Aquí Berguedà – N.127 - Juny del 2022

RICARD CODINA

JOAN SEGADO

XAVI ROSSINYOL

La Patum del porrer

Solucions Dentals ÉS HORA D’ENSENYAR EL TEU SOMRIURE Descompte de

300€ en invisalign*

BERGA

* presentant aquest anunci

i moltes més!

NO TANQUEM PER PATUM

Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 22h

Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11

SERVEI D’URGÈNCIES

aquí 005 1 670 005

MOBLES SARI MATALÀS VISCOELÀSTICA 20

149€ 235€ 259€ 90x190 135x190 150x190

MATALÀS VISCOELÀSTICA 23

259€ 279€ 349€

135x190 150x190 160x190

375€

289€

CAPÇAL + 2 TAULETE S DE NIT

ARMARI 4 PORTES

MATALÀS PIKOLIN MOLLES ENSACADES

349€ 489€ 539€

90x190 135x190 150x190

2 aquí

C/ Gran via n 9 Berga 08600

938216962

aquí

BERGUEDÀ

UNA ALTRA PATUM Fa 25 anys l’alcalde Farguell li va demanar que fes de porrer en l’acte en què es va distingir Ricard Cuadra com a fill predilecte de Berga, a títol pòstum. Ho va fer com un favor, però ja no ha deixat mai més d’encarnar el personatge.

Joan Segado sempre ha intentat ser un porrer proper i ha interactuat amb els nens perquè no el mirin com un gegant de la Patum, sinó com una persona. I se n’està sortint. PÀGINA 11

TEXT

Marc Canturri FOTOGRAFIA

Xavi Rossinyol

12

16

20

26

28

BERGA

BAIX BERGUEDÀ

ALT BERGUEDÀ

ENTRE RIVALS

SORTIM

Berga és el municipi més ben posicionat del país per crear la primera Àrea de Promoció Econòmica Urbana

El Celestino, un home de 85 anys, s’aferra a cuidar l’indret on es va criar, un lloc únic convertit en punt turístic, a Casserres

El Govern defensa que l’ha acostat a un 95% dels berguedans, però encara hi ha onze pobles que no en disposen

El preparador físic de Berga Pol Lorente aconsegueix l’objectiu i salva el Mallorca del descens a Segona Divisió

Qui busqui autoxocs a Cal Carreres, s’equivocarà.

Aquest any, per Patum, la plaça Cim d’Estela serà un festival de concerts.

Primer bri per salvar el comerç del barri vell

Juny del 2022 Número 127 Any 12 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Distribució gratuïta

La lluita per la Bauma de les Set Portes

La fibra òptica queda a mig camí al Berguedà

Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rossinyol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls

Un heroi berguedà a les illes Balears

Impressió Lerigraf Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com

Control de difusió:

Un Corpus amb més concerts que mai a Berga

Publicació membre de:

Amb el suport de:

aquí 3

JJOO 2030

L’ENQUESTA

T’agrada el nou aspecte de la ronda Moreta?

SÍ

59% NO

41%

VOTA A LA PRÒXIMA On prefereixes l’estació d’autobusos: a la Rasa dels Molins o a la Font del Ros? www.aquibergueda.cat

Ajornada la consulta del 24 de juliol EL NOM DOLORS SANTANDREU Historiadora berguedana

El patronat de la Patum ha decidit donar-li un títol de Patumaire pòstum per la seva dedicació en la difusió i preservació de la festa. El govern ho va anunciar al Ple de l’Ascensió que va ratificar que, aquest any sí, hi haurà Patum. Serà la primera edició sense la coneguda estudiosa.

El Govern ha decidit ajornar la consulta sobre els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 que s’havia de celebrar el 24 de juliol. L’executiu català ho va comunicar primer a la taula de representació territorial on hi havia representants locals i comarcals dels territoris on es farien els Jocs. El Berguedà també havia de participar en aquesta consulta,

tot i que no se li demanava si volia els Jocs o no, sinó si s’hi volia implicar.

L’ajornament és una conseqüència de les tensions amb l’Aragó, que no accepta el repartiment de proves amb Catalunya perquè se sent perjudicat. Des de Catalunya, Vilagrà confia que la consulta es faci a la tardor.

EL MÉS LLEGIT MAIG AQUIBERGUEDA.CAT

1

2

Les 26 persones que rebran el títol de Patumaire i les 18 que rebran el de Patumaire d’Honor

3

Torna el Cap d’Any Patumaire, després de dues edicions suspeses per la pandèmia

Localitzen un pres de Lledoners que s’havia escapat d’una visita al Museu de les Mines de Cercs

LA FRASE IVAN SÁNCHEZ Alcalde de Berga

“Deixem els egos de banda i fem de la Patum la millor festa del món”

Jo m’involucro olímpicament

@xaviergual

A

questa és la proposta, ara ajornada, que el Govern volia votar. Segons el diccionari, involucrar-se significa “posar (algú) en una situació que no desitja”. No podia estar més ben escollida.

Almenys per mi, acabat de decidir pel sí.

L’última giragonsa olímpica del Govern és

Seràs el primer en saber què passa al Berguedà

4 aquí

suspendre els “petits referèndums” fins la tardor. Si la consellera bagenca al càrrec se n’acaba sortint, votem, li surt de cara on debò decideixen i el COI les hi concedeix, no em vinguin a buscar per haver votat que sí. Ho faré només per veure on ens duran. Ho he decidit amb el mateix coneixement dels que

votaran no, o sigui, cap.

La meva papereta serà provocativa, de protesta i per dir no als del no.

El meu sí no serà pel Govern. El nostre vot a les comarques del postPirineu no val per res. És com em sento: un ningú.

Entre les aturades d’ase catalana, l’odiós filibuster aragonès i la negació sense cap coneixement, em

Rep les notícies de l’

aquí

BERGUEDÀ

a través de Telegram

g

Xavier GUAL

sento un estrany... Olímpic.

De moment, la proposta (concreta) en clau berguedana consisteix en un aparcament de la mida de dos camps de futbol.

Idea que ha comptat amb tants detractors com minuts passaven des del seu anunci. Però tots tranquils. Faran tard (tot caduca en un any) o ens fotran fora.

Entra a t.me/AquiBergueda o busca ‘Aquí Berguedà’ al cercador de Telegram Uneix-te al canal i rebràs cada dia un missatge amb les notícies més destacades de la jornada!

aquí 5

LA FOTO

El cartell de Patum reivindica el paper de la dona a la festa Anna E. Puig i Sílvia Crusafon són les guanyadores del concurs de cartells anunciadors de la Patum del 2022. La seva proposta ‘400 anys de lluita’ ha aconseguit 173 vots i ha estat la més votada del certamen, de manera que serà el cartell de la festa. En destaca el color violeta en una clara picada d’ull al paper de la dona a la festa. Pel que fa a la Patum infantil, la guanyadora ha estat Tània Espelt de l’Escola Santa Eulàlia, amb ‘Patumaires de foc’. Ha aconseguit més del 30% del total de vots. MARC CANTURRI

FÍGULSPÈDIA

Jaume FÍGULS

@humorjaumefiguls

EL PORRER Individu que durant la Patum ven tabac amb estupefaents

LA BARREJA La remena

SALTAR DE MAÇA Fer un saltiró de més

FUET DE PATUM Llonganissa típica de la festa

ANT IGUI TAT S ART MO BL E S 6 aquí

C. Barcelona 23 · BERGA 643 003 270 · 93 822 31 72 xollomercat@gmail.com

LA PATUM DE LA LLAR La que es fa al voltant de la xemeneia de casa

CS I T S È ELECTRODOM

arg etc d’articles i un ll

ESPECIAL

Una oportunitat per als Pirineus

La Generalitat presenta els Jocs Olímpics i Paralímpics d’hivern 2030 com una eina de transformació socioeconòmica

Els Jocs Olímpics d’hivern acolliran 1.500 esportistes repartits pel territori que deixaran una projecció internacional incomparable

Pistes d’esquí de la Molina. FGC LA GENERALITAT ha mostrat la seva predisposició a organitzar els Jocs Olímpics i Paralímpics d’hivern del pròxim 2030.

Aquesta candidatura és una oportunitat única i històrica per als Pirineus. Fins ara mai s’havia parlat tant dels Pirineus i de les seves necessitats i mancances i els Jocs d’hivern han de ser també una oportunitat per situar aquestes necessitats en el centre de les polítiques de l’executiu català. Però seran els ciutadans del Pirineus els que decidiran si volen els Jocs o no amb unes consultes.

El projecte olímpic s’emmarca en una estratègia global del Govern de Catalunya per transformar socioeconòmicament els Pirineus i deixar-ne un llegat beneficiós, sempre posant per davant la sostenibilitat i el respecte amb el medi ambient. Els Jocs són una pota més d’aquesta estratègia, que engloba tots els departaments de l’executiu amb l’objectiu que el territori tingui oportunitats de desenvolupament econòmic, social i territorial. En definitiva, posar en funcionament en aquest territori tots els serveis i

Estany del Port. PIXABAY les seves possibilitats. En aquest sentit, no es modificarà cap pla urbanístic ad hoc pels Jocs ni es construirà cap instal·lació que no tingui sentit en aquesta estratègia a llarg termini per als Pirineus.

Les oportunitats es poden desglossar en cinc àmbits.

En primer lloc, per l’impacte esportiu d’aquest esdeveniment.

Catalunya és un país esportiu acostumat a organitzar proves importants i amb un gran moviment associatiu de l’esport de base. Els Jocs, evidentment, poden potenciar encara més aquest esperit i donaran un impuls als esports d’hivern.

Els Jocs Olímpics d’hivern preveuen acollir 1.500 esportistes repartits en diferents punts del territori català al llarg dels 15 dies de celebració.

Però els jocs no són només aquestes dues setmanes, són la preparació prèvia, els entrenaments, els actes paral·lels com l’Olimpíada Cultural i el llegat que ha de quedar en el Pirineu català.

El segon dels motius és l’impacte social i comunitari: els Jocs Olímpics d’hivern han de ser una plataforma, un altaveu per posar

damunt de la taula qüestions com la igualtat de drets i oportunitats i ser capaços de donar visibilitat a determinades problemàtiques socials globals que requereixen accions urgents per part de tots, com poden ser la lluita contra el canvi climàtic, la igualtat de gènere, la diversitat cultural i el racisme. I també han de ser un altaveu mundial de la reivindicació de l’esport femení.

Situar la marca Catalunya al món El tercer motiu és el fet de situar la marca Catalunya al món. Aquest esdeveniment ha de significar una plataforma de promoció dels Pirineus com a destinació turística desestacionalitzada. Un destí d’alt interès cultural, patrimonial i amb uns actius com són els parcs naturals, la seva oferta gastronòmica i també l’esportiva.

I això s’ha de fer de la mà de la ciutat de Barcelona, amb acompanyament.

Al mateix temps cal tenir en compte també l’impacte econòmic que significarà pel territori. Un turisme desestacionalitzat permetrà el creixement d’altres sectors

econòmics i productius que tindrà com a objectiu generar una economia diversificada que incentivi l’arrelament de la població al territori al mateix temps que es generen llocs de feina de qualitat i sostinguts durant tot l’any.

Per últim, la millora de les connectivitats també se situa com una de les oportunitats del projecte. La modernització de certes infraestructures entre la gent del Pirineu és una eina indispensable per a un desenvolupament integrat i equilibrat d’aquest territori.

El Govern aposta per aquestes millores, hi hagi Jocs o no, però també és cert que els Jocs poden ser motor d’algun d’aquests canvis.

Amb la mirada en els Jocs Olímpics del 92 i l’orgull que van generar per a la ciutat de Barcelona i també per a Catalunya, el Govern de la Generalitat vol que els Jocs d’hivern dels Pirineus siguin un punt d’inflexió amb aquestes comarques amb una vocació innovadora, perdurable i amb especial cura del medi ambient i la sostenibilitat i amb una identitat pròpia com a país. aquí 7

aquí 3

La Patum és això, oi?

I

Anna E. PUIG @annaepuig

seran les dotze en punt i Pa-Tum, Pa-Tum, Pa-Tum-Tum-Tum i tot tornarà a prendre sentit i tot es tornarà a omplir de sons i d’olors, de colors... Després de dos anys de no poder-nos dir ja ens veurem per Corpus que fa el dia més llarg, després de dos anys de no poder-nos abraçar a l’arribar a la Plaça, després

de dos anys de no buidarnos l’esperit revivint la tradició atàvica, ens hi tornarem a trobar.

I trobarem a faltar els nostres que han quedat pel cruel camí de la vida, però també celebrarem que n’hagin arribat de nous i tindrem el deure de transmetre allò que els que ja només ens hi acompanyen d’ànima ens van explicar a

nosaltres, de fet, La Patum és això, oi? La transmissió oral i immaterial d’un patrimoni únic que ens pertany a totes i a tots. De tothom i per a tothom.

I ens esperarem a les vuit a la Guita Xica i ens mirarem de reüll entre la gentada del Passacarrers i ens somriurem a tocar del cul de la Geganta a l’Ella s’ho pensa. Tindrem mal

de panxa al lligar-nos les set vetes, a l’estacar els fuets de la cua d’aquell Ple que salta per primer cop i ens xiularà d’amor el cor quan sonin les Maces de Lluïment. Compartirem porró de Mau-Mau i una paperina de xurros i ens n’adonarem que res ha canviat del punt on ho vam deixar perquè això és La Patum, ditxosa Patum.

Hi haurà porta a porta de borratxos per Patum David COLS @elcols

BERGUEDÀ ONLINE

H

i ha ganes de Patum. És un fet. Tantes, que és probable que tots plegats acabem prenent mal. I l’Ajuntament n’és plenament conscient.

El consistori, en col·laboració amb el Consell Comarcal, ha optat per la instal·lació de contenidors durant

les festes de la Patum, però tal com ha explicat l’alcalde de Berga, Ivan Sánchez, això no vol dir que es deixi de prestar el servei de porta a porta: “Al contrari! Posarem fins a sis contenidors diferents.

Paper i cartró, envasos, orgànica, vidre, rebuig i uns de més grans per a desferres humanes.

Aquests últims, cada dues

hores passarem a buidarlos i portarem els torrats a casa, porta a porta”.

I es que tot i la insistència de l’ajuntament en fer pedagogia, repartir aigües de manera gratuïta i fer crides al consum responsable d’alcohol, veient com va anar la cosa durant el Cap d’any Patumaire, la previsió es que dimecres de Patum la

Avià, punt de trobada dels pericos Avià s’ha convertit aquest maig en la seu de l’aplec de penyes de l’Espanyol de Catalunya. Durant tot un diumenge, el 29 de maig, centenars de pericos han visitat el poble en la primera gran trobada que les penyes fan des de l’esclat de la pandèmia. A Avià, hi va haver un partit de futbol entre la selecció de la federació catalana de penyes contra una selecció de jugadors de la Unió Esportiva

Avià, un dinar popular, dues exposicions de motor i una cercavila.

L’Ajuntament s’hi va implicar amb l’edició de 5.000 tríptics que recullen tots els establiments del poble i que es van repartir per totes les botigues. L’objectiu era donar a conèixer l’oferta de productes de proximitat, atès que durant tota la jornada hi hauria molts turistes al poble.

NO HI HA

RES MÉS BO QUE

EL SARDÀ Plaça Tarascón, 6 · BERGA 8 aquí

ciutat sencera agafarà un tortell de barreja com no s’ha vist mai.

La regidora de Patum, Roser Valverde, diu que està tot controlat: “Controladíssim! M’he preparat i els asseguro que vaig sobrada de recursos.

Tinc de tot! Valium, Tranquimazin, Tranxilium, Tranchettes... Que sigui el que Déu vulgui!”.

LA PARAULA

Màgia Gironella ha impulsat el ‘Magikae’, el primer festival de màgia del Berguedà. S’inspira en ‘Una Tona de Màgia’, un festival del municipi osonenc.

Aquesta primera edició ha durat un dia, però la pròxima confien que sigui de cap de setmana.

Cada dia tria un

BON MENÚ!!!

A escollir entre 4 primers i 4 segons cuinem amb molt de gust des de 2001

Tel. 93 821 39 99

KAP

SUCCESSOS

LA XIFRA

Detingut per robar en 7 llocs en un dia Els Mossos han detingut un home de 20 anys com a presumpte autor de set delictes de furt. Ho van fer el 15 de maig, per uns robatoris que hauria comès en un mateix dia i en tres comarques diferents: el Berguedà, el Bages i el Solsonès. En concret, els robatoris es van fer a Solsona,

Navès, Manresa, Cardona, Berga i l’Espunyola.

Els lladres van actuar entre les 19:30 i les 22 hores del 22 d’abril i els robatoris van ser en establiments comercials, hotels i restaurants. Els Mossos han detingut un dels autors i busquen l’altre.

857

Espectadors ha tingut ‘Alcarràs’ al Patronat de Berga. Han calgut sis sessions amb un 95% d’ocupació de mitjana per donar resposta a tanta demanda. El film de Carla Simón ja és història del cine, també a Berga.

aquí 9

“Els nens em miren com a un gegant de la Patum”

10 aquí

JOAN SEGADO

Va començar a fer de porrer per urgència: “Ningú esperava que el que ho feia plegaria”. Li van demanar, no va saber dir que no i 25 anys després encara ho és TEXT Marc

Canturri FOTOGRAFIA Xavi Rossinyol

J

oan Segado és un dels rostres més coneguts per als berguedans. Fa gairebé 25 anys que és el porrer de la ciutat, una figura històrica que es va recuperar a finals dels 80, quan la historiadora Dolors Santandreu era regidora de Cultura a l’Ajuntament. Des d’aleshores, el porrer s’ha preservat com una mena de representant de l’Ajuntament, el mestre de cerimònies dels actes més protocolaris i institucionals de l’any.

Entremig, però, el porrer va canviar de cara. El 1998, faltaven pocs dies per l’entrega de la Medalla d’Or a Ricard Cuadra, a títol pòstum, en un acte que també havia de servir per distingir-lo com a fill predilecte de la ciutat. Doncs bé, no hi havia porrer perquè qui ho feia fins aleshores, Joan Soler, va decidir deixar-ho d’un dia per l’altre. Soler ja era el porrer a mitjans de segle i quan Dolors Santandreu va proposar de recuperar la figura se li va proposar a ell que ho continués fent. Però un dia va decidir deixar-ho.

Un favor a l’alcalde Farguell

Per sortir de l’atzucac, l’aleshores alcalde, Jaume Farguell, va reunir-se amb Joan Segado i li va demanar que ho fes.

L’actual porrer reconeix que va ser una solució d’urgència i que hi havia algun altre nom per davant del seu. El que sonava amb més força era el de Roger Cortina, que també ho recorda entre rialles: “Crec que el que ho va deixar tenia molt coll avall que jo li agafaria el relleu, però a mi ningú m’havia demanat mai si realment ho volia fer o no”.

A la trobada amb Farguell, Segado no va saber dir que no.

Tenia clar que volia assistir a l’homenatge a Ricard Cuadra i l’alcalde li estava demanant un favor. A més, Farguell va insistir que era un paper molt senzill de fer: només s’havia de vestir, havia d’entrar el primer de tots a la sala de plens i havia de presidir la sessió al costat dels regidors. Va avenir-s’hi.

El canvi de porrer va ser tota una sensació als bars de la ciutat. De fet, entre els clients de La Barana, a la plaça de Sant Pere, es va arribar a fer una samarreta on s’anunciaven les eleccions a porrer i s’acompanyava amb una imatge d’un client habitual. Era tot de broma. No hi havia cap aspirant real a porrer i Segado va debutar en un dia històric.

I per què l’alcalde va pensar en ell i no en un altre? Perquè ja feia de Melcior a la cavalcada de Reis. El porrer recorda que Farguell li va dir: “Com això de fer de rei blanc. Has de fer el mateix. És una cosa molt cerimoniosa i ho faràs bé”. En principi, el favor era per només un dia, però encara segueix vigent.

Un porrer cada vegada més divertit

És una de les seves fixacions. Molts nens el miren amb por: “Em veuen com un gegant”. I vol que el sentin a prop, que no el vegin com un extaterrestre, sinó com una persona. Per capgirar-ho, intenta ser proper a la resta de patumaires quan és a la plaça, interactuant amb qui l’envolta: “Ara quan surt el tabal, em faig fotos. Abans això era impensable”.

De fet, als instants previs al Ple de l’Ascensió, és complicat

mantenir una conversa amb ell. És a les escales que porten a la sala de plens en el moment de l’any en què hi ha més berguedans i molts s’aturen a saludar-lo. Alguns, perquè el coneixen; altres, perquè van amb criatures i s’hi volen fer una foto.

Entrar a l’Ajuntament com un gegant de la Patum

Això sí, sempre ho intenta fer tot mantenint el protocol i la cerimoniositat que se li demana al personatge. A vegades, però, la situació és més difícil de controlar. Recorda especialment els moments en què els geganters l’han volgut fer entrar com un gegant a l’Ajuntament. La primera vegada que li van fer era el dijous de Corpus del seu debut com a porrer. “Els vaig dir que no em toquessin perquè llavors sí que hi hauria repartiment de porra”. Al final, la negociació va arribar a bon port: en pocs segons, Segado estava panxa amunt, entrant als baixos de la casa, aguantat per la comparsa dels gegants. Els geganters el coneixien bé, hi havia confiança, perquè Segado havia ballat l’Àliga durant 30 anys, abans de ser porrer.

Aquest canvi d’actitud de la figura del porrer el fa pensar que ara no costaria tant trobar algú que li agafés el relleu: “Se’n trobaria ràpid. De fet, ja hi ha gent que m’empaita perquè l’avisi quan ho deixi estar”. Ara bé, també recorda que un porrer no només té feina per Patum: “He d’estar disponible tot l’any. Sí que és cert que al final no són molts actes, però no puc fallar a cap”. I, de moment, no ho ha fet. De fet, relata que per la pandèmia, tot i no haver-hi Patum, ell va sortir de l’Ajuntament per anar a missa i ho va proposar als regidors perquè els que vulguessin s’hi sumessin: “Em vaig posar la mascareta, i avall”.

Ha demanat un vestit més lleuger

Una de les coses que més trasbalsa Segado quan fa de porrer és la calor que ha de passar. El vestit és gruixut i, per Patum, és impossible no suar. De fet, explica que per això porta un jersei a sota: “Si no me’l posés, després no me’l podria treure”.

L’últim any abans de la pandèmia es va atrevir a demanar un vestit més lleuger a l’Ajuntament i li van dir que sí, però amb la pandèmia ha quedat tot aparcat. Explica que la seva feina va més enllà de Corpus: “Santa Eulàlia és a l’hivern, i llavors sí que va bé portar aquest vestit, però per l’estiu aniria bé tenirne un de menys feixuc”.

Amb corda per anys

Quan va dir que sí no tenia cap mena d’intenció de fer de porrer durant 25 anys, però ara no té cap pressa per deixar de ser-ho. S’hi sent còmode i, tot i que no amaga que va ser escollit a dit, percep que a la gent li està bé que encarni el personatge. De fet, a banda de porrer, ha estat regidor de Castellar del Riu durant 25 anys i allà, diu, hi ha llistes obertes i per tant votes la persona, no el partit: “Tota la vida he sortit perquè m’han escollit a mi”. Amb la tasca de porrer no ha estat així, però ha fet el possible perquè la gent l’hi vulgui.

aquí 11

BERGA

AL RESCAT DEL COMERÇ DEL CARRER MAJOR Govern i UBIC treballen en un pla per revifar les botigues del barri vell i el carrer del Roser

BERGA té tots els números de convertir-se en el primer municipi que impulsa una Àrea de Promoció Econòmica Urbana.

Afectarà la xarxa comercial del carrer Major i el carrer del Roser i és una eina per dinamitzar el comerç de la zona. En concret, l’APEU seria un nou ens jurídic privat format per propietaris i botiguers de la zona en qüestió que passen a gestionar directament les polítiques de promoció econòmica de la zona per augmentar la competitivitat i evitar la degradació. Com? Finançant-se amb les seves pròpies quotes i complementant-les amb actuacions per part de les administracions públiques.

Doncs bé, hi ha diversos municipis que estan temptejant la possibilitat de fer una APEU, però ara mateix Berga és qui té el projecte més avançat.

Accions abans d’eleccions

Fa uns mesos, l’Ajuntament i la unió de botiguers de la ciutat van fer públic que hi estaven treballant i, ara, fonts implicades en el projecte han confirmat a l’Aquí Berguedà que ja han enllestit l’estudi de les necessitats que té l’eix comercial.

Amb aquest pas acabat, la pròxima fase és l’elaboració del pla d’acció i del pressupost 12 aquí

necessari per materialitzar-lo.

Després, caldrà que els 208 locals que formarien part de la zona de l’APEU el debatin i, finalment, el sotmetin a votació.

Perquè tiri endavant, caldrà que hi donin el vistiplau més de la meitat dels establiments assistents a l’assemblea.

Amb aquest calendari al cap, ajuntament i Bergacomercial preveuen debatre sobre el pla d’acció durant l’estiu, sotmetre’l a votació la pròxima tardor i poder començar a executar accions a partir de principis de l’any vinent, abans de les eleccions del maig.

Un 40% de locals buits

Una de les conclusions que ha generat l’estudi de les necessitats de la zona és que hi ha un 40% de locals buits. Dels 208 establiments que hi ha entre el carrer Major, el carrer del Roser i rodalies, 84 estan tancats i 124 són botigues obertes. També conclou, entre altres aspectes, que més de la meitat dels botiguers estarien disposats a pagar una quota a canvi de les accions de dinamització comercial que aportaria l’APEU. I, finalment, deixa clar que les principals necessitats que tenen els establiments tenen a veure amb la millora de l’entorn urbà i de l’espai públic. Entre altres

accions, els propietaris demanen més neteja de l’espai públic, il·luminació, aparcaments i facilitats per obrir-hi negocis.

La Generalitat promet diners

El Govern català ja ha traslladat a l’Ajuntament de Berga i la unió de botiguers de la ciutat que, si aconsegueixen tirar endavant l’APEU, hi realitzarà una aportació. Aquest maig el director general de Comerç de la Generalitat, Jordi Torrades, s’ha reunit a Berga amb el govern municipal i els botiguers.

Torrades ha manifestat a la ciutat que, si aconsegueixen un consens majoritari entre els botiguers de la zona per tirar endavant l’APEU, es podran beneficiar de diferents ajuts per part de l’administració catalana.

A més, el director general de Comerç va encoratjar la ciutat a continuar amb el bon ritme del procés, ja que, si Berga acaba sent pionera en aquest aspecte, també podria suposar ingressos addicionals per part del Govern.

Berga és un dels deu municipis de la demarcació de Barcelona que des del 2021 participen en el programa pilot per impulsar les APEU. També s’hi treballa a Badalona, Cardona, Granollers, Mataró, Mollet, Sabadell, Sitges, Terrassa i Vilanova i la Geltrú.

PRIORITATS AL CARRER MAJOR, CARRER DEL ROSER I RODALIES 2022 De l’1 al 10, què pensen els botiguers que cal per revifar el comerç

Millorar la neteja de l’espai públic

9,07

Millorar la qualitat de la il·luminació

8,81

Millorar les opcions d’aparcament

8,77

Facilitar l’obertura de negocis

8,71

Millorar la presència de mobiliari urbà

8,62

Mesures per recuperar locals buits

8,60

Millorar la senyalització comercial

8,56

Promoure la diversitat comercial

8,45

Màrqueting i campanyes turístiques

8,41

Millorar imatge exterior de locals buits

8,41

BOTIGUES AL CARRER MAJOR, ROSER I RODALIES 2022

ASSOCIACIONISME DELS BOTIGUERS DE LA ZONA 2022

Total 208

Disposats a pagar una quota

Membres de BergaComercial

Coneixen l’acció APEU

56%

97%

48%

ABANS D’ELECCIONS Si hi ha consens amb els propietaris, les primeres accions podrien arribar a principis del 2023

Obertes Tancades

124

84

aquí 13

BERGA

Descarten que l’estació escapci el parc de la Rasa dels Molins AFECTAR EL PARC CENTRAL de la Rasa dels Molins per encabir l’estació d’autobusos a la zona perd força. De fet, a aquestes alçades, pràcticament ja no en té, de força.

El regidor d’Urbanisme de Berga, Aleix Serra, ha confirmat a l’Aquí Berguedà que la Generalitat ja treballa en una proposta que eviti escapçar una part del parc central, però que a la vegada permeti encabir tots els busos que la ciutat necessita.

La solució s’està acabant de perfilar, però sembla que passa per menjar-se un tros del Pere III (la vorera, no un dels dos carrils) i reorganitzar l’espai de l’estació per evitar que cada conductor d’autocar hagi de fer mil i una maniobres per circular-hi.

L’oposició veïnal, decisiva

Preguntat per l’Aquí Berguedà, el regidor Serra ha admès que la reunió amb els veïns d’aquesta primavera els va acabar de decidir. A partir d’aquest moment, l’Ajuntament va explicar la situació a la Generalitat i aquesta última es va encarregar de redactar el projecte nou: “Ja teníem clar que era una opció que també generava problemes, però veure que caldria fer una modificació urbanística i que, a més, hi havia veïns en peu de guerra, ens va fer decidir. Calia convèncer la Generalitat perquè fes una nova proposta”.

Els dos carrils del carrer Pere III, en principi, continuarien intactes, segons l’última versió. MARC CANTURRI I ho ha fet. Encara s’està perfilant, però desplaçar el Pere III uns metres ha deixat de ser una opció. Ara es vol aprofitar un tros de vorera i prou.

Segons Serra, el compromís de la Generalitat és que, quan s’hagi madurat la idea, hi haurà una reunió a tres bades: govern català, ajuntament i veïns: “Però cal tenir clar que el consens total no sempre és possible”.

LLARG I POLÈMIC Escapçar el parc voldria dir fer una modificació urbanística i topar amb veïns en peu de guerra

Gironella estrenarà el nou baixador abans d’eleccions A Gironella, tot està a punt per a l’inici de les obres del flamant baixador de la plaça de l’Estació. Les obres començaran en les pròximes setmanes i estaran enllestides, com a molt, d’aquí a un any. Per tant, hauria de començar a funcionar just abans 14 aquí

de les eleccions del 2023.

En una visita al poble, el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, va descriure com a “imminent” l’inici de l’actuació. I va celebrar que “és important que les obres comencin perquè, quan

comencen, segur que s’acaben”.

L’alcalde, David Font, ha celebrat que “s’arribi al final del túnel” d’un procés que no ha estat fàcil.

L’Ajuntament va escollir la zona per fer l’estació l’any 2016 però, més tard, va identificar que els terrenys

no eren municipals i els va haver d’expropiar, a Adif. Després, va caldre fer una modificació urbanística per adaptar els usos de l’espai a l’estació.

I finalment, s’ha hagut de fer tot el procés de cessió a la Generalitat per tal que, ara, alci l’estació.

QUÈ POTS ESTUDIAR AL CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL BERGUEDÀ?

PREINSCRIPCIONS OBERTES del 21 al 29 de juny

Vine i t’informarem!  a8061971@xtec.cat  93 821 31 69

 hhps://agora.xtec.cat/cfabergueda/  cfabergueda

aquí 15

BAIX BERGUEDÀ

SET PORTES CAP AL PASSAT Un home de 85 anys lluita per preservar la Bauma de les Set Portes, a Casserres UN HOME DE 85 ANYS protagonitza des de fa anys una lluita en solitari per salvar la Bauma de les Set Portes, el lloc on va néixer. És un indret únic, a tocar de Casserres, al Clot de les Barraques. Una cavitat ubicada dins una paret rocallosa que havia tingut set portes (ara n’hi ha de tapiades). La família de l’home que ara se’n cuida, el Celestino Antich, va ser l’última que hi va viure. Ho van fer fins a l’any 48. Tenia 12 anys i se’n va anar a viure a l’Ametlla de Casserres amb la seva mare i la seva germana, poc després de perdre el pare. Era molt petit, però el Celestino sempre ha guardat un bon record dels anys que va viure a la bauma: “Era feliç i no em va faltar mai de res”. No hi havia llum, hi

La llum, el principal problema Arreglar l’interior de la bauma no seria la principal despesa de l’espai. El Celestino creu que el gran maldecap seria portar-hi la llum. “I això, si t’ho deixessin fer, que no ho tinc gens clar”. De fet, quan la seva família hi vivia, ja no n’hi havia, de llum. Per tenir claror, feien foc amb teies i s’aprofitaven de la llum del sol, quan era de dia.

L’arribada de l’aigua també era un punt caòtica en els primers anys de vida del Celestino. Relata que els arribava un raig d’aigua a tocar de la bauma que procedia d’una bassa que hi ha a poca distància. Quan es volia dutxar, s’havia de despullar i posar-se a sota el raig. Llavors era un fet quotidià, ara li sembla una història divertida i riu mentre l’explica.

16 aquí

arribava l’aigua justa per passar el dia, però era un lloc ple de vida. I precisament per això, ara, setanta anys després, té entre cella i cella que el lloc on ell es va criar no s’ensorri. Viu a Sant Bartomeu del Grau, però ve a la Bauma entre dos i tres cops per setmana. S’hi passa llargues estones, traient males herbes, mimant un lloc que s’estima com ningú més es pot estimar.

Els incívics, un maldecap

El Celestino reconeix que hi ha èpoques de l’any que dubta si netejar l’entorn o no. Li encanta que la gent visiti la bauma per conèixer la història que hi ha darrere, i per això li va semblar bé que l’Ajuntament ho pengés al seu web com un atractiu turístic,

El Celestino forma part de l’última família que hi va viure, fins a finals dels anys 40

però també lamenta que sovint els joves hi acampen i se’n van deixant rastre. “A vegades penso que val més que s’ho trobin tot deixat, perquè així m’asseguro que no s’hi quedaran”, relata.

La bauma forma part del recorregut de la ruta de les fonts, i això fa que en un cap de setmana hi puguin passar un centenar de persones. De fet, l’Ajuntament va demanar permís al Celestino per senyalitzar-ho i els va dir que sí. La marca de la ruta apareix entre dues de les antigues portes i convida els visitants a passar per sota el sostre de roca que feia d’aixopluc al bestiar que passava

la nit a l’indret.

Les 7 portes de Barcelona

El Celestino explica que de la bauma de Casserres va sortir el nom d’un restaurant de Barcelona. Hi portaven gel que venia de Sant Llorenç i, de camí, feien parada a la Bauma de les Set Portes. A Barcelona, un dia els van demanar on havien passat la nit i els van dir el nom.

El propietari va respondre que ell també tenia set portes i que li diria així al restaurant.

Ara l’establiment és tota una eminència al passeig d’Isabel II, a tocar de Via Laietana.

De fet, antigament la Bauma de

les Set Portes també havia fet de restaurant i es deia El Cafè de les Set Portes. Quan hi va viure el Celestino ja no hi era. Aleshores vivien de la llet que feien la quinzena de vaques que tenien.

També tenien porcs, dels pocs mascles que hi havia a la zona, i això feia que veïns ramaders hi portessin les seves truges perquè quedessin embarassades.

A mitja hora de l’escola

El Celestino hi va viure fins als 12 anys. En aquest temps va anar a escola a Fonollet, Sant Pere de l’Esglaiola i a Casserres. Tot ho tenia ben bé a 30 minuts: “Eren altres temps. Ara és impensable

que un nen de 4 anys se’n vagi sol, a peu, a mitja hora de l’escola”.

Els records que en guarda són inesborrables. Per això, s’aferra a no vendre’s-ho: “He tingut compradors, però no m’interessa”. I l’omple d’esperança que el seu fill tampoc tingui intenció de fer-ho. Cedir-ho perquè s’hi intervingui, sí, però vendre’s-ho no. L’arrelament l’hi impedeix.

Un reportatge de

MARC CANTURRI Fotografies de

RICARD CODINA

El sostre marca els punts on es feia foc Hi ha grans diferències entre l’interior d’una part de la bauma i l’altre extrem. Una part és on va viure la família del Celestino fins fa poc més de 70 anys i a l’altra fa més anys que no hi viu ningú. On vivia el Celestino encara s’hi pot veure un forn on feien el pa cada dia. També hi ha una xemeneia que el mateix Celestino detalla que va fer la seva família.

Al vessant de la bauma on vivia el Celestino es nota un punt més de conservació, tot i que amb els anys el jovent hi ha anat fent pintades. Les principals diferències entre una zona i l’altra és el sostre: a una part és totalment negre i a l’altra no tant, perquè vivint-hi la família del Celestino el netejava. La negror té una explicació: com que no hi havia llum ni cuina, s’hi feia foc.

aquí 17

BAIX BERGUEDÀ

INCIVISME D’ESTIU

Volen prohibir el bany a la riera Sagàs, Lluçà i Santa Maria de Merlès demanen que no es permeti el bany al seu terme municipal per controlar millor l’incivisme i la massificació TRES POBLES de la riera de Merlès volen prohibir-hi el bany per evitar la massificació i els comportaments incívics. Són Sagàs, Lluçà i Santa Maria de Merlès, que inclouen un tram de sis quilòmetres d’aigua. En concret, el tram afectat seria des del restaurant Sant Cristòfol fins a les Heures.

La mesura que volen aplicar entraria en vigor el 15 de juny i s’allargaria fins al 15 de setembre.

A més, també es vol preservar el punt de captació d’aigua que abasteix els municipis que formen la Mancomunitat d’Aigües de Merlès: Oristà, Gaià, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès.

La Quar se’n desmarca

L

es primeres informacions apuntaven que la Quar també formava part dels ajuntaments disposats a estudiar la prohibició del bany a la riera, però l’alcaldessa, Marta Puigantell, ho ha desmentit.

La dirigent ha destacat que, des de la posada en marxa del servei de guardes, “s’hi ha notat molt” i “ja no hi ha tants incidents com abans”.

A més, ha defensat que “prohibir no crec que sigui la solució”, tot i que “cal estarhi molt a sobre”.

Tres municipis de la riera de Merlès demanen que es faci marxa enrere i es torni a prohibir el bany. M.C. 18 aquí

EL PRECEDENT Fa dos anys ja es va prohibir, però aleshores era per la Covid

“El que no podem fer és tenir milers de persones que fan les seves necessitats, banyen els gossos i, més avall, agafar l’aigua per beure”, lamenta l’alcalde de Santa Maria, Josep Costa.

Vigilants tot l’estiu

Per controlar que no es banyi ningú en aquest tram, es comptarà amb el servei de vigilància rural i es reforçarà la senyalització. Costa avisa que es multarà tot aquell que no faci cas de les indicacions.

“La mesura no es fa amb afany recaptatori”, ha assegurat.

El servei de vigilància ja es va instaurar el primer estiu de la pandèmia, l’any 2020, i es va

endurir l’estiu passat. Aquest any ja està previst tornar-lo a tenir, però tot apunta que els vigilants podran permetre el bany en segons quin punts, però hauran de sancionar en altres.

El 2020 també es van crear 17 punts d’aparcament per a un total de 67 cotxes al llarg dels 20 quilòmetres que té la riera.

A més, es va alertar de l’entrada en funcionament del servei de vigilància i de la duresa de les sancions, que poden anar dels 750 euros als 3.000.

El 2020 el bany no estava permès, però el 2021 s’hi va tornar a donar el vistiplau. Ara, alguns municipis demanen fer marxa enrere.

ATENCIÓ! PORTA A PORTA durant la Patum 2022 AL BERGUEDÀ

Contenidors de rebuig, orgànica, envasos i paper/cartró

PORTA A PORTA

Contenidors de rebuig i orgànica Àrea sense recollida porta a porta (ZONA PATUM)

S

PÒ

RE

BERGA PORTA A PORTA PATUM 2022 La recollida de la fracció resta es farà dilluns 13/06 en comptes de dimecres 15/06 a TOTA LA CIUTAT

A TOTA LA

CIUTAT Dilluns

13/06 RECOLLIDA DE RESTA

Dimecres

15/06 RECOLLIDA DE RESTA

La recollida porta a porta queda anul·lada a la ZONA PATUM del dimecres 15/06 ³ 19/06, ambdós inclosos

OFICINA D’ATENCIÓ AL PÚBLIC NOVA UBICACIÓ DURANT EL JUNY Dilluns i divendres de 10h a 13h Dimecres de 16h a 19h

TELECENTRE DE BERGA C/Sardana, 24

aquí 19

ALT BERGUEDÀ

LA FIBRA ÒPTICA QUEDA A MIG CAMÍ El 95% dels berguedans la poden contractar, però encara hi ha 11 pobles que no en tenen

1.900 DESCONNECTATS És la suma d’habitants dels pobles on encara no hi ha data per al desplegament de fibra 20 aquí

EL GOVERN de la Generalitat té previst acostar la fibra òptica a sis municipis més del Berguedà al llarg d’aquest any. Són Gósol, la Pobla de Lillet, Saldes, Vilada, Castellar de n’Hug i Capolat i el vicepresident, Jordi Puigneró, ha defensat aquest maig que aquesta fase del desplegament permetria arribar a més del 95% de la comarca. Ara bé, en aquest percentatge s’hi ha d’afegir un matís: la fibra per cable arribarà a un 95% dels berguedans (si les operadores aprofiten la instal·lació de la Generalitat i es despleguen als sis nous municipis connectats), però no al 95% de municipis de la comarca, ni de bon tros. Encara en quedaran onze per cobrir.

Tot i això, el vicepresident Puigneró destaca que aquest 95% de cobertura situa la comarca en una posició privilegiada al país: fora del Barcelonès, només el Maresme supera el Berguedà en percentatge de població connectada a la fibra. Esclar que el Berguedà és una de les comarques de Catalunya que aglutina més pobles petits, i això desvirtua una mica la xifra.

a l’Aquí Berguedà fonts de la Direcció General d’Actuacions Territorials Estratègiques del Departament de Polítiques Digitals. Són Gisclareny, Vallcebre, Fígols, Castellar del Riu, Montmajor, Montclar, Sant Jaume de Frontanyà, Castell de l’Areny i la Nou de Berguedà. En tots aquests municipis, la fibra per cable de la Generalitat hi arribarà a partir del 2023.

A més, a aquests nou pobles, cal afegir-hi -de moment- Borredà i la Quar, que en la informació que la Generalitat ha fet arribar a aquest mitjà figuren com a municipis connectats, però sobre el terreny no ho estan. Ho han confirmat a l’Aquí Berguedà l’alcalde de Borredà, Jesús Solanellas, i l’alcaldessa de la Quar, Marta Puigantell.

Actualment i gràcies a la companyia privada Goufone, Borredà -com Vilada- disposa de fibra òptica per radioenllaç (menys potent que per cable), a l’espera que el cablejat hi arribi algun dia. A la Quar, la Diputació ha fet arribar el cablejat de fibra òptica fins a l’Ajuntament i l’alcaldessa confia que a l’estiu el municipi quedi connectat.

Qui queda pendent?

L’oposició vol una rectificació

El Govern guarda per al desplegament següent nou municipis, segons han confirmat

Fa unes setmanes, el grup parlamentari del PSC ja va advertir que una dotzena de

El Govern diu que, fora de Barcelona, només el Maresme té un tant per cent de connectats a la fibra més alt que el Berguedà

Els municipis més petits de la comarca són, de moment, els principals oblidats del desplegament de fibra. ACN

Borredà se sent oblidat i reclama atenció Mentrestant, a l’Ajuntament de Borredà hi ha un malestar important pels missatges del Govern sobre el desplegament de fibra òptica al Berguedà. Les afirmacions de Puigneró han estat la gota que ha fet vessar el got en el si del govern de Borredà, que recorda que hi havia un compromís de la Generalitat per fer arribar la fibra a tota la comarca aquest mateix any.

En un comunicat, l’alcalde, Jesús Solanellas, critica que en les previsions de la Generalitat hi

ha el desplegament de la fibra en 9 municipis del Berguedà a partir del 2023 i que, entre aquests nou pobles, no hi consta Borredà. En aquesta línia, Solanellas apunta que ara mateix Borredà està en la mateixa situació que Vilada: la fibra que hi arriba és per radioenllaç, no per cable. La diferència és que Vilada tindrà fibra per cable aquest any, però a Borredà no està previst, de moment. I exigeix que “Borredà ha de ser inclòs en el desplegament de la fibra òptica, actualment en

curs, seguint la mateixa carretera que porta de Berga a Vilada (la C-26). Estem a escassos 7 km i no té cap lògica ni justificació no arribar fins a final del límit comarcal”.

En la mateixa línia que Solanellas -que ja ha fet arribar una carta queixant-se a Vicepresidència-, el PSC ha retret al Govern d’ERC i Junts que “actua per criteris polítics i no tècnics” a l’hora de definir on porta la fibra i on no. I a més recriminen que hi hagi “municipis de segona o tercera categoria”.

municipis de la comarca podien quedar fora del desplegament.

També van demanar que es rectifiqués i el desplegament es fes a tot arreu, però de moment el Govern no els farà cas. L’executiu s’aferra als percentatges i assegura que ja s’està fent “un esforç molt important” per arribar a tots els racons de la comarca.

La lletra petita del 95%

El Govern estima que, a finals d’any, 38.100 berguedans i berguedanes estaran a disposició d’utilitzar la fibra per cable gràcies a la seva xarxa.

Però encara en quedaran uns 1.900 per cobrir... I d’11 pobles diferents.

Un reportatge de

MARC CANTURRI

aquí 21

ALT BERGUEDÀ

ARRIBA EL TOUR DU LORD

Un estiu per fer caixa amb ciclistes de ruta pel Berguedà El Berguedà posa diners al Tour du Lord per atraure turisme estiuenc “GASTA’T EN ‘XULETONS’ el que et gastaries en inscripcions” és l’eslògan de presentació del Tour du Lord, una iniciativa que arriba al Berguedà com una eina d’atracció de turistes.

La idea és de dos joves que en temps de pandèmia van decidir llançar a les xarxes una sèrie de rutes en bicicleta a la Vall de Lord que incloïen diversos punts del recorregut on poder parar a beure, menjar o comprar.

L’objectiu era dinamitzar econòmicament la zona a través del ciclisme aficionat. I amb el temps s’han convertit en tot un ‘boom‘ a les xarxes socials. Els dos impulsors es diuen Jordi Vallès i David Ariño i aquest estiu han fet encara més gran el seu projecte amb una nova col·laboració, la del Consell Comarcal del Berguedà, que hi aportarà 15.000 euros i això farà que algunes de les rutes plantejades per aquest estiu passin pel Berguedà.

De franc per acabar gastant

Una de les peculiaritats del Tour du Lord és que és totalment gratuït i que cada participant el pot fer quan vulgui i pot escollir fer totes les etapes o només algunes. “Nosaltres oferim els recorreguts i els al·licients de cada ruta, però el participant escull quan i com hi participa”, 22 aquí

COST ZERO INICIAL El Tour du Lord comparteix les rutes i recomana llocs on parar

El ‘Grand Départ’ del 2022 és de Guardiola a Coll de Pal. TOUR DU LORD relata Jordi Vallès. I, així, la idea és que, durant els quatre mesos que oficialment dura el Tour du Lord, els punts per on transcorren les etapes siguin un niu de ciclisme i que això tingui un impacte econòmic a la zona.

15.000 euros d’ajut

El Consell ha concedit 15.000 euros als organitzadors del Tour du Lord. L’última edició va comptar 18.000 ciclistes.

“Només que cada participant deixi un euro a la comarca ja haurem generat un impacte al territori, amb la nostra inversió, i està clar que la despesa serà molt més gran”, recalca el conseller d’Esports, Abel Garcia.

La prova reina de l’edició La principal joia que surt de l’acord entre organitzadors i Consell Comarcal és que el ‘Grand Départ‘, la prova estrella de l’edició, és aquí. Comença a Guardiola de Berguedà i passarà per punts icònics de la comarca com la Collada Sobirana, Sant Jaume de Frontanyà, Malanyeu i final a Coll de Pal. La ruta es pot fer fins al 15 de setembre.

A banda del ‘Grand

Départ‘ amb inici a Guardiola i final a Coll de Pal, el Berguedà tindrà més punts de pas del Tour du Lord. Per exemple, l’etapa 5 comença a Sant Llorenç de Morunys, però passa per Berga, puja a Queralt i acaba als Rasos de Peguera. La resta d’etapes se seguiran centrant a la Vall de Lord, on els organitzadors també han creat noves aliances per potenciar el producte.

Escaneja per veure el programa complet!

aquí 23

ALT BERGUEDÀ

En diversos moments de l’any, la C-16 supera els 35.000 d’intensitat mitjana diària. Els tècnics aconsellen estudiar el desdoblament a partir de 12.000. ACN

La C-16, al límit de col·lapsar-se Tot i la pandèmia, el nombre de cotxes que hi passen no ha parat de créixer LA C-16 és més a prop que mai del col·lapse. Això és el que defensa el Partit Socialista de Catalunya (PSC), que afegeix que la intensitat mitjana diària (imd) -que calcula la densitat de circulació en una carreterano ha parat de créixer, tot i les restriccions de mobilitat provocades pel coronavirus els últims anys.

En diversos moments de l’any, la C-16 supera els 35.000 d’imd. I els tècnics recomanen estudiarne el desdoblament quan se superen els 12.000. “La via està propera al col·lapse”, lamenten els socialistes en un comunicat.

A banda, el PSC critica el Govern per haver encadenat “més de 10 anys de retard en el 24 aquí

compliment de la promesa de millorar la carretera”. I per això creuen que és hora de posar-hi remei i trencar amb una dècada de promeses reiteradament incomplertes. En aquest sentit, asseguren que “la C-16 és un eix europeu, no una carretera secundària”.

Ja no és estacional

A més, els socialistes alerten que les retencions a la C-16 a l’Alt Berguedà han deixat de ser una cosa estacional: “Ja no va de volum d’esquiadors, tenim una imd enorme en mesos com el maig, el juny, el juliol o l’agost”.

Per això, des del PSC entenen que “les xifres deixen despullat qualsevol argument d’espera o

RETENCIONS TOT L’ANY El PSC assegura que els embussos no són en temps de neu o bolets: passen tot l’any

no urgència del desdoblament” i pronostiquen que, veient la tendència dels últims anys, “si les de 2021 són immenses, les de 2022 les superaran”.

Encallats als despatxos

El desdoblament de la C-16 continua encallat als despatxos.

Fa anys que s’hi van presentar al·legacions, però el Govern encara no les ha pogut contestar i justifica que és perquè ha hagut de passar per una sèrie de filtres relacionats amb l’impacte medi ambiental.

L’última proposta és la barrera mòbil que permetria tenir un tercer carril que s’obriria en un sentit o en un altre, en funció del trànsit de cada moment.

DE L’1 AL 4 DE JUNY DE 2022

comerç

Compra a les nostres botigues i planta una flor!

aquí 25

ENTRE RIVALS

Un heroi berguedà a les Balears Pol Lorente va arribar al Mallorca fa dos mesos com a preparador físic amb la permanència a Primera Divisió com a objectiu, i ho ha aconseguit EL MALLORCA ha salvat la categoria i part del mèrit és d’un berguedà. Es diu Pol Lorente, té 34 anys i fa dos mesos que és el preparador físic de l’equip.

Va assumir el càrrec quan la directiva va fitxar el mexicà Javier Aguirre com a entrenador per salvar l’equip del descens.

La fita s’ha aconseguit, tot i que ha calgut esperar fins a l’última jornada. El Mallorca ha sumat els sis darrers punts en joc: va guanyar a casa contra el Rayo Vallecano en la penúltima jornada (2-1) i va superar l’Osasuna a Pamplona en l’últim compromís de la temporada (02). Aquests sis punts han permès acabar la temporada amb 39, un per sobre del descens.

Tres equips per dues places

Mallorca, Cadis i Granada van arribar a l’última jornada amb opcions de salvar-se. Qui ho tenia millor era curiosament el Granada, que tenia més punts que ningú i jugava a casa contra un Espanyol que no s’hi jugava res. Però els granadins van ser els únics que no van guanyar i Cadis i Mallorca van donar la volta a la truita.

El matrimoni Aguirre-Lorente No és la primera vegada que Javier Aguirre i Pol Lorente

Lorente ha tornat a Primera amb Javier Aguirre, l’home que ja l’hi va fer debutar, amb el Leganès. RCD MALLORCA coincideixen en una banqueta.

De fet, el mexicà ja va ser qui va obrir les portes de Primera Divisió al berguedà per primer cop, al Leganès. I, més endavant, van repetir experiència a Mèxic, al capdavant dels Rayados de Monterrey. Mallorca els ha tornat a unir i, sobre el paper, amb la salvació al sarró, res fa pensar que l’experiència hagi acabat.

SUANT FINS AL FINAL El Mallorca de Lorente ha hagut d’esperar a l’última jornada per segellar la salvació

Martí Vilà puja a Segona Divisió amb l’Andorra de Piqué A 1a RFEF, l’Andorra ha estat lluitant durant tota la temporada per ser campió de lliga i ho ha acabat aconseguint. El conjunt presidit per Gerard Piqué i dirigit per Éder Sarabia ha sortit vencedor del frec a frec que pràcticament ha mantingut fins a 26 aquí

l’última jornada amb el Vila-real B i l’Albacete. I el projecte també té un nom berguedà: el de Martí Vilà.

El lateral esquerre de Berga ha estat una de les sensacions de la temporada. S’ha convertit en amo i senyor de la seva posició i un home

clau en els esquemes de Sarabia. De fet, el mateix entrenador va dir durant l’aturada per festes de Nadal que considerava el jove de Berga el millor jugador de la categoria.

Vilà va ser un dels jugadors del partit en el duel que més va aplanar

el camí de l’Andorra cap al títol: la victòria davant l’Albacete. Seva va ser la centrada que va fer pujar el 3 a 1 definitiu al marcador. Ara, amb la feina feta, el lateral té l’opció de jugar a Segona A... I qui sap si a Primera, si continua amb el nivell d’aquest any.

ENTRE RIVALS LA FRASE

“La força del meu pare segur que també ha ajudat en el xut de falta” ENRIC VALLÈS Futbolista de la UE Olot El de Puig-reig va perdre el pare a l’agost i ara li ha dedicat el gol que ha donat l’ascens a 2a RFEF a l’Olot.

LA IMATGE EL PODI MANEL FERNÁNDEZ SOSA Copilot de ral·li

El copilot de Berga s’ha endut el Ral·li Ciutat de Valls en la modalitat de rallysprint, al costat del pilot Dani Rabaneda, de Balsareny. És la primera prova de la temporada que la parella disputava i la victòria els referma com a clars aspirants al campionat de Catalunya d’aquest any.

Toni Fuidias guanya la Champions amb el Madrid El porter de Berga va ser un dels noms de la convocatòria de Carlo Ancelotti per a la final de la Champions que el Madrid va guanyar al Liverpool. Fuidias, de només 19 anys, ja està en dinàmica de primer equip, ha estat el tercer porter en moltes convocatòries i, ara, a més, és campió d’Europa. RMCF

No és casualitat

Marc CANTURRI @marccanturri

E

l Puig-reig puja a Segona Catalana i l’Avià, baixa a Tercera. No és casualitat, ens ho mirem com ens ho mirem. Perquè el Berguedà encara no és capaç d’aguantar tres equips a Segona Catalana. Com a mínim, fins ara no ho ha estat.

Aquest any l’Avià ha lluitat fins a l’últim sospir per salvar una categoria que a principis de

temporada s’havia posat molt costa amunt. I és d’un mèrit innegable haver arribat a l’última jornada amb opcions de salvació.

Però també s’ha de matisar com s’ha fet: canviant d’entrenador i reforçant l’equip a mitja temporada amb una bateria de futbolistes de fora de la comarca.

Hi havia poques alternatives més, si l’objectiu era mantenir la categoria. El Berga i el Gironella

lluitaven pel mateix i el Puig-reig estava immers en la batalla per un ascens que finalment ha aconseguit. No hi havia massa mercat on anar a gratar.

L’any que ve l’Avià ocuparà la plaça del Puig-reg a Tercera; i el Puig-reig la de l’Avià a Segona.

Una nova oportunitat per veure si la progressió dels equips de futbol base comença a donar fruits en els sèniors.

La tintoreria i bugaderia de confiança al Berguedà ESPECIALITATS DE LA CASA

Passeig de la Pau, 39 - Berga 636 896 629 facebook.com/tintoreriabergueda

tintoreriaberga@gmail.com

Carns a la brasa, rovellons - Plats combinats - Entrepans Embotits del Berguedà - Pernil Serrano de Jabugo Formatge Manxego - Menú Diari - Pizzes per emportar

93 821 15 49

Passeig de la Pau, 5 · BERGA

ELS DIJOUS TANCAT PER FESTA SETMANAL

aquí 27

CORPUS PLE DE CONCERTS

XIULA

Qui busqui els autoxocs davant del Cal Carrerras s’equivocarà. Aquest any, la plaça Cim d’Estela, lloc habitual de les atraccions per Corpus, serà l’espai dels concerts. La Patum tindrà un cartell propi de música a l’aire lliure (però amb escenari cobert per si de cas) de dijous a dissabte, i per a tots els públics. Els recitals començaran el dijous de Corpus a la tarda amb l’actuació del grup infantil Xiula (foto), i continuaran amb sessions a la nit i fins ben entrada la matinada, especialment dissabte, i acabant sempre amb sessions de discjòquei. Aquí, el cartell complet: Smoking Souls, El Diluvi, Doctor Prats i PD Siles (dijous); Cafè Trio, Esperit de Vi, La Fúmiga, Thug Life i PD Ruïnoses (divendres), i Pirat’s Sound Sistema, Sense Sal, Gertrudis, Brams i PD Toni Malé (dissabte).

Concerts de Patum Plaça Cim d’Estela (Cal Carreras) | BERGA Del dijous 16 al diumenge 18 de juny Més info: aquibergueda.cat/agenda

MÚSICA

CONSTRUCCIÓ

El grup coral V9 i la V9 Band tanquen la programació del cicle Culturitza’t de Gironella amb l’espectacle “Passejant amb en Llach”. És un homenatge a Lluís Llach tant en la vessant de cantautor brillant musicalment com en la d’activista per la llibertat.

“Passejant amb en Llach” Espai Cultural ­| VILADOMIU NOU Dissabte 25 de juny | 20 h Entrades: 5 euros

Avià torna a ser la capital de la bioconstrucció i l’eficiència energètica. Firhàbitat creix en expositors i fa més demostracions en directe, com el muntatge del Pont Arquato de Leonardo da Vinci. Una furgoneta li passarà per sobre per veure si aguanta.

Firhàbitat AVIÀ Del 3 al 5 de juny Més info: aquibergueda.cat/agenda

CANT A LA LLIBERTAT

28 aquí

EPICENTRE DE L’EFICIÈNCIA

MÚSICA DE FESTA MAJOR Puig-reig esclata amb una festa major sense restriccions i amb un cartell musical monumental. Per començar, la Polifònica ha preparat un espectacle amb la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya i quatre grans estrelles com a solistes: Elena Gadel (foto), Manu Guix, Miki Núñez i Paula Giberga.

L’han titulat “Emociona’t”, es fa dilluns 6 i les entrades (20 euros) volen a Llibreria Montserrat i Iglesias Fotògrafs.

L’orquestra Maravella visita el poble dimarts 7 amb sessió de sardanes (i ballada de nans), concert i ball. Hi ha un concert jove divendres 3 amb Itaca Band, La Tropical i Simmons DJ, i l’endemà puja a l’escentari la Fundación Tony Manero.

No faltaran a la festa ni el correfoc infantil amb els diables del Clot de l’Infern, ni els àpats populars (brasa, dissabte 4, i bikinada, diumenge 5) ni les havaneres (dijous 2, amb cremat de rom).

Festa major Del 2 al 7 de juny PUIG-REIG Programa complet: aquibergueda.cat/ agenda

ELENA GADEL

CINEMA

NATURA

Agustí Villaronga (“Pa negre”) dirigeix un drama en blanc i negre sobre un naufragi al mar, davant de les costes del Senegal a principis del segle XXI, que ens recorda molt el que passa avui al Mediterrani. Amb l’actuació estelar de Roger Casamajor i Òscar Kapoya (foto).

“El ventre del mar” Teatre Patronat | BERGA Dijous 9 de juny | 20.30 h Més info: aquibergueda.cat/agenda

Una ruta circular de 12 quilòmetres volteja la serra de Meranges, amb vistes al nord i al sud, al Pedraforca i al Cadí. Passa per Sant Vicenç del Rus, les gorges del Llobregat i el pas de l’Os, i té un denivell de 600 metres.

Caminada guiada Parc Cadí-Moixeró | BAGÀ Dissabte 25 de juny | 9.00 h Més info: aquibergueda.cat/agenda Inscripcions: 938244151

NAUFRAGI ESTEL·LAR

LA SERRA DE MERANGES

aquí 29

PASSATEMPS Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos

Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27

agrovicenc.blogspot.com

Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom.

Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)

La suma (im)possible El repte d’AgroVicenç d’aquest mes ens porta a una taula de billar on trobem unes boles enigmàtiques amb els números representats a la imatge. Quines tres boles agafaries per tal que la suma dels seus valors fos 30?

Troba la solució d’aquest passatemps a www.aquibergueda.cat/solucio

Maria

Passeig de la Pau, 14 · BERGA Tel. 93 822 07 65 opticaballe@hotmail.com

Centre Podològic M. Teresa Velilla Muixí Especialistes amb els tractaments més professionals i actuals Plantilles personalitzades per a nens, adults, esportistes, diabètics...

Lluís Millet, 25-27 entl. · BERGA T. 93 821 25 72

SERVEI DE PSICOLOGIA AL BERGUEDÀ

Gironella acull una consulta de Psicologia que ofereix sessions psicoterapèutiques a adults i parelles. la Psicologia ens ofereix un camí cap al benestar personal, el Psicòleg col·labora amb tu per seguir-lo

20 ANYS D’EXPERIÈNCIA OLGA MASSANA SÁNCHEZ Ara també oferim servei de psicologia infanto juvenil a càrrec de la psicòloga Eva Castro Albós, que treballa amb nens, adolescents i famílies.

699 271 341 · Carretera Bassacs, 52 - 08680 Gironella olgams@olgamassanapsicologia.cat olgamassanapsicologia.cat Sessions presencials i també online

Olga Massana

menú diari per 7€!

de dilluns a divendres laborables

Tel. 93 823 03 78 635 98 32 45 Carretera C-26 km. 136,5 calparerarestaurant@gmail.com

L’ESPUNYOLA 30 aquí

Sempre hi trobaràs plats de: · Pasta · Peix a la planxa · Verdura · Carn a la planxa i preparats especials del dia No et perdis els nostres plats: · Croquetes: de pernil, pollastre, ceps, bacallà... · Pèsols negres · Arròs 3 delícies

Obrim de dilluns a diumenge Pg. de la Indústria, 78-80 de 9:00 a 15:00 BERGA · Tel. 93 822 86 16

Vols veure més fotos o tenir més informació d’un immoble concret?

Entra al nou web de Pirineu 2000 a través del codi de cada pis o casa

VENDA

www.pirineu2000.com/F14177

per exemple: PISOS A BERGA ZONA PL. ST PERE 4 pisos i baixos totalment rehabilitats, amb vista a la plaça Sant Pere. Ideal inversionistes.

PREU: A partir de 55.000€.

BERGA - ZONA CASERNA Pis de 100 m2 cantoner amb moltes vistes, menjador estar, cuina, 4 habitacions (dues dobles i dues individuals), bany complet, galeria, calefacció de gas i traster.

PREU: 95.000€

BERGA- ZONA STA MAGDALENA Pis de 85 m2 completament reformat. Ampli menjador estar, cuina, 2 habitacions dobles, 1 individual i bany. Mobles inclosos, ideal per segona residencia.

PREU: 65.000€

D3301

C14633

C9286

C1040

BERGA – ZONA ESTASELLES Pis de 100 m2 aprox., menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), un bany, habitació de rentar, galeria, calefacció i parquet.

PREU: 105.000€

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ Pis semi nou de 90 m2 amb llar de foc. De tres habitacions, dues dobles i una individual, un quarto de bany. Calefacció elèctrica, dues places de pàrquing, terrassa i traster.

PREU: 120.000€

BERGA - ZONA SANTA EULÀLIA Pis de 80m2, amb menjador estar, cuina, tres habitacions (dues dobles i una individual), bany cortesia, bany complet i dues galeries.

PREU: 62.000€

D2034

C5143

C13705

BERGA - ZONA CASERNA Pis de 90m2, menjador estar, cuina amb rebost, tres habitacions (dues dobles i una individual), dos banys (un complert), habitació rentadora, calefacció de gas, dos balcons, pàrquing i traster.

PREU: 127.000€

C9705

LA POBLA DE L. – CAL RAMONET Casa 180 m2 amb jardí de 125 m2.

PB: garatge, caldera de calefacció i accés al jardí de 120 m2. P1: àmplia sala menjador, cuina i un bany. P2: dues habs dobles i un bany. P3: dues habs dobles. P4: estudi.

PREU: 229.000€

F13764

Pis planta baixa de 90 m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles), bany, rebost, pati exterior amb barbacoa i calefacció gasoil.

Preu negociable: 50.000€ GUARDIOLA DE BERGUEDÀ Pis de 50 m2 aproximadament, compost per menjador, sala d’estar, cuina, 2 habitacions (una doble i una individual), bany amb plat de dutxa, balcó i dos trasters.

PREU: 58.000 €

D14284

F11063

CASSERRES

Casa de 180m2 aprox. PS: Garatge i habitació per caldera i dipòsit de gasoil. P1: Menjador estar, cuina, rebost, quatre habitacions (2 dobles i 2 individual ) i bany. Sota teulada: amplia sala amb varies possibilitats. PREU: 150.000€

D13825

H4001

AVIÀ

Parcel·la de 375m2, per construir xalet. Amb tots els serveis i vallat.

PREU: 80.000€

GÓSOL

LA VALLDAN – PG. ABEURADORS Parcel·les per casa unifamiliar. 7m de façana i 15 m de fondo. Jardí de 35 m2 a nivell de la cuina menjador.

PREU: 50.000€ i 80.000€

H4067

Apartament cantoner de 56 m2, menjador estar amb llar de foc, cuina office, 2 habitacions dobles, 1 bany, pati de 35 m2, garatge tancat per 2 cotxes, bodega de 10 m2 i calefacció.

PREU: 160.000€

D14556

OLVAN

Casa de 200 m2. PB amb garatge per 2 cotxes, traster, jardí de 90. P1: Cuina, menjador amb llar de foc, 2 habs dobles, bany amb plat de dutxa i terrassa. P2: 4 habs dobles, bany complet amb banyera i terrat de 20 m2. PREU: 235.000€

LA RODONELLA

BERGA - Z. MERCAT MUNICIPAL Pis d’uns 120 m2, reformat, menjador estar, cuina, 4 habitacions, 2 banys, galeria, calefacció i acabats de qualitat.

PREU: 80.000€

C8420

F14177

ZONA FONT DEL ROS Garatge tancat per un cotxe amb possibilitat de fer un altell.

PREU: 70€/mes

GIRONELLA

Dúplex de 95 m2 aproximadament compost per: a la primera planta, menjador-cuina, habitació doble, bany complet i un rebost. Segona planta, 3 habitacions, un bany, altell i terrassa solàrium.

PREU: 85.000€

P14155

LLOGUER

ATENCIÓ!

C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com

ES NECESSITEN PISOS I CASES DE VENDA I LLOGUER A BERGA I COMARCA aquí 31

T N A R U B R A C SERVEI DE

93 821 01 93 Pg. de la Pau, s/n. 08600 Berga · ballus@ballus.cat · www.ballus.cat

32 aquí