Aquí Berguedà – N.125 - Abril del 2022

ROSA - LA FOTOGRÀFICA

ABRIL 2022 NÚMERO 125 Edita: Bífidus Produccions Distribució gratuïta

“Si t’enfades per un acudit, el problema el tens tu”

JAUME CAPDEVILA

KAP

TECNOLOGIA D’ÚLTIMA GENERACIÓ

El sistema de diagnòstic més complet i precís del mercat

Solucions Dentals

BERGA

i moltes més!

Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 22h

Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11

SERVEI D’URGÈNCIES

aquí 005 1 670 005

Aquesta és la finestra que necessites per promocionar el teu negoci

a més de 6.000

persones

Aquest espai costa menys del que t’imagines:

només 25 €

Anuncia’t a

aquí

BERGUEDÀ

RIGOR PERIODISME El que més t'importa PROXIMITAT és el que passa aquí

600 47 92 99 · info@bifidusproduccions.com 2 aquí

aquí

BERGUEDÀ

L’ART DE DIBUIXAR I FER RIURE TEXT

Marc Canturri FOTOGRAFIA

Rosa/La Fotogràfica Va començar a dibuixar acudits per a la revista El Triangle quan encara havia d’acabar la carrera de Belles Arts. A Barcelona va descobrir una ciutat plena de cultura, que li permetia passar desapercebut, però necessita tornar a Berga cada setmana. Entre un lloc i l’altre, amb la barba i la gorra, el Jaume tímid ha anat construint el Kap animal.

Aquest Aquí posa color al dibuixant berguedà per excel·lència.

12

14

20

26

28

COMARCA

BERGA

BAIX BERGUEDÀ

ENTRE RIVALS

SORTIM

El Govern demanarà al Berguedà si es vol involucrar en el projecte, però esquiva preguntar si el Prepirineu vol Jocs o no

L’Ajuntament llança un concurs d’idees per escollir els nous dissenys de les dues parelles de gegants, per al 2023

Els socis arriben a un acord per rehabilitar l’espai i convertir-lo en una sala polivalent que es pugui llogar

L’Ajuntament canviarà la gespa del camp de futbol i instal·larà les làmines velles a un nou camp annex al mateix recinte

Camerata Bacasis, l’orquestra de cambra de la Catalunya central, porta a Berga un espectacle inèdit

Hi haurà consulta sobre els JJOO, però no vinculant

Abril del 2022 Número 125 Any 11 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Distribució gratuïta

Busquen vestits per als gegants de la Patum

El Local Avianès podria tornar a obrir

Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rossinyol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls

L’Atlètic Gironella estrenarà catifa el setembre

Impressió Lerigraf Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com

Control de difusió:

Una orquestra, un discjòquei i un escenari

Publicació membre de:

Amb el suport de:

aquí 3

PATUM

L’ENQUESTA

Aproves la nova zona de càrrega i descàrrega de la ronda Queralt?

SÍ

59% NO

41%

VOTA A LA PRÒXIMA El Govern ha de presentar candidatura als Jocs d’Hivern del 2030? www.aquibergueda.cat

Moya i Manubens seran homenatjats EL NOM POL LORENTE

Preparador físic del RCD Mallorca El berguedà torna a Primera Divisió de futbol, formant part del cos tècnic de Javier Aguirre, el tècnic que ja va obrir-li les portes de LaLiga fa uns anys, al Leganès.

Ara ho fa amb el repte de salvar el RCD Mallorca del descens a Segona.

Queden 8 jornades i els balears són a dos punts del tall.

Hi haurà Patum de la Pietat. L’organització de la festa, en col·laboració amb l’Ajuntament, ja treballa en els preparatius d’una edició que se celebrarà del 3 al 6 de juny i que serà “un sentit record i homenatge” a Àngel Manubens i Miquel Moya, dues persones que -segons la comissió- “van ser motor en l’organització i creació de la

Patum de la Pietat”.

Aquest abril la comissió de festes enllestirà les inscripcions, gratuïtes i obertes a infants i adolescents.

Com la Patum de la plaça de Sant Pere, la de la Pietat no ha pogut celebrar les dues últimes edicions perquè el virus ho ha impedit.

EL MÉS LLEGIT MARÇ AQUIBERGUEDA.CAT

1

2

Un accident a la C-16 a Bagà provoca cues quilomètriques durant tota una tarda

El berguedà Pol Lorente torna a Primera Divisió de futbol

3 Detingut a la C-16 al Berguedà un camioner que va quintuplicar la taxa d’alcohol permesa

LA FRASE LLUÍS VALL President de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà

“Amb el Festival Up, volem ensenyar als joves que aquí també poden treballar”

El vell enderroc Xavier GUAL

@xaviergual

4 aquí

L

a fúria del pressupost preelectoral finançarà la bola d’acer d’ensorrar edificis a l’intramuralla de Berga. Els irreductibles veuran runes a punts històrics com el carrer Harmonia o potser al carrer Ciutat. Qui no ha deixat una llanta malmesa en aquella font del carrer Buxadé amunt? Si no els

hi falla res – la signatura d’un tècnic excedent, una partida imprevista o la demanda d’algun veí oportunista- algunes ruïnes deixaran pas al terra ras.

Demolir és purificador, llevat de les obres d’art.

Tombar alguns edificis penosos és senyal de progrés. La zona antiga necessita respirar i fer-hi entrar el sol. Amb desenes

d’immobles perduts, danyats i irrecuperables, l’única inversió factible és tombar-los i fer una ciutat nova dins de la vella.

No per esperat, sorprèn el motiu: millorar la circulació de vehicles.

En temps de canvi de tendències, imaginava que faríem de les desferres i les parets de tàpia zones enjardinades, pas per

vianants i llocs per a la convivència veïnal.

Com a prevenció consigno que, si es deixa a mig fer, empitjorarà la decadència.

Les opcions són tres. Una és l’impossible: deixar-ho lluent com era. L’altra és canviar cases velles d’algú per llocs per a tothom (la bona). L’última és derruir per plantar-hi una excusa ben grossa.

aquí 5

LA FOTO

La nevada d’abril més important del que portem de segle “És insòlit que a l’abril nevi tant a Berga”. Ho deia el meteoròleg i regidor, Aleix Serra, hores després que la neu sorprengués i deixés gruixos importants a tota la ciutat. La nevada (un 3 d’abril!) va deixar entre 8 i 10 centímetres en zones com l’hospital o Casampons i entre 3 i 5 a la Valldan, segons dades del mateix Serra. I sí, cal anar molts anys enrere per trobar un episodi en què la neu agafés a terra: 15 d’abril del 99, 1 cm. A més, el curiós de la nevada d’aquest any és que, en alguns punts de l’Alt Berguedà, ni l’han ensumat. DIVINA LÓPEZ

FÍGULSPÈDIA

Jaume FÍGULS

KAP Ni un

KAP D’ANY Que no ha patit desperfectes

EM RODA EL KAP Em filma el “jefe”

KAP GROS El Rei

KAPS CALENTS Directius i gerents amb la tita dreta

@humorjaumefiguls

NO HI HA

RES MÉS BO QUE

EL SARDÀ Plaça Tarascón, 6 · BERGA 6 aquí

Cada dia tria un

BON MENÚ!!!

A escollir entre 4 primers i 4 segons cuinem amb molt de gust des de 2001

Tel. 93 821 39 99

MOBLES SARI MATALÀS VISCOGEL

MATALÀS VISCOELÀSTICA

28cm

27cm

169€ 239€ 249€ 269€ 90x190

259€ 314€ 339€ 349€

135x190 150x190 160x190

MATALÀS VISCOELÀSTICA

90x190

135x190 150x190 160x190

MATALÀS MOLLES ENSACADES

21cm 23cm

129€ 189€ 219€ 229€

90x190

135x190 150x190 160x190

MATALÀS VISCOELÀSTICA

169€ 229€ 249€ 279€

90x190

135x190 150x190 160x190

TOPPER VISCOELÀSTICA

19cm 12cm

99€ 149€ 159€ 169€

90x190

135x190 150x190

160x190

85€

90x190

109€ 119€ 129€

135x190 150x190 160x190

938216962 OFERTA ONLINE www.mueblessari.com

aquí 7

Llegir sense perdre l’escriure

D

Anna E. PUIG @annaepuig

e la mateixa manera que ensumem que arriba el desembre perquè no paren de sortir anuncis de perfums per la tele, sabem que s’entrelluca l’abril quan apareixen llibres de sota les pedres: el del cantant que ens vol explicar el perquè de les cançons, la cuinera que parla sense

embuts, la presentadora de talent malaguanyat, el polític que ven fum, la futbolista que, per fi, és referent...

A mi m’agrada anar perfumada tot l’any i tenir llibres escampats, i mig començats, per tot arreu, cada dia. I no, no m’agrada que em diguin què he de fer. Ni com, a poc a poc, banalitzem

i mercantilitzem dates assenyalades, els dies de...

Anem a ritme d’anunci, a cop de capital, oblidantnos de fer el què volem i de dir el què sentim quan ens doni la gana, mirantnos als ulls.

I si a l’abril es despenja un sant que ens fa no tenir por de regalar roses i llibres, de recitar poemes a micro obert, de dir

‘t’estimo’... aprofitem-ho!

Però no ho fem només perquè ens ho diguin, fem-ho perquè ho sentim.

De la mateixa manera que una rosa no fa un jardí i un llibre no fa una biblioteca, una mirada, un ‘com vas?’, una abraçada sí que fan la vida més fàcil. Fora armadures rovellades, a plantar rosers i a escriure’ns tot l’any!

El Berguedà crea la “Zona de Baixos Calerons” David COLS @elcols

BERGUEDÀ ONLINE

E

mulant Barcelona i la seva Zona de Baixes Emissions, que impedia als vehicles més contaminants accedir a la ciutat, el Concili d’Alcaldes del Berguedà, ha acordat crear la ZBC (Zona de Baixos Calerons).

El funcionament de la ZBC serà simple: s’instal·larà un peatge al final de l’autovia

C-16, a l’altura de Berga, que hauran de pagar tota la colla de domingueros de classe alta que col·lapsen la carretera els caps de setmana. La recaptació es repartirà entre els municipis afectats.

Berga, a més, posarà en marxa el projecte “tanquem muralles” que vol acabar amb les retencions que provoquen els que es

fiquen per dins de la ciutat per estalviar-se cua i donar un impuls al comerç local, tot d’una sola jugada.

L’alcalde, Ivan Sánchez, ho ha explicat així: “Hem comprat a molt bon preu les cabines del peatge de Martorell, que ara ja no està en funcionament. Les posarem a totes les entrades i sortides de Berga amb un sistema de reco-

Pressió pels forats de l’hospital S’hi va fer una actuació l’octubre del 2019, però no s’hi ha fet res més. I com més temps passa, més grans són els forats i les rases. El pàrquing de terra de l’hospital de Berga és una esplanada de propietat privada que fa anys que s’utilitza com a niu de cotxes que van al centre.

Des de l’oposició, Junts per Berga ha posat sobre la taula que els forats fan perillar la integritat dels vehicles

que hi aparquen. Ho va exposar la regidora Dolors Rial en el ple de març, on va exposar que hi ha forats i desnivells importants a l’entrada de l’esplanada i un parell de rases importants al mig de la zona. Tot això, a banda dels bots menors repartits per tota el terreny. El govern va reconèixer que és un espai “imprescindible” i va garantir que s’hi actuarà “tan aviat com sigui possible”.

LA PARAULA

Pintades La Torre de la Petita ha estat víctima d’una sèrie d’atacs vandàlics durant tot el març. D’un dia per l’altre, hi van fer tota mena de pintades, entre les quals hi ha el que sembla un intent d’esvàstica nazi. L’Ajuntament ja ho ha denunciat.

ANT IGUI TAT S ART MO BL E S 8 aquí

C. Barcelona 23 · BERGA 643 003 270 · 93 822 31 72 xollomercat@gmail.com

neixement de matrícules.

Si el vehicle paga l’impost de circulació a la comarca, la barrera s’obrirà sola. Si no, hauran de fer, com a mínim, un cafè. No sembla gaire, però amb la colla de xitxarel·los que col·lapsen el poble en època d’esquí i bolets, tan sols fotin un cafè cada un, en un parell d’anys tindrem prou calers per comprar mig Bages.

IC ELECTRODOMÈST

arg etc d’articles i un ll

S

KAP

DRETS SOCIALS

LA XIFRA

BRG ja és a la Residència Sant Bernabé BRG Serveis MP SLU s’ha fet càrrec del servei de neteja de la residència Sant Bernabé des de l’1 d’abril.

L’empresa municipal recupera la gestió pública del servei de neteja, higienització, desinfecció i desinsectació del centre residencial. Des del 2015 es feia a través d’una

Novetat

empresa privada, que també feia l’hospital fins que la Generalitat el va absorbir.

El govern de Berga apunta en un comunicat que és el primer pas perquè BRG es faci càrrec de la gestió de la residència, ara a mans de l’empresa pública Sumar.

E D I C I O N S D E L’A L B Í

Piti Capella

DITS DE VENT

La meva vida a la muntanya Pròleg de Jordi Galceran Il·lustracions de Marta Parera

12.000

Casos de coronavirus ha registrat el Departament de Salut a tot el Berguedà des de l’esclat de la pandèmia. El pic del virus va ser el passat 17 de gener: en un sol dia, es van registrar 243 contagis.

Sant Jordi 2022

Dits de vent, el primer llibre de Piti Capella, és un relat en primera persona del que va suposar per a ella l’experiència del seu greu accident a la muntanya, però no només les vivències d’aquests fets sinó les conseqüències que van comportar.

«La sensibilitat i la veritat que desprèn el seu relat et transporta i aconsegueix el que tots busquem en la lectura: viure altres vides. En aquest cas, la seva, dibuixada amb una honestedat impressionant.» Jordi aquí 9 Galceran, del pròleg

KAP

JAUME CAPDEVILA “Hi ha acudits que jo no faria mai, però el KAP sí”

10 aquí

Dibuixa acudits des del 94 i explica que, llavors, la premsa era més seriosa i ell havia de fer més gràcia; ara les notícies són més banals i ha de fer pensar més TEXT Marc

F

Canturri FOTOGRAFIA Rosa - La Fotogràfica

a gairebé trenta anys que fa dibuixos i li paguen perquè en faci. Havia somiat sempre això últim i, de fet, ho va aconseguir fins i tot abans d’acabar la carrera de Belles Arts. Tot va començar amb dibuixos a la revista El Triangle i al diari Regió 7, l’any 94. Després van venir La Vanguardia i El Mundo Deportivo. I des d’aleshores no ha parat. I avui les vinyetes són inconfusibles aquí i allà. Totes, amb el mateix gargot al peu: KAP. Fas vinyetes per a tot el món i també per al veí del carrer.

Aquestes últimes són les més perilloses. Jo ara puc fer el dibuix de Putin més horrorós i terrorífic que et puguis imaginar. El publiquen i no passa absolutament res. El Putin no vindrà a casa meva ni hi enviarà un míssil. Ara, alerta si faig un acudit d’un botiguer del carrer Major, de l’alcalde de Berga, del regidor d’aquí o del mossèn d’allà. O me’l trobo jo o se’l troba la meva família.

I t’afecta?

A mi? Gens. Me la bufa absolutament. Si t’enfades per un acudit, el problema el tens tu, no jo. Ens ho hem d’agafar amb alegria i amb riure tot. Una broma és una broma i penso que s’han de poder fer.

Canvien els teus acudits en funció d’on els publiques?

Has d’entendre que fas i al tipus de lector. Per exemple, a La Vanguardia hi ha un lector més conservador; puc dir el que vulgui però ho he de dir d’una manera. El Jueves és un lector més estripat, hi puc dir el mateix, però d’una altra manera.

Sempre expresso el que em sembla, però sempre intento ferho respectant el lector. Si vaig a premsa internacional, no diré que hi ha un forat al passeig de la Pau perquè no els interessa.

Però a la premsa local, calen acudits que parlin del que passa sota de casa.

Dius que el lector mitjà de La Vanguardia és conservador i el del Jueves, més estripat. I el de l’Aquí Berguedà?

Doncs un lector berguedà. I els berguedans som com som.

Els berguedans som el pitjor que li ha passat a Berga, però a vegades sort n’hi ha. Som especials. Ni fem ni deixem fer. Jo visc contínuament a Berga i a Barcelona, i això em permet veure les coses amb una certa distància. Veig com som els berguedans i a vegades penso, gràcies a ser com som, hem fet un seguit de coses interessants i, per ser com som, hem deixat perdre una sèrie de coses.

Com ara?

La tendència és anar buscar coses a fora, quan en realitat podem trobar-les a casa. Al Berguedà, pots anar a la muntanya, pots anar a esquiar, pots anar al pantà a mullarte els peus, pots menjar molt bé, hi ha un gran potencial històric, arquitectònic i cultural... Moltes vegades no caldrien grans infraestructures, faltaria un canvi d’actitud: escoltar el que diuen els de casa i, si algú té una idea, en lloc de fotre-li una garrotada, deixar-li provar. Fer i deixar fer, en definitiva.

Un moment especialment incòmode que et vingui al cap arran d’una vinyeta...?

Per mi no ho era, per l’altre sí. Recordo que el Felip Puig va

venir al concurs boletaire quan era conseller. Algú de la Penya l’estava presentant a tothom, fins que va arribar a mi. Resulta que feia un mes o dos que havia fet una caricatura a tota pàgina a La Vanguardia en què ell tenia un AVE entravessat d’orella a orella. I s’ho va prendre fatal. Al concurs, quan va entendre qui punyetes era, li va canviar la cara.

I tu, ho sabies, que s’ho havia pres malament?

Sí, ja m’ho havien dit. Ara no es fa tant, però abans els polítics tenien una mania molt seva de trucar els directors dels diaris. Jo tinc molt clar que un diari també són interessos.

T’expliquen el que volen i el que no, doncs no.

I això et condiciona?

Me la bufa. A vegades han intentat reconduir-me, però trobo que els he ensinistrat bé. Quan em deien que no fes una cosa o deduïa que m’ho estaven suggerint, ho feia més. Que ja notés que no volien que ho fes, era contraproduent, perquè no me’n podia estar.

Han canviat els teus acudits en tots aquests anys?

Quan vaig començar a dibuixar, la premsa era molt més seriosa. Tot ho era molt més i entenia que jo havia de fer molta gràcia amb els meus acudits per alegrar una mica l’ambient. Ara cada vegada es banalitza tot més. Les coses serioses no són tan serioses, no perquè no ho siguin, sinó perquè perden profunditat. I cada vegada és més important que els meus acudits facin pensar. Com que cada vegada hi ha un món més banal, intento que els acudits no ho siguin, tenint en compte que l’acudit, ja de per si, és banal i ha de fer riure.

Si el Matías Prats explica més acudits que notícies, els senyors dels acudits hem d’explicar més notícies que acudits.

Aquest any seràs comissari de l’exposició del De Martín a Sant Francesc.

Al costat del Salvador Vinyes vaig molt tranquil. Ara la feina és de formigueta: buscar material i estructurar-lo. De Martín és un personatge complet, però encara molt desconegut. És un repte diferent, he fet altres exposicions, però aquesta és especial. És un referent de vida. Jugo a casa amb un material que no m’és indiferent. Era una persona molt intel·ligent, divertida i coherent, que va renunciar a la seva carrera artístia, a canvi de fer coses per Berga. I a través de la seva obra es pot entendre moltes coses d’una època, perquè hi ha moltes coses que encara avui les devem a De Martín. Va dissenyar l’oreneta de Queralt, es va inventar el concepte ‘Ciutat de Berga’, com a director del museu va publicar els primers llibres de mossèn Armengou...

Has fet una autocaricatura en tres minuts de rellotge. El primer que has dibuixat és la gorra. Per què?

D’entrada, per ubicar bé el dibuix. I a banda, la gorra, la barba... Em serveixen com a disfressa. Soc molt tímid. Jo quan estic més bé és a casa, tancat, llegint, dibuixant, tocant l’ukelele, pujant a Queralt o a la Figuerassa. I relacionar-me amb gent em costa. I sembla que si vaig amb la gorra vaig més tranquil. El KAP dibuixant és diferent que el Capdevila persona. Hi ha acudits que jo no faria, però el KAP -que és un animal-, sí. I m’agrada que hi hagi aquesta distància.

aquí 11

COMARCA

“El Berguedà s’ha d’involucrar en el projecte dels Jocs d’Hivern?”

Hi haurà consulta al Berguedà, el Solsonès i el Ripollès, però no demanarà un ‘sí’ o un ‘no’ a la candidatura, com sí que farà la de l’Alt Pirineu i l’Aran LA GENERALITAT ha decidit que sí que hi haurà una consulta al Berguedà sobre la candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Ara bé, no serà la mateixa que faran a l’Alt Pirineu i l’Aran i el resultat no serà vinculant.

El Govern preguntarà a tots els empadronats al Berguedà, el Solsonès i el Ripollès majors de 16 anys si creuen que la seva comarca “s’ha d’involucrar en el projecte vinculat a la candidatura dels Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern del 2030”. A les sis comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran, en canvi, se’ls preguntarà si volen els Jocs d’Hivern o no. I en aquest cas, el resultat sí que anirà a missa.

“Ens han escoltat”

El president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara, ho ha rebut com “una bona notícia”. Considera que “el Berguedà tindrà el que demanava, que és poder ser consultat” i celebra que, amb la consulta, “sembla que al Berguedà hi passaran coses, tot i que potser no seran tan esportives”.

També ho ha celebrat ERC. L’alcalde de Saldes, Moisès Masanas, ha assegurat a l’Aquí Berguedà que la fórmula final “recull les demandes que hem fet des del territori”. Masanas defensa que “en un principi el Govern ens deixava fora com si la cosa no anés amb nosaltres, però com a mínim podran tenir la nostra opinió”.

“Vendre’s per quatre molles” No ho veuen igual els alcaldes 12 aquí

A Berga, consulta pels Elois

L

es dues consultes seran el 24 de juliol, i a Berga coincidirà amb la festa dels Elois. Podran votar tots els majors de 16 anys empadronats a la comarca i ho hauran de fer de manera presencial: ni vot telemàtic, ni per correu ni anticipat.

Pel que fa a la manera de comptar els vots, les conselleres Laura Vilagrà i Victòria Alsina han detallat que en la consulta a l’Alt Pirineu i Aran se sumaran tots els vots en bloc i no es donarà el resultat per comarques, mentre que al Berguedà, el Solsonès i el Ripollès sí que es farà públic el resultat de cada comarca i es podria donar el cas que una de les comarques decidís no involucrar-se i d’altres sí.

Què passaria? És la pregunta que es fan gairebé tots els polítics. Arriben mesos de campanya i el Govern deixa clar que en fa pel ‘sí’: ja promet “una olimpíada cultural” al Prepirineu.

La consellera Vilagrà ha liderat la negociació de la consulta al territori. M.C. dels dos municipis més grans de la comarca. El de Berga, Ivan Sánchez (CUP), critica que la pregunta que es fa al Prepirineu és “ambigua” i demana que “no ens podem vendre per quatre molles”. Sánchez també reclama al Govern que expliqui el projecte i, sobretot, una reunió d’alcaldes per acordar una visió conjunta. Per la seva banda, l’alcalde de Gironella, David Font (PDeCAT), considera que “la proposta del govern es queda a mitges i no resol res de nou” i entén que “ja se sap que el Berguedà s’hi volia involucrar,

perquè així ho hem expressat en reunions privades i també en la reunió a Berga on va venir el mateix govern”.

“Per què pregunten això?”

Des del PSC, Abel Garcia veu innecessària la consulta: “Per què em pregunten això i no em pregunten si cal apujar impostos que m’afecten molt més?”.

Garcia insisteix que els Jocs són “un sí rotund” perquè serien “una eina de cohesió de país” i defensa que, si el Govern ho té clar, no hauria de consultar si els fa o no, sinó com els fa.

COMARCA

PACTE DE L’ESTANY CLAR

300.000 euros a la reactivació El Consell triplica la inversió prevista per començar a desenvolupar el pla de reactivació econòmica i fa creu i ratlla a les tensions amb l’empresariat EL PRESSUPOST DEL 2022 del Consell Comarcal del Berguedà inclourà una partida de 300.000 euros per al pla de reactivació econòmica. Inicialment, el Consell havia promès reservar 100.000 euros anuals per al pla, i així ho va fer el 2021, però la manca de concreció de les accions a desenvolupar va impedir executar la inversió i els diners es van destinar a altres accions relacionades amb la promoció econòmica. Aquest any hi havia el compromís de reservar 100.000 euros més, però finalment seran 300.000, en un moviment que el president, Josep Lara, veu com “un cop de timó” i “una declaració d’intencions” per teixir ponts amb l’empresariat.

“Començar a fer girar la roda”

El president del Consell ha justificat que veu necessari aquest augment de la partida perquè “començar a fer girar la roda sempre és complicat”.

I ha confiat que, quan el pla de reactivació hagi començat a funcionar, “serà més fàcil trobar subvencions que ajudin a engreixar la inversió que vingui des del Consell”.

El pacte de l’Estany Clar

L’estiu del 2021 empresaris i polítics van acordar donar prioritat a una vintena d’accions de la vuitantena que s’incloïen a la VisióACEB que la patronal d’empresaris havia presentat mig any enrere. L’acord es va ratificar en una trobada a l’Estany Clar i, des d’aleshores, s’ha batejat entre despatxos com “el pacte de l’Estany Clar”, tot i que a la pràctica encara no ha aconseguit passar d’una foto en un jardí de restaurant.

A mig estiu, polítics i empresaris van establir les prioritats del pla de reactivació, però ha faltat concreció. ACEB

Berga espera els alcaldes EL 2020, UN MAL INICI El primer any de partida per a la reactivació va acabar sense cap acció executada

1 Acord entre polítics i ACEB L’estiu passat es van prioritzar una vintena d’accions per començar a desenvolupar el pla de reactivació.

El pressupost de Berga no inclou cap partida per al pla de reactivació, malgrat que des de l’oposició, el PSC ho va demanar explícitament.

L’alcalde, Ivan Sánchez, va reiterar que “Berga hi serà”,

2 100.000 euros en un calaix Es van reservar 100.000 euros per fer les primeres accions, però l’any es va acabar sense cap resultat.

però va demanar que es convoqui els alcaldes per definir de quina manera hi participa cada ajuntament i quines accions es desenvoluparan. Quan això s’hagi definit, diu, trauran els diners d’altres partides del pressupost.

3 Els 300.000 de la reconciliació Ara Lara diu que n’hi posarà el triple per teixir ponts amb l’ACEB, que va arribar a “retirar-li la confiança”.

aquí 13

BERGA

Busquen nous vestits per als gegants de la Patum Els actuals són del 2009 i s’ha obert un concurs d’idees per renovar-los L’AJUNTAMENT de Berga ha obert el termini per presentar propostes de disseny per als nous vestits dels gegants de la Patum. Qualsevol persona de qualsevol lloc del món podrà presentar-ne una fins al 6 de maig. Això sí, haurà d’acreditar coneixements en el món de la moda i es comprometrà a fer d’assessor de la persona que contractarà l’Ajuntament per confeccionar els vestits.

Els dissenys es podran presentar individualment o bé com a membre d’un grup de treball (pensant que s’hi presentin idees treballades en grups d’escoles de disseny). I l’autor del disseny guanyador rebrà 4.600 euros, amb l’IVA a part.

“Tenen molta batalla”

La regidora de Patum, Roser Valverde, ha explicat en roda de premsa que els actuals vestits dels gegants de la Patum són del 2009 i “tenen molta batalla”. Valverde ha afegit que “és evident que els cal una renovació i estem contentes que la puguem escollir entre totes”.

Quan s’hagi acabat el termini de presentació de propostes, un jurat format per una desena de persones farà un primer filtratge.

A més, les puntuarà basant-se en criteris escrupolosament tècnics i, després, les sotmetrà a votació 14 aquí

Un gegant per a col·leccionistes

E

l gegant nou de la Patum ja té la seva figura oficial. És una reproducció a petita escala, de goma, gairebé idèntica al gegant original, pensada perquè els infants de tot el país hi puguin jugar, però també com una peça de col·leccionista, amb tots els detalls que té el gegant de debò. L’ha fet l’empresa alacantina Rotomolding Silco i la vendrà en exclusivitat la Fundació Horitzó, que és qui va fer l’encàrrec a l’empresa especialitzada.

La Fundació Horitzó fa més de tres anys que lluitava per crear la figura del gegant. Han intentat durant anys aconseguir el suport d’empreses i administracions, però finalment s’hi han llançat com a fundació.

El gegant nou val 40 euros i, una part del preu, es destinarà a l’Ajuntament perquè inverteixi en la festa.

Ja se’n poden reservar al web de la Fundació Horitzó.

L’Ajuntament vol idees per renovar els vestits més preuats de la ciutat. M.C. popular perquè els berguedans puguin escollir quins dissenys els agraden més.

La idea és que els vestits nous s’estrenin a la Patum del 2023.

Busquen “propostes inèdites i originals” i posen uns requisits bàsics que garanteixin que “els detalls històrics dels vestits no es perdin”. Això sí, confien que hi haurà “creacions innovadores, sobretot jugant amb els colors”.

Com han de ser els vestits?

Cada gegant té els seus requisits bàsics. El nou necessita un vestit sencer, sense mànigues, amb l’escut de Berga brodat al pit.

També necessita un cinturó per portar l’espasa i una capa

acampanada i recta. A la nova li cal un vestit sencer amb vol a la faldilla i màniga llarga. També un vel al cap de fibra sintètica.

El vell necessita un vestit sencer sense mànigues i un cinturó per portar l’espasa, com el nou. Ara bé, no va amb capa, sinó amb jaqueta, que ha de ser curta i fins a la cintura, recta de davant i amb mànigues llargues. A més, li cal un nou barret, amb una mitja lluna semblant a l’actual i ha de conjuntar amb vestit i jaqueta.

Finalment, la vella necessita un vestit sencer sense mànigues i amb la faldilla frunzida a la cintura. També li cal un vel, com a la nova, i, a més, una jaqueta curta, fins a la cintura.

BERGA

ESTACIÓ D’AUTOBUSOS

Clam veïnal perquè es reubiqui Al·leguen que un informe de la Generalitat del 2014 veia millor construir l’estació a la Font del Ros en lloc de fer-ho al sud de la Rasa dels Molins EL GOVERN de la Generalitat va redactar un informe, l’any 2014, que recomanava fer l’estació de busos de Berga a la Font del Ros, abans que alçar-la a la Rasa dels Molins. La geòloga berguedana Judit Vinyes va recuperar les conclusions de l’informe, aquest març, en l’assemblea de l’Associació de Veïns de la Rasa dels Molins que va servir per començar a constituir la junta que reactivarà l’associació.

En l’informe al qual ha tingut accés l’Aquí Berguedà, la Subdirecció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre analitzava diversos aspectes dels emplaçaments que hi havia sobre la taula aleshores.

Les úniques variables de la Rasa dels Molins que aprovava l’informe eren l’accessibilitat, l’ocupació d’espais amb usos compartits i la proximitat respecte a la ubicació actual de la parada. La resta de variables es projectaven en vermell.

En canvi, la ubicació de la Font del Ros tenia molts més indicadors positius. De fet, els únics punts en vermell eren l’ocupació d’espais amb usos compartits, la generació de terres a tractar i el cost de manteniment. Altres aspectes com la integració urbana, el recorregut dels busos, les places d’aparcament, l’aprofitament dels carrers existents o el termini de finalització de les obres apareixen com a punts a favor de la Font del Ros.

Per què s’escull la Rasa?

El govern municipal sempre ha defensat que, si optava per la Rasa dels Molins en lloc de la Font del Ros, era, entre altres coses, pel cost que caldria assumir en concepte

El projecte actual per fer l’estació vol desviar uns metres el Pere III i menjar-se un tros del parc central M.CANTURRI d’expropiacions. El regidor d’Urbanisme, Aleix Serra, ha matisat en més d’una ocasió que alçar l’estació a la Rasa dels Molins era la fórmula més ràpida per resoldre la mancança endèmica que arrossega Berga, l’única capital de comarca de Catalunya que actualment encara no disposa d’estació.

Recollida de firmes

Durant l’assemblea veïnal es va fer un repàs dels girs de guió que ha tingut l’estació d’autobusos els darrers 20 anys. També van sortir cinc voluntaris entre el veïnat que passaran a encapçalar la junta de l’associació, que es reactivarà després d’anys en desús.

A més, van començar a recollir signatures de veïns que s’oposen al projecte actual de l’estació.

La darrera idea del govern és

L’OPCIÓ RÀPIDA La CUP sempre ha defensat la Rasa dels Molins per ser l’opció més ràpida i barata

ocupar els terrenys del sud de la Rasa dels Molins i, a la vegada, escapçar una part del parc central per guanyar els metres que falten per complir l’espai que ha de tenir la infraestructura. Sobre això últim, alguns veïns van exposar en l’assemblea que l’any 2008 es van invertir més de 600.000 euros al parc i, ara, amb la futura estació, critiquen que se’n malbarataria una part.

Pel que fa a la recollida de firmes, asseguren que és una mesura preventiva, “per si mai ens fan falta”. Són les mateixes persones que fa anys ja van liderar el front que s’oposava a l’estació a la zona i que fa unes setmanes van presentar a l’Ajuntament una primera idea dels arguments jurídics que els empenyen a tornar-s’hi a oposar ara.

aquí 15

BERGA

OBJECTIU: EIXAMPLAR EL CARRER HARMONIA Quinze anys després, l’Ajuntament es compromet a enderrocar cinc edificis L’AJUNTAMENT DE BERGA reserva per aquest any una partida de 550.000 euros per enderrocar diversos edificis del carrer Harmonia i millorar-hi la circulació. És un projecte històric, que s’arrossega des del mandat de Ramon Camps a l’Ajuntament (2003-2007). En el seu moment, l’Ajuntament va expropiar una sèrie d’edificis en un estat de degradació important i ara els tirarà a terra i eixamplarà el carrer.

D’entrada, l’actuació pressupostada preveu l’enderroc dels dos edificis que hi ha a banda i banda de la primera cruïlla del carrer Buxadé amb Harmonia, venint de la plaça de Sant Pere.

Un mur, pendent

L’Ajuntament enderrocarà els edificis (baix) i estudiarà si també tirar a terra el mur (dalt). MARC CANTURRI

16 aquí

També està previst tirar a terra els tres edificis que hi ha tot seguit, al carrer Harmonia, a mà dreta, així com el garatge que hi ha a continuació, gairebé a la bifurcació de la Y que dibuixa el carrer.

El govern encara no ha decidit si també tirarà a terra el mur que ve a continuació del garatge.

En el projecte original, de fa 15 anys, sí que s’hi contemplava perquè això anava lligat a un eixamplament del carrer. A més a més, a l’altra banda del carrer a l’altura del mur hi ha una casa en molt mal estat. Ara bé, en aquest cas l’edifici és de titularitat privada, a diferència de tota la resta que s’enderrocaran.

L’Ajuntament haurà de negociar amb la propietat si vol tirar-ho

a terra i, de moment, aquesta intervenció inicial no ho contempla.

La intervenció al carrer Harmonia és la inversió més gran que contempla el pressupost del 2022 que el govern de Berga acaba d’aprovar.

Cinc mandats

Han hagut de passar cinc mandats, quatre alcaldes i setze anys perquè una operació relativament senzilla al cor del barri vell es pogués desencallar.

El pla de barris, que a principis de segle va impulsar la restauració del nucli antic de la ciutat, preveia l’eixamplament del carrer Harmonia, que és un coll d’ampolla.

El planejament preveia fer en aquest àmbit una plaça, un espai verd i un mirador. L’any 2006, l’Ajuntament hi va començar a treballar. Va expropiar dues de les cinc finques, però es va resistir l’acord amb els propietaris de les altres tres, la família Pujals.

El següent alcalde, Juli Gendrau, va pactar la compensació l’any 2011: la requalificació d’uns terrenys a Casampons i 130.000 euros.

Ara, l’Ajuntament d’Ivan Sànchez promet culminar la primera part de la feina: l’enderroc. Quedarà pendent fer les obres per fer-hi la plaça.

Un reportatge de

MARC CANTURRI

ESPONJAR EL COR DEL BARRI VELL Cinc edificis previstos d’enderrocar

at

et

i .P

c

Garatge que s’enderrocarà Mur en estudi

PLA DE BARRIS L’obra estava pendent de trobar diners des del 2006

Bu xad c.

e

arm

c. C

é

c. Harmonia

Un zoo català del segle XXI T’agraden els animals, però no estàs d'acord amb el concepte de zoo? Al Zoo del Pirineu rescatem i cuidem animals que han patit ferides o maltractaments. Forma part d’una experiència inusual, participant en activitats divertides i educatives on entraràs en contacte directe amb la fauna salvatge del nostre país. Els acariciaràs, ajudaràs a donar-los menjar: t’ho passaràs de primera i al mateix temps aprendràs sobre els animals del nostre entorn. T’esperem!

Zoo del Pirineu

Més info: 610 750 224 | www.zoodelpirineu.com

Endinsa’t en la biodiversitat del Parc Natural dels Ports El Parc Natural dels Ports situat entre les comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta, ofereix unes característiques magnífiques gràcies a les seves formes abruptes, els seus dos climes i una rica biodiversitat.

Aquest regal de la natura propicia la pràctica del senderisme i l’espeleologia. En aquest sentit, s’hi poden fer moltes rutes amb bicicleta de muntanya o a peu, de tots els nivells i dificultats per a tota la família.

Parc Natural dels Ports

Més info: 977 501 511 | www.roquetesturisme.cat

Per a viatgers que vulguin conèixer l’essència del Delta de l’Ebre El Safari EcoCultural està destinat a persones que vulguin conèixer l'essència del Parc Natural del Delta de l'Ebre. .

Durant l’activitat descobriràs la cultura local per conèixer i entendre el Delta de l'Ebre, amb interpretació de la formació, geologia i història del Delta i tallers vinculats al cultiu tradicional de l'arròs. A més, podràs gaudir d’un recorregut amb vehicles, per conèixer els exòtics ecosistemes de l’entorn i la seva riquesa ornitològica.

DeltaPolet

Més info: 677 456 224 | www.deltapolet.com

aquí 17

BERGA

El govern s’obre a les esmenes i frega un pressupost unànime L’APROVACIÓ del pressupost per al 2022 ha acostat les postures de govern i oposició. El govern ho tenia fet per tirar-los endavant perquè suma majoria (8 vots de la CUP + 2 d’ERC) i l’oposició n’era conscient. Per això els dos grups opositors ( Junts per Berga, amb 6; i PSC, amb 1) van presentar esmenes més assumibles que forassenyades, per intentar convèncer el govern i treure rèdit polític d’un escenari que, d’entrada, els condemnava a quedar com a mers testimonis de la jugada. I el govern s’hi va posar de cara.

A banda de l’enderroc al carrer Harmonia (pàg. 16), la gran inversió que el govern proposava eren els 250.000 euros per rehabilitar pisos al carrer del Balç. També els 100.000 euros extra cap a la Patum, gràcies al finançament de la Generalitat.

Però, finalment, als plans del govern caldrà afegir-hi algun matís.

El govern va fregar la unanimitat en el ple de pressupostos: només el PSC va acabar votant en contra. M. CANTURRI

La pinzellada de JxB

Junts per Berga va votar a favor del pressupost amb la condició que s’hi incloguessin les seves esmenes. Així, la CUP i ERC van acceptar ampliar els convenis amb la UBIC, els Castellers de Berga i la Penya Boletaire.

També van acordar amb JxB millorar els punts foscos de Sant Francesc i el passeig de les Estasellas, i incorporar els

enderrocaments de l’edifici de Finques Ciutat i el del carrer Verdaguer dins les prioritats per aquest any. També es duplicarà el manteniment del camp de futbol i les plaques solars.

El govern també estava disposat a incorporar més del 80% de les esmenes del PSC, però les formes d’encarar el ple no van agradar al socialista Abel Garcia, que va acabar votant en contra.

CARRER DEL BALÇ L’Ajuntament reserva 250.000 euros per rehabilitar cinc pisos públics al barri vell

El Consell també l’aprova, amb 6,1 milions en inversions El Consell Comarcal també ha aprovat el pressupost per al 2022.

L’ens preveu invertir 6,1 milions d’euros en els 31 municipis del Berguedà durant aquest 2022. El capítol d’inversions ha crescut dels 4,6 milions de l’últim pressupost als 18 aquí

6,1, la qual cosa suposa un increment d’un 35%.

El principal motiu són els 2,5 milions d’euros que l’ens comarcal ha aconseguit dels Plans de Sostenibilitat Turística del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme espanyol. Aquests

diners serviran per desenvolupar 17 projectes de turisme actiu i esportiu al voltant del riu Llobregat i el pantà de la Baells.

El pressupost també preveu una inversió d’1,6 milions a través de les ajudes del programa Feder. Es

destinaran a la creació d’una ruta del Cretaci a Fumanya (685.337 euros); al condicionament de la Ruta de l’Aigua a Gironella (107.255 euros) o a l’execució de la segona fase del projecte d’integració de Cal Metre a Gironella (513.104 euros).

BERGA

FUGA DE TRÀMITS

Sense cites per renovar el DNI Fa quinze anys se’n renovaven cada quinze dies, però des de fa temps la freqüència ha anat caient i, en tot el 2021, només se’n van fer dos dies EL CONSELL rep una desena de trucades diàries de persones que volen renovar-se el DNI a Berga.

Des de l’ens, el president, Josep Lara, admet que ja no saben què més fer per aconseguir que la Policia Nacional vingui més sovint i l’únic que poden respondre al ciutadà que els truca és que s’esperi al dia que s’obrin cites de nou. En tot el 2021 la Policia va venir dos cops a Berga i fa unes setmanes va tornar. Però no n’hi ha prou.

Aquest març es van obrir 50 cites, però al cap d’uns 10 minuts ja no n’hi havia. Lara explica que, fa anys, obrien una llista de 100 persones: les apuntaven i es comprometien a reservar-

DESESPERACIÓ El Consell diu que no sap què més fer perquè la Policia pugi

los lloc tan bon punt la Policia Nacional anunciés una jornada de renovacions a Berga. Hi va haver un compromís de la Policia a venir a Berga sempre que es recollissin 60 sol·licituds, però el Consell va rebre crítiques: “Hi va haver queixes perquè la ciutadania entenia que el procés per assignar data i hora a les persones sol·licitants era poc transparent”.

El nou sistema és un formulari en línia que s’obre cada cop que hi ha cites.

La fuga progressiva

Fa quinze anys, l’equip mòbil de la Policia Nacional de Manresa se solia desplaçar a Berga cada

quinze dies, excepte els mesos de juliol, agost i desembre, que eren els únics en què no es podia donar el servei per manca d’efectius. Però els integrants de l’equip de la capital del Bages es van anar jubilant i, fa cosa de vuit anys, van deixar de pujar.

Al cap d’uns mesos, el Consell Comarcal va aconseguir que l’equip mòbil de Barcelona accedís a pujar a Berga a fer DNI, però amb les jornades de renovacions van tornar a reduir la seva freqüència fins a 3 o 4 cops a l’any. Per més que insisteixi el territori, les visites han anat caient. L’últim any, només dues. Les mateixes que fa quinze anys en un sol mes.

La Policia diu que no té mans

F

onts de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya han apuntat a l’Aquí Berguedà que els últims dos anys han hagut de reduir els desplaçaments perquè tenen molt menys personal per cobrir el servei. Això sí, al Berguedà i en particular a Berga, la freqüència de les visites ja havia caigut abans de la pandèmia... I el pitjor és que no es poden comprometre a revertirho. Fins a nova ordre, els berguedans hauran d’anar a Puigcerdà o Manresa.

La Policia al·lega que és per la pandèmia, però la freqüència feia anys que queia en picat. GOBIERNO

aquí 19

BAIX BERGUEDÀ

Acord per obrir el Local Avianès Va tancar el 2017, per primer cop en 47 anys, però ara els propietaris han arribat a un acord per donar una nova vida a l’espai com a sala polivalent

El Local Avianès va tancar l’any 2017, malgrat que fins gairebé l’últim dia encara acollia un centenar d’aficionats al ball cada cap de setmana. DIVINA LÓPEZ EL LOCAL AVIANÈS podria obrir portes de nou. Va tancar per primer cop en 47 anys la tardor del 2017 perquè els propietaris no van arribar a un acord per encetar la temporada de ball.

Però ara, cinc anys després, s’obre una escletxa per tornar a donar vida a l’espai.

Josep Gusart, fill de Joan Gusart, un dels socis fundadors, ha adquirit el 50% de la propietat i ha donat via lliure a la família Castella Pujols, que té l’altra meitat de la propietat, perquè torni a obrir el local i el dinamitzi, segons ha explicat Marcel Castella a l’Aquí Berguedà.

Abans de tornar a acollir actes, cal pintar la façana de l’edifici i el sostre, i els propietaris preveuen fer uns lavabos nous. Després, convertir la sala en un espai que 20 aquí

podrà ser llogat per fer-hi ball, però també per acollir sopars, trobades o celebracions. “I que tothom qui necessiti l’espai, pagui un lloguer que serveixi per pagar les despeses de manteniment”, relata Castella.

Els inicis

La sala va marcar una generació.

Va néixer l’any 69, quan un grup de set persones van convertir l’actual edifici en el local de la festa major d’Avià, després d’uns quants estius molt plujosos que havien impedit la celebració de la festa als envelats. El maig de l’any 1970 es convertiria oficialment en una sala de ball, amb actuacions cada quinze dies. El Local Avianès era una de les poques sales de ball de la zona –la més propera era a

El primer que faran abans d’obrir és pintar la façana i el sostre, i fer-hi lavabos nous amb la idea que sigui sala polivalent

Manlleu– i això, amb els anys, va col·locar-la en el mapa.

Julio Iglesias a Avià

En els primers anys de vida del local, grans artistes d’arreu de l’Estat van actuar-hi. És el cas de Julio Iglesias, Georgie Dann o Nino Bravo. Les actuacions estel·lars es van acabar quan la generació que va veure néixer la sala es va fer gran.

La situació era insostenible fins que l’espai es va reinventar. Els balladors Albert Mota i Joana Subirana van començar-hi a fer classes, van revifar l’afició pel ball i en poc temps la sala va recuperar el públic. I així fins fa cinc anys, que va tancar. Era un públic fidel i els socis confien que, ara que tornarà a obrir, el torni a atraure.

BAIX BERGUEDÀ

NOVA ENTRADA SUD A GIRONELLA

Un mirador a tocar del Llobregat S’ha invertit més d’un milió d’euros per transformar el que abans era un escorxador en un parc infantil, amb jardins i un espai per fer exercici INAUGURADA l’entrada sud de Gironella. L’Ajuntament hi ha construït una rotonda, un parc i un mirador amb vistes al riu Llobregat. Abans hi havia l’antic escorxador. Ara, tot aquest espai serà el final de la recuperada Via del Carrilet, el trajecte que abans es feia en tren i que al llarg del 2023 s’hauria d’haver recuperat per poder-se fer a peu o en bicicleta. Aquest itinerari unirà l’entrada sud de Gironella amb les colònies meridionals de la vila: Cal Bassacs i els dos Viladomius.

Per poder dur a terme aquesta actuació s’ha hagut de construir un mur cec paral·lel a la traça de l’antiga carretera C-1411a i al riu Llobregat. S’han ocupat els terrenys on antigament hi havia les instal·lacions de l’antic escorxador per tal de preveure les avingudes d’aigua del riu. A més, s’ha cobert de terres per conformar la plataforma de la illeta i del sistema d’espais verds on s’ubiquen els jocs infantils, els parterres enjardinats i plataformes pavimentades.

Deu mesos de treballs

S’hi han invertit més d’1,3 milions d’euros i l’actuació s’ha fet en dues fases. “Han estat deu mesos de feina, tot i que hi ha hagut trams que ha estat més visible i d’altres que s’hi ha treballat sense produir grans afectacions”, ha comentat l’alcalde, David Font. La primera fase ha estat la construcció del mur cec per prevenir les avingudes d’aigües del riu Llobregat i evitar inundacions dels habitatges. Ha costat 664.687,47 euros. La segona fase ha servit per construir el parc i el mirador i ha costat poc més de 700.000 euros. Font

L’entrada sud de Gironella ara és un parc infantil, però d’aquí a uns mesos també serà el final de la Via del Carrilet. M.C. ha destacat que, amb aquesta actuació, es guanya espai públic per a vianants, uns 2.500 m²

MÉS ESPAI PÚBLIC Amb les obres s’ha guanyat un espai per a vianants d’uns 2.500 metres quadrats

La Via del Carrilet, el 2023

Ara l’Ajuntament se centrarà en la construcció de l’itinerari per fer a peu o en bicicleta en el que abans era la Via del Carrilet.

L’alcalde confia fer la part central de l’itinerari aquest 2022 i culminar el projecte de cara al 2023. Tot, per unir l’entrada sud de Gironella amb Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou.

aquí 21

BAIX BERGUEDÀ

TORNA EL METGE A CAL ROSAL

El Local Social ja és un consultori L’Ajuntament ha pagat les obres que han rehabilitat l’espai per poder atendre visites i el Departament de Salut ha acceptat traslladar-s’hi CAL ROSAL ja torna a tenir consultori. Funciona a l’antic local social des del dia 10 de març i va reobrir gairebé dos anys després que el Departament de Salut anunciés el tancament de l’antic consultori sense previsió de tornar-lo a obrir. A partir d’aquí, l’Ajuntament d’Olvan va iniciar els tràmits per evitar-ho i va oferir al Departament de Salut l’antic local social, de titularitat municipal.

El local sempre ha reunit els requisits estructurals que demanava el Departament i això ha facilitat l’èxit de les negociacions. L’Ajuntament, això sí, ha hagut de buscar diners per pagar les obres de remodelació de l’antic local social. I els ha trobat: a través del Programa General d’Inversions de la Diputació de Barcelona.

Rentat de cara a l’edifici

En un comunicat, l’Ajuntament defineix el nou espai com “un consultori modern, adaptat i preparat per fer front als requeriments d’espai, ventilació i connectivitat actuals”. A més, apunta que es tracta d’un “equipament que no només atén a la població de Cal Rosal, sinó també a un entorn, que comprèn habitants d’altres municipis com Avià o Berga”. Amb el consultori reobert, aquesta població passa a disposar altra vegada d’atenció mèdica i serveis d’infermeria de proximitat, d’una manera personalitzada i recuperant la presencialitat que en alguns moments de la pandèmia s’havia perdut.

Els horaris d’obertura del consultori seran els dilluns i dijous de 8 a 15 h, mentre que el servei a Olvan es mantindrà els 22 aquí

1 Tanca per seguretat Salut va decidir tancar l’espai per problemes en l’estructura de l’immoble, l’octubre del 2020

2 L’Ajuntament pressiona L’alcalde es va queixar perquè el Departament no escoltava les alternatives que proposaven

3 Salut s’ho repensa En una visita, l’Ajuntament va ensenyar el Local Social a Salut i van acceptar traslladar-hi el servei

L’antic Local Social funciona com a consultori des del 10 de març, després de mesos de negociacions amb el Departament. AJ OLVAN

dimarts i divendres també amb el mateix horari.

De l’escepticisme a l’optimisme

Quan el Departament de Salut va decidir tancar l’antic consultori per problemes de seguretat, l’Ajuntament va reconèixer que hi eren, però es va mostrar molest perquè havien ofert al Departament una alternativa i no els havien respost.

Tot plegat va fer que el govern municipal comencés a sospitar que el Departament no tenia cap intenció de mantenir el servei a la zona i van moure cel i terra per evitar-ho. En les primeres declaracions sobre el tancament, l’alcalde d’Olvan, Sebastià

Prat, demanava sinceritat al Departament: “Volem que siguin honestos i ens diguin clarament si és una qüestió del local -que sabem que existeix- o si realment no volen atendre a Cal Rosal”, deia. I es preguntava: “Si hi ha un altre espai com els que estem oferint, l’acceptarien?”.

Al cap d’un temps, però, Salut va canviar de postura. En una visita a Cal Rosal, l’Ajuntament va ensenyar el Local Social als caps territorials de l’Institut Català de la Salut i del Departament perquè analitzessin si els feia el pes. Ho van veure amb bons ulls i des d’aleshores la solució es va encarrilar. Fins ara, que ha vist la llum.

ALT BERGUEDÀ

Milions cap al Museu del Ciment La coordinadora de l’espai augura anys d’intervencions i obre la porta a convertir la nau central en una plaça per acollir actuacions a l’aire lliure EL MUSEU DEL CIMENT de Castellar de n’Hug rebrà una inversió d’1,7 milions d’euros provinents dels fons Next Generation, Feder i de la Generalitat, que és propietària de l’equipament. La inversió doblarà el recorregut visitable i permetrà obrir nous espais, com un mirador. Tanmateix, tot plegat forma part d’un pla molt més ambiciós per recuperar tot el complex, el seu entorn i fer-lo accessible.

El recorregut dels treballadors

Segons la coordinadora del Museu del Ciment, Anna Garcia, aquesta inversió és “un primer pas d’un projecte molt més ambiciós que no només ha de permetre explicar la història de la fàbrica amb l’edifici, sinó també tot el seu conjunt”. En aquest sentit, Garcia somia que, algun dia, es pugui fer “un projecte amb les rutes que feien els treballadors per arribar a la fàbrica i poder detallar tot el patrimoni que ens ha deixat la fàbrica”, ha afirmat Garcia.

Anna Garcia planteja que es puguin ensenyar les rutes que feien els treballadors per arribar a la fàbrica. ACN

Una plaça per a concerts

A banda, la coordinadora de l’espai apunta que també volen deixar descoberta la nau central de la fàbrica, que amb el sostre esfondrat podrà actuar de gran plaça per acollir concerts o actuacions. El pendent també juga en contra de l’accessibilitat i és per això que Garcia planteja que caldria redissenyar la rampa per on es feia arribar el carbó perquè pugui convertir-se en una via d’accés factible per tothom a tots els espais.

71 anys creant 1.000 llocs

Asland és la primera fàbrica de ciment que es va construir

NOU MIRADOR Ja hi ha prevista una primera obra, d’1,7 milions, per obrir espais i estrenar un mirador

a Catalunya i destaca per la seva arquitectura esglaonada que ajudava a beneficiar-se de la força de la gravetat en tot el procés productiu. La fàbrica, que va tancar el 1975, donava feina a uns mil treballadors i va servir per fer arribar el ferrocarril a una comarca, el Berguedà, eminentment rural.

La fàbrica va funcionar 71 anys, des del 1904 fins al 1975, i va ser la primera empresa de ciment pòrtland a Catalunya. La va fundar Eusebi Güell juntament amb altres socis i amics quan es van adonar que aquest tipus de material podria tenir molta sortida i molta demanda al país.

aquí 23

ALT BERGUEDÀ

RESTAURACIÓ A BAGÀ

Recuperen els murals de la sala més antiga del Palau És la Cambra del Mapamundi i les pintures havien quedat enfosquides CONTINUEN les intervencions per conservar l’edifici del Palau de Pinós, de Bagà. Ara s’han restaurat les pintures murals de la Cambra del Mapamundi, la sala més antiga de tot l’edifici, segons apunten alguns historiadors.

Aquesta vegada s’han netejat les pintures murals, que “havien anat quedant enfosquides”, segons detalla l’alcalde, Joan Oña. També s’han restaurat trossos ja existents amb l’objectiu de millorar les sales nobles del Palau.

Pintures dels continents

La Cambra del Mapamundi té quatre parets. En cadascuna hi apareixen pintures dels diferents continents. Hi trobem la imatge d’Europa, Àsia, Àfrica, i s’ha recuperat una petita part de la paret d’Amèrica. L’alcalde ha destacat que “gràcies a aquesta restauració s’aprecien amb més claredat totes les imatges, columnes, animals i figures humanes, i fins i tot ha permès recuperar un dels noms dels continents que havien quedat amagats”.

Municipal des del 1989

La restauració de les pintures murals d’aquesta sala suposa un nou pas endavant en l’ambiciós projecte de restauració d’aquest 24 aquí

La residència dels barons de Pinós

L’

edifici del Palau de Pinós és esmentat per primer cop l’any 1223 quan s’atorga a Bagà la carta de franqueses. Tot i això, se sospita que podria ser anterior al segle XIII i datar del segle XII. Va ser la residència oficial dels Barons de Pinós.

L’Ajuntament de Bagà compra aquest immoble l’any 1989.

Aleshores van començar els treballs de restauració de les estances. El primer que es va tocar van ser les pintures de totes les cambres, una actuació que, probablement, les va salvar de desaparèixer.

Amb els pas dels anys, s’han anat restaurant diferents estances i cambres.

Des de la seva construcció al segle XII fins a mitjans del segle XV va ser la residència de la família Pinós. Durant els segles XIX i XX esdevé una masia. La seva part més antiga va anar quedant abandonada i l’edifici va patir un progressiu deteriorament.

La restauració de les pintures es va fer en dues fases l’any passat. AJ BAGÀ immoble que l’Ajuntament va comprar l’any 1989. Des d’aleshores, l’Ajuntament hi ha realitzat diferents intervencions per conservar un monument catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i que acull el Centre Medieval dels Càtars i una oficina turística.

47.000 euros invertits

Les obres de restauració s’han dut a terme en dues fases, una a principis de l’any 2021 i l’altre entre finals de 2021 i principis 2022. En total, la intervenció ha durat uns tres mesos i ha tingut un cost de 46.833 euros.

D’aquests cost, l’Ajuntament de Bagà hi ha aportat 14.274 euros,

la Diputació de Barcelona hi ha posat 25.000 euros mentre que l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (Osic) de la Generalitat, hi ha contribuït amb 7.558 euros.

L’Ajuntament ha fet públic el resultat de la intervenció aquest març en un acte popular al mateix Palau dels Pinòs. Ara la Cambra del Mapamundi ja es pot tornar a visitar els dissabtes a la tarda, a partir de les 5, i els diumenges al matí, a partir de les 12. Per fer-ho, cal reservar hora a turismebaga@gmail.com o trucant al telèfon 619 746 099.

A banda, l’Ajuntament ofereix visites fora d’hores concertades amb antel·lació a través dels mateixos canals.

ALT BERGUEDÀ

DE GUARDIOLA AL PORT DEL COMTE

El Paral·lel Festival fa les maletes

L’any 2019 el Paral·lel Festival va vendre les 1.000 entrades que va treure al mercat. Aquest any, al Solsonès, espera superar les 1.500. DÍDAC RAMÍREZ

Els organitzadors defensen que al nou espai hi ha més oferta d’allotjaments ELS ORGANITZADORS del festival de música electrònica Paral·lel Festival han anunciat un principi d’acord amb les autoritats locals de la Coma i la Pedra per organitzar-hi la pròxima edició de l’esdeveniment, els dies 2, 3 i 4 de setembre. L’acord confirma que el festival marxa de Guardiola de Berguedà, on havia viscut les quatre primeres edicions, fins que al 2020 la pandèmia va forçar-ne la suspensió.

Ara el festival feia dos anys que no se celebrava perquè la situació epidemiològica ho impedia. I quan ha tocat preparar la represa de l’activitat,

Objectiu: més de 1.500 entrades

E

l 2019, el festival va vendre les 1.000 entrades que va treure al mercat en deu setmanes. Els organitzadors creuen que ja és “un projecte madur i consolidat” i destaquen que “una gran part del públic prové de l’estranger”.

Per això, aquest any volen superar les 1.500 entrades.

els organitzadors han pensat en un canvi de seu. I veuen el Port del Comte com una ubicació estable durant molts anys. Pel que fa a Guardiola, els organitzadors han admès “la bona relació amb tots els actors que van fer possible la proposta en les edicions anteriors”, però han assegurat que el canvi busca “un salt de qualitat”.

Una referència internacional

En només quatre edicions, el Paral·lel Festival s’ha convertit en una cita destacada dins del panorama de festivals internacionals. Segons expliquen els impulsors en un comunicat,

centenars d’assistents arribats de totes parts del món han valorat cada any molt positivament l’experiència de poder gaudir dels sons més experimentals i dels seus artistes favorits en un entorn tan especial. Per això confien que “aquest canvi de localització al Solsonès comportarà una millora general de la proposta, no només per la bellesa de l’entorn, sinó també pel que fa als serveis que s’ofereixen i a la comoditat dels assistents, principalment a causa del nombre d’allotjaments que s’ofereixen a la zona”. A Guardiola deixen entreveure que no n’hi havia prou.

aquí 25

ENTRE RIVALS

El Gironella estrenarà catifa L’Ajuntament anuncia que canviarà la gespa artificial del camp de futbol durant l’estiu i que aprofitarà les làmines velles per fer un altre camp petit ESTIU D’OBRES al camp de futbol de Gironella. L’Ajuntament té previst canviar la gespa artificial que va estrenar l’any 2008. “La vida útil comptàvem que era d’entre 10 i 12 anys i l’hem pogut allargar dos anys més perquè l’hem cuidat molt, però ara ja tocava”, apunta l’alcalde, David Font.

A més, el canvi de gespa del camp propiciarà que s’habiliti un nou espai d’entrenament: a l’actual pista que hi ha per darrere dels vestuaris.

“Aprofitarem les làmines grans que traurem del camp gran i que estiguin en millor estat per recol·locar-les al camp de darrere”, relata el regidor d’Esports, Miquel Serra. Tot plegat ampliarà unes instal·lacions que actualment utilitzen els 12 equips de futbol base i els 2 amateurs de l’Atlètic Gironella, i també l’escoleta del club (de P3 a P5) i les activitats extraescolars de l’empresa Miceli.

270.000 euros

El canvi de gespa costarà 270.000 euros. D’aquests diners, 220.000 sortiran de les arques de l’Ajuntament i uns 50.000 euros venen de la Diputació de Barcelona. A banda, l’Ajuntament també té

L’Atlètic Gironella té, aquesta temporada, dos equips sèniors i dotze equips de futbol base en actiu. ALEIX CAMPRUBÍ previst reformar els vestuaris, a la vegada que es canvia la gespa del camp, però s’està acabant d’enllestir el projecte, que serà d’una quantia molt menor.

La idea de l’Ajuntament és que les obres comencin tan bon punt acabi la temporada de l’Atlètic Gironella, a finals de primavera, i s’aprofitin els mesos d’estiu per enllestir-la abans que comenci la temporada vinent, al setembre.

14 ANYS DESPRÉS La gespa, del 2008, ha acabat la vida útil i el govern ja calculava que l’hauria de canviar ara

A Berga, el camp annex arribarà si troben una subvenció A Berga, el Club Esportiu Berga també fa anys que reinvidica que necessita un canvi de gespa. De fet, reclamen que cal canviar la gespa del camp actual, però també els urgeix habilitar un camp annex de gespa a l’actual terreny de terra que hi ha 26 aquí

just al costat del camp. L’Ajuntament n’és coneixedor, però aquest 2022 tampoc ha reservat cap partida per resoldre-ho.

L’alcalde, Ivan Sánchez, va dir al ple de pressupostos que no descarta del tot començar-hi a posar remei

a finals d’any, però això dependrà de si troben finançament extern per al camp annex. De moment, han encarregat el projecte per estudiar com hauria de ser. Pel que fa al canvi de gespa del camp actual, l’alcalde confia que es pugui licitar el 2023, un

any en què entén que ha de ser una prioritat.

El PSC va pressionar perquè el govern inclogués la inversió al pressupost d’aquest any. Era una de les condicions per votar-hi a favor, però no hi va haver acord.

ENTRE RIVALS LA FRASE

“Acollir proves així és futur: l’atleta neix i creix al pati d’una escola” ALFONSO LÓPEZ Director tècnic de l’escola del JAB Ha assumit la direcció tècnica de les finals dels Jocs Esportius Escolars, a Puig-reig.

LA IMATGE EL PODI XAVI TOMASA

Atleta de Berga Continua trencant sostres.

Aquesta vegada ha superat la seva millor marca en una mitja marató: fins ara era d’una hora, 7 minuts i 25 segons. Però a la Mitja de Barcelona l’ha rebaixat en més d’un minut, fins a l’hora, 6 minuts i 22 segons. I compte, perquè el temps és el rècord d’un berguedà en una mitja marató.

Homenatge a la vista per als últims dos capitans El FS Casserres prepara un homenatge de traca i mocador per als seus dos últims capitans. El club ha organitzat un partit contra les llegendes del Barça, a la Llangotera, el 24 d’abril. Serà l’últim partit de Marc Codina i Josep Serralta i faran equip amb excompanys en actiu i retirats. ALBERT CODINA SOLER

Un miracle sense pista

Marc CANTURRI @marccanturri

R

ebaixar una millor marca personal més d’un minut és una autèntica bogeria. I més, si la fita serveix per clavar el cronòmetre en el rècord històric d’un berguedà en una mitja marató. L’1:06:22 de Xavi Tomasa a la Mitja de Barcelona ja té un lloc a la història de l’atletisme a la comarca, però és que l’alteta fa temps que s’ho està

guanyant a pols. Trepitja podi en gairebé totes les proves on va i té el ritme de les atletes més ràpides del món.

I tot això, traient temps d’on pot per entrenar, en una comarca que no li posa fàcil. La cultura atlètica del Berguedà és un èxit del teixit associatiu, però un capítol vergonyós de les administracions. En els darrers anys, el JAB ha agafat

Horari 9:00-15:00h 17:30-20:30h Elaboradors artesans des de 1929

Passeig de la Indústria, 22 · BERGA 93 821 19 38 610 26 74 15 · 674 72 42 70 joguixe@gmail.com

el timó sobre el terreny per empentar els polítics i demanar millores d’infraestructures d’entrenament. Tot i això, n’hi ha una que es resisteix: la pista d’atletisme. A Casserres, no fa massa temps van decidir tirar pel dret i fer-se una pista en un camp. A Berga, la pista continua ressonant en cada pressupost, però no s’hi inclou. I tot i això, el Xavi no para de superar-se.

Tendals massanés

tendals de tot tipus i automatismes C/Barcelona, 7 - BERGA massajoan@gmail.com 627 430 991

aquí 27

UNA ORQUESTRA I UN DISCJÒQUEI

CAMERATA BACASIS

Imagina’t que estàs ballant a la discoteca i que, en comptes d’un discjòquei, hi ha una orquestra de cambra. O encara millor: imagina’t que hi ha les dues coses. És una idea boja, però ha acabat servint per muntar un espectacle mai vist: Camerata Bacasis, l’orquestra de cambra de la Catalunya central, s’uneix al dj Arzzett, resident a les discoteques Seven7 de Manresa i Coco Village de Sant Fruitós de Bages, per oferir un so únic. Junts, el discjòquei i l’orquestra interpreten cançons d’ABBA, Avicii i de rock català. És una selecció pensada per muntar una gran festa.

Concert jove de Sant Marc: Camerta Bacasis i Dj Arzzett Teatre Municipal | BERGA Dissabte 30 d’abril | 21.30 h Entrades: 15,75 € (adults) | 10,48 € (fins a 18 anys) | ticketara.com Més info: aquibergueda.cat/agenda

LITERATURA

PINTURA

Els escriptors Coia Valls (foto), Rafel Nadal, Martí Gironell, Jordi Nogués, Teresa Sagrera, Glòria Sabaté, Maria Lluïsa Amorós i Jaume Soler fan una taula rodona sobre novel·la històrica. I una visita guiada per Cal Vidal convida a celebrar els 50 anys del poemari “La fàbrica” de Miquel Martí i Pol. Festa de la Novel·la Històrica Plaça Nova | PUIG-REIG Diumenge 10 d’abril

Català crescut a Veneçuela, Juan Niubo és un arquitecte abocat a les arts plàtiques, capaç de captivar amb obres marcades pels sobrerelleus, les textures i els cromatismes. Ara, una part de la seva producció més recent s’exposa al monestir de Sant Llorenç de Guardiola.

Exposició de Juan Niubo Monestir Sant Llorenç | GUARDIOLA A partir del 16 d’abril Més info: aquibergueda.cat/agenda

LES LLETRES I LA HISTÒRIA

28 aquí

RESILIÈNCIA CROMÀTICA

En italià, els contrasti són els artistes de circ sense dinastia, els que no formen part de cap gran família de circ tradicional, els que van per lliure, innoven i arrisquen.

Del 15 al 24 d’abril, Cal Rosal s’omple d’espectacles circenses ples de contrastos i en llibertat. El festival Kontrast porta el millor circ independent d’Europa al Berguedà.

La joia d’aquest any és l’espectacle “Rouge Nord” de la companyia francesa Cirque Pardi! (dissabte 16 i diumenge 17, 18.30), una funció de circ de gran format inspirat en el cinema de Quentin Tarantino i Wim Wenders.

Konstrast Konvent | CAL ROSAL Del dijous 15 al diumenge 24 d’abril Més info: aquibergueda.cat/agenda Reserves: konventreserva@gmail.com

EL FESTIVAL DEL CIRC EN LLIBERTAT CINEMA

EMPRENEDORIA

La gesta de l’ONG Proactiva Open Arms, que ha salvat milers de vides al Mediterrani, s’ha convertit en una pel·lícula que és una superproducció, amb Dani Rovira i Eduard Fernández com a protagonistes. Ara arriba a Berga dins del Cicle Gaudí.

“Mediterráneo” Teatre Patronat | BERGA Dijous 21 d’abril | 20.30 h Entrades: 4,50 €

Què tenen en comú l’influencer Marià Casals (foto) i la traductora Lola Fígols? Tots dos són emprenedors i han desenvolupat la seva carrera al Berguedà. Ara, ells dos i molts més donen idees inspiradores als alumnes de primària i secundària.

Festival UP Berguedà Cal Metre | GIRONELLA De dijous 7 a diumenge 10 d’abril Més info: aquibergueda.cat/agenda adbergueda.cat/up-bergueda

OPEN ARMS A LA PANTALLA

INSPIRACIÓ PER ALS JOVES

aquí 29

PASSATEMPS Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos

Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27

agrovicenc.blogspot.com

Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom.

Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)

Centre Podològic M. Teresa Velilla Muixí

L’enigma de Pasqua Aquest mes, AgroVicenç celebra la Pasqua i a més, ens proposa el següent enigma. Si et mous bé amb els números, no hauries de tenir gaires problemes per resoldre l’enunciat que trobaràs aquí sota.

Troba la solució d’aquest passatemps a www.aquibergueda.cat/solucio

Tenim una capsa d’ous de Pasqua que té cinc dotzenes.

Especialistes amb els tractaments més professionals i actuals

Si a cada desena surten 3 ous trencats

Plantilles personalitzades per a nens, adults, esportistes, diabètics...

Lluís Millet, 25-27 entl. · BERGA T. 93 821 25 72

Quants ous no s’han trencat?

Alum inis

Solucions amb alumini Materials de qualitat

Mitjavila Àmplia experiència Tel. oficina 93 822 22 77 Tel. mòbil 676 50 69 58 aluminismitjavila@gmail.com Ctra. Solsona, 47 baixos (LA VALLDAN) 08600 BERGA

SERVEI DE PSICOLOGIA AL BERGUEDÀ

Gironella acull una consulta de Psicologia que ofereix sessions psicoterapèutiques a adults i parelles. la Psicologia ens ofereix un camí cap al benestar personal, el Psicòleg col·labora amb tu per seguir-lo

20 ANYS D’EXPERIÈNCIA OLGA MASSANA SÁNCHEZ Ara també oferim servei de psicologia infanto juvenil a càrrec de la psicòloga Eva Castro Albós, que treballa amb nens, adolescents i famílies.

699 271 341 · Carretera Bassacs, 52 - 08680 Gironella olgams@olgamassanapsicologia.cat olgamassanapsicologia.cat Sessions presencials i també online

Tel. 93 823 03 78 635 98 32 45 Carretera C-26 km. 136,5 calparerarestaurant@gmail.com

L’ESPUNYOLA 30 aquí

Olga Massana

CARGOLS menú diari per 7€!

Sempre hi de dilluns a divendres laborables trobaràs plats de: · Pasta · Peix a la planxa · Verdura · Carn a la planxa i preparats especials del dia Obrim de

dilluns a diumenge Pg. de la Indústria, 78-80 de 9:00 a 15:00 BERGA · Tel. 93 822 86 16

No et perdis els nostres:

· Cargols a la cassola amb conill i costella · Cargols a la gormanda

Vols veure més fotos o tenir més informació d’un immoble concret?

Entra al nou web de Pirineu 2000 a través del codi de cada pis o casa

VENDA

per exemple:

www.pirineu2000.com/H4067

BERGA – ZONA CASERNA Pis de 90m2, menjador estar, cuina amb rebost, 3 hab. (2 dobles i 1 individual), 2 banys (un complert), habitació rentadora, calefacció de gas, 2 balcons, pàrquing i traster.

PREU: 127.000€

D13825

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ Pis semi nou de 90 m2 amb llar de foc. De tres habitacions, dues dobles i una individual, un quarto de bany. Calefacció elèctrica, dues places de pàrquing, terrassa i traster.

PREU: 120.000€

LA VALLDAN – PG. ABEURADORS Parcel·les per casa unifamiliar. 7m de façana i 15 m de fondo. Jardí de 35 m2 a nivell de la cuina menjador.

PREU: 50.000 i 80.000€

BERGA - ZONA STA MAGDALENA Pis de 85 m2 completament reformat. Ampli menjador estar, cuina, 2 habitacions dobles, 1 individual i bany. Mobles inclosos, ideal per segona residencia.

PREU: 65.000€

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ Dues cases unifamiliars 135 m2 cada una amb jardí i garatge. Més detalls a pirineu2000.com/E2251.

PREU: 110.000€/u – 200.000€ / les 2.

GIRONELLA ZONA INSTITUT Parcel·la de 524m2, aïllada, per construir xalet, amb tots els serveis.

PREU: 90.000€

BERGA - Z. MERCAT MUNICIPAL Pis d’uns 120 m2, reformat, menjador estar, cuina, 4 habitacions, 2 banys, galeria, calefacció i acabats de qualitat.

PREU: 80.000€

F14177

C9705

C9286

C8420

E2251

OLVAN

Casa 200 m2. PB amb garatge per 2 cotxes, traster, jardí de 90m2 i porxo de 30 m2. 1P: Cuina, menjador, 2 habs dobles, bany amb plat de dutxa i terrassa. 2P: 4 habs dobles, bany complet i terrat de 20 m2. PREU: 265.000 € LA POBLA DE LILLET Casa 180 m2 amb jardí de 125 m2, PB: garatge per dos cotxes. P1: àmplia sala menjador, cuina i un bany. P2: dues habitacions dobles i un bany. P3: dues habitacions dobles. P4: estudi.

PREU: 229.000€

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ Pis de 50 m2 aprox., compost per menjador, sala d’estar, cuina, 2 habs. (una doble i una individual), bany amb plat de dutxa, balcó i dos trasters. Calefacció elèctrica amb possibilitat de posar estufa de pellets. PREU: 58.000€

F11063

D14284

D3301

LA RODONELLA

Pis planta baixa de 90 m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles), bany, rebost, pati exterior amb barbacoa i calefacció gasoil.

PREU: 50.000€

F13764

CASSERRES

Casa de 180m2 aprox. Planta soterrani: Garatge i habitació per caldera i dipòsit de gasoil. P1: Menjador estar, cuina, rebost, 4 habitacions i bany. Plata sota teulada: amplia sala amb varies possibilitats. PREU: 150.000€

G12136

H4267

BERGA - ZONA PG INDÚSTRIA Local comercial de 130 m2 completament condicionat. Àmplia façana cantonera. Bona zona d’aparcament.

PREU: 85.000€

I9453

BERGA - ZONA ESTASELLES Pis de 100 m2 aprox., menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), un bany, habitació de rentar, galeria, calefacció i parquet.

PREU: 105.000€

C5143

H4067

SALDES

BERGA - ZONA COMTE OLIBA Local comercial industrial de 600m2 aproximadament, amb oficina, bany i sortida de fums.

PREU: 180.000€ VENDA i 900€/mes LLOGUER

I4448

BERGA – ZONA PLA ALEMANY Plaça d’aparcament per cotxe amb bon accés.

PREU: 9.000 €

L12336

BERGA – ZONA MANSO SOLÀ Garatge tancat per 2 cotxes amb llum, terra enrajolat i parets enguixades.

PREU: 20.000 €

L4786

Finca de 1.550 m2 aprox., amb casa de 169m2. Preu negociable.

Completament habitable, amb amplia sala menjador-cuina, vuit habitacions, un bany, aigua, llum i calefacció. Vistes espectaculars al Pedraforca. PREU: 335.000€

ATENCIÓ!

C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com

ES NECESSITEN PISOS I CASES DE VENDA I LLOGUER A BERGA I COMARCA aquí 31

CONFiA EN michelin FINS AL 30 D’ABRIL

EMPORTA’T FINS A

80€ EN PREMIS*

PER LA COMPRA DE PNEUMÀTICS MICHELIN PER A TURISME, CAMIONETA (DE LLANDA 15" O SUPERIOR I MOTO)*

32 aquí