Aquí Berguedà – N.133 - Desembre del 2022

BERGA 12

El Govern obre la porta a fer arribar el tren

Han encarregat un estudi de costos sobre la línia fins a Sallent i també d’una segona fase per fer-la arribar a Berga

Desembre del 2022 Número 133 Any 12

Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99

Distribució gratuïta

aquí

BERGUEDÀ

LA VIDA ALS CENT

Josep Vila té 100 anys i 10 mesos. Va treballar 30 anys de miner i, durant molt temps, a la mina de La Consolació, a Fígols, que el 1975 va explotar. Quan es va jubilar, el van convèncer per ser guardià de Queralt, amb la seva dona, la Conxita. Ara viu en un pis a Berga, a dos carrers de la torre on va néixer. Era Villa Ramona, ja no existeix, però s’ha transformat en la zona del Bon Joc. I en aquest Aquí recorda l’últim segle d’història del Berguedà. PÀGINA 10

TEXT Marc Canturri FOTOGRAFIA Ricard Codina

BAIX BERGUEDÀ 20

ALT BERGUEDÀ 24

RIVALS 26

ENTRE

SORTIM 28

Comença

el part de la C-26 fins a Solsona

El Govern anuncia que el primer tram on s’actuarà serà entre Montmajor i Pegueroles i confia fer-ho el 2024

Reobre l’única mina de petroli visitable a l’Estat

Guardiola de Berguedà recupera les visites a la mina de Riutort, cinc anys després de tancar-la per despreniments a l’interior

Coordinació general Jaume Fíguls

Direcció d’art Xavi Rossinyol

Disseny comercial Ricard Codina

Redacció Marc Canturri

Departament comercial Jaume Fíguls

La pista d’atletisme serà a Gironella

Ajuntament i Consell acorden cofinançar-la per convertir-la en un espai comarcal. Berga retreu poc diàleg i “joc brut”

Impressió Lerigraf Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com

Nadal de mercats a Gironella i Cal Rosal

Gironella repeteix amb el seu mercat des de principis de desembre fins a Reis; Cal Rosal, just abans de les festes

Control de difusió: Publicació membre de: Amb el suport de:

Estàs content amb el funcionament del porta a porta? Sí 31% No 69%

VOTA A LA PRÒXIMA

Veus futur al projecte de connectar el Berguedà i el Bages en tren?

www.aquibergueda.cat

EL NOM

ANGELINA

VILELLA

Activista cultural de Berga

Ha guanyat el Premi d’Honor de Cultura. Se la reconeix com “un motor cultural”, després de dirigir l’Escola d’Arts i Oficis de Berga i la Farsa, impartir classes de dibuix i pintura, impulsar l’associació Dones d’Art i consagrarse com un niu de creativitat des del seu estimadíssim carrer Major.

El tren ja puja

GUAL @xaviergual

Caballé i Vinyes es veuran a les urnes

Junts per Berga ha confirmat Ramon Caballé com el seu candidat per a les pròximes eleccions municipals a Berga. Caballé va assumir l’acta de regidor fa unes setma nes per ocupar la vacant que deixava Cesc Torrents i, ja aleshores, va anunciar que proposaria el seu nom al partit per liderar la candidatura per a les municipals. Ara Junts

EL MÉS LLEGIT NOVEMBRE AQUIBERGUEDA.CAT

ja l’ha ratificat i Caballé podrà aprofitar l’últim mig any de mandat per curtir-se en política i donar-se a conèixer. La mateixa tarda de la confirmació de Caballé, l’agrupació d’electors Berga Grup Independent es va presentar a la seva seu del carrer Major, amb Judit Vinyes com a cap de llista.

Territori obre la porta a fer arribar el futur tren de Sallent fins a Berga

2Gemma Urrea, del Forn l’Espurna, reconeguda entre els millors 100 forners de l’Estat

Busquen a la Vall de Lord un antic rector de Berga desaparegut al voltant del santuari

LA FRASE MANEL BALCELLS Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya

de Berga disposarà de les Urgències que mereix a l’estiu”

Porto dies buscant la diferència entre un tren i un tramvia. Perquè és cert: el govern català anuncia l’arribada d’un híbrid entre aquests dos conceptes de comboi a Berga. Serà una promesa més o una menys. Les complicitats -anhela des per uns i atàvicament rebutjades per altres- en

tre Manresa i Berga esde venen imprescindibles. Al Bages ja ho tenen fet. Els ferrocarrils catalans (el nom “vintage”) els hi arri baran soterrats i transpor taran viatgers cap a Sant Joan, Santpedor i Súria. Quan vaig demanar al cessat conseller Giró una estació que s’anomenaria “Sallent-Berga” em va mi rar (merescudament) com

es mira a un marcià. El flamant conseller Juli Fernàndez ha adjudicat 54.000 euros per a un estudi de viabilitat i costos. Ha “picat”. I la proposta és factible. Aprofitarien, adaptat, el tram del tren de la potassa per dur passatgers fins a Sallent. I d’aquí, cap amunt. En vuit mesos sabrem si és una carpeta inútil o la se

guirà una adjudicació. No poden ser diners gastats en propaganda. Crec que aquest cop no depèn d’ells, és cosa nostra. Si ens po sem la mateixa samarreta tots, anem units, per una vegada els del no diuen sí i els del sí sense condicions els escolten sense condes cendència, de vell aniré a Barcelona... en tren! O en tramvia. Tant me fot.

“L’hospital

Xavier

Comerç local: tot el que necessites, a prop teu

Comprar a prop de casa és comprar qualitat, afavorir la sostenibilitat i tenir garantit un bon servei.

Quan fas les teves compres al teu municipi, estimules l’economia local, ja que estàs comprant als teus veïns, estàs comprant a generacions familiars que porten molts anys darrere el taulell; i estàs ajudant a preservar un bé públic com és el comerç de proximitat, que dona vida als carrers de pobles i ciutats.

Comprar al comerç local té molts beneficis per a tu i per al teu entorn proper:

LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

APOSTA pel comerç de proximitat perquè té implícits una sèrie de valors rellevants per als nostres municipis: és un element cohesionador, és un espai de socialització i aporta seguretat als nostres carrers i places. El comerç és l’eix central de l’activitat als pobles i ciutats on vivim, sense ell no hi ha vida als carrers i, com a tal, ciutadania i ajuntaments hem de considerar-lo un bé públic que cal preservar. No podem oblidar, a més, que és una gran font d’ocupació i una de les activitats principals del desenvolupament econòmic municipal, ja que dona feina a més de 400.000 persones en tota la província de Barcelona, el que representa un 13% del PIB a Espanya i un 22% a Catalunya. En els darrers anys, però, hem vist com una sèrie de canvis profunds a nivell econòmic, social i sanitari han incidit especialment en la competitivitat i en la supervivència del comerç local, i des de les administracions més properes a la ciutadania es fa necessari reivindicar i donar

suport a aquest sector per garantir la seva continuïtat. Cal entendre les noves formes de comprar i els nous hàbits dels consumidors, marcats per la tecnologia i la digitalització. S’han modificat les pautes tradicionals de compra, la manera de relacionar-se entre el consumidor i el comerciant, i la distribució de les mercaderies afecta seriosament els carrers dels nostres pobles i ciutats. Des de la Diputació de Barcelona, conscients d’aquests nous hàbits, treballem amb els ajuntaments i amb les principals associacions del teixit comercial de la província per donar suport a un model de comerç pròxim, sostenible, responsable i integrador, sense deixar de banda el valor afegit de la digitalització, imprescindible per a tots els comerciants. Apostem per un comerç sostenible i de proximitat sense renunciar als avantatges que ens proporciona la tecnologia. Un model de comerç on el client pot comprar còmodament des de casa

si ho vol, però fomentant el repartiment més sostenible o l’entrega del producte a la botiga, evitant desplaçaments més contaminants i generant menys residus.

El comerç de proximitat són els comerços dels nostres barris i dels nostres pobles, però també ho són els mercats municipals, els mercats setmanals o les fires que s’organitzen regularment i que confereixen una especial identitat a cada municipi. Als 311 municipis de la província de Barcelona, 92 mercats municipals, 265 mercats setmanals i 379 fires s’han convertit des de fa anys en transmissors de valors cívics per a la ciutadania, com la integració, la responsabilitat, la sostenibilitat i l’alimentació saludable. Fires i mercats són autèntics dinamitzadors per a la resta de comerços del seu voltant; són punts de trobada i atractius turístics que cal preservar i acompanyar en aquesta transició determinada pels nous hàbits de consum i compra.

Aquesta campanya ha estat finançada per la Unió Europea, mitjançant els fons NextGenerationEU, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

• Compres qualitat, ja que és producte de quilòmetre zero, collit a prop de casa teva.

• Guanyes en salut, ja que et desplaces a peu i fas activitat física.

• Reps un tracte proper i experimentat.

• Pots provar o tocar el producte abans de comprar-lo, evitant generar una devolució i la contaminació ambiental derivada.

• Fomentes l’economia local.

Per tots aquests motius, en aquestes dates que s’apropen, pensem en el nostre petit comerç, donem vida al nostre comerç veí, el del costat de casa, el que ha estat present al llarg dels anys i del que la seva pervivència depèn, en gran part, de tots nosaltres, la població consumidora.

Per a més informació www.diba.cat/comerc

Compra al comerç local, aposta per un comerç competitiu, sostenible, digital i cohesionador.

Els municipis de la província de Barcelona posen de manifest que el comerç local és un bé públic que cal preservar

Donem suport a un comerç pròxim, sostenible, responsable i integrador. Els mercats setmanals són comerç de proximitat sostenible i de qualitat. SHUTTERSTOCK

Un pa fet a Berga se situa entre els 100 millors de l’Estat

Berga té un dels millors pans de l’Estat espanyol, segons la plataforma Panatics. És el del Forn l’Espurna, del carrer Salvador Espriu. La fornera Gemma Urrea el va presentar en un acte a l’Estació del Nord de Barcelona, a finals de maig, i allà va ser distingit com un dels millors pans de Catalunya. Ara, el jurat ja ha passat per totes les comunitats autònomes i ha seleccionat el pa berguedà com un dels 100 millors de tot l’Estat. Per tot plegat, el Forn l’Espurna ja té una Estrella Dir-Informàtica, les Michelin del món del pa. MARC CANTURRI

VISITA LA VERGE I LA COVA

Satan, desperta!

Anna E. PUIG @annaepuig

Itornarà a arribar Nadal i prendran nova vida les figures del pessebre i, si la cosa no es torça, per fi, després d’unes quantes temporades de fer el que es pot per no dir que no s’ha fet res, ‘Els Pas torets de Berga’ tornaran a alçar el teló del Teatre Municipal de Berga. I ho faran amb el rigor i el compromís de mante

nir ferma una tradició centenària que recau sobre la Farsa des de fa dècades i més dècades, i ho faran amb la gosadia de no caure en el parany de l’així ho vam trobar i així ho deixarem, sinó amb el senzill, i alhora complex, compromís de seguir treballant perquè sigui un espectacle únic, esdevenint un imprescin

El somni humit del cacic

David COLS @elcols

Estimats lectors, aquest mes els explicaré un conte. Qualsevol sem blança amb la rea litat és pura coincidència. Aprofito per desitjar-los Bon Nadal i feliç any nou: “Els organitzadors no s’ho podien creure quan el senyor JB va aparèixer tot cofoi a la porta del pavelló, mostrant l’entrada antici

pada i lluint un somriure burleta. Tothom el mirava al passar. Ell tornava la mirada, orgullós i desa fiant. Al capdavall, aquell concert era la constatació de la seva victòria. Primer van actuar Esperit de Vi. En JB els escopia des de la primera fila lluint una samarreta que posava: “L’IBI el pagarà ton pare”. Quan van pujar els Pirats

dible cada Nadal; enguany, com sempre, carregat de novetats i sorpreses, sí, d’aquelles que sonen que tronen!

Així no dubteu que donant suport a qui creu en la cultura popular, acompanyant a qui es rasca el cap per poder tirar endavant projectes d’envergadura inimaginable, fem honor a les nostres arrels passades,

presents i futures. Feu-me cas, acosteu-vos a veure com Satan és vençut, la Verge és mare, ha nascut el fill de Déu, com la Raquel de Jerusalem tornava men tre el Jessè té contrariats pensaments dins del cap en batalla o com el Garrofa i el Pallanga ens endinsen i ens atrapen dins una his tòria que ens explica coses que semblen somiades.

a l’escenari, en JB es va acostar al tècnic de so, va treure un feix de bitllets de la butxaca i li va demanar que silenciés la banda i po sés ‘Mi carro’, de Manolo Escobar. Dit i fet. El caler tot ho pot. I va arribar el torn de Brams. El públic, enfervorit, esperava l’arribada de Francesc Ri bera, però qui va aparèixer a l’escenari va ser en JB,

eufòric com una fera. Amb els pantalons baixats, els calçotets als turmells i els collonassos penjant: Mireu quin titot més bell! Mentre en Siles esperava i en Malé era penetrat, en JB es despertava tremenda ment excitat. La polla com un noguer i l’alé com un cavicorni, van deixar clar a en JB que tot plegat era un somni. De moment...”.

David Font torna a ser alcaldable Ayahuasca

L’alcalde de Gironella, David Font, repetirà com a alcaldable en les pròximes municipals. Ho ha anunciat en un vídeo a les xarxes socials, però no revela, de moment, sota quin paraigües ho farà.

Font va accedir a l’alcaldia sota les sigles de CiU, el 2010, a mig mandat, després de passar la primera meitat sent regidor de govern. El 2011 va guanyar les eleccions

amb CiU i el 2015 va revalidar la vara. A les últimes municipals, es va presentar amb la fórmula Junts per Gironella, que penjava de Junts per Catalunya, i va tornar a guanyar. Però durant l’última legislatura Junts i PDeCAT han partit peres, Font és militant -i, de fet, un dels homes forts- del PDeCAT, i la fórmula de la pròxima candidatura és una incògnita.

LA PARAULA

Dos detinguts a Gironella per organitzar rituals de xamans amb consum d’ayahuasca. La Policia Nacional els va enxampar quan estaven a punt de començar un ritual, on s’oferien substàncies prohibides en lloc de medicaments.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

LA XIFRA

Puig-reig bateja el nou Parc de la Riera 1.000

Parc de la Riera. Aquest és el nom del nou espai verd de la zona centre de Puig-reig. La proposta, amb 101 vots, ha estat la preferida dels veïns i veïnes que han participat en la consulta popular per escollir-lo. El parc és a pocs metres de la plaça Nova.

El nom es va revelar per Sant Martí. Va ser en un acte al parc que va comptar amb l’assistència d’un centenar de persones. Hi va haver una exhibició de cal·listènia i un berenar popular. La consulta popular va recollir gairebé 400 vots.

Euros de multa per als responsables d’una rave a l’aire lliure que es va fer a Borredà el maig passat. Els Mossos van denunciar els dos organitzadors i també a la vintena de conductors que havien aparcat al bosc.

Va néixer en una torre que ja no existeix, al Bon Joc. Va treballar 30 anys a la mina i va tenir 20 anys més per fer de guardià de Queralt. Ara en té 100 i 10 mesos.

TEXT Marc Canturri FOTOGRAFIA Ricard Codina

El Josep va néixer fa gairebé 101 anys en una torre que ja no existeix, a l’inici del carrer del Roser. Es deia Villa Ramona, era propietat d’uns fabricants de roba de Barcelona, però la seva família n’era masovera.

Fins als 5 anys va anar a escola a la Valldan. Després als Hermanos de la Salle. I quan havia de deixar els Hermanos per especialitzar-se en alguna feina, va esclatar la guerra i li va esguerrar els plans. Ell volia ser manyà i li havien promès feina, però amb la guerra la misèria es va imposar a tot. Recorda seguicis de dones, de bon matí, caminant cap al cantó d’Avià i l’Espunyola per anar a demanar caritat: “Si ningú els donava res, com a mínim aprofitaven per anar a buscar llenya per escalfar-se”. En temps de guerra, els militars van fer-lo fora de casa, a ell i a la seva família. Villa Ramona era a tocar de la caserna, tenia unes habitacions molt grans, i la van convertir en una presó per a homes i dones. La família del Josep se’n va haver d’anar de casa i va viure mig any a tocar del polígon, amb la família del pare. Quan va acabar la guerra, van tornar a aquella casa que, durant mig any, s’havia convertit en presó. Més tard, la família Canudas, de Casserres, va comprar la torre i va començar a edificar a la zona per iniciar la metamorfosi cap al que ha acabat esdevenint: el barri del Bon Joc.

Miner des de ben jove

A casa sempre van menar terres perquè els servia per tenir aliments i no passar gana. Quan va acabar la guerra, però, el Josep se’n va anar a treballar a la mina del Fava, a Peguera. Tot el que guanyava ho donava a casa perquè la família sobrevisqués. Però per anar a la mina de Peguera havia de fer cinc hores a peu i van començar a haver-hi atracaments. “Vaig agafar por”, reconeix. I va anar a demanar feina a un lloc on, aleshores, “en donaven a tanta gent com hi anava”. Cap a les mines de Fígols, s’ha dit. Hi va començar a treballar un dilluns de Pasqua i s’hi va estar més de 30 anys, fins a agafar el retiro I en guarda grans records.

Va tenir por que l’atraquessin anant i tornant de Peguera, però mai de treballar a la mina. Assegura que “a la mina hi has d’entrar de jove, perquè si hi entres de gran, agafes molta por”. A ell, d’arguments per agafar por li n’han sobrat sempre, però mai han pogut contagiar-lo.

El 1975 treballava a Fígols i li van proposar de canviar d’explotació per anar-se’n a una mina on pagaven millor: “Oh, si hem de guanyar més cèntims, anem-hi”, recorda que va dir. Al cap de dos mesos, la mina on havia treballat els últims anys va explotar. 3 de novembre, mina de la Consolació, 30 miners morts i 5 ferits molt greus. L’accident miner més important de l’època.

El Josep coneixia totes les víctimes i aquella explosió se li va endur una pila d’amics. Recorda que el Barça va pujar a jugar contra el Berga per destinar tot el que es guanyava amb les entrades del partit a ajuts per a les vídues. “Vaig anar a veure futbol aquell dia, però, esclar, no vaig veure un partit gaire

intens. El Barcelona donava peixet als d’aquí”, explica. De la seva època a la mina, guarda un gran record del senyor Correa, governador de Barcelona. “Per als miners, com ell no n’hi ha hagut cap”, diu. Els donava menjar a bon preu i els va posar un tren perquè no haguessin d’anar a treballar a peu. Recorda que, per agafar el tren, havia de baixar a Cal Rosal. Quatre companys -ell i tres més- ho van fer durant anys amb un carretó de coixins. Quan arribaven a Cal Rosal el deixaven al Cafè, que els el guardava fins que tornaven de treballar.

El ‘retiro’ i l’arribada a Queralt

El Josep es va retirar després de més de 30 anys treballant a les mines de Fígols. Aleshores li agradava aprofitar els diumenges per fer excursions a la muntanya i es va fer amic de l’advocat Sensada. Ell i el Santandreu eren a la junta de Queralt i el van convèncer per encetar una nova etapa vital com a guardià de Queralt. “Em van venir a buscar perquè la Conxita, la meva dona, portés la neteja i la botiga de Queralt i jo em vaig cuidar del santuari i l’entorn”. El Josep també portava els comptes de la botiga del santuari i era una figura clau en qualsevol casament, perquè s’ocupava d’obrir l’espai i deixar-lo impecable per quan arribessin els primers convidats.

A Queralt, hi va coincidir amb mossèn Ballarín, a qui recorda com “un senyor molt llest”. Al Josep se li escapa el riure quan pensa en els viatges anuals a Egipte de Ballarín: “Se sabia agafar la vida molt bé”. També guarda un bon record de mossèn Noves, la persona que agafava el telèfon sempre que trucava a la rectoria de Berga. Conegut popularment com a mossèn Quilòmetro, per la seva alçada, el Josep el recorda com “una gran persona, que tenia molta paciència i que no s’amoïnava mai o, com a mínim, això demostrava”.

100 anys i 10

mesos

El Josep va passar una vintena d’anys ocupant-se del manteniment de Queralt. Ara no hi va tant com aleshores, ni de bon tros, però té clara una cosa: “A Queralt hi falta la fonda. Hi feia molt servei. És clar que, ara, de casaments, no n’hi ha tants”.

Tot plegat, ho analitza des del seu menjador, a dos carrers de l’espai on fa més d’un segle que va néixer. Surt al balcó i encara s’imagina com era Villa Ramona, en un espai que ara ha quedat farcit de blocs de pisos. “Amb la pandèmia ha anat agafant mandra”, explica la seva neboda. No surt gaire al carrer, però té un ritual per estirar les cames: “Cada dia dono 15 voltes al pis i m’assec al sofà”.

De cames va bé, però de memòria encara més. Recita: “Un senyor de Puerto Rico, al balcó tenia un lloro, un lloro dels que fan oro, dels lloros que costen un pico. Un amic seu de Tetuan va rebre un mico, també el tenia al balcó. I què passa? Que es barallaven: cridava el lloro, cridava el mico i el senyor de Puerto Rico”. Li van ensenyar a l’escola, quan rondava els 5 anys. Ara frega els 101, però se’n recorda com si s’ho hagués memoritzat ahir al vespre.

El Govern obre la porta a fer arribar el tren a Berga

L’arribada

EL DEPARTAMENT de Territori obre la porta a fer arribar el tren al Berguedà. El Govern ha adjudicat l’estudi del nou trentramvia que ha de connectar les vies de Manresa amb Súria i Sallent, i contempla que, en una segona fase, aquest últim ramal pugui continuar fins a Berga. És la primera acció que impulsa el nou conseller, Juli Fernández, amb afectació a la comarca.

8 mesos per fer l’estudi

El nou estudi s’ha encarregat a Ayesa Enginyeria i Serveis per un import de 54.700 euros. L’empresa té 8 mesos per fer l’encàrrec amb la idea que s’hi pugui incloure una estimació del cost d’execució del projecte, la proposta d’explotació del servei i un estudi de la demanda potencial d’usuaris.

El projecte ha de tenir en compte dos ramals principals des de Manresa, un cap a Súria i l’altre cap a Sallent, que actualment s’utilitzen exclusivament per al transport

de mercaderies, a banda de la segona fase per fer arribar el servei fins a Berga. Així mateix, s’inclourà la connexió de Manresa amb el Nou Congost i Sant Joan de Vilatorrada. La longitud aproximada serà d’uns 38 km i es preveuen els següents trams: Sistema urbà ManresaSant Joan de Vilatorrada; ramal fins a Súria; ramal fins a Sallent

i Berga.

Actualitzar l’estudi del 2009

El nou estudi ha de servir per adaptar a la realitat actual l’estudi informatiu que ja es va fer el 2009. Segons diu el Govern en un comunicat, la voluntat és “configurar la mobilitat futura del país tenint en compte nous centres d’activitat que

FGC

necessitaran de la configuració de transports amb una visió diferent de la visió tradicional que considera, principalment, la radialitat vers la gran regió metropolitana”.

L’actuació al Berguedà seria més a llarg termini i no està garantida. De moment, només se n’ha encarregat l’estudi i el resultat en marcarà l’execució.

Entre “escepticisme” i “il·lusió moderada”

La notícia ha caigut al Berguedà amb una barreja de sensacions. Des de Berga, l’alcalde, Ivan Sánchez, ho veu amb “il·lusió moderada”, però des del Consell Comarcal, el dirigent de l’àrea de Mobilitat, Abel Garcia (PSC), assegura que és “escèptic” perquè ho veu com “una mera declaració d’intencions”

Ivan Sánchez creu que estudiar l’arribada del tren a Berga “és una obligació pel Govern, més enllà de

si és rendible o no”. A més, diu que serviria per “complir una de les nostres reivindicacions històriques”. L’alcalde, a més, recalca que “està molt bé que millorin les carreteres, però està clar que la mobilitat més sostenible és el tren”. De moment, però, l’alcalde no en sap res per la via oficial: tot el que ha vist, ho ha llegit a la premsa, i això que aquest mateix novembre es va reunir amb representants del Departament per

tractar altres qüestions de mobilitat.

Abel Garcia entén que, en paral·lel al projecte del tren, cal fer accions a curt termini i reclama que es millorin les carreteres que connecten el Berguedà amb la resta de comarques veïnes. En aquest sentit, reclama una C-16 més segura a l’Alt Berguedà i actuar en eixos com la C-26 entre Ripoll i Montmajor o a la C-55 al Bages, per potenciar-la com a alternativa a la C-16.

dels Ferrocarrils de la Generalitat al Berguedà dependrà dels resultats de l’estudi de costos que ha encarregat el Govern per 54.700 euros.

“Els que paguem més rebem el pitjor servei, i això no pot ser”

BERGA COMERCIAL reclama al Consell Comarcal que aturi el concurs per actualitzar el contracte del porta a porta i que també ha de servir per portar un nou model de recollida als municipis petits. La unió de botiguers de Berga insisteix que, abans de treure el nou concurs, el Consell ha d’afinar el model a la capital i no el veu encaminat a fer-ho.

En una entrevista a l’Aquí Berguedà, el president dels botiguers, Xavi Orcajo, diu que “cal posar la pilota a terra” i “fer les coses el menys malament possible”. Apunta que, a aquestes alçades, és “impossible” que el Consell no s’equivoqui, però entén que hi ha diversos aspectes de la gestió del porta a porta que no s’estan resolent i, a parer seu, són aspectes que no es resolen amb el nou contracte. Berga Comercial parla directament de descoordinació entre administracions i reclama a l’Ajuntament i al Consell que s’asseguin i redactin un protocol. Aquest protocol ha de definir les tasques que han de fer els treballadors que recullen escombraries i el personal de neteja viària i, així, serà senzill identificar a qui pertoca

supervisar cada cosa, atès que el Consell és el gestor de les escombraries i l’Ajuntament, de la neteja viària.

Orcajo conclou que Berga mereix un millor servei, i això s’ha de resoldre des dels despatxos polítics abans que surti a licitació el nou concurs: “Som els que paguem més i els que rebem el pitjor servei, i això no pot ser”.

El Consell obre la porta a posar illes mòbils al barri vell

La recollida d’escombraries al barri vell de Berga podria reforçar-se amb illetes mòbils en hores puntuals de la setmana, un cop entri en vigor el nou contracte que el Consell Comarcal està enllestint. Aquestes illetes s’instal·larien en zones del barri vell

durant hores i permetrien als veïns dipositar-hi els residus per fraccions, identificant-se.

Fonts del Consell han matisat que en cap cas hi ha sobre la taula deixar de fer el porta a porta al barri vell. Si les illetes mòbils s’acaben

implantant, seran per reforçar el porta a porta que continuarà existint a la zona. L’opció de les illetes apareixerà al nou contracte de recollida, però això no vol dir que s’acabi aplicant: és un as que l’administració es guarda sota la màniga i que, amb el contracte

en vigor, l’Ajuntament i el Consell hauran de pactar si s’aplica o no. Les illetes mòbils només es contemplen, això sí, per als dos primers anys del nou contracte, com una mesura per intentar reduir els abocaments descontrolats a la zona.

El president dels botiguers, Xavi Orcajo, és ara mateix una de les veus més crítiques amb la gestió dels residus. M.C.

COORDINACIÓ

Els botiguers volen un protocol entre Consell i Ajuntament per definir qui ha de supervisar què

“Posar la pilota a terra”

Berga Comercial reclama al Consell que aturi el procés per treure el nou contracte i afini el servei a Berga abans de tornar-ho a treure a concurs

Del 3 de desembre al 5 de gener Viu

la màgia

Viu una experiència única a Catalunya, enamora’t de productes fets a mà a casa nostra, i impregna’t de la màgia del Nadal al Market Gironella Vila de Nadal.

productes artesans, comerços locals, productes alimentaris i servei de bar. A més podràs gaudir de concerts, espectacles famíliars i tallers infantils. més de 70 marques.

EL CALENDARI DELS BALCONS DEL BERGUEDÀ

S’il·lustra amb paisatges de postal retratats pel berguedà Marc Elias

EL BERGUEDÀ, DES DEL CEL. Amb aquesta idea, l’Aquí Berguedà ha editat el calendari del 2023, que reivindica la bellesa natural de la comarca a través de l’objectiu de la càmera del berguedà Marc Elias.

El Marc és un apassionat de la muntanya. Li agrada perdre’s-hi, sobretot a primera i a última hora del dia, perquè és quan la fotografia li permet jugar millor amb els colors i els constrastos. Va començar a retratar ara fa 10 anys i s’hi ha anat aficionant. Professionalment es dedica a la comunicació digital i això també li ha servit per anar-se formant en el món de les càmeres. Quan va a fer fotos de sortides o postes de sol, acostuma a anar amb ben poc equipatge: la càmera, un objectiu, el dron i avall (o amunt, quan vol captar instantànies des dels cims més emblemàtics de la comarca).

El calendari del 2023 de l’Aquí Berguedà també aprofita el paisatge per travessar les fronteres de Berga. Així, en el decurs dels dotze mesos de l’any, hi ha lloc per pujar a la Figuerassa, fer un tomb per Queralt, descobrir Gisclareny, encantar-se en una cara més aviat desconeguda del Pedraforca o fregar-se els ulls amb una nevada espectacular a la desapareguda estació dels Rasos de Peguera. En definitiva, una bateria de postals que els berguedans trobaran, de franc, a qualsevol dels comerços col·laboradors a partir de mig desembre.

Marc ELIAS

Fotògraf de paisatges

Es

espectaculars

L’Aquí Berguedà edita un calendari sobre les vistes del Berguedà

va aficionar a la fotografia fa 10 anys i des de llavors retrata postes i sortides de sol al Berguedà en llocs

JO C DE L'ELEMENT DIS CORDANT

PATGE REIAL

Un 5 pelat per al pacte CUP-ERC

Una enquesta de la Diputació posa un aprovat raquític al govern de Berga

EL GOVERN de la CUP i ERC aprova pels pèls: obté un 5, segons el Dibaròmetre, una enquesta que ha fet la Diputació a 400 berguedans. L’aprovat raquític deixa el govern municipal en mala posició. La mitjana dels ajuntaments de la província és un 6, un punt més. Hi ha una bretxa generacional clara: l’equip de govern aprova entre els electors de fins a 44 anys i suspèn a partir dels 45. La nota més bona, la treu entre els més joves: els que tenen entre 18 i 24 anys posen a l’executiu d’Ivan Sànchez un 6,1.

Un 62% creu que va a pitjor Un 62,6% de la ciutadania creu que Berga ha empitjorat l’últim any, i això és una anomalia si comparem Berga amb altres municipis, perquè al conjunt de la província el percentatge de persones que creuen que la seva

ciutat va enrere és del 37,4%. De fet, la gestió de la política municipal ja és la tercera preocupació dels berguedans.

La primera és l’atur i les condicions de treball, i la segona, el manteniment dels carrers. Preguntats per quina seria la seva principal prioritat si fossin alcaldes, els enquestats diuen que el manteniment dels carrers.

Les escombraries, la sorpresa Els resultats de l’enquesta no reflecteixen la polèmica pel porta a porta. Tot al contrari, la recollida d’escombraries és el servei més ben valorat pels berguedans, amb un 6,3 sobre 10, seguit de l’enllumenat i la seguretat ciutadana.

L’Ajuntament destaca en el compromís amb el canvi climàtic, però treu pitjor nota en el foment de la participació, i suspèn en transparència.

L’enquesta pregunta per l’Exploratori de Recursos de la Natura, que l’Ajuntament vol fer als antics jutjats, i el Parc de la Natura, que la CUP rebutja, i la modernització del sistema informàtic de l’hospital. Els enquestats creuen que tots dos projectes són bastant o molt importants (70,3%, l’Exploratori i el Parc de la Natura, i 81,4%, el sistema informàtic de l’hospital).

Un 60% diu que va a peu

El 63% dels enquestats diu que, quan s’ha de moure per dins de Berga, va a peu, i un 31% agafa el cotxe. D’aquests, molts diuen que el deixarien si hi hagués millor transport públic.

Malgrat tot, el 76% dels enquestats estan bastant o molt contents de viure a Berga, i la majoria diuen que, si haguessin de canviar de pis, es quedarien al mateix barri.

Comença el part de la nova C-26

El Govern explica al territori que farà les obres per fases i que la primera actuació serà entre Montmajor i Cardona, per evitar els revolts de Navès

LA PRIMERA ACTUACIÓ per a la nova C-26 entre Berga i Solsona arribarà el 2024. Així ho han confirmat fonts del Departament de Territori en una trobada amb alcaldes de la zona al Museu d’Art del Bolet de Montmajor. El Govern farà les millores a la carretera per trams, ja que preveu que tota l’obra superi els 55 milions d’euros.

El primer tram que s’executarà és el que administrativament està més avançat i, curiosament, no forma part de l’actual C-26. És la B-420, entre Montmajor i Pegueroles, és a dir, el primer tram de la via que actualment uneix Montmajor i Cardona. Aquest tram formarà part de la futura C-26, que esquivarà els revolts estrets i pronunciats que hi ha entre Montmajor i Navès. El Govern actuarà en el tram fins a Pegueroles i, d’allà, millorarà la carretera que enllaça amb l’actual C-26 a Navès.

L’Espunyola-Avià, avançat

Un altre dels trams que sembla encaminat a veure la llum primer és el de l’Espunyola a Avià. El Govern té el projecte avançat i estudia com adaptar la idea inicial a les al·legacions presentades pels veïns.

“Volem que sigui una carretera integrada a la zona i que tingui en compte les necessitats dels veïns”, ha assegurat Marc Sanglas, secretari de Mobilitat i Infraestructures. Sobre la bateria d’al·legacions que va presentar l’Espunyola, el Govern afirma que enceta un diàleg amb els veïns per trobar l’encaix entre les millores i el dia a dia. Tot, amb la idea que es comenci per la B-420, però que des de llavors sigui un no parar d’obres en diferents trams.

CALENDARI ESTABLERT

avançat, és creïble”

“S’ha avançat molt i ens han donat unes dates que ens semblen creïbles”, assegura l’alcaldessa de Montmajor, Maria del Mar Monell. Sobretot, ha destacat que la trobada al Museu d’Art del Bolet ha servit per establir acords pel que fa

al traçat de la carretera.

Monell, això sí, recalca que ara s’obre un període de negociacions amb el territori, però celebra que s’estableixin compromisos per corregir els trams de carretera que suposen un major risc.

1El Govern fixa el punt d’inici Es començarà per la B-420 entre Montmajor i Pegueroles, que evitarà els revolts de Navès a la futura C-26.

2El 2024, primeres millores

És la data que es marca el Departament per poder començar a fer obres a la carretera.

3Més de 50 milions d’euros El total de l’obra és molt costós i, per això, el Govern ja avança que s’executarà per trams.

El Govern, reunit amb representants del territori a Montmajor per establir un calendari d’actuacions. MARC CANTURRI

“S’ha

Els ajuntaments volien dates concretes per a l’execució i ja les tenen: el 2024 comencen

17 i 18 desembre 2022

Artesania

Tot el que necessites per preparar aquestes festes.

Cal Rosal s’esborra les pintades

Una jornada organitzada pels veïns serveix per netejar les parets de l’antiga fàbrica i fer un cop d’efecte a molts mesos de vandalisme a la zona

Durant tot el matí de l’últim diumenge de novembre una vuitantena de persones van dedicar-se a netejar les pintades de la fàbrica de Cal Rosal. M. CANTURRI

JORNADA COMUNITÀRIA a Cal Rosal per aturar la degradació visual de les parets de l’antiga fàbrica i els seus voltants. En els últims mesos, el veïnat ha notat un increment de les pintades a la zona, que és la part de la co lònia que forma part del terme municipal de Berga. Els veïns ho van traslladar a l’Ajuntament, però el govern va dir que, tècnicament, és complex fer-hi inversions perquè l’edifici és de titularitat privada. Davant d’aquesta situació, els veïns van decidir autoorganitzar-se i tapar les pintades en una jornada de treball popular i l’Ajuntament es va avenir a pagar el material.

Més gent de l’esperada

L’Associació de Veïns de Cal Rosal va agafar el timó per organitzar la trobada, amb la col·laboració de Konvent, l’Associació Cultural i Esportiva de Cal Rosal i l’Ajuntament. Ho van fer l’últim diumenge de no vembre i, tot i que inicialment, preveien treballar matí i tarda i

fer un dinar entremig, finalment van decidir posar-s’hi una hora abans i prémer l’accelerador durant el matí, atès que les tardes d’hivern són curtes i es fa fosc d’hora.

La sorpresa per als organitza dors va ser la gent que s’hi va presentar. El dinar va tenir una vuitantena d’inscrits. Hi havia una part important de veïns de la zona, però també hi van venir voluntaris de fora, atrets per la crida que van fer col·lectius com Konvent a través de les xarxes.

La quantitat de mans dis ponibles era tan superior a l’esperada, que els impulsors de la jornada van decidir anar més enllà del previst i dedicar una part dels efectius a tasques de jardineria. Van netejar els entorns de la fàbrica per donarlos una altra imatge: “És una zona molt transitada. La gent que va a caminar hi passa molt i avui, després d’arreglar-ho, més d’un que passava ha quedat parat”, explicava in situ un dels voluntaris.

La jornada va servir per tapar bona part de les pintades més visibles. Les úniques que van quedar a la fàbrica es retiraran quan els veïns rebin el material idoni per treure-les.

La propietat, un maldecap L’alcalde de Berga, Ivan Sánchez, també va participar en la jornada. Dies abans va defensar l’organització popular del veïnat de Cal Rosal i va defensar que, des de l’Ajuntament, no podien fer-hi grans inversions perquè és una zona privada. Això sí, en les pròximes setmanes s’hi farà una asfaltada per millorar el camí que porta a veïns empadronats. El cas és que la fàbrica és de ti tularitat desconeguda. Va tancar l’any 92 devent diners a moltes bandes. Aquesta gent a qui se’ls devia diners es van constituir com a societat liquidadora i es van emportar tot el que tenia va lor de la fàbrica. En aquesta so cietat hi havia bancs, organismes públics i proveïdors importants. I mai més se n’ha sabut res.

La

1fàbrica

tanca endeutada

La gent a qui devien diners van comprar la fàbrica, es van endur tot el que tenia valor i la van abandonar.

2

Allau de pintades

Els veïns les han tapat perquè l’Ajuntament no hi envia mà d’obra al·legant que és un espai privat.

3Material pagat per Berga

El govern, això sí, s’ha avingut a pagar el material per tapar les pintades i asfaltarà un tros de carrer.

APERITIUS

PRIMERS

L’única mina de petroli visitable

Guardiola de Berguedà reobre la mina de Riutort, després de cinc anys d’una esllavissada en una de les galeries que va obligar a aturar les visites

NOVA FINESTRA al passat. Després de cinc anys tancada, aquest novembre la mina de petroli de Riutort, a Guardiola de Berguedà, ha tornat a rebre públic. El 2017 va tancar per precaució després que s’hi produissin despreniments de pedres en una de les galeries i durant tots aquests anys s’hi han fet obres per fer-la més segura.

Reduir el risc d’accidents

En concret, s’hi han invertit uns 75.000 euros que han servit per col·locar una malla a les parets de les galeries on es va detectar un risc de despreniments més gran. També s’ha reforçat la il·luminació de les galeries per potenciar l’experiència del visitant i s’han col·locat dispositius que permeten controlar millor les condicions de l’interior de la mina.

Tot plegat permet reobrir tot un actiu turístic per a la comarca. De fet, va ser visitable entre 2004 i el 31 d’agost del 2017, i en aquests 13 anys hi van passar més de 40.000 persones.

Un túnel de sorpreses

Amb la reobertura, el públic podrà veure vagonetes mineres que encara es conserven dins, la colònia de ratpenats que viu en una de les galeries, la paradisíaca galeria coberta d’aigua o trams on es poden apreciar estalactites i estalagmites.

Ara bé, el més impactant és veure el petroli que brolla directament de les roques. L’alcalde, Josep Lara, ha destacat que a la mina s’hi pot veure un bacteri que s’alimenta del petroli i que ha estat objecte d’estudi per aplicar-lo en altres zones.

La mina de petroli de Riutort es va començar a explotar el

1Riutort va tancar el 2017

S’hi van produir despreniments i es va optar per tancar-ho a visitants, després que n’hi passessin 40.000.

1905. Es calcula que se’n van extreure unes 3.500 tones de margues bituminoses. Després de sotmetre les roques a un procés de destil·lació del petroli, el rendiment era de 70 litres d’hidrocarbur per tona. I la mina va estar en funcionament entre els anys 1905 i 1913, i del 36 al 38.

Dissabte, diumenge i festius

2L’Ajuntament l’ha reforçat S’ha instal·lat una malla metàl·lica a les parets de la mina que presenten més risc d’esfondrament.

La mina obre caps de setmana i dies festius. S’ofereixen visites guiades a les 11, les 12 i les 13 h. A les persones adultes els costa 5 euros; als jubilats, 4; als joves d’entre 7 i 14 anys, 3,50; i els menors de 7 anys hi podran entrar gratuïtament, com els residents a Guardiola.

L’empresa encarregada de fer aquestes visites guiades és la berguedana Pedratour. La seva responsable, Marinel·la Mosquera, creu que l’experiència a la mina de petroli pot encaixar molt bé amb el que últimament la gent busca quan pensa en una estada al Berguedà. Mosquera ha destacat que visitar la mina combina l’aspecte lúdic amb el pedagògic o educatiu, i això “és interessant tant per a escoles com per a famílies”.

Les entrades per a les visites guiades es poden comprar al lloc web de Pedratour o bé a l’entrada de la mateixa mina, minuts abans de l’inici de l’experiència.

3Oberta cada cap de setmana

L’empresa Pedratour s’encarrega de fer les visites guiades, cada dissabte, diumenge i dies festius.

Durant cinc anys no s’ha pogut entrar a la mina per seguretat. Ara és més segura i hi ha molts més punts de llum. MARC CANTURRI

La pista d’atletisme, a Gironella

La financien a mitges l’Ajuntament, amb fons propis, i el Consell, amb un ajut de la Diputació, i serà a tocar de les piscines i el camp de futbol

ARA SÍ: la primera pista d’atletisme del Berguedà és qüestió de mesos. I contra tot pronòstic no serà a Berga, on fa anys que el projecte sona i ressona, sinó a Gironella. El govern gironellenc fa anys que rumia com aprofitar l’esplanada que hi ha just davant de la piscina municipal, la proposta d’encabir-hi una pista d’atletisme fa anys que és sobre la taula i, finalment, podrà ser una realitat. Ho farà amb la complicitat i el cofinançament del Consell Comarcal, que assegura que ha esperat una proposta de Berga que finalment no ha arribat. Així, l’ens comarcal s’ha decidit per participar en l’obra a Gironella. El Consell ho ha licitat i l’Ajuntament es farà càrrec del manteniment i la gestió de l’equipament, un cop s’enllesteixin els treballs.

El tartan, més endavant

Les obres tot just són una primera fase de la pista, però és precisament això -un primer pas- el que les entitats atlètiques de la zona reclamaven amb insistència des de feia anys. La pista serà de sauló compactat, una superfície similar a la d’un camp de sorra de futbol, però amb una major adherència gràcies al fet que el material estigui compactat. Serà una pista de 200 metres protegida amb una tanca de fusta, i amb una recta de 100 metres per fer esprints. També s’hi inclourà un camí circular de 333 metres pensat per a l’escalfament dels esportistes abans d’entrar a la instal·lació.

Pel que fa al funcionament, l’alcalde de Gironella, David Font, explica que es digitalitzarà l’accés, de manera que qui en

vulgui fer ús pugui reservar hora des de casa i pugui accedir a l’espai identificant-se. L’alcalde també preveu arribar a acords amb els clubs perquè en facin ús.

La pròxima fase serà la instal·lació de tartan, el material sintètic que cobreix la majoria de pistes d’atletisme del món. Ara mateix, però, el cost de la seva instal·lació era “inasumible”, tot i que -segons diuen- “les sensacions que oferirà seran molt similars que les d’una pista de tartan”.

Un complement de la piscina

La pista d’atletisme és el gran secret que les obres a les instal·lacions de la piscina

QÜESTIÓ DE MESOS

municipal portaven sota el braç. Fa unes setmanes l’Ajuntament de Gironella va anunciar que aprofitaria els mesos de fred per renovar els edificis de les piscines i que incorporaria una zona de vestuaris pensats per acollir triatletes. Doncs bé, ara la idea agafa tot el sentit del món: les instal·lacions de la piscina són a tocar de la futura pista i també funcionaran durant l’hivern per a aquells esportistes que necessitin fer-ne ús, quan vinguin a fer atletisme a la zona. Les obres costaran 115.000 euros i es finançaran amb diners de l’Ajuntament i una subvenció de la Diputació que ha rebut el Consell Comarcal.

ABerga, la CUP retreu al Consell “joc brut” per haver-los “exclòs” de la taula on es decidia el lloc de la pista. Els cupaires diuen que, si hi hagués hagut diàleg, s’hauria trobat la manera per fer-la a la capital. Per la seva banda, el regidor del PSC i conseller d’Esports, Abel Garcia, replica que ell mateix va frenar Gironella a l’espera de Berga, però “no s’ha fet cap moviment”. I, mentrestant, el pressupost participatiu té una pista d’atletisme com a finalista.

Vista aèria del futur aspecte de la zona esportiva de Gironella, amb la pista d’atletisme. AJ GIRONELLA

La CUP i el PSC es tornen a enganxar

El Consell ja ha obert el concurs per encarregar l’obra i espera acabar la pista a la primavera

bo per l’economia dels clubs, però també per la comunitat que fem”

MARC PONS

President de l’Handbol Berga

Handbol Berga, CE Berga, Bàsquet Berga, Mountain Runners i el CEB tornen a fer la Quina Berguedana.

SITJES

Subcampió

d’Espanya d’enduro Júnior. Ho tenia tot de cara per endur-se la plata després d’una temporada molt regular on s’ha consagrat com un fixe al podi. I a Galícia, en l’última cita, ha fet els deures. Segon, amb 187 punts, a 38 del campió, però amb 27 de marge respecte al tercer.

Judit Pujols guanya el mundial de futbol a l’Índia

Tardor inoblidable per a Judit Pujols. La futbolista de Montmajor s’ha proclamat campiona del món amb la selecció espanyola sub-17, després de ser titular indiscutible del combinat durant tot el mundial. De fet, Pujols -lateral esquerra- fins i tot va marcar un gol, en fase de grups, contra Mèxic. SEFUTBOLFEM

L’art de saber moure’s

CANTURRI @marccanturri

La pista d’atletisme és probablement una de les carpetes que més temps ha estat als calaixos de l’Ajuntament de Berga. Se’n parla des de fa dècades i les veus del sector han dit en nombroses ocasions que no calia posar tartan d’entrada. El que calia era fer un primer pas, amb la superfície que fos, però que servís per cobrir una

mancança vergonyosa per un sector, l’atletisme berguedà, que despunta arreu del país i encara no se sap ben bé com se les empesca per aconseguir-ho. Calia fer algun moviment per construir una pista d’atletisme a la capital, i això no ve ni d’aquest any ni del passat. Els que manaven i els que manen defensen que s’han mogut i els que són a l’altra banda defensen

que no han sentit ni respirar l’executiu.

On sí que s’ha actuat, i d’això no hi ha dubte, és a Gironella.

Es mouen des d’abans de la pandèmia. Es van aturar amb l’esclat del virus. Però s’han reactivat. I s’han guardat la pista d’atletisme al despatx fins que ha calgut presentar-la davant els mitjans de comunicació. I és que moure’s també s’ha de saber fer.

Marc

EL PODI Pilot d’enduro de Berga

LLUÍS GONFAUS

“És

NADAL DE MERCATS

Gironella i Cal Rosal treuen l’esperit de Nadal al carrer. A Gironella, el mercat obre gairebé cada dia del 3 de desembre al 5 de gener (alguns dies de tarda, i d’altres, de jornada completa), i els paradistes s’aniran rotant, de manera que, si repeteixes la visita, segur que t’hi trobes coses diferents. A més, cada dia hi ha activitats: destaquen els concerts i un taller amb el millor xocolater del món, Lluc Crusellas, el dia de la Puríssima. En total, hi haurà 70 firmes de productes artesans, a més d’alimentació gurmet i comerç local.

A Cal Rosal, el Mercat de Nadal serà el cap de setmana del 17 i el 18 de desembre, amb parades d’artesana i gastronomia de proxmitat (flors, decoració, joies, moda, neules i torrons...), i un ambient nadalenc amb tot el que fa falta: música en directe i activitats per a tota la família.

Market Gironella Vila de Nadal

Plaça de l’Estació | GIRONELLA Del 3 de desembre al 5 de gener Més info: aquibergueda.cat/agenda

Mercat de Nadal

Porta del Comerç | CAL ROSAL Dissabte 17 i diumenge 18 de desembre Més info: aquibergueda.cat/agenda

ATZAR MÚSICA

L’ESPORT GIRA EL BOMBO

Els clubs esportius fan girar el bombo. Tornen les quines, que començaran a Gironella per la Puríssima. El 17 de desembre, coincideixen la de Bagà, amb un viatge de 1.200 euros com a regal estrella, i la de Berga, organitzada per cinc entitats.

Quines

Dijous 8 de desembre | GIRONELLA

Dissabte 17 de desembre | BERGA

Dissabte 17 de desembre | BAGÀ

Més info: aquibergueda.cat/agenda

FESTA PER LA GUILLERMINA

Posa’t els elàstics blaus i el gec —catacric, catacrec— d’astracan pelut —ribetat de vellut— i corre cap al teatre a veure aquest homenatge a Guillermina Motta, tot un petit fenomen teatral. El magnífic intèrpret Jordi Cornudella es posa a la pell de la gran cupletista.

“Guillermotta”

Teatre Municipal | BERGA

Dissabte 10 de desembre | 19.30

Més info: aquibergueda.cat/agenda

GARROFA I PALLANGA PODEN SER DONES

Per primera vegada a la història, “Els pastorets” de Serafí Pitarra tindran dues protagonistes femenines. La Farsa ha capgirat el gènere, i es posaran en el paper de Garrofa i Pallanga dues actrius: Anna E. Puig i Maria Corominas. La revolució no s’acaba aquí: les dones també es posaran a la pell de personatges secundaris, com Jessè, Sadoc, Aquim, Leví i Abies.

Tots els personatges tenen dos intèrprets, que van variant segons la funció, de manera que pot ser que un dia hi hagi dues dones protagonistes, un altre dia, dos homes, i un altre, un home i una dona. Però és la primera vegada que els papers masculins del text tenen intèrprets femenines. L’altra gran novetat d’“Els pastorets” d’aquest any és que, en dues funcions, la de Nadal i la de Reis, la música serà interpretada en directe, amb una formació dirigida per Lluís Gual Gasull.

“Els pastorets” tornen a l’escenari del Teatre Municipal després de la pandèmia trepitjant fort i amb novetats que són una motivació perquè els que ja han vist l’obra hi tornin i en gaudeixin.

“Els pastorets”, de Serafí Pitarra | La Farsa Teatre Municipal | BERGA 25 de desembre | 21.30 26 de desembre i 1, 6 i 8 de gener | 17.30 Entrades: 12 € (majors de 65 i menors de 25, 10 €, i menors de 12, 7 €) | elspastoretsdeberga.cat Més info: aquibergueda.cat/agenda

TRADICIÓ

LA FIA ES TORNA FIRA

Sant Julià de Cerdanyola ha convertit la preparació de la fia-faia en una fira. Hi ha artesans, productes nadalencs, food trucks i formatge amb codony i vi calent, gentilesa de l’ajuntament.

Però també hi ha un taller per aprendre a fer faies als estils de Bagà i de Cerdanyola.

Fira Faia

Pl. Església | ST. JULIÀ CERDANYOLA

Dissabte 3 de desembre | 16.00 Més info: aquibergueda.cat/agenda

GASTRONOMIA

CELEBRAR L’ALLIOLI

La gent de fora del Berguedà acostuma a posar cara d’estranyesa quan senten l’expressió “allioli de codony”. Els del Berguedà, i concretament, els de La Pobla, salten d’alegria. Ara, l’allioli més nostrat té una fira amb concurs, esmorzar típic i mostra d’artesania.

Fira de l’Allioli de Codony LA POBLA DE LILLET

Dissabte 10 de desembre Més info: aquibergueda.cat/agenda

QUERALT VEGAS

(2 dobles i 1 individual), bany complet, lavabo, galeria interior i balcó. PREU: 148.000€

C15158

Pis de 50 m2, compost per menjador estar amb cuina americana, 2 habitacions (1 individual i 1 doble amb armari encastat) i bany complet. Calefacció de gas, balcó, traster i pàrquing.

C9705 ZONA CASERNA

Pis de 90m2, menjador estar, cuina amb rebost, tres habitacions (dues dobles i una individual), dos banys (un complet), habitació rentadora, calefacció de gas, dos balcons, pàrquing i traster.

PREU: 125.000€

C9286 ZONA SANTA MAGDALENA

Pis de 85 m2 completament reformat. Ampli menjador estar, cuina, 2 habitacions dobles, 1 individual i bany. Mobles inclosos, ideal per segona residencia.

PREU: 65.000€

C15431 ZONA CASERNA

Pis de 112 m2 compost per ampli menjador amb llar de foc, cuina office molt gran, 4 habitacions (2 dobles i 2 individuals), bany complet amb banyera, bany complet amb plat de dutxa, 2

PREU: 135.000€

D14284 GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

Pis de 50 m2 aproximadament, compost per menjador, sala d’estar, cuina, 2 habitacions (una doble i una individual), bany amb plat de dutxa, balcó i dos trasters.

PREU: 58.000€

C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com

G14733 L’ESPUNYOLA / CASSERRES

Finca rústica en una superfície de 32,43 hectàrees, la majoria de cultiu. Casa de pedra amb aigua municipal i llum. Cobert per rehabilitar. PREU: 580.000€

D9799 CERCS

Pis de 65m2, menjador estar, cuina, tres habitacions dobles, bany complert, traster, calefacció i garatge tancat amb altell.

PREU: 60.000€

D14889 PUIG-REIG

Pis semi nou, molt solejat de 80 m2, tres habitacions de les quals 2 dobles i 1 individual, menjador, cuina, bany complet, balcó i terrassa comunitària. Possibilitat de pàrquing. PREU: 115.000€

D14875 GIRONELLA

Pis de 90 m2, amb tres habitacions (2 dobles i 1 individual), menjador, cuina, bany, rebost, galeria i traster. PREU: 55.000 €

D15030 AVIÀ

Dúplex molt ben situat de 84 m2 aproximadament. PB: compta amb menjador, cuina, habitació doble, bany complet i balcó. P1 dues hab. dobles. Calefacció de gasoil i pellets. Aire condicionat. Opció a garatge tancat. PREU: 160.000€

D15390 BORREDÀ

Pis de 90 m2 amb molta vista, compost per menjador amb llar de foc, cuina amb rebost, tres habitacions (2 dobles i 1 individual), lavabo, bany complet i balcó. Totalment exterior.

GIRONELLA

Dúplex de 140 m2 nou. PB; menjador, cuina, 2 hab. (1 doble i 1 ind.), bany complet, balcó i habitació de rentar. P1: una sala gran, dues hab. dobles, bany i solàrium. Opció a garatges tancats PREU: 160.000€

Bones Festes!!

Casa de 120 m2 amb pati de 25 m2 totalment reformada. PB: Garatge per 2 cotxes, caldera de gasoil. P1: Menjador/cuina, balcó i accés al pati. P2: 1 habitació suite, bany complet i vestidor. P3: 2 hab. i balcó. PREU: 185.000€

GIRONELLA

Casa de 72 m2 aproximadament, amb menjador, cuina amb llar de foc, 3 habitacions, bany complet amb plat de dutxa i sota teulada. Compta amb un pati per la part de darrera amb un altre cuina.

G14982 FÍGOLS

Finca Rústica de 40 ha. totals. Aprox. 22 ha. Són de cultiu i pastures, la resta de bosc i erm-matoll. Casa de pedra aprox. 550 m2, a reformar. Pellisser de pedra de superfície aprox. 250 m2, a reformar. Aigua i PREU: a consultar.

H4001 AVIÀ

Parcel·la de 375m2, per construir xalet. Amb tots els serveis i vallat. PREU: 80.000€

construir xalet, amb una superfície urbanització asfaltada, il·luminada i amb la xarxa de clavegueram. Preparada ja l’escomesa de llum, sortida de fums, a tocar de l’Av. Catalunya i la Plaça Pi i Maragall, amb PB de 47,5 m2 com a garatge, magatzem… Altell de 47,5 m2 com

E15584 BERGA-ZONA CASC ANTIC