Aquí Berguedà - N.118 - Setembre del 2021

RICARD ROSA - LA CODINA FOTOGRÀFICA

aquí SETEMBRE 2021 NÚMERO 118 Edita: Bífidus Produccions Distribució gratuïta

BERGUEDÀ

ORIOL BAÑOS

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ D’AGROTURISME DEL BERGUEDÀ

“Cada cop ens visita més gent nova”

Solucions Dentals BERGA 100% PROTECCIÓ CONTRA COVID

i moltes més!

Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 22h

Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11

SERVEI D’URGÈNCIES

aquí 1

670 005 005

2 aquí

aquí

BERGUEDÀ

EL TURISME DE QUEDAR-SE A CASA TEXT

Marc Canturri FOTOGRAFIA

Rosa/La Fotogràfica Les cases rurals se n’estan sortint. Abans rebien eminentment estrangers, però des que hi ha restriccions s’han especialitzat en catalans. El problema és que, un cop arriben a la casa rural, els visitants no en surten. I no s’ha trobat la fórmula per revertir-ho. Ho explica en aquest Aquí el president d’Agroturisme del Berguedà, Oriol Baños, que admet que la gent que ve coneix poc la comarca.

12

22

24

26

28

BERGA

BAIX BERGUEDÀ

ALT BERGUEDÀ

ENTRE RIVALS

SORTIM

El regidor Ramon Camps planeja que el rebut passi a mans de l’empresa municipal BRG el pròxim mes de juny.

L’Ajuntament treu a concurs les obres per reformar tot l’entorn de l’església per 300.000 euros.

Borredà apreta perquè es facin els treballs promesos des de fa més de deu anys al tram que va fins a Ripoll.

La pilot de Gironella completa una temporada èpica i es queda a un sol punt de superar Beatriz Neila, que revalida títol.

El grup teatral berguedà escenifica quatre peces breus, dues de Santiago Rusiñol, al monestir de Guardiola.

L’Ajuntament vol fer pública la gestió de l’aigua

Setembre del 2021 Número 118 Any 11 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Distribució gratuïta

Reforma a la plaça Santa Maria d’Avià

Clam per les obres pendents de la C-26

Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rossinyol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls

Sara Sánchez, subcampiona d’Europa

Impressió Lerigraf Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com

Control de difusió:

La Farsa porta microteatre a Sant Llorenç

Publicació membre de:

Amb el suport de:

aquí 3

ESGLÉSIA

L’ENQUESTA

El Berguedà ha d’impulsar els Jocs d’Hivern 2030?

SÍ

55% NO

45%

VOTA A LA PRÒXIMA Et sembla bé que hi hagi més càmeres a Berga? www.aquibergueda.cat

El bisbe plega perquè s’ha enamorat EL NOM JORDI CUSSÀ

Premi Crítica Serra d’Or 2021 Dos dies abans de morir, va saber que era el guanyador del Premi Crítica Serra d’Or de novel·la. ‘El primer emperador i la reina Lluna’ és la millor novel·la de l’any i, tot i que sigui a títol pòstum, Cussà serà reconegut el 17 de setembre a Barcelona.

Xavier Novell ha plegat de bisbe perquè s’ha enamorat d’una dona. En el seu moment el Bisbat de Solsona per dir que Novell renunciava al càrrec “per motius estrictament personals”, però en pocs dies diversos mitjans han pogut confirmar que el motiu és una dona de Súria, de qui l’exbisbe s’hauria enamorat fins al

punt de provocar-li un canvi de rumb vital.

El Bisbat de Solsona se n’ha desmarcat. Reiteren que els motius són “estrictament personals” i que, per tant, ha de ser Novell qui doni explicacions, si ho considera necessari. Això sí, asseguren “continuar pregant pel bisbe amb tota l’esperança posada en el Senyor”.

EL MÉS LLEGIT AGOST AQUIBERGUEDA.CAT

1

2

Detenen dos veïns del Berguedà per intentar cremar un empleat d’un càmping de Saldes

3

Vall d’Hebron extreu els pulmons d’un nadó sense esperança i els trasplanta a un nen de dos anys

La justícia tomba el toc de queda a Berga

LA FRASE LLUÍS VALL President de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà

“Mentre celebren la fi de peatges, ens condemnen a l’última posició”

El gran germà pixelat Xavier GUAL

A

fen t

@xaviergual

la plaça de Sant Pere hi ha una càmera d’alta resolució. Al barri vell (i degradat) la tecnologia controla. El carrer Ciutat (Major) n’és ple. Ara se’n posaran a la “zona 0”: el carrer del Balç, fent honor nominal on sembla s’estimbarà tota l’àrea antiga de la ciutat.

Com a la Xina, tenim ulls

4 aquí

*de dimarts a divendres

digitals per controlar incívics, baladrers, traficants (de drogues) i els malfactors. És un gueto, amb bandes i grups. A la tarda són amics i al vespre, rivals. La decadència moral obliga a mesures orwellianes d’un govern ben d’esquerres.

L’autoritat ha publicat fotos de gent asocial: un gos excretant amb un

por per em r a j n me fa n e bo es d d

tar-se

20

company de corretja que no ho recull i una altra imatge d’uns llençant residus. De seguida, la polèmica sobre la privacitat. Sempre preferiré la llibertat i la privadesa per davant de la seguretat. Si l’incivisme muta cap a la delinqüència potser convé deixar la ideologia al calaix. Ho escric i no ho tinc clar.

Però les ments fosques no poden rebentar el cor de Berga. Uns carrers estrets on viure tranquil sigui impossible no és una opció. Ni passar-hi de fosc ha de semblar un barri dur de Los Ángeles.

(Informació de servei: eviteu el Parc del Lledó cap al tard. Llevat dels que busquin herba per fumar o pols blanca per esnifar).

PER NOMÉS anys!

7,50€

Tria un BON MENÚ!!!

A escollir entre 4 primers i 4 segons

VACANCES fins el 14 de setembre A partir del 15, de nou al vostre servei

cuinem amb molt de gust des de 2001

Plaça Tarascón, 6 BERGA Tel. 93 821 39 99

*

aquí 5

LA FOTO

Riutort, a punt per tornar a ser l’única mina per ser vista Després de quatre anys tancada per esllavissades, Riutort, a Guardiola de Berguedà, va camí de tornar a ser l’única mina subterrània de petroli visitable de l’Estat i una de les poques del món. Són 380 metres de galeries excavades directament a la roca, a pic i pala, a principis del segle XX, i representen un testimoni de la revolució industrial a la comarca. La idea és que reobri aquesta tardor, amb la seguretat reforçada, després d’unes obres que han costat uns 75.000 euros. NIA ESCOLÀ / ACN

FÍGULSPÈDIA

Jaume FÍGULS

@humorjaumefiguls

6 aquí

TURISME RURAL Un NISSAN Patrol

VIATJAR PEL PONT Passejar per un viaducte

DIPÒSIT AMB RESERVA Queda poca gasolina

ESCAPADA AMB ENCANT Fugir de la presó amb gràcia, mudat i xiulant

PRIMERA CLASSE Els més espavilats

aquí 7

Tres de quatre

L

Anna E. PUIG @annaepuig

a notícia estrella ha sigut l’alçament de les barreres dels peatges de Catalunya o, almenys, així ho explicaven a les notícies: els peatges ja són gratuïts, transitin i seran feliços! Però la notícia és esbiaixada i el Berguedà, com sempre, llepa fort.

A Catalunya encara

queden quatre peatges i, sorpresa, sorpresa, tres afecten els berguedans i berguedanes. Són la C-16 al pas pels Túnels de Vallvidrera, l’autopista de Manresa i el Túnel del Cadí. I és que no sempre qui paga mana...

Aquesta visió centralista de país està fent cada cop més mal al territori al qual els d’allà baix en

diuen Catalunya profunda, aquell tros de país que en el seu imaginari només hi ha bales de palla mode photocall, vaques que pasturen, camps que es pensen que poden fer servir de pàrquing gratuït per embrutar-ne les muntanyes i habitants analfabets als quals venir a alliçonar els caps de setmana.

La mobilitat dels del Berguedà és molt complicada: no tren, no busos amb freqüència i preus abusius... però per solucionar tot això ens calen polítiques contundents, sense fotos ni tuits. Cal ensenyar les dents, reivindicar-nos i anar a la una fins a tornar la dignitat a una terra que s’ho mereix tot i més.

tapar un escàndol?

Aquí és on normalment l’autor d’aquestes línies trauria suc i s’inventaria alguna història irònica i rocambolesca per arrancarlos a vostès, estimats lectors, un somriure. Però servidor s’ha trobat que, amb l’article escrit i entregat, a poques hores de tancar l’edició del número que tenen a les mans, el

mitjà religiondigital.org publicava el següent: “Silvia Caballol, psicóloga, divorciada de un musulmán, madre de dos hijos y autora de novelas eróticosatanicas: la mujer por la que monseñor Novell ha colgado la mitra”.

Jo no tinc res a afegir. La realitat és tan delirant, que em veig incapaç de millorar-la.

El bisbe de Solsona penja la sotana David COLS @elcols

BERGUEDÀ ONLINE

E

l bisbe de Solsona, Xavier Novell, s’en va. Ho fa amb el cap ben alt, deixant enrere un mandat diví ple de declaracions absurdes i retrògrades, com a bon bisbe catòlic.

Novell es va mostrar en contra de l’ús del preservatiu, va relacionar l’homosexualitat amb la prostitució i la delinqüèn-

cia i va carregar contra la llei de l’eutanàsia. Però no tot han estat escarafalls medievals. També ha tingut encerts: durant els onze anys de bisbe no ha violat cap nen, que sàpiga.

Però, que l’ha portat a presentar la renúncia? Quan un bisbe plega, és inevitable especular. Una crisi de fe? L’ha posseït el dimoni?

El Vaticà l’ha fet plegar per

Intent d’homicidi en un càmping Dos joves, de 18 i 19 anys, han estat arrestats per un delicte d’homicidi en grau de temptativa en un càmping de Saldes. Segons els Mossos, els detinguts haurien cremat la tenda de campanya d’un treballador del càmping després de discutir-se amb ell.

Quan els Mossos van arribar al càmping, els veïns ja havien apagat el foc. Els agents van comprovar

que a l’interior de la tenda no hi havia el treballador i van determinar que el foc havia estat provocat. Els joves van utilitzar un desodorant com a accelerant.

Els dos detinguts van quedar en llibertat després de declarar davant del jutjat de guàrdia de Berga.

La investigació va culminar uns dies després, quan es va trobar una tercera persona implicada en els fets.

LA PARAULA

Mesurador L’Hospital Sant Bernabé n’ha instal·lat 10 a tot el recinte. Serveixen per controlar els nivells de C02 que hi ha en un espai i els experts ja apunten que seran una eina clau per al retorn a la normalitat en espais tancats.

Tel. 93 823 03 78 635 98 32 45 Carretera C-26 km. 136,5 calparerarestaurant@gmail.com

8 aquí

L’ ES PU N YO L A

KAP

POLÍTICA

LA XIFRA

El PP renova el seu home al Berguedà Canvi de càrrec, però mateix rol. Joan Antoni López Noguera continuarà sent l’home fort del Partit Popular al Berguedà. Ho farà com a coordinador comarcal, que és la nova nomenclatura que marquen els estatuts de la formació per als antics presidents zonals.

López Noguera ha explicat a l’Aquí Berguedà que l’objectiu és presentar les mateixes llistes que el 2019. Se centrarà en Berga, però espera ser en el màxim de llocs possible. Fa dos anys els resultats no el van acompanyar: 275 vots a tota la comarca i ni un sol regidor.

2.000.000

El Consell Comarcal els ha invertit en dos anys en millores en edificis de les colònies tèxtils. Destaquen els 730.000 euros per a l’antic cinema de Viladomiu Nou o els 400.000 per a la Torre Nova de Cal Pons.

ANT IGUI TAT S ART MO BL E S C. Barcelona 23 · BERGA 643 003 270 · 93 822 31 72 xollomercat@gmail.com

CS I T S È M ELECTRODO

arg etc d’articles l l n u i aquí 9

“Quan els expliques què hi ha per fer al Berguedà, no en saben ni la meitat”

10 aquí

ORIOL BAÑOS

Almenys tres cases rurals del Berguedà han quedat malmeses per festes il·legals. A algunes les han estafat i no els han fet ni la paga i senyal TEXT Marc

Canturri FOTOGRAFIA Rosa/La Fotogràfica

O

riol Baños és el cap visible de les cases rurals al Berguedà des d’un mes abans de l’esclat de la pandèmia. Té 43 anys, presideix l’Associació d’Agroturisme del Berguedà, fa 17 anys que gestiona la casa rural Rústic Vilella a Gisclareny i fa 25 anys que va decidir canviar de vida: de Cornellà del Llobregat a Gisclareny, que aleshores no, però amb els anys s’ha convertit en el municipi més petit del país.

He tardat 50 minuts a arribar des de Berga. Atraure turistes fins a Gisclareny és complicat?

Per la carretera, no. A qui vol venir li és igual si ha de fer una hora i mitja de cotxe o si n’ha de fer tres. El que vol és que, un cop aquí, trobi la tranquil·litat i les condicions que busca per passar uns dies apartat del món.

Ha canviat el perfil dels visitants des de la pandèmia?

Sí, totalment. Ara ens venen famílies de Catalunya, sobretot.

També hi ha alguns francesos, holandesos o belgues, però res comparat amb fa dos anys.

I, qui ve és perquè ja ha vingut altres vegades o perquè vol provar el turisme rural?

Cada cop rebem més gent nova. Hi ha qui repeteix, evidentment, però estem notant que la gent cada vegada s’interessa més per aquest tipus de vacances.

Per què?

Perquè tenen por dels avions, de moure’s a altres països i de les restriccions que s’hi poden trobar. Per no arriscar, proven això. I els agrada.

I quan no hi hagi pandèmia, què? Patiu?

No massa. Abans teníem un públic eminentment estranger que amb la pandèmia ha optat per no venir. Però ens hem sabut adaptar i ara tenim un altre perfil de públic. Potser quan tot això acabi tindrem dos perfils molt diferenciats i més feina que mai, qui sap.

Quantes cases rurals hi ha al Berguedà?

A l’Associació, unes vuitanta. Però comptem que n’hi ha ben bé unes vuitanta més que funcionen, tot i no ser sòcies.

Són moltes persones de visita al Berguedà, quan l’agroturisme s’acosta al 100% d’ocupació. Però costa fer-les sortir de la casa, un cop hi són?

Sí. És una reflexió que més o menys fem tots. Els turistes, un cop arriben a la casa, surten poc. Volen tenir la seva zona de pau, fan alguna excursió a peu i poca cosa més. La gran majoria pràcticament ni toquen el cotxe, un cop s’instal·len.

I això és més pel turisme que busquen o perquè com a comarca no hem fet els deures?

Sovint passa que, quan els hi expliques tot el que hi ha per fer al Berguedà, et diuen que no en sabien ni la meitat. Quan ho troben, els agrada, això sí. Però és cert que molts arriben sense saber on van. Potser, perquè ens triïn, no estem jugant prou bé amb totes les cartes que tenim.

Ho heu treballat amb les administracions públiques?

Sí, però no tenim gens clar què seria millor. Estem en

contacte permanent: ells ens demanen coses, nosaltres els en demanem. Però no sabem ben bé quina és la solució encara.

En les campanyes que ens proposen, hi estem d’acord, perquè tot el que sigui moure diners i persones ens és positiu, però la fórmula per fer sortir les persones que rebem a les cases rurals no la tenim clara.

Quines heu provat?

Abans de la pandèmia havíem fet campanyes per adreçar-nos al cicloturisme, que semblava que anava a l’alça. Ara sembla que ha tornat la bogeria per les bicicletes i potser no estem explotant prou les rutes que tenim. També provem d’adaptarnos al sector del benestar, des de retirs de ioga fins a classes de coaching a la muntanya... Però és cert que no sabem ben bé on anar a picar.

Abans dèies que la carretera no era un problema per als turistes.

N’hi ha algun, doncs?

I tant. La cobertura. Hi ha cases aïllades que tenen problemes importants amb l’internet. Demanen més velocitat de navegació i amb raó. Ara la gent que va de vacances o de cap de setmana necessita internet per les seves estones lliures.

Quan arriba el vespre, molts volen poder mirar pel·lícules, connectar-se a les xarxes... I en alguns punts se’ls fa difícil.

I des dels propietaris, en línies generals sembla que el sector ha superat els sotracs de la pandèmia, no?

Hem tingut moments molt delicats pel que fa a les restriccions. Qui més ha patit són les cases grans, perquè durant molts mesos han hagut d’estar tancades perquè no podien acollir més de 6 o 10 persones. També ens ha afectat a tots, sense excepció, el tema dels confinaments per comarques o per municipis. A nosaltres ens era igual si ens confinaven a Gisclareny o al Berguedà, no podíem treballar ni d’una manera ni de l’altra. Però tot això no és res comparat amb el trasbals per les festes il·legals.

Encara?

Pensàvem que ja s’havien acabat, però no. Encara estem trobant casos.

Al Berguedà?

Sí. Que jo sàpiga, hi ha hagut tres casos. A Viver i Serrateix, a Casserres i a Avià.

Què hi ha passat?

A grans trets, el mateix que s’estan trobant cases d’arreu del país. Hi ha casos que entreguen les claus a una família amb fills, però l’endemà es munta una festa multitudinària.

I, si paguen, encara. Però és que s’estan trobant casos que els estafen: fan un comprovant fals del pagament i quan es troben la casa destrossada, els propietaris se n’adonen que al banc no hi ha els diners. S’han arribat a trobar mobles cremats o al mig de la piscina.

I els enxampen?

No és fàcil. Els Mossos no poden ni entrar a la casa, si encara hi són. Han d’esperar que surtin per identificar-los. I sense el comprovant de la paga i senyal, hi ha cases que les estan passant canutes per sortir-se’n.

aquí 11

BERGA

L’Ajuntament vol fer pública la gestió de l’aigua el juny Planeja que n’assumeixi la gestió l’empresa municipal BRG Progrés EL GOVERN DE BERGA treballa perquè a mitjans del 2022 l’aigua deixi ser gestionada per una empresa i passi a mans de l’Ajuntament. Ara mateix és el principal front obert de la nova regidoria de Municipalitzacions, que es va crear a principis d’any amb l’entrada al govern dels dos regidors d’ERC. El contracte amb l’empresa gestora actual, Agbar, acaba a finals de juny i des de fa uns mesos s’està fent una auditoria per saber quant costarà liquidar el contracte. És a dir, per saber què deurà l’empresa a l’Ajuntament i viceversa. El regidor d’ERC Ramon Camps, encarregat de la nova àrea de Municipalitzacions, ha explicat a l’Aquí Berguedà que els primers números apunten que la municipalització de l’aigua seria possible. “Està clar que si hem de pagar 1 milió d’euros a l’empresa, aquest ajuntament ara mateix no ho pot assumir. Però sembla que estaríem parlant d’unes quantitats molt menors”.

BRG Progrés, el paraigües

L’empresa municipal BRG Progrés és la gran esperança del govern per assumir la gestió de l’aigua. Ara bé, primer cal posar a punt l’empresa, que en aquests moments no passa, ni de bon tros, pel seu millor moment.

12 aquí

Una jugada política d’alt risc

R

amon Camps entén que assumir la gestió de l’aigua obre un ventall de possibilitats a BRG Progrés i assegura que, si s’aconsegueix, l’empresa municipal tindrà múscul i recursos per assumir altres serveis que ara mateix estan externalitzats. Ara bé, què passa si finalment per a l’Ajuntament no és viable gestionar l’aigua des de BRG Progrés? Probablement, res.

El govern municipal ara mateix s’ho juga tot a la mateixa carta: l’aigua. Si no hi ha municipalització de l’aigua i els estudis marquen que l’única solució és tornar a externalitzar el servei, la via BRG quedarà descartada i les següents municipalitzacions -que l’Ajuntament de moment no detalla- hauran de buscar un altre camí... El risc sembla més que evident: acabar el mandat sense cap municipalització, tot i haver creat la regidoria de Municipalitzacions.

L’aigua que surt de les aixetes de Berga, la gestiona AGBAR fins el juny. IGOR La davallada dels ingressos procedents de la zona blava durant la pandèmia ha posat contra les cordes l’estructura de BRG Progrés i des de fa mesos el govern assegura que treballa per posar les coses a lloc.

A banda d’això, a partir del gener l’Ajuntament té previst encarregar la redacció de les noves bases de la gestió. “Hi ha unes obligacions legals: cal fer un nou reglament, cal estudiar la viabilitat del servei i s’han d’aprovar els preus. Però creiem que es pot fer relativament ràpid”, apunta Camps.

L’ideal per a l’Ajuntament seria començar a gestionar l’aigua tan bon punt s’acabi el contracte

amb Agbar, tot i que el govern admet que és complicat. A la màniga s’hi guarden un as: la llei permet una pròrroga extra del contracte de fins a un any.

Aquest període, diu Camps, serviria per tancar els serrells del traspàs.

Confien retenir el personal

L’Ajuntament confia que, en cas de concretar-se la municipalització, podrà retenir bona part de la plantilla d’Agbar que treballa a Berga. “Pot passar que algú decideixi seguir treballant amb Agbar a un altre lloc, però confiem que la majoria es quedi i passi a formar part de BRG Progrés”, conclou.

BERGA

REFINANÇAMENT DEL DEUTE

Pagar menys ara i més el 2024 L’Ajuntament aprova allargar el termini per tornar els diners que deu: ara venen dos anys amb més aire, però el pròxim alcalde haurà de pagar més EIXUGAR EL DEUTE ja no és tan urgent per al govern de Berga.

Després d’un primer mandat de la CUP amb una política estricta i hermètica basada en pagar el que es deu com més aviat millor, ara els cupaires certifiquen un canvi de tendència. Volen seguir eixugant el deute, però accepten fer-ho a un ritme més baix.

Venen de liquidar uns 15 milions del que devien en sis anys i plantegen eixugar en 10 anys els 6,4 que queden pendents.

El govern de la CUP, associat amb ERC, defensa que la ciutat necessita inversions després d’uns anys d’ofegament i sense marge de maniobra perquè el retorn de préstecs s’enduia bona part de la partida d’inversions.

Per això, ara el govern projecta dos anys propicis per invertir més del que ho ha fet els darrers sis. En especial, l’últim, el 2023, el de les eleccions.

Dos anys més de carència

El 2019 el govern va posar dins una mateixa bossa tots els diners que devia i va signar un acord amb un mateix banc per retornar-los. Aquest acord anava lligat a dos anys de carència, és a dir, dos anys en què no es tornava una part del deute.

Ara, amb aquest nou refinançament del que deu, l’Ajuntament proposa dos anys més de carència de la part del deute que deu a l’Estat. És a dir, els crèdits ICO -que són 4,6 milions dels 6,4 de deute total- no es pagaran fins al 2024, si el Ministeri d’Assumptes Econòmics espanyol aprova les condicions de l’Ajuntament.

La mesura serveix per desofegar dos anys que s’albiraven complicats. Sense el refinançament, Berga estava

QUOTES DE DEUTE PER PAGAR 2021-2032 En milers d’euros

720

Eleccions municipals El govern CUP-ERC deixarà les quotes més altes per al pròxim mandat

898

806

775

606

697

588

588

588

588

310 0 2021

2022

2023

2024

obligada a liquidar el deute amb l’Estat en dos anys, pagant 2,3 milions el juny del 2022 i la mateixa quantitat al cap d’un any. “És inassumible”, assegura el regidor d’Hisenda, Marià Miró.

De fet, en aquest últim aspecte l’oposició hi coincideix. Ara bé, els opositors discrepen que la fórmula per afrontar-ho sigui plantejant dos anys de carència i inflant les quotes del proper mandat.

Des de Junts per Berga, el portaveu, Ferran Aymerich, va proposar al govern eliminar els dos anys de carència i pagar les quotes “de manera més lineal” durant els propers deu anys.

El govern s’hi va negar: “Vostès el que volen és que paguem el deute i no tinguem marge de maniobra per fer inversions al carrer, que per una altra banda ens exigeixen. Són missatges incoherents”, va replicar el regidor d’Hisenda al ple de setembre.

En aquest escenari, els números

2025

2026

2027

2028

2029

2030

2031

2032

no enganyen: l’Ajuntament tornarà 900.000 euros del deute en dos anys, abans d’eleccions.

Són gairebé els mateixos diners que haurà de tornar el primer any del proper mandat.

El Pla d’Ajust, deu anys més

PENDENTS DE L’ESTAT Amb la llum verda del Ple, ara el Ministeri ha d’aprovar la proposta de l’Ajuntament

El refinançament lliga l’Ajuntament fins al 2032 amb els crèdits ICO de l’Estat i, per tant, amb el Pla d’Ajust que, entre d’altres coses, impedeix al consistori ampliar patrimoni.

La mesura esmicola el pla del govern municipal per a la residència. Encara dins del Pla d’Ajust, l’Ajuntament no podrà comprar una acció de l’empresa Sumar, condició indispensable per signar un conveni de llarga durada per a la gestió de la Residència Sant Bernabé. Això sí, l’alcalde, Ivan Sánchez, ha recalcat que la compra de l’acció encara no està descartada perquè es podria fer pagant factures de proveïdors de Sumar.

Possible, però més lent.

aquí 13

BERGA

CÀMERES PER CONTROLAR LES ESCOMBRARIES Experts en dret i seguretat estan convençuts que són il·legals L’AJUNTAMENT DE BERGA té al cap reforçar la videovigilància al carrer del Balç i al mossèn Huch. “És una de les zones que concentra més problemàtiques de la ciutat, tant pel que fa a incivisme com pel que fa a les drogues”, ha admès a l’Aquí Berguedà l’alcalde, Ivan Sánchez, que també ha recordat que “els veïns reclamen obertament un reforç de la vigilància”. Instal·larhi noves càmeres serà la següent fase de la batalla.

L’alcalde recalca que no vol “convertir Berga en un Gran Hermano”, però sí que reconeix que les càmeres que des de fa poques setmanes tornen a estar operatives en diferents punts del barri vell estan donant fruits. El mateix ajuntament ha publicat a les xarxes socials imatges de ciutadans a qui les càmeres han enxampat passejant el gos sense recollir els seus excrements o deixant la brossa al mig del carrer. L’alcalde assegura que “ara mateix és l’única manera de revertir la situació”. Afegeix, això sí, que també cal fer pedagogia, tot i que reconeix que fins ara les accions que s’han fet en aquesta línia no han tingut resultats.

Sánchez apunta que no tenen cap intenció de fer pública la identitat de les persones que comenten la infracció, sinó de fer visible que s’està posant l’ull en aquestes conductes per intentar que les càmeres 14 aquí

facin efecte dissuasiu. Ara bé, el doctor en Dret i expert en Comunicació Digital Borja Adsuara adverteix que l’Ajuntament no pot utilitzar les càmeres per perseguir l’incivisme. “Només es poden captar imatges per motius de seguretat i encara és pitjor difondre-les a les xarxes.

Nosaltres segur que no, però a Berga hi haurà molta gent que l’ha reconegut, sigui per la samarreta o pel gos. I això pot atemptar contra la imatge i l’honor d’una persona”, ha dit a TV3.

L’Ajuntament, indemne

Adsuara alerta que “la norma bàsica és que la nostra imatge no es pot captar sense el nostre consentiment” i que les úniques excepcions tenen a veure amb el trànsit i la seguretat.

“Estem arribant als extrems del govern xinès”, diu. Ara bé, el doctor en Dret reconeix que l’Ajuntament no acabarà condemnat, perquè l’Agència Catalana de Protecció de Dades, l’encarregada de perseguir les accions que atempten contra la imatge i l’honor d’una persona, no pot multar administracions públiques. Segons diu, l’organisme només pot sancionar persones i empreses, però en el cas d’un ajuntament només pot fer una advertència.

El sergent en cap de la Policia Local, Jaume Hernández, ha explicat a l’Aquí Berguedà que el barri vell fa anys que té càmeres, però la majoria estaven

VIDEOVIGILÀNCIA Només està permesa per seguretat, no per incivisme

L’Ajuntament va publicar aquesta imatge a Twitter, dient que el noi que hi surt no havia recollit l’excrement del seu gos, cosa que, segons experts, és il·legal. AJUNTAMENT DE BERGA

espatllades i les que quedaven eren molt velles i oferien imatges amb molt poca resolució.

Ara s’han renovat totes i s’han reforçat zones que que necessitaven més atenció. En concret, se n’han instal·lat tres de noves: una al carrer Balmes, una altra a la plaça Sant Joan i una tercera (la més potent de totes) a la plaça de Sant Pere. A banda també n’hi ha en diversos punts del carrer Major, a la plaça Sant Ramon, a la Doctor Saló i al carrer Mossèn Huch.

Això sí, el sergent en cap de la Policia assegura que encara hi ha molts punts descoberts a la ciutat. Defensa que les càmeres són una bona eina perquè fan efecte dissuasiu i eviten conductes delictives, i perquè són de gran utilitat quan cal perseguir algú que ha delinquit.

Sobre les càmeres noves, la

“Estem arribant als extrems del govern xinès”, diu l’advocat Borja Adsuara

del carrer Balmes és singular perquè té lector de matrícules: “No s’utilitza per controlar qui entra i qui no a la zona, sinó per prevenció: Si tenim un delicte al barri vell i qui l’ha fet fuig en cotxe, és molt probable que per entrar a la zona hagi passat pel Balmes i que l’acabem enxampant si revisem la relació de matrícules”. A la plaça Sant Joan se n’hi ha posat una de convencional, ja que és un punt on se solen produir aglomeracions de persones de nit. I la de la plaça de Sant Pere és la càmera més potent de la ciutat i permet tenir controlats tots els racons de la plaça en tot moment.

Un reportatge de

MARC CANTURRI

Les illes d’emergència, fins i tot amb seguretat privada El Consell Comarcal del Berguedà també se suma al carro de la videovigilància contra l’incivisme.

D’entrada, posaran càmeres en dues de les tres àrees d’emergència de Berga: la de davant del LIDL i la del costat de l’institut Guillem de Berguedà. Són les dues que acumulen més deixalles fora de lloc. La tercera és a tocar de la comissaria dels Mossos d’Esquadra i està molt més controlada.

En declaracions a l’Aquí Berguedà, el conseller comarcal de Medi Ambient, Vicenç Linares, ha

definit l’abandonament de residus a tocar del LIDL com “una vergonya nacional” i ho associa, en gran manera, a gent de fora, més que a ciutadans de la comarca. És a la vista dels cotxes que entren i surten de Berga i precisament per això serà el primer punt on actuaran. “Ja vam dir als veïns de la zona que teníem intenció de fer-ho”, explica Linares, que reconeix que la seva voluntat era tenir les càmeres instal·lades a principis d’agost, però la burocràcia ha posat pedres al camí. Després d’aplicar

el sistema al LIDL, el desplegaran a l’illa de l’institut, que també és just en una entrada o sortida de la ciutat.

Linares ha assegurat que disposar de Policia Local a Berga agilitza el procés per posar càmeres a les illes de residus. Explica que, després de diverses reunions amb l’Ajuntament, s’ha pactat que s’instal·laran les mateixes càmeres que s’han posat en punts del barri vell de la ciutat i que també les controlarà la Policia Local.

En canvi, en altres punts de

la comarca, instal·lar càmeres és més complicat i suma nous peatges.

Fora de Berga, ara mateix el Consell Comarcal pensa en Cal Rosal i Casserres.

“Són els altres dos punts negres de la comarca”, diu Linares, i s’hi instal·laran càmeres quan ja s’hagin posat a les dues illes de Berga.

En aquest cas, però, caldrà contractar una empresa de seguretat perquè custodiï les imatges de les càmeres, ja que ni Casserres ni Cal Rosal disposen de Policia Local.

aquí 15

BERGA

El Lleïr, la seva mare, Laia Mascarella, i l’equip de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar de l’Hospital Vall d’Hebron, autors del trasplantament. ACN

Respirar amb pulmons donats Vall d’Hebron fa un trasplantament inèdit a un nen de dos anys de Berga L’EQUIP DE CIRURGIA Toràcica i Trasplantament Pulmonar de l’Hospital Vall d’Hebron ha extret els pulmons d’un nadó en aturada cardíaca controlada i els ha trasplantat a un menor de dos anys, de Berga, que estava en llista d’espera. La tècnica que s’ha utilitzat és la mateixa que en adults, tot i que es tracta d’un procediment poc habitual en pacients d’aquestes edats. La intervenció s’ha fet per primera vegada a l’estat espanyol i obre la porta a noves possibilitats en aquest camp on no hi ha un gran nombre de donants.

El nen intervingut, Lleïr, va néixer amb unes venes molt estretes als pulmons, una situació que amb dos mesos es va solucionar provisionalment amb un cateterisme, a l’espera de poder realitzar un trasplantament quan fos més gran. Així ho han explicat els 16 aquí

seus pares, Laia Mascarella i Gerard Genovés, apuntant que tot i no “presentar símptomes” si la situació empitjorava, hauria pogut ser perillós en un futur.

“Estem agraïts als professionals perquè van decidir provar aquesta tècnica”, ha assenyalat Genovés. Va ser un procés “difícil” trobar un donant “de la seva mida” i l’èxit del procediment va ser gràcies a la família de l’altre infant.

“Ens van donar els pulmons desinteressadament perquè en Lleïr pugui fer vida normal, sense ells no hauria estat possible”, diu.

“Evitar el rebuig”

Al començament de la recuperació, la família anava cada 10 dies a fer controls, però s’aniran reduint a mesura que vagi passant el temps. “Ell fa vida normal, esperem que de cara

“Estem molt agraïts als metges per haver provat aquesta tècnica”, diu la mare

al curs vinent pugui començar l’escola i que no agafi cap virus per evitar el rebuig de l’òrgan”, afegeix el pare.

L’aturada cardíaca controlada es fa en pacients sense esperança de vida. Els òrgans estan més ben preservats que quan el nen mor fora de l’hospital.

Segons els experts, l’experiència de donació amb nadons és molt reduïda. La doctora Irene Bello explica que fins ara s’havia explorat “poc”, ja que també hi havia “poc donant infantil”.

“Aquesta intervenció obre un nou camp en ser la primera vegada a Espanya que es fa amb un donant menor de 24 mesos”, ha apuntat.

“En donants tan petits, no sabem quant de temps poden estar els teixits sense rebre oxigen, de manera que hem de fer la cirurgia el més ràpid possible“, diu Bello.

BERGA

CAMPANYA DE RECAPTACIÓ DE FONS

Salvar el campanar de Queralt El santuari necessita reunir més de 8.000 euros per poder pagar la reparació d’una avaria provocada pel pas del temps i les inclemències EN MARXA una campanya per aconseguir els diners per pagar la reparació que ha permès que les campanes del santuari tornin a repicar. Precisament la campanya es diu “Que repiquin les campanes!” i busca aportacions de la ciutadania per pagar els més de 8.000 euros que ha costat solucionar les avaries al campanar.

A la majoria d’esglésies

Les donacions es poden fer presencialment a les caixetes que hi ha al mateix santuari o bé al compte bancari ES21 0182 2954 1902 0000 1847. A més, aquest número de compte serà visible en diverses esglésies

REPARADES Les campanes ja sonen, però ara calen diners per pagar l’actuació

del Berguedà per tal que els feligresos d’arreu de la comarca siguin coneixedors de la iniciativa i puguin participar-hi.

Un mes sense campanes

El campanar de Queralt va deixar de repicar a finals de juliol. La instal·lació elèctrica és la mateixa que al 1975, quan es va construir per encàrrec de l’aleshores capellà custodi Josep Maria Ballarín. Amb els anys, la instal·lació s’ha anat degradant i les campanes han anat deixant de funcionar i aquest juliol ha petat l’última.

Diverses persones properes a les activitats que es fan al santuari han impulsat la reparació

amb la idea que el campanar estigués a punt per la Gala de Queralt. “Si hagués passat en un altre moment, probablement ens ho hauríem agafat amb més calma”, expliquen. El cas és que ho han aconseguit: les campanes ja repiquen. Però ara calen diners per pagar l’actuació, de l’empresa Rifé Rocafer S.L., pionera del sector a Catalunya.

Per resoldre els problemes, ha calgut canviar pràcticament tota la instal·lació. S’ha posat una nova central de comandament de les campanes, s’han instal·lat dos nous motors elèctrics, s’han canviat les cadenes i s’ha reforçat l’estructura metàlica del campanar.

Sincronitzades amb París

A

mb la darrera actuació, el campanar de Queralt fa el salt digital que feia tant temps que li convenia. “Fins ara sempre s’hi havien anat posant pedaços, per esquivar la reparació costosa que li feia falta”, explica Roger Cortina, un dels impulsors de la reparació. Ara el campanar va sincronitzat amb la senyal horària que envia l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures de París. Això estalvia maldecaps pel canvi d’hora: serà automàtic.

El campanar de Queralt va deixar de repicar a principis d’estiu per una avaria. TURISME DE CATALUNYA

aquí 17

BERGA

FORAT URBANÍSTIC AL COR DE LA CIUTAT

LA RASA DELS MOLINS QUE TAMPOC NO VA SER Una passarel·la volia crear una nova entrada al barri vell per sobre de la ronda Moreta

BERGA va destinar gairebé una dècada (entre 1999 i 2007) a projectar un centre d’interpretació de la Patum al capdamunt de la Rasa dels Molins que finalment, no és que quedés al calaix, sinó que es va descartar. De fet, curiosament qui ho va descartar va ser l’aleshores alcalde, Juli Gendrau, que deu anys abans, com a regidor de Festes, havia encarregat el primer estudi que imaginava la idea.

La passarel·la

CAP I CUA Gendrau va encarregar el primer pla per portar la Patum a la Rasa i va descartar el projecte 18 aquí

Els principals defensors del centre d’intepretació de la Patum a la Rasa dels Molins durant tots aquells anys van ser els regidors d’ERC. Segons expliquen persones que ho van viure des de primera línia, ERC va pressionar en tot moment perquè s’aprofités el projecte del centre d’interpretació patumaire per desencallar el forat negre de la Rasa dels Molins. Però diversos sectors de la Patum defensaven que les comparses de la Patum s’havien d’exposar a la plaça de Sant Pere.

Per tot plegat, l’arquitecte Pere Riera va intentar plantejar una idea de consens: una passarel·la que sortís de la plaça Doctor Saló, que travessés la ronda Moreta per sobre i connectés directament amb la capçalera

de la Rasa dels Molins. La idea era calcar la forma de la plaça de Sant Pere i els seus tentacles, és a dir, els carrers que hi donen accés. Tots els dibuixos per aconseguir-ho estan fets, però no han passat d’això.

Un mirador-estació

La idea principal era que el centre d’interpretació de la Patum fos al capdamunt de la Rasa dels Molins. Ara bé, amb els anys, els diferents arquitectes que van encarar el projecte van anar evolucionant-lo.

La darrera actualització que se’n va fer, de Pere Riera, imaginava canvis a la Rasa dels Molins de punta a punta. L’actual parc de la part central encara no hi era, i això obria un ventall d’opcions a imaginar. S’havien projectat aparcaments més amunt, entre el parc i el centre d’interpretació patumaire.

També s’hi imaginaven edificis per tal que qui promogués l’obra pogués contrarestar les despeses d’urbanització. Ara bé, la novetat més important de la darrera actualització era al capdavall de la Rasa. Per primera vegada, s’hi projectava una coberta per a l’estació d’autobusos que ja contemplava el POUM. Aquesta coberta havia de sortir de la part central per acabar donant aixopluc als busos i, a la

ERC volia aprofitar la Patum per urbanitzar tota la Rasa dels Molins, però sectors de la festa volien el museu a la plaça

vegada, havia de ser un mirador per als vianants, amb vistes a Montserrat.

El projecte arquitectònic per a la Rasa dels Molins i el Museu de la Patum es va presentar el 2004. RGA ARQUITECTES

‘No’ a comprar mitja rasa per 15 milions Durant el mandat 19992003, l’Ajuntament de Berga va tenir l’oportunitat de comprar bona part dels edificis de la capçalera de la Rasa dels Molins (entre la Farinera i el sindicat) per 15 milions de pessetes. Ho va negociar l’aleshores regidor d’Urbanisme, Rafael Llamas (ERC), però l’alcalde de l’època, Josep Maria Badia (CiU), es va negar a fer la inversió. El líder dels republicans aleshores, Josep Xoy, ha assegurat a l’Aquí Berguedà que l’alcalde s’hi va negar perquè va preferir

prioritzar altres inversions més visibles i immediates, com ara el teatre municipal: “L’alcalde ens va dir que no ho compraríem perquè ens hi gastaríem molts diners i no veuríem res abans d’anar a eleccions. El nostre gran error va ser resignar-nos i no fer servir la clau que teníem”.

Xoy ho considera “una de les grans oportunitats perdudes” de la batalla per curar la ferida urbanística de la Rasa dels Molins: “No és el mateix encarar un projecte com aquest amb el 50% de terrenys

de titularitat municipal, que fer-ho amb el 10 o el 15% que hi havia aleshores”.

Al cap d’uns anys, la inversió que va descartar fer l’Ajuntament en el seu moment, la van fer els empresaris de Berga Centre, que van arribar més lluny que ningú en el procés per urbanitzar la zona. Això sí, quan van voler comprar la Farinera i els edificis del voltant van haver de pagar molt més que aquells 15 milions de pessetes que el govern de deu anys enrere havia refusat pagar.

El gerro d’aigua freda

A finals del primer mandat de Juli Gendrau (2007-2011), CiU va descartar fer el centre d’interpretació de la Patum a la Rasa dels Molins. Ho va fer amb el suport de la CUP. De fet, va ser en l’últim ple del mandat, que a més va donar el vistiplau a construir més pisos. Això va aplanar el camí als promotors que ja havien comprat més de la meitat dels terrenys. Les traves per a ells vindrien més tard. Ara, deu anys després, més del 50% de la rasa és del banc, que busca comprador.

Un reportatge de

MARC CANTURRI

aquí 19

COMARCA

L’Aquí Berguedà estrena disseny Les pàgines de la revista es renoven i aposten per la informació de proximitat i a fons, i el web fa un salt tecnològic per ser més àgil i llegible QUATRE ANYS DESPRÉS de l’última actualització, l’Aquí Berguedà fa un salt en el disseny tant a la revista que teniu a les mans com al web aquibergueda. cat. Els dos formats comparteixen tipografies i carta de colors per donar una imatge més uniformada i un segell propi.

La revista guanya espai per a les informacions de profunditat i el periodisme reposat. S’unifica la línia estètica de les seccions Berga, Alt Berguedà i Baix Berguedà, que conformen ara una macrosecció d’actualitat. I, en canvi, guanyen personalitat les pàgines d’esports Entre Rivals i l’agenda Sortim.

La web, tant per a ordinadors com per dispositius mòbils, és més llegible i atractiva, i fa un salt tecnològic que li permetrà adaptar-se més fàcilment a les innovacions.

1

1 REVISTA CULTURAL L’agenda d’actes culturals i festius Sortim guanya espai i suma propostes per guiar les activitats que donen vida a la comarca.

2 LES NOTÍCIES DEL BERGUEDÀ Les informacions tenen ara més imatge, canvien la línia tipogràfica i amplien la carta de colors.

3 REPORTATGES A FONS En cada número, reportatges d’interès social i peces d’investigació es presenten en pàgines dobles.

2

3

Web més àgil i accessible

5

4

4 UN DIARI DIGITAL MODERN L’Aquí Berguedà fa un salt tecnològic a la web.

Presenta les notícies d’una forma més ordenada i intuïtiva, destaca les últimes hores i estableix mecanismes de participació.

5 LA VERSIÓ MÒBIL ES POSA AL DIA Amb una navegació més àgil, les notícies de l’Aquí Berguedà al mòbil són més fàcils i agradables de llegir i incorporen una versió nocturna.

20 aquí

CONTINGUT PATROCINAT

ENTREVISTA ALBA COLOM BARBETA Gerent de SIC Gourmet

“Volem tornar a posar en valor la Font Negra” “OFERIM ESPAIS EXCLUSIUS I BONA GASTRONOMIA, PER GAUDIR EN PRIVAT AMB LA FAMÍLIA O AMICS”

A

lba Colom és gerent de l’empresa berguedana SIC Gourmet. Treballa a l’hostaleria des que tenia 15 anys i és màster en direcció d’hotels i restaurants per Ostelea (EAE). SIC Gourmet es va crear el 2019 i ofereix servei de càtering per a celebracions.

Per què decideixen assumir la gestió de la Font Negra tancada el 2016?

Feia temps que buscàvem un espai amb aquestes condicions, i no podríem haverne trobat un de millor. Des del primer dia vam quedar fascinats per aquest indret, enmig de la natura i amb espais ideals per als nostres projectes.

Com han condicionat l’espai?

L’espai ja estava en molt bones condicions, només li hem fet una posada a punt, necessària després de tant de temps tancat, i l’hem adaptat a la nostra manera de funcionar.

Què ofereixen a la Font Negra?

Oferim sobretot espais exclusius i bona gastronomia, per gaudir en privat d’una bona estona amb amics, família o companys d’empresa. Oferim sales privades i menús per tot tipus d’esdeveniments.

Per què s’han decantat per aquest model?

Pensem que és una opció amb poca oferta a la comarca i amb molta demanda per part dels nostres clients, sobretot aquest últim any en que es prioritza l’exclusivitat de l’espai. Tot això combinat amb la bona gastronomia és el que constitueix la nostra proposta.

Seran espais covid-free?

Nosaltres lloguem espais amb servei o sense, però sempre complint totes les mesures de seguretat vigents en cada moment, n’estem al corrent ja que estem fent esdeveniments setmanals. Sobretot ventilació constant i separació de grups bombolla amb distàncies de seguretat, gel hidroalcohòlic en punts de contacte, etc.

També volen fer shocookings i vermuts musicals. Con funcionarà?

A part de cobrir la demanda d’esdeveniments, pensem en la gent de la comarca i volem proposar una oferta cultural diversa, des de vermuts musicals fins a degustacions de productes autòctons o demostracions de cocteleria.

Comptem amb molt bons professionals del sector per poder construir una oferta completa a nivell gastronòmic i cultural, en un entorn espectacular.

Quins potencials té la Font Negra?

Potencial, moltíssim! Com a professionals

del sector veiem moltes possibilitats i tenim idees a mig-llarg termini, però de moment ens concentrem en començar bé i engegar la nostra proposta: espais per petits i mitjans esdeveniments, tant per celebracions particulars com per empreses. Tenim a punt sistemes multimèdia a mida per totes les necessitats.

Què suposa per a vostès gestionar aquest espai emblemàtic per Berga? És una gran responsabilitat amb Berga i la comarca, és un espai emblemàtic molts apreciat i volem que tothom en torni a gaudir. Professionalment és un repte important.

Què els agradaria aconseguir amb aquest projecte?

Sobretot volem tornar a posar en valor la Font Negra, que els berguedans en tornin a gaudir tot potenciant la cultura i la gastronomia de la zona, cobrint la necessitat de reunió entre família i amics de manera responsable i, perquè no, fer-ho de manera espectacular i única.

El director, Efrén Vila, i jo creiem que és un bon començament per continuar i fer créixer l’empresa. Amb tot el respecte que fa reobrir un espai emblemàtic com aquest, tenim moltes ganes de treballar de valent i no ens espanta res.

aquí 21

BAIX BERGUEDÀ

Així serà Santa Maria d’Avià Les obres començaran aquest setembre i s’allargaran uns cinc mesos, de manera que el nou espai s’hauria d’estrenar al primer trimestre del 2022 EL RENTAT DE CARA de l’entorn de l’església de Sant Martí d’Avià ja té data. Està previst que els treballs comencin al setembre i que s’enllesteixin al cap de cinc mesos. L’Ajuntament d’Avià ha adjudicat l’obra a l’empresa Vialitat i Serveis S.L.U. per 324.920,35 euros.

Les obres a l’esplanada de davant de l’església són la inversió més gran que recullen els pressupostos d’aquest 2021.

Això sí, es pagaran amb ajudes atorgades per la Diputació de Barcelona a l’ajuntament.

Verdor entre cotxes

Aquesta reurbanització té l’objectiu de donar una nova cara a aquest espai cèntric d’Avià. S’estructurarà en tres zones: l’esplanada que hi ha davant l’església parroquial, on actualment hi ha un aparcament, la plataforma dels horts (on hi ha una antiga bassa) i el camí de Santa Maria.

El projecte, consensuat amb els veïns, preveu fer una plaça nova davant l’església per dignificar l’espai públic i el mateix edifici.

També es farà una zona verda, on ara hi ha els antics horts, i s’endreçarà la mobilitat amb 30 noves zones d’aparcament i una nova vorera.

Ho assumeix la Diputació

Fa més d’una dècada que es parla d’aquesta intervenció.

Això sí, no va ser fins al 2018 que el govern la va incloure al pressupost. Se’n reservaven 120.000 euros, tot i que l’alcaldessa, Patrocini Canal, ha reiterat en més d’una ocasió que confiava que li arribessin diners de la Diputació per pagar-ho. Així ha estat: al final, a l’Ajuntament li sortirà de franc.

22 aquí

L’urbanització de la plaça de l’Església fa deu anys que passava de govern en govern. BARRIO PERAIRE ARQUITECTES

Descartada cada mandat 30 APARCAMENTS S’endreçarà la mobilitat amb 30 noves places d’aparcament, una vorera i una zona verda

1 Els 150.000 euros del 2010 L’Ajuntament va signar un conveni que preveia que la Generalitat aportés 150.000 euros a l’obra.

La urbanització de la plaça de l’Església fa temps que ressona entre paret i paret de l’Ajuntament.

L’estiu del 2010 l’aleshores alcalde, Ramon Orriols, anunciava l’obra. Ho feia sense posar dates i deixant clar que l’actuació es faria

2 Al pressupost del 2018 Es van reservar 120.000 euros per l’obra el 2018, però no es va licitar perquè faltaven uns serrells tècnics.

per fases, ja que fer-la de cop era massa car.

Des d’aleshores, mandat rere mandat, l’actuació ha vist passar altres projectes per davant. Cada govern ha justificat el mateix: que no s’hi podia gastar tants diners.

3 Rebaixa del cost Sempre s’havia parlat d’un cost més aviat proper als 500.000 euros, però al final en valdrà 324.000.

BAIX BERGUEDÀ

Gironella recupera l’espectacle de l’Onze, però amb futur incert TORNA “L’ONZE DE SETEMBRE i Gironella”, però no està clar que ho faci per quedar-se. Almenys, tal com s’ha concebut fins ara.

Aquest setembre, l’espectacle fa vint anys i, després de la versió confinada de l’any passat a causa de la Covid-19, tornarà a les Roques del Pont Vell amb la representació física i la projecció d’un documental dels 20 anys per tancar l’acte. Ara bé, un cop feta la representació, hi haurà una profunda reflexió sobre quin ha de ser el futur de l’acte.

L’alcalde, David Font, ha explicat que, després de l’espectacle virtual de fa un any, aquesta vegada han volgut recuperar elements que recordin la trajectòria de l’obra. En aquest sentit, la codirectora, Maria Casellas, ha avançat que “veus en eco faran de conductores i permetran que els espectadors puguin anar recordant les diverses escenes al llarg dels anys, tenint molt present les emocions i la implicació del poble”.

L’espectacle “L’Onze de Setembre i Gironella” es desenvolupa a les roques del Pont Vell. ALBA CAMPS Passada la representació, hi haurà “un període de reflexió” per decidir el futur i encarar nous projectes. Ho ha explicat el regidor de Cultura, Lluís Vall, que ha afegit que la decisió ha estat consensuada amb actors, actrius i directors, que està meditada, però que no deixa de ser dura. “No posem un punt final, sinó un punt i a part, per poder reflexionar”, diu.

“Període de reflexió”

A banda, el també codirector, Joan Rigat, ha explicat que per complir amb les mesures de Covid-19 s’ha reduït el nombre d’actors que interactuaran en una mateixa escena, creant així escenes diferents, però amb un gran contingut emocional que permetran retre homenatge als anys d’història de l’espectacle.

“PUNT I A PART” L’Ajuntament vol repensar el futur de l’obra per l’any que ve i no sap si continuarà

Una idea de Jordi Vallbona i el grup de teatre La Gresca Poques hores després que caiguessin les Torres Bessones de Nova York en un atac terrorista que va cambiar el rumb del món, s’estrenava “L’Onze de Setembre i Gironella” a les roques del Pont Vell, aquell símbolic 11-S del 2001.

L’obra va ser rebuda amb entusiasme per la gent del poble que mai no havia vist un espectacle de carrer tan ambiciós al municipi.

La idea va ser de l’artista local Jordi Vallbona i del grup de teatre La Gresca, que dirigia, i va mobilitzar un

centenar de persones ja en la primera edició, i fins a 200, l’any següent.

El 2002, s’hi va afegir el grup vocal V9, de Viladomiu Nou, i l’espectacle va agafar un rumb musical.

El text original explica els fets de l’Onze de Setembre del 1714 a

Gironella i a Barcelona, amb flaixos a la Guerra dels Segadors del 1640, i té com a protagonista Joan el Segador, un gironellenc que participa en el setge de Barcelona, interpretat en les primeres edicions per l’actor Xavi Prat.

aquí 23

ALT BERGUEDÀ 10 ANYS Fa una dècada que les variants a Vilada i Borredà són en un calaix

VILADA

LES LLOSES

BORREDÀ

BERGA

AVIÀ

L’ESPUNYOLA

MONTMAJOR

BORREDÀ TORNA a pressionar perquè el Govern millori la C-26 entre Berga i Ripoll. És el dia de la marmota. Fa més d’una dècada que se’n parla, però per alguna raó o altra, sempre ha acabat quedant en un calaix.

Ara, l’Ajuntament de Borredà demana que es recuperi el projecte que fa uns deu anys va quedar encallat i que es liciti.

En el seu moment, la Generalitat va proposar invertir uns 90 milions d’euros a eixamplar la carretera, corregir els trams amb més revolts i, fins i tot, construir dues variants, a Vilada i Borredà, que evitessin haver d’entrar als nuclis urbans per anar cap a Berga o cap a Ripoll.

Treure deures del calaix

En declaracions a l’Aquí Berguedà, l’alcalde de Borredà, Jesús Solanellas, ha recordat que “el projecte havia estat en exposició pública molt temps” i ha lamentat que “es van presentar al·legacions, però va quedar aturat”.

Havent aparcat el projecte, el 2015 es va aconseguir que 24 aquí

Clam per les obres pendents de la C-26 Borredà reclama millores al tram fins a Ripoll

el Parlament prohibís el pas de tràilers per la C-26. Ara bé, l’alcalde d’aleshores a Borredà, Joan Roma, insisteix que allò va ser “un pedaç” que només evita que els tràilers s’encallin a la carretera i deixin incomunicats els habitants de Vilada i Borredà.

Ara, diu, “cal reprendre d’una vegada les obres per millorar la carretera”. A més, defensa

que és una via que va molt més enllà del Berguedà i que ha de connectar Ripollès i Solsonès.

Demanen ajuda al Consell

Per tot plegat, ara l’objectiu és “que la idea es torni a moure” i, per això, l’alcalde Solanellas ha enviat una carta al president del Consell Comarcal, Josep Lara, perquè remi cap a la mateixa

direcció. En aquest sentit, Lara ha dit a l’Aquí Berguedà que no es pot comprometre a garantir les obres però sí a agilitzar la reunió entre Ajuntament i Generalitat.

“El Consell pot provocar aquesta reunió, però, més enllà d’això, res. No ens podem comprometre a executar res, perquè qui té competències és el Govern”, ha matisat el president comarcal.

Cal Pauet, en risc per l’obra d’ampliació Els responsables de Cal Pauet, una explotació ramadera de l’Espunyola, pateixen pel seu futur. Treballen a tocar de la C-26 i l’ampliació de la carretera entre Montmajor i Berga els toca de ple.

Van presentar al·legacions fa tres anys i la Generalitat no els ha respost. Per això, van tornar-hi fa cosa d’un any, però tampoc n’han rebut cap retorn. Fonts del Departament de Territori asseguren que el projecte encara està en fase de redacció i que, abans d’avançar

cap a noves fases, se’n parlarà amb el territori. De fet, el president comarcal, Josep Lara, ha confessat a l’Aquí Berguedà que, per les informacions que li han arribat, el projecte encara és en una fase molt embrionària.

Pep Bover, responsable de Cal Pauet, recalca que tot el que demana és “que es tingui en compte el territori, que se’ns escolti i que trobem la millor opció per a tots”.

La seva explotació té unes 140 hectàrees, entre terreny de cultiu i

forestal. Les instal·lacions s’estenen a banda i banda de la carretera, i això és un risc amb l’eixamplament de la C-26. Segons Bover, els impediria travessar la carretera amb el ramat, però també ho faria impossible per al personal i els vehicles de tracció agrícoles.

Quan el Govern va presentar el projecte, diversos propietaris de l’Espunyola i Montmajor van presentar-hi al·legacions. Territori fa tres anys que les estudia en silenci, i això no causa res més que neguit.

ALT BERGUEDÀ

EL FUTUR DE L’EIX DEL LLOBREGAT

Objectiu: parar el desdoblament Es posa en marxa una plataforma contra els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 al Pirineu, i demana aturar les obres de la C-16 de Berga a Bagà LA PLATAFORMA STOP JJOO defensa que cal paralitzar les obres a Coll de Pal i el desdoblament de la C-16 entre Berga i Bagà fins que la ciutadania no avali la candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030.

L’entitat fa un parell d’anys que treballa per frenar operacions urbanístiques i noves infraestructures que considera que van contra el territori. Fins ara, part de les accions s’havien canalitzat a través de la CUP i de la seva organització juvenil Arran, entre d’altres.

Ara, la plataforma ja constituïda prepara per a finals d’octubre una mobilització contra el projecte de Jocs d’Hivern Pirineus-Barcelona 2030.

Des de l’entitat volen dur a terme, prèviament, diverses reunions per organitzar les veus opositores a la candidatura olímpica. També insisteixen a demanar “transparència” i que es faci pública la relació d’infraestructures que es construiran per a l’esdeveniment i amb quin pressupost compten aquestes actuacions. A més, exigeixen que es posi data al referèndum que ha de servir per mesurar el suport que dona la ciutadania a la candidatura olímpica i que sigui vinculant.

1 Plataforma activa Es posa en marxa una iniciativa contra els Jocs Olímpics d’Hivern al marge de la CUP i Arran

2 Manifestació Preparen una moblització a mitjans d’octubre a la Cerdanya per reclamar que s’aturi el projecte dels Jocs

l’adhesió de diversos col·lectius, com ara esportistes, membres de la comunitat científica o càrrecs electes, entre d’altres, a través de l’aval de diversos manifests en els quals estan treballant.

“Per molt maquillatge que hi posin, per molt de verd que pintin les seves mentides, els Jocs d’Hivern no són ni seran sostenibles i menys serviran per respondre a les necessitats del Pirineu”, argumenten des de la plataforma. Un dels seus portaveus, Bernat Lavaquiol, diu que amb la candidatura s’acabarà de convertir el Pirineu “en un parc temàtic d’esbarjo per a l’àrea metropolitana” i ha

denunciat que el projecte s’ha gestat “des de despatxos foscos de Barcelona i pressionats pel lobby de la construcció i el turisme”.

Una altra de les portaveus, Helena Guillén, explica que tot plegat no ajuda a revertir el despoblament i la falta d’oportunitats que hi ha a les zones de muntanya. Assegura que no està en contra del sector turístic i reconeix que el territori té diversos actius que són un atractiu de cara als visitants. Tot i això, defensa que cal diversificar l’economia i deixar de supeditar la millora de serveis i infraestructures a les necessitats del turisme.

3 Consulta vinculant Volen que es pregunti l’opinió sobre els Jocs al Berguedà i que s’aturi el desdoblament Berga-Bagà

Consulta al Berguedà

Volen que, a banda de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran, també es pregunti als veïns del Berguedà i el Ripollès.

Des de la plataforma s’ha fet una crida a la població a sumar-se a l’entitat per tal d’aglutinar en un espai de caràcter “transversal” al màxim de veïns del territori que són contraris al projecte de Jocs d’Hivern. També es vol obtenir

Tram millorat de la C-16 a l’altura de Cercs, que està a l’espera del desdoblament complet fins a Bagà.

MARC CANTURRI

aquí 25

ENTRE RIVALS

MOTOCICLISME

Sara Sánchez, subcampiona d’Europa

La gironellenca ha quedat a un punt de la campiona, la madrilenya Beatriz Neila ERA D’ESPERAR QUE el campionat d’Europa de motociclisme femení es decidís per detalls, però pocs s’haguessin jugat que el detall seria un sol punt. És el que li va faltar a Sara Sánchez per culminar una remuntada èpica i recuperar els set punts que la madrilenya Beatriz Neila li treia abans de l’última prova del certamen, al circuït italià de Mugello.

La pilot de Gironella va dominar de principi a fi l’última cursa de la temporada, conscient que era l’única carta que li valia per recuperar la primera posició a la general. Va complir amb escreix, però la seva rival, també va fer els deures. Per tot plegat, finalment Sánchez s’ha de conformar amb un subcampionat europeu, que no deixa de ser històric tant pel món del motociclisme femení com pel Berguedà.

Frec a frec apassionant

Des de la primera prova de la Women’s European Cup, Sara Sánchez i Beatriz Neila han protagonitzat un frec a frec dels que costa d’oblidar. Ara bé, la 26 aquí

A 0,127 segons del campionat

S

ara Sánchez va dominar l’última cursa des del minut u. A la Q1, va guanyar amb un marge de 3 segons respecte a les seves perseguidores. Però, en la definitiva Q2, un problema al canvi de marxes mentre venia en temps de ‘pole position’ en el darrer revolt li va impedir sortir des de la primera posició. Va ser segona, a només 0,127 segons de Roberta Ponziani. Aquest contratemps li va impedir guanyar un punt addicional que va acabar sent decisiu.

Tot i això, el dia de la cursa Sánchez va fer la feina: va guanyar. Ara bé, per ser campiona calia que almenys una pilot es filtrés entre ella i Beatriz Neila. La madrilenya no ho va permetre i va ser segona.

Sara Sánchez no ha baixat del podi en tota la temporada. EVA CARNERO

Sánchez ha guanyat tres de les set proves del campionat; en la resta, ha estat segona

victòria -també incontestable- de Neila a Misano, en la penúltima prova de la temporada, va obrir un marge de set punts entre totes dues que Sánchez no ha pogut retallar en aquesta cita final… Això sí, s’ha quedat a ben poc.

Aquesta temporada Beatriz Neila, que ja va guanyar l’última edició del campionat, només ha pogut guanyar tres de les set rondes del campionat. Sánchez n’ha guanyat tres més i la restant se l’ha endut la italiana Roberta Ponziani. Això sí, en la majoria de proves Neila i Sánchez s’han repartit els dos esglaons més alts del podi, i això les ha portat a jugar-s’ho tot a l’última cita.

ENTRE RIVALS LA FRASE

SEPP KUSS Ciclista professional En una entrevista al Twitch d’A peu de port, sobre una hipotètica etapa al Berguedà.

MARC ELIAS

“Inici a Malanyeu per trencar la cursa i Malpàs per trencar les cames”

LA IMATGE EL PODI XAVI TOMASA Atleta del Berguedà

Ha guanyat allà on ha corregut aquest agost.

A principis de mes va guanyar el Campionat d’Espanya de Trail per Federacions amb Catalunya.

I a finals de mes va aprofitar un cap de setmana a França per guanyar, amb doble rècord, la cursa de Montech i la Semi Marathon des Oussailles.

Les bicis clàssiques, la nova sensació a Berga La Portal Attack és la nova atracció de Berga. Un any més el barri vell s’ha omplert de bicis clàssiques, de bales de palla i, sobretot, de xou. La contrarellotge que comença a la plaça Sant Joan, que et fa pujar les escales del cine i que acaba al portal de Santa Magdalena ja és una cita marcada al calendari.

La part més bonica de l’esport

Marc CANTURRI @marccanturri

P

assem mesos i mesos preocupant-nos de guanyar o perdre. Cada any. I ho hem de fer, perquè la competitivitat, la superació i l’aprenentatge (tant de la victòria com de la derrota) són parts imprescindibles per donar sentit al que ens uneix cada cap de setmana. Per més que ens agafem allò de: “Bah, no passa res. Igualment dilluns

haurem d’anar a treballar”.

Però l’esport porta altres regals sota el braç. Regals quotidians que no valores fins que deixes de percebre. L’esport també és comunitat, tant dels que juguen dins com dels que s’ho miren des de fora. L’esport és coincidir en un mateix projecte per diverses casualitats, portar-hi els valors que t’han fet créixer i deixar que els valors dels qui t’envolten et

permetin fer-te gran. I l’esport també són crits, encaixades de mans, un cafè cada dissabte al mateix lloc de la barra abans de jugar, una cervesa havent fet, una mà que t’aixeca quan perds, una abraçada intensa per compartir la victòria...

Regals, en definitiva. I la part més dura i alhora bonica de viure’ls és que, quan ja no hi són, te’ls pots imaginar.

CUINES PORTES PARQUETS MARCS A MIDA SERRALLERIA 24 H(urgent) REPARACIONS AMB FUSTA C/ Pere II,15- Berga. Tel. 938213717- 646260069 fusteriaarcos@gmail.com www.fusteriaarcos.com

Av. Catalunya, 28 08680 Gironella Tel. 93 825 02 86 www.serrasports.es aquí 27

TEATRE EN PÍNDOLES

LA FARSA

Què passaria si Noè arribés amb la seva arca al port d’Hamburg? Probablement, els responsables del port trucarien a les autoritats sanitàries per veure si els quadrava aquella idea boja de salvar les espècies. La Farsa de Berga posa en escena “Noè al port d’Hamburg”, de Joan Oliver, i tres peces més de microteatre: “Punt mort” (foto), la conversa d’una parella en un cotxe avariat, de Marta Rojals; i “Feminista” i “Escudellòmetro”, de Santiago Rusiñol, dos textos de principis del segle XX. Les peces es podran veure al Monestir de Sant Llorenç.

Microteatre de La Farsa Monestir de Sant Llorenç | GUARDIOLA Dissabte, 18 de setembre | 19 h Entrades: civitascultura.org/visites Més info: aquibergueda.cat/agenda

CINEMA

MÀGIA

Insòlit: els divendres i dissabtes de setembre fan a L’Espunyola sessions de música en directe a la tarda i de cinema dins dels cotxes a la nit. La programació acaba el dissabte 25 amb “El rey león”.

Autocinema i música L’ESPUNYOLA Fins el 25 de setembre Preu: 20 euros per cotxe per al cinema (concerts gratuïts) Programa: aquibergueda.cat/agenda

Tots els espectacles del mag Lari són una festa, però aquest especialment. És una celebració dels 25 anys sobre els escenaris que ha voltat per tot Catalunya i ha captivat famílies senceres. La nit es farà a Berga en horari de tarda i amb la platea plena d’ulls embadalits i de boques obertes.

“Una nit amb el mag Lari” Teatre Municipal | BERGA Diumenge 12 de setembre | 18 h Preu: 15 € entrapolis.com

AUTOCINE A L’ESPUNYOLA

28 aquí

LA FESTA DEL MAG LARI

FESTA DE LA RAMADERIA La Fira de Santa Tecla de Berga és la gran festa de la ramaderia del Prepirineu. Des de fa anys, la mostra de races autòctones catalanes al Vall és l’estrella del certamen. Però, des de fa un temps, la fira és una cosa més: una gran celebració de l’alimentació artesana de quilòmetre zero.

Per això, hi ha tallers i maridatges de vins i formatges i de cuina d’aprofitament.

I també hi ha molts espais per als més petits: el Club del Joc, un agrocircuit amb minitractors, jocs de carrer, passejades amb poni i una fira d’atraccions.

Amb les restriccions obligades per la Covid-19 i la limitació d’aforaments i d’espais, la Fira de Santa Tecla del 2021 arriba amb un programa complet, que inclou també concerts de música tradicional i del Pirineu (folk amb Betzuka, trobada d’acordionistes) i country.

Per als amants del motor, hi haurà una mostra de vehicles d’ocasió i una exposició de maquinària antiga, a càrrec dels Amics dels Tractors d’Època del Bages.

I aquest any s’hi presentarà en societat la nova Associació de Pastors i Pastores Formatgers dels Països Catalans.

Fira de Santa Tecla Dissabte 18 i diumenge 19 de setembre Pl. Viladomat i pg. Indústria | BERGA Programa complet: aquibergueda.cat/ agenda

MÚSICA

NATURA

Olvan tanca el cicle de concerts que ha programat des del juliol amb una proposta triple: el cantautor del Penedès Cesk Freixas (foto), el raper berguedà Comandant MG i el grup acústic de versions Trending Covers diran adeu a Olvan Viu per la Diada.

Cloenda d’Olvan Viu Pista Poliesportiva | OLVAN Dissabte 11 de setembre | 20 h Entrada gratuïta Més info: aquibergueda.cat/agenda

La pujada és història: l’antic camí ral que anava a la Cerdanya. La baixada és natura: una vall ampla i assolellada amb panoràmiques espectaculars.

Ara, el Parc Natural del Cadí-Moixeró hi organitza una excursió guiada.

Sortida als Empedrats Aparcament Cal Cerdanyola | BAGÀ Dissabte 18 de setembre | 8:30 h Preu: 6 € | T. 93 824 41 51 Més info: aquibergueda.cat/agenda

ADEU A L’ESTIU

VIURE ELS EMPEDRATS

aquí 29

PASSATEMPS

Un bon trencaclosques

Professionals

Els companys d’AgroVicenç han rebut aquestes peces d’un trencaclosques. Sabries dir-nos quina imatge s’hi amaga darrera? a) Una taula b) Un tauler d’escacs c) Uns arbres

ALUMINIS BEST - BERGUEDANA DE SERVEIS TÈCNICS Tècnics en tancaments d’alumini i PVC, control solar, automatitzacions i domòtica. Serralleria ferro inox i vidre. www.bestecnics.com M. 631190045

Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos

PINTORS BERPINTUR Aplicacions de pintura industrial i decorativa.

Ofertes, pressupostos... c. Cim d’Estela, 9 Berga. www.berpintur.com M. 639488227 T. 938210715

Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27

agrovicenc.blogspot.com

Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom.

Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)

ANT IGUI TAT

SERVEI DE PSICOLOGIA S

IC S ELECTRODOMÈST

ART MO B LE S

i un llarg etc d’a rtic les

C. Barcelona 23 · BERGA 643 003 270 · 93 822 31 72 xollomercat@gmail.com

AL BERGUEDÀ

Gironella acull una consulta de Psicologia que ofereix sessions psicoterapèutiques a adults i parelles.

NOTÍCIES

ÚLTIMA HORA

AGENDA

ESPORTS

la Psicologia ens ofereix un camí cap al benestar personal, el Psicòleg col·labora amb tu per seguir-lo

g

20 ANYS D’EXPERIÈNCIA OLGA MASSANA SÁNCHEZ

Ara també oferim servei de psicologia infanto juvenil a càrrec de la psicòloga Eva Castro Albós, que treballa amb nens, adolescents i famílies.

699 271 341 · Carretera Bassacs, 52 - 08680 Gironella olgams@olgamassanapsicologia.cat olgamassanapsicologia.cat Sessions presencials i també online

t.me/AquiBergueda

Olga Massana

Rep tota la informació del Berguedà cada dia al teu Telegram

Centre Podològic M. Teresa Velilla Muixí Especialistes amb els tractaments més professionals i actuals Plantilles personalitzades per a nens, adults, esportistes, diabètics...

Lluís Millet, 25-27 entl. · BERGA T. 93 821 25 72

30 aquí

menú diari per 7€!

de dilluns a divendres laborables

Sempre hi trobaràs plats de: · Pasta · Peix a la planxa Pg. de la Indústria, 78-80 · Verdura · Carn a la planxa BERGA · Tel. 93 822 86 16 i preparats especials del dia

Plats per a vegans i celíacs

Obrim de dilluns a diumenge de 9:00 a 15:00

Vols veure més fotos o tenir més informació d’un immoble concret?

Entra al nou web de Pirineu 2000 a través del codi de cada pis o casa

VENDA

per exemple:

www.pirineu2000.com/D3301

BERGA - ZONA CASERNA Pis de 80m2, amb menjador estar, cuina, tres habitacions (dues dobles i una individual), dos banys, galeria i balco.

PREU: 95.000€

BERGA - ZONA PISCINES Pis planta baixa de 100 m2 amb jardí de 62 m2. Menjador estar, cuina, bany, 4 habitacions dobles.

Golfes de 25 m2, sot de 15m2 i garatge compartit amb pla planta primera amb un cotxe per habitatge. PREU: 150.000€

BERGA - ZONA ESTASELLES Pis de 100 m2 aprox., menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), un bany, cambra de rentar, galeria, calefacció i parquet.

PREU: 105.000€

BERGA - ZONA CASERNA Pis de 90m2, menjador estar, cuina amb rebost, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), 2 banys (un complert), cambra rentar, calefacció de gas, 2 balcons, pàrquing i traster.

PREU: 127.000€

C11376

BERGA – ZONA CASERNA Pis de 110m2 aprox., menjador estar, cuina, 3 hab. (2 dobles i 1 individual), bany complert, cambra de rentar, balcó i 2 pàrquings.

PREU: 120.000€

BERGA - ZONA PG. DE LA INDÚSTRIA Pis de 86m2, semi-nou amb menjador estar, cuina, 3 habitacions, 2 banys, amplis balcons i cambra de rentar.

Calefacció.

PREU: 130.000€

BERGA - ZONA INSTITUT Pis de 60m2 aprox. Menjador estar, cuina, 1 habitació doble amb sortida al balcó, bany, rebost i calefacció.

PREU: 85.000€

BERGA - ZONA STA MAGDALENA Pis de 85 m2 completament reformat. Ampli menjador estar, cuina, 2 habitacions dobles, 1 per armaris i bany. Mobles inclosos, ideal per segona residencia.

PREU: 65.000€

BERGA - CARRER BRUC Pis de 85 m2, menjador estar amb llar de foc, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), bany, rebost, 2 balcons i calefacció.

PREU: 69.000€

BERGA - ZONA CASERNA Pis de 100 m2, menjador estar, cuina, 4 habitacions, bany, galeria, calefacció i traster.

PREU: 95.000€

H12220

BERGA - MERCAT MUNICIPAL Pis d’uns 120 m2, reformat, menjador estar, cuina, 4 habitacions, 2 banys, galeria, calefacció i acabats de qualitat.

PREU: 80.000€

CERCS - SANT CORNELI Dúplex rústic, de 70 m2 útils. P1: menjador estar amb llar de foc, cuina office i bany complert. P2: estudi de 2 habitacions dobles.

Pàrquing comunitari.

PREU: 50.000€

CM12407 SALDES

C12555

C5143

C6809

C830

C8420

C8132

D3301

LA RODONELLA

Pis planta baixa de 90 m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles), bany, rebost, pati exterior amb barbacoa i calefacció gasoil.

PREU: 50.000€

E2190

C9705

CASSERRES

Casa unifamiliar de 130 m2, semi nova. PB: garatge, menjador estar amb llar de foc, cuina, bany i terrassa amb jardí. Planta 1a: 3 habs (1 suite amb vestidor i 1 doble) i bany. Sotateulada: estudi i terrassa solàrium. PREU: 186.000€ GIRONELLA – CAL BASSACS Casa amb baixos i dos pisos de 80 m2 per planta. Jardí de 287 m2.

Bona situació. Els pisos necessiten alguna reforma.

PREU: 95.000€

C10530

F4177

C9286

F2502

CASSERRES

Casa de 100 m2. PB: 4 sales, convertible en garatge, habitació caldera, bany. 1P: menjador estar, cuina, 3 habitacions, aseo. 2P: golfes. Calefacció. Opció a pati de 110 m2.

PREU: 79.000€ BAGÀ - ZONA TARRADELLAS Quatre Parcel·les de 96.25m2 cadascuna, amb terreny edificable de 66m2 cadascuna, per construir cases unifamiliars. Es venen per separat o juntes.

PREU: 45.000€

C1040

D9447

LLOGUER

Pis de 60m2 aproximadament, menjador estar amb llar de foc, cuina office, dues habitacions (una doble i una individual), bany complert, habitació d’armaris, dos balcons, garatge tancat i vistes espectaculars. PREU: 525€/mes

ATENCIÓ!

C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com

ES NECESSITEN PISOS I CASES DE VENDA I LLOGUER A BERGA I COMARCA aquí 31

Servei de distribució de gasoil a domicili industrial, agrari i per a calefacció

Servei, qualitat i confiança

93 821 01 93 Passeig de la Pau, s/n 08600 Berga · Barcelona

32 aquí

ballus@ballus.cat www.ballus.cat