Aquí Berguedà - N.116 - Juliol del 2021

SHERI SPEEDE

ELS XIMPANZÉS D’ELKE GELINNE La veterinària de l’Espunyola treballa en un centre de recuperació de primats al Camerun

NO TANQUEM PER VACANCES!

Solucions Dentals BERGA

☼

FINANÇAMENT A 48 MESOS SENSE INTERESSOS i moltes més!

100% PROTECCIÓ CONTRA COVID

Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 22h SERVEI aquí 1

Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11

D’URGÈNCIES

670 005 005

comerç Nosaltres, el petit comerç, volem agrair-te que ens hagis triat.

Vine i t’obsequiarem amb una bossa reutilitzable!

*Entrega a partir del 5 de juliol i fins a exhaurir existències

2 aquí

aquí

BERGUEDÀ

De l’Espunyola al Camerun per lluitar contra el tràfic il·legal de ximpanzés L’Elke Gelinne és una de les dues veterinàries del centre de recuperació de ximpanzés Sanaga-Yong, al Camerun. Hi treballa des del mes de març en un escenari de pobresa extrema. Conviu amb 77 ximpanzés que, sense el centre, estarien condemnats a morir a mans de caçadors furtius o bé a ser traslladats a zoos de països desenvolupats o, simplement, com a mascotes particulars. L’Elke és especialista en primats, però fins ara mai havia topat amb la corrupció i els interessos que ha de combatre al Camerun. PÀGINA 10 TEXT Marc

Canturri FOTOGRAFIA Antoine Brisson

BERGA

12

BAIX BERGUEDÀ

20

ALT BERGUEDÀ

22

ENTRE RIVALS

26

SORTIM

28

La Rasa dels Molins, en venda

El Berguedà torna a ser al Parlament

Pla per fer de la Baells un motor turístic

El femení del Casserres ja és equip d’Honor

Torna el festival d’estiu a l’aire lliure de Berga

El darrer govern de CiU va poder urbanitzar uns terrenys que van acabar embargats i ara es venen a preu de saldo.

Alba Camps, de Puig-reig, ja és diputada d’ERC al Parlament.

Fins ara era delegada del Govern a la Catalunya central.

L’ACA aprova el primer Pla d’usos del país, per al pantà de la Baells. Ara caldrà buscar diners per desenvolupar-lo.

Han guanyat la lliga de manera incontestable, imposant-se a un rival directe per l’ascens per un contundent 6 a 1.

El SonaB dona protagonisme als instruments de vent, i portarà concerts a la ciutat cada vespre de dijous de juliol.

Juliol del 2021 Número 116 Any 11 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Distribució gratuïta

Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rosiñol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls

Impressió Lerigraf Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com

Control de difusió:

Publicació membre de:

Amb el suport de:

aquí 3

CEDIDA

LA FOTOGRAFIA

Un jardí empedrat acolorit agraeix a l’hospital de Berga l’esforç dels últims mesos L’artista Berni Puig ha rentat la cara a una de les entrades de l’Hospital Sant Bernabé. De fet, més que rentar-la, li ha donat color: ha pintat amb cinc tonalitats el jardí de pedres que hi ha a l’entrada nord amb la idea que, quan els pacients mirin per la finestra, hi trobin colors vius, més que la grisor de les pedres. A banda, Puig pretén que sigui una obra viva i que, a mesura que la gent passegi per sobre de les pedres, els colors es vagin barrejant. L’obra forma part del projecte ‘Art i Salut’, que ha portat obres d’artistes de la Catalunya central als hospitals de la demarcació amb la idea d’agrair l’esforç que han fet en els últims mesos per superar la pandèmia. A Berga, casualment, la inauguració del jardí acolorit a l’entrada nord va coincidir amb el primer dia en molts mesos sense pacients amb Covid-19: “Hi ha coses més enllà de la medicina que també ens curen”, va celebrar la gerent del centre.

FÍGULSPÈDIA

Jaume FÍGULS

4 aquí

CUIDADORA DE PRIMATS Qui té cura de persones escanyolides que fan règim

COLÒNIA DE MICOS Fragància perfumada amb flaire de simi

MONA DE PASQUA Única femella dels primats que té ous

ELS PRIMATS Els jugadors del Barça quan guanyen algun títol

MONA PELADA Mico arruïnat

Canviem amb tu per aconseguir el món que tots volem.

• Produeix la teva pròpia energia amb les nostres plaques solars.

• Tarifes compromeses amb el medi ambient per a tots els nostres nous clients.

• Instal·lació de punt de recàrrega per al teu vehicle elèctric on tu triïs.

• Facilitats de pagament i assessorament energètic per al teu negoci.

• Venim en menys de 3h a la teva llar 24/7 per a reparacions urgents.

• Ajudem milers de famílies rehabilitant les seves llars i assessorant-les en eficiència energètica.

naturgy.cat

aquí 5

El mar de muntanya

C

aminant riu amunt a partir del pont de Pedret, seguint el trajecte de l’antic carrilet, en poca estona i alguna dificultat menor s’arriba al davant d’un mur gegantí de formigó. És la vista menys coneguda del pantà de la Baells. El mar del Berguedà.

L’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), qui mana en aquell manà hidràulic, ha anunciat un Pla d’usos. El pla del Pla és l’habitual: un estudi oficial a on es deixa anar la voluntat i la imaginació d’uns tècnics de despatx. A continuació, màgia administrativa per fer aparèixer diners públics (pocs) per dinamitzar la zona. (Diuen que) faran aparcaments a cota no inundable i unes illes flotants.

Les activitats actuals són precàries pel que fa a la generació d’ingressos potents i llocs de treball. Saltant entre excuses i les limitacions habituals, totes de generació Xavier pública, cal que en forma d’empresa tradicional, de GUAL cooperativa verda (o multico@xaviergual lor) o d’autònom agosarat s’hi posin amb grapa i projectes reals. Els diners de tots allà gastats sempre seran pocs i correm el risc de sempre: seguir amb un reservori d’aigua aliè, estrany, solitari, deixat i sense esma.

El reis d’allà són dos invasors. De fet els monarques sempre en són d’invasius. El silur i el musclo zebrat hi regnen temps ençà. Fou inaugurat al 1976 per un dels seus. Igual de voraç i gamarús.

“Els diners de tots gastats al pantà sempre seran pocs”

EL BERGUEDÀ DEL MES

EL FUGAÇ CANT DE GALL DE CATALUNYA Un gall de Guardiola de Berguedà va guanyar el primer concurs de cant de gall de Catalunya.

El certamen va ser improvisat a les xarxes socials, i el Preferit, de la guardiolenca Judit López, es va imposar de manera incontestable a la resta de galls.

L’alegria va durar poc. Al cap de 10 dies, una guineu es va cruspir el Preferit.

López va lamentar a Catalunya Ràdio que és el risc que té tenir els animals lliures, en plena natura. Això sí, el Preferit va morir deixant 12 pollets, entre els quals hi ha quatre galls.

Qui sap si hauran heretat l’envejable cant del pare.

COMPOSITOR I DIRECTOR DE COBLA

La Berga Jove ja té el disc de la seva obra Últims passos del disc de l’obra per a cobla de Robert Agustina. L’ha gravat la Cobla Berga Jove els últims mesos, i el 17 de juliol el presentaran en un concert al Teatre Municipal de Berga. El disc ha estat possible gràcies als més de 90 mecenes que van participar en la campanya a Verkami, a un ajut del Departament de Cultura, la Confederació Sardanista de Catalunya, i als diners del premi a la difusió cultural al Berguedà.

VACUNA

RIERA DE MERLÈS

L’èxit al Berguedà porta les maratons arreu

Els municipis poden prohibir el bany

Els bons números de les maratons de vacunes que s’han fet durant el mes de juny a Gironella, Puig-reig i Bagà han empès el Departament de Salut a llançar una campanya de vacunacions exprés sense cita prèvia a tota la Catalunya central. Entre Puig-reig, Gironella i Bagà es va poder vacunar a més de 600 persones.

La nova campanya se centra al Bages i Osona, però també fa parada a Berga, per primer cop, el 7 de juliol. El Departament insisteix que les maratons s’adrecen a la població del lloc on es fan, i demanen que els veïns de les comarques de la vora no hi vagin.

També han limitat les jornades als majors de 30 anys, ja que quan van anunciar les maratons encara no s’havia obert la vacunació a la franja dels 16 als 29 anys.

El Berguedà és una de les comarques més vacunades del país. En dades de principis de juliol, ja ha rebut la pauta completa gairebé el 43% de la població.

En marxa la temporada d’estiu a la riera de Merlès, que (si més no, d’entrada) torna a permetre el bany.

Això sí, es mantenen les mesures que es van instaurar l’any passat per controlar la massificació: hi haurà un reforç de vigilància per evitar cotxes mal aparcats i zones amb massa persones. Sobre el bany, els municipis es guarden un as a la màniga: si la situació pandèmica es complica, podran decidir prohibir l’accés a l’aigua.

ANT IGUI TAT S ART MO BL E S 6 aquí

Robert Agustina

PASSA AQUÍ

C. Barcelona 23 · BERGA 643 003 270 · 93 822 31 72 xollomercat@gmail.com

CS I T S È ELECTRODOM

arg etc d’articles i un ll

aquí 7

EL MÉS VIST

Aiguaaaaaaaaa!

S

ense cap mena de dubte, un dels grans moments per tots els berguedans i berguedanes és el del quart cap de setmana de juliol: aiguaaaaaaaaaaaaaaaaaa!

La de ‘Els Elois’ és una de les festes del tot imperdibles i imprescindibles per fer gala d’ultraberguedanisme. Una de les excuses perfectes per retrobar-se, cadascú des del seu lloc i tothom amb la seva gent, i omplir d’alegria els carrers de Berga i fer bategar una tradició pretèrita. És clar que ‘Els Elois’ és un d’aquells esdeveniments de folklore i cultura popular que fan poble i veïnatge: els qui tiren discrets tupins d’aigua tèbia des del balcó del cinquè i que quan arriba a baix ja està evaporada, els de les galledes d’aigua glaçada de la cambra de la pastisseria o de la cansaladeria, els que queden per muntar una piscina gegant Anna E. a les places dels Països CataPUIG lans i de Sant Joan i els que et cuiden matar quan passes @annaepuig per davant del safareig de la Pietat... ‘Els Elois’ també és matinar per anar a buscar un ruc que no tibi de tot el camí, esmorzar coca i xocolata desfeta a Santa Magdalena i corredisses per arribar puntual i mudada al Ballet de Déu, a la boda típica de l’Alt Berguedà.

La Covid-19 ens farà pintar a l’oli ‘Els Elois’ 2021 però que res ens faci perdre les ganes de seguir conservant i preservant una festa única. Jo la trobo a faltar i, a vosaltres, també.

“Que res faci perdre les ganes de conservar una festa única”

8 aquí

Un senyor de Puig-reig aconsegueix superpoders amb la vacuna

Rànquing web JUNY aquibergueda.cat

1

Salut anuncia una marató de vacunes sense cita prèvia a Berga pel 7 de juliol

2

Ferit greu el conductor d’un vehicle que ha caigut per un barranc a Cercs

3

Per què el Berguedà ha passat de ser el lloc amb menys afectació de la Catalunya central a tenir el risc de rebrot més alt del país?

Miquel Rodacantirs, un jubilat de ja no ho he de fer!”, relata.

Puig-Reig de setanta-dos anys, s’ha conAra bé, el cas de Rodacantirs (o, vertit en la sensació de la comarca en com l’anomenen ara, “El Magneto de aconseguir poders gràcies a la vacuna.

Puig-Reig”) és excepcional. Els metges Tot va començar fa quinze dies, no s’ho expliquen. La doctora Eva Cuna ho ha explicat a Berguedà Online: quan Rodacantirs va completar la pauta de vacunació. Rodacantirs, que per edat “Efectivament, el senyor Rodacantirs ha s’hauria d’haver vacunat abans, ho havia desenvolupat poders relacionats amb el anat deixant passar: “Em feia mandra. magnetisme. No tenim ni idea de com Sempre em coincidia amb la partida de o per què. És un cas únic. Per això vull dirigir-me a tota la colla de xitxarel·los mus o de dòmino. Si hagués sabut lo dels poders, me l’hauria posat fa setmanes”. que pengen vídeos, on suposadament mostren com se’ls enganxen les monedes Rodacantirs no només està protegit de cinc cèntims al braç després de rebre contra la Covid-19, sinó que a més la vacuna... Les monedes de cinc cèntims és capaç de crear i controlar camps són de coure, carnussos. Si els passes un magnètics amb la ment. “És força útil, no ho negaré. Sobretot a la meva edat. Quan imant per sobre, no s’enganxen. Així que la vacuna, ni porta tens més de semicroxips, ni dona tanta anys i et poders. El que heu cau la forquilla, David de fer és treure-us penses: MecaCOLS la ronya del braç gumcony! Amb si no voleu que se el que em costa @Berguedaonline us hi enganxin les ajupir-me!

Doncs mira, ara Més notícies a www.berguedaonline.com monedes”.

Rep les notícies de l’

aquí

BERGUEDÀ

a través de Telegram

g

Seràs el primer en saber què passa al Berguedà

BERGUEDÀ ONLINE

Entra a t.me/AquiBergueda o busca ‘Aquí Berguedà’ al cercador de Telegram Uneix-te al canal i rebràs cada dia un missatge amb les notícies més destacades de la jornada!

ESTIU

L’ENQUESTA S’ha de fer una Patum amb tests d’antígens, si surt l’oportunitat?

Sí 40%

No 60%

fen t

PRÒXIMA Quina nota poses a la primera meitat de mandat del govern de Berga? Vota a aquibergueda.cat

MEMÒRIA

Entrada ‘low cost’ per anar a la piscina

En record als no nascuts

Berga ha creat una entrada ‘low cost’ per poder anar a la piscina l’última hora del dia. Val 1,5 euros, molt més barata que els 3,5 euros que han de pagar els banyistes d’entre 15 i 64 anys que hi vagin la resta del dia. La idea és que les persones es puguin banyar al final del dia, quan surtin de treballar, sense haver de pagar el preu de tota la jornada.

La brigada ha fet millores en les

L’Ajuntament de Cercs ha creat l’Arbre del Records, un espai al cementiri municipal per recordar els nadons que no han arribat a néixer. Sovint la família no rep el cos i, per tant, no el pot enterrar ni incinerar.

instal·lacions. S’han pintat els vasos d’aigua de la piscina gran i de la mitjana i s’han pintat les parets i baranes perquè els usuaris en puguin fer un bon servei. A més, s’han col·locat pèrgoles per disposar de més espais d’ombra, més enllà dels que proporciona l’arbrat, i s’ha fet una caseta per als socorristes. Com l’any passat i per evitar la propagació del virus, els banyistes entren per un lloc i surten per un altre.

tar-se r empor e p r nja me fa n e bo es d d

20

anys!

*de dimarts a divendres

PER NOMÉS

7,50€

*

Tria un BON MENÚ!!!

A escollir entre 4 primers i 4 segons cuinem amb molt de gust des de 2001

Plaça Tarascón, 6 BERGA Tel. 93 821 39 99

aquí 9

Elke Gelinne 10 aquí

“És fàcil entendre un ximpanzé amb la mirada” TEXT Marc

Canturri FOTOGRAFIA Antoine Brisson

F

a quatre mesos que l’Elke viu en un campament al mig del bosc de Mbargue, al Camerun. És la veterinària del Centre de Recuperació de Ximpanzés Sanaga-Yong. Li’n diuen el santuari de ximpanzés perquè es va crear fa més de 20 anys per dignificar la vida dels ximpanzés, deixar-los viure en pau en el seu hàbitat natural i lluitar contra el tràfic il·legal cap a altres països. Sí, hi ha persones que es dediquen a atrapar ximpanzés joves per emportar-se’ls a països desenvolupats i vendre’ls al zoo o, simplement, tenir-los com a mascota a casa. I tot, avalat per un govern camerunès que aprofita l’interès dels països rics per treure’n beneficis corrompent.

Això últim era l’únic que l’Elke no s’esperava. Ha viscut tota la vida a l’Espunyola, va estudiar Veterinària a Saragossa, cinc anys, es va especialitzar en primats a Girona i sabia el que era treballar amb ximpanzés, perquè ja ho havia fet en un centre de recuperació del Brasil, durant el seu Treball de Fi de Màster. Abans d’aterrar al Camerun, també havia passat una temporada a Sud-àfrica, en un centre de babuïns.

En peu de guerra contra un tràfic d’animals avalat pel govern Al Camerun, però, ha conegut la cara més negra del poder. I en només quatre mesos, ja guarda a la motxilla experiències que no oblidarà mai. Fa unes setmanes, una associació dedicada a la persecució de traficants de ximpanzés va avisar el centre on treballa l’Elke: havien interceptat un traficant que havia robat un ximpanzé del bosc, després de matar la seva mare, i se’l volia emportar. El govern va recuperar el ximpanzé, però no el va voler donar al santuari. “Hi havia corrupció entre la delegada del govern i la direcció del zoo de Yaundé, i se’l van endur al zoo”, explica l’Elke. Finalment els han donat l’animal, però va costar quinze dies fer recapacitar el govern.

Actualment al centre Sanaga-Yong hi ha 77 ximpanzés. Viuen al seu hàbitat i ho fan cuidats per una trentena de treballadors, dos veterinaris (una és l’Elke), dos mànagers i la directora. Els ximpanzés viuen en recintes amplis al mig del bosc. Estan filats amb electricitat, ja que és una barrera psicològica per a tots ells. L’Elke i la resta de personal del santuari viu al mateix campament però fora dels recintes filats.

“No et pots ni imaginar com de pobre és tot”, assegura. Des del març dorm en una cabanya. Només tenen aigua quan plou; quan hi ha sequera, l’han d’anar a buscar al riu amb bidons. No hi ha llum, han de cuinar a fora, fent foc. I quan ho fan aprofiten també per escalfar l’aigua per dutxar-se. A banda, un dels grans manaments del santuari és que tot el que s’hi menja surt dels pobles de la zona: “És una manera de fer comunitat i donar sentit al fet que el centre sigui aquí i no a un altre lloc”, explica la veterinària.

Els ximpanzés passen el dia al bosc, dins el recinte filat. Però dormen dins una zona engabiada, protegits per uns vigilants nocturns que vetllen per espantar les formigues carnívores. N’hi ha moltes i són especialment perilloses per als ximpanzés, ja que molts -malgrat poder dormir en plataformes o hamaques- opten per dormir a terra. Si les formigues atrapen un cos, poden provocar-li greus lesions o, fins i tot, matar-lo. Els vigilants tenen la funció de desviar les formigues del lloc on dormen els ximpanzés, però també on dormen els treballadors. Per fer-ho, els llancen gasolina.

Els problemes de cobertura Havíem pactat realitzar aquesta entrevista el dilluns 21 de juny. Era el dia que l’Elke tenia festa i, com fa sovint, preveia anar al poble més proper al campament. L’entrevista depenia d’això perquè no hi ha

connexió al santuari. L’única manera de comunicar-se amb l’exterior quan no té festa és desplaçant-se a un punt, a cinc minuts a peu del centre, on hi ha un pessic de cobertura. Amb una mica de sort, només ha d’esperar uns minuts per rebre missatges. Al poble, en canvi, fins i tot pot fer videotrucades. Amb paciència, però les pot fer.

L’entrevista s’havia de fer el dia 21, però no va poder ser. Hi va haver tempesta i l’excursió al poble va haver d’esperar fins al cap de deu dies. Van caldre set trucades de menys de 8 minuts cadascuna, parant la càmera per aprofitar les engrunes de conectivitat que anaven i venien. I això és un dels handicaps que més estan costant d’afrontar a l’Elke: “Visc al mateix lloc on treballo, i trobo a faltar els de casa molt sovint”.

Un dia qualsevol al santuari La jornada al santuari comença a les sis del matí.

El personal es lleva i prepara l’esmorzar als ximpanzés. A les set esmorzen.

Havent menjat els treballadors fan un tomb pel recinte per comprovar que no hi ha arbres caiguts, ja que és una zona on sovint hi ha tempesta.

Els ximpanzés surten de les gàbies a mig matí i ja no hi tornen a entrar fins a les cinc de la tarda, per sopar. I això és un dels grans punts a favor del centre, ja que permet viure-hi en total llibertat. Ja amb els animals a les gàbies, arriben els guàrdies de nit per revisar i controlar que les formigues carnívores no ataquen a ningú.

“Un gra de sorra per canviar el món” També està sent tot un repte adaptar-se a la manera de treballar dels camerunesos: “Nosaltres anem sempre amb el fuet al cul. Ells són més d’anar fent, són lents. Tenen un altre sentit de la lògica”.

Ara bé, també hi ha coses bones. De fet, assegura que està “molt contenta” d’haver-se decidit per anar al Camerun. “M’agrada pensar que estic posant el meu gra de sorra per canviar aquesta merda de món”, confessa. Alerta que els ximpanzés estan en perill d’extinció i que el tràfic il·legal no els fa cap bé. De fet, tot el contrari perquè la majoria de traficants maten les mares, per quedar-se els fills i vendre’ls a l’exterior.

Una altra de les coses més positives de la vida al santuari assegura que és el tracte amb els animals. Des que va acabar la carrera a Saragossa, l’Elke tenia clar que volia especialitzar-se en primats, i al santuari s’hi està doctorant. Al web del centre hi ha un apartat que presenta els 77 ximpanzés que ara hi viuen.

Tots tenen nom, i un rostre que els fa únics: “Tenen molta expressió facial. A vegades és fàcil entendre’ls només amb la mirada”, explica l’Elke. I recorda una anècdota amb una de les residents al santuari: estava fent la recollida de mostres de caques que fa setmanalment quan els ximpanzés han sortit de les gàbies, però aquell dia la Carla, una de les residents, no va voler sortir. Mentre l’Elke agafava mostres, la Carla se la mirava en silenci. I quan va arribar a la seva gàbia, el primat -que sabia el que l’Elke buscava- va agafar una mostra amb les seves mans i li va donar a la veterinària. “Vaig quedar fora de joc”, recorda.

L’Elke va aterrar al centre del bosc de Mbargue el març passat i encara no sap fins quan s’hi estarà. Podria ser que hi fos fins al setembre o fins l’any que ve. Sigui com sigui, ella marxarà, però s’hi quedaran la Carla, el Rob, la Simossa, el Milou, el Xeco, la Cecile i cadascun dels 77 ximpanzés que, vint anys després, viuen en pau al santuari. Perquè el poder i els diners no poden amb tot.

aquí 11

aquí

INVESTIGACIÓ

BERGA

BERGUEDÀ

LA RASA DELS MOLINS,

EN VENDA El govern de Juli Gendrau va tenir l’ocasió d’urbanitzar els terrenys de la zona nord però la va deixar escapar. Els empresaris que van impulsar el projecte parlen per primer cop. Els solars van acabar embargats i ara es venen a preu de saldo. TEXT Marc Canturri EL 56% DELS TERRENYS de la zona nord de la Rasa dels Molins estan en venda. Són tots els que, en el seu moment, van poder comprar els empresaris que volien urbanitzar la zona.

En total són nou parcel·les i no n’hi ha cap que valgui més de 60.000 euros. Els promotors que volien crear blocs de pisos i jardins a la zona fa deu anys ara se’n fan creus: asseguren que hi van perdre molts milions d’euros i apunten directament a la lentitud de l’administració com a detonant del seu fracàs.

Des de fa mesos, Altamira Immuebles, la immobiliària del Santander, ven l’edifici de la plaça Viladomat on antigament hi havia la carnisseria de Cal Virrey. També ha posat al mercat tota la parcel·la de la Farinera, que és molt més extensa que l’edifici en ruïnes i de fet, arriba 12 aquí

ben bé fins a mitja rasa. També es ven un solar important que connecta el fons del carrer Verge de la Salut, el Vall de Baix, amb la parcel·la de la Farinera. El banc també es vol treure de sobre un terreny de forma allargada de darrere l’edifici del sindicat; un solar que toca al carrer Gran Via, a pocs metres de la cruïlla amb l’Altarriba i Godolà; i fins a tres parcel·les que queden a mà esquerra pujant pel carreró que connecta la Rasa dels Molins i la ronda Moreta.

Més del 50% de la rasa

Cinc promotors de la Catalunya central es van constituir com a Berga Centre S.L. el juny del 2005 amb la idea d’edificar en uns terrenys que eren —i són— un pou d’abandonament i insalubritat al cor de Berga.

Van dedicar els primers anys a

Enquistat Només un pacte amb el banc pot frenar la degradació Ajuntament Els empresaris diuen que van trobar massa pals a les rodes

recopilar parcel·les de la rasa. En necessitaven més del 50% per poder promoure la urbanització de la zona. El 50% els donava via lliure per plantejar la seva idea d’urbanització (pàg 14 i 15), però no els eximia d’haver de consensuar qualsevol pas amb la resta de propietaris. I per això van intentar adquirir el màxim de terrenys. Les negociacions amb els petits propietaris es van allargar anys i no va ser fins al segon mandat de Juli Gendrau a l’Ajuntament de Berga (20112015) que els empresaris van començar a fer passos importants amb l’administració.

Urbanisme ja havia dit que sí

Preguntat per l’Aquí Berguedà, l’exalcalde Gendrau diu que, si no ho van tirar endavant, va ser perquè “no els sortien els números”, ja que “la crisi immobiliària

BERGA

LÍDIA LÓPEZ ho va fer inviable”. Però els promotors apunten directament a ell. Retreuen “els pals a les rodes que hi va posar l’Ajuntament”, i hi ha un document que els avala: la modificació del Pla Urbanístic, que havia de permetre urbanitzar la zona, tenia el vistiplau de la comissió d’Urbanisme de la Catalunya central des del març del 2011 però el següent pas era del ple de Berga, i els va tocar de mort. L’Ajuntament ho va aprovar el maig del 2011 amb els vots a favor de CiU (7) i la CUP (2), i les abstencions del PSC (6) i d’ERC (1). Però els polítics hi van posar condicions: van dir als promotors que havien d’incloure-hi pisos de protecció oficial.

La solució que proposaven era que, en lloc de fer-hi els 295 habitatges que Urbanisme ja havia aprovat, n’hi fessin 416.

D’aquests, 43 serien de protecció oficial i 10 de promoció concertada. A banda, s’hi habilitarien 300 places d’aparcament.

El govern va vendre a l’oposició que construir-hi més pisos era l’única manera de fer viable el projecte: els promotors estaven disposats a invertir-hi sis milions, i tenien un banc avalant-los, però per recuperar la inversió havien de vendre pisos, i descomptant la part dels de protecció oficial de la proposta inicial, no els sortien els números. Per als promotors va ser una batzegada: “Això ens va fer perdre entre un any i dos més. Va esclatar la crisi i ja vam haver de deixar-ho. I tots sabem que hi havíem dedicat molts esforços i que, si aquell 2011, no

ens arriben a fer replantejar el projecte, ho hauríem tirat endavant”, apunta un d’ells, que parla per primera vegada del projecte, en conversa amb l’Aquí Berguedà.

“Teníem altres focs oberts”

L’extinció oficial de Berga Centre S.L. va ser el setembre del 2016, però ja feia temps que els empresaris havien donat per perdut el projecte. L’exalcalde Gendrau assegura que, quan va plegar, “els empresaris encara en tenien ganes”, tot suggerint que el projecte encara tenia recorregut quan la CUP va entomar la vara.

Oriol Camps (CUP) era regidor a l’oposició durant l’últim mandat de CiU i va ser el primer regidor d’Urbanisme de la CUP. En decla-

El Museu de la Patum, tampoc ERC i el PSC volien aprofitar la Rasa dels Molins per fer-hi el Museu de la Patum. Tenien al cap portar-hi serveis de l’administració, espais comercials i fins a 300 places d’aparcament. Però CiU ho va descartar quan va recuperar la vara.

Abans, això sí, els convergents ho van estudiar. Juli Gendrau va encarregar a la Diputació de Barcelona la redacció del projecte, hi va destinar 600.000 euros i va descartar-ho perquè ho considerava “inviable econòmicament”.

L’alcalde en aquell moment va recordar que la Rasa dels Molins estava en mans privades i això endarreria el procés per alçar-hi el museu patumaire. L’alternativa era portar-lo a l’edifici de l’Ateneu, a la plaça de Sant Pere, però finalment tampoc va ser el cas.

“Els canvis que havíem de fer al projecte del 2011 ens van fer perdre dos anys, va venir la crisi i vam haver-ho de deixar”

racions a l’Aquí Berguedà admet que alguns assessors tècnics de l’Ajuntament li van recomanar tirar endavant el projecte perquè “estava tot força avançat”.

Ara bé, també recalca que “hi havia molts fronts oberts” i que en cap cas va notar “l’interès que els propietaris sí que hi tenien quatre anys enrere”.

Els terrenys, al SAREB

Ara l’escenari és molt més complex. Els solars fa cinc anys que són en mans del SAREB, el banc dolent. Desencallar la urbanització ara depèn del banc, que té interès a desfer-se’n però que suma una nova cadira en unes negociacions que fa menys de deu anys estaven encarrilades.

Si l’Ajuntament no arriba a cap pacte amb el banc, no pot tocar res a la Rasa dels Molins. I això que el que es va aprovar el 2011 continua vigent: ningú hi ha fet cap modificació, de manera que el sí d’Urbanisme a construir-hi 300 pisos continua vigent. El SAREB no els farà. Els promotors que sí que hi havia fa una dècada, tampoc. L’Ajuntament tenia i té altres fronts més urgents, i la Rasa dels Molins no és una prioritat. Mentrestant, la idea de veure un barri vell connectat a l’eix que travessa la ciutat ha quedat clar que no era més que un somni.

aquí 13

BERGA

Enderroc de la Farinera i els edificis del costat

Enderroc dels sindicats i nou edifici d’habitatges

Allargament del carrer Verge de la Salut Carrer de la ronda Moreta al terraplè

Zones verdes i de passeig en diferents nivells

Setze nous edificis d’habitatges

Desviació del carrer Maixerí

Nous edificis a la Gran Via i al carrer Maixerí

14 aquí

BERGA

Així hauria pogut ser la Rasa dels Molins

EL QUE ARA ÉS una zona plena d’humitat i males herbes havia de ser un passeig que connectés el barri vell amb el parc de la Rasa dels Molins. La darrera proposta que va aprovar la Generalitat, l’any 2011, donava permís per alçar-hi gairebé 300 pisos, amb la condició que també s’enjardinés la zona i, després se cedís a l’Ajuntament perquè en fes el manteniment.

Encaixar jardins i pisos

El principal problema era salvar el desnivell (entre la part nord de la rasa i el sud hi ha 21 metres d’alçada), i per això els arquitectes contractats pels empresaris de Berga Centre S.L. van projectar un espai a diferents nivells, amb escales i rampes, en paral·lel a les torres de pisos que havien de permetre recuperar la inversió inicial en la urbanització.

Tots els edificis que actualment hi ha entre la Farinera (a la Ronda Moreta) i l’antiga carnisseria de Cal Virrey (a

la plaça Viladomat) havien d’anar a terra. Entre la Farinera i els semàfors del Vall no hi havia d’anar res perquè era la porta d’entrada a la nova zona urbanitzada. On sí que estava previst alçar-hi un nou edifici és on ara hi ha l’edifici dels sindicats i fins a la cruïlla de Cal Virrey.

El projecte també contemplava allargar el carrer Verge de la Salut (el Vall de Baix) amb la construcció de més metres de calçada i més edificis. La idea era que el carrer arribés fins al vial que travessaria la nova Rasa dels Molins edificada i que permetria moure’s en cotxe entre la Ronda Moreta i el carrer Gran Via a l’alçada del parc de la Rasa dels Molins.

També volien fer pisos on hi ha el terraplè per aparcar cotxes, davant del basar xinès. Aquests edificis implicarien l’enllaç amb el carrer Maixerí, que és el que connecta amb la Ronda Moreta des de la plaça del monument a Miquel Martí i Pol.

El repte era salvar els 21 metres de desnivell que hi ha entre la Farinera i el carrer Gran Via amb un passeig a diferents nivells

aquí 15

BERGA

Brutícia, deixadesa i abandonament al cor de Berga POCA GENT HO SAP, però a la ronda Moreta, just davant del Mercat Municipal, hi ha un camí que baixa fins a la Rasa dels Molins i va a parar al terraplè.

Passejar-hi és endinsar-se en la degradació: brutícia, escombraries, rates i clavegueres.

Hi ha un baixant d’aigües residuals que ve de la mateixa ronda Moreta i que es perd rasa avall.

El camí va a parar a la vella casa de pagès que hi ha al fons de la rasa, ara ocupada. Pel voltant, s’hi passegen gallines i galls, que a vegades s’escapen fins als carrers, per sorpresa dels vianants, i uns gossos lligats. A banda i banda del camí, s’hi acumulen trastos i residus abandonats: un con, uns sacs esparracats, unes bosses plenes de deixalles.

Davant de la floristeria El Vall, a tocar de la Gran Via, el poblat va creixent amagat rere els matolls.

Una taula de ping-pong, unes cadires de plàstic, un matalàs i una cabana.

Rere l’estampa de deixadesa, hi ha la vulnerabilitat tolerada i la pobresa permesa sense remei.

16 aquí

La bardissa cobreix el fons de la Rasa dels Molins (a dalt). Unes escales permeten pujar des de l’aparcament que hi ha al terraplè, a la Gran Via, fins a la ronda Moreta, travessant els baixos de l’edifici del número 44.

BERGA

L’antic edifici de la Farinera (a dalt), abandonat i en degradació, sobresurt enmig de la vegetació que hi ha anat creixent amb els pas dels anys. Un camí ple de brossa (al mig) va de la ronda Moreta fins a la casa de pagès que hi ha al fons de la rasa, vigilada per gossos. El camí continua fins a la Gran Via (a sota).

Una cabana autoconstruïda s’amaga darrere els matolls, just al davant de la floristeria El Vall, a la Gran Via (a dalt). Al camí que baixa des de la ronda Moreta fins al fons de la rasa, hi ha les restes d’un pou, sepultades d’objectes abandonats (al mig). De la mateixa ronda Moreta, en baixen aigües residuals, que ho empudeguen i ho contaminen tot (a baix).

aquí 17

ADEU A L’ÀNIMA DE QUERALT

Ramon Barniol 1935-2021

HA MORT mossèn Ramon Barniol, el capellà del santuari de Queralt els últims 27 anys. Fa quatre mesos que va deixar Queralt per anar-se’n al Seminari de Solsona, ja que els problemes de salut feia temps que li impedien dedicar a Queralt tot el temps que entenia que mereixia. Aquest juny ha mort als 86 anys.

El vincle amb Ballarín

Mossèn Barniol va aterrar a Queralt l’any 95 per agafar el relleu de Josep Maria Ballarín.

Però la relació entre Ballarín i Barniol remuntava de molts anys enrere. Tots dos havien coincidit al Seminari, però les desavinences entre Ballarín i l’aleshores bisbe, Vicente Enrique Tarancón, el van empènyer a buscar un nou paratge i Barniol el va convèncer perquè se n’anés a Queralt.

Queralt més enllà de la fe

Ferm defensor de Queralt com un refugi, tant per als creients com els que no ho són, Barniol es va convertir en una extremitat inseparable del santuari. L’agost del 2016, en una entrevista a l’Aquí Berguedà, el mossèn va assegurar que el seu repte era “acostar Queralt a Berga i Avià sense moure-la de lloc”. Admetia 18 aquí

que cada vegada hi ha menys gent que pugi a Queralt per motius religiosos: “Molts hi busquen pau, i això cada cop va menys lligat a temes cristians”. Però ja li semblava bé: “Seria una pena desaprofitar un entorn tan bonic”.

No li agradava comparar-se amb Ballarín. “Som molt diferents: ell va ser qui més ha escrit sobre Queralt; jo segurament soc qui més hores hi ha passat”, deia. I així ha aconseguit que en els últims anys el santuari tingui les portes obertes més hores que mai.

ROSA - LA FOTOGRÀFICA

BERGA

Esports

La Diputació de Barcelona destina prop de 8 milions d’euros a impulsar l’esport a la província

Passejades per a la gent gran | Diputació de Barcelona

Sant Silvestre al Masnou | Diputació de Barcelona

Diputació de Barcelona

L

a Diputació treballa al costat dels ajuntaments per garantir a tothom el dret a fer esport i afavorir la inclusió social. Per això, posa a disposició dels consistoris tot un conjunt de recursos tècnics, econòmics i materials, el Catàleg 2021, dotat amb 7,78 milions d’euros.

hagi una oferta d’activitats adients per a totes les etapes de la vida, especialment per fomentar un envelliment actiu; en aquest sentit, destaquen les “passejades per a la gent gran”, un programa amb gran èxit de participació.

Salvaguardar el sistema esportiu de la província Consolidar la Xarxa d’Equipaments Esportius Locals, formada per 4.918 instal·lacions esportives de titularitat municipal, és un repte per a la Diputació de Barcelona, que participa en la construcció, la reforma i el manteniment d’instal·lacions esportives. Enguany s’ha posat l’accent en la digitalització dels equipaments per a una gestió més -

despeses corrents, i també perquè els ajuntaments puguin fer transferències a entitats sense ànim de lucre per a la gestió d’equipaments esportius i per a aportacions municipals que reequilibrin contractes de serveis i concessions afectades per la COVID-19.

La Diputació dona també suport als ajuntaments en l’organitzaI perquè arreu del territori es pugui Aquests recursos, que s’han in- ció d’esdeveniments esportius gaudir de l’esport, independentcrementat un 86% respecte l’any d’especial interès per al territori, ment del municipi on es visqui, es passat per reduir l’impacte de la amb una aportació econòmica de fan projectes de dinamització esCOVID-19, han de servir per re- 400.000 euros. A més, se’ls ofeportiva d’agrupacions de petits muactivar el sistema esportiu local, reix un servei de préstec de manicipis, oferint suport econòmic a fortament colpejat per la crisi, com terial i assessorament tècnic per D’altra banda, la corporació desti- aquells que tenen menys de 10.000 optimitzar l’organització i incre- na aquest 2021 més de 2,5 milions habitants, per contribuir a la millora tants altres sectors. d’euros a la reactivació econòmi- del sistema esportiu local. ca dels serveis esportius municiEsport per a tothom Si alguna cosa s’ha fet ben evident L’esport contribueix a l’educació pals, els ingressos dels quals van Més informació a: durant la crisi sanitària és que la en valors i a la millora de la salut caure un 95% l’any passat. Poden w w w. d i b a . c a t / w e b / e s p o r t s / pràctica de l’esport és una neces- i del benestar de les persones. En emprar-se per fer front a les seves cataleg-de-serveis-2021-23 sitat bàsica i, per tant, un servei el context actual, s’ha treballat ind’interès general que les adminis- tensament per garantir la pràctica tracions han de prestar a la ciuta- esportiva segura i per la sostenidania. La Diputació de Barcelona bilitat ambiental i econòmica dels col·labora amb els ajuntaments de esdeveniments. la província perquè tothom, també les persones amb necessitats es- Aposta per l’esport ‘outdoor’ pecials, puguin accedir-hi.

La Diputació veu en l’espai outdoor una gran instal·lació esporAixí, els municipis tenen a la seva tiva, amb 1.316 km d’itineraris disposició beques esportives per esportius i 100 km de litoral a la a col·lectius vulnerables per un província de Barcelona. Per això, Torneig de bàsquet | Diputació de Barcelona Cabrerès BTT | Diputació de Barcelona valor d’1 milió d’euros, per facilitar aposta per l’ús d’aquest espai la seva participació en activitats públic, que s’ha incrementat amb Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon, especialment, a esportives extraescolars, cam- la irrupció de la COVID-19, i prol’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 3 “Garantir pus o altres programes. Igual- mou entorns actius i inclusius, tant una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones ment, s’aporten 1,5 milions d’eu- al medi natural com a l’urbà. En a totes les edats”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea ros als ens locals per organitzar aquest sentit, s’ofereix suport tècGeneral de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part activitats esportives que fomentin nic als ajuntaments per diagnostide l’Agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix l’accés a l’esport de la ciutadania car l’estat de la xarxa d’itineraris el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de en general. I es treballa perquè hi esportius i millorar-la. la província d’acord amb aquests ODS.

aquí 19

BAIX BERGUEDÀ

GEMMA ALEMAN

EL BERGUEDÀ torna a tenir representació al Parlament, gairebé una dècada després.

Alba Camps, de Puig-reig, és una de les escollides per ocupar les vacants que han deixat al grup d’Esquerra Republicana les renúncies d’Ester Capella, Anna Caula i Sergi Sabrià.

Nascuda a Puig-reig el 1989, Camps és llicenciada en Sociologia per la UAB, i té un postgrau i un màster en resolució de conflictes i promoció de la convivència. Ha estat regidora dels republicans a Puig-reig des del 2015 fins fa poques setmanes.

A més, els dos últims anys ha estat delegada del Govern a la Catalunya central.

Setmanes abans d’entrar al Parlament, Camps va anunciar que renunciava a l’acta de regidora a Puig-reig. En declaracions a l’Aquí Berguedà, la mateixa Alba Camps ha recalcat que té “molt respecte cap al món municipal” i va admetre que la feina a l’Ajuntament “necessita una constància” que veu difícil de compaginar amb el càrrec de diputada.

Rosa Vestit, nova delegada

ALBA CAMPS, DIPUTADA

El Berguedà torna a ser al Parlament 20 aquí

MÉS NOMENAMENTS Juli Gendrau s’acomiada del Servei Català de Trànsit L’exalcalde de Berga Juli Gendrau ja no és el director del Servei Català de Trànsit. El nou Govern ha nomenat Ramon Laimiel per al lloc que ocupava el polític berguedà.

Gendrau era al capdavant de Trànsit des de l’estiu del 2018. Fins aleshores i des del 2016, era el número 1 dels bombers. Tot això, després de governar dos mandats a Berga.

El Govern ha decidit que l’exalcaldessa de Sant Quirze de Besora, Rosa Vestit, sigui la persona que agafi el relleu d’Alba Camps com a delegada a la Catalunya central. Vestit va governar el seu municipi des del 2011 fins al 2018, quan va ser nomenada directora general d’Administració Local de la Generalitat.

El canvi de delegada estava cantat des del moment en què ERC i Junts es van repartir les delegacions: fins ara, la Catalunya central era per ERC i ara passa a ser de Junts.

A l’Ajuntament de Puig-reig, Josep Campos ha entrat de nou al govern per assumir el lloc d’Alba Camps. Campos ja va ser regidor el mandat passat.

També entra a la cúpula d’ERC

Esquerra també ha reordenat la seva cúpula amb la mirada posada a les municipals. I Camps també és una de les cares noves.

Liderarà la Secretaria de Política Municipal i Projectes Transversals, una de les noves àrees que ha creat el partit per incidir més en el territori.

Febre per les autocaravanes

EL BERGUEDÀ s’està consolidant en els últims anys com un niu d’aparcaments per a autocaravanes. El Consell Comarcal està liderant un projecte que vol contrarestar la poca oferta d’hotels a la comarca i el col·lapse que pateix l’agroturisme durant la temporada alta. Les autoritats volen més turisme i creuen que la solució passa per un món, el de les autocaravanes, que cada vegada mou més persones.

Ara mateix hi ha 12 punts a tota la comarca i han costat uns 120.000 euros. Hi ha lloc per autocaravanes a Castellar de n’Hug,

BAIX

La Pobla, Bagà, Guardiola de Berguedà, Sant Julià de Cerdanyola, Cercs, Fígols, Borredà, Vilada, Gironella, Puig-reig i Montmajor.

Berga ha quedat fora de l’última campanya de creació de nous aparcaments, malgrat que tot estava encaminat perquè així fos.

L’Ajuntament està d’acord en crear l’espai, però vol que hi hagi una zona per endollar-se a la llum i una altra per llançar-hi les aigües brutes. El Consell els va proposar que tot fos al mateix lloc, l’Ajuntament va refusar-ho i, ara, si no hi ha canvis, s’ho haurà de pagar de la seva butxaca, l’any 2022.

aquí 21

ALT BERGUEDÀ

Pla per fer de la Baells un motor turístic EL PRIMER PLA D’USOS de Catalunya s’ha aprovat al Berguedà. És el del pantà de la Baells i té l’objectiu de convertir-lo en més que un dipòsit d’aigua al centre del país. El Pla d’usos defineix les activitats lúdiques que es poden fer a la Baells, com el bany en zones habilitades i abalisades, activitats aquàtiques i navegació. Però també regula l’accés al pantà i contempla arranjar camins per facilitar que la població pugui arribar sense problemes en zones concretes.

El Pla també preveu habilitar nous aparcaments, en una acció que les autoritats confien que permeti fer zones accessibles i distribuir millor els banyistes per la zona.

El Consell serà el gestor

L’Agència Catalana de l’Aigua ja ha aprovat el Pla, i ara el Consell Comarcal es convertirà en l’òrgan gestor de tots els usos que passen a estar regulats a l’embassament. Així, serà el Consell qui controli la mobilitat i els accessos al pantà. L’ens comarcal també s’encarregarà 22 aquí

de dotar el pantà de personal de manteniment i vigilància, d’una embarcació de servei, i també encarregarà la neteja i desinfecció de les embarcacions.

Regular allò que ja es fa

El Pla d’usos acaba sent un document que posa normativa a tot allò que ja es feia fins ara sense pràcticament cap eina per regular-ho. En aquest sentit, el vicepresident comarcal i alcalde de Cercs, Jesús Calderer, reconeix que “al pantà s’hi fan tota mena d’activitats. El Pla d’usos ens aclarirà què s’hi pot fer, què no, on es pot fer, com s’ha de fer… Per exemple, regularà les velocitats de les embarcacions, els llocs on està permès el bany…”.

Set anys per fer el primer pas

El Pla d’usos veu la llum set anys després que l’ACA es comprometés a ordenar les activitats als pantans i a començar per la Baells.

Durant tots aquests anys ACA i Consell han consensuat els punts del Pla. El document està

El finançament, la segona fase De moment el Pla d’usos és una declaració d’intencions. Perquè es pugui començar a executar, cal que l’ACA acompanyi el traspàs de competències al Consell Comarcal amb una partida de diners per fer accions.

Cal fer un segon conveni que fixi quina quantitat de diners aportarà anualment l’ACA perquè el Consell faci de gestor. I totes dues administracions asseguren que fa mesos que hi treballen. El director de l’Àrea de Gestió Territorial de l’ACA, Diego Moxó, confia que el conveni sigui una realitat en qüestió de mesos, abans que s’acabi l’any.

El conseller Jesús Calderer insisteix que, fins que no se sàpiga la quantitat que tenen per gestionar el pantà, no poden posar dates a les primeres accions. De fet, assegura que ni tan sols poden definir quines accions seran: “No sabem si podrem pagar tres vigilants o cinc, si tindrem diners per quatre aparcaments o si podrem arreglar camins”.

Pla d’usos L’ACA aprova la regulació del pantà, la primera del país

pensat per regular l’activitat però també per emparar la transferència de competències als consells comarcals.

Ara, el document ja està escrit però les primeres accions no es veuran fins d’aquí a uns mesos, quan l’ACA traspassi al Consell Comarcal la primera partida de diners per invertir en la millora del pantà.

Marc Canturri

aquí 23

PEPET CASALS

1927-2021

Mor un dels exalcaldes més influents de l’Alt Berguedà L’ALCALDE DE BAGÀ entre 1987 i 1995, Pepet Casals, ha mort aquest juny als 94 anys. Conegut popularment com el Tendre, va ser un dels polítics més importants de l’Alt Berguedà durant bona part dels anys 80 i els 90.

Un alcade marcat pel pavelló

Els seus dos mandats, amb CiU, quedaran marcats a la història del poble per la polèmica adjudicació de les obres al pavelló municipal.

El cap de l’oposició, Ignasi Camps, va denunciar que Casals es lucrava amb les obres al pavelló, perquè les adjudicava a l’empresa del seu fill. El desembre d’aquell any el van detenir i, al cap de poques hores, va quedar en llibertat sota fiança. El cas va propiciar una divisió important al poble i l’època més convulsa políticament de la història democràtica de Bagà.

Polèmica a banda, dels vuit anys de govern de Pepet Casals en van sortir obres importants per al poble, com el club de jubilats, la residència d’avis, millores importants al centre històric o 24 aquí

Vuit anys Va manar a l’Ajuntament de Bagà entre el 1987 i el 1995 Llegat Quan va ser alcalde, va fer la residència i el club de jubilats

l’avinguda Reina Elisenda.

“Érem l’enveja de la comarca”

Sergi Roca va ser alcalde del municipi gairebé una dècada després que Casals, però sempre hi va tenir una estreta relació. El recorda com una persona a qui li agradava parlar durant hores de Bagà i, especialment, de Coll de Pal. Roca també assegura que va ser durant els mandats de Casals que hi va haver “l’explosió de la vida associativa al poble” i considera que “Bagà era l’enveja de la comarca pel que fa a entitats, activitats i festes populars”.

Sobre la polèmica del pavelló, Roca recalca que “el temps ha demostrat que el pavelló era més que necessari i que ni el Pepet ni ningú se’n van lucrar”.

“Afable i amb molta iniciativa”

La ubicació de l’institut també va obrir una lluita política a l’Alt Berguedà, amb Pepet Casals com un dels implicats. El dilema era si calia alçar-lo a la capital històrica de l’Alt Berguedà, a Bagà, o al centre geogràfic de la zona, a Guardiola. Casals defensava

que es fes a Bagà i ho feia, entre d’altres, davant de l’aleshores alcalde de Guardiola, Ignasi Costa, que el recorda com “una persona afable i amb molta iniciativa”, malgrat les diferències polítiques que els separaven.

Una trobada amb Jordi Pujol

A banda de ser alcalde de Bagà durant vuit anys, Pepet Casals també va ser conseller comarcal, on va coincidir entre d’altres amb Jaume Farguell. L’exalcalde de Berga ha assegurat que perd “un amic incondicional” i una persona amb qui ha mantingut el contacte fins ara.

De fet, Farguell i Casals havien acordat que, un cop passés la pandèmia, es trobarien a Bagà amb l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol. A Casals sempre li havia quedat l’espina clavada de no haver pogut coincidir amb Pujol en un acte on també hi era Farguell, i per solucionar-ho el mateix Pujol s’havia compromès a visitar Casals a Bagà, així que se superés la pandèmia.

Marc Canturri

ALP 2500

ALT

En bus a Gresolet per buidar el Pedraforca EL PARC NATURAL del Cadí-Moixeró vol fer una prova pilot per reduir l’acumulació de vehicles al Pedraforca.

Volen aprofitar dos caps de setmana de màxima afluència per posar un bus llançadora entre Saldes i Gresolet. Així, els excursionistes haurien de deixar el cotxe a Saldes i es descongestionaria la muntanya. Aquest juny ja hi ha hagut una primera prova del sistema: coincidint amb el cap de setmana de Cavalls del Vent, es va oferir la possibilitat d’agafar el bus fins a Gresolet. La prova definitiva serà, o a finals d’estiu, o el 2022.

aquí 25

ACN

ALT

ALBERT CODINA SOLER

ENTRE RIVALS

El femení del Casserres és d’Honor Han guanyat la lliga per la porta gran després d’anys consolidades a la part alta de la taula

26 aquí

FINAL FELIÇ per a la temporada del Futbol Sala Casserres. El sènior femení del club ha culminat un any rodó i s’ha proclamat campió del grup 2 de Primera Divisió. Van arribar a l’última jornada líders, però sense l’ascens garantit. Per rematar la feina, havien de guanyar el darrer partit de lliga, i ho van fer de manera incontestable: van imposar-se per 6 a 1 a l’Alzina, que finalment ha acabat quart, però que arribava a la cita tercer i amb opcions de ser segon.

El partit

El Molles Malé Casserres va encarrilar el partit al primer temps. Gemma Navarro, per partida doble, Cèlia Guixé i un gol en pròpia porteria van fer pujar el 4 a 0 al marcador abans de la mitja part.

A la represa, i amb un pavelló de la Llangotera celebrant l’ascens virtual, Irene Sales va retallar distàncies pels visitants, però Jeni Serralvo va rematar el partit amb el seu 15è gol de la temporada i Clàudia Boixader, el seu 20è, per posar el 6 a 1 definitiu.

Amb aquesta victòria, el Casserres va deixar sense opcions de proclamar-se campió a l’altre aspirant al títol, les Corts, que jugava l’endemà, diumenge.

L’equip barceloní va complir, guanyant el Terra

Negra per un ajustat 2 a 3, però ja no podia atrapar el conjunt del Berguedà. La classificació final queda amb el Casserres com a líder, amb 38 punts, dos més que les Corts, i sis més que el Cornellà i el rival de dissabte, l’Alzina, finalment quart.

Feia anys que l’ascens es resistia al sènior femení del Casserres. L’entrenador de l’equip, Xavier Parcerisa, va explicar a l’Entre Rivals dies abans del partit que l’objectiu era superar la tercera posició que havien aconseguit la darrera temporada. El que no s’esperaven és arribar al final portant la batuta i depenent d’elles mateixes per pujar.

La batzegada del masculí

La bona nova de la secció femenina contrasta amb el mal any del masculí. En una campanya marcada per la pandèmia amb només 15 partits, el sènior masculí no ha pogut mantenir la categoria i baixarà de Divisió d’Honor a Primera Divisió. El PC Imagine Casserres va convertir-se en equip de Divisió d’Honor el maig del 2016 i des d’aleshores, i trencant els esquemes d’aquells qui els sentenciaven abans d’estrenar-se a la categoria, ha conservat la categoria any rere any. Aquesta vegada, però, no ha pogut ser: l’equip ha acabat avant-penúltim, amb només 9 punts i a 10 de la salvació.

ALBERT CODINA SOLER

L’ASCENSOR

Sara SÁNCHEZ La pilot de Gironella és a dues carreres de proclamar-se campiona d’Europa de motociclisme. Està empatada a punts amb Beatriz Leila, l’altra gran aspirant al títol.

Marc CANTURRI @MarcCanturri

Temporada d’extrems

N

o ha estat una temporada normal.

Ho han intentat fins a l’últim moment, però si la 2020-2021 ja va començar enrarida pel rebrot de després de l’estiu, i ha acabat a l’alçada d’aquella estrena plena de despropòsits. Qui baixa creu que és injust, i qui puja entén que guanyar una lliga tan exprés és fins i tot més complicat que una temporada convencional.

Al Berguedà les hem tingut de tots colors. La prova més evident d’aquest extremisme és a la Llangotera de Casserres, que ha vist com, el mateix any que el sènior femení aconseguia l’esperat ascens, el masculí perdia la Divisió d’Honor que havia estat capaç de mantenir durant anys contra tot pronòstic. A Tercera Catalana de futbol, el Puig-reig no ha patit per salvar-se però també ha quedat lluny de lluitar per un ascens al qual, en algun moment, va semblar que aspirava. Alt Berguedà i Berga B apuntaven a lluitar per la permanència, i només els primers ho han aconseguit. A Quarta tot semblava encarat per un nou any d’ascensos berguedans. En una lliga de només 11 equips, Gironella B, Avià B i Montmajor es postulaven per ser a dalt. Però pocs comptaven ni amb Navàs ni amb Puigcerdà. I què hagués passat en una temporada com les d’abans de la Covid? Doncs que especularíem amb alguna altra cosa.

ENTRE RIVALS

Mònica CANAL És subcampiona de Catalunya en fer 600 metres en menys de dos minuts. El temps no només li serveix per guanyar medalla, sinó també com a millor marca personal.

LA FRASE

“Gràcies per la paciència i perdoneu que s’hagi tardat tants anys a fer-ho” ISAAC SANTIAGO Regidor d’Esports de l’Ajuntament de Berga S’ha iniciat el concurs per fer les obres que posaran remei a les goteres que hi ha al pavelló des de fa 23 anys.

LA IMATGE

Neix una cursa virtual des de Berga Els clubs atlètics i l’Ajuntament de Berga han creat la Crono Queralt, un repte en format virtual amb sortida a Berga i arribada al pàrquing de Queralt. Hi ha tres recorreguts d’asfalt i tres més, de trail. És de franc i funciona amb l’aplicació Strava, que recull tots els temps per elaborar la classificació en línia.

aquí 27

sortim Sona vent a les places

Els instruments de vent protagonitzen un nou estiu de música, cada dijous al vespre, a Berga. Hi haurà clarinets, flautes, trompetes i trombons, entre d’altres. Aquest any el festival inclou cinc propostes de músiques d’arreu del món, de manera que el públic podrà conèixer les diferents cultures a través dels instruments de vent, tocats per gent d’aquí. Santa Magdalena, l’amfiteatre del Lledó, el convent de Sant Francesc, la plaça de la Pietat i la plaça de Sant Pere seran els escenaris a l’aire lliure d’aquest estiu. Sempre a la mateixa hora (21.30 h), sempre el mateix dia (dijous) i sempre de franc.

SonaB: el festival de música dels vespres d’estiu BERGA Tots els dijous de juliol | 21.30 h Gratuït Cinc concerts, un per setmana, en tres places del barri vell, l’amfiteatre del Lledó i el convent de Sant Francesc Més info a aquibergueda.cat/agenda

CINEMA

El Patronat torna a projectar La història d’una família educada a base d’amor i tolerància tancarà el mes de l’esperada represa de projeccions al Teatre Patronat, que ha estat aturat durant més d’un any per culpa de la pandèmia.

Projecció del film ‘El olvido que seremos’ Teatre Patronat | BERGA Diumenge, 18 de juliol | 18.00 h Dilluns, 19 de juliol | 21.00 h Més info a aquibergueda.cat/agenda

ZUMBA

Moure l’esquelet a l’aire lliure

El bon temps és una bona excusa per sortir al carrer. La calor convida a tastar les terrasses, a llançar-se a la piscina, però també a fer exercici.

I a Avià la zumba a la fresca, darrere l’Ateneu, és tota una sensació.

Zumba a la fresca Pista rodona del parc del Tossal | AVIÀ Tots els dilluns de juliol | 20.00 h Gratuït Més info a aquibergueda.cat/agenda

MÚSICA

La gran gira dels clàssics

Torna la gira de concerts clàssics del Pirineu. El Berguedà repeteix com una de les seus del FEMAP. Festival de Música Antiga dels Pirineus Avià, Bagà, Berga i Saldes Juliol i agost Entrades des d’11 euros Més info a aquibergueda.cat/agenda 28 aquí

sortim PASSATEMPS

Idèntiques... però, no!

Han arribat a AgroVicenç aquestes cinc zebres tan simpàtiques. Ara bé, només n’hi ha dues que són iguals. Quina zebra és idèntica a la zebra situada al centre de la figura?

Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos

A

B

C

D

Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27

agrovicenc.blogspot.com

Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom.

Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)

Som la teva botiga d’il·luminació i decoració a Berga

93 822 22 69

GRAN VIA 86, cruïlla LLUÍS MILLET BERGA

Passeig de la Pau s/n 08600 Berga 93 822 07 92 info@barestacio.cat www.barestacio.cat

Camí de Garreta 26, BERGA Tel: 93 821 36 39 Mòbil / Whatsapp: 683 13 30 31 info@llomac.com

menú diari per 7€!

de dilluns a divendres laborables

Sempre hi trobaràs plats de: · Pasta · Peix a la planxa · Verdura · Carn a la planxa Pg. de la Indústria, 78-80 BERGA · Tel. 93 822 86 16 i preparats especials del dia

Plats per a vegans i celíacs

Obrim de dilluns a diumenge de 9:00 a 15:00 aquí 29

d’aparcament. Clientela assegurada. 750€/mes.

PIRINEU 2000

Immobiliària

LLOGUER ID.BM9483 – BERGA LA VALLDAN Apartament de 50 m2 aproximadament, menjador estar, cuina, 1 habitació doble, 1 bany complert i traster. 280€/mes.

PIRINEU 2000 ID.BM10777 – BERGA - ZONA CENTRE Pis de 55m2, amb menjador estar, cuina, dues habitacions, bany i calefacció. 300€/mes.

PIRINEU 2000 ID.J8857 - GIRONELLA - CAL BASSACS Local Bar de 180 m2. Situació excel·lent, davant una gran zona

ID.BM11898 – BERGA - ZONA PG DE LA PAU Pis de 70m2 aproximadament, amb menjador estar, cuina, quatre habitacions (dues dobles i dues individuals), bany complert, balcó i galeria. Opció garatge tancat. 420€/mes.

PIRINEU 2000 ID.BM11133 – BERGA - ZONA CENTRE Pis de 120m2, menjador estar amb llar de foc, cuina, quatre habitacions (tres dobles i una individual), bany complert, bany cortesia, calefacció i dos balcons. 430€/mes.

PIRINEU 2000

VENDA ID.C11452 - BERGA – ZONA CASC ANTIC Casa que consta de dos

pisos que es venen per separat o junts. Cada pis consta de 45m2, menjador estar, cuina, 2 hab. dobles, bany complert, rebost i balcó. 30.000€ cada pis.

PIRINEU 2000 ID.C660 – BERGA CARRER BALMES Pis de 90 m2, menjador estar, cuina reformada, 4 habitacions, bany i calefacció. 40.000€ PIRINEU 2000 ID.C1040 – BERGA ZONA CASERNA Pis de 100 m2, menjador estar, cuina, 4 habitacions, bany, galeria, calefacció i traster. 100.000€ PIRINEU 2000 ID.E11434 – BERGA ZONA CASERNA Casa unifamiliar de 150m2, per reformar. Pb: garatge de 65m2 i jardí de 30m2.p1: Menjador estar,

cuina, bany complert i terrassa de 15m2.

P2: 3 habitacions i bany.

110.000€ PIRINEU 2000 ID.H4063 - BERGA – ZONA CAMP DE FUTBOL Parcel·la de 1900m2 de cultiu i en un futur urbanitzable, completament pla amb cobert de 60m2 aprox., ideal per lleure, cavalls o inversió. 60.000€ PIRINEU 2000 ID.I8890 – BERGA ZONA PASSEIG DE LA PAU Local de 43 m2 aprox., també pot servir de garatge. 25.000€ PIRINEU 2000

DIRECTORI IMMO PIRINEU 2000 c. Bruc, 3. T.938222526 www.pirineu2000.com

Centre Podològic M. Teresa Velilla Muixí Especialistes amb els tractaments més professionals i actuals Plantilles personalitzades per a nens, adults, esportistes, diabètics...

Lluís Millet, 25-27 entl. · BERGA T. 93 821 25 72

Classificats

S’OFEREIX SRA PER CUIDAR GENT GRAN S’ofereix senyora amb molta experiència i bones referències per: Cuidar i fer companyia a gent gran.

Fer feines de neteja de la casa. M. 722811054 El teu anunci classificat aquí totalment GRATIS. classificats@ bifidusproduccions.com SOLUCIÓ PASSATEMPS

D

Professionals

ALUMINIS BEST - BERGUEDANA DE SERVEIS TÈCNICS Tècnics en tancaments d’alumini i PVC, control solar, automatitzacions i domòtica. Serralleria ferro inox i vidre. www.bestecnics.com M. 631190045

PINTORS BERPINTUR Aplicacions de pintura industrial i decorativa.

Ofertes, pressupostos... c. Cim d’Estela, 9 Berga. www.berpintur.com M. 639488227 T. 938210715

Despatx d’advocats amb seu a Berga incorporaria advocat/ada col·laborador/a (menys de 40 anys), amb domicili al Berguedà o comarques veïnes, amb experiència o sense.

Persones interessades, enviar currículum a: cerca.advocat@gmail.com SERVEI DE PSICOLOGIA

Tel. 93 823 03 78 635 98 32 45 Carretera C-26 km. 136,5 calparerarestaurant@gmail.com

L’ES P U NYOLA VACANCES FINS EL DIA 15 DE JULIOL (obrim el divendres 16)

30 aquí

AL BERGUEDÀ

NECESSITEM un/a podòleg/a pel servei al municipi.

S'ofereix local. telf. 697 384 600

Gironella acull una consulta de Psicologia que ofereix sessions psicoterapèutiques a adults i parelles. la Psicologia ens ofereix un camí cap al benestar personal, el Psicòleg col·labora amb tu per seguir-lo

20 ANYS D’EXPERIÈNCIA OLGA MASSANA SÁNCHEZ Ara també oferim servei de psicologia infanto juvenil a càrrec de la psicòloga Eva Castro Albós, que treballa amb nens, adolescents i famílies.

699 271 341 · Carretera Bassacs, 52 - 08680 Gironella olgams@olgamassanapsicologia.cat olgamassanapsicologia.cat Sessions presencials i també online

Olga Massana

Vols veure més fotos o tenir més informació d’un immoble concret?

Entra al nou web de Pirineu 2000 a través del codi de cada pis o casa

VENDA

per exemple: – ZONA C11362 BERGA CASERNA

www.pirineu2000.com/D12318

– ZONA C11376 BERGA CASERNA

JORDI DE D12318 SANT CERCS

Pis semi-nou 87m2, menjador estar, cuina, 3 habs. (1 habitació suite amb vestidor, 1 hab.doble amb armaris encastats i 1 hab. individual), bany complert, balcó, terrassa de 50m2, traster i pàrquing. PREU: 170.000€

Pis de 110m2 aprox., menjador estar, cuina, 3 hab. (2 dobles i 1 individual), bany complert, cambra de rentar, balcó i 2 pàrquings.

PREU: 120.000€

Pis de 86m2, amb menjador estar, cuina, tres habitacions (dues dobles i una individual), bany complert, cambra de rentar i galeria.

PREU: 59.000€

BERGA - CARRER BRUC Pis de 85 m2, menjador estar amb llar de foc, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), bany, rebost, 2 balcons i calefacció.

PREU: 69.000€

D3301 LA RODONELLA

- ZONA L11414 BERGA SANTA EULÀLIA

C830

- ZONA LA C9114 BERGA VALLDAN

Pis planta baixa de 90 m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles), bany, rebost, pati exterior amb barbacoa i calefacció gasoil.

PREU: 50.000€

Garatge tancat de 14m2.

PREU: 11.000€

- ZONA H11837 GIRONELLA CAL BASSACS

CM12407 SALDES

Pis de 110 m2 aprox., menjador estar amb llar de foc i balcó, cuina, 4 habitacions, 1 bany complet, cambra de rentar, terrassa i calefacció.

PREU: 130.000€

Parcel·la de 180m2, per construir casa unifamiliar (baixos més dos pisos).

PREU: 45.000€

- ZONA PG. C10530 BERGA DE LA INDÚSTRIA

D11625 AVIÀ

Pis de 86m2, semi-nou amb menjador estar, cuina, 3 habitacions, 2 banys, amplis balcons i cambra de rentar.

Calefacció.

PREU: 130.000€

LLOGUER Pis de 68 m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), bany complert, calefacció de gas i vistes immillorables.

PREU: 56.000€

Pis de 60m2 aproximadament, menjador estar amb llar de foc, cuina office, dues habitacions (una doble i una individual), bany complert, habitació d’armaris, dos balcons, garatge tancat i vistes espectaculars. PREU: 525€/mes - ZONA BNM12371 BERGA CASERNA

LLOGUER

Pis de 70m2 aproximadament, amb menjador estar, cuina, tres habitacions (dues dobles i una individual), bany complert, calefacció i pàrquing.

PREU: 435€/mes

D9799 CERCS

J12402 GIRONELLA

Pis de 90m2, menjador estar, cuina amb rebost, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), 2 banys (un complert), cambra rentar, calefacció de gas, 2 balcons, pàrquing i traster.

PREU: 127.000€

Pis de 65m2, menjador estar, cuina, tres habitacions dobles, bany complert, traster, calefacció i garatge tancat amb altell. PREU: 60.000€

Nau de 500m2, construïda en dos nivells. Per magatzem, taller o diverses activitats.

PREU: 600€/mes

BERGA - ZONA CAMP DE FUTBOL Apartament de 50 m2, menjador estar, cuina independent, 2 habitacions amb armaris encastats, 1 bany i calefacció.

Situació i vistes de privilegi.

Pàrquing opcional.

PREU: 82.000€

- SANT D9447 CERCS CORNELI

- ZONA C9705 BERGA CASERNA

C707

LLOGUER Dúplex rústic, de 70 m2 útils. P1: menjador estar amb llar de foc, cuina office i bany complert. P2: estudi de 2 habitacions dobles.

Pàrquing comunitari.

PREU: 50.000€

– P5485 GIRONELLA ZONA C. OLVAN ALT

Plaça d'aparcament amb bon accés, per a cotxes, remolcs, caravanes i autocaravanes màxim 6mts de llarg.

PREU: 35€/mes

LLOGUER

ATENCIÓ!

C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com

ES NECESSITEN PISOS I CASES DE VENDA I LLOGUER aquí 31 A BERGA I COMARCA

MICHELIN I LES TEVES GANES DE

VIATJAR

Seguretat i durada sempre en els teus viatges DE L’1 AL 31 DE JULIOL

EN COMPRAR PNEUMÀTICS MICHELIN PER A TURISME, SUV, 4X4 O MOTO

T’EMPORTES FINS A

90€

EN REGALS

TU TRIES

XEC MELIÃ

XEC CARBURANT

XEC TALLER

PNEUMÀTICS

32 aquí Servei, qualitat i confiança

Carretera de St. Fruitós, 75 08600 Berga · Barcelona pneumatics@ballus.cat www.ballus.cat T. 93 821 01 28