Aquí Berguedà – N.124 - Març del 2022

ALEIX CAMPRUBÍ

aquí MARÇ 2022 NÚMERO 124 Edita: Bífidus Produccions Distribució gratuïta

BERGUEDÀ

JUDIT FRANCH

“La diabetis no és un impediment, sinó un repte”

TECNOLOGIA D’ÚLTIMA GENERACIÓ

El sistema de diagnòstic més complet i precís del mercat

Solucions Dentals

BERGA

i moltes més!

Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 22h

Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11

SERVEI D’URGÈNCIES

aquí 005 1 670 005

MOBLES SARI 990€ Sofà chaiselongue remy 270 cm convertible en llit

945€

Sofà chaiselongue roma 270 cm

Pack matalàs + somier elèctric

499€ 529€ 799€ 879€ 90x190

105x190

135x190

150x190

C/ Gran via n 9 berga (08600) Tel: 938216962 2 aquí OFERTA VÀLIDA FINS AL 31 DE MARÇ

www.mueblessari.com

aquí

BERGUEDÀ

CÓRRER AMB DIABETIS TEXT

Marc Canturri FOTOGRAFIA

Aleix Camprubí

Fa vuit anys que a la Judit Franch se li va posar entre cella i cella participar a l’Ultra Pirineu. Tres mesos abans de la sortida, l’endocrina li va diagnosticar diabetis. El primer que va dir al metge és que, després de l’estiu, volia fer una cursa de 100 quilòmetres. Li van dir que ni s’ho pensés. S’hi va negar i va passar tres mesos preparant el seu cos. Va fer la cursa, va quedar cinquena i des de llavors no ha parat de córrer.

12

20

24

26

28

BERGA

BAIX BERGUEDÀ

ALT BERGUEDÀ

ENTRE RIVALS

SORTIM

Els vestidors de plens anuncien un sorteig públic d’uns salts de maces que fins ara no gestionaven

Alba Camps i David Saldoni forcen que el Parlament insti el Govern a desenvolupar més hectàrees industrials

La Diputació pagarà un milió d’euros per posar caixers als municipis de menys de 5.000 habitants que han quedat sense

L’Handbol Berga inicia una campanya pedagògica als seus jugadors en formació per calmar part de l’afició

Olvan i l’Agència de Desenvolupament es proposen reunir tots els productors de la comarca a Cal Rosal

Qui portarà les maces de la Patum a la plaça?

Març del 2022 Número 124 Any 11 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Distribució gratuïta

Pressió per accelerar el polígon d’Olvan

Caixers de poble pagats amb diners públics

Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rossinyol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls

Clam per acabar amb els insults a la grada

Impressió Lerigraf Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com

Control de difusió:

Un dia per menjar-se el Berguedà

Publicació membre de:

Amb el suport de:

aquí 3

COVID-19

L’ENQUESTA

Defenses que es talli la C-16 per protestes dirigides a Barcelona?

SÍ

66% NO

34%

VOTA A LA PRÒXIMA Aproves la nova zona d’aparcaments a la ronda Queralt? www.aquibergueda.cat

L’hospital comença a posar vacunes EL NOM MANEL ALÍAS

Corresponsal de TV3 L’etapa com a corresponsal de TV3 a Moscou va acabar a l’octubre, però ja hi torna a ser. El periodista de Berga lidera l’equip de la televisió pública catalana desplaçat al punt més calent de la guerra entre Rússia i Ucraïna. Les seves cròniques ja són història de la televisió.

L’Hospital Sant Bernabé ja és centre de vacunació del Departament de Salut. S’encarrega de posar les dosis de reforç es dosis de reforç als berguedans d’entre 18 i 29 anys. A banda, l’hotel d’entitats de la ciutat continua actiu, però dedicant-se només a les dosis de reforç a majors de 30 anys i a la vacunació pediàtrica (d’infants).

La vacunació de reforç s’ha obert a la franja dels 18 als 29. Les primeres dosis es van posar a l’estiu i, per tant, ara es compleixen els cinc mesos que han d’esperar per posar-se la de reforç. Els que s’han contagiat entremig han d’esperar cinc mesos des de superar la malatia i els vacunats amb AstraZéneca o Janssen, només tres.

EL MÉS LLEGIT FEBRER AQUIBERGUEDA.CAT

1

2

La ronda Queralt de Berga serà d’un sol sentit i tindrà una filera nova d’aparcaments

3

Junts per Berga proposa que la parada del bus urbà es traslladi al carrer Gran Via

El capellà detingut a Castelldefels ja va ser investigat per pederàstia a Montmajor

LA FRASE PATROCINI CANAL Alcaldessa d’Avià

“No és just que una depuradora ens hagi costat tant d’aconseguir”

L’estació passa al 2027 Xavier GUAL

@xaviergual

I

l·lús, em vaig convèncer en el darrer debat electoral, al 2019, que Berga construiria sense cap mena de dubte ni demora l’estació comarcal de cotxes de línia durant aquest mandat. Abans de saber-se guanyadora de les eleccions, la promesa la van fer tots els candidats.

Els anteriors alcaldes del meu record també van

prendre el compromís.

Ningú ha complert i és poc probable que algú ho faci algun dia.

Enmig d’improductius i agres debats polítics, ara amb la participació sobrevinguda de veïns del lloc escollit, les opcions de construir-la es dilueixen.

Passaran als propers quatre anys... O als següents.

Estació post-olímpica.

NO HI HA

RES MÉS BO QUE

EL SARDÀ 4 aquí Plaça Tarascón, 6 · BERGA

Després que un exconseller ho polititzés barroerament en campanya, el govern de la ciutat es va decidir per la Rasa dels Molins, descartant la Font del Ros o altres ubicacions.

Han passat molts anys i els busos moderns ara son més grans i llargs. En el perímetre previst, no hi encaixen. Es vol mossegar un tros del parc proper i

els veïns ho portaran a la justícia. Més enllà de a qui li donin la raó, és sabut que la justícia a vegades no ho és i sempre és lenta.

Mentre la crítica cotitza amb amargor, el bus urbà s’estampava a un bar i en trobes alguns esperant torn per descarregar passatgers metres avall per manca d’espai o fent maniobres impossibles.

Cada dia tria un

BON MENÚ!!!

A escollir entre 4 primers i 4 segons cuinem amb molt de gust des de 2001

Tel. 93 821 39 99

PORTES OBERTES A PARTIR DEL 16 DE FEBRER

(PODEU CONCERTAR HORES DE VISITA TRUCANT-NOS PRÈVIAMENT) 93 821 10 83

PREINSCRIPCIONS DEL 7 AL 21 DE MARÇ

www.escolasantjoan.cat

aquí 5

LA FOTO

Una alpaca gegant, millor carrossa del Carnaval de Berga Les alpaques han estat les grans protagonistes del primer Carnaval de Berga després de la pandèmia. Una gran alpaca sobre un remolc verd s’ha endut el premi a la millor carrossa de l’edició, per davant dels asteques de la generació del 98 i dels bisbes batejats com a Degeneració de Novells. En animació, la comparsa dels bigotis va revalidar el títol de l’última edició, per davant dels cons de la C-16 i Rigovolució. I en categoria de comparsa, la generació del 95 es va endur el primer lloc per davant de Lampa Land i les papallones del 2001. AJ BERGA

FÍGULSPÈDIA

Jaume FÍGULS

@humorjaumefiguls

CORREDORA ESCAPADA Que ha fugit de la presó

ABANDONAR LA CARRERA Deixar d’estudiar

CAMÍ ALPÍ Ruta fins arribar a un arbre

CORREDOR NO PRESENTAT Atleta que no el coneix ningú

ANT IGUI TAT S ART MO BL E S 6 aquí

C. Barcelona 23 · BERGA 643 003 270 · 93 822 31 72 xollomercat@gmail.com

MARXA NÒRDICA A una noia de Noruega, dir-li que se’n vagi

CS I T S È ELECTRODOM

arg etc d’articles i un ll

aquí 7

Una flor de març

D

Anna E. PUIG @annaepuig

iuen que una flor no fa primavera.

D’acord, és ben cert, però no em digueu que, aquests dies, quan veieu florir la primera prunera de fulla vermella no us fa un bot el cor, aquell mal de panxa d’intuir que s’acosten coses bones...

I així és el març, el mes de trencar amb els matins gri-

sos i les tardes ensopides, el mes de celebrar que cada dia la llum guanya uns minuts de terreny a la foscor, el mes de tornar a baixar a la plaça a jugar a pilota o a gronxar-se fort, de tornar a fer el cafè tranquil al terrat, el mes de celebrar que hi som amb tots els ets i uts, ben presents i agraint tenir a la vora qui ens fa somriure.

I és que no podem oblidar que, hi va haver una vegada, ens van arrencar el març del calendari i en van estripar la pàgina, sí, i la d’abril i la de maig i la de juny i... i, per això, aquest, el del dos mil vint-i-dos, l’hem de poder i saber viure a tot o res, ben conscients que el món està patint grans sotragades que, els de les generacions

de les postes de sol i caps de setmana mai hauríem pensat veure, i que no, no tot són flors i violes.

Cuidem-nos i ajudem-nos, procurem d’empentar alhora cap a un món més just i amable perquè, si neixen flors a cada instant, potser sí que un dia arribarà la primavera, una primavera que no la podrà batre mai més cap tardor.

Berga excomunica dos presentadors de TV del Berguedà David COLS @elcols

BERGUEDÀ ONLINE

A

nna Emília Puig i Èric Calderer, els presentadors del Carnestoltes de Berga a Televisió del Berguedà, han estat excomunicats per l’Ajuntament. Els dos locutors van tenir l’atreviment de disfressar-se de La Perla, el personatge del Carnaval de Gironella, per retransmetre el de Berga.

Algunes fonts consultades per aquest mitjà apunten que les disfresses podrien haver estat subvencionades per l’Ajuntament de Gironella, en una nova cabriola de màrqueting de la primera dama, Lluís Vall. El director de Televisió del Berguedà, Manel Medina, ni ho confirma ni ho desmenteix: “Jo l’unic que puc confirmar és que

no ho ha pagat la tele. El pressupost que teníem era de quaranta-cinc euros, dues paperines de xurros i sis ampolles d’aigua”.

Mitjançant un decret express, l’alcalde, Ivan Sànchez, ha retirat el padró als dos presentadors i, per tant, la condició de berguedans. Els motius?

L’alcalde ho ha deixat clar: “Traïció i sedició! Fins aquí

Interès pels ports del Berguedà La Cerdanya, el Ripollès i Osona s’han reunit amb el Consell Comarcal del Berguedà aquest febrer per conèixer el projecte de senyalització de ports de muntanya que l’ens berguedà va impulsar fa quatre anys. És un primer pas per crear una taula de treball que permeti homogeneïtzar la senyalització en territoris de muntanya i cerca aliances institucionals i territorials per

fer front comú en la senyalització de zones ciclistes.

El 2018 el Berguedà va senyalitzar l’alçada, la distància fins al cim i el pendent de set ports: els Rasos de Peguera, Coll de Pal, Coll de Pradell (tant la B-401 com la ruta des del Coll de la Trapa), Mal Pas de Capolat, Collada de Falgars (des de la Pobla de Lillet) i Collada de Sobirana (també des de la Pobla de Lillet).

Aquesta és la finestra que necessites per promocionar el teu negoci a més de 6.000

8 aquí

només 25 €

LA PARAULA

Homenatge Família i amics de Xavi Batriu han presentat aquest febrer el llibre ‘Sempre amunt’, un recull d’anècdotes amb el jove esportista, que va morir en un accident el 2020. L’edició ha estat possible gràcies a una campanya de micromecenatge.

Anuncia’t a

persones

Aquest espai costa menys del que t’imagines:

podíem arribar! Home ja! Mecagumdéu sagrat, mecagum teleflanders i em sobra merda per cagar-me en la Perla del Llobregat”.

Sànchez també ha confirmat que Televisió del Berguedà no emetrà la Patum d’aquest 2022: “Que se’n vagin a cobrir la Fira de Sant Josep si tant els agrada Gironella. A veure quina audiència fan”.

aquí

BERGUEDÀ

RIGOR PERIODISME El que més t'importa PROXIMITAT és el que passa aquí

600 47 92 99 info@bifidusproduccions.com

KAP

ESGLÉSIA

LA XIFRA

L’excapellà de Montmajor, detingut Josep Maria A.M., l’excapellà de Montmajor, ha estat detingut pels Mossos d’Esquadra a Castelldefels per exhibicionisme i per pagar a menors perquè tinguessin relacions sexuals davant seu. El mateix mossèn ja va ser investigat per la policia fa dotze anys, quan exercia a la

parròquia de Montmajor. Segons detalla El Periòdico, a Montmajor el sacerdot va ser acusat d’acostar-se al fill d’una família romanesa perquè accedís a les seves peticions sexuals. Té 74 anys i va arribar a Castelldefels poc després que comencés l’investigació al Berguedà.

7

Establiments han estat reconeguts en la primera Nit del Turisme Berguedà com a pioners del sector. Són Ca l’Amagat, Casa Ferreres, Cal Candi, Cal Pericas, el Museu del Ciment, Cal Negre i el Berga Resort.

aquí 9

“Fer tant esport m’ajuda a gestionar la diabetis” 10 aquí

JUDIT FRANCH

Li van diagnosticar diabetis tres mesos abans de fer la primera Ultra Pirineu. L’endocrina li va dir que no podria, però s’ho va agafar com un repte. I ho va fer.

TEXT Marc

F

Canturri FOTOGRAFIA Aleix Camprubí

a vuit anys que fa curses de muntanya de llarga distància i va començar quan tot just feia tres mesos que el metge li havia diagnosticat diabetis.

Era al juliol i l’endocrina li va dir que es tragués del cap la idea de fer per primera vegada una Ultra Pirineu passat l’estiu, al setembre. Ella s’hi va negar, va passar tot l’estiu preparant el seu cos per una cursa de més de 100 quilòmetres que l’empenyia a passar-se gairebé tot un dia corrent per les muntanyes del Cadí-Moixeró. I ho va aconseguir. I des de llavors, no ha parat.

D’on surt aquesta fal·lera per voler córrer l’Ultra Pirineu tant sí com no?

Vaig ser a la sortida de l’any abans i se’m va ficar al cap que l’havia de fer. No havia fet mai una cursa de llarga distància i calia entrenar-me. Vaig contactar amb el Pau Bartoló perquè em preparés i vaig començar a fer curses més curtes per posar-me a to. La gran prèvia era la Núria-Queralt, al juliol, però la setmana abans de la sortida vaig passar la varicel·la.

Vaig estar fatal i, tot i això, vaig decidir córrer i arribar fins a on pogués. Vaig aguantar 30 quilòmetres.

Què va passar?

Em trobava fatal. Veia borrós i tenia una set terrible. A l’hospital de Berga em van dir que anés a l’oculista. No entenia res. La setmana anterior m’hi veia, no era miopia! A Manresa, en mitja hora em van dir que era diabetis i em van dir que m’havia de treure del cap la idea de córrer l’Ultra Pirineu perquè el cos necessitava ben bé un any per acostumar-se a la diabetis.

Et vas negar a renunciar-hi. Com ho va afrontar el teu entorn?

La meva gent no ho veia clar, òbviament. Sí que és veritat que el meu germà era dels que em va engrescar més. Em va dir que si jo volia córrer, ell seria allà on el necessités. I vaig començar a preparar-me.

Com? Els primers mesos ho pesava tot. Controlava els nivells d’hidrats de carboni, quant em durava tot el que menjava abans de cremar-ho... Tot això, entrenant molt per conèixer el meu cos. I el temps anava en contra. Mai havia hagut d’endreçar la meva dieta i fer-ho d’un dia per l’altre no és fàcil.

I la cursa, què tal?

Va anar de 10. Vaig fer cinquena, sense haver fet mai cap cursa de 100 quilòmetres. Ningú s’ho podia imaginar. I jo tampoc.

Va ser llançar-me a la piscina i va sortir bé. I l’endemà em va trucar l’endocrina.

Per què?

Té una casa a Saldes i va veure al diari que havia fet l’Ultra Pirineu i que havia acabat cinquena. Em va dir que dilluns l’anés a veure a la consulta i em va demanar com m’ho havia fet. Li vaig explicar que m’havia passat tres mesos preparantme. I al final va dir que entre jo i un diabètic habitual hi havia alguna diferència, que el meu cos podia tolerar nivells molt baixos de sucre sense que jo ho notés. I que això era estrany.

I ho notes tu, en el teu dia a dia?

La sort que tinc és que necessito poca insulina, però en

necessito, és clar. Puc aguantar moltes hores sense menjar. Un dia de cursa esmorzo normal i durant la cursa he d’obligar-me a menjar fruita, pa de llet i, en algun punt en què cal posar-me la dosi d’insulina, faig alguna cosa més consistent, com truita amb pa amb tomàquet. Però he d’aprendre a no arribar a nivells tan baixos perquè llavors el marge per acabar tenint una baixada és molt petit.

I n’has tingut mai cap?

Corrent no. A la vida sí. Un dia estava dormint i quan em vaig despertar hi havia el metge i l’ambulància a casa. Vaig perdre el coneixement. A la tarda havia sortit en bici, no havia cremat prou i no ho vaig saber regular prou bé. Però és l’únic episodi greu que he patit.

Les curses de llarga distància són un esport on la gestió mental és especialment important.

Un 50% de les curses és coco. Portes set hores corrent, menges el que has de menjar i saps que te’n queden ben bé set més. Has de tenir molt clar que el menú és el que és i que en cada cursa l’has de seguir escrupolosament, encara que en el moment no et vingui gens de gust. Hi ha moments que no les tens totes, però has de saber donar-li la volta. I està clar que en el meu cas la dieta és especialment important.

La teva dieta és diferent de la d’un corredor sense diabetis?

No té perquè ser-ho. La càrrega d’hidrats la necessita tothom.

Això sí, jo he de ser molt conscient que si tinc una baixada l’he de remuntar com sigui perquè les sensacions i el malestar són especials. Tu trobaràs que et sents buit i que et falta menjar, però en un diabètic hi ha un risc molt més alt de desmaiar-se o entrar en coma diabètic.

N’has parlat mai amb altres corredors diabètics?

Sí. Al principi vaig parlar amb la Bea Garcia, que també fa ultres i és diabètica des de petita. Ella porta el boli d’insulina sempre. Jo no l’he portat mai. Cadascú encara les curses a la seva manera, però reconforta saber que som molts els que fem esport i hem d’estar tant a sobre de la dieta.

Has prescindit d’alguna cosa que abans de la diabetis sí que menjaves?

No. Generalment, menjo de tot: magdalenes, xocolata, pastissos, dolços... No n’abuso, això sí, però tampoc me n’estic.

Potser ara quan hi ha pastís, en lloc de menjar-me’n dos talls, doncs me’n menjo un.

La teva carta de presentació a Instagram és: ‘Diabètica’. Després ja poses que ets corredora d’ultra trail.

No me n’he amagat mai. És el que hi ha. És així. Hi ha gent que veu el xip que porto i pregunta. Tota persona diabètica que faci esport ha de tenir clar que no és un impediment, sinó un repte. Hi ha molts esportistes que ho pateixen. Si tu t’ho treballes, ho segueixes i tens en compte un seguit de coses, pots fer vida més o menys normal.

A mesura que et facis gran, la diabetis serà més difícil de controlar?

Fer tant esport m’ajuda molt ara. Està clar que en el moment en què deixi de fer-ne serà molt més complicat. Però de moment ho porto bé.

aquí 11

BERGA

QUI PORTARÀ LES MACES DE LA PATUM? Els vestidors anuncien el sorteig de salts que fins ara gestionaven les maces

DOS GRUPS Al Patronat són una sola comparsa, però als salts a la plaça plens i maces funcionen per separat 12 aquí

FOC CREUAT entre els vestidors de plens i les maces de la Patum de Lluïment i la Patum completa.

Els vestidors han anunciat, en una roda de premsa convocada per explicar els actes del seu 400è aniversari, que sortejaran una part dels salts de maces de Patum de Lluïment i de Patum completa. A més, els vestidors han dit que els salts de Lluïment i els primers de les dues Patums completes d’aquest 2022 serien amb maces plenes, és a dir, amb maces vestides de ple.

Tot i que en termes normatius, ara mateix els plens i les maces representen una mateixa comparsa en el si del Patronat, els dies de Patum funcionen de manera autònoma. Els vestidors s’encarreguen dels plens les nits de dijous i diumenge, però també gestionen les maces dels passacarrers. Però, a banda, hi ha un altre grup de persones, que fa anys que demanen ser reconeguts com a comparsa, que gestionen les maces de la Patum de Lluïment i dels salts a plaça de dijous i diumenge a la nit. Per això, l’anunci del sorteig per part dels vestidors afecta directament uns salts que fins ara no gestionaven. I la reacció de qui sí que ho feia no s’ha fet esperar.

Les maces dels salts a plaça diuen en un comunicat que

confien ser reconeguts com a comparsa abans de Corpus i poder funcionar com a tal quan arribi la pròxima Patum, al juny.

Així mateix, recalquen que no saben res del sorteig públic que han anunciat els vestidors ni dels actes commemoratius que ja s’han presentat a la premsa.

Per la seva banda, els vestidors defensen que volen un sorteig públic per a les maces, tal com ja fan amb els salts de plens des de fa anys. A més exposen que és una idea que estan treballant amb l’Ajuntament, un fet que xoca frontalment amb el que diuen les maces de Lluïment, que asseguren que tenen el compromís del govern de reconèixer-les com a comparsa abans de Corpus.

“Ha estat una sorpresa”

Per la seva banda, la regidora de Patum, Roser Valverde, ha reconegut a l’Aquí Berguedà que la roda de premsa dels vestidors ha estat “una sorpresa per a tots”. Valverde ha recalcat que hi ha diverses comparses que celebren aniversaris aquest any i en gairebé tots els casos primer s’ha explicat a la regidoria i després s’ha tractat al Patronat per acabar-ho de pactar: “En aquest cas ha estat una mica al revés”. La regidora sí que ha admès que els havien explicat

la idea, però el govern els havia emplaçat a portar-ho al Patronat per debatre-ho. I la següent notícia que n’han tingut és l’anunci davant dels mitjans.

Sobre el compromís que les maces asseguren tenir per ser reconegudes com a comparsa abans de Corpus, Valverde ha evitat posar cap data, però sí que ha insistit que “sempre hem defensat buscar una solució per resoldre-ho i seguim aquí”.

L’aniversari

El primer minut dels últims salts de plens de dijous i diumenge de la Patum 2022 serà sense música. És una de les accions que la comparsa de Plens i Maces prepara per celebrar el seu 400è aniversari. També volen que el primer salt de maces de dijous i diumenge al vespre sigui amb maces plenes i que s’impulsi el sorteig públic.

A banda, els vestidors han presentat la imatge de l’aniversari, que és precisament una maça vestida de ple i que ha estat dissenyada per Salvador Vinyes. La Fundació Horitzó aprofitarà la imatge per fer-ne samarretes, mocadors, adhesius per a cotxes, imants per a la nevera i peces decoratives. I s’endurà tots els beneficis per donar feina a persones amb discapacitat.

Les maces seran a la Patum, però qui vetllarà per la seva posada en escena és una incògnita. RICARD CODINA

Vistiplau de la Generalitat per fer Patum L’Ajuntament té llum verda per part de la Generalitat per començar a preparar la Patum 2022. Aquest febrer el govern s’ha reunit amb la delegada del Govern a la Catalunya central i amb els directors generals d’Interior, Salut i Cultura. Els representants del govern català han encoratjat l’Ajuntament a començar a preparar un Corpus amb normalitat.

L’última reunió havia estat el desembre, setmanes abans del pic de l’onada de casos de la variant Òmicron. La regidora de Patum,

Roser Valverde, ha explicat a l’Aquí Berguedà que aleshores imperava la prudència perquè encara no es coneixia quin podia ser l’abast de la nova variant ni la situació que provocaria. Ara, superat el pic de l’onada, la posició de la Generalitat és “molt més optimista” i, per això, el Govern ja ha donat permís al consistori perquè comenci a preparar els dies de Corpus.

Roser Valverde ha afegit que, ara, comença una negociació amb la Generalitat per pactar “escenaris”.

La regidora ha apuntat que “més que treballar en mesures concretes, cal preparar possibles escenaris que aniran en funció de l’estat de la pandèmia per Corpus”. Per començar-ho a perfilar, aquest març ja hi ha convocada una junta de seguretat. A banda, s’ha presentat un festival de música que hi haurà a la plaça Cim d’Estela les nits de dijous, divendres i dissabte de Patum i s’ha obert el termini per aspirar a ser administrador i per presentar-se al concurs de cartells.

aquí 13

BERGA

FINAL D’OBRES AMB RETARD I SORPRESES

REVOLUCIÓ VIÀRIA AL COR DE BERGA La sacsejada a la ronda Moreta també porta canvis als carrers que hi toquen

1 Aparcaments nous S’estrena una zona blava nova que, depèn de l’hora, serà espai per a càrrega i descàrrega.

2 La plaça de la Creu, per al bus S’ha repintat la zona: s’ha eliminat la zona blava i s’ha desplaçat la parada del bus urbà uns metres.

3 El carrer Barcelona, amunt Al capdamunt, els cotxes que vulguin anar cap al Vall hauran d’esperar que no en vingui cap més de cara.

14 aquí

LA RONDA QUERALT no tornarà a ser mai més un carrer de doble sentit. Només s’hi podrà anar en sentit sud, des del Teatre Municipal fins a la cruïlla que connecta amb la Ronda Moreta. L’Ajuntament ha decidit convertir un dels dos carrils en un espai híbrid, que serà zona blava unes hores del dia i zona de càrrega i descàrrega unes altres. El nou carril queda a mà dreta, baixant des del teatre.

Segons ha explicat a l’Aquí Berguedà el regidor d’Urbanisme, Aleix Serra, l’obra és barata (només s’ha de senyalitzar) i resol una de les queixes endèmiques dels botiguers del carrer Major: necessiten un espai on els proveïdors puguin descarregar i que tinguin accessos planers: “A Sant Francesc n’hi ha, però el camí fins a les botigues no és pla”.

Tot plegat ja ho ha explicat als veïns de la zona en una reunió a la mateixa ronda Queralt.

El regidor d’Urbanisme ha admès que no tothom hi està d’acord, però està convençut que és una bona actuació. A més, defensa que “són mesures que surten pràcticament gratis i si el temps ens demostra que ha estat un error, és molt fàcilment reversible”. Això sí, Serra recorda que “sempre que

s’han tret carrils de circulació a la ciutat, rara vegada s’han restablert perquè eren necessaris”.

Més espai a la plaça de la Creu

El govern també ha fet modificacions a la plaça de la Creu. S’ha repintat tota la senyalització del terra, que amb els anys s’ha anat desgastant. A banda, s’ha mogut la parada del bus urbà uns metres més avall i s’ha aprofitat part de l’espai que fins ara tenia la parada com a zona de càrrega i descàrrega.

Això sí, els canvis impliquen que les places de zona blava que fins ara hi havia a la plaça desapareixin.

Des de l’oposició, Junts per Berga creu que les mesures a la plaça de la Creu “no solucionen el problema” i proposen que, fins que no hi hagi estació d’autobusos, la parada de bus urbà s’instal·li provisionalment a l’espai del carrer Gran Via que hi ha al bell mig del passeig de la Pau. Justifiquen que té voreres amples i no té veïns ni comerços a tocar, que és un dels pros que detecten a l’actual ubicació de la parada de bus urbà. El regidor d’Urbanisme ho estudiarà.

El carrer Barcelona, de pujada Això no és nou. El govern ho va anunciar quan va explicar

La ronda Moreta ja és carrer d’un sol sentit, entre el Maixerí i la plaça de la Creu, i això implica canvis a tot el voltant

com serien les obres a la ronda Moreta. El carrer Barcelona canvia de sentit i serà de pujada des del Gran Via. Així, quan arribin a la cruïlla del Gran Via amb Barcelona, els vehicles podran decidir si tiren amunt (cap a la ronda Moreta), van avall (cap a la biblioteca) o segueixen recte (fins a la Rasa dels Molins).

Al capdamunt del Barcelona, els vehicles podran anar cap al Vall o cap al passeig de la Pau. Això sí, la ronda Moreta passa a ser d’un sol carril des de l’altura del carrer Maixerí i això implica que, si el conductor és al carrer Barcelona i vol anar cap al Vall, haurà d’esperar fins que no en vingui cap més per passar pel tram de davant de Cal Cuberas.

Un reportatge de

MARC CANTURRI

aquí 15

BERGA

ESTACIÓ D’AUTOBUSOS

Tampoc hi ha consens polític JxB diu que l’estació hauria de créixer cap al sud i no cap al parc. El PSC no veu “encaixable” l’estació a la rasa i critica que no busquin alternatives NO HI HA CONSENS polític, més enllà dels socis de govern, pel que fa a l’estació d’autobusos.

La CUP i ERC continuen alineats en la defensa d’una estació al sud de la Rasa dels Molins que, per les dimensions que fixa la Generalitat, haurà d’escapçar una part de l’actual parc central i haurà de desviar uns metres el carrer Pere III. El govern de Berga sempre ha defensat que és l’opció més ràpida per posar remei a una de les grans mancances (si no la més gran) que arrossega la ciutat des de fa dècades. Però en les últimes setmanes, ha quedat clar que, políticament, el govern va sol.

“Sí, però no a qualsevol preu”

Junts per Berga defensa que es desencalli l’estació de busos, però “no a qualsevol preu”.

Per això, el grup apunta que “cal veure quin és el millor emplaçament tenint en compte tots els factors”. En aquest sentit, si s’acaba alçant a la Rasa dels Molins, aposten per intentar minimitzar l’impacte per als veïns de la zona i que, en lloc de guanyar terreny a costa de la part central, desenvolupin l’estació cap al sud i preservant intacte el parc central.

“No és encaixable”

El PSC discrepa que la Rasa dels Molins sigui el lloc idoni per alçar la infraestructura i demana al govern que busqui alternatives. Els socialistes consideren que l’estació no és “encaixable” a la rasa perquè no té “un accés ràpid i directe” a la C-16, i això pot generar problemes importants de mobilitat al centre de la ciutat.

El grup imagina la Rasa dels Molins com “un gran espai verd 16 aquí

OPOSICIÓ Els dubtes sobre la ubicació de l’estació també arriben al Ple

Malestar per l’estat del parc

V

eïns de la Rasa dels Molins van aprofitar l’assemblea de barris per fer arribar al govern una bateria de queixes sobre l’estat d’alguns punts de la zona. El gruix de les actuacions que demanen són al parc central, però també es va fer èmfasi a la manca de papereres i l’absència de plaques amb el nom dels carrers en diversos punts.

Pel que fa al parc, els veïns van lamentar que el reg automàtic fa temps que no funciona i això fa que el verd estigui en molt mal estat.

També van recriminar al govern que el pipi-can no té prou manteniment, que l’enjardinat de tota la plaça necessita una repassada important i que l’enfustat i el metall dels dos ponts que hi ha a la plaça està espatllat i no s’hi ha posat remei. Els veïns també van demanar al govern que, ara que arriba la calor, controli els botellons i les curses il·legals de motos.

L’última idea d’estació faria desplaçar cap al nord el Pere III. M. CANTURRI al centre de la ciutat” i l’estació podria alterar aquesta idea.

Els socialistes critiquen que, amb l’afectació al parc central, “s’espatllaria un espai amb grans possibilitats” i retreuen al govern “no saber plantejar alternatives”.

Amenaça veïnal

Enmig del debat polític, aquest últim mes el govern ha fet l’assemblea de barri de la Rasa dels Molins. El govern en fa cada quinze dies a una zona diferent, però la de la Rasa dels Molins

ha coincidit en un moment en què tothom donava per fet que hi hauria un tema estel·lar i que seria l’estació de busos.

Així va ser. Alguns veïns van explicar al govern el que l’Aquí Berguedà ja va avançar en el número del mes passat: tenen arguments jurídics per tombar l’estació i estan disposats a esgotar-los, si l’Ajuntament no es repensa fer-la en un altre lloc.

El govern va insistir que, si es tira endavant, serà amb totes les garanties tècniques i legals.

aquí 17

BERGA

Maniobra política per no pagar 2,3 milions de cop al juny L’AJUNTAMENT de Berga esquivarà (si no hi ha imprevists) els 2,3 milions que hauria de retornar al juny, segons l’actual calendari d’amortització del deute. L’agost passat el govern municipal va demanar al ministeri un refinançament del deute per tenir dos anys de carència (sense pagar) i començar a retornar el que deu a partir del 2024 i fins al 2032. La sol·licitud, però, restava pendent del vistiplau del ministeri, que ho té gairebé tot a punt per donar la llum verda, però que ara ha demanat un últim moviment a l’Ajuntament.

4,7 milions en dos anys

L’Ajuntament va aprovar per ple les últimes condicions que posa el ministeri per refinançar el deute. El moviment s’havia de fer abans d’acabar el febrer per esquivar la quota de 2,3 milions del juny. I l’any que ve s’haurà de repetir el moviment perquè l’Estat no permet refinançar-ho tot junt.

Aspectes tècnics a banda, els 4,7 milions són només una part del deute que cal retornar.

L’estiu de l’any passat el mateix ajuntament va donar la xifra de 6,4 milions de deute total. El pla és que ni aquest 2022 ni l’any vinent es retorni un sol cèntim de l’ICO, però sí que s’anirà pagant la resta del deute. Això sí, l’ICO que s’havia de tornar en dos anys, ara es tornarà en vuit:

Si el ministeri no validés el refinançament, l’Ajuntament hauria de pagar 2,3 milions, de cop, a mig juny. M. CANTURRI entre el 2024 i el 2032.

L’oposició hi va votar en contra, amb arguments gairebé calcats tant de Junts per Berga com del PSC. Tots dos van recriminar al govern que refinança el deute per tenir “un final de mandat plàcid”, però escanya el pròxim govern. A més, els opositors van lamentar haver-se sentit poc partícips de la decisió, malgrat que va més enllà del mandat.

REFINANÇAMENT El govern passa per ple l’últim acord necessari per poder pagar el deute amb més temps

Dos mesos d’any consumats i el pressupost, per aprovar Som al març i l’Ajuntament no ha aprovat el pressupost d’aquest 2022. El regidor d’Hisenda diu que la resolució del refinançament del deute és un dels grans causants de l’endarreriment, però “n’hi ha més”.

Això sí, amb l’escull de refinançament 18 aquí

a punt de superar-se, Marià Miró ha apuntat que ja té a punt la proposta del govern per presentar-la a l’oposició i ha augurat que el ple de pressupostos serà en les pròximes setmanes: “Serà sense cap mena de dubte abans que acabi el primer

trimestre”. És a dir, al març tant sí com no.

Des de l’oposició, el socialista Abel Garcia va aprofitar el ple sobre el crèdit ICO per demanar “més rigor” al govern de cara als pròxims pressupostos. “Calen decisions

responsables. Ens hem d’exigir gestió econòmica, però també gestió del dia a dia per evitar que, en el futur, no hàgim de pagar-ne els plats trencats”.

El Consell Comarcal continua també amb el pressupost per aprovar.

BERGA

“És un bon moment per parlar del futur que ens espera” El Rotary Club torna a la normalitat amb un cicle de xerrades al Patronat EL ROTARY CLUB del Berguedà afronta un 2022 que li ha de permetre recuperar la seva activitat ordinària, després d’uns anys de pandèmia en què no ha pogut realitzar pràcticament cap dels actes benèfics que sol fer per recaptar diners per a entitats. D’entrada, aquesta primavera organitza un cicle de xerrades sobre els reptes de futur per donar un cop de mà a l’associació que gestiona el Cinema Patronat. Jordi Giralt és el president de l’entitat.

D’on surt aquesta col·laboració amb el Patronat?

Han fet obres a l’espai i ens van demanar si els podíem ajudar a sufragar una part de les despeses i a dinamitzar el teatre. Vam pensar que podíem fer les dues coses a través d’unes xerrades.

I com ho fareu?

Amb una taquilla inversa. Qui assisteixi a les xerrades farà el

donatiu que cregui oportú quan en surti. Els beneficis aniran a parar als gestors del Patronat.

Per què ‘reptes de futur’?

Ens va costar molt decidir la temàtica, però vam pensar que, ara que sembla que sortim de la pandèmia, és un bon moment per parlar del futur que ens espera. La primera xerrada serà el 10 de març i tractarà la salut, la vellesa, les cures pal·liatives i la manera d’enfocar el futur i l’atenció de la gent gran. Hi haurà una segona xerrada, a l’abril, que se centra en els aspectes positius i negatius del 5G. Estem coberts de tecnologia i és important que se’n parli.

I amb això es tancarà la col·laboració amb el Patronat?

Ja ho anunciarem més endavant, però també estem estudiant organitzar algun concert.

De fet, el Rotary Club ja sol organitzar un concert de tardor.

Sí, però això va a part. Si la

Jordi Giralt és el president de l’entitat fins a mig estiu. M. CANTURRI pandèmia ens respecta, farem l’habitual concert de tardor en col·laboració amb l’Escola de Música. Per a aquest concert, com sempre s’intentarà recaptar el màxim de diners per a una entitat del Berguedà que escull un jurat en un concurs. A banda, esperem repetir ‘Protagonistes del demà’, que és el premi que donem cada any al millor alumne de segon de batxillerat, i també el premi al millor alumne de l’Escola de Música.

Ara parlaves de la pandèmia. Com l’heu viscut com a associació?

Hem intentat ajudar el màxim

a la societat. Quan va esclatar tot, vam centrar-nos en les residències d’avis de tot Berguedà. Vam demanar com les podíem ajudar i els vam fer arribar uns 80.000 plats, gots, forquilles i culleres d’un sol ús per intentar tenir la màxima higiene. També els vam portar mascaretes i bates. Més endavant, quan va començar la vacunació, vam donar al Departament de Salut 3.000 xeringues que aprofitessin el 100% de la dosi de les vacunes.

Era molt difícil trobar-les i ho vam aconseguir.

REPTES FINS AL FINAL DE FUTUR DE LA VIDA TEATRE PATRONAT BERGA CICLE DE XERRADES

Taquilla inversa.

Recaptació destinada a les obres del Teatre Patronat Organitza: R.C. del Berguedà

CURES PAL . LIATIVES presentació del llibre "Fins al final de la vida" dels autors Dr. Xavier Gómez-Batiste, Sra. Anna Formiguera i Sra. Mariona Vilaclara.

10 de març a les 19.30 aquí 19

BAIX BERGUEDÀ

Pressió per accelerar el polígon La diputada berguedana Alba Camps i el sallentí David Saldoni forcen que s’insti el Govern a desenvolupar més hectàrees de sòl industrial

Des del 2009, la Generalitat ha invertit 6,5 milions d’euros al polígon d’Olvan, però no n’hi ha hagut prou per començar a rebre-hi empreses. RICARD CODINA EL PARLAMENT creu, gairebé per unanimitat, que cal accelerar el desenvolupament del polígon d’Olvan. Aquest últim mes la diputada berguedana Alba Camps (ERC) amb el suport del sallentí David Saldoni ( Junts) han portat a l’administració catalana una proposta que insta el Govern a desenvolupar tota la fase 1 del polígon, i no només una tercera part, com s’està fent fins ara.

En la defensa de la proposta, Camps ha exposat que la fase que s’està desenvolupant només permetrà treure al mercat unes 9 hectàrees de sòl industrial, mentre que la comarca té registrada una demanda de 30 hectàrees. La diputada també ha reivindicat la manca de sòl industrial que hi ha a la 20 aquí

comarca i, com a berguedana, ha lamentat la fuga d’empreses: “Estem perdent empreses.

Empreses que van néixer i volen créixer a la comarca no tenen l’opció de fer-ho perquè no tenen sòl industrial disponible.

Això no ens ho mereixem, ni ens ho podem permetre”.

6,5 milions invertits

Des del 2009, s’han invertit més de 6,5 milions al polígon d’Olvan sense que s’hagi pogut comercialitzar cap parcel·la, més de dotze anys després. “No demanem política subsidiària, sinó el retorn d’un deute històric que, a més, genera un ampli consens al territori per reivindicar-lo com una urgència”, ha retret Camps.

Tant ella com David Saldoni

S’estan enllestint 9 hectàrees de sòl industrial, però la comarca té una demanda de 30 hectàrees

han aprofitat el debat per destacar el paper de la patronal d’empresaris del Berguedà com a promotora del consens.

VOX, l’element discordant

Precisament aquests diners invertits sense resultats és el que ha evitat que hi hagués unanimitat al Parlament.

VOX s’ha abstingut, malgrat compartir bona part dels arguments que s’exposaven. El motiu de l’abstenció ha deixat tothom mut: “No entenc els milions invertits i els anys que han passat”. Ciutadans ha fet el mateix raonament, però amb diferent decisió: vot a favor. La resta de partits s’hi han posat de cara sense massa objeccions. I ara la pilota és a la teulada del Govern.

BAIX BERGUEDÀ

UN ALCALDE ENTRE EMPRESARIS

L’ACEB fitxa Font com a assessor La patronal d’empresaris pretén guanyar expertesa en el funcionament de l’administració pública per poder encarar millor les seves peticions DAVID FONT passa a formar part de l’equip tècnic de la patronal d’empresaris del Berguedà.

L’ACEB incorpora, així, l’actual alcalde de Gironella al seu equip de professionals amb la idea de guanyar expertesa en el camp de l’administració pública i el seu funcionament.

Font fa dotze anys que treballa a l’administració pública, després de passar-se’n vuit a l’empresa privada. És alcalde de Gironella des del 2010. També va ser president del Consell Comarcal la legislatura passada, però va deixar el càrrec per entomar la direcció de l’Agència Catalana de Turisme. Amb el canvi d’executiu a la Generalitat,

PLA ESTRATÈGIC Font entra a la comissió per dinamitzar-lo, però com a ACEB

el Govern va destituir Font de l’ACT, i en aquest moment l’ACEB va començar a veure una escletxa per incorporar-lo al seu equip, segons han confirmat membres de la junta de la patronal en una trobada amb els mitjans de comunicació.

Alcalde al 80%

De fet, pocs mesos després de deixar la direcció de l’ACT, Font es va donar d’alta com a autònom per dedicar una part de la seva jornada professional a la consultoria. Així, dedica quatre dies de la setmana a la feina com a alcalde a Gironella (80%) i destina el cinquè dia que resta a les seves tasques

com a autònom, a les quals ara s’afegeix l’assessorament tècnic a l’ACEB. Font, per cert, fa mesos que és soci de la patronal. Ho va fer poc després de fer-se autònom.

Acostar-se a l’administració

El moviment de l’ACEB pretén conèixer millor com funciona l’administració pública per poder enfocar millor les reivindicacions de l’empresariat.

El president, Josep Maria Serarols, ha destacat que el nom de Font genera “consens” entre l’empresariat i confia que la seva arribada serveixi per “aconseguir eines per desplegar el nostre pla estratègic”.

Revifar el pacte de l’Estany Clar

E

l gran projecte econòmic de la comarca és, ara, el pla de reactivació, que fixa les línies d’actuació per als pròxims anys. L’han pactat empresaris i partits polítics, i aquests últims ja l’han batejat com el pacte de l’Estany Clar. Ara bé, en els últims mesos ha quedat una mica encallat pel desencant de la patronal amb el govern del Consell Comarcal. Ara, David Font entra a la comissió executiva del pla, però no com a polític, sinó com a empresari.

Font segueix fent d’alcalde, però va fer-se autònom per dedicar part de la jornada a fer de consultor. ACEB

aquí 21

BAIX BERGUEDÀ

L’escorxador mòbil cobrirà, d’entrada, una dotzena d’explotacions del Berguedà, el Moianès, el Ripollès i Osona, i és insòlit a tot l’Estat espanyol. M. CANTURRI

Un escorxador de casa en casa El primer matancer mòbil de l’Estat ja fa jornades a Santa Maria de Merlès SANTA MARIA de Merlès ha viscut aquest febrer l’arrencada oficial del primer escorxador mòbil d’oví i cabrum de l’Estat espanyol. És un camió adaptat que farà ruta per les explotacions ramaderes que ho demanin per sacrificar xais i cabres. La posada en marxa del camió ha costat menys de 100.000 euros que han cofinançat la Diputació de Barcelona i els fons europeus FEDER. I tot plegat, posa remei a un dels grans problemes que es troben els ramaders de la zona: els escorxadors queden lluny de les explotacions, i portar-hi els xais i les cabres surt car.

El nou escorxador mòbil tindrà un únic matancer, que serà qui portarà el camió d’explotació a explotació i farà la feina de sacrificar els animals. A banda, hi haurà una administrativa que s’encarregarà de recollir 22 aquí

les peticions dels ramaders i programar l’agenda del matancer, que d’entrada anirà a una dotzena d’explotacions d’Osona, el Bages, el Berguedà i el Moianès. “El sistema de funcionar del món ramader és: veure què fa el veí i, si funciona bé, apuntar-s’hi; i si no funciona, dir que ja ho deia que no funcionaria”, ha apuntat en to irònic Ramon Bach, de l’Associació Nacional de Criadors d’Oví de Raça Ripollesa (ANCRI).

Per això, Bach confia que ara es comença amb aquesta dotzena d’explotacions, però que en poc temps se n’hi sumaran més.

“Un primer pas”

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ho ha definit com “un primer pas” que “ha d’anar a més”. Jordà ha parlat directament d’una prova pilot

Els ramaders del Ripollès, el Berguedà, el Moianès i Osona només tenien tres escorxadors on portar el bestiar i els sortia massa car

que obre “una línia de treball fins ara tancada que ens permetrà la posada en marxa d’instal·lacions similars en determinades zones on siguin necessaris”.

Escorxadors tancats o lluny

Fins ara, i arran del tancament de diversos escorxadors de la zona, els ramaders del Berguedà, el Ripollès, el Moianès i Osona només tenien tres escorxadors on portar el seu bestiar: a Berga, Ripoll i Manlleu. En molts casos, l’escorxador quedava a més de 50 quilòmetres de l’explotació, amb el cost d’hores i combustible que això suposava per al ramader. Amb el nou escorxador, el matancer serà qui vindrà a l’explotació ramadera o s’acostarà a una de la vora que compleixi els requisits per poder-s’hi instal·lar durant una jornada.

BAIX BERGUEDÀ

SANCIONS CONTRA L’INCIVISME

3.000 euros per xafar el camp Avià aprova una ordenança que castiga accions com aparcar en camins rurals, abandonar deixalles, fer malbé zones de cultiu o molestar animals L’AJUNTAMENT d’Avià ha aprovat una ordenança per regular l’accés i l’ús públic del medi natural. Gràcies a l’aprovació de l’ordenança, a partir d’ara es podran sancionar totes aquelles persones que incompleixin les normes i cometin infraccions al medi natural del poble. Les sancions poden anar de 300 a 3.001 euros, depenent de la gravetat de la situació.

L’objectiu d’aquesta ordenança és protegir l’entorn natural d’Avià davant l’increment de conductes incíviques registrades en els últims anys.

Alguns punts de l’ordenança són respectar les finques de caràcter privat, tancar els filats del ramat perquè els animals no s’escapin, no destorbar la tranquil·litat del bestiar, portar el gos lligat, no provocar danys a l’activitat agrícola i ramadera o no fer talls o passejar-se per sobre de les bales rodones d’herba encintades.

“De sentit comú”

Montse Casellas, regidora de Pagesia de l’Ajuntament d’Avià, exposa que “moltes de les regulacions a les que fa referència l’ordenança són de sentit comú i pretenen quals les persones tinguin civisme al medi natural. Molts cops, però, hi ha gent que no n’és conscient i actuen de forma negativa per l’entorn, i per aquest motiu hem cregut necessari que es reguli”.

L’ordenança també regula l’aparcament en camins rurals que donen accés a habitatge, no fer foc al bosc, no accedir a camps sembrats, no abandonar deixalles, no abocar substàncies o objectes a les aigües superficials o subterrànies, no acampar en llocs no indicats o

1 Protegir el sector primari L’agricultura i la ramaderia demanen una regulació per controlar l’increment del turisme.

2 De 300 a 3.001 euros L’ordenança castigar accions com accedir a camps sembrats, fer foc al bosc o no tancar filats de ramats.

no realitzar emissions sonores d’alta intensitat, entre altres.

Casellas opina que “està bé que aquestes qüestions de civisme es regulin i s’expliquin a tothom”.

La intenció, diu “no és sancionar, però sí que es pugui castigar a aquells que no respectin el medi”. Per aconseguir-ho, han adaptat l’ordenança a les necessitats del municipi “per fer costat al món rural, que ja feia temps que tenia aquesta necessitat”.

Encaixar turisme i pagesia

Amb camins i carreteres cada vegada més ràpides i segures, l’economia basada en el sector primari ha anat perdent terreny

en favor del turisme. Això ha fet créixer tant els visitants com les activitats de lleure al medi natural.

Avià és un pol d’atracció tant de turisme com d’activitats de lleure, ja sigui a través de cases rurals o en activitats al medi natural. Per tot plegat, l’Ajuntament manifesta en un comunicat que “moure’s en llibertat pel seu entorn implica assumir responsabilitats”. I per vetllar perquè així sigui, l’Ajuntament ha adaptat a les seves pròpies necessitats una ordenança que, de fet, ja han aprovat també altres municipis del Berguedà i es preveu que ho facin altres en el futur.

3 Augment de l’incivisme L’Ajuntament ha detectat un increment de conductes incíviques al medi ambient i hi vol posar remei

Accedir en cotxe a camps de cultiu és una de les accions que castiga la nova ordenança, que ja funciona en altres pobles del Berguedà. AJ. AVIÀ

aquí 23

ALT BERGUEDÀ

Caixers de poble pagats per tots La Diputació pagarà un milió d’euros per instal·lar caixers automàtics en municipis de menys de 5.000 habitants que s’hagin quedat sense LA DIPUTACIÓ de Barcelona preveu instal·lar caixers automàtics en una seixantena de municipis de menys de 5.000 habitants. L’objectiu és “recuperar” els caixers que s’han tancat a les comarques menys poblades de la demarcació, com són el Berguedà, l’Anoia, el Bages o el Penedès. Així, s’adreça en especial a municipis que en els últims anys han tancat l’oficina bancària que tenien. L’ens licitarà pròximament el servei i preveu que es posi en marxa a principis del 2023.

Vilada, Borredà i Saldes, atents Al Berguedà, el projecte de la Diputació encaixa especialment als municipis de la Vall del Pedraforca i també a Vilada i Borredà. En tots dos casos, en els últims anys les entitats bancàries han decidit tancar els únics caixers que hi havia a la zona i obliguen els residents a fer quilòmetres de carretera per poder treure diners del banc.

A Saldes, Banc Sabadell va decidir tancar l’únic caixer del vessant sud del Pedraforca fa més de cinc anys. Des d’aleshores, els habitants de Gósol, per exemple, han de fer uns 30 quilòmetres per arribar al caixer de Guardiola.

Al cap de dos anys, la història es va repetir a Vilada: l’oficina del poble, compartida amb Borredà, va tancar d’un dia per l’altre i va empènyer els residents a la zona a anar a les oficines de Berga cada vegada que necessitin treure diners.

Els ajuntaments de les zones afectades han fet pressió a les entitats bancàries per evitar els tancaments. No se n’han sortit i ara la solució passa per rescatar els caixers amb diners públics.

24 aquí

Les oficines bancàries dels grans municipis cada vegada centralitzen més serveis perquè els petits en perden. ACN

Cent pobles sense caixer OMPLIR BUITS El projecte s’adreça a pobles que en els últims anys hagin perdut el caixer que tenien

1 Menys de 5.000 habitants La convocatòria va dirigida a pobles de menys de 5.000 habitants. Se’n beneficiaran una seixantena.

La Diputació de Barcelona calcula que hi ha més d’un centenar de pobles de la demarcació que no disposen de cap caixer, més d’una tercera part del total. La intenció és que, per resoldre-ho, se’n puguin instal·lar

2 Sense caixers a la zona La Diputació ja parla amb les zones afectades per veure on hi ha interès.

De moment, no ha detallat cap llista.

en oficines o casals municipals.

Es farà un concurs al qual s’hauran de presentar les entitats bancàries. La guanyadora es comprometrà a mantenir operatiu el caixer instal·lat amb diners públics durant almenys 4 o 5 anys.

3 Amb espai per instal·lar-ne La intenció és que els caixers s’instal·lin en espais públics, però que sigui la banca qui els gestioni.

BAIX BERGUEDÀ

El president del Consell Comarcal, Josep Lara, va ser qui va demanar al Govern que vingués a explicar-se davant els alcaldes del Berguedà. MAR MARTÍ / ACN

Consulta sí, però lluny d’aquí El Govern insisteix en limitar la votació dels JJOO a l’Alt Pirineu i l’Aran PRIMERA TROBADA del Govern de la Generalitat amb els alcaldes del Berguedà per explicar els plans que té per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Ha estat aquest febrer al Pavelló de Suècia de Berga, hi han assistit una vintena llarga d’alcaldes de la comarca i el Govern ha insistit que escoltarà l’opinió política de la zona a través de les taules de participació, però no inclourà la comarca a la consulta que sí que preveu fer a l’Alt Pirineu.

Pràcticament, l’única novetat que s’ha detallat als dirigents municipals és que l’alcalde de Berga serà a les taules de participació on fins ara només hi havia el president comarcal. És un dels precs que el mateix alcalde va fer a la consellera de Presidència, Laura Vilagrà.

“El projecte no existeix”

Des del Consell Comarcal,

el president, Josep Lara, i el conseller d’Esports, Abel Garcia, han demanat paciència a la comarca a l’espera de tenir més detalls del projecte. De fet, David Rodríguez, secretari de Governs locals i relacions amb l’Aran, ha admès que “ara mateix el projecte no existeix” i que el procés està en una fase encara molt embrionària. En aquest sentit, la secretària general de l’Esport, Anna Caula, ha apuntat que el Comitè Olímpic Internacional (COI) és qui marcarà quan hi ha un canvi de fase del procés: “Quan vegin que la candidatura és prou madura, faran la invitació formal a presentar-la”.

Les previsions apunten que això pugui passar cap al 2023 i fins aleshores el Govern ha explicat que vol desplegar-se pel territori per encaixar totes les opinions i anar construint

El Govern s’explica per primer cop al Berguedà, però només anuncia un canvi: l’alcalde de Berga, a les taules de participació

una candidatura que encaixi les diferents sensibilitats. Ho farà amb la consulta a l’Alt Pirineu i amb les taules de participació que inclouen representants de la resta de zones. “No tindria sentit preparar una candidatura si l’Alt Pirineu diu que no els vol”, ha apuntat David Rodríguez.

Pressió del Parlament

Mentrestant, des del Parlament, s’ha instat el Govern a incloure el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès a la consulta que ha de decidir si la candidatura per als Jocs Olímpics tira endavant.

S’ha aprovat una moció que els comuns entenen que implica incloure les tres comarques a la consulta. Des del Govern, però, la consellera Vilagrà entén que la moció només acorda treballar amb les zones afectades sobre la seva implicació en el procés de definició de la candidatura.

aquí 25

ENTRE RIVALS

Clam per una grada sense insults L’Handbol Berga comença una campanya pedagògica entre els nens i nenes del club per frenar els insults a àrbitres o jugadors des de la grada CAMPANYA a l’Handbol Berga per contenir l’actitud de la grada en certs moments dels partits i, sobretot, per evitar que els insults cap a la pista d’una part minoritària de l’afició es contagiïn als nens i nenes del club que venen a veure els partits. La junta ha detectat un increment dels insults en els darrers partits i ha iniciat una acció pedagògica entre els seus equips formatius.

El president del club, Marc Pons, ha explicat a l’Aquí Berguedà que les tardes d’handbol al pavelló de Berga no acostumen a baixar de les dues-centes persones, i això és insòlit a les categories on juga el club: “Per trobar grades similars cal anar a equips de Segona Divisió”. Això és motiu d’orgull per al club, però ara la directiva vol anar un pas més enllà i intentar que la grada sigui un exemple de valors: “Es pot protestar i animar els teus, i de fet s’ha de fer perquè d’això es tracta, però hi ha una sèrie d’insults que s’estan fent típics i que no ens representen.

I sobretot volem evitar que es contagiïn a la canalla”.

Comunicat a les famílies

El club ja ha demanat als entrenadors dels equips formatius que expliquin als nens i nenes de l’entitat els riscs que comporten els insults a la grada.

“Ha passat més d’una vegada que l’àrbitre coneix algú de la grada i el sanciona”, explica el president.

A banda, el club ha enviat un comunicat a les famílies perquè també facin pedagogia des de casa i perquè, quan siguin al pavelló, ajudin a aquesta transmissió de valors que es vol polir.

26 aquí

Les tardes d’handbol a Berga acostumen a atraure unes 200 persones de mitjana al pavelló municipal. JAUME SOLER

Una afició de referència PAVELLÓ PLE El club té una grada única en les categories on competeix, però vol controlar-ne els insults

1 Minoria sonora i contagiosa El club ha detectat que hi ha una petita part de la grada que contagia insults a la canalla que s’ho mira.

Els Handbol Berga Fans són una referència entre les aficions de la comarca i també a la Catalunya central. Els últims anys la grada de l’handbol s’ha consagrat en l’esport comarcal, al costat de l’afició del Futbol Sala de Casserres.

2 200 persones de mitjana La grada de l’handbol és calenta com poques a Catalunya i això enorgulleix el club però també li planteja reptes.

Totes dues grades van repartir-se els premis d’afició en les últimes Nits de l’Esport organitzada per aquest mitjà. De fet, en handbol, cal anar a equips històrics com el Bordils per trobar un pavelló calent com el de Berga.

3 Toc d’atenció a la federació El club entén que està posant remei als insults, però demana mà dura amb els jugadors provocadors.

ENTRE RIVALS LA FRASE

“Cal treballar perquè el Ciutat de Berga sigui un Brunete” ABEL GARCIA Conseller comarcal d’Esports En la presentació de la 8a edició del torneig benjamí, que aquest any ha comptat amb 5 clubs professionals.

LA IMATGE EL PODI GRAU FRANCH

Pilot de trial del Berguedà Va disparat a proclamarse campió de Catalunya en el seu segon any d’aleví. L’any passat ja va ser tercer a la Copa Catalana i aquesta temporada l’ha encetat amb dues victòries aclaparadores.

Encara queda molt, però és sens dubte el rival a batre. Ah, i tot, l’any que debutarà a l’estatal.

Gerard Riu, mitja temporada al mundial de Moto3 El pilot de Casserres aterra al campionat del món de motociclisme. Disputarà les set primeres carreres de Moto3 pilotant una de les KTM de l’equip espanyol BOÉ SKX. Ocuparà el lloc de David Muñoz fins que aquest últim faci els 16 anys i compartirà box amb Ana Carrasco, llegenda de Superbikes. BOÉ SKX

L’ensabonada imprescindible

Marc CANTURRI @marccanturri

N

o hauria de fer falta que dues persones que s’estimen el futbol comarcal creïn un compte de Twitter que ens faci adonar, una vegada més, de la riquesa (emocional, no econòmica) i la diversitat que genera aquest esport a casa nostra. No hauria de fer falta si entre tots ens respectéssim més i ens valoréssim més. Si

aixequéssim la mirada del melic més sovint i ens poséssim a mirar el que ens envolta, més enllà del que ens ocupa.

Però no en sabem. El compte de Futbol Berguedà s’ha convertit en una eina imprescindible pels caps de setmana futboleros.

Com ho era Entre Rivals, quan va aterrar a Ràdio Berga i com ho va ser durant anys, reinventat al món digital. I pel bé de la

comarca, el hooliganisme ha de quedar aparcat (o com a mínim en un segon pla) cada vegada que obrim Twitter. A tots ens agrada que ens ensabonin.

Tots volem ser a l’onze de la setmana. Tots volem que parlin de nosaltres. Però si ho fan cada setmana, perdrà valor. Invertim el temps de les queixes a elogiar el temps que ells dediquen a la comarca. Pel seu bé. I pel nostre.

Llar Infantil Educació Infantil Educació Primària Educació Secundària Cicles Formatius

ASSESSORS· ECONOMISTES· CONSULTORS

La confiança i la tranquil·litat d’estar ben assessorat

El millor en descans

C/Francesc Macià, 10 Tel. 938 214 139 08600 Berga

Aprenentatge Global T. 93 821 01 86

www.vedrunaberga.cat aquí 27

UN DIA PER MENJAR-SE EL BERGUEDÀ En una fira aquí, en una festa allà, anem veient a pams els productes de la comarca. Ara l’Ajuntament d’Olvan i l’Agència de Desenvolupament s’han proposat reunir-los tots junts en un sol espai. Un cop cada tres mesos, els principals productors artesans de la comarca es reuneixen per mostrar-se units i en esplendor. La primera vegada que va passar això va ser per Tots Sants i ara arriba l’edició d’hivern, amb productes propis de l’estació i altres que llueixen tot l’any. Serà un diumenge al matí al lloc del Berguedà on les botigues obren en diumenge: Cal Rosal.

Mercat de Productors del Berguedà CAL ROSAL Diumenge, 13 de març | 10 h a 14.30 h Més info: aquibergueda.cat/agenda

TEATRE

NATURA

Enric Cambray (“El llop”) i Ricard Farré (Arribar i Ploure) fa cinc anys que van estrenar una versió molt còmica de “Les dones sàvies” de Molière. Ha estat un gran èxit del teatre menut. Planteja què pensaria el dramaturg francès dels opinadors d’avui amb jocs de paraules hilarants.

“Les dones sàvies” Teatre Municipal | BERGA Divendres 25 de març | 21.30 h Entrades: ticketara.com | 10,48 €

Segurament, el faig de les vuit besses és un dels arbres més singulars del Berguedà. Es troba amagat de camí a un cim emblemàtic: la Roca Tiraval de Bagà. Ara, el Parc Natural Cadí-Moixeró hi organitza una excursió guiada de 13 quilòmetres que descobrirà racons ocults.

Ascensió a la Roca Tiraval Centre P.N. Cadí Moixerò | BAGÀ Diumenge 27 de març | 8 h Més info: aquibergueda.cat/agenda

DE MOLIÈRE A PILAR RAHOLA

28 aquí

EL FAIG DE LES 8 BESSES

EL MOTOR ES TORNA A ENGEGAR La Fira del Motor de Gironella va ser una de les primeres castigades per la pandèmia el març del 2020. L’any passat, es va engegar a mig gas, i aquest any, torna a posar el turbo per omplir els carrers de comerç i d’automoció.

L’avinguda Catalunya serà un aparador de cotxes. La fira s’estendrà per la plaça de l’Estació i el carrer Balmes. I les botigues de la vila ho celebraran amb tota una setmana dedicada al comerç. Els Castellers de Berga hi faran una diada amb els d’Esparreguera, i hi haurà un taller per a nens de 5 a 13 anys. I es presentarà l’equip VisitGironella, patrocinat per l’Ajuntament, que participarà al campionat de Catalunya de ral·lis.

Fira del Motor GIRONELLA Diumenge, 20 de març | A partir de les 10 h Més info: aquibergueda.cat/agenda

TEATRE

CINEMA

Tres germans reben una herència insòlita: 512 ovelles. Al principi, és tot alegria. Però després comencen a aparèixer problemes: qui renunciarà a tot per cuidar el ramat? “Ovelles” és una comèdia generacional amb tres grans actors: Albert Triola (foto), Biel Duran i Sara Espígul.

“Ovelles” Local del Blat | GIRONELLA Diumenge 27 de març | 18 h Entrades: culturitzat.cat | 5 €

Neus Ballús (“La plaga”) dirigeix una joia que acumula nou nominacions als Gaudí. Rodada amb actors amateurs, retrata la vida d’una petita empresa de fontaneria dels afores de Barcelona i la relació que tenen amb els clients.

“Sis dies corrents” Teatre Patronat | BERGA Dijous 17 de març | 20:30 h Entrada: 4,50 € Més info: aquibergueda.cat/agenda

OVELLES PER HERÈNCIA

ROSER BLANCH

LA FAVORITA DELS GAUDÍ

aquí 29

PASSATEMPS Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos

Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27

agrovicenc.blogspot.com

Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom.

Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)

Ordena el fotograma Els companys d’AgroVicenç han trobat un vídeo de la pel·lícula La Sireneta de Disney, però en un moment del film, la imatge del Rei Tritó surt desordenada. Ens pots ajudar a endreçar-la? En quin ordre posaries els números?

Troba la solució d’aquest passatemps a www.aquibergueda.cat/solucio

SERVEI DE PSICOLOGIA AL BERGUEDÀ

Gironella acull una consulta de Psicologia que ofereix sessions psicoterapèutiques a adults i parelles. la Psicologia ens ofereix un camí cap al benestar personal, el Psicòleg col·labora amb tu per seguir-lo

20 ANYS D’EXPERIÈNCIA OLGA MASSANA SÁNCHEZ Ara també oferim servei de psicologia infanto juvenil a càrrec de la psicòloga Eva Castro Albós, que treballa amb nens, adolescents i famílies.

699 271 341 · Carretera Bassacs, 52 - 08680 Gironella olgams@olgamassanapsicologia.cat olgamassanapsicologia.cat Sessions presencials i també online

Olga Massana

Centre Podològic M. Teresa Velilla Muixí Especialistes amb els tractaments més professionals i actuals Plantilles personalitzades per a nens, adults, esportistes, diabètics...

Lluís Millet, 25-27 entl. · BERGA T. 93 821 25 72

Tel. 93 823 03 78 635 98 32 45 Carretera C-26 km. 136,5 calparerarestaurant@gmail.com

menú diari per 7€!

de dilluns a divendres laborables

L’ESPUNYOLA 30 aquí

Sempre hi trobaràs plats de: · Pasta · Peix a la planxa · Verdura · Carn a la planxa i preparats especials del dia

Obrim de dilluns a diumenge Pg. de la Indústria, 78-80 de 9:00 a 15:00 BERGA · Tel. 93 822 86 16

CARGOLS No et perdis els nostres: · Cargols a la cassola amb conill i costella · Cargols a la gormanda

Vols veure més fotos o tenir més informació d’un immoble concret?

Entra al nou web de Pirineu 2000 a través del codi de cada pis o casa

VENDA

per exemple: BERGA - ZONA STA. EULÀLIA Pis de 80m2, menjador, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), lavabo, bany complet i 2 galeries. Molt il·luminat.

PREU: 62.000€

C13705

BERGA- ZONA PSG. DE LA PAU Pis de 110m2, menjador, cuina, 4 habitacions dobles, bany, cambra de rentar i 2 balcons.

PREU: 98.000€

C13604

BERGA- ZONA C. BALMES Pis de 65m2, menjador estar, cuina, tres habitacions (dues dobles i una individual), bany, rebost amb caldera i cambra de rentar.

PREU: 60.000€

C11611

BERGA – ZONA CASERNA Pis de 90m2, menjador estar, cuina amb rebost, 3 hab. (2 dobles i 1 individual), 2 banys (un complert), habitació rentadora, calefacció de gas, 2 balcons, pàrquing i traster.

PREU: 127.000€

C9705

BERGA -ZONA PISCINES Dúplex 145 m2. PB: rebedor, 3 habitacions, bany complet . P1: Cuina office i balcó, menjador i terrassa, bany complet i habitació individual. Planta segona: estudi.

Llar de foc, aire condicionat i Pk. PREU: 215.000€

C14030

D9799

CERCS

Pis de 65m2, menjador estar, cuina, tres habitacions dobles, bany complet, traster, calefacció i garatge tancat amb altell.

PREU: 60.000€

D3301

www.pirineu2000.com/H4001 LA RODONELLA

H4001

AVIÀ

Pis planta baixa de 90 m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles), bany, rebost, pati exterior amb barbacoa i calefacció gasoil.

PREU: 50.000€

Parcel·la de 375m2, per construir xalet. Amb tots els serveis i vallat perimetral de tancaments tot fet.

PREU: 80.000€

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ Pis de 50m2 semi nou moblat, menjador estar, cuina 1 habitació doble i bany.

PREU: 40.000€

GIRONELLA ZONA INSTITUT Parcel·la de 524m2, aïllada, per construir xalet, amb tots els serveis.

PREU: 90.000€

H4267

D1876

F9745

BORREDÀ

Casa xalet 273m2. PB: menjador, habitació doble, cuina, bany i despatx. Llars de foc P1: dues habitacions dobles i dos banys complets. Semi soterrani: celler, traster, garatge, i sortides al jardí amb barbacoa. PREU: 430.000 €

F9224

CASSERRES

Casa per rehabilitar, baixos amb opció a destinar-hi un negoci, pis planta, golfes i jardí. Disposa d’entrada per cotxe pels dos carrers, molt cèntrica.

PREU: 140.000€

D14126

LLOGUER

BNM13922 BERGA- ZONA PG.

LLOGUER

CASSERRES

Pis de 110 m2 aproximadament, compost per: menjador, cuina amb balcó, 3 habitacions (2 dobles, 1 individual), lavabo complet i galeria.

PREU: 90.000€

BM13986 BERGA - ZONA RASA MOLINS Pis semi nou de 68 m2 aproximadament, amb menjador i cuina office, 2 habitacions dobles, bany complet, quarto de caldera i balcó.

PREU: 550€ / mes

DE LA INDÚSTRIA Pis de 86m2, semi-nou amb menjador estar, cuina, 3 habitacions, 2 banys, amplis balcons i cambra de rentar.

Calefacció.

PREU: 525€ / mes

CNM12452 AVIÀ

LLOGUER

Pis de 80m2 aproximadament, menjador, cuina, tres habitacions (dues dobles i una individual), bany complert i terrassa de 40m2 aproximadament.

PREU: 500€ / mes CM10248 POBLA DE LILLET

LA VALLDAN – PSG. ABEURADORS Parcel·les per casa unifamiliar. 7m de façana i 15 m de fondo. Jardí de 35 m2 a nivell de la cuina menjador.

PREU: 50.000€ i 80.000€

H4067

LLOGUER

Casa 120m2. PB: Cambra de rentar, bany complert, rebost, taller i garatge. P1: Menjador estar, sala d’estar i cuina. P2: Tres habitacions (dues dobles i una individual) i bany . P3: Sala d’estar, una hab. doble i terrassa. PREU: 500€/mes

ATENCIÓ!

C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com

ES NECESSITEN PISOS I CASES DE VENDA I LLOGUER A BERGA I COMARCA aquí 31

32 aquí