RICARD ROSA - LA CODINA FOTOGRÀFICA
“Ens hem d’anar acostumant a veure el mateix capellà en més d’un poble”
ROGER CORTINA
PROPIETARI DE LA CERERIA SANT ROC DE BERGA I ACTIVISTA DEL BARRI VELL
PREPARA' T PEL FRED
Solucions Dentals BERGA
100% PROTECCIÓ CONTRA COVID
Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 22h
Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11
i moltes més! SERVEI D’URGÈNCIES
aquí 1005 670 005
compra vals al nostre web i et regalem el 50 %
2 aquí
aquí
BERGUEDÀ
CREURE EN EL BARRI VELL TEXT
Marc Canturri FOTOGRAFIA
Rosa/La Fotogràfica Roger Cortina ha viscut tota la vida al barri vell de Berga i té la intenció de quedar-s’hi fins que es mori. Fa gairebé tres dècades hi va muntar una cereria que s’ha convertit en un testimoni únic del canvi d’hàbits religiosos dels últims anys. En aquest Aquí parlem dels motius que fan que cada cop es vagi menys a missa, de la manca de capellans, de l’enamorament del bisbe i de la degradació del barri vell de Berga.
14
20
24
26
28
BERGA
BAIX BERGUEDÀ
ALT BERGUEDÀ
ENTRE RIVALS
SORTIM
Les noves mesures permetrien els salts amb la plaça plena i els passacarrers, però amb mascareta obligatòria.
El Govern va prometre 3 milions anuals durant una dècada i amb prou feines hi ha posat 400.000 euros en cinc anys.
Salut defensa que no ha tancat consultoris ni ha rebut queixes, però els ajuntaments retreuen que han perdut especialistes.
En un mes, l’atleta de Berga ha calcat els temps de les dones més ràpides del món i s’ha proclamat subcampió de marató.
L’Ajuntament de Capolat organitza un matí de jocs per a la quitxalla amb la idea de donar vida al bosc, a tocar de Nadal.
La Patum es podria fer, però amb mascareta
Novembre del 2021 Número 120 Any 11 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Distribució gratuïta
Els 3 milions que el Govern deu a les colònies
Clam perquè el nord recuperi els metges
Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rossinyol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls
Xavi Tomasa, en mode ‘bala’: a fita per setmana
Impressió Lerigraf Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com
Control de difusió:
Sortir a caçar el tió als boscos de Coforb
Publicació membre de:
Amb el suport de:
aquí 3
SALUT
L’ENQUESTA
Què faries amb les llambordes de la ronda Moreta? ADAPTAR LES OBRES I RECUPERAR-LES A LA RONDA MORETA
52%
NO FER-NE RES
25%
APROFITAR-LES EN UN ALTRE PUNT
23%
VOTA A LA PRÒXIMA És possible fer una Patum amb mascaretes? www.aquibergueda.cat
L’hospital continua entre els millors L’hospital de Berga ha revalidat el guardó que l’acredita com un dels tres millors hospitals comarcals petits de l’estat espanyol. Ha estat als BSH – Best Spanish Hospitals Awards, on el centre ha estat valorat pels resultats en estada mitjana dels pacients, el temps de resolució, la complexitat, la mortalitat, la codificació de
EL NOM NÚRIA ROCA
Pubilla de Barcelonines Fins ara era pubilla de Gironella, però va fer els exàmens per als títols nacionals i el Foment de les Tradicions Catalanes l’ha escollit com la nova pubilla de les Comarques Barcelonines. Des del 2017 que el Berguedà no tenia un hereu o pubilla d’àmbit nacional.
les altes i la cirurgia major ambulatòria. L’objectiu és valorar l’excel·lència hospitalària a través de l’anàlisi de més de 250 indicadors d’eficiència i qualitat assistencial, per promoure la millora contínua en la gestió d’hospitals tant públics com privats. Enguany els premis han tingut més de 120 centres participants.
EL MÉS LLEGIT OCTUBRE AQUIBERGUEDA.CAT
1
2
Gironella muntarà un mercat de Nadal inèdit a la Catalunya central durant tot un mes
3
Un brot de 60 positius obliga a confinar 252 alumnes de l’Escola Xarxa de Berga
La Ronda Moreta amagava una sorpresa sota el quitrà
LA FRASE IVAN SÁNCHEZ Alcalde de Berga
“Amb els anys, volem que Berga sigui la capital del Prepirineu per Tots Sants”
Estació “Sallent-Berguedà” Xavier GUAL
É
fen t
@xaviergual
s un rumor sord, va creixent i sonarà intens els propers anys. Així com l’estació d’AVE de Lleida és “Lleida-Pirineus”, a Sallent hi podria haver la de “Sallent-Berguedà”. Fa un temps que mostra la pota. En va parlar el meu respectat Adam Majó (atents a aquest nom). L’última aparició ha estat
embolicada amb un “pack” per fer gratuït el peatge de Sant Vicenç als berguedans. Inspirats en l’opció en vigor al Túnel del Cadí, els consellers del Consell Comarcal (diuen) voler-ho obtenir del Govern. Cras serà el resultat. Posant en ordre les prioritats, sembla que aquesta aparenta inviable. No hi ha ni força més enllà d’un
por per em r a j n me fa n e bo es d d
breu informatiu. Caldria concedir-ho a tots els ciutadans de les altres comarques veïnes. La carpeta, un cop fet el primer (i últim) titular, és massa feixuga de portar (a terme) pels que ens governen amunt i avall. Veig més probabilitats en allargar el transport ferroviari fins a Sallent. Es poden reutilitzar les vies
tar-se
20
anys!
4 aquí Plaça Tarascón, 6 · BERGA
existents dels temps del transport de la potassa i unir-les amb alguna de les dues que arriben a Manresa. Un gran pàrquing per cotxes menaria a l’andana. En tren tots cap a Barcelona. Ben asseguts i amb els ulls clavats a alguna pantalla. Un projecte supracomarcal que ens connectaria amb la metròpoli. Visca el tren bagenc.
Cada dia tria un
BON MENÚ!!!
A escollir entre 4 primers i 4 segons cuinem amb molt de gust des de 2001
Tel. 93 821 39 99
DE CARA A FESTES, ELS MILLORS PERNILS ALS MILLORS PREUS!!! EMPORTA’T EL TEU PERNIL LLESCAT I ENVASAT PER NOMÉS 10€
Espatlla 100% ibèrica de gla, de JABUGO “5J" (5kg)
169€/unitat
Pernil 100% DUROC, Reserva BATALLÉ (7'5kg)
139€/unitat
Espatlla ibèrica de cebo de GUIJUELO (5kg)
65€/unitat
Espatlla Serrana (5kg)
36€/unitat
Pernil ibèric de cebo de GUIJUELO (7'5kg)
1 peça: 129€ 2 peces: 240€
Pernil ibèric de gla D.O. GUIJUELO peça a partir de 7'5kg
299€/unitat
MENÚ ESPECIAL NADAL I CAP D’ANY APERITIUS · Patés de la casa: anxova, rocafort, escalivada i de campanya · Perles de brandada amb salmó fumat · Taula d’embotits i formatges · Croquetes casolanes: pernil, pollastre, bacallà i gambes · Dàtils sense os amb bacó o amb Philadelphia · Figues farcides de foie · Bunyols de Bacallà · Empanades argentines P R I M E R S P L AT S · Escudella de blat de moro escairat · Escudella de Nadal · Crema de marisc · Canelons de bolets · Canelons de carn
Pernil ibèric cebo “Campo” de 8 kg
1 peça: 149€ 2 peces: 280€
Pernil 5J (7kg)
549€/unitat
Horari 9:00-15:00h 17:30-20:30h
Passeig de la Indústria, 22 BERGA 93 821 19 38 610 26 74 15 674 72 42 70 joguixe@gmail.com
SEG ONS P LATS · Sarsuela de peix i marisc · Graellada de marisc · Bacallà a la llauna o a l’empordanesa · Calamars farcits · Pollastre farcit al forn · Llom farcit · Vedella amb bolets · Cuixes d’ànec amb reducció d’Oporto i prunes · Espatlla o cuixa de cabrit al forn amb guarnició aquí 5
LA FOTO
Intercepten 18.400 euros de marihuana i haixix a Berga Els Mossos han interceptat un vehicle en un control a la C-16, a l’altura de Berga, que transportava 3,6 quilos de marihuana i 1,8 grams d’haixix. La policia calcula que, de la droga interceptada, se’n podien treure uns 18.400 euros. El conductor del vehicle, de 26 anys i de nacionalitat francesa, ha ingressat a presó, i el copilot, de 16 anys i també francès, ha estat derivat a la Fiscalia de Menors. Tots dos es dirigien cap a França per donar sortida a la droga, però els Mossos els van sorprendre al pas pel Berguedà. MOSSOS D’ESQUADRA
FÍGULSPÈDIA
Jaume FÍGULS
@humorjaumefiguls
IMATGES DE SANTS Fotos de l’estació de trens
HÒSTIES PER CELÍACS Apallissar als que no toleren el gluten
LA LLÀNTIA DEL MOSSÈN Capellà amb una taca de greix a la sotana
MARE DE DÉU EN RELLEU Canviar-la per una altra
ANT IGUI TAT S ART MO BL E S 6 aquí
C. Barcelona 23 · BERGA 643 003 270 · 93 822 31 72 xollomercat@gmail.com
LA CANDELA DE LA VERGE Moc que li penja del nas
CS I T S È ELECTRODOM
arg etc d’articles l l n u i
L’AVENTURA DE NADAL PELS BOSCOS DE COFORB
Nosaltres, unes pastoretes dels boscos de Capolat, coneixem un arbre màgic. Aquest arbre està molt trist perquè fa molt temps que ningú el decora per Nadal, però és molt savi i coneix de primera mà els boscos de Capolat. Nosaltres, que som molt amigues de l’arbre màgic, creiem que si l’ajudem i el decorem ell també ens podrà ajudar a trobar els tions. Ara bé, nosaltres dues no podem fer-ho soles, necessitem l’energia i les habilitats dels nens i les nenes.
UN GRAN REPTE PER ALS MÉS PETITS
cantar, ballar, jocs de pilota, jocs tradicionals, proves esportives...
PER SUPERAR-LO I ACONSEGUIR EL TIÓ Cal fer reserva abans del 22 de novembre trucant al Ajuntament de Capolat al 93 821 50 40 o enviant un correu a capolat@capolat.cat Punt de trobada: Trencant de Coforb (Ctra de Berga a St Llorenç de Morunys km 5.9) Hora: 11 del matí, diumenge 28 de novembre Preu: 5 € Organitza
Col·labora
aquí 7
Sempre amunt
D
Anna E. PUIG @annaepuig
e vegades la vida té casualitats boniques i la d’aquest novembre n’és una. La foto del calendari de l’Aquí Berguedà d’aquest mes és una foto dels Castellers de Berga a la plaça de Sant Pere. La instantània mostra l’eufòria d’acabar de descarregar un bon castell, l’alegria que desferma que
l’enxaneta hagi alçat la mà al cel i ja torni a ser a tocar de la pinya sense haver fet llenya. I és precisament aquest mes que, després de dos anys de parada forçosa, els blaus tornaran a plaça i ho faran amb una diada molt especial, la I Diada Xavi Batriu Sibila. La darrera vegada que la colla castellera del Berguedà va poder-se enfaixar
va ser el 10 de novembre de 2019 a la plaça de la Catedral de Vic. Des d’aleshores, i ja han passat vint-i-quatre mesos, la colla ha patit l’irreparable revés de perdre un dels seus pilars i, pocs dies després, sense haver-ho pogut pair, veure’s sotmesa a la parada obligatòria d’activitat per culpa de la Covid-19.
Però fer castells és força, equilibri, valor i seny i, per això, en lloc d’aplanar-se, van crear l’Acció Cultural Berguedana i, de seguida que s’ha pogut, tornar a assajar i retre un sentit homenatge al Xavi. Per tot això i més, es mereixen que aquest 6 de novembre la plaça quedi petita i els acompanyem, de nou, a tocar el cel amb la mà.
Reivindiquen la caca apareguda a la plaça del Forn David COLS @elcols
BERGUEDÀ ONLINE
D
imarts 26 d’octubre els veïns de la plaça del Forn, a Berga, es van trobar una cagarada al bell mig del carrer. El sorprenent és que no era de gos, sinó humana. Pocs dies després, un misteriós ciutadà reivindicava l’autoria de la femta: “Sempre s’ha dit que no tots els herois por-
ten capa. Però també hi ha herois de merda. Fins a la victòria sempre!”. Així comença el cas del Cagador Justicier, un ciutadà misteriós que ha decidit emprendre la seva lluita particular contra la progressiva degradació del casc antic de Berga, cagant al carrer. El Cagador s’ha posat en contacte amb Berguedà Online per expli-
car que no és un porc, ans al contrari: “Cago al carrer per protestar! El barri vell és la fusió d’un abocador i el Bronx. I no penso resignar-m’hi, no senyor! Mentre foti fàstic, penso cagar-m’hi”. El cap dels Mossos al Berguedà ha demanat la col·laboració ciutadana per aturar el Cagador Justicier abans no sigui
El Fòrum 10 torna per fer els 30 Les jornades de comunicació Fòrum 10 tornen a Puig-reig, després d’un any d’absència per la pandèmia. Ho fan amb una doble celebració: el 30è aniversari del cicle i el tret de sortida dels 40 anys de Ràdio Puig-reig. Finalment, s’han programat tres sessions, els dies 5, 12 i 20 de novembre a La Sala. Obriran la llauna Espartac Peran i Xavi Coral, de TV3. El dia 12 compartiran escenari
8 aquí
els periodistes Quico Sallés i Núria Bacardit. I la cita final serà un debat sobre el futur de la ràdio catalana, amb Oriol Duran, Cinto Niqui, Joana Vallès i Joan Maria Morros. El Fòrum 10 va néixer per celebrar els 10 anys de Ràdio Puig-reig i ha servit per portar al Berguedà personalitats de primera línia del món de la comunicació durant tres dècades.
tard: “No dubto dels seus nobles objectius. Però l’hem d’aturar com sigui. Recordin què va passar el 2016, quan es van canviar els containers de lloc. La gent va començar a llençar les escombraries a terra i en quinze dies Berga semblava un abocador. Si la flama del Cagador s’estén, la ciutat sencera s’ofegarà en merda...”.
LA PARAULA
Esquí de fusta L’empresa Liken Skis, de la Pobla de Lillet, és una de les tres finalistes dels Premis d’Artesania de l’Estat en categoria d’Emprenedoria. És l’única marca d’esquís de fusta del Pirineu i els fan artesanalment, a mida.
KAP
RESTAURACIÓ
LA XIFRA
Objectiu: omplir taules entre setmana Bergacomercial i l’Ajuntament de Berga han llançat una campanya per fer que la gent surti més a menjar a fora entre setmana. Segons Xavi Orcajo, president dels botiguers, la restauració té molta feina a partir de divendres, però passa gana entre setmana, i això els
precaritza encara més després de la pandèmia. Per revertir-ho, regalen diners: si pagues 10 euros, obtindràs un val de 15 euros per gastar menjant fora; i si en pagues 30, aconseguiràs un val de 45. Ara bé, només es poden gastar de dilluns al matí a divendres al migdia.
12,5
Els anys de presó que demana el fiscal per als lladres acusats de perpetrar 98 robatoris a cases entre el 2017 i el 2018. Actuaven als Vallesos, el Maresme, el Bages, el Baix Llobregat, i també al Berguedà.
aquí 9
“Hi ha llocs de Berga que només tenen una solució: l’excavadora”
ROGER CORTINA 10 aquí
Fa 27 anys que ven sants al mig de Berga, diu que el client cada vegada és menys de missa i va parlar amb el bisbe Novell quinze dies abans que plegués TEXT Marc
E
Canturri FOTOGRAFIA Rosa - La Fotogràfica
l Roger és un dels rostres més clàssics del barri vell de Berga. Va obrir-hi una botiga de sants i tota mena d’imatgeria religiosa fa 27 anys i es va formar com a restaurador. L’afició per la restauració i una infància viscuda entre gent gran, a la part alta de Berga, va despertar-li l’interès per la història i les llegendes de la ciutat. I, tot i que no es considera historiador, sovint explica tot el que ha descobert en visites guiades pels carrers del barri vell. Cada cop va menys gent a missa. Et preocupa? No. Abans tot era molt marcat. Tu anaves seguint unes pautes religioses per convicció o perquè estaven instaurades a la societat. Avui dia hi ha una religió a la carta. M’han educat així, sí, però això m’agrada, i això no. I a la botiga he pogut comprovar que hi ha gent que va a missa i d’altres que no posaran mai un peu a l’església però tenen el seu món a casa. I això per què creus que ha passat? Abans hi havia una mena de religiositat d’espectacle. Ho veiem molt per Tots Sants: abans trobaves la mort cara a cara, cada dia, amb les processons que hi havia de casa a l’església. Ara, aquest concepte l’hem amagat, com molts altres, perquè la majoria de gent no s’hi sentia còmoda i s’ha fet una religió més de portes cap endins. I les notícies negatives sobre l’Església hi han tingut alguna cosa a veure? És clar que hi han ajudat. Però una persona no pot ser creient basant-se en una persona. Si ets creient, és perquè creus en alguna cosa més que en la persona. Si una persona perd la fe per la manera com li transmeten el missatge, poca fe tenia. Vas parlar amb el bisbe Novell quinze dies abans que fes públic que s’havia enamorat i que deixava el càrrec. Te’n va parlar? No. Me’l vaig trobar a Queralt, quan es van espatllar les campanes. Ell hi va anar a passar uns dies amb uns grups juvenils del bisbat. El coneixia personalment perquè jo vaig tenir casa a Solsona i hi acabes tenint contacte. El que no m’esperava era veure’l a Queralt. Va ser una conversa curta, però ja vaig notar que estava enfonsat, abatut. Et podies imaginar el motiu? No. En absolut. No t’ho esperes mai, però lligues moltes coses. Si coneixes una mica la persona, et pots imaginar que algun dia podria sortir alguna cosa, però mai no penses en una cosa d’aquesta envergadura. Que s’hagi enamorat? No m’hi vull ficar. Però en aquest afer, no em sembla que l’enamorament sigui el protagonista de la història. Tot això ve motivat per coses molt més preocupants i interiors. L’enamorament ve de problemes més interns que no coneixem. I aquí tothom va fent la seva història i, mai millor dit, no en sabem de la missa la meitat. Quina opinió et mereixen els anys de Novell com a bisbe? Va tenir una mala entrada. Veníem d’un bisbe Deig, que es va posar el poble a la butxaca per ser una persona propera. Fins llavors no s’havia vist mai un bisbe fent cua al metge o
comprant en una botiga. I després va venir el bisbe Traserra, que va ser un canvi radical i va tornar a tallar aquest contacte. Novell va venir després perquè era del gust del bisbe anterior, però ja d’entrada a un sector de l’Església no els queia bé, i se’l van mirar amb lupa des del primer moment. I tenien motius per fer-ho? Ha fet coses bones i coses dolentes. Jo prefereixo una persona que digui una cosa que no m’agrada, que no pas aquella que vol fer content a tothom i no diu el que pensa. Tornant a Queralt... Les campanes tornen a sonar millor que mai, però seguim sense capellà custodi. Ens hi hem d’anar acostumant. Cada vegada hi ha menys vocacions. Abans els capellans no cabien a la parròquia i ara els rectors de pagès, de poble, van desapareixent. I a Queralt també ha passat. Tenir un capellà dedicat les 24 hores al santuari és complicat, a no ser que algú s’hi vulgui anar a retirar. Entenc que el futur és que es porti des de Berga i que es creï una associació que gestioni la vida al santuari. Hem de posar Queralt al mateix sac que una parròquia de pagès? No és posar-la al mateix sac, però sí que passen coses similars. El capellà té un paper principal en el dia a dia d’un poble. És molt més que dir una missa i confessar. És acompanyar la gent en moments delicats. Qualsevol problema passa per demanar consell al capellà. I el futur és que tot això es vagi centralitzant i que el capellà no sigui tant a totes les esglésies. Has crescut al barri vell i després vas voler treballar-hi. Som a temps de revertir la degradació? En alguns punts no. Hi ha llocs del capdamunt de la vila on ja anem massa tard i l’única solució és l’excavadora. Els problemes venen quan el propietari d’una casa no hi viu i se’n desentén. Quan la persona no té cap preocupació per l’edifici i s’hi fiquen persones conflictives, l’ambient canvia. Ha canviat radicalment en els últims deu anys. Et planteges marxar-ne? No. Els que vivim al barri vell hi vivim per convicció. Hem estat testimonis d’aquesta degradació. Com que hi hem de viure nosaltres i els problemes els hem de solucionar, és tan fàcil com anar a parlar-los cara a cara. Amb qui? Amb els veïns. N’hi ha que es dediquen a entrar a pisos de bancs i posar-hi gent que no té sostre. Aquesta història és molt maca, com Robin Hood, però després venen problemes. Perquè els que han rebentat el pany, marxen, i som els veïns els que hem de fer el que podem per posar els nous en context. Com? Fa poc va venir una família del Marroc. No sabien res de Berga ni sabien parlar la llengua. Ens vam espavilar a buscar un traductor i els vam explicar com funcionava el tema del porta a porta, per exemple, per conviure-hi tan bé com es pugui. I l’administració, què hi diu? Si poses cartells alertant que una cosa està prohibida, però el problema va en augment, el que estàs fent no funciona. I, si ells no es mouen per resoldre-ho, ho hem de fer nosaltres.
aquí 11
COMARCA
El rebut d’escombraries, amunt Per segon any consecutiu, el Consell Comarcal aprova apujar la taxa per a la recollida de residus: dels 121 euros del 2021 als 125 que es pagaran el 2022 TOCARÀ PAGAR MÉS, malgrat el porta a porta. El rebut de les escombraries serà un 4% més car a totes les cases de la comarca: dels 121 euros que es paguen aquest any, en dues quotes, en la majoria de municipis del Berguedà, es passarà als 125,84 euros que caldrà pagar el 2022. El Consell Comarcal ho ha aprovat aquest octubre amb els vots a favor dels partits del govern i els vots contraris de l’oposició. El govern justifica que la pujada respon a l’increment de l’Índex de Preus al Consum (IPC).
Lluny de pagar menys
El govern comarcal ha reconegut en més d’una ocasió que va explicar malament els beneficis econòmics del porta a porta per al ciutadà. En el moment de la seva implantació, alguns càrrecs públics van arribar a assegurar davant el poble que reciclar amb el porta a porta acabaria abaratint el rebut de les escombraries de cada any. La realitat és totalment diferent. Que el Berguedà hagi passat a ser la comarca més recicladora de Catalunya gràcies al porta a porta no abarateix el rebut de les escombraries; fa que no s’encareixi tant. El preu per entrada de tones a l’abocador és cada vegada més car al país perquè les autoritats volen forçar que cada vegada n’hi entrin menys. Amb el porta a porta, al Berguedà n’hi entren moltes menys, però l’estalvi no és ni de bon tros el que podria ser si els costos d’entrada de tones fossin els del 2018.
Cada cop més deficitari
A banda, els números no quadren. El sistema costa molts 12 aquí
La recollida porta a porta es va començar a fer la tardor del 2018 en 12 pobles del Berguedà. MARC CANTURRI
A Berga, congelat per error DÈFICIT ENORME Per ingressar el que costa pagar la recollida, s’hauria d’apujar la taxa un 20% en lloc d’un 4
més diners dels que ingressa qui gestiona la recollida. Però el Consell confia que, amb el nou concurs per encarregar la recollida a una empresa, es puguin ajustar molt millor els comptes. “Hem de fer un concurs adaptat a la realitat.
La burocràcia ha fet que, a Berga, aquest 2021 s’estigui pagant el mateix d’escombraries que el 2020, malgrat que a finals del 2019 el Consell va aprovar un increment de 113,9 a 121 euros. La taxa del 2020 es va
En el moment de fer l’actual vam cometre errades que ens penalitzen”, va reconèixer el president, Josep Lara, al ple. Però els arguments del govern no convencen l’oposició. Tant ERC com la CUP van recriminar al govern “anar tard”. Els
prorrogar perquè l’Ajuntament no va donar el vistiplau a l’ordenança nova fins al març. A Berga diuen que van fer el que els va dir el Consell; al Consell diuen que Berga ja sabia que anava tard. El resultat: congelació per error.
opositors reconeixen que ara mateix, per quadrar números, caldria augmentar el rebut molt més (ERC parla directament d’un 20%), però entenen que el dèficit actual es podria haver evitat anant més per feina a fer el nou concurs.
COMARCA
Pressió política perquè el peatge de Sant Vicenç també sigui gratis EL CONSELL COMARCAL augmenta la pressió perquè el Govern de la Generalitat suprimeixi el peatge de la C-16 a Sant Vicenç de Castellet (Bages) o, almenys, perquè aixequi la barrera per als residents del Berguedà i les comarques veïnes fins que l’alternativa sigui una C-55 sense desdoblament. El ple comarcal ha aprovat per unanimitat una moció que així ho demana i que recrimina que la C-16 és la carretera més cara de l’Estat i això castiga la Catalunya Central, ja que es tracta de la principal via d’entrada a Barcelona des de bona part de les comarques interiors.
Acostar el tren a Sallent
El Consell també demana que s’acosti el tren a la comarca. En concret, sol·licita que s’habilitin les vies que hi ha a la mina de Sallent (que actualment estan en desús) com a via de transport ferroviari de passatgers. L’ens comarcal ho veu com “un intent d’acostar al màxim el tren a la comarca, amb el mínim cost possible i com a forma de promoure el transport públic i la sostenibilitat a l’hora d’accedir a l’Àrea Metropolitana”.
“Anem a cotxe per carnet”
El conseller de Transport i Mobilitat, Abel Garcia, parla directament de “greuge comparatiu” i, des de l’oposició, Sebastià Prat (CUP), afegeix
Creuar la C-16 entre Barcelona i la Cerdanya és l’operació viària més cara de l’Estat ara mateix. NIA ESCOLÀ / ACN que “al greuge, s’hi suma que al Berguedà veiem com es penalitza molt tenir cotxe quan hem d’entrar a Barcelona, però aquí és una necessitat”. En aquest aspecte, Prat apunta que “aquí anem a cotxe per carnet, i no estem donant solucions”. El govern ja estudia fórmules de carsharing (lloguer de vehicles per temps) que tan popular s’està fent a les grans ciutats.
BONIFICACIONS El Berguedà busca que s’apliqui al peatge del Bages un sistema com el del Túnel del Cadí
Renovats els descomptes per a esquiadors del Berguedà Esquiar a La Molina torna a ser més barat per als empadronats o escolaritzats al Berguedà. El Consell i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) han renovat el conveni que permet als berguedans poder comprar forfets de temporada a millors preus. Aquest
hivern un esquiador adult que acrediti estar empadronat al Berguedà pot estalviar-se uns 200 euros de forfet de temporada. El conseller d’Esports, Abel Garcia, apunta que “som una comarca que tradicionalment havíem mirat
cap a altres disciplines esportives tot i tenir muntanyes a prop”. A més, destaca que hi ha esportistes d’èxit al Berguedà, com Ot Ferrer o Clàudia Sabata, que demostren que “els esports de neu s’estan potenciant des de la base”.
Per seguir fomentant l’esquí entre els infants, aquest hivern es repetirà la iniciativa de l’Esport Blanc Escolar, amb l’expectativa de portar prop de 700 alumnes d’arreu de la comarca a esquiar durant els mesos de temporada d’hivern.
aquí 13
BERGA
La Patum podria tornar a la plaça
L’Àliga de la Patum fa dos anys i mig que no surt a la plaça entre la multitud i el 2022 cada cop agafa més força com l’any del retorn. JAUME FÍGULS
Les noves limitacions permetrien fer Patum, però amb mascareta posada EL FINAL de la majoria de restriccions per la Covid permetria fer la Patum a la plaça de Sant Pere i tots els passacarrers sempre que els assistents portessin mascareta. La Patum és un esdeveniment tan singular que segur que requerirà un procediment personalitzat, però ara mateix no hi ha res que la prohibeixi. Al contrari, la normativa permet celebracions de cultura popular a l’aire lliure sense límits.
Patum amb plaça plena?
Podria fer-se. Fins ara, el pla sectorial de la cultura popular establia un màxim de 45 14 aquí
S’interessen pels diners de l’Estat
L’
Ajuntament s’ha reunit amb l’Estat per parlar de Patum. Segons diuen, va ser “una reunió tècnica per exposar les necessitats de la festa, establir vincles i assessorarse sobre les subvencions”. Els reclams que fa anys que rep la Generalitat, també han arribat a la Moncloa.
persones en festes al carrer si no hi havia contacte físic i de 25 si n’hi havia, com és el cas de la Patum. Al setembre, s’hi va afegir un annex que autoritzava trobades de fins a 160 persones per colla en diades castelleres. Amb aquestes condicions la Patum era impossible, però ara han caigut totes les limitacions i, per tant, no hi ha cap llei que impedeixi omplir la plaça.
I les aglomeracions, què?
L’Ajuntament té l’obligació d’establir mesures per mirar d’evitar-les. Algunes de les que concreta la Generalitat, com el personal de control als accessos
i la identificació de les entrades i sortides, la Patum ja les compleix.
Per què amb mascareta?
Les mesures preveuen que, tot i el protocol per evitar-ho, s’acabin produint aglomeracions en festes populars. En aquest cas, estableix això: “en els espais a l’aire lliure en què per l’aglomeració de persones no sigui possible mantenir la distància física interpersonal de seguretat, és obligatori l’ús de mascareta”. Més clar, l’aigua: si no pots guardar un metre i mig de distància (i a la Patum, no pots), t’has de posar mascareta.
BERGA
Els castellers tornen a fer pinya La colla fa la primera diada després de la pandèmia i la dedica a Xavi Batriu ELS CASTELLERS DE BERGA tornen a fer activitat gairebé normal. Després de prop de dos anys apartats forçosament de les places, la colla pot tornar a fer actuacions i ja fa setmanes que ha reprès els assajos. A més, per arrodonir el canvi d’escenari, la colla ha muntat una diada, la primera després de la pandèmia, el 6 de novembre, a la plaça de Sant Pere. L’han volgut dedicar a Xavi Batriu, membre de la colla que va morir el 2020. De fet, Batriu va participar en l’última actuació abans de la pandèmia. Va ser a Osona, el novembre del 2019. Hi van carregar un 2 de 7 i Batriu va fer de terç de la torre.
Sense temps per vacances
Ara la torre de 7 és encara lluny. La colla tot just lluita per
recuperar, a poc a poc, el múscul que tenia abans de la pandèmia Ara mateix ronden la vuitantena de membres més o menys habituals en assajos, encara són lluny dels números d’abans de la pandèmia, però també esperen que, amb la Diada Xavi Batriu Sibila, “hi haurà molta gent que s’hi tornarà a enganxar”. Passada l’actuació a Berga, els Castellers faran una breu aturada per Nadal, però serà més efímera que mai. El 2022 la temporada comença més d’hora: el 30 de gener, a Valls. S’hi celebren les Festes Decennals i hi ha convidades totes les colles castelleres del país. Els de Berga també han rebut la invitació i tenen intenció de ser-hi, però per aconseguir-ho cal assajar sense (gairebé) parar per festes.
Xavi Batriu era membre de la colla i ara li dediquen el retorn. JOSEP PONTIROCA
aquí 15
BERGA
Una sèrie de decisions judicials han portat el cas Inberga Tur en un cul de sac que podria desencallar-se si l’Ajuntament es grata la butxaca. MARC CANTURRI
143.000 euros pel Berga Park L’Ajuntament fa una oferta per recuperar l’hotel i tancar el cas Inberga Tur ACORD POLÍTIC unànime per treure dels jutjats el cas Inberga Tur. L’Ajuntament de Berga proposa al tribunal mercantil pagar els 143.688 euros que l’administrador concursal demana per liquidar la concessió de l’Hotel Berga Park. Amb aquests diners (i sempre que el jutge ho aprovi), l’Ajuntament recuperarà l’Hotel Berga Park i tancarà definitivament el periple judicial que des de fa dècades el manté lligat a Inberga Tur.
Què diu la proposta?
L’acord estableix que l’Hotel Berga Park i l’hostatgeria de Queralt se separen com a dues unitats productives. D’una banda, l’Ajuntament recuperarà l’hotel i podrà donar-li l’ús que decideixi, tot i que l’alcalde, Ivan Sánchez, ja ha avançat que una part de l’equipament es vol seguir aprofitant com a 16 aquí
hotel. Serà el mateix ajuntament qui s’encarregui d’adjudicar l’explotació i la gestió de l’hotel fins al 2031, que és quan acaba la concessió signada fa anys amb Inberga Tur. Per la seva banda, l’administració concursal -és a dir, la persona designada pel jutge perquè es faci càrrec d’Inberga Tur després d’haver entrat en concurs de creditorsassumirà el timó de l’altra unitat productiva: l’hostatgeria i l’ascensor de Queralt. El que haurà de fer l’administrador és adjudicar a un tercer l’explotació dels equipaments, tot i que l’Ajuntament sempre tindrà l’última paraula perquè qualsevol moviment en aquesta línia haurà de passar per ple.
I els 143.000 euros, per què?
Els 143.000 euros són els diners que el jutge va dictar que s’han
Si el jutge ho aprova, l’Ajuntament recuperarà l’hotel i podrà decidir quin ús li dona fins al 2031
de pagar per desencallar un procés que, fins ara, impedeix a l’Ajuntament agafar el timó del Berga Park. Aquests diners són pel retorn d’IVA i altres conceptes com la utilització de l’hotel per part de l’Ajuntament per celebrar-hi actes. Si el jutge hi dona el vistiplau, l’Ajuntament pagarà i l’administrador concursal els repartirà entre qui hagi demostrat que Inberga Tur li deu diners.
Els antecedents
El 2009 l’Ajuntament va iniciar el procés per recuperar l’hotel i l’hostatgeria de Queralt per incompliment del contracte per part d’Inberga Tur. Una sentència va obligar l’empresa a tornar els béns, però anys més tard el TSJC va anul·lar-la i va portar el cas a un cul-de-sac que ara podria desencallar-se.
BERGA
ALERTA PER ROBATORIS A CASAMPONS
Una càmera per espantar els lladres
El veïnat vol que la càmera que paguen s’instal·li al pont de la caserna perquè és la principal entrada i sortida de la urbanització. MARC CANTURRI
Els veïns, cansats d’esperar l’Ajuntament, la pagaran de la seva butxaca ELS VEÏNS de Casampons pagaran de la seva butxaca la càmera de videovigilància que fa anys que reclamen a l’Ajuntament de Berga. Així ho han acordat en els darrers mesos amb l’equip de govern, amb la idea d’accelerar la instal·lació de la càmera i dissuadir d’una vegada els múltiples intents de robatori que pateixen. Sense anar més lluny, des del final de l’estiu s’han denunciat cinc robatoris a Casampons. “Ja hi tornem a ser, noi”, lamenta el president de l’Associació de Veïns, Joan Boixader, en declaracions a l’Aquí Berguedà. Amb la pandèmia i les
Enxampen la xòfer dels lladres
E
ls Mossos han detingut aquest octubre una dona de 31 anys, de Badalona, implicada en un dels robatoris a Casampons. Era la xòfer de tres homes que en un sol dia, el 7 d’octubre, van entrar a robar en una casa de Casampons i en una altra dels Pedregals. Ara busquen els altres tres implicats.
restriccions de mobilitat, els robatoris havien desaparegut: “Abans de la pandèmia, havia arribat a situacions horroroses. Havíem arribat a tenir 8 o 9 robatoris en una setmana. Però fins ara s’havia aturat del tot”.
La volen al pont de la caserna
Amb la nova càmera, que ja ha rebut el vistiplau de l’Ajuntament, els veïns volen dissuadir els lladres. La volen al pont de la caserna de la Guàrdia Civil, ja que és el punt d’entrada i sortida de vehicles del veïnat, és un lloc visible i pot fer que els lladres vegin la càmera i s’ho repensin, abans de cometre el
furt. Inicialment l’Ajuntament va proposar una altra ubicació, un tros més avall: a la cruïlla entre l’institut, la caserna de la Guàrdia Civil i el camí cap a Pedret. Als veïns, però, no els convenç i entenen que, ja que paguen la càmera, han de poder triar el lloc on s’instal·la. Això sí, des de l’associació veïnal, Joan Boixader recalca que la instal·lació serà consensuada amb l’Ajuntament perquè serà qui custodiarà les imatges després. La càmera pagada pels veïns s’inclourà en la xarxa de videovigilància que controla la Policia Local i ja s’ha encarregat a l’empresa instal·ladora.
aquí 17
BERGA
CIUTAT (GAIREBÉ) CARDIOPROTEGIDA
Sense desfibril·ladors tancats L’Ajuntament treu a l’exterior els tres únics desfibril·ladors que encara tenia en espais tancats i continua el camí cap a la cardioprotecció total ELS DESFIBRIL·LADORS del Teatre Municipal, el Pavelló de Suècia i el camp de futbol de Berga ja no són dins els edificis, sinó a l’exterior. La brigada de l’Ajuntament i l’entitat De tot cor han reubicat els últims DEA que quedaven en espais interiors per propiciar que puguin ser utilitzats en qualsevol moment.
L’asterisc del camp de futbol
Fins ara, el fet que fossin a l’interior d’equipaments feia que, si els llocs quedaven tancats, no es podien utilitzar. Amb el del camp de futbol continuarà passant, perquè el DEA és a l’exterior, però dins el recinte del camp. Ara bé, fins
En falten, com a mínim, dos més
D
e tot cor, l’entitat berguedana que lluita per una ciutat totalment cardioprotegida, apunta que calen dos desfibril·ladors més per aconseguir el seu objectiu: un a la serra de Casampons i un altre, a la Valldan. Amb aquests dos aparells, qualsevol punt de Berga tindria un DEA a menys de cinc minuts i compliria els requisits per ser considerat un espai cardioprotegit. Això sí, tots s’han de poder fer servir les 24 hores del dia.
18 aquí
PERILL NOCTURN Si el DEA queda dins d’un edifici, de nit no es pot utilitzar
ara el desfibril·lador era als vestuaris amb el risc que, quan fes falta, estiguessin tancats. Ara s’ha instal·lat a l’entrada dels vestuaris, a l’exterior, i podrà ser utilitzat sempre que el camp estigui obert. El regidor d’Esports, Isaac Santiago, ha matisat a l’Aquí Berguedà que “de dilluns a divendres està obert cada tarda perquè hi ha entrenaments; i els matins, per manteniment; i els caps de setmana es juguen els partits, de manera que l’únic moment en què no es podrà fer servir serà de nit”. Això sí, el govern ho veu com “un primer pas” i assegura que treballaran per “posar-ne un altre a l’exterior
o moure l’actual a una zona propera però accessible, tant si el camp està obert com tancat”.
Els dotze salvavides
Actualment, Berga disposa de 12 desfibril·ladors externs automàtics. 8 d’aquests aparells depenen de l’Ajuntament i 4 més han estat adquirits i gestionats per farmàcies, però són d’accés públic permanent, ja que les farmàcies els han instal·lat a l’exterior. Són a Queralt, al cotxe de la Policia Local, a les places de Sant Pere i Sant Joan, al teatre, al Pavelló de Suècia, al pavelló d’esports, al camp de futbol i les farmàcies Álvarez, M. Cosp, Badia i Saz.
/#!Z, #! B r NJ
OF
www.iglesiasfotografs.com
UF
2021
V C J M M B UH F
őŞŤ őŢŤľ
T r Q
POP
EB
BOU
˟ȵƌ
TBS
FH
ÞTJDB r HBTUS
B
H
r N F S U B
PN
F
r SÎ
JB r E F TöM BE FT O B T r S UF
T r
D
11·13·14 novembre
amb la col·laboració de:
aquí 19
BAIX BERGUEDÀ
I els 3 milions per a les colònies? El Govern és lluny de complir la partida anual que va prometre el 2007
El Govern tot just ha invertit 400.000 euros en les colònies del Berguedà en els últims cinc anys. Va prometre 3 milions cada any. NIA ESCOLÀ / ACN ELS TRES MILIONS que l’any 2007 el Govern va prometre destinar anualment a les colònies industrials del Llobregat durant una dècada no han passat de ser això: una promesa. Els últims cinc anys s’ha reactivat la inversió cap a les colònies, després d’una dècada d’inacció, però en el darrer lustre amb prou feines s’hi han destinat 400.000 euros. Si la promesa eren 3 milions anuals, la inversió en cinc anys s’hauria d’enfilar fins als 15 milions. Per tant, la realitat (amb una dècada de retard) ha quedat, de moment, 20 aquí
en un 2,5% del promès. El 2007 es va aprovar el pla director urbanístic de les colònies. A través d’aquell pla, el Govern preveia 3 milions cada any a les colònies per repoblarles i tornar-hi a portar serveis.
Cal Pons, la menys oblidada
PRESSIÓ AL GOVERN El PSC diu que vigilarà de prop els pròxims pressupostos per evitar més oblits
El Govern ha invertit 216.000 euros a Cal Pons (Puig-reig) entre el 2018 i el 2020, després que fa tres anys el conjunt de la colònia fos declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Aquesta declaració ha servit per injectar importants quantitats de diners
a la colònia, però el compromís dels 3 milions anuals segueix molt lluny perquè a la resta de colònies les inversions han estat molt menors o, fins i tot, nul·les. Per tot plegat, el PSC ja ha anunciat que controlarà els ajuts de cara als pressupostos de l’any vinent per evitar que es repeteixin les mínimes ajudes dels últims anys cap a les colònies. Els socialistes retreuen al Govern no haver tret els ajuts promesos i asseguren que la inacció de les administracions ha afavorit (encara més) a la degradació de les colònies.
BAIX BERGUEDÀ
Gironella vol estrenar l’estació d’autobusos a finals del 2022 INVERSIÓ El material s’ha encarit i l’obra costarà 100.000 euros més RETARD Els canvis faran que l’estrena sigui un any més tard del previst
GIRONELLA tindrà estació a finals del 2022. Serà un any més tard del previst, però continua complint terminis per convertirse en la primera estació d’autobusos del Berguedà. La Generalitat té previst licitar les obres abans de Nadal i adjudicar-les a finals del primer trimestre del 2022 (març o abril). El termini d’execució de les obres és de quatre mesos, als quals caldrà sumar possibles imprevists. En resum: a finals de 2022, el que ara és un aparcament de cotxes al mig de Gironella passarà a ser una estació, amb espai per a quatre autobusos (dos per sentit).
800.000 euros, al final
L’estació de Gironella és una de les prioritàries per a la Generalitat perquè també és una de les que fa més anys que s’està cuinant: des del 2016. En aquests anys, el projecte inicial de l’Ajuntament s’ha
L’estació de Gironella serà la primera de la comarca, tot i arribar un any més tard del previst. RICARD CODINA
“Vam tenir la iniciativa” L’alcalde de Gironella, David Font, ha explicat a l’Aquí Berguedà que l’estació ha estat sempre “un repte majúscul” per al govern municipal. Font ha recordat que, d’entrada, la iniciativa va ser de l’Ajuntament perquè veien l’estació com “una oportunitat per ordenar l’avinguda”. Que l’estació hagi estat un projecte original del municipi ha allargat els terminis, perquè ha calgut adaptar-lo als desitjos de la
Generalitat. “Hem anat descobrint requisits a mesura que el projecte anava avançant. Si des d’un principi haguéssim sabut tots els requisits, s’hauria accelerat més. Però no ha estat així i nosaltres hem anat tan de pressa com hem pogut”, ha relatat l’alcalde. A més, l’estació dinamitzarà una zona que en els últims anys ja s’ha convertit en un pol de moviment amb l’obertura del primer hipermercat de la vila.
hagut d’adaptar als requisits de la Generalitat i això ha fet incorporar elements nous com la parada de taxis o els espais per a bicicletes i patinets. A més, durant aquest temps també ha calgut actualitzar els preus i això ha disparat el cost de l’estació fins als 806.000 euros. Inicialment el preu rondava els 700.000 euros però ha anat creixent amb els anys. Això sí, la construcció de la nova estació la pagarà la Generalitat, tal com estava previst des d’un primer moment. L’Ajuntament ha hagut d’assumir despeses prèvies com ara l’expropiació dels terrenys on s’alçaran les andanes.
aquí 21
ALT BERGUEDÀ
Clam per recuperar els metges El Departament de Salut reivindica que aquest estiu no ha tancat centres, però el territori insisteix que no n’hi ha prou i que cal reforçar personal FOC CREUAT entre el Departament de Salut i alguns càrrecs electes del Berguedà pel que fa als recursos que s’han destinat a l’atenció primària aquest estiu. Tal com va prometre a ple juliol, la Generalitat ha enviat representants del Departament de Salut a la zona aquest octubre per valorar l’atenció donada durant els mesos vacacionals. La primera espasa del Departament en la reunió amb alcaldes i regidors del nord de la comarca va ser l’exconsellera de Presidència i actual secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut, Meritxell Budó, que va defensar que, no només havien garantit el servei als centres sanitaris, sinó que “a diferència d’altres estius, els consultoris locals no han tancat per vacances i no s’ha registrat cap queixa”. Budó va apuntar que, entre juny i setembre, es van atendre més de 20.000 visites a l’Alt Berguedà i que el 60% s’han concentrat al CAP de Guardiola, que s’ha erigit com a principal centre d’operacions del nord de la comarca en matèria de salut.
1 La reunió promesa Meritxell Budó es reuneix amb alcaldes de l’Alt Berguedà per valorar l’atenció mèdica de l’estiu
2 Sense queixes Salut defensa que, en tot l’estiu, no s’ha tancat cap dispensari i que enlloc han rebut cap queixa formal
3 Els pobles se’n fan creus Retreuen que han perdut molts especialistes i demanen atenció en mesos de màxima ocupació turística
Els municipis volen molt més
Segons ha pogut saber l’Aquí Berguedà, la reunió entre el Departament i els càrrecs electes locals -que va ser a porta tancada i sense presència mediàtica- va servir per contraposar punts de vista. Una de les veus discordants va ser la del regidor de Salut de Bagà, Joan Manel González, que va recordar al Departament que les retallades en salut venen d’una dècada enrere i que, encara ara, no s’ha aconseguit recuperar els efectius que en 22 aquí
Salut recorda que no s’han tancat dispensaris, com el de Bagà, però els regidors no en tenen prou. ESTEFANIA ESCOLÀ / ACN
el seu moment havia tingut la comarca. González va demanar al Departament més flexibilitat: “Volem que ens diguin quins serveis volem, i no només que ens expliquin el que ens ofereixen”. La majoria de càrrecs locals van insistir que, quan menys personal té l’Alt Berguedà, és quan més en necessita. Una de les veus que es va pronunciar en aquesta línia va ser l’alcalde de Guardiola i president comarcal, Josep Lara, que va insistir que “l’Alt Berguedà és una zona turística que necessita més serveis i adequadament dimensionats”. A banda, el territori va apuntar
que el fet d’haver d’agafar el cotxe per anar al metge fa que molts pacients acabin anant a l’hospital de Berga.
L’est també pateix
A la reunió hi van participar polítics de la majoria de pobles de la franja nord i de la Vall del Pedraforca. En canvi, no hi van ser els de l’aresta est, de Vilada i Borredà, que a vegades s’han trobat amb una situació calcada. Uns i altres -els de nord i els de no tant al nord- acaben lamentant el mateix: que fa anys que perden especialistes, que a l’estiu s’han fet serveis mínims i que moure’s del poble per anar al metge és un trasbals.
ALT BERGUEDÀ
Un ull al Pedraforca les 24 hores La FEEC instal·la una càmera permanent a Estasen per controlar el massís LA FEDERACIÓ d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ha instal·lat una càmera 4K al Refugi Lluís Estasen, a la falda del Pedraforca (2.506 m) per poder veure en directe el massís les 24 hores del dia. La càmera s’ha instal·lat a un dels laterals i permetrà fer un seguiment exhaustiu del voltant del refugi i de la paret rocallosa del Pedraforca. Amb aquesta nova opció es podrà seguir l’evolució de la meteorologia al moment i es convertirà en un mirador excel·lent per aquells que des de casa vulguin contemplar una de les muntanyes més icòniques del país. De moment, però, la FEEC només n’ha fet pública una evolució fotogràfica, tot i que en el futur espera poder oferir
imatges en vídeo, tan bon punt es millorin les condicions de connexió del mateix refugi.
Un refugi de referència
Inaugurat el 26 de juny de 1949, dos anys després de la mort de l’escalador Lluís Estasen, el refugi d’Estasen es va construir a la Jaça dels Prats, un esplèndid prat als peus de la desafiant paret rocallosa del Pedraforca. El 1977 s’hi va fer una important remodelació i ampliació. Actualment té capacitat per 35 persones en dues habitacions a la primera planta de l’edifici i un bucòlic xalet de muntanya de pedra. És un punt de pas obligat si es vol pujar el Pedraforca o si es realitza la ruta com la Cavalls del Vent, la Tora Blava o l’Alta Ruta del Cadí.
Estasen va camí de convertir-se en el mirador digital del Pedraforca. FEEC
aquí 23
ALT BERGUEDÀ
POLÈMICA A LA TÈRMICA
El monstre de la xemeneia de Cercs torna a bategar Els promotors de la incineradora reprenen els tràmits per alçar-la EL PROJECTE de la incineradora de Cercs no està mort, ni de bon tros. Els promotors han presentat una proposta de Pla de Millora Urbana (PMU) per tal que l’Ajuntament de Cercs la valori tècnicament. La proposta de PMU és just el que fa un any no existia i va empènyer el Govern de la Generalitat a tombar el projecte de la incineradora.
Celebració abans d’hora
L’agost del 2020 Damià Calvet va anunciar que tombaven la incineradora “per compatibilitat urbanística”, tot i que recordava que el projecte havia generat “un ampli rebuig i neguit social i institucional a la comarca”. Amb tot, Calvet va deixar clar que, per fer un pla de millora urbana, “primer cal un Pla de Millora Urbana que concreti les condicions de parcel·lació, edificació i ús d’acord amb el POUM de Cercs”. El que en el seu moment va ser rebut com un triomf dels contraris a la incineradora, ha acabat sent una recepta per als promotors. L’aleshores conseller de Territori els va dir els passos que havien de fer, i els han seguit.
“Això no ho atura ningú”
En declaracions a l’Aquí Berguedà, l’alcalde de Cercs, 24 aquí
La Plataforma manté el pols
L
a Plataforma Antiincineradora de Cercs (PAIC) continua en peu de guerra. Recorden que ja fa temps que advertien que el projecte no estava mort i volen forçar que l’Ajuntament de Cercs voti en contra de la proposta de PMU que han presentat els promotors. Després del filtratge tècnic, la proposta haurà de passar tant sí com no per ple. I la PAIC creu que l’amenaça d’una denúncia de l’empresa a l’Ajuntament no hauria d’impedir el ‘no’ del consistori: “No serà el primer ni l’últim cas de l’Ajuntament que acaba al contenciós”, va dir en roda de premsa Martina Marcet, portaveu de la plataforma. Els contraris a la incineradora retreuen a l’Ajuntament no haver fet la llei urbanística que impedeixi incineradores a la tèrmica i entenen que “això fa visible la connivència del govern municipal amb l’empresa i el seu projecte”.
La reactivació de la central tèrmica torna a ressonar. G. ALEMÁN / ACN
GIR DE GUIÓ L’empresa posa remei a l’escull que fa un any li va tallar les ales
Jesús Calderer, ha explicat que ara l’Ajuntament té dos mesos per valorar tècnicament la proposta dels promotors. Després estarà un mes en exposició pública i s’enviarà a la Generalitat perquè ho validi. “Això no ho atura ningú”, ha dit Calderer, que defensa que l’única manera d’aturar el projecte era tenint una normativa prèvia que impedís alçar incineradores a la central tèrmica. I no hi és. Els contraris li demanen que la faci, amb un procés de participació ciutadana, però l’alcalde diu que és tard, que la llei s’havia de fer abans, i que, si ho fan ara, l’empresa podria demandar l’Ajuntament.
ALT BERGUEDÀ
Els experts recomanen regular la massificació a les festes de foc ELS EXPERTS coincideixen que un dels reptes més importants de les festes de foc és el control de les massificacions. És una de les conclusions que s’extreuen del primer Simposi de les Festes del Foc dels Solsticis als Pirineus, que s’ha fet aquest octubre a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. L’objectiu era fer aflorar el coneixement local i internacional mitjançant la recerca i els estudis que giren entorn de les festes del foc dels solsticis als Pirineus. I el resultat han estat unes jornades d’intercanvi d’idees i, sobretot, de plantejament de nous reptes. L’historiador Oriol Riart diu que cal “algun tipus de regulació” per tal d’evitar que “el volum de gent acabi modificant la tradicional celebració”. Li preocupa especialment que, actualment, “el 90% de les persones que assisteixen a les festes de foc dels Pirineus no són autòctones”, ja que considera que això pot posar en risc que es perdin les tradicions més antigues.
Crida a controlar la massificació i alhora fer evolucionar les festes de foc perquè sobrevisquin. MARC CANTURRI
Evolucionar o morir
La teoria de Riart ha ressonat en més d’una ponència del Simposi. En una línia força similar, l’historiador i exarxiver de Berga, Xavier Pedrals, apunta que les festes han d’evolucionar per garantir la seva supervivència. En aquest sentit, posa d’exemple la Fia-Faia de Bagà, que -diu“s’estava convertint en una festa de nens i el 2000 es va decidir fer alguns canvis per tal d’enriquir-la i donar-li camí de cara al futur”. Segons Pedrals, la Fia-Faia -la gran protagonista del Simposi- “no s’hauria perdut, però necessitava evolucionar”. I per evitar-ho es van impulsar accions per implicar els joves del poble a la festa i es va recuperar la baixada de faies.
Una coordinadora única
FORASTERS Oriol Riart apunta que el 90% d’assistents no són autòctons i això posa en risc tradicions
Una altra de les principals conclusions del Simposi ha estat la importància de crear una coordinadora que aglutini totes les festes dels solsticis del Pirineu català. La idea seria crear un sol paraigües per, després, impulsar una comunitat transfronterera del Pirineu que aglutini també les expressions fallaires que hi hagi a Andorra, França i Aragó. En aquest sentit, els experts han posat sobre la taula que les festes del foc tenen representació a tres estats amb administracions diferents, i que el segell comú i d’identitat és que són falles dels Pirineus. La coordinadora i la comunitat transfronterera aproparien regions
i servirien per fer reivindicacions conjuntes, segons els experts. La trobada també ha centrat bona part del debat en els canvis que han d’incorporar les festes de foc dels Pirineus, havent passat la pandèmia. En total, hi han participat una vuitantena d’experts, vinguts d’arreu de Catalunya, però també de França, Andorra i l’Aragó. I s’ha fet a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola perquè s’hi viu la Fia-Faia, l’única festa del solstici d’hivern, la nit de Nadal, i la més desconeguda. En aquest sentit, Xavier Pedrals, assegura que el Simposi és “un pas més per sentirse més integrats en la comunitat fallaire”.
aquí 25
ENTRE RIVALS
ATLETISME
Xavi Tomasa, la bala del Berguedà
En un mes, ha igualat les millors atletes del món i ha estat subcampió de marató OCTUBRE DAURAT per a Xavi Tomasa. L’atleta de Berga ha batut la seva marca personal en mitja marató en una edició de la Mitja de Barcelona en què va ser capaç de lluitar de tu a tu contra les millors atletes del món. I només una setmana més tard, a l’Empordà, es va proclamar subcampió de Catalunya de Marató, per darrere d’un intractable Carles Montllor.
Una mitja marató d’escàndol
A la Mitja de Barcelona, Tomasa es va enganxar al grup de les set primeres atletes femenines per intentar seguir-les el ritme. I ho va aconseguir: durant tot el recorregut va anar a uns 3 minuts i 10 segons per quilòmetre. Això el va portar a travessar la línia d’arribada en 22è lloc a la general i com el quart espanyol. De fet, la guanyadora de la prova, la keniana Sandrafelis Tuei, va completar la prova només 14 segons abans que el berguedà. El campió de la Mitja Marató va ser l’etíop Haftu Teklu, l’únic participant que va ser capaç de baixar de l’hora (59 minuts i 39 26 aquí
segons). Teklu va fer el rècord de la prova i es va imposar a Stephen Kissa, d’Uganda, amb 40 segons de marge, i al també etíop Chala Regasa, per poc menys d’un minut. En l’apartat femení, Tuei va aconseguir un marge de 19 segons respecte a la també keniana Brillian Kipkoech, que va travessar la meta sis segons més tard que Tomasa. L’etíop Asnakech Awoke va ser tercera, a 23 segons del de Berga.
Maratonià d’honor
Al cap d’una setmana, a la Marató d’Empúries, Tomasa va tornar a demostrar que és un dels atletes catalans del moment. Es va proclamar subcampió de Catalunya de marató i ho va fer rebaixant quatre minuts la seva millor marca en la distància. Tomasa va travessar la línia d’arribada amb un temps de 2 hores, 31 minuts i 6 segons, només per darrere de Carles Montllor, que va arribar amb uns 9 minuts i mig abans. Jorge Juan Mendoza va completar el podi a més d’11 minuts de l’atleta de Berga.
Tomasa fa mesos que triomfa allà on corre. BILLY RAMÓN / BILLYFOTOGRAF
També guanya a Andorra A principis de mes, Tomasa també va causar sensació al país veí. L’atleta de Berga es va endur de manera incontestable la cursa OTSO, de 25 quilòmetres, al Port d’Envalira, a Andorra. El berguedà va guanyar amb
un temps d’1 hora, 45 minuts i 29 segons i amb un marge de gairebé quatre minuts respecte al segon classificat, Joel Aubeso. El podi el va c,ompletar Josep Tatay, que va travessar la meta a uns 9 minuts de Tomasa.
ENTRE RIVALS LA FRASE
PEP ITÓ Guanyador de la Titan Desert El ciclista d’Avià ha fet més ràpid que ningú 640 quilòmetres de desert al Marroc i sense assistència.
CEDIDA
“Pensava que seria l’última Titan i volia provar de fer-la sense ajuda”
LA IMATGE EL PODI GRAU FRANCH
Tercer al català de Trial de Nens Ha repetit podi al Trial de Corbera, la penúltima prova de la Copa Catalana de Trial de Nens i s’assegura de manera matemàtica la tercera posició final. El pilot de Gironella ha estat molt regular durant tot l’any: ha fet podi en totes les proves excepte en una, que va ser quart.
El Pàdel Indoor Berguedà ja és de Divisió d’Honor Temporada per emmarcar del sènior A del Pàdel Indoor Berguedà. Han hagut d’esperar fins a l’última jornada, però són campions de lliga i pugen directament a Divisió d’Honor B. Només han perdut cinc punts a cada volta i se sumen a l’èxit dels veterans del club, que han ascendit per tercer any consecutiu.
No és febre, és aposta
Marc CANTURRI @marccanturri
M.630 988 102 08610 AVIÀ www.llucpintors.com lluc@llucpintors.com
N
o és una febre. El pàdel ha vingut per quedar-se. Com un bon dia va venir l’atletisme. O com un altre bon dia va sorgir el trail running. En tots aquests casos, la història ha seguit un esquema similar: eren esports que abans no es practicaven però, de sobte, neix un club o un projecte que posa les eines per practicar la disciplina, i comença
la màgia. Abans no hi havia pistes de pàdel (o n’hi havia ben poques) i els berguedans que hi jugaven es podien comptar amb els dits. Ara n’hi ha a cabassos. I alguns competeixen. I alguns fins i tot són campions. Amb les curses de muntanya va passar quelcom similar. Sempre havíem tingut les muntanyes a prop, sempre havíem estat molt de gaudir-ne, però mai ho vam
saber traduir en “una febre” fins que van sorgir projectes que oferien la possibilitat d’entrenar a la muntanya des de petit. En aquest cas, la infraestructura ja hi era, però calia el projecte. En atletisme també hi ha clubs. I són històrics. I esportistes que brillen allà on van. I això encara té més mèrit, perquè els falta la infraestructura, la pista, malgrat que fa anys que la demanen. I si la fessin? Us imagineu?
938 221 306 606 851 965
Dr. Carlos F. Penovi Panvini consultoriodeojos@gmail.com
Tel. 938 213 572
Ctra. St. Fruitós, 14 · Berga
Revisió mèdica per al carnet de conduir,
• Anàlisi de cabell • Anàlisi de pell • Flors de Bach
• Homeopatia • Suplementació esportiva
armes i animals perillosos
aquí 27
SORTIR A CAÇAR EL TIÓ L’aventura de Nadal pels boscos de Coforb Diumenge 28 de novembre | 11 h Punt de trobada: Trencant de Coforb Més info: aquibergueda.cat/agenda
A Coforb hi ha un arbre màgic que està trist perquè fa anys que no el decoren per Nadal i necessita l’ajuda dels infants per recuperar la il·lusió i trobar tions per a tothom. Amb aquest argument, l’Ajuntament de Capolat organitza una jornada de jocs, proves i cançons al mig del bosc, a les portes de les festes de Nadal. Participar-hi val 5 euros, és obert a tota la quitxalla i cal reservar lloc abans del dia 22 trucant a l’Ajuntament (93.821.50.40) o enviant un correu a capolat@capolat.cat.
MÀGIA
PERIODISME
Això sí que no s’havia vist mai. Un mag fa servir els trucs per canviar el món: per lluitar contra el feixisme, per donar acollida a les persones refugiades, per mirar d’aturar el canvi climàtic. El mag Sanyes porta a Berga la màgia que fa riure i que fa pensar. “Black bloc” Teatre Municipal | BERGA Dissabte 13 de novembre | 19 h Entrades: 10 euros | ticketara.com Més info: aquibergueda.cat/agenda
Després de set anys com a corresponsal de TV3 a Moscou, Manel Alías torna a casa, i publica en un llibre un recull de cròniques de tot el que ha viscut a Rússia. Periodisme fascinant en una potència política i econòmica que esclata, i amb accent berguedà. “Rússia, l’escenari més gran del món” Manel Alías Ara Llibres | Pausa
CANVIAR EL MÓN TÉ TRUC
28 aquí
MANEL ALÍAS DES DE RÚSSIA
LA FESTA DEL COMERÇ I L’ARTESANIA L’espectacle de Quim Masferrer, ‘Bona gent’, és el plat estrella d’una Fira de Sant Martí que va camí de convertir-se en la primera gran festa de Puig-reig després de la pandèmia. La idea és que, dins els comerços, la caixa no es pari d’obrir i tancar i que, fora, la cultura inundi els carrers. Hi haurà gegants, teatre, exposicions, música, tallers, esports i també tradicions, com el pubillatge. Fira de Sant Martí PUIG-REIG 11, 13 i 14 de novembre Amb els comerços oberts i amb descomptes especials en els establiments de la unió de botiguers. Més info: aquibergueda.cat/ agenda
IGLESIAS FOTÒGRAFS
ASTRONOMIA
TELEVISIÓ
En contra del que tothom pensava, l’astrofísica britànica Cecilia Payne-Gaposchkin va descobrir que les estrelles eren objectes majoritàriament formats d’hidrogen. Ara, la descoberta és nostra en un planetari inflable al Museu de les Mines de Cercs. Planetari Digital Museu de les Mines | CERCS Diumenge 21 de novembre | 10 h Més info: aquibergueda.cat/agenda
Xavi Coral i Espartac Peran es retroben després de presentar “Divendres” a TV3 en una de les sessions més especials del Fòrum 10 de Comunicació que organitza Ràdio Puig-reig i que aquest any celebra el 30è aniversari. Fòrum 10 Comunicació La Sala | PUIG-REIG Divendres 5 de novembre | 20 h Més sessions els dies 12 i 20. Més info: aquibergueda.cat/agenda
ESTRELLES D’HIDROGEN
RETROBADA MEDIÀTICA
aquí 29
Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos
Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27
agrovicenc.blogspot.com
Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom.
PASSATEMPS
No et perdis la festa
Professionals
Estem de celebració i AgroVicenç ha organitzat una festa per als seus clients més exclusius. Ara bé, entrar-hi no serà fàcil, com pots llegir a la història que tens a continuació. Pots ajudar al Mateu a resoldre l’enigma?
ALUMINIS
Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)
Troba la solució d’aquest passatemps a www.aquibergueda.cat/solucio
SERVEI DE PSICOLOGIA
Per entrar a la festa exclusiva cal saber una contrasenya. El Mateu no la coneix i per això es posa a la vora de l’entrada escoltant atentament les converses entre un vigilant i els participants que entren a la festa. A la primera persona que arriba el vigilant li diu ‘dos’ i ella respon ‘tres’. El vigilant obre la porta i la deixa entrar. Arriba una segona persona i, aquest cop, el vigilant diu ‘tres’. L’home, sense pensar-s’ho gaire respon ‘quatre’. De nou, el vigilant obre la porta i el deixa entrar. El Mateu creu que ha descobert el codi i es dirigeix a la porta. El vigilant li diu ‘quatre’ i el Mateu respon ‘cinc’. No obstant, el vigilant li barra el pas i no el deixa entrar. Ets capaç de descobrir el codi correcte per entrar a la festa?
AL BERGUEDÀ
Gironella acull una consulta de Psicologia que ofereix sessions psicoterapèutiques a adults i parelles. la Psicologia ens ofereix un camí cap al benestar personal, el Psicòleg col·labora amb tu per seguir-lo
20 ANYS D’EXPERIÈNCIA OLGA MASSANA SÁNCHEZ Ara també oferim servei de psicologia infanto juvenil a càrrec de la psicòloga Eva Castro Albós, que treballa amb nens, adolescents i famílies. 699 271 341 · Carretera Bassacs, 52 - 08680 Gironella olgams@olgamassanapsicologia.cat olgamassanapsicologia.cat Sessions presencials i també online
Olga Massana
Forn Artesà
BEST - BERGUEDANA DE SERVEIS TÈCNICS Tècnics en tancaments d’alumini i PVC, control solar, automatitzacions i domòtica. Serralleria ferro inox i vidre. www.bestecnics.com M. 631190045
PINTORS BERPINTUR Aplicacions de pintura industrial i decorativa. Ofertes, pressupostos... c. Cim d’Estela, 9 Berga. www.berpintur.com M. 639488227 T. 938210715
Centre Podològic M. Teresa Velilla Muixí Especialistes amb els tractaments més professionals i actuals
Salvador Espriu 12, bxs Berga Tel. 93 749 00 29 @pa artesa l’espurna @fornespurnaberga
Tel. 93 823 03 78 635 98 32 45 Carretera C-26 km. 136,5 calparerarestaurant@gmail.com
L’ESPUNYOLA 30 aquí
Plantilles personalitzades per a nens, adults, esportistes, diabètics...
Lluís Millet, 25-27 entl. · BERGA T. 93 821 25 72
menú diari per 7€!
de dilluns a divendres laborables
Sempre hi trobaràs plats de: · Pasta · Peix a la planxa Pg. de la Indústria, 78-80 · Verdura · Carn a la planxa BERGA · Tel. 93 822 86 16 i preparats especials del dia
Plats per a vegans i celíacs
Obrim de dilluns a diumenge de 9:00 a 15:00
Vols veure més fotos o tenir més informació d’un immoble concret? Entra al nou web de Pirineu 2000 a través del codi de cada pis o casa
VENDA
per exemple:
www.pirineu2000.com/E13288
C10530
BERGA - ZONA PG. DE LA INDÚSTRIA Pis de 86m2, semi-nou amb menjador estar, cuina, 3 habitacions, 2 banys, amplis balcons i cambra de rentar. Calefacció. PREU: 125.000€
C12555
BERGA - ZONA CASERNA Pis de 80m2 aprox., amb menjador estar, cuina, 3 hab. (2 dobles i 1 individual), 2 banys, galeria i balcó. PREU: 95.000€
LA POBLA DE LILLET Casa de 240m2 aprox., amb baixos i tres plantes. PB: Menjador amb cuina americana i llar de foc P1: Sala d’estar, 3 hab., bany complert i 2 balcons. P2: Sala d’estar, 3 hab.. P3: Sala d’estar, bany. Vistes immillorables. PREU: 215.000€
C11611
BERGA - ZONA CARRER BALMES Pis de 65m2, menjador estar, cuina, 3 hab. (2 dobles i 1 individual), bany, rebost amb caldera i cambra de rentar. PREU: 66.000€
BERGA - ZONA ESTASELLES Pis de 100 m2 aprox., menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), un bany, cambra de rentar, galeria, calefacció i parquet. PREU: 105.000€
F11063
BERGA - ZONA STA MAGDALENA Pis de 85 m2 reformat. Ampli menjador estar, cuina, 2 hab. dobles, 1 per armaris i bany. Mobles inclosos, ideal per 2ona residencia. PREU: 65.000€
BERGA - CARRER BALMES Pis de 90 m2, menjador estar, cuina reformada, 4 habitacions, bany i calefacció. PREU: 40.000 €
C9286
E13288
C5143
CASSERRES
Casa de 180m2 aprox. PSOT.: Garatge i habitació per caldera i dipòsit de gasoil. P1: Menjador estar, cuina, rebost, 4 hab. (2 dobles i 2 individual ) i bany. P. Sota teulada: amplia sala amb varies possibilitats. PREU: 150.000€
C660
G4384
LA COMA-GUIXERS
Finca rústica amb casa paller i 6 ha de camps i bosc. PREU: 155.000€
Pis de 60 m2, semi nou, menjador estar, cuina, 2 hab. dobles, bany, calefacció, tot exterior. PREU: 72.000€
GIRONELLA ZONA INSTITUT Parcel·la de 524m2, aïllada, per construir xalet, amb tots els serveis. PREU: 87.500€
BERGA - ZONA CASERNA Pis de 90m2, menjador estar, cuina amb rebost, 3 hab. (2 dobles i 1 individual), 2 banys (1 complert), cambra rentar, calefacció de gas, 2 balcons, pàrquing i traster. PREU: 127.000€
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ Pis de 85m2 aprox., menjador estar, cuina, 4 hab. (3 dobles i 1 individual), bany i balcó. Pis totalment per reformar. PREU: 38.000€
BERGA - Z. MERCAT MUNICIPAL Garatge de 40m2 aprox. amb bon accés i local de 45m2 amb possibilitat de canvi d’ús a habitatge. PREU: 50.000€
BERGA - ZONA CASERNA Pis de 110m2 aprox., menjador estar, cuina, 3 hab. (2 dobles i 1 individual), bany complert, cambra de rentar, balcó i 2 pàrquings. PREU: 120.000€
D3301
BERGA CASAMPONS Dúplex de 85m2 útils aprox. P1: menjador estar, cuina americana, 3 hab., bany i terrassa. P2: estudi. Garatge. Calefacció. Àmplia zona enjardinada comunitària amb barbacoa. PREU: 159.000€
C719
C9705
C11376
D9542
GIRONELLA
H4267
D10558
L13054
CM12407 SALDES
LA RODONELLA
Pis planta baixa de 90 m2, menjador estar, cuina, 3 hab. (2 dobles), bany, rebost, pati exterior amb barbacoa i calefacció gasoil. PREU: 50.000€
LLOGUER
Pis de 60m2 aproximadament, menjador estar amb llar de foc, cuina office, dues habitacions (una doble i una individual), bany complert, habitació d’armaris, dos balcons, garatge tancat i vistes espectaculars. PREU: 525€/mes
ATENCIÓ! C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com
ES NECESSITEN PISOS I CASES DE VENDA I LLOGUER A BERGA I COMARCA aquí 31
Servei de distribució de gasoil a domicili industrial, agrari i per a calefacció
Servei, qualitat i confiança
93 821 01 93 Passeig de la Pau, s/n 08600 Berga · Barcelona
32 aquí
ballus@ballus.cat www.ballus.cat