TEXT Marc Canturri FOTOGRAFIA Ricard Codina
COMARCA
Hola, 2023: de les obres que venen als “nous” gegants
Radiografia als principals reptes que el Berguedà té pendents amb el nou any i projecció de futur de les notícies que vindran
BERGA 16
Desembre del 2022 Número 134 Any 12
Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99
Distribució gratuïta
BAIX BERGUEDÀ 20
ALT BERGUEDÀ 24
Fa anys que va tancar la botiga d’il·luminació de la família, però continua implicant-se en la unió de botiguers perquè ho porta a la sang. Va formar part de diverses juntes, però se’n va apartar per fer de regidora a l’Ajuntament. Tancada l’etapa a l’Ajuntament, va decidir tornar a la junta dels botiguers. En aquest Aquí parlem de la revifada comercial que Berga fa mesos que cuina a foc lent.
SORTIM
milions per projectar la plaça i la Patum
L’Ajuntament de Berga, pendent d’un ajut per desencallar el Museu de la Patum i l’accés a Sant Pere
Gironella farà dos blocs de pisos de lloguer assequible
Seran a la zona esportiva, a tocar de les autocaravanes i se’n destinarà la meitat a afavorir l’emancipació dels joves
Coordinació general Jaume Fíguls
Direcció d’art Xavi Rossinyol
Disseny comercial Ricard Codina
Redacció Marc Canturri
Departament comercial Jaume Fíguls
El cap del carrilet torna a Guardiola per exposar-se
FGC cedeix a l’Ajuntament de Guardiola una locomotora per convertir-la en un reclam turístic a la zona
Impressió Lerigraf Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com
La Corrida torna a l’essència d’abans de la pandèmia
Puig-reig recupera els actes que no va poder celebrar l’any passat per crear una festa amb tots els ingredients
Control de difusió: Publicació membre de: Amb el suport de:
Veus futur al projecte de connectar el Berguedà i el Bages en tren? Sí 31% No 69%
Utilitzes més el bus des que l’abonament de deu viatges val la meitat?
www.aquibergueda.cat
MANEL
Premi Nacional de Periodisme
El Govern li ha concedit el Premi Nacional de Periodisme ex aequo amb tots els periodistes, càmeres i professionals de la informació que han cobert la guerra d’Ucraïna per als mitjans catalans. Alías, de Berga, va cobrir-la com a corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio.
Una excursió de la gent gran de Guardiola de Berguedà al centre comercial de La Roca Village, al Vallès Oriental, ha portat cua. L’Ajuntament va ajudar el casal de la gent gran a organitzar una sortida al Castell de Santa Florentina, a Canet de Mar, i que va acabar amb una tarda a La Roca Village. La Federació del Comerç Berguedà se’n
Un cinquè premi de la Grossa de Cap d’Any, venut íntegrament a la Impremta Casals de Berga
va assabentar perquè l’Ajuntament ho va compartir a les xarxes socials i va emetre un comunicat on ho consideraven “una enorme irresponsabilitat”.
L’alcalde de Guardiola i president del Consell, Josep Lara, va assegurar que s’havien “barrejat coses” i va treure’n ferro, recalcant que va ser “una parada ràpida”.
Un accident a la C-16 a Berga amb 4 cotxes implicats provoca 4 quilòmetres de cua en sentit sud
L’alcalde de Saldes, Moisès Masanas, serà el candidat d’ERC a l’alcaldia de Berga
Tots hem participat en alguna cursa dels camells de fira. Van tenir gran èxit popular quan van aparèixer i han anat llanguint en els darrers temps. Com la política propera. Tots arrenglerats a la sortida, a punt de sortir cavalcant segons l’encert dels concursants introduint boles a uns forats. La
perícia (dels llançadors, no dels animals) fa que un d’ells arribi primer. Com els pretendents a l’alcaldia. En aquest any que comença, electoral a la meitat i al final, els candidatscamells, cadascú amb el seu color, ja són a la línia de sortida. Tots llevat d’un. L’Abel serà el vermell de sempre, la Judit la blanca de la llista, el Ramon el tur-
quesa indefinit i el Moisés durà un groc fort i pujat de to. Comparteix color amb el to llampant de la CUP quan encara no han designat al seu trotador/a principal. Quan l’escullin ja hi seran tots i els acòlits de cada bèstia (política) començaran a llençar pilotes sense aturador. Eixordats veurem l’encert dels seus equips atiant als
que correran a la vista a de tots.
Un consell de cronista veterà: qui surt primer destacat no acaba sent necessàriament el guanyador. I una observació biològica final: els firaires i els caps de campanya fan passar dromedaris (una gepa) per camells (dues gepes). Distrets veient-los córrer ningú se n’adona.
“No disposar d’un metge al poble crea inseguretat i desconnexió del servei”LA FRASE ABEL GARCIA Conseller, després de presentar una moció per reclamar metges
El primer nadó del 2023 al Berguedà es va fer esperar tres dies i gairebé quatre hores. Va ser la Natura, de Bagà, i va néixer a l’Hospital de Berga la nit del 4 de gener a les 3.40h. La nena va pesar 2,620 quilos i tant ella com la mare, la Marta, es troben en perfecte estat. El pare es diu Sergi. A Catalunya, el primer nadó va ser el Zakaria: és de Palafrugell i va néixer a l’Hospital de Palamós quan tot just passava un minut de les 12 de la nit. Va pesar 3,180 quilos. HOSPITAL DE BERGA
Establiment on venen envasos de cartró per a la llet, sucs o altres líquids
Llista esperança
E
strenar any sempre comporta plantejarse reptes, fer un llistat de bons propòsits i, perquè no, fer revisió del camí recorregut per reconsiderar algunes coses… No us passa a vosaltres, això? Inaugurem any, el 2023, i aquest ve amb aquell regalet enverinat, la mala topada de cada quatreanys: unes eleccions municipals. Si tenim en compte que heu contestat que sí al primer paràgraf, no penseu que aquesta vegada es podria fer molt millor?
Les candidates i els candidats i els nuclis durs del voltant de les llistes tindran capacitat de fer un joc net? De fer uns programes electorals realment executables i d’acord amb
ls d’aquest any, no han estat uns pastorets qualsevols. Per primera vegada a la història, en Garrofa i en Pallanga han estat interpretats per dues dones. Hi ha hagut aplaudiments, però també hi ha hagut fortes crítiques. Els detractors d’aquesta versió inclusiva ho tenen clar: “Masclisme, rancismei anacronisme! Això es el que són els pastorets i això és el que volem veure a l’escenari!”, deia indignat Serafí Paparra, president de l’associació Berguedana Tradició i Retrocés. “Que l’obra va del naixement de Jesucrist, collons! Hi ha quelcom més ranci i anacrònic? Per veure coses estranyes ja hi ha els del Konvent! Al teiatru, volem
les necessitats globals deixant de banda els desitjos vehements de cadascú? Pensarem, per fi, en gran i construirem un relat en el qual hi càpiga tothom?
On hi hagi habitatge digne, on els carrers, nets i endreçats, estiguin plens de vida i pocs cotxes?
On cada setmana hi hagi cultura de qualitat, on passin coses de les que fan
dir wow!
Aquesta és la meva llista esperança i no, per aquesta nova volta no em busqueu a cap de les quinieles però segur que em trobareu a peu de carrer, activa i participativa, crítica i autocrítica i amb ganes de poder continuar treballant per demostrar l’orgull que sento per la nostra ciutat.
lo de sempre. No aquesta porqueria postmoderna i feminazi!”. Des de la Farsa no s’arronsen. La junta ha avançat una autèntica revolució de cara a l’any vinent: “Farem un pas valent de veritat. El nen Jesús l’interpretarà la Bàrbara Thrash. Josep i Maria seran Josep i Mariano, una parella gai, interracial
L’illa de recollida de residus del carrer de l’Estatut de Catalunya, a tocar de la rotonda de l’entrada sud de la ciutat, estarà tancada tot un mes. El motiu és que l’Ajuntament de Berga hi farà un tractament intensiu de desratització a la zona després que s’hi hagi detectat una plaga de rosegadors.
L’actuació arriba poques setmanes després que
ja se’n fes una a l’aparcament de l’àrea de residus de la plaça Gernika, a tocar de l’IES Guillem de Berguedà. Aquesta vegada, però, el tractament s’aplica a l’interior de l’àrea i al seu entorn. Els usuaris i usuàries d’aquesta àrea podran fer ús de les altres àrees de la ciutat: al carrer del Programari Lliure, al Polígon Industrial de la Valldan i a la plaça Gernika.
i aficionada al sadomasoquisme. En Jessé i la Raquel tindran una relació oberta, que es porta molt ara. La cosa es posarà molt tensa quan la Raquel descobreixi que Jessé s’ha estat follant a la mula... En Garrofa i en Pallanga seran un ós formiguer i un gos d’atura. I no els avanço més coses, que els podria explotar el cap”.
L’Ajuntament de Berga ha recuperat la tradició de col·locar arbres de Nadal gegants al mig de la ciutat. Durant totes les festes n’hi ha hagut un a la plaça de Sant Pere i un altre al passeig de la Pau, il·luminats de cap a peus.
Nova invenció de la Fundació Horitzó del Berguedà. L’entitat ha creat trencaclosques dedicats a la Patum i també un memory en què cal aparellar rostres dels gegants i les gegantes que mostren emocions. Els jocs han estat creats per l’entitat mitjançant la
màquina de tall làser i la d’estampació, i s’han començat a vendre aquest gener, coincidint amb la participació de la Fundació Horitzó al mercat de Nadal de Gironella. Anys enrere ja feien trencaclosques, però eren pintats a mà, i ara s’han creat jocs de més qualitat.
Euros han guanyat el Vòlei Gironella i l’Associació de Famílies de l’Escola Bressol Flor de Neu de Berga amb La Dooble, la nova rifa creada per Loteries de Catalunya. Els diners, en aquest cas, són per a l’entitat.
Ermínia porta el comerç a la sang. Es va llicenciar en Belles Arts, amb l’especialitat de disseny gràfic, i va decidir treballar des de Berga per donar continuïtat a la botiga d’il·luminació que la família tenia al Vall. Durant anys va regentar l’establiment, a la vegada que feia encàrrecs relacionats amb el disseny gràfic. Fa quatre anys, però, va tancar-lo per dedicar-se exclusivament a la seva disciplina. El cas és que, tot i no tenir botiga, continua a la unió de botiguers de la ciutat i, de fet, és la mà dreta de l’actual president, Xavi Orcajo. Ha format part de diverses juntes de Bergacomercial i fins i tot va presidir l’entitat. Per què?
Perquè hi crec. És una relació més aviat sentimental. Sempre he cregut en l’associacionisme. Un sol no pot lluitar contra segons què, però a vegades ajuntant-nos afloren moltes virtuts. Hi ha gent que no ho entendrà mai, però és senzill. I de cara a les administracions, és molt millor per a tot el sector que trobin el comerç el màxim de compacte. A Berga ho està?
Molt més que anys enrere. Fa temps hi havia tres eixos comercials molt dividits i ens van demanar que ho agrupéssim. Va ser un encert: les campanyes tenen més ressò, hi ha més pressupost i podem fer més coses junts. Aquesta unió de propietaris s’hauria de veure més que mai en l’Àrea de Promoció Econòmia Urbana (APEU) que la UBIC i l’Ajuntament volen impulsar per revifar el carrer Major i el carrer del Roser.
Hi estem apostant molt fort perquè potser és una de les últimes oportunitats que té el carrer Major. L’APEU pot (i, de fet, ha de) ajudar a promocionar la zona i a transformar-la per revertir el tancament de locals.
Per què tanquen els locals?
És un procés habitual a totes les ciutats. Per revertir-ho no calen grans invents, tothom ha anat fent el mateix. Les ciutats creixen pels extrems i és allà cap on va l’activitat. A Berga, ja ens havia passat: a principis del segle XX l’eix comercial per excel·lència era a Santa Magdalena. El meu avi hi tenia una pensió. Llavors es va anar traslladant tot més avall perquè era més pla i s’hi anava construint més. A mitjans de segle ja era el carrer Major. I amb la construcció de les rondes i el Vall, la ciutat va sortir definitivament fora de muralles. Per què? Doncs perquè hi ha millors condicions: carrers més amples, bons aparcaments, bons soleis, ascensors...
Just el que deu trobar a faltar al barri vell.
Sí. Allà tot és una mica més complicat, però la solució no és empènyer a posar-hi negocis. El que ens ha d’ajudar, d’entrada, és que la gent hi visqui. Però no ens convé un parc temàtic. Els negocis vindran si la gent hi viu. I perquè la gent hi visqui i, de retruc, hi obrin els negocis, calen actuacions amb bisturí. I hem perdut molts anys per no fer-les abans.
No inventem res. Només cal fixar-nos en Vic. Al barri vell no es poden eixamplar els carrers, però sí que es poden tirar a
terra alguns edificis per crear places. Això dona sol i amplitud i permet als locals poder lluir.
I l’APEU, per on passa?
Ara entrem a la fase més difícil. De moment el tenim molt encaminat. Hem fet tota la part teòrica i tenim les dades que ens serviran per portar-ho a la pràctica. Sabem quants locals buits tenim, quants estan ocupats, quants plegaran en pocs anys... I ara hem de convèncer als botiguers, als que tenen locals buits, als propietaris de pisos, de solars... Però crec que ens en sortirem.
Més temes. Un dels grans cavalls de batalla de la UBIC els últims anys ha estat la pressió perquè es millori el funcionament del porta a porta en algunes zones del barri vell. Han notat millores?
Hem de fer la valoració perquè aquestes setmanes tots hem tingut molta feina. Però la sensació és que no.
Funciona el porta a porta?
Les dades (les que tenim) ens diuen que sí. Nosaltres hi estem d’acord, amb el sistema, però no amb el seguiment que es fa dels punts negres de la ciutat. Com a botiguers ho reclamem a l’Ajuntament, però ells han de fer el mateix amb el prestador del servei, és a dir, el Consell. I cal entendre que Berga té unes característiques diferents a la resta de la comarca i cal una atenció més personalitzada, amb més informadors, més control i més sancions. I, esclar, arribar al pagament per generació, que és la gran promesa que fins ara no s’ha vist cap possiblitat de complir perquè, per no tenir, no tenim ni dades. Veu la unió de botiguers més forta que mai?
Té una bona salut, sí. Des de la pandèmia ens vam guanyar molt la confiança dels socis. Les tecnologies ens fan encara més útils perquè la comunicació és molt àgil.
I, a banda, s’ha apostat per una unió comarcal de botiguers. El president va veure la necessitat i és encertada, trobo. Som davant una globalització molt potent, i la comarca és molt petita. La unió fa la força i la unió del Berguedà també. Com veus ara mateix la política des de la unió de botiguers?
No la veig gaire diferent de com la veia quan era dins. La meva manera d’entendre la política sempre ha estat proposant i servint la ciutat. I això es pot fer des de l’Ajuntament, però també des de fora, des de les entitats.
Des de fora, la relació entre UBIC i el govern sembla bona. Ho és. Se’ns valora molt el paper que vam tenir durant la pandèmia. Vam agafar les regnes en un moment en què l’Ajuntament havia de destinar esforços en altres àrees. La relació ara és bona, però sempre els diem que han d’estar més atents perquè qualsevol actuació al carrer té repercussió en el comerç. I, per tant, ens han de tenir en compte sempre.
Troba a faltar la política?
No la trobo a faltar, però tampoc dic que no hi tornaré mai.
La política municipal és ingrata. Saps les coses dolentes de seguida i mai de la vida ningú et felicita. A vegades, les crítiques són personals: t’ataquen per qui ets o per qui representes, més que pel que dius. Però sempre ho he entès com un servei a la ciutat i sempre hi he estat disposada, tant des de l’Ajuntament com des de les entitats. Ja ho veurem.
És dissenyadora gràfica, però porta el comerç a la sang. Durant anys va regentar la botiga d’il·luminació familiar, ara és autònoma, però continua a la junta dels botiguers.
El 2023 té tots els ingredients per convertir-se en un any de canvis i d’obres que marcaran un abans i un després al Berguedà. El causant principal són les eleccions. D’entrada perquè, com sol passar cada quatre anys, les urnes han accelerat projectes a tort i a dret. I de sortida perquè és inevitable que hi haurà variants en l’espectre polític comarcal. A Puig-reig no caldrà esperar a finals de maig per resoldre la incògnita: el canvi d’alcalde està garantit. Josep Maria Altarriba plega després de vuit anys manant amb majoria absoluta i ERC ja ha anunciat que Elisabet Teixidor serà el rostre d’una campanya en què els republicans buscaran mantenir la vara. A Gironella, l’alcalde, David Font, sí que es presenta, però els primers mesos d’any determinaran amb quina fórmula ho fa. A Berga, en canvi, el més calent és a l’aigüera, per optar a la revàlida. La CUP està calcant el calendari de les últimes eleccions: tots els partits que són al ple tenen candidat, però els cupaires apunten al març i ni tan sols deixen clar si l’actual alcalde, Ivan Sánchez, seguirà al capdavant o plegarà.
L’edifici que el Luigi temia que no seria a temps de retratar Però abans d’eleccions haurien de passar coses. Com a mínim, això és el que van anunciar. A Berga, fa setmanes que ressona l’enderrocament de l’edifici de Finques Ciutat, a la cruïlla entre el carrer Major i la plaça del Forn. El Manel de Cal Luigi (que, per cert, aquest any ja no obre) va anar a retratar l’edifici fa anys pensant que, si ho feia al cap de dues setmanes, ja no hi seria a temps perquè l’haurien enderrocat. S’ha tardat una mica més que dues setmanes, però ara sembla que va de debò. També hi haurà enderrocaments a la part alta del barri vell. Les obres al carrer Harmonia, per esponjar l’espai i fer-lo més agradable.
A Gironella, les empreses tenien fins al dia de Sants Innocents per presentar ofertes per construir la nova infraestructura on s’aturaran els autobusos que pugin a Berga o baixin cap a
Barcelona. El 2023 comença igual que va fer-ho el 2022, amb el debat malaltís sobre com se li ha de dir i amb les cremors d’estómac d’alguns cada vegada que senten o llegeixen als mitjans el concepte estació. El cas és que, li pesi a qui li pesi, en no gaire més de quatre mesos Gironella tindrà l’equipament que necessitava per ordenar els autobusos. I no, Berga, per aquestes eleccions, tampoc.
El nou espai per a les urgències
També haurien de quedar fetes les noves Urgències de l’hospital. El flamant nou conseller de Salut, Manel Balcells, va pujar a Berga fa unes setmanes i va prometre tornar a fer-ho per la inauguració. S’espera cap a l’estiu. El Departament farà les obres interiors, a la quarta planta de l’edifici nou de l’hospital, i l’Ajuntament s’ha d’encarregar d’adequar els accessos.
El model reciclador dels pobles petits
Fa més de quatre anys que el porta a porta va començar a implantar-se als municipis més grans de la comarca, i a tots ells es va passar de reciclar menys d’un 30% del que es generava al 80%. El canvi d’hàbits per al veí és gairebé tan bèstia com el canvi en els resultats, però el terratrèmol necessitava una continuïtat als pobles petits que encara no ha arribat, i que podria veure la llum aquest 2023. Per tornar a lluitar per liderar el rànquing dels recicladors cal que els petits reciclin com els grans.
A Berga, l’Ajuntament ha posat un pedaç perquè els treballadors de la neteja viària puguin cobrar el que pertoca, però el nou concurs és urgent. Si els preus segueixen pujant, Ajuntament i empresa s’hauran de tornar a asseure per posar un nou pedaç que permeti pagar factures amb preus actualitzats. L’única solució és treure un nou concurs per oblidar-se del vell, que va caducar el 2015.
El batxillerat promès fa 20 anys?
Fa un any i mig, Educació va assegurar que estudiaria dotar de batxillerat l’Institut Serra de Noet de Berga de cara al curs
següent, és a dir l’actual. L’estudi no devia resultar positiu perquè quan va arribar l’hora, el Serra de Noet va tornar a quedar sense el batxillerat que l’any 2006 la primera fornada d’alumnes del centre donava per fet que tindria al cap de quatre anys. I en això també comencem igual que l’any passat: amb un potser aquest és l’any
El gener del 2022 Jordi Puigneró va passar un dissabte per Prats de Lluçanès i va assegurar que la variant de Sagàs es començaria a construir al cap d’un any. Hem fet les campanades i l’única licitació que ha sortit és per contractar assistència per a la redacció del document ambiental. Queda clar que la variant no començarà a principis d’any, però potser sí abans que torni a tocar menjar raïm.
El que sí que haurà d’esperar inevitablement el 2024 és la primera actuació a la C-26 entre Berga i Solsona. Aquest 2023 el Govern afinarà els trams que té més avançats per poder començar a intervenir-hi l’any vinent. El primer serà entre Montmajor i Cardona, un tram que no forma part de l’actual C-26, però sí de la futura, i que permetrà esquivar els revolts estrets i pronunciats que hi ha entre Montmajor i Navès.
Tampoc acaben d’anar a l’hora, però amb més bones perspectives, els treballs al polígon d’Olvan. Les obres estan pràcticament acabades, però un imprevist amb el subministrament les ha endarrerit un trimestre: les primeres parcel·les es comercialitzaran entre el febrer i el març.
En l’àmbit econòmic, el calendari també reserva un lloc per a l’Àrea de Promoció Econòmica Urbana (APEU) que l’Ajuntament i Bergacomercial busquen posar en marxa.
L a Patum del 2023 arribarà quinze dies després de les eleccions. I ho hauria de fer amb nova indumentària per als gegants. El calendari era més que factible quan va sortir el
concurs, però la polèmica dels errors a l’hora de comptar els punts dels dos finalistes va fer endarrerir el veredicte definitiu. L’últim que el govern ha dit públicament és que hi confia, però prioritzarà que surtin perfectes i que les presses no juguin males passades. Tot plegat serà en una Patum en què la CUP intentarà fer el festival musical a la plaça Cim d’Estela, a tocar de la residència de gent gran. El 2022 no se’n van sortir per la denúncia dels propietaris de la residència. El primer semestre també hauria de servir per polir la idea i per garantir-ne l’execució. L a setmana de Corpus, però, arrencarà amb un acte històric. La Patum de la Llar serà a la plaça de Sant Pere per commemorar els 50 anys de l’escola.
I encara sobre Patum, Berga podria acollir la Trobada de Gestors del Patrimoni Cultural Immaterial de tot l’Estat de cara a la tardor. Aquest desembre l’aplec ha estat a Talavera de la Reina, Berga hi va assistir i l’alcalde en va tornar amb l’acord gairebé tancat d’organitzar la pròxima edició. Suposaria rebre una seixantena de representants de festes i tradicions espanyoles declarades patrimoni cultural.
Castells per tocar el sostre amb la punta dels dits L a pandèmia va parar en sec l’activitat dels Castellers de Berga i la de totes les colles del país. El món casteller encara lluita per recuperar-se’n, però a Berga els de la camisa blava són cada vegada més a prop del sostre que anys enrere havien tocat, amb el 4 de 8.
Pista a Gironella i camp a Berga Gironella hauria de posar a punt la pista d’atletisme aquesta primavera. En paral·lel, es farà el nou edifici de les piscines municipals, amb la idea que s’estreni amb la inauguració de la temporada d’estiu i que també serveixi per a la gent que s’entrena a la pista d’atletisme (que serà just davant). A Berga, els esforços de l’àrea d’Esports se centren al camp de futbol. La nova gespa del camp gran haurà d’esperar una mica més, però el reivindicat camp annex de futbol-7 sí que sembla que pot tenir un futur immediat. El club, el CE Berga, ho necessita com l’aigua, perquè el camp gran es fa petit cada tarda.
EL PREU de la targeta de 10 viatges entre el Berguedà i Barcelona seguirà clavat als 26,65 euros tot el 2023. L’1 de setembre va entrar en vigor la mesura conjunta entre el govern espanyol i el català que abaratia l’abonament un 50%. I aquest desembre calia prendre la decisió de renovar-la o no, perquè caduca a finals d’any. Doncs bé, fa uns dies l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va anunciar que manté el 20% de descompte que aplica des del setembre, i a finals de desembre el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar que la Moncloa també allarga la bonificació del 30% en aquelles zones on es complementi fins al 50% (que és just el que passa a Catalunya).
El viatge, més barat que mai Tot plegat fa que l’abonament de 10 viatges segueixi en un preu mínim històric. El setembre va passar de 53,25 a 26,65 i, a banda, s’hi segueix incloent una T-Casual de 10 viatges per moure’s per Barcelona en transport públic. Si agafem la T-Casual com un regal, el viatge a Barcelona surt a poc més de 2,6 euros. Si descomptem els 11,35 euros que costa una T-Casual en qualsevol màquina expenedora de Barcelona, el viatge entre la ciutat comtal i el Berguedà queda per tot just un euro i mig.
Un viatge en bus entre Barcelona i el Berguedà surt a 2,60 euros, comprant la targeta per fer-ne 10. RICARD CODINA
El 30%+20% s’aplica -com fins ara- als abonaments que connecten el Berguedà i el Ripollès amb Barcelona, i també a l’abonament per anar en bus entre el Berguedà i el Bages, que continua congelat als 17,65 euros (abans en costava 35,25). Amb aquesta mesura, la Generalitat i l’Estat volen premiar els usuaris que agafen el transport públic amb molta freqüència.
Des del setembre, i per primera vegada a la història, surt més a compte baixar a Barcelona des del Berguedà que des del Bages, si per fer-ho s’utilitza un abonament de 10 viatges. Abans dels descomptes, alguns usuaris del Baix Berguedà
acostumaven a agafar el bus a Navàs perquè els sortia més bé de preu: l’abonament per fer-ho des del Berguedà costava 53,25 i la T-Casual (6 zones) que permetia agafar el bus a Navàs valia 47,90 euros.
Aquests últims mesos a la
targeta per agafar el bus al Bages només s’hi aplicava el descompte de la Moncloa (un 30%). Això situava el preu als 33,55 €, mentre que al Berguedà baixava fins als 26,65 €. Ara la diferència és encara més gran perquè, des de l’1 de gener, l’Estat
no aplica el 30% de descompte a la T-Casual i, per tant, els 10 viatges des del Bages surten a 47,90. Són més de 21 euros més que el que paga un usuari al Berguedà, si bé és cert que els bagencs disposen d’altres opcions mensuals, trimestrals, per a joves, etc.
Passa a costar 13,48 euros per als conductors que no hagin tramitat la gratuïtat. La barrera de Manresa també s’encareix i ja arriba als 9 euros
ELS PEATGES que depenen de la Generalitat s’han apujat entre un 6,57% i un 7,3 des de l’1 de gener. Això afecta de ple el peatge del Túnel del Cadí, que ha passat a costar 13,48 euros als turismes, furgons o furgonetes que hi passin sense tenir tramitada la gratuïtat (fins ara valia 12,64 €). Això sí, continuen tenint dret a travessar la barrera de franc tots els empadronats al Berguedà, però per fer-ho han de tramitar-ho a través del Consell Comarcal i vincular la seva targeta de crèdit per tal que quan la passin per la barrera no se’ls descomptin els diners. El cost per als que no disposen de la targeta vinculada suposa
Les fórmules per pagar menys
Ales barreres del Bages, l’increment serà insalvable en festius. Ara bé, entre setmana hi ha fórmules per pagar menys diners o no pagar-ne. La barrera per desviar-se de la C-16 cap a Sant Vicenç pot sortir de franc registrant la matrícula a www.territori. gencat.cat/registreC16. I al peatge cap a Terrassa, amb l’aplicació Satelise o teletec es pot tenir un descompte del 41,63% (pagar 5,25 €) i un 50% addicional (pagar 2,63 €) en hores punta.
un 6,6% més que el que hi havia fixat aquest 2022.
El peatge de Manresa, també A les autopistes d’Autema (a la C-16, eix Sant Cugat-TerrassaManresa) l’increment és d’un 7,19% i a les d’Aucat (C-32, eix Castelldefels-Sitges-el Vendrell) d’un 7,3%.
Per tant, el peatge que el Berguedà té més a prop de la frontera sud, la barrera lateral cap a Sant Vicenç de Castellet i la central per anar cap a Terrassa, també s’encareix. Des de l’1 de gener, els 8,39 euros que abans valia fer via cap a Terrassa han passat a ser 9 euros clavats. I els 4,20 que costa desviar-se cap a
Sant Vicenç de Castellet per la barrera lateral s’han convertit en 4,52 euros.
En el cas de Túnel de Vallvidrera, el peatge de nit passa dels 4,04 euros als 4,34, mentre que en hora punta es dispara fins als 4,88 euros respecte als 4,56 que costava fins ara.
Els increments als peatges, se sumen al final dels descomptes a les gasolineres. Els 20 cèntims per litre de combustible que fins ara es descomptaven a les benzineres desapareixen. El govern assumia 15 cèntims i les benzineres, 5, i la bonificació ha durat nou mesos.
Cotxes fent cua al peatge del Túnel del Cadí, la frontera entre el Berguedà i la Cerdanya. ACN
El govern de Berga ha demanat un ajut per convertir l’espai de l’Ateneu i l’Escac en un museu patumaire i un nou accés a la plaça de Sant Pere
L’AJUNTAMENT de Berga recupera la idea de fer un museu de la Patum. El govern ha tret del calaix la remodelació de l’edifici de l’Ateneu per obrir un nou accés a la plaça de Sant Pere, a través d’unes escales que connectin amb la ronda Moreta i un ascensor. I, per primera vegada, qui mana té una via de finançament clara per executarho: han demanat un ajut pel valor de 3 milions d’euros i són optimistes amb les possibilitats d’aconseguir els diners.
El 2005 l’Ajuntament va deixar enllestit un projecte per crear un centre d’interpretació de la Patum entre la plaça de Sant Pere i la part nord de la Rasa dels Molins. Però l’obra era molt cara i, en temps de crisi, el següent govern va decidir encarregar-ne un altre de més barat, que se situava entre els 3 i els 3,5 MEUR. Aquest últim projecte és el que ara es vol recuperar i que pretén convertir els edificis de l’Ateneu i l’Escac en el Museu de la Patum i en una nova via per accedir a la plaça, amb escales i ascensor. De fet, fa cinc anys l’Ajuntament ja va comprar l’edifici de l’Escac (l’únic que encara era privat dels que hi ha entre les escales de la presó i les de la baixada de la Ribera) i el govern va definir el moviment com “un primer pas per desencallar la Casa de la Patum”.
Reunió al Ministeri de Cultura L’Ajuntament confia, ara, que els diners arribaran. L’alcalde, Ivan Sánchez, ho ha deixat anar en diverses ocasions en les últimes setmanes. De fet, a finals de novembre, al final de l’acte de commemoració
de la Patum com a Patrimoni Immaterial a la plaça de Sant Pere, Sánchez va explicar que el govern estava pendent d’un Next Generation que hauria de permetre reactivar la Casa de la Patum. I el desembre Sánchez va aprofitar el viatge a Talavera de la Reina (Toledo) per participar en la 3a Trobada de Gestors de Patrimoni Cultural Immaterial per reunir-se amb el Ministeri de Cultura espanyol, a Madrid. A la trobada a la capital espanyola, va demanar a l’Estat implicació en el projecte. I en va tornar “molt satisfet”.
En declaracions a l’Aquí Berguedà, Sánchez va avançar que el ministeri s’ha compromès
a oferir assessorament a l’Ajuntament pel que fa a la projecció museística de la Patum, en cas que Berga rebi el Next Generation (l’atorgament de l’ajut depèn de la Generalitat).
La llei del foc
En la trobada al Ministeri, el govern de Berga també va demanar suport per impulsar una llei del foc que tingui en compte la singularitat de la Patum, tant pel que fa a la Patum infantil com pel que fa a l’emmagatzematge dels fuets. Sobre això, el govern espanyol també es va mostrar predisposat a col·laborar per blidar la festa patrimonial.
seria l’edifici de l’Ateneu i l’Escac remodelat, obrint un nou accés a la plaça de Sant Pere. Vista des de la ronda Moreta.
SURT D’UN CALAIX
Berga recupera un projecte que es va dibuixar fa més de deu anys
L’AJUNTAMENT de Berga i l’Agència de Desenvolupament del Berguedà descarten -i ara sembla que de manera definitiva- l’opció de recuperar l’activitat de Ràdio Berga als estudis del passeig de la Pau. L’alcalde, Ivan Sánchez, ha revelat que hi ha un nou espai que agafa forma per portar-hi els estudis amb la idea de convertirlo en un coworking del món de la comunicació, que és l’última proposta que hi havia hagut sobre la taula per als estudis del passeig de la Pau. De moment, però, ni l’Ajuntament ni l’Agència avancen la ubicació: la diran públicament quan els tràmits estiguin més avançats, en els pròximes mesos.
Ivan Sánchez diu que no en pot avançar més detalls perquè qui porta la batuta és l’Agència. Per la seva banda, el president de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, Lluís Vall, ha confirmat a l’Aquí Berguedà el gir de guió i ha explicat que el que l’ha propiciat són els problemes d’accessibilitat de l’espai del passeig de la Pau.
El president de l’Agència ha relatat que l’ens s’ha sumat a la lluita per recuperar Ràdio Berga simplement perquè va poder demanar una subvenció que hi encaixava i de la qual se’n podia beneficiar l’Ajuntament
Els micròfons de la ràdio van deixar d’emetre l’estiu del 2016 i des d’aleshores el 107.6 emet música les 24 hores del dia. Des d’aquell moment, l’empresa concessionària va continuar fent ús del local i ocupant-se del manteniment de les emissions, perquè li pertocava, atès que l’Ajuntament encara no havia recuperat la concessió. L’octubre del 2017 l’Ajuntament la va recuperar i els estudis van quedar buits. Al cap de tres anys, el novembre del 2020, l’Ajuntament va ordenar desmuntar la ràdio per deixar de pagar el lloguer del local. I al cap de deu mesos, el setembre del 2021, l’alcalde, Ivan Sánchez, va anunciar enmig d’un ple un canvi de plans: la prioritat tornava a ser fer ràdio als estudis del passeig de la Pau i que l’emisora convisqués amb un coworking de la comunicació. Ara, el guió torna a canviar.
de la capital. A més, amb el possible retorn de les emissions més enllà de la radio-fórmula, l’Agència resoldria un objectiu: obrir espai de coworking a la capital que complementi els dos que ja hi ha a Viladomiu Nou, al sud de la comarca, i a Cercs, a la cara nord.
L’accessibilitat als vells estudis
Els estudis del passeig de la Pau semblaven una bona opció per satisfer totes les parts, però les administracions s’han topat amb uns problemes d’accessibilitat que no tenien contemplats i que els han fet la guitza. Els estudis són en un entresol i, per accedir-hi, cal pujar escales.
A tot això, cal sumar-hi que l’entrada a l’edifici tampoc està adaptada (hi ha un esglaó), i en la resolució de tots tots aquests inconvenients l’administració hi ha trobat reticències per part de la comunitat de veïns.
Tot plegat ha fet desdir tant l’Ajuntament com l’Agència de Desenvolupament, que ja donen per descartada la possibilitat de tornar a portar activitat a l’espai del passeig de la Pau. Un espai, per cert, que no és de propietat municipal, és privat, i el lloguer (uns 10.000 euros cada any) no s’ha deixat de pagar en cap moment, malgrat que les emissions informatives es van aturar l’estiu del 2016.
Una cadena de cops de volant
personal de neteja viària va arribar a manifestar-se al ple de l’Ajuntament per queixar-se de l’embolic entre l’Ajuntament i la direcció de l’empresa. M.C.
ACORD sobre la botzina per evitar la vaga del personal de neteja viària de Berga. El govern de Berga ha aprovat l’acord de continuïtat que farà possible pagar a l’empresa Tractaments Ecològics la diferència de diners que no se li ha pagat des de setembre del 2021. L’empresa ha seguit fent el mateix servei durant aquests mesos, però ha cobrat menys diners i això ha suposat reduccions en la nòmina dels treballadors. L’acord plenari, però, serveix per pagar aquest decalatge que hi ha hagut en l’últim any i mig, i també per garantir que des d’aquest gener l’empresa podrà cobrar factures amb els preus actualitzats.
El procés per arribar al ple no és, ni de bon tros, impol·lut. D’entrada, el calendari ve determinat per l’ultimàtum que els treballadors van fer a l’Ajuntament: el govern es va comprometre a resoldreho abans d’acabar l’any i el
personal va dir que, si no es feia el ple abans de mitjans de desembre, anirien a la vaga i que la protesta afectaria les festes de Nadal. Precisament per això, el govern es va veure obligat a convocar un ple extraordinari per urgència que ha fet pujar la mosca al nas a l’oposició per les formes com s’ha convocat.
Per a Junts i el PSC, l’aprovació és la gota que fa vessar el got d’una sèrie de males praxis a l’hora de tramitar expedients. El regidor de Junts Ramon Caballé va qualificar el moviment de “nyap històric” i “atropellament dels drets com a regidors”. El socialista Abel Garcia va afegirihi que “ni tan sols se’ns ha deixat l’oportunitat de poder analitzar el que debatíem”.
Tant Junts com el PSC van votar en contra de l’acord, però van justificar que no ho feien per estar en desacord amb la necessitat d’adoptar-lo, sinó pels errors en la tramitació. Caballé i Garcia van fer referència a l’informe d’intervenció que
alerta que l’acord de continuïtat no pot contemplar pagaments retroactius (és a dir factures de mesos anteriors, com és el cas) i que, a més, no hi ha partida pressupostària per afrontar-los. Per tot plegat, l’oposició va recriminar al govern que, per tirar endavant l’acord, va haver d’optar per l’aixecament d’objeccions, que és la fórmula que permet al polític tirar endavant amb els tràmits, més enllà dels advertiments tècnics.
El president del comitè d’empresa del personal de neteja viària, Antonio López de las Huertas, va assegurar després de l’acord que els treballadors estan “contents” i que, personalment, se sent “eufòric” per haver aconseguit “una cosa que hem lluitat dia sí i dia també durant tants mesos”. També va afegir que eren els primers interessats a no fer vaga, però es van veure obligats a fer l’ultimàtum: “Ens complicava la feina a tots”.
1Reducció de les nòmines
L’empresa va passar a rebre menys diners, tot i fer la mateixa feina, i no va poder aplicar l’IPC a les nòmines
2Ultimàtum dels treballadors
El personal va donar a l’Ajuntament fins a mitjans de desembre per resoldre l’embolic i pagar el deute
3de continuïtat
El govern va aprovar un acord que permet rendir comptes amb l’empresa i actualitzar els sous
Un ple urgent evita la vaga del personal de neteja de carrers, però enfada l’oposició, que ho qualifica de “nyap històric” i carrega contra la gestióEl
L’alcalde de Saldes entoma el repte de ser cap de llista d’ERC a la capital de comarca després de governar als peus del Pedraforca durant vuit anys
MOISÈS MASANAS serà el número 1 de la llista d’ERC a Berga a les eleccions del maig. És l’alcalde de Saldes des del 2015, té 57 anys i diu que ve a guanyar: “Si no fos aquest l’objectiu, ja no em presentaria”.
L’alcaldable republicà no ha tingut pèls a la llengua a l’hora de dir que veu la ciutat “malament”, malgrat que ERC ha passat la darrera meitat del mandat governant amb la CUP. Sobre l’entrada al govern d’Esquerra a mig mandat, Masanas ha dit que “estratègicament Berga ho necessitava per avançar”, però ha assegurat que “ERC té el pes que té dins el govern” i que, més enllà d’això, “la ciutat necessita un revulsiu i un canvi
de model d’aspiració, perquè ens conformem amb poc i sembla que tenim vergonya de demanar a altres administracions”.
ERC va temptejar Masanas fa uns mesos, però ell va dir que no perquè volia centrar-se en Saldes: “No tenia clar que es podien encarrilar els projectes que teníem engegats”. Fa unes setmanes se li va tornar a plantejar i va acceptar perquè -diu- en aquest període “s’ha pogut anar polint el projecte a Saldes”. Com a candidat, Masanas agafarà el relleu de Ramon Camps, que va liderar la candidatura fa quatre anys i va aconseguir dos regidors a les urnes. Masanas
L’Ajuntament de Gironella farà vint pisos de lloguer per sota del preu de mercat immobiliari entre el 2024 i el 2026 gràcies a una subvenció europea
NOVA SUBVENCIÓ per a l’Ajuntament de Gironella. El municipi rebrà un milió d’euros per construir dos blocs de pisos a la zona esportiva, a tocar de l’aparcament d’autocaravanes. Seran vint pisos -deu per bloc- de lloguer assequible, els gestionarà directament l’Ajuntament i estaran per sota del preu de mercat immobiliari actual.
La meitat, per a joves Un 50% dels pisos dels dos blocs seran per a joves amb la idea d’afavorir l’emancipació. L’alcalde de Gironella, David Font, ha explicat a l’Aquí Berguedà que una de les fites que planteja el projecte és afavorir a capgirar la piràmide poblacional i atraure jovent al municipi. També hi haurà un 20% dels pisos (4) que es reservaran per a veïns amb problemes de mobilitat i que estaran condicionats per accedir-hi fàcilment.
El projecte s’executarà en dues fases. La primera està prevista pel 2024 i servirà per alçar el primer dels blocs, mentre que el segon es construirà al cap de dos anys, el 2026.
Una mancança comarcal
Gironella no està considerat un municipi d’alta demanda de pisos de lloguer assequible, però sí que ho és el Berguedà. Això ha estat un argument de pes a l’hora d’atorgar la subvenció al municipi.
De fet, l’ajuntament gironellenc ha estat l’únic de la comarca que ha demanat l’ajut i un dels pocs de la província que l’ha acabat aconseguit, més enllà de grans ciutats barcelonines.
Els blocs de pisos de lloguer assequible volen servir per fer realitat sobre el terreny un dels objectius estipulats en el projecte Viu al Berguedà, que pretén crear un entorn idoni per atraure nous veïns, empreses i vida a la comarca
en els pròxims anys. “Finalment passem de la definició del paper a l’acció”, ha conclòs l’alcalde de Gironella. Viu al Berguedà té diverses objectius i afavorir a l’emancipació juvenil amb lloguers assequibles hi encaixa.
El Berguedà, com a comarca, està considerat zona d’alta demanda de pisos de lloguer assequible.
Subvenció d’un milió d’euros L’Ajuntament va presentar projecte a la línia de fons europeus per poderne construir, i li han concedit.
Vint pisos abans del 2026
Es construirà un bloc de deu pisos el 2024 i es completarà amb una segona fase, també de 10, el 2026.
Gironella és l’únic municipi de tota la comarca que ha demanat l’ajut
PUIG-REIG canviarà d’alcalde a principis d’estiu. Josep Maria Altarriba no es presentarà a les eleccions del maig i, per tant, no podrà revalidar la vara. En el seu lloc, ERC ha escollit la regidora Elisabet Teixidor, mentre que Junts, l’altre partit amb representació al ple, encara no ha donat a conèixer el número u de la llista. Altarriba deixarà de ser la primera espasa republicana al municipi després de governar durant vuit anys i culminar la revifada d’ERC a la vila. Teixidor, la seva successora com a cap de llista, era la número 4 de la llista del 2019.
Convençut de fer el pas En declaracions a l’Aquí Berguedà, l’encara alcalde, Josep Maria Altarriba, ha explicat que va prendre la decisió fa molt temps i els companys de partit n’estaven al cas: “Era una decisió més que premeditada”. D’aquests vuit anys al capdavant de l’Ajuntament, Altarriba es queda amb projectes com les comunitats energètiques,
l’aprovació del nou POUM, la millora del vial nord per garantir-ne la seguretat, la sala nova o la modernització de la piscina. Però, sobretot, destaca “la proximitat que hem ofert als veïns”.
Sobre la nova candidata, l’alcalde creu que “és la millor opció” i es mostra “encantat que faci el pas”. A més, Altarriba confia que Elisabet Teixidor “podrà deixar la seva petjada” en la manera de treballar, si el maig el poble li fa confiança.
La candidata Teixidor té 41 anys, és llicenciada en Ciències Ambientals i fa 18 anys que treballa de professora d’educació secundària. Aquest mandat ha portat les àrees d’Educació, Medi ambient i Sostenibilitat, Recursos Humans i Turisme. Diu que entoma el repte amb esperit continuïsta: “Vull seguir treballant en equip per afrontar nous reptes i fer realitat projectes que són necessaris per fer créixer en qualitat el nostre poble”, va dir en la seva elecció.
“És una decisió més que premeditada”
L’ALCALDE de Gironella, David Font, ha estat nomenat com a director del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) pel Govern de la Generalitat. És la segona experiència de Font al Govern de la Generalitat després que assumís la direcció de l’Agència Catalana de Turisme durant govern de Junts i ERC. Aquella etapa va acabar amb el seu cessament, arran del trencament de Junts i el PDeCAT.
Un nomenament sorprenent De fet, David Font continua sent militant del PDeCAT i ja ha anunciat que optarà a la reelecció a Gironella, tot i que encara no ha dit amb quina fórmula i sota quin paraigües ho farà. El cas és que qui l’ha nomenat com a màxim responsable del Centre
d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) és el govern d’ERC, que des del primer dia que mana en solitari s’ha mostrat flexible a l’hora de nomenar càrrecs procedents de l’òrbita d’altres formacions polítiques.
Una llarga trajectòria política Nascut a Gironella el 1980, Font és economista i llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la UPF. També ha cursat el programa Vicens Vives de lideratge i compromís cívic a ESADE. Els últims 12 anys, ha estat vinculat amb la gestió pública local i supramunicipal. Ha estat director de l’Agència Catalana de Turisme del 2018 al 2021 i president del Consell Comarcal del Berguedà i, alhora, president de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà,
entre 2015 i 2018. I és l’alcalde de Gironella des del 2010.
Ara Font passa a ser el màxim responsable del CIRE, l’empresa pública que s’encarrega de la formació ocupacional, del treball productiu dins dels centres penitenciaris i educatius de justícia juvenil, i de la inserció sociolaboral de les persones internes que es troben en la darrera fase de la condemna. La direcció del CIRE és un càrrec molt més tècnic que el que Font tenia a l’Agència Catalana de Turisme. Aleshores l’alcalde de Gironella tenia molta presència mediàtica i aquesta vegada se li assigna feina més aviat de despatx i de gestió. Això sí, el moviment li serveix per tornar a connectar amb la Generalitat.
FGC cedeix la locomotora Alstom 705 a l’Ajuntament perquè l’exposi sota cobert, a tocar de l’antiga estació de tren, i que faci de reclam turístic
L’ANTIGA ESTACIÓ de tren de Guardiola de Berguedà tindrà en els pròxims mesos un al·licient de luxe. Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i l’Ajuntament han signat aquest gener un conveni que formalitza la cessió per part d’FGC de la locomotora Alstom 705. A canvi, l’Ajuntament es compromet a exposar-la sota cobert, al costat de l’antiga estació, per crear una escena que afavoreixi a la recuperació de la memòria històrica.
Una locomotora del 1965 Aquesta locomotora, construïda per Alstom el 1965 juntament amb altres 10 locomotores construïdes entre els anys 50 i 60, va entrar en servei el 1966 dins la sèrie 700, que posteriorment FGC anomenaria 251. L’any 1979 les locomotores Alstom van ser integrades al parc mòbil de la nova companyia ferroviària catalana Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, la primera empresa pública de la Generalitat restaurada que va assumir la gestió de les xarxes de ferrocarril traspassades a la Generalitat per l’Estat. Durant els 40 anys d’història d’FGC aquestes locomotores han representat un dels elements més simbòlics de la línia Llobregat-Anoia. Al principi, aquestes locomotores van ser destinades a tot tipus de serveis, tant de viatgers com de mercaderies. Amb l’arribada dels automotors dièsel i l’augment del parc mòbil d’unitats elèctriques, les tasques d’aquestes locomotores es van centrar en el transport de mercaderies i més endavant van quedar relegades a la realització de maniobres al Port de Barcelona i a Martorell i com a reserva en el cas de no disposar de les
1de mig segle d’història
locomotores de línia.
L’alcalde de Guardiola de Berguedà, Josep Lara, ha destacat que “la història de Guardiola està estretament lligada al ‘carrilet’ des dels seus orígens, amb el creixement urbà al voltant de l’edifici de l’estació a partir de l’arribada del ferrocarril”. Lara també considera que “valorar la història del carrilet a la comarca també representa, no només un nou reclam turístic, sinó un aprenentatge per a les noves generacions en les formes de mobilitat sostenible”.
Per la seva banda, FGC defensa que, amb aquesta cessió, posa
en valor el seu patrimoni ferroviari. Ho ha dit el president de l’empresa pública catalana, Toni Segarra, que ho considera “una mostra més de la voluntat de divulgar, apropar i compartir el nostre patrimoni amb la ciutadania”.
L’arribada de la locomotora a Guardiola s’emmarca dins una estratègia d’FGC per “apropar el nombrós i divers material històric a les persones i fer que les peces estiguin contextualitzades en el territori en el qual han funcionat, a la vegada que siguin punts d’atracció de visitants”. De fet, FGC està revisant una altra locomotora similar per poder-la exposar també en altres punts.
La locomotora Alstom 705 va ser construïda l’any 65 juntament amb 10 més i va ser, durant anys, el cap del carrilet. FGC
Més
Es va construir l’any 65, va entrar en servei l’any següent fins que va passar a transportar mercaderies
Amb la construcció de noves locomotores, va acabar relegada al port i com a reserva
Una eina per mirar el passat Ara FGC i l’Ajuntament s’alien per convertir la vella locomotora en un encant turístic de l’Alt Berguedà
3
Una de les esplanades on aniran els nous aparcaments, just abans que els operaris comencessin a treballar-hi, aquest desembre. CCBERGUEDÀ
NOVA MESURA per ordenar l’entorn del pantà de la Baells. El Consell Comarcal del Berguedà està impulsant, entre finals del 2022 i principis d’aquest 2023, la pavimentació de dues zones d’aparcament de vehicles a tocar de l’embassament. Es tracta de dues esplanades de terra al costat de la carretera C-26, a la zona del viaducte, que ara es pavimentaran i s’ordenaran. Quan s’enllesteixin els treballs, entraran en funcionament dues zones d’aparcament per a 62 cotxes i 8 autocaravanes. Aquestes àrees es troben dins del terme municipal de Vilada. Les obres que s’estan fent
El
La Baells continua en mínims històrics en aquestes dates. El pantà és al 28% de la seva capacitat, molt per sota dels registres de fa un any i encara més per sota de la mitjana dels últims cinc i deu anys. Fa un any el pantà fregava el 65% i la mitjana dels últims anys en aquesta època, és per sobre del 80%.
aquestes setmanes consisteixen en l’esplanació del terreny, el desbrossament, la pavimentació i senyalització de la nova zona d’estacionament. També s’hi col·locaran baranes per delimitar l’espai. I s’hi estan invertint més de 31.000 euros.
Turisme ordenat al pantà Aquesta actuació permetrà ordenar i delimitar els espais d’aparcament existents al voltant de l’embassament. D’aquesta manera es contribuirà a facilitar-hi l’accés per practicarhi esport, fer-hi activitats de lleure o turístiques. L’indret on es creen les noves places és molt
freqüentat.
El Consell Comarcal del Berguedà té encomanada la gestió, neteja, manteniment i vigilància del pantà i els seus entorns d’acord amb el Pla d’Usos de la Baells, aprovat el 2021.
Uns mesos més tard, a mig 2022, Urbanisme va donar el vistiplau al Pla especial de la Baells per potenciar, ordenar i regular el turisme al voltant del pantà.
Aquest Pla ja diu que hi ha 8 punts on es concentren les activitats i que en tots ells es preveu poder fer places d’aparcament: més de 400 en total, des de punts amb una trentena fins a altres amb més d’un centenar.
L’atleta de Berga fixa un nou rècord a la Sant Silvestre: 5 quilòmetres en 15 minuts i 13 segons i amb 51 segons de marge respecte al segon classificat
ATLETISME de gran nivell per tancar l’any a Berga. Unes 700 persones van participar en les Curses de Sant Silvestre de Berga l’última tarda del 2022. El cartell era impecable, malgrat que a última hora un dels grans al·licients en clau local, Xavi Tomasa, va decidir no prendre la sortida.
A la cursa, amb un gran ambient pels carrers de Berga, hi va haver un gran protagonista: Toni Baños. L’atleta de Berga va demostrar com de bé es coneixia el circuit i com de preparat arribava a la cita, i va dominar la cursa de principi a fi. Des dels primers metres va marcar el ritme i va aconseguir agafar distància respecte a la resta de participants. I al cap de poc més d’un quart d’hora, ja tornava a ser al passeig de la Indústria. Baños va clavar el cronòmetre a 15 minuts i 13 segons, i va travessar la línia d’arribada amb 51 segons de marge respecte a Pol Raich, que va ser segon. El tercer classificat va ser Tomeu Comelles, que va arribar uns 20 segons més tard que Raich.
Clàudia Sabata signa el doblet També hi va haver victòria berguedana en categoria femenina. Clàudia Sabata va pujar al calaix més alt del podi i va aconseguir la seva millor marca personal a la prova. Fins ara hi havia participat en diverses ocasions, però mai havia assolit baixar dels 19 minuts. Aquest any, però, va fer 18 minuts i 56 segons. Deu segons més tard va arribar la també berguedana Marta Palau, que va imposar-se per només 5 segons a una altra de les favorites, Laia Andreu, en la lluita per la segona posició.
Com ja comença a ser tradició, la Sant Silvestre de Berga va comptar amb la col·laboració de diverses entitats de la ciutat. D’entrada, el JAB va assumir-ne l’organització amb l’Ajuntament. I a banda, l’Handbol Berga, el Club
Esquí, el CE Berga i el Bàsquet Berga van animar diversos punts de pas dels 5 quilòmetres per crear el caliu de cada final d’any. Davant van trobar-s’hi disfresses originals, llums, cotxets i tots els ingredients de la cloenda atlètica de l’any.
Batalla ajustada en dones Només 15 segons van separar Clàudia Sabata, Marta Palau i Laia Andreu en un podi ajustadíssim.
El Vall, l’epicentre consagrat Els 700 participants van sortir des de les fonts i van travessar la meta al mateix lloc, però en sentit contrari.
L’atleta de Berga va imposar el seu ritme des dels primers metres de Sant Silvestre
FERRER Exjugador professional
Ha organitzat un campus de tecnificació a Berga, Gironella i Puig-reig per tancar les festes de Nadal.
La Titan Desert Aràbia no ha estat suficient per doblegar Pep Itó. El ciclista d’Avià, fent tàndem amb Cristina Millà, ha guanyat la cita en categoria Duo Mixte. Van haver de completar 440 quilòmetres en quatre etapes i ho van fer més ràpid que ningú: 25 hores, 38 minuts i 12 segons. I tot, al mig del desert de l’Aràbia Saudita.
El bagenc Dani Rabaneda i berguedà Manel Fernández Sosa, de l’equip de ral·lis Visit Gironella, s’han proclamat campions absoluts del Trofeu de Catalunya de Ral·lisprints. Arribaven a l’última cita, al Circuit de Catalunya, amb un marge de 15 punts de marge, i han fet bo l’avantatge. PILOT & PERSON
No hi ha alternativa. Si governes i vols conservar la cadira (per a tu o per als teus), és hora que facis contents als clubs pels quals manes. I és una llàstima que t’ho hagi de dir ara que s’acosten eleccions i que no hagi sortit de tu, durant els quatre anys que fa que manes. Però és que hi pots perdre molt i noto que no n’ets conscient.
Un club amb un sol equip frega la vintena de jugadors o jugadores. Cada jugador o jugadora té els seus fidels seguidors, sovint pares i mares que, si veuen un forat al camp mentre miren el partit, saben a qui han de mirar. Efectivament, et miren a tu. Però, estimat/da regidor/regidora, són els mateixos que et miraran el dia que inauguris allò que tant desitgen i que tantes
vegades t’han demanat. Si durant quatre anys has estat pendent dels clubs i les entitats, segurament llegiràs aquest article i pensaràs que això no va amb tu, que deu ser pel regidor veí. Ara bé, si et sents interpel·lat per aquesta finestreta, és que alguna cosa no ha acabat d’anar a l’hora aquests quatre anys. Però, tranquil, que encara hi ets a temps.
“Berga
un oasis d’handbol aquí i això es resol fomentant l’esport”
Torna la Corrida i ho fa amb tota la cavalleria. És la festa per excel·lència a Puig-reig, però la pandèmia va obligar els organitzadors a posar el fre de mà. L’any passat es va poder recuperar, però en una versió reduïda, i aquest gener torna amb tots els ingredients que oferia abans del virus. Aquest cop sí, hi haurà la cuina del porc de divendres a la nit, el ball de divendres i el dinar de col·laboradors de fi de festa. A banda, no hi faltaran els clàssics que ja es van poder recuperar l’any passat. El plat fort serà, com sempre, diumenge, amb la cercavila de carruatges, cavalleries i xerrets, l’esmorzar popular, la demostració d’elaboració d’embotits, la mostra d’oficis tradicionals o la mostra d’embotits, alimentació i artesania. Però també hi ha altres al·licients, com el raid social, les passejades en ruc i els espectacles de doma i volteig de dissabte o la festa infantil de divendres.
La Corrida PUIG-REIG
Del 20 al 22 de gener Més info: aquibergueda.cat/agenda
T’atreviries a deixar llegir als teus amics i a la teva parella tots els missatges que t’arriben? I a posar el mans lliures cada cop que et truquen?
L’Agrupació Teatral Avianesa segueix escenificant-ho per tota la comarca en una comèdia que farà reflexionar sobre tot el que amaguem al telèfon.
“Mans lliures”
Local del Comú | MONTMAJOR
Diumenge 29 de gener | 18.00 Més info: aquibergueda.cat/agenda
L’11 de gener del 2013 Besos de Perro es va estrenar a La General. Van ser tota una sensació i van fer una vintena de concerts per Catalunya, l’Aragó, la Rioja i el País Basc aquell any. Des d’aleshores s’han consagrat com el millor tribut a Marea. I ara celebren una dècada.
10 anys de Besos de Perro Amb Psychodrome i Esperit de Vi
Local del Blat | GIRONELLA
Dissabte 28 de gener | 22.00
S’acostaven les olimpíades i no eren una edició qualsevol: eren a Barcelona. Això posava encara més pressió a la selecció espanyola de waterpolo, que arribava a la cita força tocada i amb els ànims molt baixos. Els jugadors sentien que no estaven preparats per enfrontar-se a les millors seleccions del món i temien que podien fer el ridícul davant un públic que esperava amb candeletes veure’ls jugar.
Calia un revulsiu i va arribar: un nou entrenador amb fama de dur. I va funcionar. Gràcies a un esforç sobrehumà, al treball en equip i al suport de tot un país, la selecció espanyola de waterpolo va demostrar al món sencer que, amb esforç, es pot arribar a fites inimaginables. De tot plegat, ara se n’ha fet una pel·lícula: 42 segundos. El guió és de Carlos Franco, la dirigeixen Dani de la Orden i Alex Murrull, i Jaime Lorente i Álvaro Cervantes fan de protagonistes. Es va estrenar el setembre passat, i ara arriba al Teatre Patronat de Berga, gràcies al Cicle Gaudí.
Teatre Patronat | BERGA
Dijous 19 de gener | 20.30 Entrades: 4,5 € (general), 3 € (Carnet Jove o Socis de la Federació d’Ateneus de Catalunya) i 2x1 amb la targeta del Club Vanguardia Més info: aquibergueda.cat/agenda
L’Antònia i el Tomàs, els amos de la Torre de l’Amo de Viladomiu Nou, hi amaguen un secret. Si el misteri surt a la llum, hi haurà un desastre econòmic i, per això, és important que hi entris, el trobis i l’allunyis dels propietaris perquè no portin la comarca a la ruïna.
“El secret de la torre” Torre de l’Amo | VILADOMIU NOU Caps de setmana | 15, 17 o 19.00 Més info: aquibergueda.cat/agenda
En l’últim gran èxit de La Pegatina, el cantant diu que vol “plorar de riure per no res” i “surfejar la vida com qui res”. I aquest febrer l’eterna banda de rumba catalana portarà a Cercs la festa i la manera de viure la vida que trasmet en les seves cançons.
La Pegatina & Maurino
Pavelló | SANT JORDI DE CERCS Dissabte 4 de febrer | 22.30 Preu anticipada: 25 € Més info: aquibergueda.cat/agenda
En uns retalls d’una revista que havia quedat amagada en un racó de la botiga d’AgroVicenç hi hem trobat aquest dibuix. Però com veus, està desendreçat. Podries posar les diferents parts en ordre per confeccionar la imatge?
Troba la solució d’aquest passatemps a www.aquibergueda.cat/solucio
Ara també oferim servei de psicologia infanto juvenil a càrrec de la psicòloga Eva Castro Albós, que treballa amb nens, adolescents i famílies.
Gironella acull una consulta de Psicologia que ofereix sessions psicoterapèutiques a adults i parelles. la Psicologia ens ofereix un camí cap al benestar personal, el Psicòleg col·labora amb tu per seguir-lo 20 ANYS D’EXPERIÈNCIA OLGA MASSANA SÁNCHEZ 699 271 341 · Carretera Bassacs, 52 - 08680 Gironella olgams@olgamassanapsicologia.cat olgamassanapsicologia.cat Sessions presencials i també online
G14733 L’ESPUNYOLA / CASSERRES
(2 dobles i 1 individual), bany complet, lavabo, galeria interior i balcó.PREU: 148.000€
Pis de 50 m2, compost per menjador estar amb cuina americana, 2 habitacions (1 individual i 1 doble amb armari encastat) i bany complet. Calefacció de gas, balcó, traster i pàrquing. PREU: 110.000€
Pis de 90m2, menjador estar, cuina amb rebost, tres habitacions (dues dobles i una individual), dos banys (un complet), habitació rentadora, calefacció de gas, dos balcons, pàrquing i traster.
PREU: 125.000€
Pis 112 m2 compost per ampli menjador amb llar de foc, cuina office molt gran, 4 habs. (2 dobles i 2 individuals), bany complet amb banyera, bany complet amb plat de dutxa, 2 balcons i pàrquing.
PREU: 135.000€
Pis de 50 m2 aproximadament, compost per menjador, sala d’estar, cuina, 2 habitacions (una doble i una individual), bany amb plat de dutxa, balcó i dos trasters.
PREU: 58.000€
Pis de 90 m2, amb tres habitacions (2 dobles i 1 individual), menjador, cuina, bany, rebost, galeria i traster.
PREU: 55.000€
Dúplex molt ben situat de 84 m2 aproximadament. PB: menjador, cuina, habitació doble, bany complet i balcó. P1 dues habs dobles. Calefacció de gasoil i pellets. Aire condicionat. Opció a PREU: 160.000€
Dúplex 140 m2 nou. PB:menjador, cuina, 2 habs (1 doble i 1 ind.), bany complet, balcó i habitació de rentar. P1: una sala gran, dues habs dobles, bany complet i solàrium. Opció a garatges per 1-2 cotxes. PREU: 160.000€
Casa unifamiliar de 180m2. PB: garatge, i traster. P1: menjador estar, cuina, rebost, bany, balcó i terrassa. P2: 4 hab.(3 dobles i 1 terrassa i traster. Pati de 49 m2 PREU: 299.000 €
Conjunt de dues cases sobre parcel·la de 540 m2. Casa de 305 m2 amb locals als baixos. P1 de 2 pisos de 70 m2 a reformar. Casa pairal de 240 m2 construïts, baixos de 120 m2, P1: de 120 m2 i jardí de 245 m2.
PREU: 200.000€
Casa de 180m2 aprox. P. soterrani: Garatge i habitació per caldera i dipòsit de gasoil. P1: Menjador estar, cuina, rebost, quatre habs. (2 dobles i 2 individual ) i bany. P2: amplia sala amb varies possibilitats. PREU: 150.000€
Pis de 90 m2 amb molta vista, compost per menjador amb llar de foc, cuina amb rebost, tres habitacions (2 dobles i 1 individual), lavabo, bany complet i balcó. Totalment exterior.
Casa de 72 m2 aproximadament, amb menjador, cuina amb llar de foc, 3 habitacions, bany complet amb plat de dutxa i sota teulada. Compta amb un pati per la part de darrera amb un altre cuina.
PREU: 125.000€
Casa 240m2 aprox. PB: Menjador amb cuina, llar de foc i lavabo. P1: Sala d’estar, 3 hab. (2 dobles i 1 ind.), bany i balcons. P2: Sala d’estar, 3 hab. (2 dob. i 1 ind.), bany P3: Sala d’estar, bany i cambres per caldera i gasoil. PREU: 215.000€
Finca Rústica de 40 ha. totals. Aprox. 22 ha. Són de cultiu i pastures, la resta de bosc i erm-matoll. Casa de pedra aprox. 550 m2, a reformar. Pellisser de pedra de superfície aprox. 250 m2, a reformar. Aigua i PREU: a consultar.
Casa de 120 m2 amb pati de 25 m2 totalment reformada. PB: Garatge per 2 cotxes, caldera de gasoil. P1: Menjador/cuina, balcó i accés al pati. P2: 1 habitació suite, bany complet i vestidor. P3: 2 habs. i balcó. PREU: 185.000€
Dos locals de 47 i 38 m2 ideal per garatge, magatzem o local comercial.
PREU: 55.000 €
Àmplia plaça de pàrquing per cotxe, caravanes, remolc, autocaravanes etc. amb màxim de 5 mt. de llarg.
PREU: 35€ / mes
