Aquí Berguedà – N.119 - Octubre del 2021

RICARDCANTURRI MARC CODINA

aquí 0CTUBRE 2021 NÚMERO 119 Edita: Bífidus Produccions Distribució gratuïta

BERGUEDÀ

ANNA ESCALÉ DOCTORA DE FAMÍLIA I DELEGADA DEL COL·LEGI DE METGES AL BERGUEDÀ

“Hem entès que no sempre cal veure el metge”

Solucions Dentals BERGA 100% PROTECCIÓ CONTRA COVID

Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 22h

Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11

i moltes més!

SERVEI D’URGÈNCIES

aquí 1005 670 005

2 aquí

aquí

BERGUEDÀ

TEXT I FOTOGRAFIA

La presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona al Berguedà reconeix que la manca de professionals a la comarca és real, però confia que l’inici de les formacions d’estudiants a l’hospital de Berga faci de porta d’entrada de talents joves al Berguedà. A més, alerta que en pocs anys un nombre important dels metges actuals es jubilaran i, per tant, és bàsic atraure gent jove que ocupi les places que quedaran vacants.

Marc Canturri

ELS GRANS REPTES DE LA SALUT 12

20

24

26

28

BERGA

BAIX BERGUEDÀ

ALT BERGUEDÀ

ENTRE RIVALS

SORTIM

Els tècnics proposen desplaçar el Pere III i fer una estació més gran. El govern la descarta per aquest mandat.

El Govern anuncia que té gairebé mig milió d’euros per acabar la restauració del monestir per tal que pugui acollir públic.

La Generalitat ja redacta el projecte final, malgrat que encara no ha respost formalment les al·legacions.

L’atleta català guanya l’Ultra Pirineu per tercera vegada i ho fa amb una marca estratosfèrica de 10 hores i 24 minuts.

Va compondre nou cançons en tres dies, a finals del 2020. Són atrevides i amb ritme, i ara les presenta a Berga.

L’estació no hi cap i haurà d’esperar

Octubre del 2021 Número 119 Any 11 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Distribució gratuïta

El monestir de la Portella es podrà visitar

El Govern tira pel dret i insisteix en ampliar la C-16

Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rossinyol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls

Kilian Jornet es consagra com el rei dels Pirineus

Impressió Lerigraf Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com

Control de difusió:

El Petit de Ca l’Eril aterra al Teatre Municipal

Publicació membre de:

Amb el suport de:

aquí 3

ROCARODONA

L’ENQUESTA

Et sembla bé que hi hagi més càmeres a Berga?

El polígon avança sense el Consell EL NOM JOSEP PONT I ROCA Premi a la millor foto de l’any

SÍ

83% NO

17%

VOTA A LA PRÒXIMA Què faries amb les llambordes de la ronda Moreta? www.aquibergueda.cat

‘Encerclat’, la seva foto sobre la Fia-Faia s’ha endut el primer premi del concurs de fotografia del Berguedà, el Memorial Joan Ribera. Pep Moyano s’ha endut la categoria “Romànic al Berguedà” i Maria Dolors Porcel, la local, sobre Guardiola de Berguedà.

El Govern ha tret a concurs les obres per portar electricitat, aigua i internet a les primeres cinc parcel·les del polígon d’Olvan. Quan acabin les obres, estarà tot a punt per vendre les parcel·les a negocis perquè hi alcin les seves naus. Ara bé, aquest primer desplegament és tot just una de les tres fases previstes per posar a punt fins a

16 hectàrees del polígon.

De moment, el consorci promotor continua sent cosa de dos. Fa set mesos que el Consell Comarcal va aprovar per unanimitat entrar-hi, però l’adhesió encara no s’ha fet efectiva perquè cal posar-se d’acord en els estatuts.

Mentrestant l’Incasòl i l’Ajuntament segueixen a mitges.

EL MÉS LLEGIT SETEMBRE AQUIBERGUEDA.CAT

1

2

Piqué i Shakira trien Cal Candi

Dos mesos i mig de tall a la ronda Moreta de Berga, entre el passeig de la Pau i La General

3 4 denúncies en un dia a Capolat per aparcar al bosc i 5 més per deixar el cotxe a la carretera

LA FRASE JOSEP M. SERAROLS President de l’Associació Comarcal d’Empresaris (ACEB)

“Hem situat els empresaris al centre del debat estratègic comarcal”

I de sobte, la llamborda Xavier GUAL

@xaviergual

4 aquí

L

a negra granalla del quitrà, usada coetàniament per fer carrers, haurà estat només un parèntesi entre les llambordes i el futur. Les obres a la ronda Moreta han posat a la vista un ferm petri. Evoca des de temps en blanc i negre als de les vies romanes amb carreus més o menys cúbics.

Llamborda és un mot contundent en desús. A Manresa va donar nom a una ràdio. En record de les del carrer Sobrerroca. Hi havia els llambordins del president (del Barça) Josep Lluís Núñez. I Berga les torna a l’actualitat. Furgar cap avall, a la recerca de l’origen té aquestes sorpreses. Els còdols descoberts han creat les dues corrents

Centre Podològic M. Teresa Velilla Muixí

d’opinió habituals. L’oficial i pública treu a debat què se’n pot fer i com donarles hi valor. La comercial i pràctica enfoca cap a la inquietud per la demora en acabar uns treballs que amenacen (un cop més) la campanya de Nadal.

Mentre esperem la nova obra per veure quin to de gris tirant a verd tindrà, bo serà que tots els cairells

de pedrera apareguts tinguin destinació urgent.

La història també els hi ha donat ús com a element de revolta: per fer barricades o llençar-les contra l’autoritat. Podria passar quan s’ataqui la propera reforma: fer del carrer del Roser un passeig. Paraula de regidor. Veig un parapet amb botiguers a la plaça de la Creu.

Especialistes amb els tractaments més professionals i actuals Plantilles personalitzades per a nens, adults, esportistes, diabètics...

Lluís Millet, 25-27 entl.

BERGA · T. 93 821 25 72

aquí 5

LA FOTO

1.050 plantes de marihuana a tocar del pantà de la Baells Els Mossos han desmantellat aquest octubre una plantació de 1.050 plantes de marihuana al mig del bosc. Eren a tocar del pantà de la Baells i, de fet, els cultivadors aprofitaven l’aigua de l’embassament per regar les plantes. Els Mossos confiaven enxampar els responsables de la plantació in fraganti, però quan van arribar a la zona no hi van trobar a ningú. La investigació continua oberta amb la idea de localitzar els responsables, que se sospita que vivien a tocar de les plantes. MOSSOS D’ESQUADRA

FÍGULSPÈDIA

Jaume FÍGULS

fen t

@humorjaumefiguls

COL·LEGI DE METGES Escola on s’ofereixen cursos per tenyir els cabells

PACIENT CRÒNIC Individu que viu amb parsimònia i resignació

por per em r a j en n mde fa o b es d

ATENCIÓ PRIMÀRIA Rebre un tracte salvatge i primitiu

tar-se

20

anys!

aquí

6 a divendres *de dimarts

VACUNEN AL CAP Claven agulles al clatell

PER NOMÉS

DEMANAR HORA AL METGE Doctor, quina hora és?

7,50€

Tria un BON MENÚ!!!

A escollir entre 4 primers i 4 segons cuinem amb molt de gust des de 2001

Plaça Tarascón, 6 BERGA Tel. 93 821 39 99

*

aquí 7

Un rovelló he trobat...

A

Anna E. PUIG @annaepuig

rriba l’octubre i és inevitable que, a dins del nostre cap, comenci a sonar automàticament aquella cançó que diu anem companys anem, fadrinets i minyons, rient i fent gatzara trobarem bons rovellons...

Perquè, als del Berguedà, ens xifla el ritual d’anar a buscar bolets. Una tradició

que passa de pares a fills, d’àvies a nétes, de tietes a nebots i déu nos en guard de revelar el secret de família d’aquella rovellonera d’aquí o d’aquella lleneguera de més enllà...

De fet, aquest any no sé si se’n fan o no se’n fan, de bolets, encara no n’he anat a buscar, però ja m’han vingut a trobar perquè, sí, els bolets també són

amistat i veïnatge.

Però, com amb gairebé tot, el Berguedà no acaba de saber amortitzar la tirada que cada any ens regalen aquests meravellosos fruits del bosc i, per tant, com amb els gorgs i les muntanyes a l’estiu, la tardor s’omple de visitants que, sense massa criteri ni coneixement, s’apropien de la terra com

si es tractés d’un parc d’atraccions amb entrada lliure: aparquin on vulguin, deixin les deixalles que generin, espatllin el sotabosc però, sobretot, no s’intoxiquin que encara ens carregarien les culpes per no alertar-los de “Bolet verinosíssim: no el toquin, no se’l emportin, no se’l mengin...”. Bolets, sí, dignitat pel territori, també!

rar-se un cafè, es va trobar amb els Pixapí-Moltajeta, una família de Barcelona, ocupant la taula de la seva cuina: “S’estaven fotent el meu pa i el meu embotit!

Vaig quedar tan parat, que no vaig saber reaccionar i em vaig limitar a donar-los el bon dia”.

- Això espero… - va respondre aquell foraster que es fotia la vianda—Per poc bé

que vagi, ha de ser millor que la merda de vi que tenies a la nevera… I ara si no et sap greu, ens agradaria una mica d’intimitat.

- Això és casa meva! –va respondre el bo d’en Pere, que no s’ho podia creure.

- Casa teva és al bosc. I el bosc és de tots, imbècil!

Superat per la situació, en Pere va agafar l’escopeta i va fotre un tret al sostre.

Els intrusos, esparverats, van trucar els Mossos. Després de prendre’ls declaració a tots, van detenir en Pere, que tenia el permís d’armes caducat.

Els Pixapí-Moltajeta van tornar a casa al vespre, amb sis quilos de rovellons. En Pere es troba en presó preventiva a l’espera de judici.

El bosc és de tots David COLS @elcols

BERGUEDÀ ONLINE

D

iumenge tres d’Octubre, sis del matí, la Nou de Berguedà.

Aquesta és la data i l’hora exacta en què Pere Punyetes va ser conscient que el tema dels boletaires se’ns escapa de les mans.

Com cada dia, en Pere es va llevar per donar menjar al bestiar. Però quan va baixar a la cuina a prepa-

Més del doble de multes a Merlès S’han posat 765 sancions en tota la campanya de vigilància d’estiu a la riera de Merlès a través del servei de guarderia rural. Són més del doble que les que es van imposar l’estiu del 2020.

En un comunicat, el Consell explica que les multes s’han posat “un cop s’ha exhaurit qualsevol mena de mediació i un cop els denunciats havien estat advertits i

degudament informats”. Per municipis, les Lloses és a on s’han posat més sancions, 186, seguit de Borredà amb 160, La Quar amb 148, Lluçà amb 137, Santa Maria de Merlès 77 i, finalment, Sagàs amb 57.

El conseller de Medi Natural, Pep Llamas, creu que l’increment és per l’augment de visitants, que l’any passat no podien banyar-se i aquest estiu, sí.

Rep les notícies de l’

aquí

BERGUEDÀ

a través de Telegram

g

Seràs el primer en saber què passa al Berguedà

8 aquí

LA PARAULA

Pa de pagès El Forn l’Espurna de Berga és un dels cinc finalistes del Concurs al Millor Pa de Pagès Català 2021. La recepta del berguedà Joan Urrea va ser seleccionada entre els 30 aspirants d’arreu de Catalunya.

Entra a t.me/AquiBergueda o busca ‘Aquí Berguedà’ al cercador de Telegram Uneix-te al canal i rebràs cada dia un missatge amb les notícies més destacades de la jornada!

KAP

COVID-19

LA XIFRA

Segon any sense concurs de boletaires La Penya Boletaire de Berga ha suspès la Festa dels Bolets per segon any consecutiu. Aquest cop també al·leguen que és per culpa de la pandèmia. Aquest octubre no hi haurà ni falla ni concurs de boletaires.

L’esmorzar a Puigventós no es pot fer perquè cal

respectar les mesures de seguretat. La pesada de cistells s’hauria de fer amb el públic assegut i això entenen que “desllueix els actes”. A més, com que l’entitat no pot fer el servei de bar, els números no sortirien. La falla s’havia de preparar des del maig i tampoc ha estat possible.

65

Els positius de COVID detectats a l’Escola Xarxa de Berga en 10 dies. És el primer gran brot del curs al Berguedà i un dels més violents viscuts al país.

L’episodi ha obligat a confinar més de 250 alumnes.

ANT IGUI TAT S ART MO BL E S C. Barcelona 23 · BERGA 643 003 270 · 93 822 31 72 xollomercat@gmail.com

CS I T S È ELECTRODOM

arg etc d’articles i un ll aquí 9

“Farem tant soroll com calgui per atraure metges”

ANNA ESCALÉ 10 aquí

La presidenta del Col·legi de Metges celebra que, per primer cop, es formaran metges aquí: “El Berguedà l’has de conèixer per enamorar-te’n” TEXT I FOTOGRAFIA Marc

N

Canturri

omés té 34 anys, però des d’aquest estiu Anna Escalé és la punta de llança del Col·legi de Metges al Berguedà. De fet, com a metgessa en formació ja apuntava maneres: va ser la guanyadora del primer premi Florejachs i Viladomiu amb el seu projecte de recerca sobre plantes remeieres de la comarca. Precisament recuperar aquest guardó és un dels reptes que es posa la junta del Col·legi que, ara, ella encapçala. El premi té més sentit que mai perquè s’adreça als professionals en formació i, per primera vegada, l’any vinent, n’hi haurà que ho faran al Berguedà.

Que es formin metges a la comarca solucionarà la manca de professionals?

No, però ajudarà a revertir la situació. El Berguedà té una població molt envellida i sabem que hi ha un nombre important de metges que es jubilaran aviat, però també hi ha una fornada de metges joves que, si venen a formar-se al Berguedà, és molt probable que s’hi quedin.

Per què?

Perquè és un lloc que l’has de conèixer per enamorar-te’n.

La unitat docent de la Catalunya central ja és molt potent, i això és una sort perquè fins ara ja acostava una mica els futurs metges al Berguedà. Però ara que els professionals en formació no només vindran a les zones veïnes, sinó que aprendran al Berguedà, és molt probable que la comarca cridi l’atenció de joves talents de la medicina.

Com se li explica a una persona gran que, durant un temps, no tindrà un metge al poble en tot moment i que potser s’ha de desplaçar perquè l’atenguin?

Segurament no només s’explica per una sola causa. D’entrada hi influeix la manca de professionals i el fet que siguem una comarca amb molts dispensaris petits. No és fàcil trobar tants metges perquè treballin lluny de l’àrea metropolitana. Però la població ha d’entendre (i generalment, entén) que l’atenció està garantida en tot moment, tot i que a vegades això no satisfà les expectatives del pacient que vol triar sempre el professional que l’atén i el moment en què ho fa.

I el Col·legi pot fer alguna cosa amb aquesta manca de metges?

Creiem que sí. Si som capaços d’acompanyar els metges que ja treballen al Berguedà i, a més, transmetem fora de la comarca l’atractiu de la ruralitat, és possible que els companys de professió s’interessin per nosaltres. La manca de professionals és una realitat, sí, i en les zones més allunyades de l’àrea metropolitana encara és més visible. Però els metges farem tant soroll com calgui perquè treballar al Berguedà cridi l’atenció a professionals de tot el país.

De moment, però, la manca de metges és real. Com esteu?

La situació no és fàcil perquè la pressió assistencial és alta. La pandèmia ha posat el sistema al límit, però també ha unit els professionals i entitats com el Col·legi són clau per fer força conjunta.

Notes que qui mana està fent moviments per anticipar-se a

noves onades?

Sí. Tant des dels professionals com des de les institucions.

Crec que cada onada s’ha gestionat una mica millor. I això també és gràcies a la conscienciació de la població: que la gent es vacuni, i que ho hagi fet tan ràpid, fa que en cada episodi l’atenció de casos ens col·lapsi menys.

Com has viscut la pandèmia, fins ara?

D’entrada, teletreballant. Quan va esclatar estava embarassada i vaig haver de deixar l’ambulatori i marxar a casa. Ho recordo sovint. Va ser molt dur i encara ara se’m posa la pell de gallina. Jo el que volia era quedar-me allà i ajudar com fos a enfrontar-nos a un virus del qual no sabíem res.

I des de casa, què feies?

Podia fer seguiment de casos que no necessitaven la presencialitat, podia tramitar baixes laborals... El que fos per treure feina als companys que eren a l’ambulatori i havien d’atendre urgències i enfrontar-se al virus des de primera línia. La telemedicina ha fet un salt abismal. Hem après a fer coses per telèfon o des del mòbil que abans eren impensables.

Però al Berguedà, una comarca amb un índex d’envelliment important, arriba un punt en què és complicat, no? És cert que hi ha la bretxa digital i que no estàvem acostumats a haver de comunicar-nos amb el metge així. I hi ha hagut gent gran que no ha estat capaç. Però també hi ha hagut grates sorpreses: rebem consultes sobre avis de 90 anys que les escriu el net. La família s’hi implica, i això és de gran ajuda perquè, a vegades, estalvia una visita que es podria haver evitat. Hem entès que no sempre cal veure el metge.

Notes que la pandèmia està controlada a la zona? És difícil de dir. El que sí que ens tranquil·litza són els números de vacunació. Parlar d’un futur tranquil és difícil, però els percentatges de vacunació ens donen garanties que, en principi, viurem un hivern molt millor que l’anterior.

Estem en un bon lloc de cara a futures onades i confio que les podrem surfejar de manera més plàcida que fa un any.

Encapçales una junta de sis persones. Les has triat tu?

Ho hem fet des de la candidatura que va guanyar les eleccions del col·legi, aquest estiu. La vicepresidenta és la doctora Helena Basart, metgessa del Treball; el secretari és el doctor Pere Mir, traumatòleg de l’hospital de Berga; i les vocals són la doctora Núria Pons, ginecòloga de la Mútua de Terrassa, la doctora Pilar Molas, metgessa de l’Atenció Primària, i la doctora Mercè Busquets, metgessa en formació.

Per què aquests noms?

Hem intentat que fos una junta plural i heterogènia, que donés visibilitat a tota la comarca i a tantes especialitzacions com fos possible. Era important que hi hagués representants de l’Atenció Primària i també de l’hospital comarcal. També és bàsic tenir veus de l’atenció privada, del treball i, sobretot, de residents en formació. Ens ho demana el moment i ara toca estar a l’altura, com qui ens ha precedit.

aquí 11

BERGA

L’estació d’autobusos no hi cap: caldrà desviar el carrer Pere III Berga seguirà sent l’única capital catalana sense estació un mandat més L’ESTACIÓ D’AUTOBUSOS no cap a la parcel·la de la Rasa dels Molins que l’Ajuntament li reservava. El govern municipal ho sap des de fa unes setmanes, però ja té una alternativa de la Generalitat sobre la taula i li agrada. Els arquitectes que estan adaptant el projecte del 2010 plantegen que l’estació es mengi una part del parc central de la Rasa dels Molins i que es desplaci uns metres més amunt el carrer Pere III, que comunica el Salvador Espriu amb el passeig de la Pau.

Per què ara falta espai?

La Generalitat al·lega tres motius. El primer és que ara els autobusos són més llargs que fa deu anys: n’hi ha molts més de 15 metres, que abans no existien o se’n veien pocs. El segon factor és que aquesta última dècada el nombre de línies que surten i arriben a Berga també ha crescut, i això implica que la Generalitat vulgui fer-hi més andanes. I l’últim motiu és que el Departament valora molt que les noves estacions que fa evitin maniobres als conductors dels autobusos: si el bus entra per un lloc i surt per l’altre sense haver de fer marxa enrere en cap moment, l’impacte acústic es redueix notablement, ja que s’evita el so intermitent que un autocar emet cada vegada que va enrere.

Un altre mandat sense estació

En declaracions a l’Aquí Berguedà, el regidor d’Urbanisme de Berga, Aleix Serra, ha admès que, amb aquest imprevist, serà impossible construir l’estació abans de les eleccions del 2023.

12 aquí

Els tècnics proposen aprofitar per als busos un tros de l’actual parc de la Rasa dels Molins

En les pròximes setmanes, es concretarà el projecte i, després, totes les parts tindran feina: els arquitectes l’hauran d’escriure; la Generalitat s’haurà de gratar la butxaca per pagar-lo, perquè és més car que l’anterior; i l’Ajuntament haurà de fer els canvis urbanístics necessaris per poder desplaçar el Pere III, canviant la forma actual de la part central de la Rasa dels Molins. “No podrà ser en aquest mandat, però el meu objectiu és deixar-ho a punt per al pròxim govern”, conclou Serra.

Parc de la Rasa dels Molins retallat

Carrer Pere III desviat cap al nord

Espai per a la nova estació d’autobusos

Una estació dins un parc La nova estació contempla integrar l’espai per a autobusos dins el parc central de la Rasa dels Molins. Segons el regidor Serra, la part de baix de l’actual parc quedarà envaïda per l’estació, però també es guanyarà zona de parc per sota l’estació.

El regidor també ha reconegut que es va sondejar la idea de fer “una estació de mínims”, un

cop es va saber que la parcel·la reservada no era prou gran. Ara bé, amb la nova proposta, la futura estació seria “de primera categoria”, segons Serra, i podria incloure tota mena de serveis: “Volem una estació on l’empresa concessionària pugui treballar, amb oficines, bar, terrassa i el que calgui, perquè això garantirà que estarà ben cuidada”.

BERGA

POLÈMICA PER LA HISENDA MUNICIPAL

290.000 euros perduts en ajuts Junts per Berga retreu al govern que ha deixat passar els diners de quatre ajuts que ja li havien concedit i el PSC parla de cinc subvencions més CONTINUEN LES QUEIXES de l’oposició per les subvencions perdudes pel govern de Berga.

Al ple de setembre, Junts per Berga va posar sobre la taula que el govern de la CUP i ERC no ha pogut cobrar íntegrament quatre subvencions que li havien estat adjudicades i que, tot plegat, fa que uns 167.000 euros finalment no arribin a les arques municipals. A aquests ajuts, el PSC n’hi va afegir cinc més de revocats que enfilen la xifra total a uns 290.000 euros.

Diners per refer-se de la Covid El portaveu de Junts per Berga, Ferran Aymerich, va apuntar al ple que el govern ha deixat escapar uns 11.600 euros d’un ajut de 18.000 euros que la Diputació de Barcelona havia concedit a l’Ajuntament per afrontar despeses corrents i fer inversions per superar la pandèmia. Amb aquests 11.600 euros que finalment no arribaran a les arques municipals, Junts per Berga assegura que la CUP i ERC han deixat escapar almenys uns 167.000 euros en subvencions.

Als diners de l’ajuda per combatre les pèrdues de la Covid-19, cal sumar-hi -segons l’oposició- els 60.000 euros que no es van poder ingressar per les obres de modernització del polígon, 90.000 euros que tampoc es van cobrar procedents del Pla d’ocupació i uns 5.000 euros d’una línia per fomentar la inclusió en les activitats esportives.

1 Justificacions a mitges Bona part dels ajuts perduts són perquè el govern no ha fet l’obra o bé no l’ha pogut justificar tota a temps

2 Amb la mel als llavis El PSC diu que Berga no veurà ni un cèntim dels 50.000 euros que havia guanyat per millorar el pavelló

pavelló d’esports, que finalment no s’ingressaran perquè no s’ha licitat. També va exposar que el govern no ha pogut ingressar uns 11.500 euros de la subvenció de 50.000 per reformar els patis de l’Escola Sant Joan. A aquests diners, segons Garcia, cal afegirhi 50.000 euros per renovar el pati de butaques del Teatre Municipal, uns 25.000 euros per substituir llums LED dels carrers i uns 20.000 euros per millorar l’edifici dels Jutjats de Berga.

El govern ha de prioritzar

La regidora de Subvencions, Roser Rifà (CUP), no va poder assistir al ple, però va fer la rèplica el d’Urbanisme, Aleix

Serra. Va explicar que en diverses ocasions l’Ajuntament ha hagut de prioritzar quines obres fer i quines deixar per més endavant. I va assegurar que “segur que hi ha una explicació per a cada cas”.

Dies més tard, i arran d’un nou prec de l’oposició per tal que el govern es presenti a la convocatòria dels ajuts Next Generation, la regidora de Subvencions, Roser Rifà, va matisar que “tenim el personal que tenim i hem de valorar molt bé en què destinem els esforços”. En aquest sentit, Rifà va apuntar que “no sempre es pot arribar a tot i a vegades s’ha de prioritzar les urgències”.

3 Sense prou personal La regidora Rifà diu que “hi ha el personal que hi ha” i “a vegades s’ha de prioritzar les urgències”

L’ajut per al pavelló

El portaveu de l’altre grup de l’oposició, el socialista Abel Garcia, va parlar de 50.000 euros per millorar i rehabilitar el

La pèrdua de subvencions (o de part d’elles) és un tema recurrent des de fa mesos, als plens. MARC CANTURRI

aquí 13

BERGA

CRISI URBANÍSTICA AL BARRI VELL

LA LENTA DECADÈNCIA DEL CARRER PINSANIA El que havia estat un pol d’infants de tot Berga, ara cau a trossos i podria ser enderrocat

Les pluges de setembre fan caure part de la teulada de la finca que va veure néixer la Patum infantil i que s’ha convertit en misèria

AL NÚMERO 28 del carrer Pinsania no s’hi pot entrar perquè l’escala ha perdut esglaons. Només n’hi ha quatre i per arribar a la porta en fan falta ben bé el doble. Són a terra, destruïts i precintats. També és a terra, fet miques, el pati que feia de cobert de l’entrada del 26.

Uns metres més avall, han tapiat un parell de portes i una escala que donava accés a una tercera.

L’antiga finca de Cal Plans, a tocar de les fàbriques de Cal Montraveta i Cal Rafart, s’havia convertit en un niu d’ocupacions últimament.

Ben bé davant d’una de les portes tapiades, hi ha un logo de la Patum amb un QR desdibuixat que no funciona i que algun dia, fa temps, conduïa a un lloc web que explicava que en aquell edifici hi va néixer la Patum infantil. Fa quinze dies que l’associació que organitza la festa va retirar de la façana de l’edifici la placa que ho recordava. Ho van fer perquè l’edifici cau a trossos i no volen veure com s’esfondra totalment i la placa queda entre runa.

Punt de trobada d’infantesa

Convocades per l’Aquí Berguedà, sis persones que van néixer i créixer a Pinsania recorden que van arribar a viure a la finca de Cal Plans entre 10 i 15 famílies.

14 aquí

La majoria tenien canalla i, ara que molts d’aquells nens ronden els seixanta anys, recorden que tenien un veí que els tractava com a fills: era el Joan Rafart, l’ànima de les primeres Patums infantils.

“Era molt canellero”, recorda la Maite, la seva filla. Per això, el 1956 va decidir aprofitar el dia del seu sant per fer una Patum de nens a Pinsania. La van fer dos anys seguits per Sant Joan.

Després van fer-la dos anys més el divendres de Corpus, que aleshores era una jornada de descans absolut enmig de Patum. Fins aquí la feien al carrer, sota de casa. Després la van fer dos anys més a la plaça del convent de Sant Francesc i finalment van baixar a la plaça de Sant Pere. El que havia començat a Pinsania, s’havia convertit en una festa de ciutat.

L’especulació

A mesura que van passar els anys, les famílies que havien vist créixer els nens a Pinsania van anar marxant a parts més noves de la ciutat o, fins i tot, fora.

Els propietaris de la finca la van vendre a una immobiliària l’any 2000. “Ens van prometre que cuidarien casa nostra, que la reformarien i hi portarien veïns nous, però l’únic que van fer va ser pintar la façana”,

A dalt, l’escala destruïda del número 28. A baix, antics veïns recorden anècdotes d’infància. MARC CANTURRI

comenten entre ells, els antics veïns. I així, l’edifici, sense cap mena de manteniment, ha anat degradant-se.

Possible enderroc a la vista

El regidor d’Urbanisme de Berga, Aleix Serra, ha explicat a l’Aquí Berguedà que “el planejament urbanístic actual (redactat el 2005) diu que el carrer Pinsania ha de ser

més ample i una opció seria enderrocar-lo”. De moment, diu el regidor, és només una opció: “En un altre espai tindríem clar que hem d’emetre l’ordre d’enderroc perquè la propietat ho assumeixi, però en aquest cas s’hi suma l’aspecte patrimonial, pel que suposa per la Patum i per la importància de les fàbriques en la primera industrialització de Berga”.

Mentre l’Ajuntament estudia l’enderroc, antics veïns reconeixen que han proposat a la propietat que cedeixi una part de la finca per convertir-la en una mena de museu de la Patum infantil. No se n’han sortit.

Un reportatge de

MARC CANTURRI

aquí 15

BERGA

El convent de Sant Francesc pren forma com a espai cultural multidisciplinar i en perd com a biblioteca. MARC CANTURRI

La biblioteca es quedarà on és La CUP veu complicat complir el que va prometre: dur-la a Sant Francesc LA CUP comença a fer-se a la idea que portar la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet al convent de Sant Francesc serà complicat.

La regidora de Cultura, Roser Valverde, va admetre al ple de setembre que té “poques esperances” de traslladar l’equipament a Sant Francesc.

El trasllat de la biblioteca era un dels punts que els cupaires portaven al programa electoral que el 2019 els va fer fregar la majoria absoluta.

Aquest setembre un equip d’arquitectes ha visitat el convent de Sant Francesc per estudiar la viabilitat de portar-hi una biblioteca. El mandat passat la Diputació ja va fer un informe que assegurava que el trasllat era impossible perquè el convent no complia les condicions per acollir una biblioteca. El govern, però, apunta que des d’aleshores s’han fet obres al convent de 16 aquí

Sant Francesc, tant dins del recinte com en els accessos, i per això vol assegurar-se que la biblioteca a tocar del carrer Major continua sent impossible.

Sols?

Ara bé, encara que l’informe surti favorable, la CUP és conscient que la idea no genera un consens unànime, ni al ple municipal ni al carrer.

Preguntada per l’Aquí Berguedà, la regidora Valverde va dir que, tot i que en el seu programa la promesa era convertir el convent en una biblioteca, el futur de Sant Francesc ha de ser consensuat i obre la porta a buscar espais alternatius per a la biblioteca, si Sant Francesc no convenç.

Al ple, Roser Valverde va assegurar que la CUP està “sola” en la idea del trasllat de la biblioteca a Sant Francesc.

El convent no reuneix les condicions tècniques i l’Ajuntament es conforma a no mourela de la plaça Europa

Ara bé, minuts més tard, en el torn de rèpliques, el regidor socialista, Abel Garcia, va apuntar que no, que no estan sols i que ell sumarà per traslladar l’equipament a tocar del carrer Major. Al banc dels cupaires, la sorpresa va ser absoluta, ja que fins i tot els seus socis de govern, ERC, han marcat distància respecte a ells en aquest aspecte.

Pluja d’idees

També aquest setembre, s’ha fet una jornada de reflexió i debat sobre el futur del convent de Sant Francesc. Hi van participar una quarantena de persones vinculades a la cultura, al territori i a la política. La Fundació Carulla va dinamitzar l’acte amb la idea de caçar idees per crear un centre cultural on convisquin tota mena de disciplines.

BERGA

OBRES A LES PORTES DEL CARRER MAJOR

Sorpresa sota l’asfalt a la ronda Moreta

Les llambordes que hi havia al carrer a mitjans del segle passat han tornat a sortir a la llum sorprenentment ben conservades. MARC CANTURRI

L’Ajuntament estudia “seriosament” com aprofitar les velles llambordes LES LLAMBORDES que hi havia hagut a la ronda Moreta de Berga a mitjans del segle passat han tornat a prendre el sol, després de dècades amagades sota el quitrà. L’Ajuntament no s’ho esperava: “Ha estat tota una sorpresa”. Ho confessa a l’Aquí Berguedà el regidor d’Urbanisme, Aleix Serra, que es planteja “seriosament” aprofitar els adoquins, sigui per a la ronda Moreta o per a algun altre punt de la ciutat.

La gent recorda les llambordes de la ronda Queralt, entre el Teatre Municipal i la cruïlla amb la plaça de les Fonts, perquè fins a finals del segle passat no van

Dos mesos i mig de tall

L

es obres afecten el tram de la ronda Moreta que hi ha entre el carrer Maixerí i la plaça de la Creu. Des de mitjans de setembre els cotxes no hi poden passar. Hi troben un prohibit el pas que s’allargarà, com a mínim, dos mesos i mig. El regidor Serra afirma que és l’única manera de garantir l’actuació.

ser enquitranades. En canvi, el paviment de pedra que ara s’ha trobat uns metres més enllà, a la ronda Moreta ha estat tota una troballa, no tant pel fet que hi sigui, sinó pel bon l’estat en què es troba.

I ara, què?

Ara el dilema del govern municipal és decidir què en farà. Aleix Serra assegura que en aquests moments no fer-ne res i tornar-ho a tapar “no es contempla”. Les alternatives que hi ha sobre la taula són dues: aprofitar l’empedrat per a altres punts de la ciutat o adaptar l’obra actual i encaixar-hi les

llambordes. “Ho estudiarem tot”, diu el regidor, tot i que és conscient que cal prendre una decisió ràpida. “No ens podem encantar perquè els tempos de l’obra són molt ajustats i, si ens endarrerim massa, hi poden haver problemes”, conclou.

Les obres actuals pretenen crear un tram de Ronda Moreta de sentit únic. L’objectiu és que les voreres que hi ha ara passin a ser més amples per tal que els vianants (especialment els cotxets i les persones amb mobilitat reduïda) puguin passejar-hi sense haver de trepitjar l’espai reservat per als cotxes.

aquí 17

BERGA

UN ANY PLUJÓS

BERGA, L’ORINAL DE CATALUNYA En cap capital catalana ha plogut tant com a Berga en el que portem d’any

BERGA és, de llarg, la capital de comarca on ha plogut més de Catalunya en el que portem de 2021. De fet, ja ha plogut un 30% més que la mitjana anual des del 1994. Aquest superàvit és possible, en part, gràcies als 238 mm/m2 del setembre, que ha estat el més plujós dels últims 66 anys. Fins ara ho era el setembre del 59, quan es van acumular a Berga 222 mm.

Pel que fa a l’aigua acumulada en el que portem d’any, el portal Meteoclimàtic calcula que Berga ja ha recollit 819mm/ m2. Són més del doble que els que han caigut a Vic i tripliquen la quantitat d’aigua recollida a Manresa.

La Valldan, en una bassa

Els aiguats del 16 de setembre van ser clau per disparar les dades de precipitació acumulada a la ciutat.

Van caure més de 50 mm en poc més de dues hores, entre les 12 del migdia i dos quarts de tres de la tarda.

Tot plegat va fer que els carrers amb més pendent es convertissin en rierols i que, a zones més planeres, s’hi veiessin inundacions que -això sí- en menys de dues hores van quedar 18 aquí

en no-res.

L’escenari de les imatges més impactants va ser la Valldan.

Tota la carretera de Solsona va quedar completament inundada des de primera hora de la tarda.

La pluja va donar una petita treva passades les tres de la tarda, i això va permetre tornar a veure les línies de la carretera en algun punt. Això sí, a la part més planera, l’aigua continuava sent protagonista perquè les clavegueres no donaven l’abast. Els grans aliats van ser els carrers amb pendent més propers a la Valldan. És el cas del Pla de l’Alemany, en direcció al camp de futbol i a l’institut Serra de Noet, i el passeig dels Abeuradors. El pendent d’aquestes vies va ser determinant perquè es buidés la part central de la carretera de Solsona, però per veure-ho va caldre esperar ben bé dues hores.

El veïnat de Noet, atrapat

L’aigua que va baixar de la Valldan va acabar afectant el veïnat de Noet, que va perdre un nou accés durant hores. Des de l’estiu del 2020 i també per culpa d’un aiguat, ja hi ha tallat el pont de la Fàbrega, que dona

El 16 de setembre la Valldan va recollir 50 mm en poc més de dues hores i va tornar a quedar embassada. JOSEP C.S.

SEQUERA VEÏNAL El 2021 a Berga hi ha plogut el doble que a Vic i el triple que a Manresa

accés al veïnat des del Menfis.

Però el 16 de setembre l’aigua també va fer impossible accedir a les cases de la serra de Noet a través de la carretera de la depuradora.

“L’aigua travessava el camí amb una força i un cabal que ens va sorprendre a tots”, va explicar a l’Aquí Berguedà el regidor d’Urbanisme, Aleix Serra. De fet, quan va esclatar l’aiguat de primera hora de la tarda, ja hi havia un treballador de l’Ajuntament a la zona perquè les pluges de la nit anterior havien afectat l’accés i es volien evitar noves afectacions. Però no hi van ser a temps.

La maquinària no va poder tornar a la zona fins l’endemà, divendres, de manera que durant hores l’única alternativa per als veïns de la serra de Noet

La inundació de la Valldan va acabar bloquejant un altre accés al veïnat de Noet, que només podia arribar a casa per Avià

era arribar a casa des d’Avià.

També hi va haver inundacions a tocar de la C-16. L’esplanada de l’Oficina de Turisme del Berguedà, als peus del càmping, va quedar embassada i els operaris de Cedinsa, la gestora de l’eix, van haver de destapar la zona per evitar que l’aigua arribés a l’autovia.

PRECIPITACIONS ACUMULADES DE L’1 DE GENER A L’1 D’OCTUBRE En mm/m2. Font: Meteoclimatic

819 717

514

El núvol Berga 396

352

284 209

BERGA

OLOT

PUIGCERDÀ

VIC

GIRONA

MANRESA TARRAGONA

188

181

LLEIDA

BARCELONA

L’episodi del 16 de setembre va ser del tot local. De fet, mentre a Berga hi diluviava al migdia, en punts més meridionals, com Gironella o Puig-reig, ni tan sols oloraven l’aigua.

Un reportatge de

MARC CANTURRI

aquí 19

BAIX BERGUEDÀ

La Portella es podrà visitar El Govern reserva gairebé mig milió d’euros per enllestir la restauració

El Govern té diners reservats per al monestir de la Portella per primera vegada des del 2013. La idea és acabar de restaurar-lo. PSC BBS EL DEPARTAMENT de Cultura de la Generalitat té previst invertir 442.574,33 euros (IVA inclòs) entre aquest 2021 i el 2025 al monestir de Sant Pere de la Portella, a la Quar. Els diners han de servir per acabar la restauració del monestir i, així, tornar-lo a fer visitable.

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ho ha anunciat al Parlament en la resposta a una pregunta feta pel grup del PSC – Units per Avançar. Els socialistes demanaven atenció i un nou impuls cap al conjunt monàstic de la Quar. En la rèplica, la 20 aquí

consellera ha explicat que s’han invertit 938.000 euros en el monestir entre 1984 i 2013 i ara anuncien una injecció de gairebé mig milió per a aquest lustre.

El PSC volia anar més enllà

8 ANYS DE SILENCI La restauració està aturada des del 2013 i el Govern ha al·legat sempre no tenir diners

El diputat socialista Cristòfol Gimeno, que és qui ha fet la pregunta a la consellera i l’encarregat de recollir els reclams del Berguedà des del PSC, creu que la inversió que ha anunciat la consellera és important, però assegura que “s’hauria pogut anar més lluny”.

En aquest sentit, Gimeno reitera

que el monestir de Sant Pere de la Portella és un Bé Cultural d’Interès Nacional des del 2010 i caldria haver-hi actuat abans: “S’hauria pogut aprofitar més i millor i no deixar la part del monestir al descobert, perquè des d’aleshores, hi ha hagut desperfectes afegits”.

La restauració del monestir fa vuit anys que està aturada. El Govern ha al·legat sempre que no tenia diners per enllestir unes obres imprescindibles per poder obrir l’equipament al públic...

Fins ara, que, de sobte, ha sortit un calaix de mig milió d’euros.

BAIX BERGUEDÀ

Comencen les obres de la plaça de l’església de Sant Martí d’Avià INVERSIÓ Ho assumeix la Diputació i és el projecte més car del mandat RENTAT DE CARA Hi haurà una plaça nova davant l’església i una zona verda

HAN COMENÇAT les obres d’urbanització de la plaça de l’església i dels antics horts de la rectoria d’Avià. Costen 393.153 euros, són els treballs més importants que l’equip de govern impulsa aquest mandat i es pagaran amb ajudes de la Diputació de Barcelona. Es preveu que s’allarguin durant uns cinc mesos.

Tres zones d’actuació

L’actuació engloba una superfície de 3.280 m² i s’estructura en tres zones: l’esplanada que hi ha davant l’església parroquial, on actualment hi ha un aparcament, la plataforma dels horts on hi ha una antiga bassa i el camí de Santa Maria. L’objectiu final és potenciar el valor patrimonial de l’església del nou temple de Sant Martí (datat del segle XVIII) i “generar un espai públic de qualitat”. “Feia temps que havíem previst millorar

Aquest setembre han començat les obres a la plaça de l’Església amb la idea que s’allarguin uns cinc mesos. AJ AVIÀ

30 places d’aparcament La intervenció contempla fer una plaça nova davant l’església, mentre que l’espai que ocupen els antics horts esdevindrà una zona verda i es recuperarà l’antiga bassa. També s’endreçarà la mobilitat a la zona de l’església amb 30 noves zones d’aparcament i una nova vorera. A més, l’obra preveu reubicar La Creu del Padró en un entorn proper i, en aquest espai, plantar-hi arbres. També es reforçarà la il·luminació i es

millorarà el paviment.

El projecte, molt esperat al municipi, és la inversió econòmica més important del pressupost d’aquest any i es pagarà amb ajudes atorgades per la Diputació de Barcelona. De les sis empreses que es van presentar al concurs per fer les obres, la Mesa de contractació va acordar admetre la proposta presentada per la societat Vialitat i Serveis, S.L.U. Tenen cinc mesos per enllestir la feina.

aquesta zona i ara, finalment, podrà ser una realitat” i aquest espai es podrà “endreçar”, ha assenyalat l’alcaldessa d’Avià, Patrocini Canal.

Reclam d’anys

La urbanització de la plaça de l’Església fa temps que ressona.

L’estiu del 2010 l’alcalde, Ramon Orriols, anunciava l’obra. Ho feia sense posar dates i deixant clar que l’actuació es faria per fases, ja que fer-la de cop era massa car.

Des d’aleshores, altres projectes sempre han passat per davant.

I cada govern ha justificat el mateix: que no s’hi podia gastar tants diners.

aquí 21

BAIX BERGUEDÀ

LLOGAR UNA CASA RURAL I DEIXAR-LA DESTROSSADA Fan creure als propietaris que són famílies amb nadons, però hi acaben fent festes multitudinàries

22 aquí

LA PRINCIPAL PREOCUPACIÓ de les cases rurals són les festes il·legals. Ho va assegurar al número de setembre de l’Aquí Berguedà el president d’Agroturisme Berguedà, Oriol Baños. Fins ara, el cas més mediàtic a la comarca és la macrofesta desmantellada a Viver i Serrateix a l’abril. Els Mossos van denunciar-hi 105 persones i els van aixafar la guitarra a l’inici de la nit. En aquell cas, els propietaris havien cobrat els diners, però n’hi ha d’altres que ni això.

Els propietaris de la casa rural El Munt, al Moianès, són de Casserres. Expliquen que els van fer creure que llogaven la casa a una família sud-americana que, a última hora, s’havia quedat sense allotjament per passar tres setmanes de vacances. Els van entregar les

Les cases rurals denuncien que pateixen el tancament de les discoteques amb festes il·legals que ni els Mossos poden controlar Així va quedar la casa rural El Munt, després d’una macrofesta.

CEDIDES

claus en persona i tot semblava normal: “Hi havia una parella que es passejava amb cotxet per davant nostre”. L’endemà un conegut els va avisar que s’hi havia organitzat una macrofesta, hi van anar i van trobar-se la casa “com una discoteca a les cinc del matí, quan s’obren els llums”. Ja no hi havia ningú.

Comprovants falsos

ESTAFADORS Els organitzadors de les festes fan creure que ja han pagat amb comprovants falsos

La transferència que els havien fet abans de rebre les claus era una estafa. Els propietaris no van rebre ni un cèntim pel lloguer de la casa i calculen que els desperfectes s’enfilen cap als 9.000 euros. Encara ara no saben si l’assegurança els ho cobrirà: “Ens diuen que, com que els vam entregar les claus, consentíem que ens destrossessin la casa”.

En una situació molt similar es

va trobar al juliol una família berguedana que gestiona la casa de Cal Cabreta, a Cardona.

Els va contactar un grup de 9 persones, que asseguraven que vindrien amb tres nadons.

També els van ensenyar un comprovant per demostrar que havien pagat la casa sencera abans de rebre les claus, però era fals. En poques hores, diversos veïns van alertar-los del moviment que hi havia. Quan hi van anar van trobar cotxes amuntegats al voltant de la casa.

Encara hi havia festa.

Van denunciar-ho als Mossos d’Esquadra, però els agents van dir-los que hi havia tanta gent que només podrien entrar a la casa quan els participants n’haguessin marxat.

Quan hi van poder entrar, hi van trobar dues persones. Els van explicar que són festes en què

la ubicació no se sap fins mitja hora abans: “Els fan acostar a la zona i els donen la direcció perquè així s’asseguren que en poca estona s’omple i ja no els ho poden aturar”.

Els propietaris van iniciar una investigació pel seu compte a través de les xarxes socials.

Han descobert que s’organitzen festes cada setmana a tot el país i que els discjòqueis que hi posen música solen ser els mateixos.

Treballen en grans discoteques, però aquest estiu no ho han pogut fer perquè el sector seguia tancat. No poden assegurar que les discoteques hi estiguin darrere, però ho sospiten. Els propietaris han donat als Mossos els vídeos que han trobat, però només han aconseguit una cosa: que l’asseguradora els acusi de llogar la casa, sabent que després els la destrossaran.

aquí 23

ALT BERGUEDÀ

El govern tira pel dret i manté el pla d’ampliar l’eix La Generalitat continua amb el tercer carril reversible al cap EL TERCER CARRIL reversible a la C-16 entre Berga i Bagà continua bategant. Ho fa lentament, sí, però ho fa. En les últimes setmanes la plataforma Stop JJOO, que s’oposa a la candidatura catalana pels Jocs d’Hivern del 2030, ha demanat que s’aparqui l’ampliació de la C-16 fins que hi hagi la consulta que determinarà si el territori vol uns Jocs d’Hivern o no.

Doncs bé: el Govern no té previst canviar els seus plans per a la C-16, ni de bon tros.

Segons ha pogut saber l’Aquí Berguedà, el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori ja ha estudiat totes les al·legacions, però encara no les ha pogut respondre formalment. Abans de fer-ho, cal que passin un nou filtre: la declaració d’impacte mediambiental. Un cop hagin passat aquest nou revolt, es respondran formalment totes les al·legacions. La més mediàtica és la que va fer l’Ajuntament de Berga en bloc: tots els grups amb representació el mandat passat van demanar al Govern que soterri la carretera al pas per la capital de la comarca.

Ara bé, mentre el Departament espera el darrer vistiplau per respondre les al·legacions, ha decidit avançar en noves fases del procés. Fonts del 24 aquí

Els pagesos volen atenció

A

finals del 2020, Unió de Pagesos va insistir en un comunicat que cal que la nova C-16 respecti els camins de transhumància. El sindicat també reclamava que es revisin els accessos prevists en diversos camins agrícoles.

En aquest darrer aspecte volien una via de servei entre Bagà i Guardiola que pugui servir com a camí agrícola i ramader.

Ja aleshores, Unió de Pagesos explicava que havia tingut diverses reunions amb el Departament de Territori i que en tindria més. L’objectiu era forçar que tots aquests reclams s’incloguessin en el projecte constructiu de la nova C-16. Ara, nou mesos després, el Govern admet que ja està redactant el projecte definitiu, tot i que ni Unió de Pagesos ni l’Ajuntament de Berga ni cap dels agents que van presentar al·legacions el 2019 n’han rebut una resposta formal, havent passat dos anys.

La C-16 contempla trams de quatre carrils i altres, de tres. ESTEFANIA ESCOLÀ

VAN PER FEINA El Govern ja escriu el projecte final, tot i que el territori no en sap res

Departament han confirmat que ja s’ha començat a redactar el projecte constructiu. No detallen, això sí, quines esmenes contempla el projecte perquè ni tan sols han pogut respondre a qui les ha presentat.

La fórmula del desdoblament

El Govern vol dos carrils per sentit entre Berga i Cercs. De Cercs a Malanyeu, hi haurà un tercer carril reversible amb una barrera mòbil que permetrà desdoblar un sentit en funció de les necessitats. A Malanyeu, hi faran un tram d’1,5 km de quatre carrils. I des de Malanyeu fins a Bagà, s’hi faran els tres carrils amb barrera mòbil.

ALT BERGUEDÀ

Estudien construir un càmping de luxe a la Nou de Berguedà REVIFA la idea de fer un càmping a la Nou de Berguedà. Fa més d’una dècada l’empresa Mont Benet S.L. va iniciar els tràmits per construir un càmping a la zona de l’antic camp de futbol de la Nou. Tot plegat va generar malestar entre els veïns, que fins i tot van constituir una plataforma que recollia informació sobre el projecte i buscava suports per aturar-lo.

El càmping de la Nou va quedar en una idea frustrada, però ara hi ha un projecte totalment nou que tempteja la possibilitat de fer un glàmping (un càmping de luxe) al mateix lloc.

Els promotors de la instal·lació van presentar la idea al poble el 10 de setembre. Ho van fer conscients que el precedent de fa més d’una dècada va generar molt malestar entre el veïnat i volien que, abans d’oposar-s’hi, la gent de la Nou conegués la proposta.

Una idea embrionària

Segons ha pogut saber l’Aquí Berguedà, ara mateix els promotors no han fet més que explicar als veïns la idea que tenen. Els queda per fer l’estudi econòmic que els digui quants diners s’hauran de gastar en la inversió i el pla de viabilitat que garanteixi d’on els trauran.

Això sí, tenen clar com seria el seu càmping i, per això, en van voler fer cinc cèntims als veïns. Pretenen fer un càmping glamurós, pioner en sistemes ecològics, que sigui capaç de produir electricitat amb plaques solars i que aprofiti les aigües residuals que genera.

A banda, reiteren que el càmping de la dècada passada no té res a veure amb la seva idea. Ara bé, sí que admeten que, a escala urbanística, l’antic projecte va servir perquè s’aprovessin permisos que, a ells, els aplanen el camí.

El 10 de setembre els promotors van explicar als veïns el projecte de glàmping que tenen en ment. MUSEU GEOLÒGIC

El precedent polèmic

FOC NOU Els promotors diuen que no tenen res a veure amb els que fa anys ja n’hi volien fer un

El 2008 l’empresa Mont Benet S.L. va sol·licitar a través d’una instància que l’Ajuntament que li donés permís per construir un càmping de 16 hectàrees.

Pensaven en un càmping amb parc d’aventures. L’Ajuntament d’aleshores va arribar a assegurar que la Generalitat havia donat el vistiplau al projecte, unes declaracions que van posar en alerta bona part del municipi.

Diversos veïns del poble es van organitzar per oposar-s’hi. Van crear un lloc web on penjaven tota la documentació sobre el projecte a la qual accedien i insistien que no volien cap càmping al poble perquè n’alteraria l’ambient de

tranquil·litat. De fet, parlaven directament de “canvi dràstic en la vida d’un poble de 150 habitants”.

La mateixa plataforma estimava que amb el càmping la població es podria arribar a doblar en moments de màxima ocupació.

El moviment també alertava que la carretera d’accés a la Nou no està preparada per un càmping d’aquelles dimensions. Al·legaven que podia arribar a ser “perillós” entrar i sortir del poble i alertaven que “si en alguns indrets amb prou penes hi passen dos cotxes, què passarà amb les caravanes i autocaravanes?”. Al final, aquella idea va quedar en un calaix que no s’ha obert mai més. Fins ara.

aquí 25

ENTRE RIVALS

MOTOCICLISME

Kilian Jornet, el rei dels Pirineus

Tercera victòria del català a l’Ultra Pirineu: 100 km en 10 hores i 25 minuts KILIAN JORNET és sinònim d’exhibició i aquest octubre ho ha tornat a demostrar a l’Ultra Pirineu més berguedana de la història. Jornet s’ha endut la prova de 100 quilòmetres per tercera vegada, amb una marca de 10 hores, 24 minuts i 44 segons.

Tot i que inicialment el marroquí Zaid Ait Malek va aconseguir seguir-li el ritme, Jornet va acabar distanciant-se de tots els seus rivals i va travessar la línia d’arribada amb gairebé 13 minuts de marge respecte al rus Dimitri Mityaev, el guanyador de la prova el 2019. El francès Aurelien Dunand-Pallaz, una altra referència mundial, va completar el podi.

La millor notícia per a la comarca en l’apartat masculí va ser la brillant sisena posició absoluta de Lluís Ruiz Oller, dels Mountain Runners.

Judit Franch, cinquena

En categoria femenina, la guanyadora va ser la càntabra Azara Garcia de los Salmones, que va completar els 100 quilòmetres en menys de 12 26 aquí

hores i mitja. Per darrere seu van arribar les catalanes Gemma Arenas i Ragna Debats.

Pel que fa al Berguedà, la gran notícia va ser la cinquena posició de Judit Franch, que va quedar a menys d’una hora dels llocs de podi i va completar el recorregut en menys de 14 hores.

Bagà, l’epicentre

Aquest 2021 l’Ultra Pirineu s’ha reinventat per consolidar Bagà com a centre d’operacions. El municipi de l’Alt Berguedà ha acollit més arribades i sortides que mai. A banda de l’Ultra de 100 quilòmetres, Bagà va viure la sortida i l’arribada de la Marató, que es van endur Jonathan Albon i Ida Nilsson.

La Mitja Marató, la prova dominical, també va començar i acabar a Bagà. En aquest cas, els guanyadors van ser Miquel Corbera i Núria Gil. L’única prova que es va viure fora de Bagà va ser la Nit Pirineu, l’emblemàtica vertical nocturna fins al refugi de Niu d’Àliga.

Daniel Osanz i Fátima de Diego van pujar a l’esglaó més alt del podi.

Jornet va fer bons els pronòstics i va imposar-se a Mityaev

3.700 atletes de 50 països L’Ultra Pirineu ha tornat amb força després de l’any sabàtic provocat per la pandèmia. Hi han participat 3.700 atletes de 50 països diferents i, tot i que Kilian Jornet ha eclipsat la majoria de focus mediàtics, el nivell que han

mostrat els seus rivals ha estat a l’alçada de les grans edicions.

A banda, Bagà ha tornat a entomar el repte de convertir-se en l’epicentre del trail durant un cap de setmana. Turisme i restauració aplaudeixen amb les orelles.

ENTRE RIVALS LA FRASE

ISAAC SANTIAGO Regidor d’esports de Berga Després de la Copa Pirineu organitzada pel club al pavelló de la ciutat

FOTOESPORT ANDORRA

“La bona feina de l’Handbol Berga porta més equips i ambient”

LA IMATGE EL PODI GUILLEM MONTIEL

Nou rècord dels 5 km urbans Ha guanyat una edició especial dels 5 km urbans de Berga, i ho ha fet batent el rècord absolut de la prova. Va travessar la línia d’arribada en només 14 minuts i 55 segons.

Aquest any i per esquivar la ronda Moreta, el circuit es va centrar en la Valldan i no va anar-se’n cap al passeig de la Indústria.

La Pujada Gironella-Casserres, recuperada El Porsche de Jordi Gaig passarà a la història com el guanyador de la primera Pujada Gironella-Casserres, després d’onze anys d’absència. La mítica prova va empènyer prop d’una cinquantena de pilots a fer els sis quilòmetres que hi ha entre Cal Bassacs i l’entrada de Casserres.

Aquella trempera...

Marc CANTURRI @marccanturri

U

n any d’aturada forçosa té aquestes coses. Quan s’acaba poden passar dues situacions: que tinguis més ganes que mai de tornar-hi o que l’aturada t’hagi endormiscat i que facis el cop de cap que feia anys que meditaves.

Quan parlem de concerts, de festes o -més a la berguedanade Patum, tots hem dit o sentit

alguna vegada allò de “res no tornarà a ser com abans”. En els esports potser no tant. Els clubs han aprofitat cada escletxa que han trobat per organitzar esdeveniments. En un 2020 incapaç d’encadenar dos mesos sense restriccions per a l’esport, el Berguedà no va poder viure l’Ultra Pirineu, però sí que va organitzar la BRB i els 5 km urbans, per exemple. I la majoria

BAR - RESTAURANT

de clubs de futbol van poder disputar lligues de butxaca.

Però aquest any... Ai, aquest any!

Les competicions s’acosten a la normalitat com no ho han fet en l’últim any i mig. Fins i tot s’ha pogut organitzar el monstre de l’Ultra Pirineu. Les grades tornen a estar plenes. I aquella trempera del cap de setmana torna a despertar. Potser sí que tornarà a ser com abans, no?

MENÚ DIARI

PLAÇA TARASCÓN, 7 BAIXOS BERGA - TEL. 93 822 33 27 TROBA’NS A

www.ramadersbergueda.com

aquí 27

EL PETIT DE CAL ERIL

CADA DIA SURT EL SOL (I CADA DIA CAU DE NOU)

Enigmàticament, el nou disc d’El Petit de Cal Eril es presenta amb unes sigles: “N.S.C.A.L.H.” (“No Saps Com Acabarà la Història”). És un pestanyeig: nou cançons que, totes juntes, no arriben als 23 minuts.

Les va compondre de cop en tres dies, els tres últims del 2020, i té declaracions d’intencions tan esplèndides i lluminoses com la cançó Cada dia surt el sol (“I cada dia cau de nou”). Ara, caurà a Berga, on porta la gira.

Concert El Petit de Cal Eril Teatre Municipal | BERGA Dissabte 23 d’octubre | 21.30 h Entrades: 10,48 € | tiquetara.com Més info: aquibergueda. cat/agenda

NATURA

CINEMA

El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà celebra tres dècades de vida amb una gran festa al Konvent de Cal Rosal, amb una xerrada sobre el decreixement, taller, la pintada d’un mural, una arrossada i un concert de música folk.

Festa de la Natura del Berguedà El Konvent | CAL ROSAL Dissabte 9 d’octubre Més info: aquibergueda.cat/agenda

Era un projecte final de carrera de quatre estudiants de cine i va acabar sent la millor pel·lícula de l’any als premis Gaudí. “Les dues nits d’ahir” és una road movie de tres joves que volen anar a llançar les cendres d’un amic. Així, amb la mort, comença una pel·lícula plena de vida.

“Les dues nits d’ahir” Teatre Patronat | BERGA Dijous 21 d’octubre | 20.30 h Més info: aquibergueda.cat/agenda

TRENTA ANYS DE DEFENSA

28 aquí

EXPLOSIÓ DE JOVENTUT

COM A ALEMANYA, PERÒ AL PEDRAFORCA Portar l’Oktoberfest, la gran festa de la cervesa de Munic, als peus del Pedraforca podria semblar que és com portar la festa dels bolets de Puigventós a Times Square.

Però no. Perquè resulta ­que Saldes ja és terra de cerveses: s’hi fabrica la Pedraforca.

I perquè el Pedrafest no és només una fira de cerveses artesanes, sinó la gran celebració de tardor de la vall del Pedraforca.

Aquest any, arriba amb un mercat artesanal i amb la inauguració de la nova biblioteca del poble.

Hi haurà un inflable per als nens; música folk ambulant i un concert de violí, guitarra i saxo; una xerrada de l’expert en bolets Marc Casabosch, i un mapping nocturn a la façana de l’església, entre altres coses.

I s’hi podran tastar cerveses, és clar (17.30 h, 10 euros), i fer una visita guiada per la cerveseria Pedraforca (11 h).

Pedrafest i Mercat d’Artesania Dissabte 30 d’octubre | De 10 h a 21 h SALDES Més info: aquibergueda.cat/agenda

NATURA

MÚSICA

Deixar el bosc net de bolets i d’escombraries. Capolat organitza una sortida per conscienciar sobre el respecte a la natura. I la festa continua amb un concurs de truites amb bolets, un taller infantil i un de cuina boletaire. Al vespre, hi ha un sopar popular que vol reunir el veïnat.

Jornades del Bolet CAPOLAT Dissabte 16 d’octubre Més info: aquibergueda.cat/agenda

Albert Guinovart porta composicions dels seus musicals en un gran concert a Puig-reig amb la Polifònica i el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados amb el mateix Guinovart al piano.

Cloenda del Festival Internacional de Cant Coral Pavelló d’Esports | PUIG-REIG Diumenge 17 d’octubre | 19 h Preu: 12 € | Iglesias Fotògrafs i codetickets.com

DÈRIA PELS ROVELLONS

FESTIVAL GUINOVART

aquí 29

PASSATEMPS

Mou-ne 2 per tenir-ne 2

Professionals

Aquest mes, el repte d’AgroVicenç passa per aquesta col·lecció de llumins que trobem un darrere l’altre formant aquesta curiosa figura. Series capaç de formar dos quadrats movent només dos llumins?

ALUMINIS BEST - BERGUEDANA DE SERVEIS TÈCNICS Tècnics en tancaments d’alumini i PVC, control solar, automatitzacions i domòtica. Serralleria ferro inox i vidre. www.bestecnics.com M. 631190045

Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos

PINTORS BERPINTUR Aplicacions de pintura industrial i decorativa.

Ofertes, pressupostos... c. Cim d’Estela, 9 Berga. www.berpintur.com M. 639488227 T. 938210715

Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27

agrovicenc.blogspot.com

Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom.

Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)

A BERGA

SERVEI DE PSICOLOGIA AL BERGUEDÀ

Gironella acull una consulta de Psicologia que ofereix sessions psicoterapèutiques a adults i parelles. la Psicologia ens ofereix un camí cap al benestar personal, el Psicòleg col·labora amb tu per seguir-lo

20 ANYS D’EXPERIÈNCIA OLGA MASSANA SÁNCHEZ Ara també oferim servei de psicologia infanto juvenil a càrrec de la psicòloga Eva Castro Albós, que treballa amb nens, adolescents i famílies.

699 271 341 · Carretera Bassacs, 52 - 08680 Gironella olgams@olgamassanapsicologia.cat olgamassanapsicologia.cat Sessions presencials i també online

Olga Massana

Tel. 93 823 03 78 635 98 32 45 Carretera C-26 km. 136,5 calparerarestaurant@gmail.com

L’ESPUNYOLA 30 aquí

LLICÈNCIA DE T A X I EN VENDA (Vigent i operativa)

T. 630 93 15 96

menú diari per 7€!

de dilluns a divendres laborables

Sempre hi trobaràs plats de: · Pasta · Peix a la planxa Pg. de la Indústria, 78-80 · Verdura · Carn a la planxa BERGA · Tel. 93 822 86 16 i preparats especials del dia

Plats per a vegans i celíacs

Obrim de dilluns a diumenge de 9:00 a 15:00

Vols veure més fotos o tenir més informació d’un immoble concret?

Entra al nou web de Pirineu 2000 a través del codi de cada pis o casa

VENDA

per exemple:

www.pirineu2000.com/H12220

C10530

BERGA - ZONA PG. DE LA INDÚSTRIA Pis de 86m2, semi-nou amb menjador estar, cuina, 3 habitacions, 2 banys, amplis balcons i cambra de rentar.

Calefacció.

PREU: 130.000€

BERGA CARRER BRUC Pis de 85 m2, menjador estar amb llar de foc, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), bany, rebost, 2 balcons i calefacció.

PREU: 69.000€

BERGA - MERCAT MUNICIPAL Pis d’uns 120 m2, reformat, menjador estar, cuina, 4 habitacions, 2 banys, galeria, calefacció i acabats de qualitat.

PREU: 80.000€

D3301

C8420

BAGÀ - ZONA TARRADELLES Quatre Parcel·les de 96.25m2 cadascuna, amb terreny edificable de 66m2 cadascuna, per construir cases unifamiliars. Es venen per separat o juntes.

PREU: 45.000€

C830

H12220

BERGA – Z. RASA DELS MOLINS Local de 117 m2 + altell. Ideal per garatge, magatzem o negoci.

PREU: 60.000€

I4620

LA RODONELLA

Pis planta baixa de 90 m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles), bany, rebost, pati exterior amb barbacoa i calefacció gasoil.

PREU: 50.000€

BERGA – ZONA CASAMPONS Dúplex. Planta 1a: menjador estar amb llar de foc, cuina americana, 3 habitacions, bany i terrassa.

Planta 2a: estudi. Garatge.

Calefacció de gasoil. Àmplia zona enjardinada comunitària amb barbacoa. PREU: 159.000€

GIRONELLA CAL BASSACS Local Bar de 180 m2. Situació excel·lent, davant una gran zona d’aparcament. Clientela assegurada. PREU DE LLOGUER: 750€/mes. PREU VENDA: 125.000€ PREU: 750/mes (lloguer) 125.000 €

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ Àtic de 75 m2, reformat, menjador estar amb cuina americana i sortida de fums (possibilitat de posar llar de foc), 3 habitacions, bany, terrassa de 6 m2. Vistes a La Molina.

PREU: 45.000€

BERGA - ZONA CASERNA Pis de 100 m2, menjador estar, cuina, 4 habitacions, bany, galeria, calefacció i traster.ó.

PREU: 95.000€

GUIXERS LA COMA Finca rústica amb casa paller i 6 ha de camps i bosc.

PREU: 155.000€

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ Pis de 85m2 aprox., menjador estar, cuina, quatre habitacions (tres dobles i una individual), bany i balcó. Pis totalment per reformar.

PREU: 38.000€

BERGA - ZONA ESTASELLES Pis de 100 m2 aprox., menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), un bany, cambra de rentar, galeria, calefacció i parquet.

PREU: 105.000€

G12136

C719

C1040

C5143

BERGA - ZONA CASERNA Pis de 80m2 aproximadament, amb menjador estar, cuina, tres habitacions (dues dobles i una individual), dos banys, galeria i balcó.

PREU: 95.000€

C12555

J8857

D1899

G4384

D10558

SALDES

H4001

AVIÀ

Finca de 1.550 m2 aprox., amb casa de 169m2. Completament habitable, amb sala menjador-cuina, 8 hab. dobles, 1 bany, aigua, llum i calefacció.

Vistes espectaculars al Pedraforca. PREU: 350.000€

Parcel·la de 375m2, per construir xalet. Amb tots els serveis i vallat perimetral de tancaments tot fet.

PREU: 80.000€

GIRONELLA ZONA INSTITUT Parcel·la de 524m2, aïllada, per construir xalet, amb tots els serveis.

PREU: 87.500€

CM12407 SALDES

H4267

LLOGUER

Pis de 60m2 aproximadament, menjador estar amb llar de foc, cuina office, dues habitacions (una doble i una individual), bany complert, habitació d’armaris, dos balcons, garatge tancat i vistes espectaculars. PREU: 525€/mes

ATENCIÓ!

C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com

ES NECESSITEN PISOS I CASES DE VENDA I LLOGUER A BERGA I COMARCA aquí 31

PNEUMÀTICS

Servei, qualitat i confiança 32 aquí

Carretera de St. Fruitós, 75 08600 Berga · Barcelona pneumatics@ballus.cat www.ballus.cat T. 93 821 01 28