Aquí Berguedà – N.123 - Febrer del 2022

ROSA - LA FOTOGRÀFICA

aquí FEBRER 2022 NÚMERO 123 Edita: Bífidus Produccions Distribució gratuïta

BERGUEDÀ

“Més que posar entrebancs, m’agrada trobar solucions perquè passin coses al poble”

RAMON XANDRI

EL POPULAR SECRETARI D’AVIÀ TANCA LA CARPETA

Solucions Dentals BERGA 100% PROTECCIÓ CONTRA COVID

Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 22h

Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11

i moltes més!

SERVEI D’URGÈNCIES

aquí 1005 670 005

MOBLES SARI 209cm

200cm

128cm 36cm 62cm

170cm

299€

62cm

Armari portes corredisses + 3 calaixos color blanc

170cm

249€

Armari portes corredisses color roure/blanc

80cm

130€ Sabater Gris o roure

Matalàs viscoelàstica altura 26cm

299€ 349€ 379€ 135x190 150x190

160x190

Pack matalàs + somier elèctric

499€ 529€ 799€ 879€ 90x190

105x190

C/ Gran via n 9 berga (08600) Tel: 938216962 2 aquí VÀLIDA FINS AL 28 DE FEBRER OFERTA

135x190

www.mueblessari.com

150x190

aquí

BERGUEDÀ

TEXT

Marc Canturri FOTOGRAFIA

Rosa/La Fotogràfica

UNA ÀNIMA D’AVIÀ

Va començar a treballar a l’Ajuntament d’Avià quan només tenia 14 anys, com a aprenent. Després de més d’una dècada fent d’auxiliar administratiu, a finals dels 80 es va treure les oposicions i es va convertir en el secretari del poble. Des de fa 16 anys també ho és de Castellar del Riu. I tot, ho ha compaginat amb una vida social dedicada a les entitats culturals. D’aquí a dos mesos, es jubila.

14

20

23

26

28

BERGA

BAIX BERGUEDÀ

ALT BERGUEDÀ

ENTRE RIVALS

SORTIM

L’amo, obligat a tancar dues setmanes perquè un tècnic que li ha de signar el permís està de baixa, tira pel dret i reobre

Avià ja té a punt l’equipament, després de cinc anys de traves que han anat demorant la inauguració

L’Ajuntament vol enllestir el pavelló a mitjans d’any i l’utilitzarà per a esports però també per a actes multitudinaris

El CEB i el JAB anuncien que la prova, el 7 de maig, decidirà les seleccions autonòmiques campiones de l’Estat

La novel·la de Pep Coll basada en els crims de la postguerra al Pallars arriba ara al Teatre Municipal de Berga

La rebel·lió de la xurreria del Vall contra la desídia

Febrer del 2022 Número 123 Any 11 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Distribució gratuïta

La depuradora dels entrebancs veu la llum

Guardiola tornarà a tenir un espai per a grans actes

Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rossinyol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls

La BRB serà el bressol del trail de tot l’Estat

Impressió Lerigraf Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com

Control de difusió:

Els crims al Pallars fan el salt al teatre

Publicació membre de:

Amb el suport de:

aquí 3

PATUM

L’ENQUESTA

Restringiries el trànsit a Berga el cap de setmana?

SÍ

73% NO

27%

VOTA A LA PRÒXIMA Defenses que es talli la C-16 quan es fan protestes dirigides a Barcelona? www.aquibergueda.cat

Màquines engegades per al Corpus EL NOM ORIOL BARÓ

Premi Emprèn d’Artesania Pocs dies després de rebre el Premi Nacional d’Artesania que dona l’Estat, el fundador de Liken Skis, de la Pobla de Lillet, ha rebut un nou guardó: el Premi Emprèn que dona el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat. Baró fabrica esquís de fusta, a mida i a mà, a la Pobla.

L’Ajuntament de Berga i les comparses han acordat reprendre els preparatius de la Patum 2022 amb la idea que la festa es pugui celebrar “amb una certa normalitat”. En declaracions a l’Aquí Berguedà, l’alcalde, Ivan Sánchez, ha matisat que “és la nostra obligació esprémer totes les possibilitats perquè així sigui”.

Feia unes setmanes que el debat havia quedat aparcat per la sisena onada de Covid-19. Ara els experts pronostiquen que en poques setmanes la situació millorarà molt i, en el si de la Patum, es torna a respirar un cert optimisme. De moment, s’ha obert termini per presentarse al concurs de cartells i per ser administrador.

EL MÉS LLEGIT GENER AQUIBERGUEDA.CAT

1

2

Un accident amb quatre vehicles implicats provoca fins a dos quilòmetres de cues a la C-16

3

El programa de Sílvia Abril a TVE dedica el seu debut a l’escudella de blat de moro escairat

Els Mossos detenen el lladre que va robar en quatre domicilis d’Avià i en un cinquè a Berga

LA FRASE JOSEP LARA President del Consell Comarcal del Berguedà

“Un berguedà ho té igual o pitjor que algú de l’Aran per arribar a la universitat”

El xurro és clandestí Xavier GUAL

@xaviergual

M

ai hagués pensat en els xurros com l’element definitiu sobre l’estat de les coses a Berga. La xurreria necessita un tràmit, uns documents amb un segell oficial i la signatura d’un tècnic. Les paperines plenes de farines ensucrades fregides, farcides de crema o arrebossades de xocola-

ta son aquí una activitat no legal, quasi com qualsevol droga química o de plantació furtiva com les múltiples a la ciutat.

Un clàssic per a la canalla de sempre no aconsegueix hora amb cap teletreballador públic, no li despengen el telèfon i l’enginyer està de baixa. El substitut no apareix. Es gasten recursos per crear dificul-

tats a un simple artesà. Al xurrer li venen excuses i li han suggerit que marxi.

Però s’ha quedat i ha tirat pel dret. Ha obert. Fent de minúscul capitalista, explotant-se a ell mateix, amb horaris inacabables fora de conveni, enfrontat a l’autoritat i als seus tècnics ineficaços. Tem rebre a qualsevol hora una sanció i ordre de tancament.

ANT IGUI TAT S ART MO BL E S 4 aquí

C. Barcelona 23 · BERGA 643 003 270 · 93 822 31 72 xollomercat@gmail.com

Si viatgen per Portugal veuran el mateix costum en fires i concentracions populars. Abunden les garites del mateix color taronja de sempre amb tota mena de farines dolces cuites. Tot és igual.

Canvia només el nom. Se’n diuen “farturas”. Atipen als nens que estiren el braç del pare i han afartat al berguedà que en ven.

IC ELECTRODOMÈST

arg etc d’articles i un ll

S

aquí 5

LA FOTO

Una carota de ple arriba al Museu d’Història de Catalunya El Museu Comarcal de Berga ha cedit temporalment una carota de ple de la Patum al Museu d’Història de Catalunya. És per a una exposició, ‘Els Català, fotògrafs d’un segle’, dedicada a una família especialitzada en retratar moviments i corrents artístics i culturals que es van produir al llarg del segle XX. La carota cedida és una peça que va ser donada per l’exalcalde, Agustí Ferrer i Gasol, al Museu Comarcal. Està construïda amb guix i roba i s’exhibirà fins al setembre en un espai del MHC farcit de fotografies de la Patum. PEPO SEGURA - MHC

FÍGULSPÈDIA

Jaume FÍGULS

@humorjaumefiguls

COMPETÈNCIA DEL SECRETARI Rival que li vol fotre la plaça

SECRETARI DE PLE DRET Que es passa tota la sessió del plenari sense seure

Aquesta és la finestra que necessites per promocionar el teu negoci a més de 6.000

només 25 €

UN SECRETARI DECENT Encara en queden 99 més

Anuncia’t a

persones

Aquest espai costa menys del que t’imagines: 6 aquí

LA CARRERA DE SECRETARI Cursa on queda ben classificat

SECRETARI FENT L’ACTA Enxampat enmig del coit

aquí

BERGUEDÀ

RIGOR PERIODISME El que més t'importa PROXIMITAT és el que passa aquí

600 47 92 99 info@bifidusproduccions.com

aquí 7

Quo vadis, vint-i-dos?

A

Anna E. PUIG @annaepuig

rriba el febrer i, amb el febrer, l’esperança.

L’esperança de poder recuperar de ple els carrers i les places, l’esperança de tornar a fer el què ens roti, envoltats de la nostra gent, i de despertar, per fi, la cultura popular, tan adormida com morta de fàstic, entre tests d’antígens i PCRs,

entre certificats i protocols tan canviants com incomprensibles.

Si no es torcen les coses, ja està anunciat que les generacions reconquistaran els carrers de Berga, que alguns es deixaran bigoti, que tots plegats tornarem a sorprendre amb disfresses impensables i que la Perla tornarà a fer derrapar el seu descapotable

pels carrers de Gironella.

I això, ladies and gentlemans, és molt bon senyal!

El confeti de febrer ens traurà la son de les orelles, ens esverarà el cor i ens farà bullir la sang, bo i esperant que, al Berguedà, esclati la primavera i, amb ella, les tradicions ara escapçades: passejar amb una rosa als dits o un llibre sota l’aixella, retrobar-nos

a la sortida del Tabal, omplir-nos d’alegria els pulmons amb la pólvora dels 4 Fuets i que els Tirabols de dimecres de Corpus ens retornin per sempre més a la vida, a la vida d’abans del març del vint, la de les festes majors i dels torns de barra, la de compartir espais i causes justes. Aquest ha de ser el nostre vint-i-dos, oi?

La xurreria, sense permís perquè l’enginyer no té boli David COLS @elcols

BERGUEDÀ ONLINE

E

l culebrot de la xurreria del Vall continua. En Samuel, el xurrer del Vall, es va veure obligat a tancar perquè l’Ajuntament de Berga no tenia enginyer per signar-li el permís.

Després d’emular Astèrix el gal a la pel·lícula de les dotze proves i no obtenir cap resposta clara, en Samuel, amb els dos co-

llons inflats com zepelins, va tirar pel dret i reobrir sense permís.

Ara, per fi, l’Ajuntament ha trobat un enginyer per ocupar la plaça, però el malson del Samuel continua. Segons ha pogut saber aquest mitjà, el nou enginyer, Josep Aperassa, no li pot signar res perquè al seu despatx no hi ha cap bolígraf apte per a

aquest tràmit: “Vostès, els mortals, ho veuen tot molt fàcil. Però jo, al despatx, no hi tinc cap bolígraf blau.

En tinc dos de verds, un de negre, un de vermell i un parell de rotrings de punta fina, però el document s’ha de signar amb blau”.

El xurrer s’ha ofert a deixar-li un boli a l’enginyer, però la regidora Roser Rifà, ha explicat que

L’ACEB pressiona per inversions Continua la pressió de l’empresariat perquè s’inverteixin més diners al Berguedà. Aquest gener el president de l’Associació d’Empresaris del Berguedà (ACEB), Josep Maria Serarols, s’ha reunit amb la consellera de Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, i li ha reclamat que situï el polígon d’Olvan com una prioritat a l’agenda del Govern i que acceleri millores com

8 aquí

LA PARAULA

la variant de Sagàs o la C-16 de Berga al Túnel del Cadí.

La patronal d’empresaris també ha recordat a Vilagrà l’èxit de Firhàbitat, que en només una edició s’ha consolidat com una referència en l’àmbit de la bioconstrucció i l’eficiència energètica. Ho han fet perquè entenen que la Generalitat s’hi hauria d’implicar més. La segona edició serà a Avià a principis de juny.

Rep les notícies de l’

aquí

BERGUEDÀ

a través de Telegram

g

Seràs el primer en saber què passa al Berguedà

no pot ser: “Això seria del tot irregular. El bolígraf ha de passar uns tràmits que, si bé són totalment estèrils i innecessaris, són els que marca la llei. Entenc la frisança, però les coses s’han de fer ben fetes. Que no pateixi. Ja hem fet la comanda de bolis i li prometo, que abans que acabi la dècada, el problema estarà resolt”.

Hospital Passa a ser centre de vacunació del Berguedà. L’Hotel d’Entitats continuarà vacunant a majors de 30 anys i a infants, però ara el Sant Bernabé es queda les dosis de reforç per a la franja dels 18 als 29 anys. Els posaran Pfizer.

Entra a t.me/AquiBergueda o busca ‘Aquí Berguedà’ al cercador de Telegram Uneix-te al canal i rebràs cada dia un missatge amb les notícies més destacades de la jornada!

KAP

ENTITATS

LA XIFRA

Ignasi Montagut, president d’Òmnium Òmnium Cultural del Berguedà té nou president. És Ignasi Montagut, que agafa el relleu de Montserrat Soler al capdavant de l’entitat. La presidenta sortint ha anunciat que ho deixa per “donar pas a nous lideratges” i Montagut ha guanyat les eleccions àmpliament.

Montagut ha avançat que el seu pla de treball “manté part de l’essència de tota la feina feta, però buscant apropar-se a un públic més jove i treballant la cohesió social a base de nous projectes”. El nou president ha elogiat la feina feta per la seva predecessora.

NO HI HA

RES MÉS BO QUE

EL SARDÀ Plaça Tarascón, 6 · BERGA

27

Habitants de Gisclareny, segons les últimes dades de l’IDESCAT. N’ha guanyat 1 respecte a l’actualització anterior i Sant Jaume de Frontanyà n’ha perdut 2: en té 28. La batalla dels més petits del país s’estreny.

Cada dia tria un

BON MENÚ!!!

A escollir entre 4 primers i 4 segons cuinem amb molt de gust des de 2001

Tel. 93 821 39 99

aquí 9

RAMON XANDRI

“Suposo que hi ha coses que només jo sé on són” 10 aquí

Va començar a treballar a l’Ajuntament d’Avià amb només 14 anys. Primer va aprendre a fer de secretari i després va opositar per ser-ho. És a punt de jubilar-se.

TEXT Marc

Canturri FOTOGRAFIA Rosa - La Fotogràfica

D

iu que tota la vida ha fet el mateix i el currículum li recorda: va començar a treballar a l’Ajuntament d’Avià amb 14 anys i ara, amb 63 anys, és a dos mesos de jubilar-se per deixar la feina que ha tingut durant gairebé 50 anys. Ha fet de secretari dins i fora de l’Ajuntament, i és que el que ha après en horari laboral sempre ha estat capaç d’aprofitar-ho en benefici de la seva gran passió: la cultura.

Entre els 70 i els 80, va formar part del pinyol que va fundar diverses entitats culturals al poble. D’aquí va néixer el concurs de pessebres, les caramelles, la coral, el centre d’esplai, la colla sardanista o el centre excursionista. També va formar part de la primera junta de l’Ateneu d’Avià i, curiosament, fa quatre dies que ha sortit escollit com a president de l’actual.

Com ho portes això de sortir escollit president tants anys després? És un mal símptoma. Els que hem entrat ara som la mateixa junta que hi havia quan vam fundar l’entitat. No hi ha relleu.

Crec que no hem sabut transmetre-ho. Hi ha una generació, que són els que ara tenen canalla petita, que no s’han implicat en les entitats com ho fèiem abans. I això, en part, és perquè nosaltres no ho hem explicat bé.

Per què t’hi has presentat?

Perquè entenc que és important que hi hagi aquesta junta perquè passin coses a l’Ateneu. És cert que ara qui gestiona és l’Ajunament, i la junta tenia més raó de ser als anys 80, però hi ha actes com els balls del diumenge, coses del Segar i el Batre o la caminada popular que, sense la junta de l’Ateneu, potser es deixarien de fer.

Hi ha solució per resoldre aquesta manca de relleu?

No ho sé. Crec que és una cosa que passa aquí i a molts llocs.

Tampoc et sabria dir amb qui ens hauríem d’emmirallar perquè mires altres punts de la comarca i els que han sigut sempre al capdavant de les entitats són més o menys els mateixos que hi ha ara.

T’ha servit la teva feina a l’Ajuntament per ajudar les entitats?

I tant. De fet, he fet de secretari a la majoria d’aquestes entitats. Em va més bé estar a la rereguarda que al capdavant.

Fer fotocòpies, cartells, demanar subvencions... Ho he tingut sempre tot molt més a mà. És normal.

Recordes alguna subvenció per una entitat que te’n sentis especialment orgullós?

Abans n’hi havia moltes, de la Generalitat i la Diputació. Ara és cert que el tema amateur el tenen força oblidat i la majoria d’ajuts van a professionals. Alguna sí que n’hem pogut rascar amb tants anys, però sempre han estat coses petites. Les grans s’han de gestionar des de l’administració.

Que també ho fas tu.

(Riu) Sí. Crec que l’obra de poble que ens n’hem de sentir més orgullosos és precisament l’edifici de l’Ateneu. Va ser concebut per un ajuntament que no tenia ni un duro. Es va fer una comissió inicial de 15 persones que van començar a treballar la idea de fer un local que no és un ateneu, sinó

un espai polivalent o centre cívic. Potser es va fer en 10 anys i s’anava construint per fases, a mesura que s’anaven aconseguint diners. A més va ser interessant que l’Ajuntament va donar l’obra al grup de paletes del poble. Els van posar un cap d’obra i entre ells es van entendre per dividir-s’ho.

Què és el que més t’agrada de la feina de secretari?

Les meves funcions són donar fe pública i assessorament legal al polític. Però a mi, per sobre de tot, m’agrada gestionar.

Et ve un problema? Doncs busquem la solució. S’ha de tramitar una subvenció? Doncs fem la memòria i hi anem.

Més que posar entrebancs, m’agrada trobar la solució perquè al poble hi passin coses. I això gairebé sempre em porta a gestionar els expedients directament i, si surten bé i ens donen ajuts, doncs encara millor.

El secretari és l’amo de l’Ajuntament?

M’ho han dit més d’una vegada. És fals. El secretari ha de saber estar al seu lloc. Qui decideix és el polític, que és qui ha estat votat. Com a secretari, no has d’estar-hi d’acord. Tu has d’executar el que el polític vol. Per sort a Avià ha tingut molt poc pes la política, perquè no hi ha partits polítics implicats a fons. Tu tens la funció de dir-li que, d’acord amb la llei, no es pot fer. Si el polític decideix tirar-ho endavant, ho has de fer.

Sempre pots posar a l’informe que tu no ho veus clar. Però els alcaldes que hem tingut a Avià han estat molt assenyats.

Si haguessis hagut de treballar en un altre lloc, amb un altre tarannà de dirigents, creus que hauries aguantat tota la vida?

M’hauria hagut d’adaptar. Hi ha companys de feina que ho passen realment malament. Veuen que han de fer coses que no s’adapten a la llei. I han de fer un informe desfavorable i reben pressions perquè no surti l’informe. I llavors només falta que t’associïn a un partit en concret i que el que mana digui que hi poses pegues perquè ets afí a l’oposició.

T’ha passat?

A mi no. Per sort, no. Jo no m’he significat políticament.

Tothom coneix les meves idees: soc a Òmnium, a l’ANC, he participat a l’1-O... Però no he militat mai ni he recomanat mai cap partit. Això no toca.

Quan et jubiles?

L’abril d’aquest any.

Tens alguna espina clavada?

Coses encallades n’hi ha. Però entenc que són coses petites.

Jo sempre dic que soc un secretari ‘xusquero’. Legalment tinc mancances perquè em falta el coneixement de dret. Però a nivell de tràmit, hem mirat de tramitar-ho tot amb la mínima burocràcia possible.

I ara què?

Tinc un net. M’imagino moltes estones amb ell. M’agrada molt caminar i per la salut em convé. També tinc un hort, que qui hi entén és la meva dona, però també m’hi entretindré.

I a l’Ajuntament?

Entenc que hi haurà un període de consultes. No me n’aniré un dia a casa i no hi tornaré mai més. Amb tants anys, suposo que hi ha coses que només jo sé on són. Ja me’n faig pagues. I no em sabrà greu.

aquí 11

COMARCA

EL GOVERN S’OBLIDA DE PREGUNTAR Hi haurà consulta sobre els JJOO a l’Alt Pirineu i l’Aran, però no al Berguedà

GIR DE GUIÓ en la cursa per aspirar a organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Mig any després que la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, visités Vilada per anunciar que hi hauria una consulta al Pirineu i el Prepirineu sobre la candidatura als JJOO, el Govern ha anunciat aquest gener que es quedarà a mig camí de la promesa. Hi haurà consulta, sí, però només serà a l’Alt Pirineu i l’Aran. És a dir, la Cerdanya podrà votar, però territoris que hi toquen directament com el Berguedà i el Ripollès, no.

Dos malestars diferents

HEMEROTECA Fa mig any, Vilagrà va prometre a Vilada una consulta que, finalment, serà lluny del Berguedà 12 aquí

L’exclusió del Berguedà i el Ripollès de la consulta ha fet enfadar el territori, tot i que hi ha dos estils de malestar força definits. D’una banda, hi ha el sector que està molest perquè entén que el Berguedà ha de poder votar igual que la Cerdanya, però defensa que encara no es coneixen els detalls del projecte i manté la porta oberta a que la candidatura pugui ser una oportunitat per a la zona. I després hi ha un sector molt més crític, que fa temps que organitza accions per fer trontollar la candidatura i que, en gran part, defensa que, si el Govern no fa la consulta en zones com el Berguedà, és

perquè sap que perdrà.

La reacció d’aquest darrer sector no es va fer esperar massa. Pocs dies després que la portaveu del Govern, Patricia Plaja, confirmés que el Berguedà i el Ripollès no seran a la consulta i que l’executiu català no té al cap recapacitar, la plataforma Stop JJOO va convocar una doble manifestació a Berga i a Ripoll. En plena operació tornada del cap de setmana, l’últim diumenge de gener van tallar la C-16 a la capital del Berguedà i la C-17 a Ripoll.

Les dues carreteres, que ja es col·lapsen habitualment sense manifestacions, van registrar cues quilomètriques durant hores. Al Berguedà, Trànsit va comptar més de 15 quilòmetres de cues en sentit sud.

Cues dins de Berga

L’interior de Berga també ho va notar: per evitar més retencions, els Mossos van desviar el trànsit cap a dins de la capital i van fer impossible que, durant hores, es pugués travessar la ciutat sense quedar atrapat en retencions.

Els vehicles van quedar encallats en punts com el carrer Pere III, la baixada de l’hospital a l’ambulatori i, fins i tot, la ronda Moreta, que està en obres. En aquest últim punt, desenes de vehicles no van fer cas als dos

senyals de prohibit el pas que hi ha entre els semàfors del Vall i les obres, i van quedar encallats a l’altura de La General.

Fòrum polític a la vista

Per part del Grup de Defensa de la Natura, Anna Querol va denunciar des del tall a la C-16 “la desinformació” sobre el projecte i va criticar que “la consulta és inútil, si no s’explica què es vol fer”.

Per calmar els ànims, el Govern defensa que el Berguedà no serà a la consulta, però sí que tindrà veu en les taules de participació per definir com seran els Jocs, en cas que la candidatura guanyi a la resta. És a dir, que la comarca tindrà veu, però no tindrà vot.

En aquest escenari, han sorgit diverses iniciatives per esbrinar quina és la veu majoritària al territori.

L’alcalde de Berga, Ivan Sánchez, assegura que impulsarà una consulta des de la zona, si el Govern no decideix incloure el Berguedà en la seva. Com a mínim -defensa-, així quedaria clar què vol la comarca. Des d’un punt de vista més estrictament polític, el president del Consell Comarcal, Josep Lara, s’ha compromès a convocar un consell d’alcaldes per fer un debat sobre la idoneïtat dels JJOO d’Hivern del 2030.

El tall a la C-16 a Berga per protestar contra els JJOO va generar fins a 15 quilòmetres de cues. GEMMA ALEMÁN / ACN

Malestar, dubtes i confusió des del territori Josep Lara PRESIDENT DEL CONSELL I ALCALDE DE GUARDIOLA

Veig els JJOO com una oportunitat per millorar infraestructures com la C-16, però em sorprèn que no se’ns hagi tingut més en compte.

Els vehicles passaran per aquí.

A més, tenim poc més que un Power Point, necessitem veure el projecte definitiu.

David Font ALCALDE DE GIRONELLA

Tots hem parlat sense veure quin és el projecte. El Govern l’ha de fer públic i el Berguedà ha de ser-hi perquè el propi Govern el reconeix com un territori de la marca Pirineus.

Amb tot el que sé, els JJOO haurien de ser positius.

Ivan Sànchez ALCALDE DE BERGA

Espero una rectificació i que, si s’ha de fer consulta, hi siguem. El territori ha alçat la veu i, com a mínim, vol ser preguntat. Si no, buscarem la manera de fer-la des del territori. Es pot, i tant, altra cosa és la voluntat que tindrà el Govern d’escoltar-nos.

Josep M. Serarols PRESIDENT DE L’ASS. D’EMPRESARIS

Hem reclamat informació. No en sabem res. No crec que hi hagi ningú que parli que sàpiga de què està parlant. El que sí que sembla descartada és la nostra opinió i això augmenta la sensació que som oblidats i arraconats sistemàticament.

Ferran Canudas GRUP DE DEFENSA DE LA NATURA

És una jugada política perquè el ‘sí’ tingui més possibilitats.

Saben que el Berguedà es col·lapsa dos dies a la setmana i que és probable que la gent estigui descontenta amb el turisme de neu. Volen desdoblar la C-16, però ho fan per arribar abans a esquiar.

Clàudia Sabata ESPORTISTA I PRESIDENTA DEL CEB

El 2030 a la Cerdanya potser no s’hi pot ni esquiar, o s’ha de fer sobre una neu artificial que, ni de bon tros, es pot acceptar en uns JJOO. Potser no som a la consulta per això. Crec que critiquem sense saber i que hauríem d’esperar a conèixer.

aquí 13

BERGA

LA REBEL·LIÓ DE LA XURRERIA CONTRA LA DESÍDIA MUNICIPAL La parada del Vall, obligada a tancar dues setmanes perquè el tècnic que ha de signar el permís està de baixa. El propietari, desesperat, tira pel dret i reobre

NO POT ESPERAR. Està fart de trucar i no tenir resposta. I ha tornat a apujar la persiana. El Samuel, el xurrer del passeig de la Indústria, va haver de tancar a mig gener perquè l’Ajuntament no li podia signar el permís d’ocupació de la via pública.

L’argument de la casa pública era que l’enginyer que havia de firmar-ho estava de baixa, no trobaven cap substitut i no hi havia ningú més autoritzat entre el personal tècnic per rubricar el permís per al xurrer.

No podia treballar. Trucava cada dia a l’Ajuntament per esbrinar si la seva situació havia canviat.

Però no se’n sortia. Qui l’atenia per telèfon li deia, dia rere dia, el mateix: que encara no hi havia enginyer. I fins i tot li van arribar a suggerir que, com que la seva xurreria té rodes, podia instal·lar-la en un altre poble on sí que hi hagués el pertinent enginyer.

I s’ha cansat d’esperar. L’Aquí Berguedà va publicar la història del Samuel al web un dimecres al matí, gairebé dues setmanes després que ell mateix pengés un cartell a la xurreria que posava: “La xurreria quedarà tancada fins que torni l’enginyer de l’Ajuntament per firmar l’alta d’ocupació pública. Gràcies i 14 aquí

perdonin les molèsties”. L’article també recollia les declaracions de la regidora de Promoció Econòmica de Berga, Roser Rifà, que lamentava que la de l’enginyer havia estat una baixa “sobrevinguda”, però que no podien resoldre-ho fins que algú autoritzat validés la documentació del Samuel.

Seguia sense poder donar una data al xurrer, que va tirar pel dret i va tornar a obrir la mateixa tarda.

“He de menjar”

En veure que tornava a fer xurros, l’Aquí Berguedà el va tornar a visitar. Mentre atenia clients després de dues setmanes tancat, el Samuel va explicar que tota la paperassa que presenta trimestralment a l’Ajuntament té validesa fins al maig, que és quan ha de tornar-la a sotmetre a inspecció.

Per això, entén que “si l’última vegada l’Ajuntament m’ho va aprovar, ara també ho pot fer”. El problema és que ara l’enginyer no hi és, no se sap quan tornarà i tampoc se li troba substitut.

El Samuel fa gairebé deu anys que treballa al mateix lloc del Vall, a l’alçada de Cal Patatero (Agropecuària Fígols). Ha obert sempre sis dies a la setmana, de

Fa gairebé deu anys que la xurreria mòbil es va establir al Vall, però ara l’absència d’un sol tècnic de l’Ajuntament de Berga l’ha tingut dues setmanes tancat fins que ha tornat a obrir com un acte de rebel·lia. M. CANTURRI

dimarts a diumenge: “Dilluns fem una mica de festa setmanal, que també ens la mereixem”. I és que el negoci és l’única font d’ingressos que tenen ell i la seva dona, un matrimoni amb dos fills que van a escola a la ciutat.

Les dues setmanes que va tancar els ingressos de la família van passar a ser zero. “Jo vaig a treballar on sigui. Si em donen feina mentre no em poden renovar el permís, hi vaig sense posar-hi cap problema. El que vull són diners per mantenir la meva família. Però és que no m’han donat cap solució. He de menjar i, amb tan poc temps de marge, és impossible trobar un altre lloc on poder vendre”.

La caseta de les fonts, tampoc

El Samuel fa anys que demana a l’Ajuntament que el deixin vendre xurros a la caseta de fusta que hi ha a tocar de les fonts de la plaça Viladomat.

Històricament ja havia estat una xurreria, però l’Ajuntament també li ha negat la sol·licitud perquè -diuen- ja no compleix la normativa per fer-hi xurros.

Un reportatge de

MARC CANTURRI

L’amo entén que els papers que té signats li donen cobertura i aixeca la persiana aquí 15

BERGA

ESTACIÓ D’AUTOBUSOS

Alerta veïnal: el parc no es toca Tres veïns entren documents jurídics a l’Ajuntament alertant que l’estació no pot escapçar el parc central i prometen oposició per impedir-ho HI HAURÀ OPOSICIÓ per impedir que l’estació de busos de Berga es faci a la Rasa dels Molins, tal com està plantejada en aquests moments. Fa uns mesos l’Aquí Berguedà va avançar que l’Ajuntament i la Generalitat treballaven en una reformulació del projecte: l’espai del sud de la Rasa dels Molins ha quedat petit per a l’estació i ara volen desplaçar uns metres el carrer Pere III i escapçar un tros del parc central de la Rasa per encabir-la. Doncs bé, hi ha tres veïns que han presentat una sèrie de documents jurídics a l’Ajuntament per aturar el projecte. “És un avís. Si volen ferho així, tard o d’hora hauran de fer una modificació del POUM i ho hauran de treure a exposició pública. La batalla pot ser molt llarga”, alerten a l’Aquí Berguedà.

Els arguments

Els tres veïns ja van liderar, fa gairebé 20 anys, el moviment que va evitar que l’estació es construís afectant l’actual part central de la Rasa dels Molins.

Aleshores van recollir més de mig miler de firmes a la zona i no dubten que ara ho tornarien a aconseguir perquè noten una crispació similar al barri.

El principal motiu que els ha portat a fer aquest moviment és el mateix que fa dues dècades: que el parc central no es toqui.

Defensen que tots van comprar pisos a la zona confiant que la part central seria un parc: “Hi havia el compromís de l’Ajuntament de fer-ho i es va fer.

Però ara s’ho volen carregar”.

L’Ajuntament defensa que es compensarà aquesta alteració amb una estació-parc, que combinarà les andanes amb zones verdes. Als veïns, ara 16 aquí

1 Avís a l’Ajuntament Tres veïns exposen amb sentències judicials que l’Ajuntament no pot escapçar un tros del parc central

2 Pressa per fer l’estació El govern defensa que també hi ha veïns que pressionen perquè els busos marxin del passeig de la Pau

3 Traslladar el problema Els veïns alerten que l’estació tal com està plantejada portaria més d’un centenar de busos al centre

L’actual terraplè del sud de la Rasa dels Molins. És on havia d’anar l’estació, però amb els anys ha quedat petit. MARC CANTURRI

mateix, els horroritza i exposen que hi ha sentències judicials en altres punts del país que els donen la raó.

Un trasllat més urgent que mai

El regidor d’Urbanisme, Aleix Serra, diu que respecta “moltíssim” l’opinió dels veïns que han entrat la documentació, però recalca que “també hi ha molta gent que pressiona perquè l’estació es faci d’una vegada i es treguin els busos del passeig de la Pau”. De fet, segons ha pogut saber l’Aquí Berguedà, el govern tenia la intenció de portar al ple de gener una moció que instés la Generalitat a accelerar els tràmits per fer l’estació a la Rasa,

però se’n va desdir.

Els veïns matisen que ells també estan d’acord amb el trasllat dels busos, però no d’aquesta manera. Recorden que gairebé totes les estacions que s’han fet darrerament són als afores, proposen que es repensi fer-la a la Font del Ros o, com a mínim, que es desenvolupi tot l’espai sud de la Rasa per connectar-lo amb la sortida de Berga sud (la dels supermercats). D’aquesta manera, s’evitaria que més d’un centenar de busos circulessin pel centre de Berga cada dia: “Vestiríem un sant per despullarne un altre”. Però sobretot exigeixen que el parc central segueixi intacte.

BERGA

El gegant Paulig compra Liven L’empresa berguedana passa a formar part de la multinacional finlandesa, mantenint la seva estructura i amb l’objectiu de créixer més al Berguedà

El verd de Liven seguirà lluint tant a les naus del polígon de la Valldan i Puig-reig com a les oficines de Sant Cugat i al centre de Toledo. DIVINA LÓPEZ PAULIG, una empresa d’alimentació i begudes d’abast internacional, ha fet oficial l’absorció de la berguedana Liven, que mantindrà la marca a tot el territori, però que ara passa a formar part del paraigües de Paulig. L’objectiu de la fusió és que Paulig s’obri encara més al mercat de tot Europa i que, a la vegada, Liven tingui més líquid econòmic per poder augmentar el volum de la seva activitat.

Segons un comunicat conjunt de totes dues empreses, Liven té un dels catàlegs de productes tex-mex i snacks més grans d’Europa, i el 2020 va generar ingressos per valor de 63 milions d’euros. L’empresa té uns 290 empleats que treballen entre Berga, Puig-Reig i Ocaña. Per la seva banda, Paulig té diversos marques: Paulig, Santa Maria, Risenta, Gold&Green i Poco Loco. La seva seu principal és a Hèlsinki, a Finlàndia, i les vendes de tota l’empresa el 2020 van ascendir a 920 milions d’euros.

La multinacional té més de 2.000 treballadors en 13 països diferents.

Pocs canvis a la pràctica

A la pràctica, el verd de Liven seguirà lluint al Berguedà i a Espanya, tant a les naus que ja hi ha al polígon de la Valldan, a Puig-reig, com a les oficines de Sant Cugat i al centre de distribució de Toledo. Així ho han confirmat a l’Aquí Berguedà fonts de l’empresa berguedana, que també han remarcat que els 290 empleats que treballen actualment a Liven continuaran fent-ho com a membres de la plantilla de Paulig. A més, les mateixes fonts han afegit que els dirigents de Paulig passen a ser els màxims mandataris de Liven, mentre que els caps de Liven mantenen el seu rol d’encarregats de l’empresa, però ara amb un nou esglaó per sobre.

“Un pas important per créixer” Rolf Ladau, el CEO de Paulig, ha

assegurat que “l’adquisició de Liven és un pas important en l’execució de la nostra estratègia de creixement i la nostra ambició de convertir-nos en una de les empreses d’alimentació i begudes més rendibles i de més ràpid creixement d’Europa, així com de liderar el sector de manera sostenible”. Ladau ha celebrat “la incorporació de Liven a la família” i ha destacat que reforça “la posició de Paulig com a empresa líder a Europa en productes tex-mex i també complementa l’oferta de snacks”.

Per la seva banda, Salvador Montagut, CEO de Liven, comparteix l’entusiasme de Lanau: “Que Liven passi a formar part de Paulig m’omple de satisfacció. Compartim els mateixos valors i ambicions de sostenibilitat i, conjuntament, podem enfortir les nostres capacitats d’R+D per crear una categoria forta de snacks per al grup i adaptar-nos a noves zones geogràfiques i a nous segments”.

Un win-win.

1 Un fill més per a Paulig La multinacional de Finlàndia té més de 2.000 treballadors en 13 països diferents i vàries marques

2 Organigrama idèntic Els amos de Paulig passen a ser l’esglaó més alt, però per sota tota l’estructura de Liven segueix intacta

3 Inversions a la vista Liven confirma que l’arribada de Paulig permetrà tenir més diners per expandir-se al Berguedà

aquí 17

BERGA

L’últim cens públic de pisos buits de Berga, del 2011, diu que n’hi havia més de 1.500. Amb la nova ordenança, tots haurien de pagar un 50% més d’IBI. M.C.

Sense càstig per als pisos buits L’Ajuntament no cobra més a qui té un pis buit perquè no ha acabat el cens L’AJUNTAMENT de Berga tampoc podrà aplicar, el 2022, el recàrrec del 50% de l’IBI als propietaris dels pisos buits que va aprovar l’octubre del 2020.

El motiu és que encara no té el cens de tots els pisos buits.

Més de 1.500 afectats

El 2011, l’any de l’últim cens públic de pisos buits a Berga, n’hi havia 1.531. Cada llar paga de mitjana uns 286 euros d’IBI, segons les dades del 2020.

Per tant, un 50% de recàrrec serien uns 143 euros més per pis buit que, multiplicat pels més de 1.500 que hi havia en l’últim cens, enfilarien la xifra per sobre dels 200.000 euros.

Són diners que l’Ajuntament podria haver ingressat l’any 2021 i també aquest 2022, però que no ingressa perquè no té el cens enllestit.

Interpel·lat per l’oposició, el 18 aquí

regidor Aleix Serra va explicar al ple de gener que ara mateix tenen controlats els pisos on no consta ningú empadronat, però volen quadrar aquest registre amb el consum d’aigua dels pisos: “Si fa molt temps que no consumeixen aigua, queda clar que no hi viu ningú. De moment estem aquí”.

Càstig aprovat des del 2020

El govern va aprovar l’ordenança l’octubre del 2020 amb la idea d’afavorir que aquests pisos buits es treguin a lloguer i, així, s’augmenti el parc d’habitatges de la ciutat. Per poder aplicar l’ordenança, calia tenir el cens de pisos enllestit abans del 31 de desembre d’aquell any (2020), però ja es va aclarir que no hi serien a temps i que, per tant, no es podria aplicar l’ordenança el 2021. Ara, un any i dos mesos després, el govern ha admès que

Calia tenir el cens tancat a 31 de desembre per aplicar, aquest 2022, una taxa aprovada la tardor del 2020

encara no té el cens tancat. Així doncs, com que ja ha passat el 31 de desembre, aquest 2022 tampoc es podrà aplicar.

“Una bona opció per ingressar” Des de l’oposició, Ariadna Herrada ( Junts per Berga) va recriminar al govern que “si hi ha una ordenança, és perquè la puguem aplicar”. I va afegir que “sempre ens queixem que no tenim recaptació i no tenim diners, i això era una bona opció per seguir l’estat de l’habitatge, però també per tenir uns ingressos de més a més”.

Per la seva banda, el regidor de govern Aleix Serra defensa que sabien que “seria difícil quadrar el cens” i que, ara, volen “fer-ho amb seguretat per no enviar els recàrrecs de manera estesa” i cobrar-lo en propietaris que realment no tenen l’habitatge buit.

BERGA

L’OPOSICIÓ POSA EL FOCUS EN QUERALT

Pressió per regular l’escalada Junts per Berga exigeix al govern que compleixi el que va prometre a finals del 2020 i reguli en quins punts està permès escalar i en quins no JUNTS PER BERGA demana a l’equip de govern de la CUP i ERC que compleixi el que va prometre el desembre del 2020 i revisi els usos del POUM a Queralt per regular-hi l’escalada.

El principal grup de l’oposició reclama, a més, que es vagi “un pas més enllà” i s’hi instal·li una via ferrada que sigui “un atractiu pel turisme familiar i que dinamitzi l’oferta esportiva”.

Junts per Berga retreu, en un comunicat, que el govern prohibís l’escalada, ara fa més d’un any, però l’executiu ho nega del tot: “No som els dolents de la pel·lícula. L’escalada està prohibida al POUM i nosaltres ho vam posar de manifest perquè

INVENTARI DE VIES S’ha estudiat on es pot permetre l’escalada i on cal prohibir-la

tothom en fos coneixedor, tot i que també vam afegir que teníem la voluntat de valorar els canvis que calguessin”, matisa el regidor de Medi Ambient, Eloi Escútia, a l’Aquí Berguedà.

Negociacions amb escaladors

Escútia assegura que, en l’últim any, s’han fet diverses reunions amb escaladors i entitats ecologistes per buscar l’encaix entre l’escalada i el medi natural: “Hem inventariat quines vies actives hi ha equipades i, d’acord amb això, hem analitzat quines s’utilitzen i quines no”. Després, afegeix el regidor, “s’ha estudiat quines vies tenen afectació en la flora i la fauna i quines no,

i també s’ha analitzat quines poden suposar un risc per a la seguretat de les persones”.

De tot plegat, n’ha sortit una conclusió: “Cal afinar els espais d’escalada. Hi ha algunes vies d’escalada que s’han d’eliminar pel risc que comporten per a les persones, per l’afectació que tenen en la fauna, o perquè no s’utilitzen. En canvi, n’hi ha d’altres que no són al POUM i que demanaríem la inclusió”.

Ara bé, Escútia matisa que “és un procediment llarg” i no té clar que es pugui enllestir en aquest mandat: “S’encarrilarà, sí, però que es materialitzi és un tema que també depèn del vistiplau de la Generalitat”.

“Un PortAventura de muntanya, no”

S

obre la proposta de fer una via ferrada, al regidor Escútia li preocupa que fomenti la massificació de la zona, que -recorda- “té un interès natural, que hauria de prevaldre per sobre de tot”.

Escútia defensa que “si el que pretenem és que vingui gent en autocars a fer pressió sobre el territori per divertirse i convertir Queralt en un PortAventura de muntanya, jo no en soc partidari”. Ara bé, també diu que si s’entén com una eina pedagògica, se’n pot parlar.

El POUM prohibeix des de fa anys l’escalada a Queralt, però s’hi escala igualment. ERNEST GARRIDO

aquí 19

BAIX BERGUEDÀ

La depuradora dels entrebancs Avià estrena un equipament que es va anunciar fa cinc anys, però que ha encadenat traves burocràtiques que han anat demorant la inauguració FA MÉS DE CINC ANYS que la depuradora d’Avià es va començar a construir. Aquell dia l’actual govern el va batejar com “el més important de la legislatura”. I no era per menys: començaven unes obres que havien de servir perquè Avià deixés de ser l’únic poble de Catalunya de més de 2.000 habitants que no disposava de depuradora d’aigües residuals.

Aquell mateix dia l’empresa constructora va dir que confiava enllestir l’obra en un any. Però en el camí hi ha hagut tots els entrebancs imaginats i per imaginar. Tot plegat va esvair en pocs mesos la idea d’estrenar la depuradora al 2017 i ha anat demorant la inauguració fins ara, ja entrat el 2022.

Endesa, l’últim escull

Fa just un any, l’alcaldessa, Patrocini Canal, confiava en declaracions a l’Aquí Berguedà que l’estrena de l’estació depuradora era qüestió de setmanes. Només quedava per definir on s’alçava la centraleta elèctrica que havia de controlar una part de l’equipament. Però també hi ha hagut problemes: primer, per definir on s’havia d’ubicar i, després, per resoldre la paperassa i obtenir tots els permisos d’Endesa. “Hem topat amb la terrible burocràcia de la companyia elèctrica i, per culpa d’això, s’ha endarrerit tot gairebé un any més”.

Per sort, des de finals de desembre, la depuradora funciona. L’alcaldessa assegura que els seus efectes ja es noten.

Els ha percebut ella, però també els veïns: “Hi ha regs que baixaven bruts i que ara, gràcies a la depuradora, tenen les aigües netes”. Aquestes primeres 20 aquí

DEUTE HISTÒRIC Avià era l’únic poble de 2.000 habitants sense depuradora

“És una llàstima que costi tant”

P

atrocini Canal admet que, si tot hagués anat com s’esperava, la inauguració de la depuradora seria una de les millors notícies de la seva trajectòria política. Però els entrebancs descoloreixen una mica el moment: “És una mica trist tot plegat. Pensar que, per tenir una cosa tan indispensable per un poble, hem hagut de superar tants entrebancs, és frustrant”.

L’alcaldessa recorda que “no ha estat per falta d’entesa” perquè “tothom estava convençut de la necessitat de la depuradora”. I critica que “fa una mica de llàstima que costi tant aconseguir una cosa així”. Canal assegura que ja li sembla bé que, per segons quines obres, calgui passar per múltiples filtres burocràtics: “Però per fer una depuradora que té uns beneficis indiscutibles per a tot un poble no hauríem d’esperar tants anys”. L’aigua baixa neta, sí, però ha costat Déu i ajuda.

La depuradora era imprescindible per acabar amb la brutícia a la riera. M.C. setmanes han servit per comprovar que els col·lectors funcionaven a la perfecció i que, un cop a l’estació, l’aigua seguia el cicle correcte.

15 anys i cap al Consell

La constructora de la depuradora s’encarregarà de la gestió i el manteniment de l’equipament els pròxims quinze anys. És el compromís que l’ACA, l’Ajuntament i l’empresa van acordar abans de l’inici de les obres. Aleshores l’empresa es

deia OMS-SACEDE. Ara, més de cinc anys després, l’empresa ha tingut temps de canviar de nom i tot: ara és Remondis Iberia SL. Tindrà encarregada la gestió de l’estació durant una dècada i mitja i, després, la cedirà al Consell Comarcal del Berguedà, que ja gestiona la resta de les depuradores berguedanes.

“Per a l’Ajuntament no suposarà cap mena de despesa, i això en certa manera també ens tranquil·litza”, conclou l’alcaldessa del poble.

BAIX BERGUEDÀ

DOCUMENTAL A LA VISTA

Una sèrie sobre el suïcidi ideada des del Berguedà Carles Seuba presenta el seu últim projecte audiovisual S’ESTRENA un documental sobre el suïcidi ideat i dirigit per l’avianès Carles Seuba.

Dura 30 minuts i és una versió reduïda d’una sèrie que està fent gràcies a una campanya de micromecenatge a la plataforma L’Aixeta. Aquest gener, Seuba ha presentat el documental a casa, a la sala gran de l’Ateneu d’Avià, i confia que repetirà l’acte en altres punts de la comarca i també de fora en els pròxims mesos.

Seuba defineix el documental de mitja hora com “un seguit de fragments que permeten fer-se una idea del que apareix a la sèrie”. En aquests moments, la sèrie està disponible a la plataforma L’Aixeta, però només la poden veure els mecenes que han finançat la seva producció.

“S’han publicat tots els episodis, excepte l’últim, i de moment s’ha obert només als mecenes perquè puguin ser els primers a gaudir-ne”, ha detallat el documentalista.

Una sèrie de temes tabú

La temporada dedicada al suïcidi és tot just la primera d’un projecte “molt més gran”. La sèrie es diu ‘De tu a tu’ i pretén parlar de temes tabú o aspectes dels quals no se’n parla prou.

La temporada sobre el suïcidi dura 80 minuts i es divideix

Víctor Serrano i Thaïs Tiana, psiquiatre i psicòloga del Sant Pau. CEDIDA

APORTACIONS La sèrie és al web L’Aixeta gràcies a les donacions de petits mecenes

Marc Sellarès, artista visual i sergent dels Bombers de Barcelona. CEDIDA en diferents capítols per posar l’accent en els diferents vessants del suïcidi.

De cara a la segona temporada, Seuba -a través de la seva productora, Fina Films- té sobre la taula fins a quatre temàtiques: el futur digital, els abusos en el món de l’espectacle, les desaparicions anuals de menors i l’amiguisme en el món de l’art contemporani. Segons ha dit ell mateix, el rodatge començarà en els pròxims mesos i la temporada hauria de veure la llum aquest any.

Busca ressò internacional La següent fase del projecte sobre el suïcidi serà la producció d’un llargmetratge que rondarà l’hora i mitja de durada. Encara queden alguns aspectes per gravar, però Seuba confia que pugui veure la llum cap al maig.

La idea és que aquest producte reculli testimonis que ja surten a la sèrie i que s’hi pugui entrar més a fons per, després, acabar presentant l’audiovisual a festivals

internacionals.

El suïcidi és la principal causa de mort no natural i la segona causa de mort en joves d’entre 15 i 29 anys a Catalunya. En concret, 2,39 de cada 100.000 habitants se suïciden. En la presentació del documental a Avià, l’alcaldessa, Patrocini Canal, va celebrar que treballs com aquest “ajuden a visibilitzar la problemàtica i que tothom en sigui més conscient”.

aquí 21

BAIX BERGUEDÀ

El tram de Sagàs és el principal focus d’accidents de la C-62: és estreta, té revolts molt tancats i canvis de rasant perillosos. MARC CANTURRI

La variant de Sagàs treu el cap El Govern diu que reserva 8 milions d’euros i promet fer les obres el 2023 LA VARIANT DE SAGÀS es començarà a construir d’aquí a un any. El vicepresident del Govern de la Generalitat, Jordi Puigneró, ho ha anunciat aquest gener, en una visita a Prats de Lluçanès. Puigneró ha matisat que el projecte s’està acabant de redactar i que s’estan polint serrells tècnics per minimitzar l’impacte ambiental i consensuar-ho amb el territori.

Això sí, el vicepresident ha afirmat que el concurs per adjudicar les obres sortirà abans que acabi el 2022 i que, per tant, l’actuació hauria de començar a principis del 2023.

El temps que duraran les obres encara està per afinar. Puigneró ha dit que dependrà del projecte final que surti consensuat i de la seva complexitat. El que ha deixat clar és que el seu Departament vol treure-ho a concurs abans que acabi aquest 22 aquí

2022 i que reserva 8 milions d’euros per fer els treballs.

Un deute històric

L’actuació correspon a l’últim tram de la C-62 que la Generalitat té pendent de millorar. La carretera és el principal eix viari que uneix el Berguedà i Osona. I el tram a actuar són gairebé tres quilòmetres en què la via combina poca amplada, revolts tancats i canvis de rasant. De fet, el territori ho ha reivindicat durant l’última dècada perquè el tram s’ha convertit en el principal focus d’accidents de l’Eix del Lluçanès.

La idea de fer-hi una variant no és nova, ni de bon tros. De fet, ja sonava quan el Govern va arreglar la carretera entre Berga i Vic, però aleshores va acabar quedant en un calaix i s’ha anat consagrant com el gran deute

L’actual carretera és un focus d’accidents: poc ampla, amb revolts tancats i diversos canvis de rasant

que té el Govern en aquesta carpeta en concret.

Pactar una carretera nova

L’últim projecte públic apuntava que la nova variant tindria una calçada de 3,5 metres, amb vorals d’un metre a cada costat.

Puigneró ha evitat donar més detalls perquè els vol acabar de pactar, però ha confirmat que l’actuació no consisteix a corregir el traçat actual, sinó en fer una carretera nova, paral·lela a l’actual.

La patronal d’empresaris del Berguedà fa anys que reclama l’actuació per millorar les connexions amb Osona. En declaracions a l’Aquí Berguedà, el seu president, Josep Maria Serarols, ha reivindicat que la variant és “una gran notícia si, a més, es complementa amb la posada en marxa d’una vegada del polígon d’Olvan”.

ALT BERGUEDÀ

L’any de la nova sala polivalent L’Ajuntament de Guardiola preveu enllestir el pavelló a mitjans d’any, a tot estirar, i l’utilitzarà per a esports però també per a actes multitudinaris EL 2022 va camí de ser l’any de la recuperació del pavelló de Guardiola de Berguedà. Fa anys l’Ajuntament el va haver de demolir perquè estava en molt mal estat. Es feia servir per a actes esportius, però també com a seu de concerts i activitats multitudinàries, en especial per Festa Major. Des d’aleshores, el consistori es veu obligat a llogar una carpa de grans dimensions per acollir concerts, balls i espectacles de Festa Major. Però és qüestió de mesos que disposi de nou d’un pavelló amb tots els ets i uts. Com a mínim, aquesta és la previsió de l’alcalde, Josep Lara.

Gairebé tot finançat

La primera fase d’obres va servir per fer l’estructura i el sostre.

Va costar uns 400.000 euros que va finançar la Diputació de Barcelona. Ara, el que queda costarà uns 500.000 euros més, però l’Ajuntament també disposa d’un ajut de la Diputació que en cobreix uns 410.000.

Els diners que falten sortiran de les arques municipals. En aquesta última fase, es preveu instal·lar les parets del pavelló: els tres primers metres de paret seran de vidre i, per tant, transparents; i la part alta serà de policarbonat, amb colors verdosos per integrar l’edifici entre les muntanyes.

També es posarà la il·luminació interior i s’enllestirà el lateral, on hi haurà lavabos, despatxos i magatzems per deixar-hi material. Això sí, no s’hi faran vestuaris perquè els que hi ha a la piscina, just al costat, són nous. L’alcalde confia que al febrer es puguin licitar les obres i que, com a màxim, al juny estigui tot acabat.

La primera fase d’obres va permetre fer l’estructura i el sostre. Ara cal posar-hi parets i il·luminació. MARC CANTURRI

Inspirat en l’RCD Stadium VIDRE I COLORS La part inferior de les parets serà transparent i la part alta, integrada en l’entorn, verdosa

1 Falta posar-hi parets i llum La primera fase va servir per fer l’estructura i ara s’invertirà mig milió per tancar l’espai i il·luminar-lo.

L’alcalde ha admès que les plaques de policarbonat que hi haurà a les parets superiors del pavelló estan inspirades en les parets de l’RCD Stadium, el camp de l’Espanyol. “Creen un edifici que dona sensació de modernitat. A

2 Pendents del pressupost L’Ajuntament preveu aprovar el pressupost del 2022 aquest febrer i licitar les obres immediatament.

més és un material que aïlla i, a la vegada, deixa passar la llum”.

Això sí, Lara ha matisat que és una sala polivalent “austera”, que s’ha pogut fer amb menys d’un milió d’euros, però que evitarà més d’un maldecap a l’Ajuntament.

3 Els vestuaris, a la piscina La nova sala tindrà lavabos i magatzems, però utilitzarà els vestuaris de la piscina.

aquí 23

ALT BERGUEDÀ

L’oposició de Bagà, molesta pel silenci sobre la residència CONTINUEN les enganxades entre govern i oposició a l’Ajuntament de Bagà. Aquest gener els dos grups opositors, Compromís per Bagà-PSC i Bagà Endavant, han forçat un ple extraordinari per parlar, exclusivament, de la gestió de la Residència Colisée, després de preguntar sobre el tema durant mesos en sessions ordinàries i no obtenir resposta.

Consideren que el govern els està amagant informació, no entenen per què, i sospiten que sigui perquè l’executiu té alguna irregularitat a tapar.

L’alcalde diu que cal silenci

L’alcalde, Joan Oña, defensa a l’Aquí Berguedà que la Fundació Salarich Calderer es troba en unes negociacions amb l’empresa STS Colisée i la Generalitat que “necessiten silenci”. Per això, diu, “no vull explicar res perquè no hi ha res tancat, però estem a les acaballes de fer-ho i, després, ho podrem explicar tot”. Durant aquest temps en què Colisée ha gestionat la residència, queden carpetes per arxivar que Oña prefereix reservar-se.

Una d’aquestes carpetes és com queda el deute que arrossega la Fundació Salarich Calderer i qui l’acaba assumint. L’oposició va posar sobre la taula que l’Ajuntament de Bagà ha iniciat moviments perquè sigui el consistori que l’assumeixi, i això preocupa els regidors

L’assumpció del deute que acumula la residència és un dels temes que més preocupa l’oposició. MARC CANTURRI que no manen perquè “pot comprometre l’economia de tota la vila”.

Al ple extraordinari, l’alcalde va reservar-se totes les explicacions i va emplaçar l’oposició a preguntar-ho al patronat de la Fundació. Ell n’és vicepresident.

Davant la manca de respostes, l’oposició estudia portar el cas al síndic de greuges.

OÑA DEMANA TEMPS L’alcalde diu que ho explicarà tot quan acabi de negociar amb la gestora de la residència

Bagà Endavant planta l’alcalde i l’acusa de despotisme Pocs dies després del ple sobre la residència, l’Ajuntament va celebrar-ne un altre, d’ordinari, on no va assistir cap dels dos regidors de Bagà Endavant. No s’hi van presentar per protestar contra el tarannà de l’equip de govern. El grup entén que 24 aquí

l’alcalde Oña actua amb despotisme i esperen que, amb aquest moviment, l’actitud canviï. L’alcalde, en canvi, ho veu com una rebequeria i replica que “no és manera de tractar el ple”.

Bagà Endavant es va molestar perquè el govern va canviar la data del

ple i no va avisar amb prou antelació.

El govern justifica que ho va fer perquè al secretari no li anava bé de ser-hi divendres, el dia habitual.

El grup de l’oposició critica també que al desembre no es va convocar el ple perquè l’alcalde

entenia que no hi havia res a tractar.

A banda, estan molestos perquè, tot i demanar-ho, el ple de gener no va retirar una proposta que portaven ells mateixos. Com que no es van presentar, no la van poder defensar i el govern la va tombar.

ALT BERGUEDÀ

CONSULTES A MITGES

Salut descarta més hores de metge a Vilada i Borredà Amb els nous horaris, els consultoris obren cada dia, però amb infermeres EL DEPARTAMENT de Salut no té previst augmentar la presència de la metgessa de família als consultoris de Vilada i Borredà, com demanen tots dos pobles.

Preguntades per l’Aquí Berguedà, fonts del CatSalut defensen que han fet el que van prometre durant les festes, quan la zona es va queixar per la manca de metges. Aleshores van dir que garantirien l’assistència cada dia, i ho han aconseguit: obrint els dos consultoris, en horaris repartits, de dilluns a divendres.

OPTIMITZACIÓ El Departament assegura que les infermeres ho poden assumir

Mateixes hores de metgessa

El que ha quedat en res ha estat el reforç mèdic, que és el que més demanava la població.

Salut va prometre que hi hauria “assistència sanitària cinc dies a la setmana” i, a més, que incorporaria “atenció mèdica dos dies més”. Tot fet, si no fos per aquest últim ‘més’: no s’han incorporat més dies d’atenció mèdica. La metgessa puja les mateixes hores a la zona, però en comptes de quedar-se a Vilada els dilluns al matí i a Borredà els dimecres, passa mig matí a un consultori, i l’altra meitat, a l’altre.

La resta de dies hi ha hagut un reforç del personal d’infermeria i administratius. Tot plegat permetrà que els consultoris (tots dos) obrin cada dia, però

El consultori de Vilada obrirà cada dia, però només tres hores. M. CANTURRI en horaris molt reduïts. De tres hores, concretament. A Vilada estarà obert dilluns i dimarts, de 8 a 11 h, i els altres tres dies, de 12 a 15 h. A Borredà, al revés: dilluns i dimarts, de 12 a 15, i de dimecres a divendres, de 8 a 11 h.

Per als ajuntaments, és insuficient. De fet, tots dos municipis, amb el suport de Sant Jaume de Frontanyà i Castell de l’Areny, han començat a recollir signatures per seguir insistint en més reforços. Vilada també ha aprovat la moció que es va aprovar fa unes setmanes a Borredà i que reclamava metgessa cada dia a la zona. De moment, no se n’han sortit, però no tiren la tovallola.

Un canvi de model al país La directora del Bages, Berguedà, Solsonès i Moianès del CatSalut, Teresa Sabater, ha admès a l’Agència Catalana de Notícies que falten metges i infermeres a tot el país. Això sí, la responsable ha recalcat “el compromís de mantenir una atenció sanitària als pobles”.

Sabater assegura, però, que es farà des d’un altre model: “Abans hi havia un metge i una infermera, que només feia les cures i les punxades, però ara les infermeres estudien més, s’especialitzen i

estan molt preparades per als serveis d’atenció a la cronicitat”, que són els més sol·licitats en pobles amb moltes persones grans.

La fórmula escollida pels dos municipis del Berguedà és l’adequada -diu- i recorda que continuaran atenent-se les urgències. I el model s’implantarà a molts altres punts de Catalunya: “És un model que tendirà a ser així a molts altres llocs, no només al Berguedà”. És a dir, que el que no puguin fer els metges, ho faran les infermeres. Aquí i allà.

aquí 25

ENTRE RIVALS

La BRB, el bressol del trail de l’Estat La històrica prova entre Berga i els Rasos de Peguera decidirà el 7 de maig les millors seleccions autonòmiques de l’Estat LA BERGA-RASOS-BERGA del 2022 serà el campionat d’Espanya de trail running per Federacions Autònomes (FFAA).

L’organització de la cursa ho ha anunciat aquest gener i ha confirmat que els millors atletes de trail d’Espanya prendran la sortida a Berga el proper 7 de maig per enfilar la pujada cap als Rasos de Peguera i tornar a baixar cap a la capital.

La BRB tornarà a dir-se Memorial Xavi Batriu, en honor al membre del Club Esquí Berguedà (CEB) que va morir en una caiguda a tocar de la C-16, l’any 2020. De fet, i tal com ja va passar el 2020 i l’any passat, l’organització dedicarà tota la jornada a Batriu i, en especial, una de les proves: el Descens Xavi Batriu, des dels Rasos fins a Berga.

Tres campionats en un

A banda, hi haurà tres proves per decidir les seleccions autonòmiques més potents de l’Estat. La Berga-Rasos-Berga, de 26 quilòmetres i 3.600 metres de desnivell positiu, serà el campionat absolut. L’última 26 aquí

Vilada tria l’equip de verticals

A

quest febrer, també al Berguedà, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) escollirà els integrants de la selecció catalana de curses verticals que s’enfrontarà a la resta d’autonomies al campionat d’Espanya de Curses per Muntanya Verticals. La FEEC ha triat el cim del Sobrepuny, a Vilada, per fer un simulacre de competició que determinarà qui anirà al campionat estatal a representar-hi Catalunya.

La federació busca els millors atletes de les categories Juvenil, Júnior i Absoluta, els escollirà el capità de l’equip Pere Rullán, i els seleccionats prendran la sortida del campionat que es disputarà a Ladrillar, a Càceres, el dia 12 de març.

Baixar el pernil des de Queralt, un dels al·licients de la BRB. GERI MACARRO

Catalunya jugarà a casa per revalidar el títol de campiona absoluta en l’apartat masculí

edició se la va endur Catalunya en categoria masculina i el País Basc, en femenina. La BergaQueralt-Berga, de 13 quilòmetres i 1.866 metres de desnivell, decidirà la selecció campiona sub-23. L’any passat va ser Catalunya.

I una versió reduïda de la BQB, de 8 quilòmetres i 1.090 metres de desnivell, decidirà el millor combinat autonòmic sub-20. La temporada passada el País Basc va guanyar en l’apartat masculí i Catalunya, en el femení.

Com en l’últim any, l’organització serà a dues bandes, entre el CEB i el JAB, però aquest any amb el suport de les federacions autonòmiques d’atletisme.

ENTRE RIVALS LA FRASE

“Tot i els problemes de les primeres setmanes, acabem. 2 de 2!”

MARC CALMET Pilot de Rieju al Dakar 2022 No ha estat un Dakar fàcil, com tampoc ho va ser el primer, per al de Guardiola. Al final, 52è i objectiu assolit.

LA IMATGE EL PODI ROGER COMELLAS Atleta del JAB i OTSO Sport

L’atleta ha començat amb bon peu les Trail Running Series que organitza la Federació Catalana d’Atletisme.

Ha estat segon al Trail de Cerdanyola, a només sis segons del guanyador, Marc Traserra (CA Vic). La pròxima prova és a Montserrat, aquest mateix febrer.

Grau Franch, al campionat d’Espanya de trial Bones notícies per a Grau Franch. El pilot de Gironella, de només 9 anys, ha renovat la seva vinculació amb la marca TRRS i s’assegura una moto per al campionat d’Espanya de trial. Participarà en l’estatal en categoria juvenil, després de ser tercer a la Copa Catalana de Trial de Nens aleví. TRSS / CEDIDA

L’ull tòxic

Marc CANTURRI @marccanturri

E

strenar desenes de punts d’autocaravanes a tota la comarca en un moment en què aquesta mena de turisme va clarament a més, com a mínim, té sentit.

Passar anys repetint el discurs que et creus l’esport com a imant turístic i inaugurar serveis com l’estació de trail o col·laborar en proves que col·loquen el Berguedà en l’epicentre

( ) %"&$"!$# "! ! '

( (

) %"&$"!$# "! %"&$"!$# "! ! ' ! ' )

d’algunes disciplines, també sembla coherent. Però alguna cosa passa amb el turisme, que no ens l’acabem de creure. Que com més a prop el tenim, més lluny el volem.

El Berguedà és comarca de cases rurals. Quan la notícia és a l’agroturisme, la notícia s’explica des d’aquí. Quan les cases rurals ho passen malament, el Berguedà agonitza. Perquè

darrere (l’agro)turisme hi ha la restauració, el comerç i, fins i tot, la cultura i l’esport. Tot i que en això últim encara hi ha molta feina per fer per acostar-se al turisme com ho fa la resta.

Ens agrada el turista que ve a dinar a casa, però ens enfurisma el que ve a esquiar. L’un i l’altre arriben pel mateix lloc: per la C-16. Però nosaltres només n’hi veiem un. El que no ens agrada.

MENÚ DIARI C-26 L’ESPUNYOLA Tel. 93 823 03 78 Dimecres tancat per festa setmanal

aquí 27

CRIM AL PALLARS Al Pallars Jussà de la postguerra, la família de masovers d’una casa, un matrimoni i les seves dues filles, van aparèixer morts. El crim va colpir el Pirineu. Dècades més tard, l’escriptor Pep Coll va publicar una novel·la basada en aquells fets reals. I ara la novel·la ha saltat al teatre en una obra, “Terra de voltors”, que té al cartell Mònica Lucchetti (“Nissaga de poder”, “La Riera”).

L’obra forma part del nou cicle de primavera del Teatre Municipal de Berga, que porta música, teatre, dansa i divulgació a l’escenari principal i a la Sala Casino.

“Terra de voltors” Dissabte 19 de febrer | 19 h Entrades: 12 € | ticketara.com Més info i programació completa del cicle: aquibergueda.cat/agenda

PATRIMONI

DISSENY

El president d’Amics del Romànic del Berguedà, Miquel Pujol, i el responsable de l’associació Civitas Cultura, Toni Puig, reflexionen sobre el patrimoni romànic de la comarca, amb la vista posada com a punt de partida en el monestir de Sant Llorenç de Guardiola.

Conferència Biblioteca | GIRONELLA Divendres 18 de febrer | 19 h Més info: aquibergueda.cat/agenda

Aquest any passa una cosa mai vista: s’ha convocat un concurs de cartells per anunciar una Patum que no se sap si es farà. Però els primers senyals d’optimisme, a la baixada de la sisena onada, obren finestres i oportunitats. El concurs s’ha convocat. Almenys això.

Concurs de cartells de la Patum Fins el 8 d’abril Bases: ajberga.cat

L’ORGULL DEL ROMÀNIC

28 aquí

ELS CARTELLS DE LA PATUM

LA REVOLTA DE FÍGOLS REVIU Ara fa noranta anys, el comunisme llibertari es va instaurar per uns dies a les conques del Llobregat i del Cardener. Una protesta minera a Fígols desembocava en un intent de canvi de règim, que va ser ràpidament reprimit pel govern de la República. Ara, els de Fígols de 1932 tornen als escenaris on van tenir lloc amb una visita teatralitzada. Sortint de Sant Corneli, una ruta d’una hora i quart permet resseguir els carrers i places on es va encendre l’espurna de la insurrecció i trobar-se cara a cara amb els protagonistes.

Visita teatralitzada “Els fets de Fígols de 1932” Sant Corneli | CERCS Dates a convenir Més info: mmcercs.cat | 93 824 03 36

NATURA

CINEMA

A vegades, a la muntanya, costa veure els animals salvatges. Però, com a mínim, si en sabem una mica, podem distingir els rastres que deixen. Un taller teòric i pràctic ajuda a detectar pistes entre els arbres i a saber llegir les petjades.

Taller de reconeixement de rastres Parc Cadí-Moixeró | BAGÀ Dissabte 26 de febrer | 16 h Inscripcions: 93 824 41 51

“Las leyes de la fontera”, de Daniel Monzón, és la pel·lícula amb més nominacions als premis Gaudí. Un total de 13. Basada en una novel·la d’èxit de Javier Cercas, ara es projecta a Berga dins del cicle de cinema català.

“Las leyes de la frontera” Teatre Patronat | BERGA Dijous 17 de febrer | 20:30 h Entrada: 4,50 € Més info: aquibergueda.cat/agenda

SEGUINT ELS RASTRES

LA FAVORITA DELS GAUDÍ

aquí 29

PASSATEMPS

No totes les parelles són iguals AgroVicenç està de festa i durant la sessió de ball s’han ajuntat totes les parelles. Semblen totes iguals, però no és així. Saps trobar la parella diferent de la resta?

Troba la solució d’aquest passatemps a www.aquibergueda.cat/solucio

A BERGA

SERVEI DE PSICOLOGIA AL BERGUEDÀ

Gironella acull una consulta de Psicologia que ofereix sessions psicoterapèutiques a adults i parelles.

Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos

Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27

agrovicenc.blogspot.com

Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom.

Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)

la Psicologia ens ofereix un camí cap al benestar personal, el Psicòleg col·labora amb tu per seguir-lo

20 ANYS D’EXPERIÈNCIA OLGA MASSANA SÁNCHEZ Ara també oferim servei de psicologia infanto juvenil a càrrec de la psicòloga Eva Castro Albós, que treballa amb nens, adolescents i famílies.

699 271 341 · Carretera Bassacs, 52 - 08680 Gironella olgams@olgamassanapsicologia.cat olgamassanapsicologia.cat Sessions presencials i també online

Olga Massana

LLICÈNCIA DE T A X I EN VENDA (Vigent i operativa)

T. 630 93 15 96

Centre Podològic M. Teresa Velilla Muixí Especialistes amb els tractaments més professionals i actuals Plantilles personalitzades per a nens, adults, esportistes, diabètics...

Lluís Millet, 25-27 entl. · BERGA T. 93 821 25 72

C/ Roser, 33 · BERGA Tel. 93 821 03 82

Tel. 93 823 03 78 635 98 32 45 Carretera C-26 km. 136,5 calparerarestaurant@gmail.com

menú diari per 7€!

de dilluns a divendres laborables

L’ESPUNYOLA 30 aquí

Sempre hi trobaràs plats de: · Pasta · Peix a la planxa · Verdura · Carn a la planxa i preparats especials del dia

Obrim de dilluns a diumenge Pg. de la Indústria, 78-80 de 9:00 a 15:00 BERGA · Tel. 93 822 86 16

CARGOLS No et perdis els nostres: · Cargols a la cassola amb conill i costella · Cargols a la gormanda

Vols veure més fotos o tenir més informació d’un immoble concret?

Entra al nou web de Pirineu 2000 a través del codi de cada pis o casa

VENDA

per exemple:

www.pirineu2000.com/C13876

C10530

BERGA - ZONA PG. DE LA INDÚSTRIA Pis de 86m2, semi-nou amb menjador estar, cuina, 3 habitacions, 2 banys, amplis balcons i cambra de rentar.

Calefacció.

PREU: 125.000€

BERGA - ZONA STA. EULÀLIA Pis de 80m2, menjador, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), lavabo, bany complet i 2 galeries. Molt il·luminat.

PREU: 62.000€

BERGA – ZONA CASERNA Pis de 110m2 aprox., amb menjador estar, cuina, 3 hab. (2 dobles i 1 individual), bany complert, cambra de rentar i balcó.

PREU: 85.000€

G12136

C11376

BERGA - ZONA CASC ANTIC - Pis de 95m2, menjador estar, cuina, 4 habitacions ( 3 dobles i 1 individual), bany complet, lavabo i 2 balcons.

PREU: 59.000€

C13511

D3301

LA RODONELLA

Pis planta baixa de 90 m2, menjador estar, cuina, 3 hab. (2 dobles), bany, rebost, pati exterior amb barbacoa i calefacció gasoil.

PREU: 50.000€

C13705

D9799

SALDES

Finca de 1.550 m2 aprox., amb casa de 169m2. Preu negociable.

Completament habitable, amb amplia sala menjador-cuina, 8 hab. dobles, 1 bany, aigua, llum i calefacció. Vistes espectaculars al Pedraforca. PREU: 335.000€

H4001

BERGA – ZONA CASERNA - Pis de 87 M2 compost de menjador, cuina, 4 habitacions (2 dobles i 1 individual), 2 banys (un amb banyera i un altre amb plat de dutxa), galeria i balcó. Inclou 2 places de pàrquing (una amb traster). PREU: 155.000€

C13876

AVIÀ

CERCS

Pis de 65m2, menjador estar, cuina, tres habitacions dobles, bany complet, traster, calefacció i garatge tancat amb altell.

PREU: 60.000€

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ Pis semi nou de 90 m2 amb llar de foc. De tres habitacions, dues dobles i una individual, un quarto de bany. Calefacció elèctrica, dues places de pàrquing, terrassa i traster.

PREU: 120.000€

D13825

Parcel·la de 375m2, per construir xalet. Amb tots els serveis i vallat perimetral de tancaments tot fet.

PREU: 80.000 €

BERGA- ZONA PSG. DE LA PAU Pis de 110m2, menjador, cuina, 4 habitacions dobles, bany, cambra de rentar i 2 balcons.

PREU: 98.000€

C13604

D13965

AVIÀ

Pis reformat de 68m2 compost per menjador, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), bany complet. PREU: 60.000€

F13764

LA POBLA DE LILLET Casa de 180m2 amb jardí de 125m2, 3 plantes mes estudi. Amb: PB: Garatge per 2 cotxes, caldera i accés al jardí. P1: menjador, cuina i bany. P2: 2 habitacions dobles i bany. P3: 2 habitacions dobles. P4: estudi. PREU: 229.000€

BERGA – Z.MERCAT MUNICIPAL Pis d’uns 120 m2, reformat, menjador estar, cuina, 4 hab., 2 banys, galeria, calefacció i acabats de qualitat.

PREU: 80.000€

LA POBLA DE LILLET Casa tres plantes de 280m2 aprox.

Dos pisos i local. Totalment per reformar. Planta baixa: local 70m2.Dos pisos de 70m2.

Possibilitat compra per separat: local 30.000€ i pisos per 35.000€ cadascun. PREU: 100.000€

ZONA CAL BASSACS Parcel.la de 180m2, 9mts. de façana per 21mts. de fons, per construir casa (baixos més dos pisos). PREU: 45.000€

BERGA - ZONA ESTASELLES Pis de 100 m2 aprox, menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), un bany, habitació de rentar, galeria, calefacció i parquet.

PREU: 105.000€

GIRONELLA ZONA INSTITUT Parcel·la de 524m2, aïllada, per construir xalet, amb tots els serveis.

PREU: 90.000€

H11837

C8420

C5143

F12758

H4267

ATENCIÓ!

C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com

ES NECESSITEN PISOS I CASES DE VENDA I LLOGUER A BERGA I COMARCA aquí 31

Servei de distribució de gasoil a domicili industrial, agrari i per a calefacció

Servei, qualitat i confiança

93 821 01 93 Passeig de la Pau, s/n 08600 Berga · Barcelona

32 aquí

ballus@ballus.cat www.ballus.cat