’informe de 2020 de la Perspectiva Mundial sobre la Diversitat Biològica de Nacions Unides alerten que no s’ha aconseguit plenament cap de les 20 metes del Pla Estratègic per a la Diversitat Biològica 2011-2020, fet que amenaça l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i dificulta els esforços per fer front al canvi climàtic.

Així mateix, la pandèmia ha posat de manifest el vincle entre la pròpia salut i la salut dels ecosistemes, i fa que sigui necessari impulsar accions decidides per part de les institucions, les empreses i la societat per protegir i recuperar la biodiversitat amb urgència. És per aquest motiu que un dels objectius prioritaris per a Agbar, com a companyia gestora dels serveis del cicle integral de l’aigua i serveis mediambientals, és la protecció i recuperació dels espais naturals, meta que s’emmarca en el seu pla estratègic de Desenvolupament Sostenible (2017-2021).

Actualment, en el 100 % de les instal·lacions d’Agbar a Catalunya i Balears que es troben dins d’espais protegits, s’estan realitzant diagnosis i plans d’acció per a la preservació i recuperació de la biodiversitat. Així mateix, el 100 % de les instal·lacions disposen d’un protocol per controlar les espècies invasores (que representen una amenaça per a espècies autòctones) i aquest any s’assolirà l’objectiu d’eliminar els productes fitosanitaris en totes les instal·lacions.

L’objectiu d’Agbar és assolir la preservació de la biodiversitat en totes les seves instal·lacions i seguir impulsant projectes

de conservació dels ecosistemes aquàtics, com el del nenúfar blanc.

Aquest esforç va ser reconegut per la Comissió Europea el 2018, que va guardonar la companyia amb l’European Business Awards for the Environment (EBAE), per la seva política de biodiversitat i pel seu pla de naturalització d’instal·lacions d’aigua.

“Apostem per restablir les funcions ecològiques dels espais ocupats per les instal·lacions i afavorir la biodiversitat local dels entorns on operem”, ha explicat la responsable de Biodiversitat d’Agbar, Clara Rovira. I ha afirmat que “amb aquesta finalitat, duem a terme diagnòstics i plans d’acció de biodiversitat per convertir les instal·lacions en espais multifuncionals que preservin les funcions ecològiques, afavoreixin la biodiversitat local i els serveis ambientals que ens proporcionen”.

L’any 2020, es va posar en marxa el programa “BiObserva STOP-

invasores”, amb l’objectiu de tenir protocols de control d’espècies invasores de flora a les instal·lacions de tractament d’aigua. Avui dia, bona part de les plantes de tractament d’aigua de Catalunya ja han fet la identificació d’espècies invasores i s’estan començant a fer plans de control.

Així mateix, el programa de voluntariat corporatiu “BiObserva Voluntariat”, impulsat per Agbar amb la col·laboració de l’Institut Català d’Ornitologia, té com a objectiu implicar als professionals de la companyia en la conservació de l’entorn natural així com aportar dades per a l’estudi de les aus.

La meta global d’Agbar és actuar davant la pèrdua de biodiversitat en els ecosistemes i contribuir a la seva preservació per assolir la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i fer front a l’emergència climàtica. Podem concloure que, protegir la biodiversitat és preservar la vida del planeta.

aquí 51

EL BERGUEDÀ DEL MES

TV Okupa

E

n una d’aquelles batalles (incruentes) de piulades en què em poso a vegades, ens llençàvem pel cap alguns okupes. Peroràvem sobre si n’hi ha de bons i de tòxics, si són unes víctimes o uns aprofitats. El dilema etern i tot el catàleg de tòpics. Passàvem per aquell punt on uns acaben: “no hi ha dret que entrin a cases que no són seves” i els altres fan: “la culpa és dels grans tenedors”.

Dit això, el problema es manté. No sé qui té raó (cadascú té la seva) mentre la culpa no la vol mai ningú. Entre l’una i l’altra hi ha la inacció i la deixadesa. Sigui a l’hora de regular tot aquest submón (sí, és un món ocult) o a l’assumir un mínim de responsabilitat respecte de la convivència.

La nostra partida de tenis digital obria un front interessant: es demanava fer un treball d’investigació sobre propietaris. Saber quants Xavier són i també què hi fan els seus habitants “k”. Enllà GUAL d’aquesta tasca de cens, cosa @xaviergual de periodistes o de polítics amb càrrec, faig una oferta a tots (propietaris i “okupants”) per tal que em contactin. Faríem un programa obert i objectiu. De conversa i de denúncia.

M’interessen tots, però sobretot els tramposos dels dos grups.

Estic segur que la Televisió del Berguedà, o la Xarxa TV, o TV3, o potser TVE, o fins i tot la BBC estaran encantats d’acollir-nos. Garanteixo un programa d’època.

fen t

“No sé qui té la raó mentre la culpa no la vol ningú”

PROTAGONISTA DEL CONTE INFANTIL (IM)POSSIBLE

SENSE TEMPS PER POSAR BENZINA

Nous camins per a la diversitat funcional

Els Mossos han detingut un veí de Navàs, de 48 anys, per haver robat una bossa de mà a una senyora a Balsareny.

L’àlbum infantil (Im)possible ha obert un camí per entrar a les escoles per parlar de la diversitat funcional. El conte fa mesos que és a les llibreries i, en paral·lel, el Xavier, el protagonista, explicarà a infants d’escoles del Berguedà la seva història a través de tallers. La idea és transmetre als nens que, a la vida, no hi ha res impossible i que, amb ajuda i il·lusió, els somnis es poden fer realitat. La vida del Xavier n’és un bon exemple.

Els fets van passar el 13 de maig. Poc abans de les 11 del matí, un home es va apropar a la víctima, la va tirar al terra i li va robar la bossa de mà.

El lladre va fugir, però un testimoni va veure-ho tot, va socórrer a la víctima i va donar molta informació als Mossos.

Minuts més tard, els agents van enxampar l’agressor posant benzina a Puigreig. El van detenir i van poder tornar tot el material a la víctima.

por per em r a j n me fa n e bo es d d

POLÍGON DE LA VALLDAN

COVID-19

Clatellot de 60.000 euros a l’Ajuntament

75 morts a l’hospital en catorze mesos

L’Ajuntament de Berga haurà de pagar uns 60.000 euros de les obres de modernització del polígon de la Valldan. És la part de la subvenció de més d’un milió d’euros que no es va executar abans del 31 de desembre i que, per tant, no s’ha pogut justificar a la Diputació de Barcelona, que és l’ens que havia concedit l’ajut.

El regidor d’Urbanisme, Aleix Serra, ho va reconèixer per primer cop al ple de maig. Va assegurar que la Diputació ja no responia als seus intents per no haver de pagar aquests diners i es va queixar de greuge comparatiu: “És evident que la Diputació ha tractat amb una diferent barra de mesurar l’Ajuntament de Berga i altres de la província, on sí que s’han fet excepcions a l’hora de justificar”.

Des de l’oposició, el regidor del PSC, Abel Garcia, va replicar que el greuge comparatiu és “una mentida” i que “no és el mateix haver d’aturar una obra en estat d’alarma, que una altra obra que encara no havia estat licitada quan es va decretar”.

75 persones han perdut la vida per culpa de la Covid-19 a l’Hospital Sant Bernabé de Berga des del 8 de març del 2020, quan va esclatar la pandèmia. Des d’aleshores, l’hospital ha donat 437 altes a pacients que han superat la Covid-19. Per tant, un 14,6% de les persones que han hagut de ser ingressades per coronavirus no l’han pogut superar. Ara les vacunacions condueixen a l’optimisme: en tot el maig no hi ha hagut defuncions.

tar-se

20

anys!

*de dimarts divendres 6 aaquí

Xavier Pujols

PASSA AQUÍ

PER NOMÉS

7,50€

Tria un BON MENÚ!!!

A escollir entre 4 primers i 4 segons cuinem amb molt de gust des de 2001

Plaça Tarascón, 6 BERGA Tel. 93 821 39 99

*

aquí 7

BERGUEDÀ ONLINE

EL MÉS VIST

Montse dels uns...

E

l temps passa volant i ja fa cinc anys d’aquell malaurat 10 d’abril de 2016 que, sense avisar-nos ni preparar-nos per un cop tan dur, se’ns emportava la Montserrat Minoves, peça clau de l’Agrupació Teatral la Farsa: actriu, directora, rapsode, modista, taquillera, traspunt i també presidenta. La Minoves, la nostra Minoves, ens va ensenyar durant anys a cuidar i a estimar el teatre, però també a creure en nosaltres, en les capacitats de cadascú, i ens va deixar fer i desfer, amb confiança i gran mestratge. És per això que els de la Farsa fa mesos que preparem una moguda d’aquelles que ressonen; és per això que l’entitat, que la Montserrat va veure néixer i que va fer créixer i créixer, li retrà un homenatge el cap de setmana del 26 i 27 de juny.

El muntatge, en el qual participem més de quaranta Anna E. actors i actrius de diverses PUIG generacions de l’entitat teatral berguedana, recull @annaepuig fragments d’onze obres en les quals la Montserrat va tenir un paper destacat, petits trossos de textos com ‘Pigmalió’, ‘Terra Baixa’ o ‘La Rambla de les Floristes’, entre d’altres, ens faran recordar la nostra Montse, la dels uns i la dels altres. La tenim present sempre i la percebem en la seva cadira plantada al bell mig de l’escenari, guiant-nos i esperonant-nos a seguir treballant pel teatre i la cultura a Berga.

“La tenim present sempre i la percebem en la seva cadira”

Dos emprenedors creen “l’entrepà de merda de la Patum”

Rànquing web MAIG aquibergueda.cat

1

Les comparses de la Patum faran una passejada per Berga dijous de Corpus al migdia

2

Aquests són els únics carrers de Berga on es podrà circular per sobre dels 30km/h a partir d’ara

3

Detenen en una benzinera de Puig-reig un home que havia robat la bossa de mà a una senyora a Balsareny

ANT IGUIT AT S ART MOB L E S ST ELECTRODOMÈ larg etc d’articles i un l

C. Barcelona 23 · BERGA 643 003 270 · 93 822 31 72 8 aquí xollomercat@gmail.com

IC S

Albert Camallarga i Bernat Peülla brutal que ens ha superat i no arribem són dos joves emprenedors de Berga ni de lluny a la producció. Tinc el forat que han creat un entrepà de merda del cul com si hi hagués passat una patumaire: mitja baguette sucada amb manifestació de l’Onze de Setembre. Així tomàquet i un bon cagarro entre el pa. que hem hagut de contractar cagadors.

L’han anomenat “l’entrepà de merda de Però, ep, que ningú es preocupi, eh? Tots la Patum” i ja es pot encomanar en línia els nostres cagadors tenen el títol de a la web “entrepademerda.cat” o a la Patumaire!”. mateixa app, que ja està disponible tant A més, per als compradors més per Android com per IOS. Cada entrepà gurmets, Bernat Peülla ha explicat que costa quaranta-cinc euros. Si bé podria ja estan en negociacions amb alguns semblar una mica car, Peülla ha volgut membres de la comparseria de la Patum recordar que es tracta d’un producte i algun cap de colla per oferir una versió de quilòmetre zero, ecològic i fet amb prèmium de l’entrepà: “La veritat és materials 100% reciclats. que les negociacions amb la gent de les comparses avancen a tota metxa.

La iniciativa ha tingut una gran acoAlguns, pocs, fins i tot s’ha ofert a llida. Tant, que Camallarga i Peülla, no omplir-nos els orinals donen l’abast: sense que els paguem “Al principi ni un duro. Després comptàvem David de dos anys sense amb fer-ho COLS poder fer Patum, nosaltres sols, estan desesperats però l’allau @Berguedaonline perquè algú es mengi de comandes ha estat tan Més notícies a www.berguedaonline.com les seves merdes”.

Encantada

Botiga taller d’Art Tot fet a mà Quadres, nines, vestits, arranjaments,...

Racó Vintage amb el suport del Xollo 2a mà

Carretera Sant Fruitós 15, BERGA

629 957 212 - Facebook: Encantada tienda de arte

BERGACOMERCIAL

L’ENQUESTA Els incívics del porta a porta: sancionar o fer pedagogia?

Sancionar 86%

Fer pedagogia 14%

PRÒXIMA S’ha de fer una Patum amb tests d’antígens, si surt l’oportunitat? Vota a aquibergueda.cat

COVID-19

Els botiguers accepten la injecció local

Visites de nou a l’hospital

La unió de botiguers de Berga acceptarà finalment signar el conveni amb l’Ajuntament que propiciarà una injecció de 18.000 euros al comerç. La junta dels botiguers va acordar fa unes setmanes refusar la proposta de l’Ajuntament perquè la consideraven del tot insuficient i, de fet, encara ara ho consideren.

La clau que ha fet obrir la porta de nou ha estat una redistribució de les sub-

L’Hospital Sant Bernabé torna a acollir visites després de dos mesos i mig sense fer-ho. Ara les famílies poden entrar al centre de 12.30 a 13.30 h i de 18.30 a 19.30 h. El visitant, això sí, ha de ser el mateix durant set dies.

partides del conveni: en comptes d’obligar Bergacomercial a gestionar campanyes per a tots els comerços de la ciutat per 11.000 euros, l’associació en gestionarà pel valor de 6.200 €; i, a canvi, la partida de la Berga Bolet augmentarà dels 3.500€ inicials als 5.000 €. Els botiguers diuen que la quantitat és “insuficient per les necessitats de la ciutat”, però entenen que la regidoria ha fet un esforç i el valoren.

El nou sac de runa sostenible, reciclable, amb tapa i de proximitat

www.runaasac.com

Compra’l on-line i te’l portem on vulguis aquí 9

Trini Bascompte 10 aquí

“Quan notis que et falta l’aire, s’haurà acabat” TEXT Marc

Canturri FOTOGRAFIA Ricard Codina

L

a Trini és la dona que entrega el vestuari a cadascun dels 400 plens que saltaven a cada Patum, abans que la pandèmia ho impedís per primera vegada —i dos anys consecutius— en els segles d’història de la festa. Passa tota la Patum traient el cap per la seva finestra, veient passar els clàssics que salten cada any però també veient els rostres dels joves —i no tan joves— que s’estrenen com a saltadors. Viu les Patums des de la sala de les caretes des que tenia 16 anys i ara en té 53.

Gairebé 40 Patums des de vestidors. Trobes a faltar viure-les des de fora?

Ho he fet gairebé tota la vida des d’aquí. I per fer-ho te l’has d’estimar.

L’únic que veig del que passa a fora és el que m’ensenya la televisió que tenim al galliner. Però m’agrada. Si no, no ho faria.

Te n’has perdut cap?

Una. El 2001.

Embaràs?

No! Llavors ja era mare. Quan estava embarassada vaig ser aquí, i tant que sí. No vaig anar als passacarrers perquè era massa arriscat, però vaig passar les dues Patums completes al meu lloc amb la comparsa.

El 2001 me la vaig perdre per malaltia. Era a l’hospital i no vaig poder venir de cap manera.

Què és el que més trobes a faltar d’una Patum que et perds?

La del 2001 era molt diferent que aquestes dues últimes. Llavors me la vaig perdre jo, ara ens la perdem tots. El 2001 jo no vaig poder anar a Patum, però la Patum es va fer. Ara no hi vaig perquè no n’hi ha. Aquell any va ser horrorós.

I el 2002? Devia ser especial...

I tant. Va ser diferent, de les més maques que he viscut per la il·lusió de tornar a ser en aquell lloc que tant havia trobat a faltar, amb els meus. En el fons som una família.

Sou 22 oficials, una setantena d’autònoms i col·laboradors que van i venen. Us trobeu per Patum i prou o hi ha una certa relació durant l’any?

Amb alguns més que d’altres, però, generalment, estem en contacte.

Però la família va més enllà dels que vestim.

Què vols dir?

Hi ha gent que salta cada any, que porten centenars de salts a cada espatlla, i que també són part de la família. Per exemple, el Cuberas és un home que ha saltat tota la vida, i cada any el veus venir a buscar la roba i la careta amb una cara diferent. Sempre amb la il·lusió del primer dia, però cada any amb un rostre especial.

Per què t’agrada tant viure-ho des de la teva finestra?

Perquè trobo que soc testimoni d’un dels moments més bonics del procés. Jo els veig abans de vestir-se. I els he vist de tots colors.

Nerviosos?

Depèn de cada persona i, sobretot, de si és la primera vegada que fa el salt o si és veterà. Tot és bonic, però els debutants fan molta gràcia.

Fan unes carones que són difícils d’explicar... Una barreja entre il·lusió, nervis i por.

I hi ha algun truc per tranquil·litzar-los?

Què vols dir-los? Si són aquí han de saber on es fiquen. L’únic que acostumo a dir jo és que no pateixin per l’aire: quan notis que et falta aire i que no pots més, s’haurà acabat el salt. No falla.

I quan ha acabat el salt, venen a explicar-t’ho? És un altre dels grans moments de la nit. N’hi ha hagut molts que venen i et diuen: “Moltes gràcies, ha estat especial”. I la felicitat és compartida. És aquest el millor moment?

Un dels millors, sens dubte. Però és difícil només quedar-te amb una

imatge d’una nit en què passen tantes coses. És cert que quan acaba el salt i ha anat bé és una sensació molt bonica.

I quan es para, horrorosa, suposo.

Ui. Quan es para un salt és gairebé més angoixant pels que ens quedem a baix que pels que salten. Fins que no tornem a ser tots al galliner, els vestidors i els vestits, i et diuen que s’ha parat, però que no ha passat res greu, no respires. Per sort, la majoria de vegades és això: s’ha hagut de parar perquè no era segur seguir endavant, però no ha passat gran cosa.

I tu no puges mai a la plaça?

A mi em fa molt respecte acompanyar. No ho faig mai perquè crec que se n’ha de saber molt i se n’ha d’estar molt segur.

Però de ple sí que has saltat, oi?

I tant. Així vaig començar, de fet. La meva primera vegada a vestidors va ser per saltar de El record de ple de la Patum infantil. Més endavant vaig fer de ple a la gran i des de llavors ja m’he quedat la Felisa fent sempre repartint caretes. caretes En tots aquests anys recordes algun saltador especialment estrafolari?

Mira, hi havia un any —no recordo quin— que El primer per alguna raó van pujar a Patum molts joves record de la Trini d’aquests que portaven crestes punxegudes relacionat amb i molt altes. Recordo que un d’ells saltava per els plens és de primer cop. No et pots imaginar la cara que quan tenia tres vam posar quan el vam veure amb aquella anys. Era a casa cresta. La careta no podia entrar de cap mala Felisa, la mare nera amb allò tan coi de rígid. No va tenir més del Jordi Camps, remei que anar-la a mullar per fer-la baixar. i li encantava Devia anar engominat fins a les celles. mirar com feien No ho sé. No li vaig pas tocar! [Riu] les caretes de ple.

Com ha canviat l’espai de vestidors?

Des d’aleshores va Ara és molt més gran que anys enrere. Abans enamorar-se de la el galliner era molt petit i estava atapeït. Ara comparsa i tot el és més gran i continua estant igual d’atapeït. que hi tenia relació Com més tenim, més volem. i va acabar saltant I el teu espai de treball, també ha canviat? a la infantil tant Sí. De lloc. Abans era al safareig. Allà vaig cobon punt va poder. mençar a repartir caretes. Ara les hi guardem tot l’any, però per Patum som al lateral del Anys després, galliner. És més espaiós. va atrevir-se a Tu controles vestits i caretes. Se’n perden? saltar a la gran Anys enrere, sí. Molts. Ara no, ni de bon tros. i una Patum Pensa que cada saltador ha de donar el seu va ajudar els carnet d’identitat. Si no torna els trastos, es vestidors de queda sense carnet i això t’obliga a ser bo.

Plens a entregar Anys enrere això no passava, però et parlo de caretes. Després molts anys enrere. un dels companys T’hi veus tota la vida? d’aquella Patum va Segurament hi haurà un dia que no podré, decidir retirar-se perquè em cansaré massa. És normal i bo per i la Trini s’hi va a la festa. Bé hi ha d’haver jovent darrere que quedar. I fins ara. m’agafi el relleu, no?

Amb un embaràs i L’any que ve, si Déu vol, tornarà la Patum. Ens una Patum des de passarem de frenada, després de dos anys l’hospital entremig. estacats?

I fins que el cos Serà difícil de gestionar, sobretot els passadigui prou, des de carrers i el primer salt a plaça, però ens en la seva finestra, sortirem. Sempre ens en sortim. entre caretes.

aquí 11

COMARCA VISIÓ ACEB

L’administració frena el ritme dels empresaris A FINALS D’OCTUBRE la patronal d’empresaris del Berguedà va presentar la seva “Visió”, un pla estratègic per reactivar la comarca econòmicament que fixava totes les mesures a prendre abans del 2025, a parer de l’empresariat. Segons aquell document, que en un primer moment va rebre elogis de tots els sectors, en aquests moments la comissió encarregada d’executar les accions ja hauria d’estar en marxa. Però la realitat és que el calendari va uns tres mesos endarrerit, com a mínim.

Els empresaris van presentar la seva visió amb la idea que les administracions públiques l’entomessin i es prestessin a executar bona part de les accions en cooperació amb l’empresariat.

Parlaven directament d’una “cogovernança publicoprivada”.

I això passava per la creació d’una comissió executiva de les accions formada per polítics però també per representants del sector privat. Aquesta comissió hauria d’estar constituïda de manera definitiva des del març.

Orelles sí, respostes no gaires

L’ACEB esperava més propostes de les que ha tingut per part de les administracions públiques.

Ha rebut ànims, felicitacions i una allau d’orelles disposades a prestar-los atenció, però ha trobat a faltar propostes i contrapropostes per poder 12 aquí

avançar cap a un acord amb més rapidesa. “Esperàvem que les administracions ho tindrien tot bastant a punt, i en la majoria dels casos no ha estat així i hem trobat a faltar propostes un punt més explícites”, ha dit en declaracions a l’Aquí Berguedà Albert Vilardaga, una de les ments pensants que hi ha darrere la Visió de l’ACEB. De fet, l’únic partit polític que ha presentat una proposta a la patronal d’empresaris per encaixar-la a la Visió ha estat la CUP, malgrat que l’ACEB s’ha reunit amb totes les forces en múltiples ocasions.

Acord amb l’Agència

Tot i això, en les últimes setmanes s’ha pogut arribar a un acord amb l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i el Consell Comarcal per prioritzar una vintena de les seixanta accions que proposava l’ACEB en el seu pla de reactivació. Els responsables polítics s’han compromès a portar l’acord al ple comarcal en les pròximes setmanes amb la idea que es pugui aprovar per unanimitat. “Si hi ha unanimitat voldrà dir que són unes accions que van més enllà d’aquest mandat, perquè ens les creiem tots. És just el que volíem”, ha recalcat Vilardaga.

Si el ple ho ratifica, l’Agència i el Consell Comarcal s’han compromès a incloure les vint accions, com a prioritats,

La CUP ha estat l’únic partit que ha presentat propostes per integrar al pla de reactivació dels empresaris

al Pla Estratègic que estan començant a perfilar. Algunes d’aquestes accions que s’ha acordat executar d’entrada són replantejar el foment de l’emprenedoria, apostar definitivament per tenir sòl industrial en condicions, generar projectes transversals concrets entre turisme i esport, i una acció potent per captar població que porti poder adquisitiu al Berguedà.

L’hora de picar portes

Un dels aspectes que més ha inquietat el sector privat en els darrers mesos és veure com s’aprovava un pressupost del Consell Comarcal que fixava que la inversió prevista en “Promoció Econòmica” era, exactament, de zero euros.

Per desenvolupar la vintena

COMARCA

Procés participatiu per triar el Berguedà del 2030

d’accions prioritàries cal que hi hagi diners al calaix, ara mateix no hi són i la patronal d’empresaris vol assegurar-se que l’acord no quedi en paper mullat.

En aquest sentit, l’ACEB ha aconseguit el compromís de l’Agència de Desenvolupament que, si el ple comarcal aprova la proposta, buscaran ajuts a totes les administracions per poder finançar les accions.

Per tot plegat, Vilardaga admet que “tot ha anat més lent del que ens esperàvem”, però a la vegada n’estan satisfets: “Sentim que hem fet la feina. Si tots aquests mesos de treball acaben servint perquè la comarca, d’una vegada per totes, tingui el mateix full de ruta, haurà valgut la pena”.

Marc Canturri

“Esperàvem que les administracions ho tinguessin tot a punt, i ha faltat més propostes explícites”

En marxa un procés participatiu que ha de fixar com serà el Berguedà a finals d’aquesta dècada. El Consell Comarcal del Berguedà ha iniciat el que bateja com a ‘Estratègia Berguedana 2030’, un procés on convida la població a clavar la mirada en els passos que ha de fer la comarca per evolucionar i fer-se forta amb l’horitzó del 2030. De moment, s’han fet dues sessions participatives aquest maig i el Consell ha habilitat un formulari per tal que, tothom qui vulgui, digui la seva i comenci a plantar llavors per a les bases de l’Estratègia Berguedana.

El conseller de Participació, Abel Garcia, confia que a finals d’any hi hagi un document “més o menys definit” de l’Estratègia Berguedà 2030, tot i que ha matisat que “és una cursa de fons” i “és document que no podrem donar mai per tancat”.

Tant Garcia com el president comarcal, Josep Lara, han coincidit que “fins ara les decisions per al futur de la comarca sempre les han pres els mateixos

i és hora de posar el ciutadà al centre”. Tots dos han recalcat que el principal objectiu del procés participatiu per a l’Estratègia Berguedana és “fer que els nostres pares, mares, avis i àvies diguin la seva sobre com ha de ser el Berguedà del futur”.

El procés de redacció de l’Estratègia Berguedana 2030 va començar amb entrevistes tècniques per analitzar la situació comarcal. Més endavant es va encetar un treball polític i tècnic que ha tingut com a resultat l’elaboració del “Document de Màster”.

Aquest document defineix els eixos que apuntalaran l’Estratègia i que són: un Berguedà socialment just, un Berguedà pròsper, un Berguedà sostenible i un Berguedà amb un govern transparent.

A partir d’aquest document, s’enceta el procés participatiu on es demanarà a la ciutadania que hi digui la seva, i que fixi les arestes que sortiran d’aquests quatre grans paraigües. D’aquest procés participatiu n’han de sortir les fites que el Berguedà es marcarà fins al 2030.

aquí 13

BERGA

CLAM PER TENIR L’INSTITUT PROMÈS

14 aquí

EL DEPARTAMENT d’Educació de la Generalitat ha comunicat a l’institut Serra de Noet que li treu una de les tres línies que havia llançat a la preinscripció.

El Govern, en canvi, en donarà una quarta a l’altre centre públic de la ciutat, l’IES Guillem de Berguedà, que ha rebut 107 sol·licituds de preinscripció, tot i haver-ne ofert només 90 a la preinscripció.

El Serra de Noet ha tingut 49 preinscrits, però entén que la diferència amb l’altre institut no és casual, sinó provocada pels incompliments de l’administració pública des de la seva creació. La principal reivindicació és que, després de quinze anys, el Serra de Noet continua sense batxillerat ni cap mena d’oferta postobligatòria. D’aquesta manera, els alumnes que volen seguir estudiant, quan acaben quart han de canviar de centre obligatòriament.

A banda, el Serra de Noet retreu a la Generalitat que està malbaratant recursos, ja que disposa d’un segon institut públic a

El Govern treu una línia al Serra de Noet de cara al curs vinent, i l’institut retreu que juga en inferioritat perquè no té batxillerat ni cicles formatius

BERGA

ELS ALUMNES

“No som números, som persones”

Alumnes i professors es van concentrar, pocs dies després de conèixer la supressió d’una línia de primer. Ho van fer a la plaça de Sant Pere, davant l’Ajuntament, i amb el lema: “No som números, som persones”.

Esperaven que el Departament mogués fitxa després del ressò, però de moment no han notat cap acostament i insisteixen que cal planificar els cursos escolars consensuant-ho amb el territori.

L’altre institut hi coincideix.

LES FAMÍLIES Berga de grans dimensions des de fa anys, però no l’omple amb els serveis que va prometre en el seu moment.

El Departament ho estudiarà

La resposta del Departament ha arribat a través dels mitjans de comunicació. La direcció de l’institut continua esperant i demanant respostes per escrit, però el Departament es remet al que va dir-los en una reunió telemàtica.

Fonts del Departament, això sí, han confirmat a l’Aquí Berguedà que sondegen la possibilitat de dotar de batxillerat l’Institut Serra de Noet de Berga de cara al curs 2022-2023, després de rebre la proposta formalment per part de la direcció del centre. El Govern, davant la incredulitat de tota la comunitat de l’institut, ha al·legat que el centre no havia demanat tenir batxillerat, quan és precisament la principal promesa que sistemàticament s’ha incomplert des que el Serra de Noet va obrir portes, l’any 2006, encara als mòduls prefabricats

del costat de la comissaria dels Mossos d’Esquadra.

El Departament defensa que es van oferir 90 places a cada institut i, si s’omplen en un d’ells, l’alumnat preinscrit té dret a ocupar-les. De fet, Educació diu que ha obert una quarta línia al Guillem de Berguedà per “garantir que quedin vacants a tots dos centres i que, per tant, al llarg de l’ESO, tots dos podran acollir matrícula viva”.

El Serra de Noet, en canvi, insisteix que el Govern podria haver fet un repartiment equitatiu dels alumnes entre tots dos centres per evitar, entre altres coses, que un institut de la ciutat tendeixi a la massificació mentre l’altre es despobla progressivament.

L’institut també veu el moviment del Departament d’Educació com una nova oportunitat perduda per abaixar les ràtios.

Defensen que “unes ràtios més baixes millorarien la qualitat de l’ensenyament públic i facilitarien els protocols per evitar la propagació del coronavirus i reduir el risc de contagi”.

“Ens sentíem enganyats fa 15 anys, i ens en sentim ara” Les famílies i les mestres han creat el Comitè de Defensa del Serra de Noet. Retreuen al Govern que fomenti la massificació d’un centre i el despoblament de l’altre. I alerten que les poques preinscripcions són perquè no hi ha ensenyaments postobligatoris.

També hi ha pares d’exalumnes, que recriminen al Govern que els ha donat llargues des del primer dia d’institut. La patronal d’empresaris també els recolza i insisteix en la importància de tenir estudis postobligatoris a la comarca per poder retenir el talent.

aquí 15

PONÈNCIES 1. La renaturalització de les ciutats a càrrec d’ELOI JUVILLÀ 2. Eina web “espais interiors saludables” del COAC (Col.legi d’Arquitectes de Catalunya) a càrrec de SÒNIA HERNANDEZ-MONTAÑO BOU 3. Introducció a la bioconstrucció a càrrec de PETRA JEBENS-ZIRKEL 4. Reformes energètiques en bioconstrucció a càrrec de TON FONTDEVILA 5. Tractaments naturals de la fusta a càrrec de CARLES LABÈRNIA BADIA. 6. Sistemes de ventilació eficients a càrrec de JESÚS SOTO. 7. Sensibilitat química múltiple i electrosensibilitat a càrrec del Dr. JOAQUIM FERNÁNDEZ SOLÀ.

A més a més, trobada de l’IEB i exposició dels Treballs Finals de Màster a càrrec dels alumnes IEB.

FIRHÀBITAT, la Fira de la Bioconstrucció i l’eficiència energètica de Catalunya.

El punt de trobada i intercanvi entre expositors, empreses i visitants que tinguin especial interès en la biologia de l’hàbitat, eficiència energètica, l’autoconsum i els habitatges sostenibles

Vine a Avià i passeja entre estands a l’aire lliure amb zona de Foodtrucks, exposicions, tallers,... i molt més!

SALUT, BENESTAR I ESTALVI Això és el que t’aporta un habitatge ecològic, natural i sostenible

TAULES RODONES Oportunitats i possibilitats d’aplicacions pràctiques de la bioconstrucció i l’eficiència energètica als ens locals amb JOAN JOSEP ESCOBAR (Cap de divisió de gestió energètica ICAEN), ANNA M. FONT MORERA (Responsable Tècnica. Oficina d’Habitatge. Diputació de Barcelona), ELOI JUVILLA (Membre del grup de treball “Entorn Urbà i Salut” de la Diputació de Barcelona), MOISÈS MASSANAS (Alcalde de Saldes) i PATROCINI CANAL (Alcaldessa d’Avià).

La manca d’habitatge, els habitatges buits, el repoblament i les alternatives d’accés a l’habitatge amb TON LLORET (Repoblem), ESTEL JOU (Undos Arquitectura – La Masovera), LOU RECTORET (Masies x viure), un representant de La Raval, cooperativa d'habitatge generacional de Manresa i CARME FERRER (Alcaldessa de Senan i Vicepresidenta de Micropobles).

16 aquí

TALLERS Taller infantil CONSTRUCCIÓ DE CÚPULA D’AVELLANER activitat dinamitzada amb jocs a càrrec d’ORÍGENS, escola taller de bioconstrucció Taller adults PANELLS PREFABRICATS DE CANYA I REVESTIMENTS D’ARGILA a càrrec d’ORÍGENS, escola taller de bioconstrucció (20€/persona)

11, 12 i 13 de juny de 2021 Avià espai segur amb mesures anti-Covid19

Consulta el programa complet a firhabitat.com EXPOSICIONS Exposició permanent EXPOTERRA L’exposició d’arquitectura amb terra i bioarquitectura, a càrrec de MIQUEL ESCOBAR. Exposició permanent ARQUITECTURA SALUDABLE I BIOCONSTRUCCIÓ a càrrec de GABRIEL BARBETA.

aquí 17

BERGA

Pediatres a distància

PEDIATRES de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona podran atendre a distància a pacients que siguin a l’Hospital Sant Bernabé de Berga. Ho faran -i de fet, ho fan, des de principis d’any- gràcies a un robot únic fins ara a l’Estat que permet als pediatres de l’hospital barceloní atendre com si fossin a la mateixa consulta de Berga. Un dels principals èxits de disposar del robot és que redueix el nombre de trasllats a altres hospitals.

Gràcies a aquest sistema, els professionals de l’Hospital Sant Bernabé compten amb l’assessorament d’un especialista en pediatria, cirurgia pediàtrica, traumatologia pediàtrica, cures intensives, nounats i salut mental sempre. A banda de reduir els trasllats a altres centres, la iniciativa pretén poder compartir decisions clíniques tant de l’àmbit diagnòstic com terapèutic

Com funciona?

El robot ha estat desenvolupat per l’empresa Teladoc Health.

Compta amb una pantalla en 18 aquí

la seva part superior per tal que, quan el metge es connecti mitjançant videoconferència des de Barcelona, tingui la mateixa perspectiva que si entrés presencialment a la consulta.

El metge barceloní pot desplaçar “la mirada” del robot d’una banda a l’altra, per mirar els diferents aparells de monitoratge i dirigir-se al nen, als pares o al professional que els està atenent per millorar la interacció amb ells. També pot accedir als paràmetres biomèdics dels pacients i a les proves que se li estan fent en aquell moment per tal de poder valorar-les conjuntament amb els professionals de l’hospital de Berga.

Quan un professional de l’hospital de Berga considera necessari consultar l’opinió d’un altre especialista pediàtric, avisa al cap de guàrdia de l’Hospital Sant Joan de Déu. Aquest dona resposta a la consulta o, si és necessari, busca un altre especialista més idoni pel cas i l’avisa per tal que es desplaci a un dels dos punts de connexió

Un robot fins ara únic a l’Estat permetrà a un pediatre del Sant Joan de Déu atendre un pacient de Berga com si fos a la seva consulta

que s’han habilitat al centre per fer aquestes visites a distància. El metge de Berga posa al pediatre de Barcelona en antecedents del cas que es tracta i tots dos -un, presencialment i l’altre mitjançant el robot- entren a la consulta on és el pacient per visitar-lo.

“Obre moltes possibilitats”

El sistema de consulta mèdica a distància es va implementar l’11 de gener a l’hospital de Berga com a prova pilot. Al llarg d’un any els dos centres avaluaran l’eficàcia i l’acceptació que rep.

Des del Sant Joan de Déu consideren que el robot “obre moltes possibilitats en el món de la salut perquè permet als pacients tenir accés a professionals més especialitzats”.

I des del Sant Bernabé, la gerent, Anna Forcada, celebra que el sistema eviti trasllats a altres hospitals i permeti “oferir una atenció molt més especialitzada i de molta qualitat en un entorn rural i dispers geogràficament com el Berguedà”.

BERGA

El mercat del dissabte, el dilluns?

Berga vol permetre que, en casos extrems, els paradistes que no puguin ser al Vall dissabte, hi puguin anar dilluns

L’AJUNTAMENT DE BERGA vol autoritzar que es faci el mercat setmanal els dilluns al matí, sempre que no es pugui fer els dissabtes per causes extraordinàries extremes. El consistori té la intenció de revisar l’ordenança reguladora de la venda al mercat del Vall per guanyar marge de maniobra en situacions com una pandèmia, una crisi econòmica, una catàstrofe natural o qualsevol circumstància extrema que pugui sorgir en el futur.

La idea que s’ha posat sobre la taula és modificar l’article 2 de l’ordenança per tal de poder fer mercat els dilluns, de 9 a 14 h, quan hi hagi situacions extraordinàries que impedeixin fer-lo dissabte.

L’autorització de muntar parades al mercat el dilluns com a alternativa a dissabte només s’aplicaria en el cas de les parades de productes que, per les restriccions, no ho puguin fer en cap de setmana.

Per tant, aquelles parades que puguin fer mercat el dissabte, ho seguirien fent, i es reservaria el dilluns per a aquelles que no.

Consulta pública per saber què en pensa la gent

Aquest maig l’Ajuntament ha fet una consulta pública a la ciutadania per saber què en pensa i per obrir la porta a propostes que arribin des del carrer, abans de tirar endavant la modificació.

La iniciativa ha agafat sentit aquest últim any, després d’una pandèmia que ha derivat en restriccions de cap de setmana que ha impedit a paradistes habituals del mercat anar-hi més d’un dissabte.

Si no hi ha entrebancs, aquest estiu s’esvairà el problema: si no es pot dissabte, que sigui dilluns.

aquí 19

BAIX BERGUEDÀ Nou ús Es rehabilitarà l’edifici del batan i les cardes Ajut europeu La meitat de l’actuació es paga amb un pla FEDER

Cal Pons tindrà centre d’entitats LA COLÒNIA de Cal Pons, de Puig-reig, tindrà un centre d’entitats. El Consell Comarcal del Berguedà ha licitat les obres de rehabilitació i condicionament de l’edifici del batan i les cardes per transformar-lo en un centre d’entitats. L’obra s’ha encarregat a l’empresa Construcciones Somic per uns 213.280 euros.

Garantir un espai segur

Els treballs consisteixen a assegurar l’estabilitat de les cobertes de l’edifici i el seu mínim manteniment per poder-lo posar en ús amb condicions de seguretat estructural com a centre d’entitats culturals del municipi. Es tracta d’un edifici significatiu pel seu interès patrimonial.

Les naus on s’actuarà presenten mal estat. S’hi faran treballs previs d’implantació d’instal·lacions provisionals d’obra, aigua i electricitat i muntatge i desmuntatge de bastida, enderrocs i moviment de terres, arrencada de canaló de recollida d’aigües, desmuntatge de teules amb mitjans manuals, enderroc de solera d’encadellat ceràmic 20 aquí

amb mitjans manuals, enderroc d’enllistonat de fusta de coberta, desmuntatge de biga de fusta i encavallada de fusta amb mitjans manuals i instal·lació de bigues de fusta i encavallades per a sostres.

Gràcies a l’actuació es podrà substituir parcialment les cobertes, els desguassos i els baixants per garantir l’estabilitat i la seva impermeabilitat i evitar el deteriorament dels elements de tancament i forjats.

La rehabilitació i condicionament de l’edifici del batan i les cardes com a centre d’entitats forma part d’un conjunt d’actuacions que darrerament s’estan impulsant a Cal Pons per rehabilitar, mantenir i conservar els espais de la colònia.

Diners que venen d’Europa

La transformació de l’espai serà possible gràcies als diners del fons FEDER que han arribat des d’Europa, a un ajut de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (Osic) i a fons de l’Ajuntament de Puig-reig. El Consell no hi ha participat econòmicament, però

EXPROPIAR TURBINES El conseller Ivan Sànchez insisteix en la idea El conseller Ivan Sànchez ha dit al ple de maig que, tant ell com l’alcalde de Puig-reig, Josep Maria Altarriba, creuen que cal expropiar les turbines del riu Llobregat.

El 2019 Sànchez i Altarriba van visitar la colònia anglesa de Derwent Valley Mills, amb el president Josep Lara i tècnics de la casa. Aleshores va sorgir la idea, però no s’ha avançat.

sí que ha estat l’encarregat de coordinar el pla d’obres per tota la comarca que va aconseguir una subvenció milionària de fons europeus FEDER. La primavera del 2019 es va anunciar que el Berguedà havia aconseguit una subvenció de més d’un milió d’euros de fons europeus que implicaria una inversió de gairebé 3 milions en diferents edificis patrimonials.

Un d’aquests espais era l’edifici del batan i les cardes de Cal Pons, però n’hi havia d’altres. Per exemple, també s’hi incloïa la consolidació del Pont Vell de Gironella, l’adequació de la segona planta del Museu d’Art del Bolet de Montmajor o diverses millores al Bosquet de Cal Pons. És la segona gran subvenció europea que el Berguedà aconsegueix en el darrer lustre. El 2017 la comarca també va aconseguir un ajut FEDER de gairebé un milió d’euros per revaloritzar el seu patrimoni industrial. Gràcies a això, es va poder intervenir en espais com la Torre Nova de Cal Pons o el Teatre de Viladomiu Nou.

ADRIÀ GOULA

BAIX

Dos rentats de cara que són sensació arreu LA RECUPERACIÓ de la Torre de Merola, de Puig-reig, i la transformació de l’Església Vella de Gironella en el nou Espai Santa Eulàlia han estat reconegudes per dos dels certàmens d’arquitectura més potents de l’Estat.

Totes dues obres són del mateix arquitecte, Carles Enrich, i han estat seleccionades per davant de centenars de projectes més tant de Catalunya com de la resta de l’Estat.

Torre de Merola (Puig-reig)

Nova estructura per recuperar-la com a mirador

La torre, finalista estatal

La recuperació de la Torre de Merola ha estat escollida com una de les 70 obres finalistes de la 25a Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme. S’hi van presentar gairebé 600 obres, de les quals 70 han estat reconegudes com a finalistes i 100 més, com a seleccionades.

L’actuació a la Torre de Merola va refer l’única paret que quedava dempeus i va construir una estructura de fusta que permet pujar fins al capdamunt de l’edifici i reproduir la forma original.

L’estructura porta a un mirador que feia 600 anys que havia desaparegut. Un cop a dalt, els visitants poden veure de prop uns merlets gòtics del segle XIII que són únics a Catalunya.

La Biennal exposarà les millors obres arquitectòniques dels últims dos anys entre el 28 de juny i el 16 de setembre en dues seus en paral·lel: el Pavelló de Barcelona i el Patio Herreriano de Valladolid. Els vint millors projectes dels 70 finalistes seran premiats i es donaran a conèixer en l’acte inaugural de la Biennal.

L’Espai Santa Eulàlia, als FAD Església Vella (Gironella)

Nou Espai Santa Eulàlia, per acollir actes culturals

A banda, la transformació de l’Església Vella de Gironella en el nou Espai Santa Eulàlia ha estat

La Torre de Merola i l’Espai Santa Eulàlia són distingits entre les millors obres d’arquitectura dels últims anys a Catalunya i a l’Estat

seleccionada als premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme. El projecte és un dels 38 seleccionats pel jurat, d’entre els 368 que s’han presentat.

L’obra va consistir a adaptar l’espai de l’antiga església en un centre cultural condicionat per fer-hi tota mena d’actuacions artístiques. Després de segles de canvis d’ús constants, el 1971 l’Ajuntament de Gironella va recuperar l’edifici en un estat de conservació molt precari. L’any 2016, el mal estat de l’edifici requereix una reformulació de l’espai per desenvolupar-hi activitats culturals. I aquí intervé l’Ajuntament, que és qui impulsa l’actuació i l’encarrega al despatx d’arquitectes de Carles Enrich.

aquí 21

BAIX

ES BUSQUEN SOCORRISTES

Falta personal a les piscines

EL CONSELL COMARCAL del Berguedà i l’Agència de Desenvolupament han obert una borsa de socorristes i vigilants de piscines per posar remei a un dels grans maldecaps de molts ajuntaments cada estiu.

Amb aquesta acció, totes dues administracions fan un pas important per acabar amb el dèficit de personal que hi ha a les piscines municipals cada estiu.

En molts casos trobar persones que tinguin la titulació requerida per poder ser socorrista és com buscar una agulla en un paller.

Formació en paral·lel

Els interessats en inscriure’s a aquesta borsa de socorristes ho poden fer a través del web de l’Agència, que també ha obert un període de sol·licituds per tal que els ajuntaments que ho vulguin, demanin poder-se beneficiar de la borsa.

22 aquí

A més, l’Agència dona continuïtat al curs de socorrisme aquàtic que ja va implementar l’estiu passat i que permet aconseguir la titulació necessària per poder treballar tot l’estiu socorrent els usuaris d’una piscina.

Ocupar perfils estacionals

El president de l’Agència de Desenvolupament, Lluís Vall, destaca que el curs és “una oportunitat de poder ocupar nous perfils laborals en una època estacional com és l’estiu”.

Per la seva banda, el conseller d’Esports, Abel Garcia, ha apuntat que “novament es demostra que el sector esportiu genera ocupació”. A la vegada, ha destacat que la iniciativa permet “formar els nostres joves perquè ocupin llocs de treball que beneficien a tota la ciutadania”.

Marc Canturri

Obren una borsa i tornen a fer el curs per formar els socorristes de piscines que sempre costen de trobar

Mal d’anys Fa anys la Generalitat va voler professionalitzar els socorristes, i va empènyer molts ajuntaments a buscar vigilants fins i tot fora del continent. El moviment del Govern va propiciar que molts socorristes d’estiu poguessin treballar en piscines de qualsevol altra comunitat autònoma, però a Catalunya, no.

Tot plegat va empènyer els ajuntaments a contactar amb Sanea, una empresa que durant anys va aliar-se amb empreses de l’Amèrica del Sud per portar socorristes qualificats a passar els mesos d’estiu a Catalunya. Al Berguedà, Gironella, Berga i Olvan, entre d’altres, es van decantar per aquesta opció.

BAIX

CONREUS

El Berguedà, territori autosuficient en aliments EL BERGUEDÀ és la comarca barcelonina amb més capacitat per alimentar la seva població amb productes locals. Té 34.916 hectàrees de terres disponibles i podria alimentar a si mateixa i a una comarca i mitja més, sense dependre de ningú. És una de les conclusions del tercer Tastet de Dades de BCN Smart Rural, que també postula Montmajor com el segon poble de la província més autosuficient en cereals i llegums. El municipi del Baix Berguedà té una superfície de 3.286 hectàrees i només 467 veïns, la qual cosa fa pujar el seu índex d’autosuficiència en productes de secà fins al 2.162%.

Només Sant Mateu de Bages supera Montmajor en capacitat de produir cereals.

Un altre dels titulars per al Berguedà és que Sant Jaume de Frontanyà és el municipi de la demarcació amb més capacitat d’alimentar els seus habitants

amb productes locals. Podria donar menjar de KM0 a unes 2.000 persones, però només n’hi viuen 30.

Tot i això, l’autosuficiència de Sant Jaume té un però: el municipi té, sobretot, conreus de secà, però no produeix prou hortalisses ni fruita dolça per abastir la seva població amb aliments frescos.

L’altre extrem: Barcelona

Fora del Berguedà, la història canvia. A la regió metropolitana, el municipi amb una capacitat més gran de proveir la seva població amb aliments locals és Gallifa, al Vallès Occidental, amb un 460% d’autosuficiència. I com més ens acostem a Barcelona, més cauen els índexs. El municipi de l’àrea metropolitana més autosuficient és Sant Climent de Llobregat, que podria alimentar el 14% de la seva població sense dependre de cap altra zona.

Montmajor és el segon municipi de la província amb més capacitat d’abastir els seus habitants amb cereals i llegums sense dependre de ningú

Sant Jaume Pot alimentar 2.000 persones però només n’hi viuen 30 Proveïdors Les rodalies de Barcelona mengen de la resta del país

I si Sant Jaume és en un extrem del gràfic, Barcelona és en l’altre.

La ciutat més poblada del país té un grau d’autosuficiència alimentària del 0,003%, és a dir que pràcticament importa de l’exterior tots els aliments que consumeix.

Província dependent

L’impacte de Barcelona és tan gran que de poc serveixen els números del Berguedà per maquillar el còmput provincial.

La demarcació de Barcelona només podria abastir un 10% de la gent que hi viu amb aliments de proximitat. De fet, de la resta de províncies catalanes, només Lleida seria autosuficient, amb un 360%.

Això sí, queda clar que dins de Barcelona hi ha dues realitats: la de l’àrea metropolitana i la de comarques centrals i de muntanya com el Berguedà, el Moianès, Osona o el Bages.

aquí 23

ALT BERGUEDÀ

LA PLATAFORMA Anti-Incineradora de Cercs (PAIC) assegura que bona part dels terrenys de l’antiga central tèrmica estan catalogats com a emprius, és a dir, que són de titularitat municipal i per a ús comunitari. Els activistes estan disposats a arribar fins al final per tal que l’Ajuntament els recuperi. Aquest maig han entrat una instància on reclamen a l’alcalde de Cercs que iniciï el procediment per recuperar els emprius i alerten que, si no fa cap moviment ni els respon, tenen asos a la màniga.

Els advocats de la Plataforma asseguren que es pot anar per dues vies: per l’administrativa, que permetria als veïns recuperar els terrenys si un jutge ho determina, o per la judicial, que implicaria portar l’alcalde als tribunals acusant-lo de prevaricació.

quanta que defineix on són els emprius i certifica que bona part dels terrenys on ara es vol alçar una incineradora ho són.

Els veïns que han trobat els documents ho tenen clar i per això reclamen a l’Ajuntament que ho investigui. Recuperar els emprius suposaria un cop gairebé letal als promotors de la incineradora, que amb aquesta catalogació dels terrenys no els podrien explotar. L’únic moviment que tornaria a girar el guió seria que l’Ajuntament pogués acreditar que els veïns no volen fer res als terrenys, segons Peñalver: “Hauria de justificar que els veïns no estan interessats a donar cap ús a aquests terrenys.

I, si hi ha una immensa majoria del poble que reivindica el dret que tenen d’aquests terrenys, l’Ajuntament haurà de claudicar en algun moment o altre”.

Documents del segle passat

Foc creuat amb l’alcalde

Àlex Peñalver, lletrat del Fons de Defensa Ambiental, ha explicat que han trobat documents de fa 40 i 50 anys que ho acrediten, així com un plànol dels anys cin24 aquí

La Plataforma diu que l’Ajuntament no els respon les instàncies i tem que aquesta vegada passi el mateix.

Per la seva banda, l’alcalde

Els terrenys de la central, públics o privats?

Cap moviment des de l’agost Els promotors de la incineradora no han fet cap moviment per desencallar les traves urbanístiques que l’agost passat van empènyer la Generalitat a tombar el projecte. L’alcalde de Cercs, això sí, ha reconegut que els promotors volen segregar els terrenys de la central: “Han demanat tractar d’una manera diferent el que és terreny forestal i el que és industrial”.

Jesús Calderer ha matisat que la petició per segregar els terrenys “no desencalla res del que la Generalitat els va impedir fer l’estiu passat a la central”. I ha insistit que l’estat dels tràmits per fer realitat el projecte són en el mateix punt que l’estiu passat.

La Plataforma desconfia. Alerten que el projecte segueix viu i que pot revifar si troba complicitat a l’administració pública. De fet, alerten que, si no és la incineradora, podria alçar-s’hi qualsevol altra indústria contaminant, i els emprius podrien barrar el pas de forma definitiva.

Emprius La PAIC diu que la zona de la central és per a ús comunitari

de Cercs, Jesús Calderer, ha desmentit que no hagi contestat les instàncies i s’ha mostrat predisposat a parlar dels emprius: “M’ho han preguntat dues vegades en els últims plens i sempre he dit que se’m presenti la documentació. Si realment es pot certificar que són emprius, no hi ha massa res a debatre: tinc el deure de recuperar-los”.

Marc Canturri

ALT

MINA DE RIUTORT

L’ÚNICA MINA DE PETROLI VISITABLE Encarreguen les obres per poder reobrir al públic la mina de petroli de Riutort, l’única del país que pot acollir visites

LA MINA DE PETROLI DE RIUTORT, a Guardiola de Berguedà, tornarà a ser visitable. El Consell Comarcal ha encarregat les obres per reforçar el sostre de la mina amb la idea de reobrir-la al públic. Els treballs costaran gairebé 55.000 euros i es finançaran amb ajuts europeus i de la Generalitat.

La mina es va tancar el 2017 per precaució, després de detectar petits despreniments de pedres del sostre d’una de les galeries i també de parets.

Ara, la intervenció es farà tant a l’interior com a l’exterior de la mina, i també s’aprofitarà per fer una desbrossada de l’entorn.

Un cop acabades les obres, d’aquí a uns sis mesos, l’objectiu és reobrir la mina, convertir-la de nou en un atractiu turístic i concertar-hi visites culturals.

Més de 40.000 visitants fins que va tancar

La mina de Riutort és considerada l’única mina de petroli visitable de Catalunya. S’hi pot veure brollar l’hidrocarbur directament de les roques (margues bituminoses).

Des de la seva obertura el 2004 i fins al darrer dia que va estar oberta al públic, el 31 d’agost del 2017, l’havien visitat 40.301 persones. A l’interior d’aquesta mina s’hi han dut a terme diferents activitats com visites guiades, estudis universitaris sobre els bacteris que s’alimenten del petroli i tastos de vins. Es va explotar del 1905 al 1913 i entre el 1936 i el 1938. Durant tots aquests anys, es calcula que se’n van extreure unes 3.500 tones de margues bituminoses.

aquí 25

Nous aires al CE Berga

ENTRE RIVALS

L’Handbol Berga també renova la seva junta EL CLUB ESPORTIU BERGA ha canviat de junta directiva. El nou president és un dels puntals del primer equip de l’entitat, Joan Noguera, que lidera un nou equip directiu “jove i il·lusionat”.

En una entrevista a l’Aquí Berguedà, Noguera ha recalcat que la bona tasca de l’anterior junta -liderada per Lluís Toran- deixa el club “en una situació sana”, però el relleu es marca dues fites per millorar encara més: el futbol femení i la captació de socis.

Ser un referent femení

Un dels primers moviments de la nova junta ha estat col·locar les berguedanes Queralt Torredeflot i Ona Rodríguez a la coordinació de la secció de futbol femení.

Totes dues són futbolistes en actiu i tenen el repte de col·locar el Berga com una referència del futbol femení a la Catalunya central. “No ens n’amaguem. Sabem que comencem des de zero i ho farem amb la màxima humilitat per anar creixent a poc a poc, però creiem molt en la feina que poden fer la Queralt i l’Ona”, ha dit Noguera.

26 aquí

L’Handbol Berga també ha renovat la seva junta directiva. En aquest cas, el tràmit ha servit per ratificar l’actual president, Marc Pons, que continuarà al capdavant de la directiva, amb un equip gairebé calcat, però que incorpora dos noms més: Jordi Simón, per potenciar l’apartat de comunicació, i Montserrat Farràs, que se centrarà en la potenciació del marxandatge.

Els principals objectius de la nova junta són crear un infantil femení, potenciar les seccions masculina i femenina, i apostar per la formació de tots els entrenadors, de manera que almenys el 95% dels tècnics tinguin la formació bàsica per poder comandar un equip. Per aconseguir els objectius, la nova junta té previst impulsar una campanya de promoció dels equips femenins i realitzar jornades d’entrenadors, entre altres accions.

Pel que fa a l’àrea social, la directiva treballarà per augmentar un 25% el nombre d’associats al club. També volen reactivar la Quina Berguedana, quan la pandèmia ho permeti, i fer revifar el projecte d’unió de clubs de la ciutat.

Una altra de les fites engrescadores per aquest mandat és crear la Copa Pirineus d’Handbol, amb la participació d’equips internacionals.

De moment, l’entitat ha presentat el projecte a les xarxes i ha repartit tríptics a comerços de la ciutat i a escoles. A més, aquest 20 de juny organitza una jornada de portes obertes amb la idea de presentar el projecte a dones de totes les edats per intentar engrescar-les i poder començar a articular equips. “Sabem que hi ha noies de Berga que volen jugar a futbol i ho han de fer a Manresa, a Igualada... Això no pot ser”, ha recalcat Noguera.

Atraure més socis

L’altre gran pilar dels nous directius és la captació de socis.

Joan Noguera agafa el relleu de Lluís Toran i lidera una junta jove i ambiciosa

Ara mateix hi ha gairebé 200 associats a l’entitat. Una part important són pares de nens que juguen al club, i la nova junta vol trencar barreres, donar al·licients al soci, construir un club proper i acabar guanyant massa social.

A banda de Joan Noguera com a president, també formen la nova junta Lluís Camprubí, Dani Peralta, Eric Jiménez, Ona Rodríguez, Josep Barranco, Raúl Sànchez, Albert Pujol, Dani Casas, Bernat Cortina, Xavier València i Joan Peralba.

Marc Canturri

ENTRE RIVALS

L’ASCENSOR

Jan TORRELLA Aquesta jove promesa de les curses de muntanya s’ha proclamat campió de Catalunya de trail sub-18 i culmina una primavera on ha brillat a tot arreu on ha competit.

Marc CANTURRI

Laia GONFAUS La berguedana és campiona de Catalunya júnior de curses verticals.

Va ser un dels grans noms de la Cara Amon, com Berta Guitart, que també és campiona, però juvenil.

LA FRASE

“Somio que l’esquí de muntanya sigui esport olímpic el 2026”

@MarcCanturri

La febre

MARIA COSTA Esportista dels Mountain Runners del Berguedà Ha guanyat el premi a l’esportista amb més projecció de Catalunya a la Festa de l’Esport Català 2021.

E

l futbol femení ha viscut el maig mediàtic que sempre havia somiat.

Casualment, el ‘boom’ del futbol femení a tot el país ha coincidit amb la renovació de la directiva del Club Esportiu Berga, i amb un nou projecte per al futbol femení, el més ambiciós que el club ha ideat mai.

No és oportunisme. El projecte no surt d’un dia per l’altre. Però és que, a la comarca, l’esport femení no ve d’aquest maig. Cada Nit de l’Esport que Entre Rivals ha organitzat ha repartit la mateixa quantitat de premis a homes i a dones. I no ha estat forçat, ni de bon tros. Hi ha talent femení en gairebé totes les disciplines esportives: en futbol, acaben de convocar Judit Pujols per a la selecció espanyola; en futbol sala, Clàudia Pons entrena la selecció estatal; en motor, Sara Sànchez lidera el campionat d’Europa; en esquí alpí, Aura Coronado fa anys que encadena campionats estatals; i mil exemples més que acoloreixen un mapa brillant. A més, el 2019 Clàudia Sabata va ser l’esportista amb més projecció del país pels èxits en curses de muntanya, i ara ha estat l’esquiadora Maria Costa, que tot i ser bagenca, és una de les perles dels Mountain Runners del Berguedà. A nosaltres, els berguedans, la febre no ens ha vingut aquesta primavera.

La portem en l’ADN perquè els èxits fa temps que duren i que no se’n van. I això només s’aconsegueix insistint.

LA IMATGE

Baños vola a Florida i ja és història L’atleta de Berga, Toni Baños, segueix preparant el seu cos per un futur d’èxits. Aquest maig, als Estats Units (on compagina la universitat amb l’atletisme), ha clavat el cronòmetre als 14 minuts i 37 segons, en una cursa de 5 quilòmetres. És la tercera millor marca de la història d’un berguedà en aquesta distància.

AUTOMÒBILS C-16 Vehicles seminous i d’ocasió

Rentat de vehicles a mà Rentat de tapisseries ESPECIALITATS DE LA CASA

C. Barcelona 19 08600 BERGA Tel. 648 08 85 93 699 08 50 23

Carns a la brasa, rovellons - Plats combinats - Entrepans Embotits del Berguedà - Pernil Serrano de Jabugo Formatge Manxego - Menú Diari - Pizzes per emportar

93 821 15 49

Passeig de la Pau, 5 · BERGA

Maria

aquí 27

sortim Una casa del futur

Els experts asseguren que edificar causa un gran impacte mediambiental, i la bioconstrucció el vol minimitzar. Fer obres a casa és plantar llavors a l’espai que ens veurà fer-nos grans, i la FIRHÀBITAT d’Avià és una oportunitat d’or per començar-ho a fer pensant en el planeta. Hi haurà arquitectes, aparelladors, promotores, constructores, empreses especialitzades en bioconstrucció i proveïdors de materials. I l’objectiu és doble: convertir la comarca en un referent estatal en eficiència energètica i traslladar al públic general les possibilitats que ofereix el món de la bioconstrucció.

FIRHÀBITAT: la fira de la bioconstrucció i l’eficiència energètica de Catalunya AVIÀ De l’11 al 13 de juny Gratuït Exposicions, conferències, tallers oberts a tothom; i una trobada d’exalumnes de l’Institut Espanyol de Baubiologie.

Més info a aquibergueda.cat/agenda i a firhabitat.com

MÚSICA

Vermut, patrimoni i concert Un vermut es pot fer a casa, al bar o al monestir de Sant Llorenç. Però només en una de les tres opcions la prèvia d’un dinar serà amenitzada per un concert en directe de qualitat.

Vermuts musicals Monestir de Sant Llorenç | GUARDIOLA DE BERGUEDÀ Diumenges, 13, 20 i 27 de juny | 12.30 h Reserves a civitascultura.org Més info a aquibergueda.cat/agenda

MÚSICA

Pensant en adolescent

Ha rescatat reflexions d’una llibreta de quan era adolescent i n’ha fet un disc que reivindica les ganes de viure malgrat les condicions adverses. És el segell propi de l’artista de Vilada Xuel Díaz i aquest juny serà a tocar de casa.

Concert de Xuel Díaz Teatre Municipal | BERGA Diumenge, 20 de juny | 18.00 h Entrades a 5 € a ticketara.com i a taquilla

MÚSICA

De concert als micropobles

T’agrada el jazz? I el soul? I el blues? Doncs imagina’t-ho fusionat, a dues veus i amb una guitarra. El Festival Itinera fa parada al Berguedà per donar a conèixer els micropobles a través de la música.

Concert de Carla Motis & Belén Bandera Era de Capdevila de l’Espà | SALDES Divendres, 25 de juny | 18.00 h Entrades a 10,18 € a entradium.com 28 aquí

sortim PASSATEMPS

Dona-li la volta!

Aquest mes AgroVicenç et planteja el següent enigma: pots donar la volta a aquesta figura, és a dir, que el triangle apunti cap avall, movent només 3 de les rodones que la formen?

Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos

Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27

agrovicenc.blogspot.com

Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom.

Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)

aquí 29

Centre Podològic M. Teresa Velilla Muixí

Immobiliària

Classificats

Especialistes amb els tractaments més professionals i actuals Plantilles personalitzades per a nens, adults, esportistes, diabètics...

Lluís Millet, 25-27 entl. · BERGA T. 93 821 25 72

SERVEI DE PSICOLOGIA AL BERGUEDÀ

Gironella acull una consulta de Psicologia que ofereix sessions psicoterapèutiques a adults i parelles. la Psicologia ens ofereix un camí cap al benestar personal, el Psicòleg col·labora amb tu per seguir-lo

20 ANYS D’EXPERIÈNCIA OLGA MASSANA SÁNCHEZ Ara també oferim servei de psicologia infanto juvenil a càrrec de la psicòloga Eva Castro Albós, que treballa amb nens, adolescents i famílies.

699 271 341 · Carretera Bassacs, 52 - 08680 Gironella olgams@olgamassanapsicologia.cat olgamassanapsicologia.cat Sessions presencials i també online

Olga Massana

S’OFEREIX SRA PER CUIDAR GENT GRAN S’ofereix senyora amb molta experiència i bones referències per: Cuidar i fer companyia a gent gran.

Fer feines de neteja de la casa. M. 722811054

LLOGUER ID.P5485–GIRONELLA – ZONA C. OLVAN ALT Plaça d’aparcament per remolcs i caravanes de 6x2.5mts. 35€/mes.

PIRINEU 2000

ES VENEN 4 LLANTES D’ALUMINI 4 llantes d’alumini en venda per MERCEDES 270 CTI (Mida ampla) Preu: 150 € c.u.

M. 671785633

VENDA ID.L11058 – BERGA ZONA FONT DEL ROS Garatge tancat de 20m2 amb bon accés, altell i llum. 16.000€. PIRINEU 2000

DIRECTORI IMMO PIRINEU 2000 c. Bruc, 3. T.938222526 www.pirineu2000.com

BEST - BERGUEDANA DE SERVEIS TÈCNICS Tècnics en tancaments d’alumini i PVC, control solar, automatitzacions i domòtica. Serralleria ferro inox i vidre. www.bestecnics.com M. 631190045

PINTORS BERPINTUR Aplicacions de pintura industrial i decorativa.

Ofertes, pressupostos... c. Cim d’Estela, 9 Berga. www.berpintur.com M. 639488227 T. 938210715

La tintoreria i bugaderia de confiança al Berguedà

t.me/AquiBergueda Rep tota la informació del Berguedà cada dia al teu Telegram

30 aquí

SOLUCIÓ PASSATEMPS

ALUMINIS

AGENDA

g

L’ E S P U N YOL A

El teu anunci classificat aquí totalment GRATIS. classificats@ bifidusproduccions.com

Professionals

ÚLTIMA HORA

ESPORTS

calparerarestaurant@gmail.com

ES VEN LLIMADORA PLANEJADORA AUTOMÀTICA DE CARROS Anglesa de la marca WIKE. Preu: 2.500 € M. 671785633

ES VEN MÀQUINA PER TREBALLAR ALUMINI Màquina ideal per acoblar panys, etc…

Preu: 500 € M. 671785633

NOTÍCIES

Tel. 93 823 03 78 635 98 32 45 Carretera C-26 km. 136,5

ES VEN FRESADORA UNIVERSAL AUTOMÀTICA Inclou capçal, grapa i accessoris Preu: 2.500 € M. 671785633

Passeig de la Pau, 39 - Berga 636 896 629 facebook.com/tintoreriabergueda

tintoreriaberga@gmail.com

menú diari per 7€!

de dilluns a divendres laborables

Sempre hi trobaràs plats de: · Pasta · Peix a la planxa Pg. de la Indústria, 78-80 · Verdura · Carn a la planxa BERGA · Tel. 93 822 86 16 i preparats especials del dia

Plats per a vegans i celíacs

Obrim de dilluns a diumenge de 9:00 a 15:00

Vols veure més fotos o tenir més informació d’un immoble concret?

Entra al nou web de Pirineu 2000 a través del codi de cada pis o casa

VENDA

per exemple: – ZONA C11376 BERGA CASERNA

www.pirineu2000.com/D11806

- ZONA LA C9114 BERGA VALLDAN

D11806 BORREDÀ

Pis de 110m2 aprox., menjador estar, cuina, 3 hab. (2 dobles i 1 individual), bany complert, cambra de rentar, balcó i 2 pàrquings.

PREU: 125.000€

Pis de 110 m2 aprox., menjador estar amb llar de foc i balcó, cuina, 4 habitacions, 1 bany complet, cambra de rentar, terrassa i calefacció.

PREU: 130.000€

Pis de 75m2 aprox., menjador estar, cuina, 2 habitacions (1 doble i 1 individual), bany complert i 2 balcons.

PREU: 80.000€

– ZONA C11452 BERGA CASC ANTIC

- ZONA PG. C10530 BERGA DE LA INDÚSTRIA

- SANT D9447 CERCS CORNELI

Casa que consta de dos pisos que es venen per separat o junts. Cada pis consta de 45m2, menjador estar, cuina, 2 hab. dobles, bany complert, rebost i balcó.

PREU: 30.000€ cada pis – ZONA C11567 BERGA HOSPITAL

Pis de 86m2, semi-nou amb menjador estar, cuina, 3 habitacions, 2 banys, amplis balcons i cambra de rentar.

Calefacció.

PREU: 130.000€

Dúplex rústic, de 70 m2 útils. P1: menjador estar amb llar de foc, cuina office i bany complert. P2: estudi de 2 habitacions dobles.

Pàrquing comunitari.

PREU: 55.000€

- MERCAT C8420 BERGA MUNICIPAL

E2241 GÓSOL

Pis de 85m2 aprox., menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), bany complert, traster, balcó i terrassa.

PREU: 85.000€

Pis d’uns 80 m2, reformat, menjador estar, cuina, 4 habitacions, 2 banys, galeria, calefacció i acabats de qualitat.

PREU: 80.000€

Casa unifamiliar de 142 m2. PB: garatge i rebost. P1a: menjador estar amb llar de foc, cuina, bany i balcó. P2a: 2 hab. dobles i bany. P. sotateulada: estudi. Calefacció.

PREU: 150.000€

– ZONA C11611 BERGA CARRER BALMES

BERGA - ZONA CAMP DE FUTBOL Apartament de 50 m2, menjador estar, cuina independent, 2 habitacions amb armaris encastats, 1 bany i calefacció.

Situació i vistes de privilegi.

Pàrquing opcional.

PREU: 82.000€

- ZONA E11434 BERGA CASERNA

Pis de 65m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), bany i rebost amb caldera i cambra de rentar.

PREU: 66.000€

- ZONA STA. C9286 BERGA MAGDALENA

C707

Casa unifamiliar de 150m2 aprox.

PB: garatge de 65m2 aprox. i jardí de 30m2. P1: Menjador estar, cuina, bany complert i terrassa de 15m2. P2: 3 habitacions i bany.

PREU: 110.000€

- ZONA C1040 BERGA CASERNA

– F4177 GIRONELLA CAL BASSACS

Pis de 100 m2, menjador estar, cuina, 4 habitacions, bany, galeria, calefacció i traster.

PREU: 100.000€

Casa amb baixos i 2 pisos de 80 m2 per planta. Jardí de 287 m2. Bona situació. Necessita reforma.

PREU: 95.000€

- ZONA C11362 BERGA CASERNA

D11790 BORREDÀ

– P5485 GIRONELLA ZONA C. OLVAN ALT

UE

Pis 65m2 aprox., menjador estar amb llar de foc, cuina, 2 habitacions dobles amb armaris encastats, bany complert i un balcó.

PREU: 70.000€

LLO G

Pis semi-nou de 87m2, menjador estar, cuina, 3 habs. (1 suite amb vestidor, 1 doble amb armaris encastats i 1 individual), bany complert, balcó, terrassa de 50m2, traster i pàrquing.

PREU: 170.000€

R

Pis de 85 m2 reformat. Ampli menjador estar, cuina, 2 habitacions dobles, 1 per armaris i bany. Mobles inclosos, ideal per 2ona residencia.

PREU: 65.000€

Plaça d’aparcament per remolcs i caravanes de 6x2.5mts.

PREU: 35€/mes

ATENCIÓ!

C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com

ES NECESSITEN PISOS I CASES DE VENDA I LLOGUER aquí 31 A BERGA I COMARCA

Mi BP

Molt més que un programa d’avantatges Més estalvi, millors avantatges i més privilegis

Estalvia fins a 8 cts/L.* cada vegada que posis carburant

Chollos Mi BP

Privilegios Mi BP

Catálogo Mi BP

Aconsegueix Bescanvia els Accedeix GRATIS a divertits i pràctics privilegis exclusius punts que acumulis productes per a a les millors marques (1L = 1 punt) per grans i petits i serveis del mercat fantàstics productes *8 cts/L amb GASOLINA 98 ULTIMATE i DIESEL ULTIMATE. 3 cts/l. amb la resta de carburants.

Ahorro Mi BP

Posis el carburant que posis, a BP tenim una oferta personalitzada per a tu

Servei, qualitat i confiança 32 aquí

Passeig de la Pau, s/n 08600 Berga · Barcelona T. 93 821 01 93 ballus@ballus.cat www.ballus.cat

A prop teu, per portar-te més lluny