ROSA - LA FOTOGRÀFICA
TONI MASSANÉS
“El món no pot suportar que tothom esmorzi cada dia torrada amb alvocat”
Solucions Dentals BERGA 100% PROTECCIÓ CONTRA COVID
Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 22h
Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11
i moltes més! SERVEI D’URGÈNCIES
aquí 1005 670 005
Aquesta és la finestra que necessites per promocionar el teu negoci a més de 6.000
persones
Aquest espai costa menys del que t’imagines:
només 25 €
Anuncia’t a
aquí
BERGUEDÀ
RIGOR PERIODISME El que més t'importa PROXIMITAT és el que passa aquí
600 47 92 99 · info@bifidusproduccions.com
2 aquí
aquí
BERGUEDÀ
L’OFICI DE SABER MENJAR TEXT
Marc Canturri FOTOGRAFIA
Rosa/La Fotogràfica “Abans vivíem per menjar i vam aprendre a transformar l’entorn per poder menjar de tot. Ara ja sabem cuinar, però necessitem menjar per viure”. El Toni Massanés és cuiner, però també un estudiós que busca el perquè de tot allò que fa. De jove, es va adonar que li agradava cuinar. Va deixar la universitat per dedicar-s’hi. Ara dirigeix la Fundació Alícia per posar sentit comú i coneixement als fogons.
12
19
22
26
28
BERGA
BAIX BERGUEDÀ
ALT BERGUEDÀ
ENTRE RIVALS
SORTIM
El govern admet que no són una prioritat ara mateix, però assegura que ho haurien de ser quan s’eixugui el deute
Un incendi el va destruir, però ara l’Ajuntament l’ha tornat a inaugurar amb un rentat de cara integral i costós
El regidor Jaume Amills deixa ERC, però acorda amb l’alcalde mantenir les carteres de govern, tot i ser al grup no-adscrit
Rosanna Camprubí i Joan Boixader revaliden el títol de campions d’Espanya de 10 Balls. Han guanyat gairebé tots els estils
Els va tocar la loteria, van poder posar les butaques al teatre i ara hi ha un documental que explica com hi batega la cultura
El CAT i els jutjats vells, abandonats una dècada
Gener del 2022 Número 122 Any 11 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Distribució gratuïta
Viladomiu nou estrena teatre, 33 anys després
Bagà: deixa el partit però es manté al govern
Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rossinyol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls
Els reis de les pistes de ball de tot l’Estat
Impressió Lerigraf Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com
Control de difusió:
L’Ametlla estrena un documental sobre la Grossa
Publicació membre de:
Amb el suport de:
aquí 3
ESGLÉSIA
L’ENQUESTA
Cal més seguretat a Berga, com diuen les AAVV? SÍ
82% NO
18%
VOTA A LA PRÒXIMA Restringiries el trànsit a Berga durant el cap de setmana? www.aquibergueda.cat
El bisbe Novell, casat, ja té substitut EL NOM JOSEP PONS
Director del Gran Teatre del Liceu És el nou Premi d’Honor de Cultura del Berguedà. Considerat un dels directors més destacats de l’Estat, va dirigir les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona, va fundar la Jove Orquestra Nacional i el Ministeri li va donar el Premi Nacional de la Música.
Francesc Conesa Ferrer serà el nou bisbe de Solsona. Així ho ha anunciat el bisbe de Vic, Romà Casanova, que exercia el càrrec en funcions des que Xavier Novell va deixar el bisbat el passat 23 d’agost. Novell va deixar el càrrec perquè es va enamorar d’una dona, amb qui, de fet, ja s’ha casat.
Nascut a Elx l’any 1961, Conesa era fins ara bisbe de Menorca. El bisbe de Vic ha destacat que l’elecció ha estat “àgil” perquè “el Sant Pare era conscient de les circumstàncies que hem patit”. Sobre Novell, el futur bisba ha reconegut que l’Església ho ha viscut entre “dolor i incredulitat”. Prendrà possessió el 12 de març.
EL MÉS LLEGIT DESEMBRE AQUIBERGUEDA.CAT
1
2
El bus urbà de Berga es desfrena al passeig de la Pau i acaba xocant contra vehicles aparcats
3
Mor Dolors Santandreu: s’apaga una de les veus més valuoses de la història de Berga
L’Aquí Berguedà dedica el calendari del 2022 a les botigues perdudes de Berga
LA FRASE CLIMENT VILA I SÍLVIA MOSELLA El seu room escape La Casa, 6è millor del món
“És un moment molt emocionant i emotiu. Gràcies als que ho feu possible”
El bus entaforat Xavier GUAL
@xaviergual
S
ense massa per explicar sobre Nadal en clau local, de sobte, en el penúltim dia de l’any els whatsapps de coneguts van començar a xiular més del compte al mòbil. Arribaven un rere l’altre. Però no eren les imatges dels “santesclaus”, els cérvols amb banyes vermelles o boles lluents. Al cap de
poc, els informatius ja obrien des de Berga. Sense conductor, el bus urbà s’havia desfermat pendent avall. La casualitat va interposar-hi un vehicle, evitant que s’estampés contra el servei exterior d’un bar al costerut i concorregut passeig de la Pau. Mentre les informacions d’urgència reportaven de l’absència de víctimes (un
miracle), molts ciutadans festivament vagarosos hi acudien a fer de perits sobrevinguts d’accidents. Un bus urbà sense control directe cap a una cleda plena de taules i cadires, aturat per un cotxe modest i antic és de llarg la metàfora d’una època. Amb el rutilant rètol de “BONES FESTES” al frontal, la composició no se li
f
jar n e m tar-se n bo mpor em er e p
hauria ocorregut ni al més gamberro dels fotògrafs. Era un quadre quasi poètic (també n’hi ha sobre melodrames), definitori de la crònica d’un fracàs col·lectiu de totes les generacions polítiques: Berga és l’única capital catalana on els busos no paren on cal, a una estació. Ho fan a on poden. A vegades ni això.
Cada dia tria un
BON MENÚ!!!
A escollir entre 4 primers i 4 segons cuinem amb molt de gust des de 2001
4 aquí Plaça Tarascón, 6 · BERGA
Tel. 93 821 39 99
aquí 5
LA FOTO
Gairebé 50 dies sense ruixats buiden un 30% del pantà Feia dècades que el Berguedà no vivia un desembre tan sec. A Berga, la ratxa seca ha durat gairebé 50 dies. Ho apuntava el meteoròleg Aleix Serra a Twitter, poques hores abans que la ratxa es trenqués. Es trenca si s’acumula, almenys, 1 mm d’aigua. El 10 de gener van caure quatre gotes que van fer arribar (per poc) a la miserable xifra. El 2021 ha plogut molt tres mesos (l’abril, el juny i el setembre), però hi ha hagut sequera a l’estiu i a finals d’any. És un mal ploure i el pantà ho nota: és al 58%, 30 punts menys que fa un any. DIVINA LÓPEZ
FÍGULSPÈDIA
Jaume FÍGULS
@humorjaumefiguls
6 aquí
POSAR EN VALOR LA CUINA 380 €
RECUPERAR UNA RECEPTA Trobar una nota amb medicació de fa anys
MENJAR BE Cruspir-se un xai a la brasa
CUINA FREDA Avariada, que no s’encén
TALLER DE CUINA Lloc on n’arreglen
RENOVA EL TEU MATALÀS AL MILLOR PREU FINS AL 50% DE DESCOMPTE PACK MATALÀS MOLLES ENSACADES + VISCOELÀSTICA +CANAPÈ ABATIBLE
PACK MATALÀS VISCOELÀSTICA + CANAPÈ ABATIBLE
30cm
26cm
35cm
659€ 689€ 856€ 135X190 150X190 160X190 1318€ 1378€ 1712€
35cm
639€ 669€ 799€ 135X190 150X190 160X190 1278€ 1338€ 1598€
PACK MATALÀS MOLLES ENSACADES + VISCOELÀSTICA +CANAPÈ ABATIBLE
MATALÀS VISCOELÀSTICA CINZ
30cm
30cm
35cm
679€ 789€ 899€ 1359€ 1578€ 1798€ 135X190
150X190
379€ 399€ 479€ 758€ 798€ 958€
160X190
135X190
MATALÀS VISCOELÀSTICA BASIC
150X190
160X190
PACK MATALÀS + LLIT ELÈCTRIC
24cm
149€ 239€ 299€ 349€ 298€ 478€ 598€ 698€ 90X190 135X190 150X190 160X190
499€ 998€ 90X190
689€ 799€ 1378€ 1598€ 135X190
150X190
MOBLES SARI Gran Via N 9 Berga Tel: 938216962 www.mueblessari.com
aquí 7
La llum de la inquietud
S
Anna E. PUIG @annaepuig
i sovintegeu per aquesta columna mensual i la llegiu a consciència, haureu fet palès que s’hi repeteixen conceptes com història, cultura, patrimoni, memòria, creativitat, autocrítica, compromís, esperança, vida i, sobretot, inquietud... No és en va ni tampoc és dir per dir, és, senzillament,
l’empelt de la necessitat de saber i d’aprendre, la conseqüència d’haver crescut envoltada de dues grans dones: la mare que em va parir i la que em coneixia com si m’hagués parit. La segona, la M. Dolors Santandreu i Soler, ja no hi és físicament, des del 21 de desembre, però hi és a cada gest i a cada albada, a cada text i a cada foto,
a cada disgust i a cada alegria, a cada pregunta sense resposta i a totes les pedres que em marquen el camí a recórrer. Així ha sigut sempre i així serà. La Dolors és immortal en els llibres i articles, en la seva tesi i en les enèsimes classes i lliçons magistrals, en el saber de tantíssimes patums i en les xerrades a peu de carrer interessant-
se per tot i per tothom i, és clar, per mi serà eterna per la profunda petjada que la seva senzillesa, saviesa, generositat i amor incondicional han deixat en el meu fer i ser. El llegat de seguir la seva traça és immens i ho és, també, el deure de vetllar perquè la llum de la inquietud que ella va encendre no s’apagui mai.
Un berguedà rep el premi ‘Pesat de Merda’ 2021 David COLS @elcols
BERGUEDÀ ONLINE
L
a APCM (Associació de Pesats, Cunyats i Magufos de Catalunya) ha decidit atorgar per unanimitat el premi “Pesat de Merda” a Albert Pegallós, un jove de 37 anys de Berga, antivacunes i conspiranoic. Al seu cercle més proper, la notícia no ha sorprès gens, però tampoc es pot dir que l’hagin rebut amb
excessiva alegria: “El meu fill Albert, pesat i cap gros, ho ha estat tota la vida. Però aquests últims dos anys, la cosa s’ha tornat insostenible. Aquest Nadal, li hem hagut de demanar que no vingués. Però no per por a contagiar-nos, no... Per no sentir-lo més! Tot el dia amb la turra antivacunes... Insuportable!”. Si mirem l’historial de
publicacions a les xarxes de Pegallós, trobem una mitjana de quinze publicacions diàries a Facebook, Twitter i Instagram, donant la tabarra i tractant de “borregos” als vacunats. A més, encara li quedava temps per dedicar un parell d’hores a fotre la xapa als del seu bar de capçalera: “Dono gràcies a Déu pel passaport Covid.
L’enèssim despropòsit amb el bus ‘Bones festes’ portava escrit al front el bus que a finals d’any es va estavellar contra la terrassa del bar ‘9 Tabal’ del passeig de la Pau de Berga. Es va desfrenar mentre estava aparcat a la parada i va travessar el passeig fins a xocar contra la terrassa. A més, de camí, va arrossegar un cotxe que estava aparcat al mig del carrer. La història va fer-se viral a les xarxes, però també
8 aquí
LA PARAULA
va servir perquè els treballadors alcessin el crit al cel. El sindicat de CCOO, amb representació a Alsina Graells, reclama millores urgents a la parada de busos. Alerten que hi ha mancances que denuncien des del 2019 i que la sinistralitat a la zona ha augmentat. A més, exigeixen que, d’una vegada per totes, es posi fil a l’agulla a la construcció de l’estació a la ciutat.
Rep les notícies de l’
aquí
BERGUEDÀ
a través de Telegram
g
Seràs el primer en saber què passa al Berguedà
Preferia penjar-me d’una biga que haver d’aguantar un dia més la pallissa”, explica l’amo del bar. Pegallós, que es dedica a la noble professió del tràfic de cocaïna, assegura que “s’ha de ser imbècil per fotre’s una substància que ves a saber d’on ve i què porta. És evident que darrere hi ha algú que està fent uns bons diners...”.
Marta El primer nadó del 2022 és una nena. Es diu Marta, va néixer a l’Hospital Sant Bernabé el 4 de gener, a les 5.15 h, i és filla de l’Anna i l’Aleix, tots dos residents a Berga. Va pesar 3,120 kg i tant ella com la mare estan en perfecte estat.
Entra a t.me/AquiBergueda o busca ‘Aquí Berguedà’ al cercador de Telegram Uneix-te al canal i rebràs cada dia un missatge amb les notícies més destacades de la jornada!
KAP
MÚSICA
LA XIFRA
Nou part d’Obeses i la Cobla Berga Jove Obeses ha publicat en format digital ‘El ressorgiment de l’Atlàntida’ (Música Global 2021). És el disc d’un concert en directe de la banda, amb la Cobla Berga Jove i el Cor d’Obeses. El concert va ser al Teatre l’Atlàntida de Vic a finals del 2020.
El vincle entre Obeses i la Cobla Berga Jove va veure la llum per primera vegada el 2019 i proposa una trobada entre l’estètica singular de la banda i els timbres de la cobla i el cor clàssic. La idea va ser condecorada amb el Premi Capital de la Sardana 2021.
22,7
Graus al santuari de Queralt, a mig matí del 31 de desembre. És la màxima més alta registrada al santuari des que es tenen dades. I alerta amb la mínima, que també és notícia: 14 graus a quarts de 3 de la nit.
ANT IGUI TAT S ART MO BL E S C. Barcelona 23 · BERGA 643 003 270 · 93 822 31 72 xollomercat@gmail.com
I ELECTRODOMÈST
CS
arg etc d’articles i un ll aquí 9
TONI MASSANÉS “Hem passat de ser el que mengem a ser el que pengem” 10 aquí
De jove, va enganxar-se a la cuina i va deixar la carrera pels fogons. Després es va adonar que volia estudiar el menjar i ara dirigeix la Fundació Alícia TEXT Marc
Canturri FOTOGRAFIA Rosa - La Fotogràfica
Menjar bé no vol dir menjar de proximitat. O, com a mínim, no només vol dir menjar de proximitat. També vol dir menjar aliments que tinguin un gust que ens agrada. Vol dir menjar un producte que culturalment ens sentim nostre i que, per tant, té un significat especial. I a vegades, menjar bé també depèn del nostre cos: si tenim una malaltia, ens hem d’alimentar per cuidar-la. El Toni Massanés és un gastrònom berguedà que fa anys que es dedica a buscar solucions perquè tothom mengi el millor possible. Ho fa des de la Fundació Alícia en una feina que l’enamora perquè casa les dues grans passions de la seva vida: la cuina i el coneixement. ‘Menjar bé’, per definició, té una resposta única? No. I aquesta és una de les claus que fa que Alícia continuï existint. Hem entès que el fet que les coses siguin bones depèn del què, del qui i de les circumstàncies. A veure, posa’m exemples. El pa és molt bo, però si ets celíac, el pa és verinós. En aquest cas és una qüestió de seguretat alimentària, però hi ha altres aspectes. Per exemple, el porc: per mi i per tu segurament és bo, però per un musulmà no. I aquí no hi intervé una qüestió purament biològica, sinó més aviat de creences, cultural. Què més? Menjar taronges, magranes o caquis ara és bastant sostenible, però fer-ho a l’agost, i en grans quantitats, no ho és tant. I com ho feu per afinar, si hi ha tantes variables? Amb un índex que pot valorar i analitzar cada cas. Ens fixem en si un aliment és sa, si és sostenible portar-lo fins a la teva taula, si és ecològic... També és important que ens ho mirem des del punt de vista econòmic: cal que tu puguis pagar aquell menjar i, sobretot, cal que qui el produeix s’hi pugui guanyar la vida perquè en faci més l’endemà. I després hi ha una variable que és la més subjectiva, que és el significat que li donem a cada plat. A Catalunya, per exemple, el torró ens sembla ideal per Nadal, però no en solem menjar la resta de l’any. I al Berguedà mengem blat de moro escairat perquè ens el sentim nostre. Si ho expliquem a algú de Hong Kong, ens costarà de convèncer. De tota manera, Hong Kong no està tan lluny. De fet, cada vegada està menys lluny, desbloquejant el telèfon. L’empanada cultural que portem amb les xarxes és per estudiar-la fins a morir. Ara, per exemple, està de moda l’alvocat per esmorzar i això és per Instagram. Hem passat de ser el que mengem a ser el que pengem. Ens volem assemblar als referents. Veiem el que està esmorzant la Beyoncé a l’altra punta del món i tots, visquem on visquem, volem alvocado toast. Però diuen que és molt sa, no? L’alvocat és collonut i saníssim. Però de tant en tant. Menjarne tots, cada dia, és insostenible. Que tothom esmorzi torrada amb alvocat és un fenomen que el món no pot suportar. Per què? Perquè hi haurà un dia que no serem capaços de generar-ne
prou. Jo et puc explicar la teoria i segurament demà el que t’he explicat avui també et servirà. Però, és clar, demà tu necessitaràs un tomàquet, oi? No et servirà el que has cuinat avui. Doncs hem d’estar-hi compromesos i hem d’assegurarnos que demà, quan vagis a buscar tomàquets, en trobis. I això passa perquè algú el cultivi, perquè algú te’l porti a la botiga i perquè algú te’l vengui. Deixes els estudis per la cuina i deixes la cuina per estudiar-la. Per què? Sempre he estat una persona inquieta. M’ha agradat sempre preguntar-me per què passen les coses. I amb la cuina em passava el mateix. Sempre que podia viatjava per aprendre com era la gastronomia arreu del món. M’agradava anar a un lloc i entrar al restaurant més local que hi hagués per buscar la cuina més folklòrica. I també m’agradava analitzar els millors: recordo que vaig estalviar durant mesos per comprarme un ‘traje’ per anar a França a menjar al millor restaurant del món. I un dia vaig anar al Bulli i vaig adonar-me que el Ferran Adrià feia coses especials, que ni jo ni pràcticament ningú seria capaç d’imaginar. Ara bé, també vaig veure que tenia prou coneixement com per detectar quins eren aquests detalls. I t’hi vas especialitzar. Sí, i és un àmbit molt complex, però per això m’agrada tant. En el seu moment, la cuina va ser un petit pas per la humanitat. En lloc d’evolucionar adaptant-nos a l’entorn, vam aprendre a adaptar l’entorn a nosaltres. Si no puc menjarme la carn a mossegades, com els lleons, he de pensar com m’ho faig per fer-ho. I aquí apareix la cuina, que és la primera evidència que demostra que l’home transforma l’entorn. Des de llavors no hem parat de fer-ho i, de fet, ara un 20% de l’energia que ingerim ens serveix per nodrir un òrgan que és només el 2% del nostre cos. Quin? El cervell. Hem après a no destinar tant temps a menjar. La vaca per exemple es passa el dia remugant, necessita dedicar molta vida a menjar. Fa milions d’anys, l’home també vivia per menjar. Ara seguim necessitant el menjar per viure, però hem après a gestionar-ho millor, amb el cap, perquè no ens ocupi tant temps. Abans parlaves del significat que donem al que mengem. Cada cos és un món i cada cap ho pensa diferent, però és possible fer un menú bo per a la majoria de berguedans? Cal molta temporalitat. Ara tocaria menjar cols, escaroles, peres, pomes, codony, cigrons amb espinacs... Esmorzar un pa amb tomàquet, tibar molt més d’escudella, menjar molts més llegums i introduir-hi coses que ens facin sentir a casa com la cansalada o la botifarra. Però només una mica de cada cosa, que cada vegada ens passem més. Per Nadal, sobretot. Hem de fer bondat, aquest gener? A veure, és cert que per Nadal acostumem a menjar més que la resta de l’any. Però mentre els excessos només siguin per Nadal, anirem bé.
aquí 11
BERGA
Solucions per les cues de la C-16 La Junta de Seguretat de Berga fa balanç del 2021 i es fixa, com a objectiu per al nou any, resoldre els taps que es formen a la ciutat en dies festius CALEN SOLUCIONS per evitar els col·lapses a dins de Berga, cada cap de setmana, a causa dels vehicles de segones residències que hi entren. La majoria ho fan per dirigir-se a l’Alt Berguedà o a la Cerdanya esquivant el tap que es forma cada divendres a la C-16, però el cert és que quan entren dins de la ciutat tampoc ho tenen fàcil per avançar en el seu camí. Buscar solucions per aquest problema és un dels reptes que la Junta de Seguretat es proposa de cara al futur. El gran punt de col·lapse dins la ciutat cada divendres està més que localitzat: l’entrada sud (la dels supermercats) fins a la cruïlla amb el Pere III. Aquesta tardor, a més, la situació s’ha agreujat alguns caps de setmana perquè els GPS van tardar uns dies a incloure les obres a la Ronda Moreta: els cotxes pujaven pel passeig de la Pau amb la idea d’agafar la ronda Moreta i sortir de la ciutat per l’hospital, però quan arribaven a la plaça de la Creu s’ho trobaven tallat i havien de tornar a fer el passeig de la Pau i sortir per on havien entrat.
1 Cues localitzades Cada divendres hi ha taps al mateix punt de la ciutat: a l’entrada sud, la dels supermercats
2 Les AAVV, molestes Diuen que hi ha més casos relacionats amb drogues; el govern explica que és perquè s’hi està més a sobre
3 Més càmeres La policia feia temps que ho reclamava: s’han renovat les obsoletes i se n’han posat de noves
“La percepció d’inseguretat”
Més enllà dels taps viaris, l’altre gran objectiu que es planteja la Junta de Seguretat és “l’adopció de noves mesures que complementin les que ja s’han adoptat en els últims mesos per revertir la percepció d’inseguretat entre la ciutadania i que, alhora, fomentin la convivència i el bon veïnatge”. Fa unes setmanes, les associacions de veïns van organitzar una concentració als peus de l’Ajuntament per reclamar al govern municipal accions per millorar la 12 aquí
La cruïlla del Pere III és un dels punts calents de trànsit a Berga cada cap de setmana. MARC CANTURRI
convivència a la ciutat. Les associacions asseguren que hi ha “un malestar general” i que hi ha hagut un augment notable de casos relacionats amb les drogues. També es fixen en l’increment de les ocupacions i recalquen que s’han produït robatoris “en gairebé tots els barris de la ciutat”. El govern i la policia en treuen ferro i defensen que sovint, si es descobreixen més casos, no és perquè hi hagi hagut un repunt, sinó perquè s’hi està més a sobre que abans. “Moltes vegades són percepcions, més que fets reals. I hem de treballar per revertirles”, va assegurar en el seu moment l’alcalde, Ivan Sànchez.
Ara el treball respecte a aquestes “percepcions” també ha ressonat a la Junta de Seguretat.
Les càmeres, aplaudides
La Junta també ha exposat algunes de les actuacions de millora que s’han implementat durant l’any per tal d’incrementar la seguretat i revertir l’incivisme a la ciutat. En aquest sentit, han destacat la renovació i instal·lació de noves càmeres a la via pública. S’han renovat les que havien quedat obsoletes (o directament espatllades) i se n’han instal·lat de noves en punts com la plaça de Sant Pere. Per la policia, són un abans i un després.
BERGA
El Govern de la Generalitat reserva 2,7 milions d’euros del pressupost del 2022 per poder fer les obres per estrenar les Urgències a finals d’any. HSB
Urgències noves a finals d’any L’àrea canviarà de zona: de la planta baixa al quart pis de l’edifici nou EL NOU ESPAI d’Urgències de l’Hospital Sant Bernabé s’inaugurarà a finals d’any. Com a mínim aquestes són les previsions de la Generalitat, que reserva 2,7 milions d’euros del pressupost del 2022 per a les obres. El Govern preveu que el projecte estigui apamat a finals del primer trimestre i que s’executi des d’aleshores i fins a finals d’any. És la inversió més important que recullen els pressupostos de la Generalitat per al Berguedà. El desembre la gerent de l’hospital, Anna Forcada, va signar els contractes amb els encarregats de redactar el projecte. L’empresa PINEARQ SLP s’encarregarà de dissenyar la part arquitectònica de l’obra i E3G Ingeniería y Energía SL portarà les tasques d’enginyeria. Tot plegat ha d’acabar amb un canvi d’ubicació de la zona per
atendre les urgències. Ara és en un extrem del recinte i a partir de finals d’any es traslladarà a la quarta planta de l’edifici nou, en una zona que actualment no s’utilitza i que s’ha d’acabar d’adaptar.
Més gran i amb més zones
El nou espai tindrà 678 metres quadrats i serà quatre vegades més gran que la zona actual. Hi haurà un box de triatge, un box de reanimació, tres consultes per a urgències de baixa complexitat, sis boxs per a urgències de mitjana i alta complexitat i sis espais per a observació. A més, la zona disposarà d’un espai de treball i control d’infermeria central, que permetrà tenir visibilitat i facilitarà el seguiment de tota l’activitat d’urgències. La sala d’espera també estarà dividida en diferents zones:
La nova zona per atendre urgències serà quatre vegades més gran que l’actual
una per a pacients pediàtrics, una per a pacients respiratoris i una altra per a pacients sense patologia respiratòria, per tal d’adaptar-se a la nova situació creada per la pandèmia de la Covid-19. A les noves Urgències també hi haurà despatxos per a l’Atenció Continuada d’Urgències Territorials (ACUT) i la base assistencial del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), amb un accés ràpid i directe al vehicle i al mateix servei d’urgències. El trasllat de les Urgències és la primera acció d’un procés de transformació de tot l’hospital. Especialment, el centre vol millorar en el vessant assistencial i vol fer un salt cap a les noves tecnologies i la digitalització dels serveis. I les noves Urgències hi casen a la perfecció.
aquí 13
BERGA
PATRIMONI EN RISC
EL CAT I ELS JUTJATS VELLS, DEU ANYS ABANDONATS El govern de Berga admet que cap dels dos espais és una prioritat ara mateix, però sí que ho han de ser quan se saldi el deute de l’Ajuntament
14 aquí
SÓN DOS ESPAIS ESTRATÈGICS. Un, el CAT (Centre d’Acollida Turística), és un edifici per estrenar a tocar de la C-16 i l’altre (els jutjats vells), un gegant patrimonial al mig de la ciutat. Però han passat els mandats i mai han aconseguit convertirse en una prioritat per qui té la vara. Tots dos edificis crien teranyines des del mateix any: el 2011. En el cas dels jutjats, això sí, hi ha dues excepcions, dos oasis enmig del desert: el referèndum de l’1 d’octubre del 2017; i un room escape encarregat per l’Ajuntament a l’empresa Insomnia Corporation per Nadal d’aquell mateix any.
No han estat prioritats
A banda d’això, res. En declaracions a l’Aquí Berguedà, l’alcalde, Ivan Sánchez, ha matisat que són històries diferents, però sí que ha reconegut que en tots dos casos no s’hi ha posat remei perquè “la situació econòmica de l’Ajuntament és la que és i hem hagut de prioritzar altres accions”. No hi ha diners al
calaix, però sí que hi ha -això sí-idees sobre la taula.
La vergonya del(s) CAT(s)
El 2009 la Generalitat va anunciar a bombo i platerets la creació d’una xarxa de Centres d’Acollida Turística (CATs) per tot el país. L’objectiu era donar als visitants “una informació global sobre l’interès cultural de Catalunya a través de diferents temàtiques”. I a Berga li va tocar la cultura popular. En plenes obres, l’aleshores conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va pujar a Berga per retratar-se al costat de l’alcalde, Juli Gendrau, i anunciar la temàtica. Llavors ja hi havia CATs en funcionament a Teià, Sallent, Ripoll i Vilajuïga. El tracte era que la Generalitat pagava l’obra -va valdre ben bé un milió d’euros- i després cedia l’edifici a l’Ajuntament perquè hi portés els serveis i adjudiqués la gestió de l’espai a una empresa. Fa més d’una dècada que érem en aquest punt i encara ara no hi ha ni aigua ni llum a l’edifici del CAT de Berga. És clar que tampoc ha fet falta mai perquè
En 10 anys, els jutjats vells només s’han obert com a col·legi de l’1-O i per fer-hi un room escape de Nadal. MARC CANTURRI
El CAT de Berga s’havia de dedicar a la cultura popular, però no s’ha arribat a obrir mai. MARC CANTURRI
ningú l’ha fet servir. El destí dels CATs va ser calcat a gairebé tot arreu: o no es van obrir o van tancar en pocs mesos. Ara, a Berga, una idea que agradaria al govern és portarhi la comissaria de la Policia Local, però no serà imminent, ni de bon tros: “Tal com estem amb el deute, no s’ha vist viable invertir-hi els diners que falten per posar l’espai en marxa. És un espai de molt bon aprofitar i, a llarg termini, li haurem de donar
un ús”. La història sembla escrita a mida per arribar a un altre mandat (i seria el cinquè).
Als jutjats, ha faltat temps
Pel que fa als jutjats, l’alcalde justifica que el Departament de Justícia de la Generalitat va fer una concessió per pocs anys a l’Ajuntament: “Era tan poc temps que vèiem com un risc invertirhi gaires diners”. Ara estan negociant amb Justícia per una concessió molt més llarga o, fins
i tot, una cessió definitiva. Sobre els possibles nous usos, Sánchez insisteix, com ja ha dit la CUP en algun ple, que s’hi imagina un pol de coneixement: “Segurament es podria posar en marxa amb menys inversió que al CAT. La sala principal dels jutjats és molt gran i ofereix moltes possibilitats. Jo tinc un somni, que és que s’hi acabi fent un clúster del coneixement, on tinguin cabuda agents com la UPC de Manresa,
l’Observatori de Recursos de la Natura, associacions com l’Erol, entitats relacionades amb el coneixement, etc”. Però, de moment, no hi ha res palpable. El futur es basa en somnis i els diners que hi ha al calaix, de moment, no són per fer-los realitat.
Un reportatge de
MARC CANTURRI
aquí 15
ROSA - LA FOTOGRÀFICA
BERGA
Berga plora la mort de la historiadora que més sabia sobre la ciutat medieval, una eminent divulgadora estimada per tothom
DOLORS SANTANDREU 1955-2021 16 aquí
MISSATGES DE CONDOL TWITTER
“ENS HEM DE POSAR LES PILES” Una mirada lúcida i crítica sobre Berga
Anna Parcerisa FILLA DE SANTANDREU @AnnaParceS
En rebre el Premi Ciutat de Berga a la Cultura, la meva mare, la Dolors Santandreu, va dir que s’havia sentit molt estimada. La darrera setmana deu haver al·lucinat. Els de casa seva fa dies que busquem les paraules per poder agrair tot el suport i l’escalf que hem rebut. Ferran Aymerich REGIDOR @faymerich
ANAVA PER PSIQUIATRA, però, pel camí, es va creuar l’historiador medievalista Manuel Riu i Riu. Feia excavacions a Sant Sebastià de Sull, a Saldes, i Dolors Santandreu el va anar a veure. “Em va agradar tant que vaig tenir-ho clar: m’havia de passar a l’arqueologia i a la història”, recordava el 2018 en una conversa amb Marc Canturri a l’Aquí Berguedà. Es preparava en la branca de ciències per saltar a la universitat. I, a l’últim moment, va fer un cop de cap, i es va dedicar a la història —a la medieval, com el doctor Riu. Ironies del destí, Manuel Riu li va dirigir la tesi, que va trigar dotze anys a completar, i que va dedicar a la vida quotidiana de la Berga medieval. La va aprovar el 2006 amb un cum laude i va descobrir coses que ningú sabia sobre la Berga del segle XV. Per exemple, que hi vivien com a mínim nou esclaus —tres dels quals, negres—, comprats a Barcelona. O que els oficis més habituals eren els de paraire, teixidor i sastre. Per fer la tesi, Santandreu es va submergir als arxius parroquials, d’on va treure 72 testaments, que va traduir del llatí, i 25 pergamins. Són joies documentals que relaten la vida a la Berga emmurallada, envoltada de set portals, dels quals avui només es conserva el de Santa Magdalena. Tres anys més tard, el 2009, mentre preparava un article sobre el castell de Sant Ferran,
va trobar per casualitat a l’Arxiu Comarcal del Berguedà el document més antic que s’ha localitzat mai sobre la Patum. És un full de comptes municipal del 1622, que descriu el pagament a “lo gigant”. “Em vaig emocionar”, explicava al Regió7. Aquella troballa reculava més de set dècades l’origen documental del Corpus berguedà. Aquell mateix any, va rebre el premi Ciutat de Berga a la Cultura. Santandreu mai no guardava la recerca al calaix: la divulgava amb una capacitat admirable en conferències, taules rodones i intervencions als mitjans de comunicació. Escrivia articles per a L’Erol, on integrava l’equip de direcció, i va publicar amb Rosa Serra el llibre “Berga, una història per conèixer” (Zenobita Edicions). Va ser professora d’història a l’institut Guillem de Berguedà, de Berga. Va col·laborar en diversos programes de Ràdio Berga i en les transmissions de la Patum de Televisió del Berguedà. I, durant quatre anys (1987-1991), va ser regidora de Cultura amb l’alcalde Agustí Ferrer. D’aquella època, en recordava sobretot la creació de la biblioteca Ramon Vinyes i Cluet. Darrerament, lamentava l’estat del barri vell, “rònec”, amb carrers “que fan por”, i ho atribuïa a l’“acomodament” de l’Ajuntament i del teixit associatiu. Mirant Berga, deia: “ens hem de posar les piles”.
Historiadora, mare, professora, divulgadora, àvia, patumaire... Dolors, ens deixes. Massa d’hora. Ens deixes amb el cor encongit i crec que mai sabrem agrair-te prou tot el que has donat a la ciutat i a tants de nosaltres! Descansa en pau! Maite Flores PERIODISTA @Maite_Flowers
Gràcies per formar part d’aquelles tertúlies de ràdio de diumenge al matí quan començava darrere el micròfon i no tenia ni idea de res, però aprenia escoltant el que deies. Pel teu respecte a l’hora de tractar qualsevol tema i per la teva estima per la història i la ciutat!
Ivan Sànchez ALCALDE DE BERGA @ivansans
Dolors, gràcies per aquelles classes d’història, per ser la mare de l’Anna, l’àvia del Pau. Ens vam embrancar en un rodatge en crear mil coses per l’ajuntament, etc. Mai tenies un no. Gràcies per ser el meu referent i una amiga. Berga mai et podrà agrair tot el que has fet. Mònica Garcia EXREGIDORA @Monica_GLL
Jo era lluny i a Berga hi havia Patum. La vaig mirar per Internet escoltant la seva veu. Cada missatge que jo enviava pel xat, ella el responia en directe. I així vam anar i venir creuant un oceà, tota una Patum, portant-me a casa com qui entra a la plaça agafat de bracet. Gràcies. Xavi Rossinyol PERIODISTA @XaviRossinyol
Simplement, la millor professora que he tingut mai, la que m’ha transmès més passió per aprendre i més amor per la vida. Quina sort haver-t’ho pogut dir en persona, quina sort haver-te conegut. Que la terra et sigui lleu, estimada Dolors.
Eloi Bellés FILÒLEG @eloibelles
Anna E. Puig ADVOCADA @annaepuig
-De veritat faràs filologia? -Sí, sí. -Tens fusta d’historiador. [...] -Esclar que has de fer la tesi. De què la fas? -D’història del català. -Veus com tenies fusta d’historiador? I res, que una mica som com som per grans com ella.
El meu far a les nits fosques, la meva brúixola quan no trobo el camí. T’he estimat, t’estimo i t’estimaré sempre. Sé que des d’allà on ets ara segueixes vetllant cada dia per mi, que segueixes al meu costat. Gràcies per estimar-me, cuidar-me i ensenyar-me a viure, Dolors.
aquí 17
BERGA
“M’HEU FET SENTIR MOLT ESTIMADA” Transcripció del discurs d’agraïment del Premi Ciutat de Berga a la Cultura Dolors SANTANDREU
12/12/2009
18 aquí
E
n primer lloc, voldria dir que és un honor per a mi entrar a formar part d’una nòmina de premiats on figuren berguedans que tant han fet per la cultura de la nostra ciutat, i que, per citar-ne només alguns, faré memòria dels últims: el doctor Manuel Riu, el doctor Joaquim Sala i l’amic Josep Noguera. Agraeixo enormement aquest premi a l’excel·lentíssim Ajuntament de Berga, així com a les entitats i a les persones que m’han proposat per al mateix. Aquests darrers dies, he passat revista a la història de la meva vida, i he constatat que per arribar fins ara i aquí ha fet falta el concurs de molta gent que d’una manera o altra m’han marcat. Intentaré ferne un repàs, amb el perill de deixar-me algú. Si això passa, ja em perdonareu. En primer lloc, la meva família, a qui ho dec gairebé tot. Al meu col·legi, les carmelites, agraeixo els gairebé 15 anys de formació com a estudiant i com a persona. Al moviment escolta, que em va ensenyar a gaudir del lleure i a omplir-lo de valors com l’amistat i el compromís. Tant a les carmelites com als escoltes, vaig fer amics i amigues, molts dels quals he mantingut fins avui. Durant els anys d’estudi a Barcelona, el meu món va ser la facultat de Geografia i Història i la residència, el col·legi major Sagrat Cor. A ambdós llocs, agraeixo el seu mestratge i el seu acolliment. De la facultat, i més concretament del departament d’Història Medieval de la
Universitat de Barcelona, voldria fer un recordatori molt especial a la persona del doctor Manuel Riu i Riu. Va ser ell qui em va animar sense estridències, com és la seva manera de fer, a que estudiés amb profunditat la història medieval berguedana. Tant el tema de la tesi de llicenciatura, els privilegis reials de la vila de Berga, com el de la tesi doctoral, la vila de Berga a l’edat mitjana, són suggeriments seus. Un reconeixement molt sentit a l’institut Guillem de Berguedà, tant als companys i companyes professors com al personal no docent i als alumnes que han ocupat les aules en aquests 31 anys de docència al centre. Treballar amb joves té un gust agredolç: algunes vegades t’enfades, perquè no actuen com tu voldries, però, per altra banda, et fan sentir jove, perquè participes del seu món, que està ple de vida i de futur. I, dels alumnes joves als alumnes grans, la gent de les Aules [d’Extensió Universitària], que ens honoren a tots els professors que hi fem classe amb la seva atenció i el seu interès, fet que ens obliga en el bon sentit de la paraula a fer-ho molt bé per estar a la seva alçada i respondre a les seves expectatives. També a la gent dels Amics del Romànic del Berguedà, amb qui no ens veiem gaire, però que ens comuniquem a través del butlletí o en jornades especials, com les xerrades o la xocolatada anual. No voldria passar l’oportunitat d’esmentar els quatre anys dedicats a
l’Ajuntament de Berga com a regidora de Cultura, una etapa que vaig viure com un servei a la meva ciutat, intentant el millor per a ella, com estic convençuda que també van fer els meus companys a l’equip de govern i la gent de qui vàrem rebre ajuda i suport. Un esment especial a la Isabel Casellas, amb qui hem recorregut el Berguedà, fotografiant el seu patrimoni, des de creus de terme, monestirs, carrers, places, etc. Moltes gràcies per la feina i per l’amistat. La meva trajectòria tant personal com d’historiadora no hauria estat la mateixa sense l’Àmbit de Recerques del Berguedà, una iniciativa que es deu a mossèn Ramon Viladés, que fa gairebé trenta anys va aglutinar una sèrie de joves que teníem en comú l’interès per la nostra comarca. Ara ja no som joves. Hem passat moments molt bons i altres de molt dolents, però som una colla d’amics que encara mantenim la il·lusió de treure cada tres mesos la revista L’Erol. L’altre dia, en una entrevista, em preguntaven si em sentia estimada. I la resposta que vaig donar la repeteixo ara: sí. Aquests dies m’ha sorprès la quantitat de gent que m’ha fet arribar la seva felicitació, sigui al carrer, per telèfon, per mail. I puc dir que, entre tots, m’heu fet sentir molt estimada. Moltes gràcies a tothom i molt especialment a tots vosaltres per voler-me acompanyar en aquest acte. Gràcies.
BAIX BERGUEDÀ
Viladomiu Nou estrena teatre La colònia recupera un espai casat amb el número 33: va funcionar durant 33 anys i ara ha tardat 33 anys més a poder tornar a obrir el teló VILADOMIU NOU torna a tenir teatre. 33 anys després de l’incendi que va calcinar l’espai, l’Ajuntament de Gironella ha donat per inaugurat un nou teatre totalment reformat. Fa més de tres dècades, era una sala per fer-hi obres de teatre i projectar-hi pel·lícules de cinema. Ara ha tornat a obrir portes convertida en un espai per a tota mena d’espectacles i que incorpora diverses sales de reunions.
ABANS
A cop de subvencions
El regidor de Cultura de Gironella, Lluís Vall, ha explicat a l’Aquí Berguedà que les obres s’han hagut de fer per fases, a mesura que els anaven concedint subvencions. “Primer era un projecte molt auster, però el 2012 hi va haver una oportunitat de finançament europeu que ho va canviar tot”, recorda. L’última fase ha servit per acabar tots els detalls exteriors i polir els serrells interiors. L’únic que falta ara és el sistema tècnic, tant pel que fa a il·luminació com a so, i la caixa escènica.
L’antic teatre de Viladomiu era una sala per fer-hi representacions, l’aparador cultural de la colònia. JM ANGLADA
ARA
Un espai d’entitats
Vall ha destacat que Viladomiu Nou és una de les cadenes més actives del Berguedà: “Tenen les seves festes, les seves entitats i el seu talent cultural propi”. Per això, confia que “ara la colònia es faci el teatre seu”. La sala gran té espai per unes 200 persones, però a més hi ha una segona sala polivalent -per a unes 60 persones- i diversos despatxos per fer-hi reunions. A més, també hi ha petits magatzems perquè les entitats de la colònia hi puguin guardar el seu material.
El nou teatre de Viladomiu és una sala per fer-hi tota mena d’actuacions i disposa de sales de reunions. AJ GIRONELLA
aquí 19
BAIX BERGUEDÀ
CRISI CLIMÀTICA
Gironella posa un milió a les energies renovables Es posaran plaques al Local del Blat i estudien fer-ho també al pavelló MÉS D’UN TERÇ de les inversions del 2022 de l’Ajuntament de Gironella aniran encarades a l’eficiència energètica. El govern preveu habilitar un nou punt de recàrrega de vehicles elèctrics a la zona esportiva (13.791 euros); impulsar un nou servei (i vehicle propi) de mini deixalleria mòbil per arribar a tots els barris (47.912 €); eliminar teulades de fibrociment del Local del Blat i l’edifici de la piscina (21.767 €); instal·lar biomassa a l’Espai Sant Tomàs (146.000 €) i xarxes de calor al Local del Blat (317.436 €) i l’escola Sant Marc (203.040 €); posar plaques fotovoltaiques al Local del Blat (74.775 €); i millorar la xarxa de distribució d’aigua (270.746 €). En total, l’eix encarat a l’eficiència energètica suma gairebé 1,1 milions d’euros.
El Local del Blat, un pol verd
El gran protagonista de l’eix sostenible és el Local del Blat. Apareix en tres de les accions previstes: es retirarà el fibrociment de la teulada, s’hi posaran 600 metres quadrats de plaques solars i també s’hi instal·larà una xarxa de calor. Pel que fa a les plaques, la idea de l’Ajuntament és que permetin captar l’energia necessària per abastir el mateix Local del Blat, però també la llar d’infants i l’Ajuntament. A banda, el govern 20 aquí
NOUS COMPTES L’Ajuntament aprova sense problemes el nou pressupost
S’instal·laran 600 metres quadrats de plaques al Local del Blat. PIXABAY estudia la possibilitat de posar plaques solars a la teulada del pavelló per tal d’abastir tota la zona esportiva. D’altra banda, la xarxa de calor del Blat hauria de permetre cobrir el Local, la residència d’avis i la llar d’infants. També n’hi haurà una altra a l’escola de Cal Bassacs, pensada per abastir el mateix centre, la llar d’infants i un local veïnal. A més, també s’ha pressupostat la instal·lació de biomassa a l’Espai Sant Tomàs per captar energia per a tot l’edifici. El govern va fer valdre la majoria que té (9 vots) per aprovar el pressupost. Els dos regidors de l’oposició es van abstenir.
Pressupostos pendents No han anat tant a la idea a l’Ajuntament de Berga i al Consell Comarcal. Les dues principals administracions del Berguedà han començat el 2022 amb el pressupost del 2021 prorrogat perquè no han portat a ple la renovació de les inversions previstes. A Berga, la CUP i ERC no haurien de tenir problemes per aprovar les seves inversions perquè, junts, sumen majoria. El principal al·licient és veure si hi haurà més inversions, tal com va
prometre l’Ajuntament en anunciar que refinançava el deute. Al Consell, l’executiu de Josep Lara també té majoria, però s’hi encabeixen fins a sis colors diferents. La presidència és per Junts, però al mateix govern hi ha PSC, PDeCAT, Demòcrates, Bagà Endavant i SOM Avià. Fins ara sempre han votat tots en bloc i no sembla que hagi de passar el contrari. L’al·licient és comprovar quin pes hi tindrà el pla de reactivació. De moment, però, el més calent és a l’aigüera.
BAIX BERGUEDÀ
SERVEI RECUPERAT
Torna el consultori de Cal Rosal Va tancar en plena pandèmia perquè no complia les condicions, però l’Ajuntament va oferir el local social i la Generalitat és a punt de reobrir-lo EL METGE tornarà a tenir un espai per atendre pacients a Cal Rosal. L’Ajuntament se n’ha sortit. El consultori va tancar l’octubre del 2020, mig any després de l’esclat de la pandèmia, perquè no complia condicions per assegurar aspectes com la ventilació. En un moment en què molts consultoris locals sortien als diaris perquè abaixaven temporalment la persiana, a Cal Rosal tot semblava fet a mida perquè l’espai desaparegués. Però l’Ajuntament va respondre ràpidament: va oferir el local social com a alternativa per obrir-hi el consultori. Durant l’últim any, s’ha habilitat i remodelat l’espai. Pràcticament, l’únic que continua és el terra: s’hi han fet despatxos, s’ha renovat la il·luminació, s’ha dissenyat un sistema de ventilació, i s’ha instal·lat la calefacció i l’aire condicionat. L’únic que falta per fer és posar-hi els mobles. L’alcalde, Sebastià Prat, ha explicat a l’Aquí Berguedà que el Departament treballa per obrir el consultori a finals de mes. Ara bé, Prat reconeix que és probable que alguns mobles que s’han de fer a mida, com el de recepció, no estiguin a punt fins més tard i l’obertura s’endarrereixi uns dies més.
El mateix que hi havia abans
L’objectiu de la reobertura és que el municipi pugui recuperar els serveis d’abans de la pandèmia. Des que el consultori de Cal Rosal va tancar, el personal que hi treballava ha anat al d’Olvan. Malgrat tot, el govern local sempre ha defensat que Cal Rosal necessitava l’espai, ni que fos repartint-se les hores amb Olvan.
El local social de Cal Rosal és a poques setmanes de convertir-se en el nou consultori de Cal Rosal. MARC CANTURRI
“No l’haurien obert més” REMODELACIÓ L’espai ha canviat de dalt a baix: l’únic que es manté com abans és el terra; la resta és nou
1 Salut tanca l’antic consultori L’octubre del 2020 la Generalitat va tancar l’espai perquè era impossible garantir-hi els protocols Covid.
L’alcalde d’Olvan, Sebastià Prat, ha reconegut que, quan van tancar el consultori de Cal Rosal, no les tenia totes. “Ens vam posar a treballar ràpid i els vam oferir una solució senzilla. El local social és un espai municipal, i això
2 El local social, l’as a la màniga L’Ajuntament va defensar des d’un primer moment que és “un espai idoni” i “s’hi pot treballar des de ja”.
facilita molt les coses. Era difícil de refusar”, ha dit. De fet, el primer que Salut va dir a l’Ajuntament és que no tenia intenció de reobrir l’espai i que la nova realitat implicava atendre els pacients a Olvan o a domicili.
3 El vistiplau del Departament Salut s’hi va posar de cara i Olvan va oferir pagar les obres amb una subvenció de la Diputació.
aquí 21
ALT BERGUEDÀ
Bagà: al govern sense el partit El regidor Jaume Amills deixa el grup d’ERC, però acorda amb l’alcalde mantenir les carteres de govern, tot i passar al grup no-adscrit EL REGIDOR de l’Ajuntament de Bagà Jaume Amills ha decidit deixar el grup municipal d’ERC perquè “se sent més còmode estant fora”. Aquest és l’argument públic que ha donat l’alcalde, Joan Oña, a l’Aquí Berguedà. Amills deixa ERC, però continua al govern, des del grup no-adscrit. Per tant, continuarà al capdavant de les àrees de Serveis, Brigada i Obres de l’Ajuntament. Ara, però, Amills passa al grup no-adscrit, on ja hi ha Mariona Pons, que fa uns mesos va decidir abandonar el PSC i entrar a l’equip de govern. Tot plegat fa que el partit que mana, ERC, quedi amb només dos regidors propis (l’alcalde i tres més), però forma majoria amb dos no-adscrits i deixa el PSC i Bagà Endavant a l’oposició, amb tres i dos representants, respectivament.
“És incomprensible”
En un comunicat, el PSC ho veu com “una situació incomprensible, a més de mai vista ni contemplada en la legalitat vigent”. Davant l’últim moviment d’Amills, sumat al cas de transfuguisme de la regidora Pons, els socialistes han adreçat diversos escrits al secretari municipal per demanar-li un informe oficial sobre la composició de l’equip de govern. No en tenen resposta. El principal grup de l’oposició afirma que “la preocupació és doble”. D’una banda, denuncien les “irregularitats i presumptes il·legalitats” que aquests moviments de grup poden comportar. I, a més, lamenten el “grau de deteriorament de tots els serveis municipals” perquè entenen que “no es governa, 22 aquí
INCREDULITAT L’oposició se’n fa creus i dubta que manar així sigui legal
El pacte ERC-PSC va durar un any
L
es eleccions van donar cinc regidors a ERC, quatre al PSC i dos a Bagà Endavant. Amb aquests resultats, republicans i socialistes van decidir pactar per manar junts, mentre que Bagà Endavant va quedar sol a l’oposició, amb dues cadires d’11. Però l’acord de govern va durar poc més d’un any. La tardor del 2020 el PSC va decidir passar a l’oposició i va deixar ERC al govern, sola i en minoria de 5 regidors d’11. Al cap d’uns mesos, es va fer públic que Mariona Pons se separava dels socialistes i passava al grup no-adscrit per tornar a l’equip de govern. Amb aquest moviment, que des d’un primer moment el PSC ha denunciat com un cas de transfuguisme, el govern va recuperar la majoria plenària. I, si no hi ha canvis, no la perdrà, malgrat que el partit més votat a les eleccions acabarà el mandat amb 4 regidors dels 11 del ple.
L’alcalde, Joan Oña, manté la vara, però ERC perd una cadira del ple. CEDIDA simplement es mantenen les cadires de govern”.
“No canvia res”
L’alcalde, Joan Oña, en treu ferro. Diu que “senzillament ha decidit sortir del grup perquè no s’hi sentia còmode” i assegura que “no canviarà res”. Oña explica que les úniques variacions seran a nivell intern, perquè Amills no assistirà a les reunions de grup, però portes en fora assegura que no es notarà res. De fet, l’alcalde
defensa que ha donat via lliure als seus regidors per votar el que creguin, des de l’inici del mandat. “No és estrany que hi hagi votacions que la gent del grup vota coses diferents. La llibertat de vot és total i personal, i ha passat molts cops que hi ha regidors que veuen les coses diferent i voten en sentits diversos”, ha apuntat. ERC va guanyar les eleccions amb 511 vots, 24 més que el PSC, que va perdre la vara, tot i que va continuar un any a govern.
ALT BERGUEDÀ
EQUIPAMENTS MUNICIPALS A GUARDIOLA
De residència a una casa per a esportistes L’edifici de la residència es va començar a construir fa gairebé 20 anys a Guardiola de Berguedà i encara no s’hi ha donat cap ús. DIVINA LÓPEZ
L’edifici que havia de ser una residència es postula com a hotel esportiu EL QUE HAVIA DE SER una residència i un centre de dia a Guardiola de Berguedà, pot acabar sent un centre d’acollida d’esportistes. El Consell Comarcal busca un espai a l’Alt Berguedà que pugui servir perquè els turistes que venen a la comarca a fer esport s’hi allotgin. I el president de l’ens, Josep Lara, s’ha posat el barret d’alcalde per oferir-ne un que té al poble. És l’edifici colossal que durant el mandat 2003-2007 es va començar a alçar al mig de Guardiola per obrir-hi una residència i un centre de dia. Els veïns feia anys que ho reclamaven i les
2,5 milions per atraure turistes
E
l Berguedà rebrà 2,5 milions d’euros en els pròxims tres anys per desenvolupar 17 projectes relacionats amb el turisme actiu i esportiu al voltant del riu Llobregat i el pantà de la Baells. Els diners surten de la Moncloa: s’ha guanyat la subvenció i, ara, s’afinaran les accions a executar.
obres van continuar el següent mandat amb una segona fase d’intervencions que preveia que l’equipament es podria inaugurar abans de noves eleccions (és a dir, abans del 2011). Més d’una dècada després, l’edifici encara no ha tingut cap ús, hi ha idees sobre la taula.
“Queden molts passos”
L’alcalde de Guardiola ha recalcat que, de moment, la nova vida de l’edifici de la residència “només és una idea” i “queden molts més passos per fer, que no pas els que s’han fet”. En aquest sentit, el conseller de Turisme Actiu, Abel Garcia,
ha explicat que fa temps que busquen un espai que faci aquesta funció i, ara, l’Ajuntament de Guardiola els ha ofert l’espai. Lara ha esmentat que és un edifici colossal, amb tres plantes molt grans que permetrien dividir-lo perquè tingui més usos, a banda del centre d’acollida d’esportistes.
Amb diners per fer-ho
L’espai és municipal i el govern comarcal confia que, a mesura que agafi forma, es pugui finançar amb part dels diners que arribaran des del Ministeri espanyol per dinamitzar la comarca a nivell turístic.
aquí 23
ALT BERGUEDÀ
El consultori de Vilada ara mateix només té un dia de metge, que es complementa amb un segon dia a Borredà. En volen 2,5 per poble. MARC CANTURRI
Consulta (gairebé) sense metge Quatre pobles volen un metge diari i alerten que el telèfon no ho soluciona BORREDÀ I VILADA volen tenir un metge a la zona cada dia. És el que tenien el 2019, abans de la pandèmia. Hi havia una metgessa de família que es repartia les hores de feina entre els dos consultoris: quan no estava a Vilada, estava a Borredà. Fins i tot hi havia matins que se’ls partia: feia tres hores a un poble i en feia tres més a l’altre. Però des de fa mesos, això s’ha acabat. Ara només hi ha metge dos dies a la setmana: a Borredà, els dimecres; i a Vilada, els dilluns. Dimarts i dijous hi ha tres hores de visites programades d’infermeria. Però si un veí de Vilada i Borredà (o de Sant Jaume de Frontanyà o Castell de l’Areny) té una urgència, necessita un metge i s’escau que no n’hi ha, ha de trucar a l’ambulatori. “Si contesten, bé; el problema és que moltes vegades 24 aquí
costa molt que t’agafin el telèfon, i aleshores és quan arriben els problemes”, relata l’alcalde de Borredà, Jesús Solanellas, a l’Aquí Berguedà.
Salut promet més hores
Els quatre ajuntaments afectats per la poca presència mèdica a la zona han fet arribar una queixa al Departament de Salut i n’han obtingut resposta. No directament, però sí a través dels mitjans de comunicació. Fonts del Departament han confirmat a l’Aquí Berguedà que posaran dos dies més de metge als consultoris de Vilada i Borredà. És a dir, si ara hi ha metge un dia a Vilada i un altre a Borredà, Salut té previst que n’hi hagi dos dies a un poble i dos més, a un altre. Els pobles demanaven metge cada dia de la setmana i la proposta de Salut s’hi acosta
Salut diu que passarà dels dos dies de metge que hi ha ara a quatre. Els veïns en volen cinc, com abans de l’esclat de la pandèmia
però no els satisfà del tot. Encara tindran franges de la setmana descobertes: quedarà un cinquè dia sense metge, que és el que els veïns volen evitar tant sí com no.
Amb les festes superades
El compromís del Departament és de posar fil a l’agulla ara que han passat les festes de Nadal. Salut recorda que el sistema sanitari està fent front a la sisena onada de la pandèmia, que hi ha professionals que s’han contagiat i que això els empeny a fer mans i mànigues per cobrir els llocs d’atenció. Segons diuen, els consultoris de Borredà i Vilada també són víctimes col·laterals d’aquesta manca de professionals. I, a això, se li ha hagut de sumar les vacances de Nadal. Però, confien que, ara, es podran recuperar una part de les hores que demana la zona.
ALT BERGUEDÀ
PREMI NACIONAL D’ARTESANIA
L’ART DE FER ESQUÍS El govern espanyol reconeix els esquís de fusta que es fan a mida a la Pobla de Lillet ACN
L’empresa Liken Skis, d’Oriol Baró, rep el principal guardó d’artesania de l’Estat
LIKEN SKIS, una empresa de la Pobla de Lillet, ha estat distingida amb el Premi Nacional d’Artesania pel govern espanyol. La seva ànima, l’Oriol Baró, va deixar de treballar com a enginyer de projectes a Barcelona per fabricar esquís de fusta, d’alta qualitat, fets a mida i amb productes quilòmetre zero. Baró va fundar la marca el 2018 i, tot i haver viscut més temps en pandèmia que sense, ara Liken Skis col·loca un nou guardó a les seves vitrines. El mateix 2018 ja va rebre el premi al millor projecte emprenedor del concurs Emprèn UB de
la Universitat de Barcelona. L’any següent, el 2019, també va guanyar el Concurs d’Idees Emprenedores del Berguedà.
Ja n’ha fet uns 150
Oriol Baró va fabricar els primers esquís el 2015, amb els seus amics Toni i Adrià. “No hi ha una formació reglada per aprendre l’ofici”, explica. Tots tres, enginyers, van aprofitar els seus coneixements i vídeos que van trobar a internet per fabricar-los. El resultat va ser un èxit i els amics els en demanaven. Tres anys després, Liken Skis
ja ha fabricat uns 150 esquís. La clau de l’èxit, explica, és haver aconseguit “un producte d’alta qualitat, fruit del rigor diari i treballant per buscar l’excel·lència”. Pràcticament no ha fet difusió i ha estat el bocaorella i les xarxes socials el que li ha dut nous clients. Els esquís de Liken Skis es fan a mida. Es couen a foc lent: primer premsa totes les capes dels esquís i les deixa una setmana en repòs; després talla els esquís i els poleix; després els grava la marca i els personalitza; i per acabar, els envernissa i els esmola. “Tot, fet a mà”, conclou.
aquí 25
ENTRE RIVALS
Els reis de les pistes de ball d’Espanya Joan Boixader i Rosanna Camprubí revaliden el campionat estatal de 10 Balls i es consagren com la parella a batre SÓN HISTÒRIA VIVA dels balls de saló i continuen demostrantho any rere any. La parella berguedana formada per Joan Boixader i Rosanna Camprubí han revalidat el títol de campions d’Espanya de 10 Balls. Ho han fet de manera incontestable, a la Nucía (Alacant), i sent els millors en gairebé totes les disciplines que van haver d’exhibir davant el jurat. Primers en vals, primers en tango, primers en vals vienès, primers en slowfox, primers en samba, primers en txa-txa-txa, primers en rumba, primers en pasdoble i primers en jive. L’única modalitat que se’ls va resistir va ser el quickstep: van ser segons, per darrere de Félix Patrón i Lali Rodríguez, la parella que va pujar al segon esglaó del podi final. Luís Pacha i Maribel Gordón van ser tercers i van completar els llocs de privilegi.
Superiors en gairebé tot
Els resultats denoten que, en aquests moments, la parella berguedana és un punt per sobre de les altres dues, que ja 26 aquí
Sentir sense oïda, ballar en silenci
L
a parella és coneguda arreu del país per les seves aptituds sobre la pista de ball. Fa anys que competeixen de tu a tu contra qualsevol rival de primera línia. El que molts dels rivals ni tan sols detecten és que, per fer-ho, superen un hàndicap: la Rosanna no hi sent i la seva compenetració amb el Joan es basa en el contacte físic i la connexió visual. Són els balladors del silenci. Des de fa un any també són campions d’Espanya i ara han revalidat aquesta condició, com a mínim, per un any més. La Rosanna, a més, ha fet un llibre on explica la seva lluita diària i l’esperit d’autosuperació que ha tingut tota la vida per arribar a ser una referència a la pista de ball.
La Rosanna i el Joan ja són una referència a l’Estat. ROSA - LA FOTOGRÀFICA
La parella va guanyar 9 de les 10 modalitats avaluades a la final del campionat estatal
van ser les que van ocupar el podi de l’any passat. El 2020 les tres parelles es van repartir les diferents disciplines i el primer lloc del podi no es va decidir fins al final. Aquest any, la Rosanna i el Joan han portat la batuta gairebé en tot moment, mentre que les altres dues parelles han protagonitzat un interessant frec a frec en la lluita pel subcampionat.
Semifinalistes mundials
A més, aquesta temporada la parella berguedana també ha estat semifinalista al campionat del món de 10 Balls, disputat a Vagos, a Portugal, a mitjans d’octubre.
ENTRE RIVALS LA FRASE
“Per mi el millor jugador del que portem de 1a RFEF és ‘Don’ Martí Vilà” EDER SARABIA Entrenador del FC Andorra Aprofitant les vacances de Nadal i l’allau d’onzes ideals, el tècnic es va desfer en elogis cap al berguedà.
LA IMATGE EL PODI POL RAICH
Campió de la Sant Silvestre de Berga L’atleta va tancar l’any adjudicant-se la Sant Silvestre de Berga, per davant de Gonçalo Sousa i Xavi Tomasa. En fèmines, Carla Esclusa va pujar a l’esglaó més alt del podi, seguida de Foix Montaner i Núria Cascante. La prova ha estat organitzada pel JAB per primer any, agafant el relleu al Club Atlètic Berga.
Marc Calmet torna a donar guerra al Dakar El pilot de Guardiola de Berguedà ha repetit l’experiència de la temporada passada i ha tornat a pujar sobre una Rieju per competir al ral·li més dur del món. L’objectiu és el mateix que fa un any: arribar al mar Roig i travessar la línia d’arribada a Jeddah en l’última etapa del ral·li. A.S.O./HORACIO CABILLA
La Quarta meravella
Marc CANTURRI @marccanturri
H
i ha set equips en només sis punts a la part alta del grup 1 de Quarta Catalana de futbol. Ha passat des de principi de temporada i encara ara costa de creure. No n’hi ha cap que estigui descartat per la lluita pel títol, i compte perquè aquest any el segon no fa promoció: només hi ha una plaça que dona accés a Tercera i és la del campió.
Avinyó, Montmajor, Calders, Casserres, Gironella B, Avià B i Olvan. Han jugat 13 partits (una volta) i els en queden 13 més. És de llarg, la temporada més igualada de l’última dècada i probablement una de les que reuneix més talent. L’Avinyó, el Montmajor i el Calders mantenen el bloc dels últims anys i hi incorporen fitxatges de qualitat que els fan aspirar a tot.
El Casserres és la plantilla més llarga i amb més alternatives de la categoria. El Gironella B té el mateix equip que l’any passat va fregar l’ascens a Tercera. L’Avià B és, amb diferència, l’equip més jove de la categoria, però també un dels més tècnics (si no, el que més). I l’Olvan és l’Olvan: veterania i ofici per plantar cara a tothom. És impossible no estar enganxat a la lliga dels dolents.
Comestibles
MARIA COSTA @jashivalaemportartho Pollastre a l’ast Menjars preparats Entrepans Pizzes Begudes i cafès
Pg. de la Indústria, 78-80 Obrim de dilluns a diumenge BERGA · Tel. 93 822 86 16 de 9:00 a 15:00h
C/ Roser, 45 BERGA Tel. 93 821 36 26
aquí 27
FESTA GROSSA El 31 de desembre de 2017, van ploure a l’Ametlla de Merola 8 milions d’euros de la Grossa. Els havia repartit el grup d’Els Pastorets en participacions que jugaven cadascuna a deu números diferents. Un, el 56.795, va ser el bo. Eren apostes de 40 cèntims per número, de manera que el premi era de 8.000 euros per cap. Ningú no es va fer ric, però, al grup d’Els Pastorets, aquella Grossa li va canviar la vida. Finalment, es van poder acabar les obres del teatre, que feia anys que esperaven. Grans noms del teatre còmic català, com Peyu, Quim Masferrer i Guillem Albà hi havien actuat abans sense butaques. Ara, un documental explica com van arribar les butaques a l’Ametlla de Merola, i com, darrere dels diners, van venir problemes nous. El dirigeixen la documentalista Aurora Sulli i l’actriu Núria Deulofeu. Està ple de tocs d’humor, i ja desperta somriures a Filmin. “150 i una Grossa” Documental d’Aurora Sulli i Núria Deulofeu Disponible a Filmin | 2,50 € 52 min | Un Capricho de Producciones
CIÈNCIA
PINTURA
Segurament és un dels cels més espectaculars del món: el que cobreix el Pedraforca. El centre astronòmic de Saldes prepara unes jornades d’observació amb planetari i telescopi per descobrir nebuloses, cúmuls i galàxies. Les entrades valen 15 euros per als adults, i 12, per als nens. Descoberta del cosmos Centre Pedraforca | SALDES Dies 14 i 15 de gener | 21 h centreastronomicdelpedraforca.com
Primera exposició pòstuma del genial pintor berguedà Joan Ferrer. La llibreria Quatre Cantons, al passeig de la Indústria de Berga, acull una mostra de quadres de Ferrer, que va ser Premi d’Honor de la Cultura al Berguedà i va tenir una retrospectiva històrica a Sant Francesc el 2019. Exposició de Joan Ferrer Llibreria Quatre Cantons | BERGA Fins el 16 de gener Més info: laquatrecantons.cat
PLANETARI I TELESCOPI
28 aquí
TORNAR A JOAN FERRER
LA CORRIDA ES DESCONFINA
ALBERT CODINA
L’any passat, només se’n va poder fer una versió confinada. Aquest any, La Corrida torna als carrers de Puig-reig amb més ganes que mai. El programa inclou la versió infantil de la festa, divendres 21, i un espectacle de doma i volteig (genets cap per avall!) de l’espectacular Miron Bococi (foto), dissabte 22, que ja va deixar els puig-reigencs amb la boca oberta fa dos anys. Diumenge 23 serà el gran dia de la Corrida, amb la fira d’embotits i la cercavila de cavalleries i xarrets, al matí, i la tarda de proves al circuit, amb el mític joc de les cintes. La Corrida PUIG-REIG Del divendres 21 al diumenge 23 de gener Més info: aquibergueda.cat/agenda
NATURA
CINEMA
Amb l’excusa de crear un mandala col·lectiu, el Parc Natural CadíMoixeró organitza una sortida al bosc per recollir-ne elements naturals. L’excursió és per l’entorn de Gisclareny i una opció magnífica per endinsar-se per rutes desconegudes amb tota la família. Reutilitzar la natura GISCLARENY Diumenge 30 de gener | 10 h Inscripcions: 93 824 41 51
Dues germanes (Elia Galera, Eva Martín, a la foto) es retroben després d’anys separades a Valldemossa, Mallorca, per vendre una pastisseria que han heretat. Benito Zambrano adapta al cine una novel·la de Cristina Campos “Pan de limón con semillas de amapola” Teatre Patronat | BERGA Dijous 20 de gener | 20.30 h Entrada: 4,50 €
DESCOBRIR GISCLARENY
RETROBAR-SE A MALLORCA
aquí 29
Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos
Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27
agrovicenc.blogspot.com
Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom. Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)
PASSATEMPS
A comptar ocells! S’han presentat tots aquests ocells a AgroVicenç i per tal de poder-los cuidar, primer hem de saber quants n’han arribat. Series capaç de dir-nos quants ocells hi ha aquí sota? Compte! N’hi ha de grans, de mitjans i de petits! Troba la solució d’aquest passatemps a www.aquibergueda.cat/solucio
SERVEI DE PSICOLOGIA AL BERGUEDÀ
Gironella acull una consulta de Psicologia que ofereix sessions psicoterapèutiques a adults i parelles. la Psicologia ens ofereix un camí cap al benestar personal, el Psicòleg col·labora amb tu per seguir-lo
20 ANYS D’EXPERIÈNCIA OLGA MASSANA SÁNCHEZ Ara també oferim servei de psicologia infanto juvenil a càrrec de la psicòloga Eva Castro Albós, que treballa amb nens, adolescents i famílies. 699 271 341 · Carretera Bassacs, 52 - 08680 Gironella olgams@olgamassanapsicologia.cat olgamassanapsicologia.cat Sessions presencials i també online
Olga Massana
Centre Podològic M. Teresa Velilla Muixí
Centre de dia Assistència hospitalària i domiciliària
24h
Especialistes amb els tractaments més professionals i actuals Plantilles personalitzades per a nens, adults, esportistes, diabètics...
Lluís Millet, 25-27 entl. · BERGA T. 93 821 25 72
Ofereix un servei amb qualitat Sense discriminació Et dona un tracte digne Amb privacitat Amb sensibilitat Ens trobarà: C/Salvador Espriu, 8 - BERGA Tel. 93 525 98 05 - Mòbil 691 045 174 ÉS COMPATIBLE AMB EL TEU HORARI LABORAL De 8 h del matí a 20 h de la tarda de dilluns a diumenge
Tel. 93 823 03 78 635 98 32 45 Carretera C-26 km. 136,5 calparerarestaurant@gmail.com
menú diari per 7€!
de dilluns a divendres laborables
L’ESPUNYOLA 30 aquí
Estic amb tu
Confia en mi i dona’m la teva mà
Sempre hi trobaràs plats de: · Pasta · Peix a la planxa · Verdura · Carn a la planxa i preparats especials del dia
Obrim de dilluns a diumenge Pg. de la Indústria, 78-80 de 9:00 a 15:00 BERGA · Tel. 93 822 86 16
CARGOLS No et perdis els nostres: · Cargols a la cassola amb conill i costella · Cargols a la gormanda
Vols veure més fotos o tenir més informació d’un immoble concret? Entra al nou web de Pirineu 2000 a través del codi de cada pis o casa
VENDA
per exemple: BERGA - ZONA PG. DE LA INDÚSTRIA Pis de 86m2, semi-nou amb menjador estar, cuina, 3 habitacions, 2 banys, amplis balcons i cambra de rentar. Calefacció. PREU: 125.000€
C10530
BERGA – ZONA CASERNA Pis de 110m2 aprox., amb menjador estar, cuina, 3 hab. (2 dobles i 1 individual), bany complert, cambra de rentar i balcó. PREU: 85.000€
C11376
BERGA – ZONA CASERNA Pis de 90m2, menjador estar, cuina amb rebost, 3 hab. (2 dobles i 1 individual), 2 banys (un complert), habitació rentadora, calefacció de gas, 2 balcons, pàrquing i traster. PREU: 127.000€
C9705
D3301
LA RODONELLA
Pis planta baixa de 90 m2, menjador estar, cuina, 3 hab. (2 dobles), bany, rebost, pati exterior amb barbacoa i calefacció gasoil. PREU: 50.000€
LA POBLA DE LILLET Casa de 180m2 amb jardí de 125m2, 3 plantes mes estudi. Amb: PB: Garatge per 2 cotxes, caldera i accés al jardí. P1: menjador, cuina i bany. P2: 2 habitacions dobles i bany. P3: 2 habitacions dobles. P4: estudi. PREU: 229.000€
F13764
LA POBLA DE LILLET Casa 240m2 aprox. PB: Menjador amb cuina americana i llar de foc i bany. P1: Sala d’estar, 3 hab., bany i 2 balcons. P2: Sala d’estar, 3 hab., bany i 2 balcons. P3: Sala d’estar, bany, cambra per caldera i dipòsit gasoil. PREU: 215.000€
E13288
www.pirineu2000.com/C13511
F11063
CASSERRES
Casa de 180m2 aprox. P. soterrani: Garatge i habitació per caldera i dipòsit de gasoil. P1: Menjador estar, cuina, rebost, 4 hab. (2 dobles i 2 individual ) i bany. P. sota teulada: amplia sala amb varies possibilitats. PREU: 150.000€
G12136
AVIÀ
BERGA
Pis de 95m2, menjador estar, cuina, 4 habitacions ( 3 dobles i 1 individual), bany complet, lavabo i 2 balcons. PREU: 63.000€
C13705
SALDES
Finca de 1.550 m2 aprox., amb casa de 169m2. Preu negociable. Completament habitable, amb amplia sala menjador-cuina, 8 hab. dobles, 1 bany, aigua, llum i calefacció. Vistes espectaculars al Pedraforca.PREU: 350.000€
H4001
C13511
BERGA
Pis de 60m2, menjador, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), lavabo, bany complert i 2 galeries. Molt il·luminat. PREU: 62.000€
C13604
BERGA
Parcel·la de 375m2, per construir xalet. Amb tots els serveis i vallat perimetral de tancaments tot fet. PREU: 80.000 €
Pis de 110m2, menjador, cuina, 4 habitacions dobles, bany, cambra de rentar i 2 balcons. PREU: 98.000€
BERGA
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ Pis de 50m2 semi nou moblat, menjador estar, cuina 1 habitació doble i bany. PREU: 40.000€
C11611
D1876
Pis de 65m2, menjador estar, cuina, tres habitacions (dues dobles i una individual), bany, rebost amb caldera i cambra de rentar. PREU: 66.000€
C830
BERGA
E11434
Pis de 85m2, menjador estar amb llar de foc, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), bany, rebost, 2 balcons i calefacció. PREU: 69.000€
C9286
BERGA
BERGA
Casa unifamiliar totalment reformada de 150m2 aprox. Amb: PB: garatge de 65m2 aprox. i jardí de 30m2. P1: Menjador estar, cuina, bany complert i terrassa de 15m2. P2: Tres habitacions i bany. PREU: 110.000€ BAGÀ TERRADELLES Quatre parcel·les de 96.25m2 cadascuna, amb terreny edificable de 66m2 cadascuna per construir cases unifamiliars. Es venen per separat o juntes. PREU: 45.000€
H12220
Pis de 85m2, completament reformat. Ampli menjador estar, cuina, 2 habitacions dobles, 1 individual i bany. Mobles inclosos, ideal per segona residència. PREU: 65.000€
ATENCIÓ! C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com
ES NECESSITEN PISOS I CASES DE VENDA I LLOGUER A BERGA I COMARCA aquí 31
Servei de distribució de gasoil a domicili industrial, agrari i per a calefacció
Servei, qualitat i confiança
93 821 01 93 Passeig de la Pau, s/n 08600 Berga · Barcelona
32 aquí
ballus@ballus.cat www.ballus.cat