“Després de tants anys de lluita, hi ha almenys un punt
Rosa - La Fotogràfica
Roser Farràs és una activista de mena. Es va implicar per primer cop al barri vell l’any 91, quan Jaume Farguell li va proposar d’anar a la seva llista. Va anar als últims llocs i, tot i que Farguell va aconseguir la majoria, no va entrar al Ple. Des de llavors, però, s’ha implicat sempre més en les lluites veïnals i, ara, amb les obres al carrer Harmonia, veu un barri vell que comença a canviar de cara. PÀGINA 11
COMARCA 12
Una revolució perquè els pobles també reciclin
El govern del Consell aprova els plecs del nou contracte de recollida i el canvi de model als pobles on no hi ha porta a porta
Març del 2023
Número 136 Any 12
Edita Bífidus Produccions SL
T. 600 47 92 99
Distribució gratuïta
BERGA 16
El Govern diu que l’estació pot anar a la rasa
L’informe de mobilitat que la Generalitat va fer no posa grans traves i el conseller diu que el concurs és imminent
BAIX BERGUEDÀ 22
Es desencalla l’esperada variant de Sagàs
El Govern anuncia que les obres començaran a la tardor: s’hi invertiran 8 milions i es farà una carretera de 3 quilòmetres
Coordinació general Jaume Fíguls
Direcció d’art Xavi Rossinyol
Disseny comercial Ricard Codina
Redacció Marc Canturri
Departament comercial Jaume Fíguls
ALT BERGUEDÀ 24
Nou projecte per a la central tèrmica de Cercs
Lluís Basiana vol fer-hi ara una planta d’hidrogen verd, però l’ecologisme ho qualifica de “gran mentida” i promet batalla
Impressió Lerigraf Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com
SORTIM 28
De què parlen les dones quan estan soles?
ELLES #cosasdechicas arriba a Berga per parlar de clixés en un espectacle pensat per a homes i dones
Control de difusió:
Publicació membre de: Amb el suport de:
Mestra artesana ceramista
De les seves mans n’han sortit els bolets que hi ha al Museu del Bolet de Montmajor. L’Ajuntament i els micòlegs la proposen com a Creu de Sant Jordi, presentantla com a pagesa, activista cultural i dona de poble. Hi ha un escrit a l’Ajuntament per adherir-se al clam.
La Direcció General d’Administració Local (DGAL) ha suspès provisionalment de funcions durant un període màxim de 6 mesos el secretari de l’Ajuntament de Berga. Se l’acusa de fets que podrien ser considerats com a faltes greus o molt greus, com ara l’abús d’autoritat en l’exercici del càrrec, la falta de consideració cap al
1
El carnaval de Berga, un monstre que té gana
2
personal, ser l’origen d’enfrontaments entre treballadors o l’assetjament laboral continuat a diversos funcionaris de la casa.
L’Ajuntament considera que “no és oportú fer, per ara, més manifestacions al respecte”, atès que el cas es troba en valoració de la DGAL, que també ho ha refusat.
3
Es desencalla la variant de Sagàs: les obres començaran a la tardor i costaran 8 milions
Berga Suma no era un partit polític, és una comparsa de carnaval
Rasclet i rampí són (quasi) sinònims i uns utensilis agrícoles usats per passar-les pels camps i arramblar-ho tot. Juli Fernàndez, conseller des de fa quatre mesos, va pujar a Berga armat (metafòricament) amb una d’aquestes eines. En un parell d’hores va rascar arran tota la llista de
pendents històrics d’obres i territori. Tindrem heliport nocturn per emergències. Corregirà l’error de la “T-Jove” per tal que el jovent del Berguedà viatgi en transport públic a preus reduïts com els de Sabadell, la seva ciutat. Les màquines haurien arribat a Sagàs per construir la reivindicada variant. L’estació de busos,
finalment a la Rasa del Molins, començarà “en setmanes”. Per al polígon d’Olvan, l’estrangulament de l’economia industrial des de fa 18 anys, trobarà solucions “ràpides”. Tot i en coet. Té solucions executives per a la C-16 i potser per al tren fins a Sallent. Si és cert, aquest home mereixerà un monument per
avergonyir tots els seus predecessors vinguts a prometre obres acabades en fum polític. Diu que li agrada tornar als llocs. Si retorna significarà dues coses: haurà mantingut la cadira (bo per ell) i les seves promeses seran realitats. Tot i ser crèdul de mena, miro el calendari electoral i m’entra pels peus un fred estrany.
“Invertir en cultura mai no és deficitari pel que fa a la formació de persones”
LA FRASE ELOI ESCÚTIA Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Berga
VAN GUANYAR POPULARITAT AMB ELS NACHOS que es serveixen als restaurants llatinoamericans. Van entrar a casa nostra des dels lineals dedicats als menjars exòtics. Es van convertir en una alternativa alimentària per a les persones celíaques o amb sensibilitat al gluten no celíaca. Ara, les tortillas de blat de moro reclamen el seu lloc a la dieta mediterrània. Que ha canviat la tendència a Europa respecte al consum de tortillas de blat de moto ho demostren les xifres. L’empresa catalana Tortillas Nagual va tancar el 2022 amb un increment del 40% en les vendes. La meitat d’aquesta facturació prové del sector de l’hostaleria, fet que demostra que la tortilla de blat de moro és avui un producte de moda, polivalent i atractiu tant per a xefs com per a comensals. “Quan vam començar el 2003, era la curiositat i l’interès per la gastronomia mesoamericana el que atreia els consumidors cap a les tortillas de blat de moro”, confessa Àngels Secanella, CEO de Nagual. “Ràpidament, van tenir molta acollida entre les persones celíaques, i a poc a poc els seus beneficis tant nutricionals com gastronòmics han calat en un sector molt més ampli”, reflexiona.
La popularitat de les tortillas de blat de moro està empenyent empreses com Nagual a diversificar la seva oferta i crear productes cada vegada més específics, pensats per a perfils concrets de consumidor. La marca ha llançat recentment els seus wraps ecològics i ha reformulat el seu producte especial fajitas perquè la tortilla sigui més flexible i s’adapti a una major varietat de farciments. Una altra de les seves referències més noves és la tortilla elaborada amb blat de moro ecològic.
Per què s’estan popularitzant les tortillas de blat de moro?
Les tortillas de blat de moro són riques en fibra i hidrats de carboni. Contenen antioxidants provinents dels betacarotens i vitamines, entre les quals destaquen la B1, la B3 i l’àcid fòlic. A més, els seus greixos són insaturats, és a dir, cardiosaludables. Per tot això, són una font d’energia, són beneficioses per seguir una dieta de control de pes i contribueixen a millorar l’estat d’ànim i la concentració. I, per descomptat, no contenen gluten.
Aquest reguitzell de beneficis nutricionals ha motivat el pelegrinatge de les tortillas de blat de moro en els lineals dels supermercats. Des dels prestatges amb plats exòtics es van traslladar als passadissos amb referències bio i saludables. I encara que mai han abandonat del tot aquestes seccions, cada vegada es troben més a prop del pa i altres productes de blat. I és que, als països mesoamericans, el blat de moro és un producte nacional que es consumeix diàriament. Tant com el pa a Catalunya. Com a exemple d’això, els tacos són el plat favorit per a tres de cada quatre mexicans.
Als països amb cultura gastronòmica mediterrània estem lluny d’aquestes xifres, però la veritat és que les tortillas de blat de moro s’estan fent habituals a molts menús. Ho propicien la versatilitat i la facilitat a l’hora de preparar tacos, fajitas i wraps. Després d’escalfar una tortilla per tots dos costats, es pot emplenar amb gairebé qualsevol ingredient, des d’un guisat fins a gambes o verdures cuinades al wok. Les tortillas també congenien bé amb la cuina d’aprofitament: les restes de pollastre, de vedella o de porc del dia anterior poden esdevenir un excel·lent farcit.
L’Hotel Transilvània de l’Escola Sant Joan va guanyar el premi gran del carnaval de Berga amb una imponent carrossa. Ho va fer per davant de l’Avioneta Attack, de les generacions del 96 i el 97, i la Tutankarrosa del 98. En la categoria d’animació, els guanyadors van ser Moulin Rouge, per davant dels Llunàtics d’Avià i Poleo Berga, de la generació del 95. En millor comparsa, els triomfadors van ser els Turcs i Camellets del 2001, per davant del Consell de la Fam i la mediàtica proposta dels bigotis: el fingit nou partit Berga Suma. AJ BERGA
Escric aquestes ratlles amb aquell fred sec dels matins d’hivern, quan el sol encara no escalfa prou, però ho faig amb aquella lleugera esveramenta interior de quan saps que aviat naixeran les flors, els arbres es vestiran de nou i els ocells tornaran a incordiar dolçament a l’arbre de davant de
casa quan encara vols fer mandres. I tot això passarà als volts del dia 20 de març i, a comptar d’aquell dia, ens vindran per davant noranta-dos dies de primavera. Una primavera que s’augura seca i que ens haurem d’estrènyer el cinturó de l’aigüera avall, una primavera que s’augura calenta i que haurem de solucionar encertant al
100% el nostre vot dins de l’urna municipal. Però bé, jo no us volia pas parlar de mals de cap, sinó de tot allò que passarà a casa nostra i que, com sempre, només dependrà de nosaltres que sigui un èxit! S’hi auguren diades castelleres, mercats de productors, curses de trail, teatre i microteatre, rutes guiades, caminades popu-
BERGUEDÀ ONLINE
Els miracles existeixen. El ple de Berga, ha aprovat per unanimitat una moció reclamant a la Generalitat que s’agilitzi l’arribada de la T-Mobilitat, millors connexions i, fins i tot, l’arribada del tren. Amb la intenció d’evitar les traves burocràtiques de sempre i alhora visibilitzar les mancances en
mobilitat que patim a la comarca, la moció s’ha enviat d’una forma poc convencional: “Hem enviat un missatger a peu, vestit de romà, amb la missiva escrita a mà amb una ploma de falcó i tinta xina. A més, en comptes d’un casc, li hem posat un orinal al cap. Aquest cop no se’ns tornaran a pixar a la cara!”, explicava l’alcalde,
Ivan Sánchez, mentre els regidors aplaudien. 22 hores i 31 minuts més tard, l’emissari arribava a la Generalitat. El president, Pere Aragonès, l’ha rebut al despatx i després de llegir la missiva i fer-se un tip de riure, li ha tret l’orinal del cap, s’hi ha pixat com a mostra de bona voluntat i li ha escrit una promesa: “Miracles, a
lars, màgia i tantes i tantes coses més... De fet, ara que hi penso, si hi ha un diamundialde per tot, què ho fa que encara no ens hem inventat el dia mundial de les entitats sense ànim de lucre i dels qui fan coses per amor a l’art? Si us fixeu amb les programacions i calendaris, sense elles no passarien la majoria de coses que ens fan xalar!
Lourdes, amics indígenes. Però no patiu. El vostre president no s’oblida dels aborígens berguedans. Us envio setze mules i vuit carros amb rodes de gran diàmetre. Així, els divendres, quan l’autovia s’embussi amb les grans bèsties de ferro dels catalans de primera, tindreu una alternativa: Els camins seran sempre vostres!”.
Premi de prestigi per a Veterinaris d’Avià, una empresa que ofereix serveis veterinaris per a vaques i cavalls les 24 hores del dia. El Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona els ha concedit el premi VETS a la ramaderia. Ha estat en la tercera edició dels premis, celebrada aquest febrer a l’Auditori AXA de Barcelona i presentada per la periodista Ana Boadas.
Rudy Gelinne i Ramon Farràs van recollir el premi, que reconeix la tasca d’un professional o d’una granja en la millora de les instal·lacions i la qualitat de la producció, en favor de la sostenibilitat i el benestar animal. Els el van entregar Mercè Soler, subdirectora de Ramaderia de la Generalitat, i Lali Coma, presidenta del Comitè de Granges del Col·legi.
Les famílies de les escoles de l’Alt Berguedà s’han queixat perquè, en pocs mesos, s’han quedat sense més d’una vegada. Reclamen que el Departament de Salut els substitueixi quan estan de baixa per no haver d’anar tan lluny a visitar-se.
FUNCIONARIAT
LA XIFRA
El fins ara responsable de Recursos Humans de l’Ajuntament de Berga defensa que no va plegar per l’endarreriment de les nòmines de gener, sinó perquè li ha sortit una feina a una altra administració.
A principis de mes, el regidor Ramon Camps va
assenyalar-lo com a culpable dels endarreriments. També va assegurar que se li volia obrir un expedient, però hores abans el funcionari va comunicar que deixava la feina. Ara el tècnic lamenta les acusacions i defensa que la renúncia “no té res a veure amb les complicacions de la nòmina”.
Euros va estafar un jove de Viladecans, a gent del Berguedà i cinc comarques més. L’han detingut per enviar SMS a les víctimes fent-se passar pel banc per aconserguir dades personals i robar-los.
“Hi ha gent jove que vol venir al barri vell, falta que els amos els lloguin els pisos”TEXT Marc Canturri FOTOGRAFIA Rosa - La Fotogràfica
La Roser és un dels grans actius humans del barri vell de Berga. Rondina quan se li recorden temes que fa vint anys que intenta resoldre, però s’emociona cada cop que se li parla del seu carrer Buxadé. Diu que és un carrer especial, on viu gent molt diversa, però que hi encaixa a la perfecció, i on es fa comunitat com si fos una família. S’estima el barri com un fill, a la vegada que detesta moltes de les coses que hi passen —i les que no—, però no se’n pot ni vol deslligar perquè hi ha viscut tota la vida. I amb orgull. Fa molts anys que lluites per fer millores al barri vell. Per què?
Tot comença el 1991. Jaume Farguell es presenta a les eleccions i em demana d’anar a la llista. Vaig anar molt enrere, però vam treballar molt tota la campanya i les eleccions li van anar bé perquè va treure la majoria [absoluta]. Jo m’havia ocupat del barri vell i, quan van entrar a governar, em van encarregar que me’n continués ocupant des de fora. I fins ara. Com hem arribat a l’estat actual del barri?
Si l’Ajuntament hagués escoltat els veïns i no hagués estat tan permissiu en el seu moment, haurien canviat coses. A la Junquera, el mateix personatge que va liderar l’especulació a Berga [en l’afer de les cases fantasma], va comprar un parell d’edificis i, quan es van adonar del que estava fent, li van tallar l’aixeta de pressa. Aquí en va comprar una cinquantena.
I ara, fet el mal, quina és la solució?
Sempre he dit el mateix: que hi hagi un tècnic que prioritzi fer un seguiment exhaustiu i estricte de tots els habitatges del barri. Ha de ser una prioritat. Evidentment que ha de fer altres coses, però que aquesta sigui la principal. Costarà molt, esclar, però ens hi hem de posar. L’Ajuntament ha de fer valdre les lleis que hi ha. Que una casa en mal estat és d’un banc de Luxemburg o de Galílica? D’acord, però s’ha de requerir, i si no respon, n’ha d’assumir les conseqüències. Les obres al carrer Harmonia poden canviar la història del barri?
L’embelleixen, això està clar. Però cal molt més. Després de tants anys de lluita, hi ha almenys un punt de llum al barri vell. Ho veiem ara els pocs que quedem dels que vam començar a lluitar contra l’especulació. Tinc 65 anys i sé que això no és una feina que es faci d’un dia per l’altre, però només demano que, si el dia de demà això canvia, la gent es recordi dels que vam frenar els especuladors i dels que vam fer pressió quan les cases queien.
Dius que cal anar més enllà en les obres. A què et refereixes? El projecte de fa vint anys era molt més ampli que el d’ara. Però el pla de barris [del 2005] va ser un fracàs per la part pública. Es van arreglar dues o tres coses i tota la resta va quedar penjat [per la crisi econòmica]. I el carrer Harmonia va ser un dels llocs on no es va fer res. S’hauria d’arreglar tot el carrer, està en mal estat, hi cau gent, hi ha sotracs... Segur que el que hi estan fent ara quedarà molt bonic i tinc l’esperança que, quan es vegi com ha quedat, l’Ajuntament s’animi a continuar, governi qui governi.
També hi reclameu aparcaments.
Sí, no parlo de cap plaça plena d’aparcaments. Amb 6 o 8 n’hi
hauria prou. Ni que sigui per quan algú ve a descarregar. Els problemes per fer-ho són exagerats. I, evidentment, perquè els veïns no haguem d’anar a aparcar tan lluny.
De fet, és possible que en pocs anys n’hi hagi més, de veïns, gràcies en bona part a Cal Blanxart.
Tant de bo. Ho dic de debò. Ho he dit a tothom que m’ho ha demanat. És una gran notícia que els joves i els no tan joves s’impliquin per recuperar un edifici així. I sí, també són importants els aparcaments per a ells. Sabem que són d’una manera de pensar que els agrada anar a peu, i a nosaltres també, però de tant en tant el cotxe fa falta i és incòmode haver-lo de deixar tan lluny.
Com s’atrauen nous veïns?
Hi ha molta gent, i molt jovent, que vol venir a viure aquí. I això ho sé del cert. I és una llàstima perquè també sé del cert que el barri vell està ple de pisos buits on es pot viure. També n’hi ha que són cases desgraciades per culpa de l’especulació. Però falta que els amos els lloguin els pisos. Hi ha cases que són de propietaris de Berga, o de gent vinculada a la ciutat, que les tenen deixades i que causen problemes en façanes i ocupacions. S’ha de fer el seguiment que dèiem abans per posar facilitats perquè les arreglin i incentivar que les lloguin. I les botigues?
Si ara ens tanquessin la carnisseria de la plaça, no podríem anar enlloc. Ni forns ni farmàcies... A veure, podem, però no massa a prop i, per poca cosa, t’has de desplaçar. És un problema, perquè a totes les botigues veiem que falta relleu generacional.
El barri vell també és un punt negre del porta a porta.
La gent a les xarxes ja no se’n queixa tant. Crec que estem decebuts i emprenyats i ens n’hem atipat.
La solució és canviar de sistema?
No sé quina és la solució. En general, sabem que la gent compleix, però el sistema en conjunt no ens funciona perquè hi ha punts d’incivisme que no s’han sabut controlar. Si tornem a posar contenidors només aquí, la gent ens vindrà a llençar la merda.
Sempre has dit que t’has fet un fart d’anar a veure veïns per explicar-los com fer-ho. I això no et tocaria.
Els informadors a vegades també hi han contactat, però molts cops ho acabem abans els veïns anant-los a picar la porta de bon rotllo. I ho fem per amor a tenir el carrer net.
Després de tants anys, no et desgasta l’activisme per al barri? És que hi visc...! Si li dius a un polític, potser té sentit, perquè ve quatre anys, i marxa. Però, per als veïns, aquest barri és la nostra vida. Hi tenim molts vincles, ens l’estimem i forma part del nostre dia a dia.
T’han demanat d’anar a cap llista?
Sí... Tres grups diferents, però n’hi pensar-ho. Ja ho vas fer una vegada.
Sí, és que era una altra època. Avui dia, per ser polític, has de saber deixar els problemes de l’Ajuntament a l’Ajuntament, i viure a casa. O se sap fer o no se sap fer. I nosaltres no ho sabem fer.
El 1991 va anar a la llista de Farguell i, en campanya, li van encarregar el barri vell. No va ser regidora ni ho ha volgut ser mai, però s’hi ha implicat sempre més
EL CONSELL COMARCAL ha donat el vistiplau polític al nou contracte de recollida de residus, que servirà per actualitzar les condicions de la recollida als municipis que des del 2018 fan el porta a porta i també per implementar el nou sistema de contenidors intel·ligents als municipis que, fins ara, funcionen amb el sistema convencional. El govern n’ha tingut prou amb els vots a favor dels consellers que l’integren, però no ha pogut repetir la unanimitat amb la qual es va decidir implantar el porta a porta a gairebé la meitat de
Una de les novetats més significatives que incorpora el nou contracte de recollida de residus és que els cubells multi-fracció també arribaran a Berga. La resta de municipis de la comarca que fan el porta a porta els tenen des del 2018, però en el seu moment es va decidir no donar-los als veïns de Berga per evitar l’acumulació de bujols a les entrades dels blocs de pisos. Ara el govern comarcal prioritza estalviar-se el cost de les bosses de plàstic i vol instal·lar arbres metàl·lics on poden penjar els bujols, sobretot en aquells blocs on s’acumulin més domicilis. Als botiguers no els fa massa gràcia perquè temen que els eixos comercials de la ciutat hagin de pujar la persiana cada dia envoltats de cubells buits. El Consell diu que s’asseuran a negociar.
municipis de la comarca. Govern i oposició continuen coincidint que el porta a porta funciona i que cal un nou model als pobles petits, però no comparteixen en absolut la valoració de com s’està desplegant tot plegat.
La implicació dels pobles
Des del govern, el president, Josep Lara, i el conseller de Medi Ambient, Vicenç Linares, han presentat el nou contracte, que ara haurà de passar per la fase d’exposició pública i la posterior licitació, abans de ser encarregat a una empresa. Tant
Lara com Linares han defensat que la renovació dels plecs són necessàries per resoldre alguns desajustaments econòmics del sistema, però sobretot per millorar el servei i per equilibrar els percentatges de recollida als municipis petits amb els que es registren allà on hi ha porta a porta. Lara va reconèixer que comarques com la Conca de Barberà “ens han avançat per totes bandes” perquè el nou model per als pobles petits ha tardat molt més del previst a arribar. Això sí, ha defensat que en aquests mesos s’ha fet un treball de camp, poble a poble,
Els contenidors intel·ligents són un sistema cada vegada més utilitzat arreu de Catalunya i les dades d’allà on s’ha aplicat demostren que és capaç de replicar l’èxit del porta a porta.
perquè la segona fase de la revolució de les escombraries sigui consensuada. L’oposició ha posat en dubte això últim i ha recriminat que hi ha ajuntaments que no estaven al cas d’aspectes com el canvi d’ubicació d’algunes illes. ERC i CUP van reclamar que es tingui més en compte la veu dels alcaldes i fins i tot van demanar endarrerir l’aprovació fins que se’ls hagi informat degudament.
L’empresa que guanyi el concurs rebrà 4,2 milions d’euros cada any per assumir la recollida de
El nou contracte també obre una possibilitat nova al barri vell de Berga. És sabut i reconegut que és un dels grans punts negres del porta a porta, pel que fa a incivisme. Consell i Ajuntament coincideixen que el sistema funciona, però no han estat capaços d’erradicar l’incivisme reiterat en punts concrets. Amb els veïns i els botiguers amb la mosca al nas, ara l’administració es guarda un as a la màniga. Durant els dos primers anys de contracte, Consell i Ajuntament podran decidir substituir el porta a porta al barri vell per un model de contenidors mòbils, que s’instal·laran a la zona en franges horàries concretes per tal que els veïns llencin la brossa. Això sí, confien que no caldrà arribar a aquest punt i ho pinten com la solució “in extremis”.
residus de tots els municipis, excepte Gironella i Puig-reig, que no han fet la dispensa i tenen el seu propi contracte. Amb els nous plecs, s’instal·laran contenidors intel·ligents a tots els pobles on no hi ha porta a porta. Per llençar cada fracció, els veïns s’hauran d’identificar a través d’una aplicació mòbil o una targeta. El contenidor ho llegirà i s’obrirà, de manera que en tot moment es podrà saber qui recicla bé i qui no. El Consell també preveu instal·lar els contenidors intel·ligents a les illes d’emergència dels pobles on hi ha porta a porta.
El contenidor només s’obrirà quan qui llença la brossa hi apropi la targeta o el mòbil
AJ BARCELONA
BOMBA ESPERADA al Berguedà pel que fa a mobilitat i transport públic. El Departament de Territori ha anunciat que la T-Mobilitat (i, amb ella, la T-Jove) també arribarà al Berguedà, al Ripollès i al Solsonès. Totes tres comarques formen part de l’anomenada setena corona, que fins ara té una integració tarifària parcial, però que queda apartada de la majoria de títols que sí que poden adquirir els usuaris que van en transport públic del Bages en avall. El Govern té previst que la setena corona quedi integrada del tot en el sistema tarifari de l’Autoritat del Transport Metropolità, de manera que al Berguedà, al Solsonès i al Ripollès també es pugui adquirir la T-Mobilitat i tots els títols que en pengen, entre els quals hi ha la T-Jove.
El conseller de Territori ha assegurat que a partir de les pròximes setmanes començarà una adaptació tecnològica de totes les màquines validadores de bitllets dels busos de la setena corona, de manera que també llegeixin la T-Mobilitat. Confien que l’adaptació del sistema i la integració de la setena corona estigui enllestida en un període de mig any amb la idea que, de cara a la tardor, la T-Mobilitat es pugui utilitzar en busos que surten de municipis com Berga,
Qualsevol menor de 30 anys podrà moure’s fins a Barcelona pagant 40 euros per trimestre
Gironella o Puig-reig. Amb la T-Mobilitat, els joves berguedans podran comprar la T-Jove a preu reduït, que permet els menors de 30 anys de la resta de l’entorn metropolità moure’s sense límit per qualsevol punt de les sis primeres corones per només 40 euros per trimestre. Això sí, a la resta de l’AMB ja funciona, però al Berguedà caldrà esperar mig any.
El Ple de Berga ha aprovat aquest març una moció que demana que s’agilitzi l’arribada de la T-Mobilitat a la comarca i els descomptes que hi van associats. La Generalitat ja ha expressat que treballa perquè a la tardor sigui una realitat, però els quatre
grups de Berga s’han posat d’acord per deixar constància en una moció de la necessitat que es faci efectiu. La moció va ser proposada inicialment des del PSC, però es va acabar entrant conjuntament, incorporant-hi les apreciacions de la resta.
La moció manifesta la voluntat de sol·licitar “la inclusió en el termini més ràpid possible del Berguedà” en l’àmbit de la T-Mobilitat. També demana que es millorin les comunicacions intercomarcals i que s’incloguin en els descomptes de la T-Mobilitat.
I, a la vegada, es posa de manifest un cop més “la necessitat de l’arribada del ferrocarril a la comarca” i es demana “passos efectius en aquest sentit”. Els acords, validats per CUP, Junts, ERC i PSC, es comunicaran a la Generalitat i al Parlament.
CANVI DE MARXA de l’estació de busos de Berga. El conseller de Territori, Juli Fernàndez, confia poder licitar les obres per construir l’estació “en les pròximes setmanes”. En una visita a Berga aquest febrer, el conseller ha apuntat que els tècnics del Departament estan incorporant al projecte els apunts que està fent el municipi i que espera poder-ho enllestir “en qüestió de setmanes” per, després, presentar-lo públicament i treure les obres a concurs. El Govern preveu invertir-hi 4,4 milions d’euros, té la partida reservada, i el conseller assegura que el projecte està “ben encarat” per sortir a concurs.
Una acceleració inesperada
Fins i tot l’alcalde, Ivan Sànchez, admet que l’acceleració dels terminis és inesperada: “Si no s’encalla res, la veurem més de pressa del que podíem imaginar”. L’últim que l’Ajuntament havia dit públicament era que estava pendent de l’estudi de mobilitat que estava redactant la Generalitat per comprovar que es complien les condicions per poder alçar la infraestructura a la Rasa dels Molins.
El Govern es va comprometre a tenir-lo acabat a la tardor. Els terminis s’han endarrerit uns mesos, finalment, però ara ja el tenen, és positiu, però no n’avancen massa detalls. El conseller diu que, si ja pensen en la licitació, és perquè l’estudi de mobilitat dona totes les garanties per poder fer l’estació on estava previst.
Canvis a la rotonda de la BP I l’alcalde afegeix que li consta que el Departament està fent els ajustaments al projecte per
El conseller de Territori va pujar a Berga per anunciar millores a l’heliport. En concret, l’equipament es convertirà en una pista operativa les 24 hores, és a dir, també de nit. Així, el de Berga serà un dels pocs heliports del centre de Catalunya que podrà operar quan es faci fosc. Ni a Manresa ni a Vic n’hi ha cap d’aquestes característiques. Els més propers són a Puigcerdà i Igualada.
El Departament de Territori preveu invertir uns 200.000 euros a l’heliport berguedà, ja que el considera “un punt clau en l’àmbit de rescat”.
L’heliport berguedà és a tocar de la muntanya i això donarà més marge de maniobra als helicòpters que operin: “Com menys pes de combustible, més capacitat de maniobra en un rescat”. També ho ha celebrat el sistema sanitari, ja que l’heliport facilitarà el trasllat immediat de metges en qualsevol moment del dia.
afavorir una bona mobilitat, tot i que ja avança que caldrà tocar poca cosa: “S’han de fer petits canvis a la rotonda de la BP, al passeig de la Pau, però és poca cosa”.
Amb la darrera visita del conseller, queda clar que el Govern no té cap intenció de tornar a canviar d’ubicació. I en això, amb l’alcalde estan al mateix vaixell, malgrat que altres formacions i fins i tot la recentment recupera-
da associació de veïns de la zona s’han queixat i han demanat un canvi de rumb.
L’alcalde defensa que “han vingut experts i ho han defensat” i que “si tots els paràmetres tècnics es compleixen, ha de tirar endavant”.
Però l’oposició critica que s’estigui fent a corre-cuita, suggereix que no s’han explorat prou les alternatives i es mostra molt incrèdula amb el calendari que ha verbalitzat el conseller de Territori.
L’estudi de mobilitat que el Govern havia d’enllestir a finals d’any no atura el procés per fer l’estació i el conseller diu que la licitarà “en poques setmanes”
Un heliport per aterrar de nit
El Govern diu que té la partida a punt i el projecte encaratL’alcalde va aprofitar la visita del conseller per fer pressió. TERRITORI
CANVI DE GERENT a l’hospital de Berga. Anna Forcada ha presentat la renúncia al càrrec per dedicar-se exclusivament a la gerència de l’Institut Català de la Salut a la Catalunya central, un lloc que ha compaginat des del primer dia que va aterrar a l’hospital berguedà. Ara, però, Forcada passa el relleu a Antònia Baraldés, fins ara directora assistencial del centre.
Forcada ha estat l’encarregada de liderar l’inici de la transformació de l’hospital, des que l’empresa pública Salut Catalunya Central se’n va fer càrrec. Amb el canvi, la Generalitat agafava el timó de l’hospital i prenia el testimoni a l’Ajuntament de Berga per passar a comandar directament el centre.
Forcada, l’inici del canvi
El nomenament de Forcada va ser estratègic, ja que ja aleshores era gerent de l’ICS a la Catalunya
central, però es va considerar que el seu perfil era ideal per començar a obrir la transformació de l’hospital. En un comunicat, el Departament de Salut li agraeix la feina i en destaca “el seu compromís en la reestructuració organitzativa del centre, la projecció i implantació de les millores dels espais o la defensa del model assistencial arrelat al territori del Berguedà”.
Una especialista de la zona
Antònia Baraldés, la nova gerent, és nascuda al Berguedà i va arribar a l’hospital de Berga el desembre del 2020 per assumir la direcció assistencial. Abans, havia estat adjunta a la direcció assistencial d’Althaia, on també havia estat cap de medicina interna i havia creat la unitat d’hospitalització a domicili.
5 milions en execució
L’hospital té en marxa un im-
Baraldés treballa a l’hospital des de finals del 2020; fins ara, com a directora assistencial
portant pla d’inversions aprovat de més de 5 milions d’euros, del qual ja se n’han fet els primers passos amb les obres per a les noves urgències i la millora del servei d’emergències mèdiques (SEM). Es preveu que les obres s’enllesteixin a mig 2023. L’empresa pública que gestiona el centre també ha treballat en els últims anys en la gestió i control de la despesa, ha aconseguit l’acreditació docent del centre per rebre els primers estudiants residents i ha empès una important transformació digital. Segons diu Salut en un comunicat, en aquesta nova etapa, la gerència de l’hospital continuarà treballant en l’impuls de les aliances estratègiques amb els hospitals de referència al país amb la finalitat principal de garantir la qualitat de l’activitat assistencial de la ciutadania del Berguedà i la protecció dels professionals de l’hospital.
QUAN VA COMENÇAR a estudiar Filologia, fa més de vint anys, va començar a omplir de poemes un Word. Hi escrivia a estones. Quan estava inspirat, quan tenia temps lliure o, simplement, quan li venia de gust. I aquest calaix digital, una mica sense adonarse’n, s’ha anat fent gran. Fins ara, que torna a estar en blanc. “No m’he guardat res”. Marcel Tuyet presenta aquesta primavera Bucles, el seu primer recull de poemes.
L’autor, nascut a Berga fa 40 anys, recalca que no escrivia poemes amb cap intenció de publicar-los en el futur. Però va arribar un dia que es va adonar que el calaix havia crescut molt i va decidir pagar-se un llibre com “un autoregal”.
La primera feina del Marcel va ser a L’Albí. Per això, no va ser massa difícil triar quina porta anar a picar primer. El Jaume Huch s’hi va prestar, però abans va demanar-li poder llegir els poemes, i la resposta va millorar encara més el futur: li va proposar que Bucles formés part d’una col·lecció oficial. “Vaig quedar en xoc. Això li ha donat un tacte, una qualitat, una maquetació... Hi ha tot un control a darrere que fa que el resultat final sigui molt millor que si m’ho hagués
fet per mi i per regalar als meus, com tenia pensat”, explica.
Una barreja d’èpoques i estils Bucles no és cronològic. El primer poema que hi ha és de fa vint anys i l’últim, de fa poques setmanes. En aquest temps, la tècnica del Marcel ha canviat, però a l’hora de publicar el llibre ha preferit camuflar aquesta evolució: “No volia que hi hagués un primer bloc més patxanguero i una part final més tècnica. Prefereixo que tot quedi barrejat, més unitari”. I, així, mentre s’anaven ordenant les pàgines del llibre, s’anaven esborrant les del Word.
El pròleg del llibre és del també berguedà Toni Gol. El Marcel explica que tenia clar que el Toni era la persona que més encaixava amb el pròleg per la manera com estan escrits i l’estil de poemes que està acostumat a llegir el prologuista. Tenia tan clar que havia de ser el Toni que assegura que, si li hagués dit que no, el llibre probablement s’hauria quedat sense pròleg. Fins que no va tenir el llibre a les mans, no va voler llegir el que el Toni havia dit d’ell: “Volia que em sorprengués i
ho va fer. Va saber trobar moltes coses a dins i em va fer un pròleg molt bonic”.
La portada també té segell berguedà. És obra de Mar Guixé, que també va tenir llibertat absoluta per il·lustrar la part més visible del llibre: “Crec que cadascú és bo amb les seves coses, i m’agrada valorar-ho sempre que puc”. Això sí, tot i aquest còctel de talent de casa, el llibre té molt poques referències berguedanes: “És molt universal, el pot llegir i entendre tothom, visqui on visqui”.
Els ha escrit durant vint anys i els ha anat guardant en un calaix, fins ara
El volia per ell i els seus, però va agradar a L’Albí i ja és a la llibreria
PASSEJAR UN GOS que, si no, ho tindria complicat per sortir de casa i, a la vegada, propiciar un envelliment actiu d’una persona amb diversitat funcional intel·lectual. Aquest és l’objectiu Efecte Boomerang, cuinat per la Rosa, la Yasmina, el Yovany i la Íngrid, quatre alumnes del cicle formatiu d’Atenció a Persones en Situació de Dependència, que s’imparteix a l’IES Guillem de Berguedà de En un temps rècord, han cuinat la idea i aquest març la presentaran a l’institut. Abans, però, han fet una prova pilot per assegurar-se que “el projecte toca de peus a terra”. I és que la idea que tenen és que Efecte vagi més enllà d’un projecte acadèmic i pugui tenir
La culminació d’un procés La prova pilot s’ha fet amb la complicitat de la Fundació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà. Els creadors del projecte van anar-lo a presentar a la Fundació amb la idea de convidar els usuaris que ho desitgessin a participar a la prova pilot. “L’acollida va ser increïble”, explica la Rosa. A partir d’aquí, els alumnes del cicle van recollir les dades dels voluntaris i van iniciar una feina de formiga, mitjançant el bocaorella, per trobar prou gossos
En paral·lel, els usuaris de la fundació que van decidir participar en la idea van assistir
a un taller per aprendre a tractar els gossos per, quan arribés el moment de passejar-los, guanyar-se la seva confiança. L’usuari de la fundació passeja el gos, però va acompanyat per un voluntari. A la prova pilot, aquest voluntari era una persona que durant tot el curs ja s’havia format al grau d’Atenció a Persones en Situació de Dependència, i això va permetre als impulsors del projecte poder saltar-se una fase del procés: la formació de voluntaris sobre el tracte amb persones amb diversitat funcional. Si el projecte té continuïtat, però, sí que caldrà fer aquesta formació. El dia de la prova pilot, usuaris i voluntaris es van trobar a la zona de la caserna i van dividirse per anar a buscar cada gos a casa seva. Després, van portar els animals al pipicà del costat de la comissaria dels Mossos d’Esquadra i van jugar amb ells una bona estona, abans de tornar-los a casa.
La Rosa i la Yasmina, dues membres de l’equip impulsor, destaquen que una de les principals dificultats que s’han trobat per tirar endavant la prova pilot és poder encaixar els horaris dels usuaris de la fundació amb les franges en què als amos dels gossos els anava bé ser a casa per obrir-los. Això els ha fet pensar que, de cara al futur, si la idea veu la llum, caldrà anar una mica més enllà i crear un clima de confiança
entre propietaris i usuaris. “Caldria que la gent que no pot ser a casa es refiés de deixar-noshi entrar o donar-nos les claus”, expliquen. I per això convé crear una estructura legal. La Rosa apunta que caldria constituir una associació i col·locar-la sota el paraigües d’una entitat més gran, com podria ser la Fundació Pro Disminuïts Psíquics o la Fundació Horitzó, que també s’ha interessat pel projecte. Per fer la prova pilot, tots aquests requisits burocràtics no han fet falta, però els creadors de la idea han insistit molt en la necessitat que els amos dels gossos i els usuaris de la Fundació es coneguessin.
Els usuaris de la Fundació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà van participar en la prova pilot que es va organitzar al pipicà de la zona de la caserna i van passejar-hi gossos de voluntaris. CEDIDA
Per fomentar-ho, han presentat Efecte Boomerang com un winwin: els usuaris de la fundació fan una activitat que els permet sortir al carrer i relacionar-se amb persones de fora del seu entorn social; i als amos dels gossos, sobretot aquells amb problemes de mobilitat, se’ls obre una oportunitat per poder passejar l’animal i evitar que, a llarg termini, adopti mals hàbits.
Una central telefònica
Si el projecte prospera, també caldrà activar una central des d’on es rebin les trucades dels amos que demanin el servei. Els estudiants també n’han parlat amb tècnics del Consell
Comarcal, que els han orientat i els han confirmat que hi hauria línies d’ajuts susceptibles a encaixar dins el seu projecte: “Inicialment ho volíem fer tot des del voluntariat, però amb el pas dels mesos hem vist que caldrà posar-hi diners perquè hi ha coses que s’han de pagar perquè la idea tiri endavant”. De moment, aquest març tenen la prova de foc a l’aula. Però amb l’èxit de la prova pilot al carrer i la bona acollida de la comarca, tenen coll avall que Efecte Boomerang té corda.
Jordi Badia i Oriol Balil són els dos educadors canins que van fer els tallers als usuaris de la fundació que es van prestar a passejar gossos durant la prova pilot. Fa temps que tots dos treballen en el món dels animals i asseguren que aquesta “ha estat una de les experiències més gratificants que han viscut”. També destaquen el tacte i la sensibilitat que han tingut els impulsors del projecte per interessarse per la manera com les persones s’adrecen als animals: “Gairebé tots els problemes de comportament caní
venen pel mal maneig que fa l’amo”. Durant els tallers els educadors van insistir en la importància de la bona gesticulació a l’hora de dirigir-se als animals. També van donar-los consells com ara que no s’abraonin sobre l’animal la primera vegada que el vegin. Si ho fan, l’animal tendeix a desconfiar i és difícil que es refiï d’aquella persona. El que els experts recomanen és acostar-s’hi sense ser invasiu i deixar que el gos olori la persona i segueixi el seu propi procediment per agafar-li una
confiança que les impulsores d’Efecte Boomerang qualifiquen d’indispensable perquè el projecte tiri endavant. El servei de passejadors és cada vegada més sol·licitat, sobretot a Barcelona i les ciutats més pròximes. Els educadors celebren que la gent cada cop tingui més clar que els animals han de sortir de casa i que, si l’amo no ho pot propiciar pel motiu que sigui, cal buscar alternatives perquè el gos no en pagui les conseqüències. “S’està buscant molt i és una gran notícia”, apunta l’Oriol.
Al Berguedà, però, s’ha decidit anar un pas més enllà i vincular el servei amb la vessant social. La Fundació Pro Disminuïts Psíquics continua detectant les complicacions per afrontar l’envelliment de persones amb diversitat funcional que han viscut amb els pares però que, amb el pas dels anys, no se’n poden fer càrrec. Per això treballen per obrir una llarresidència a Terradelles; i per això han vist amb bons ulls una iniciativa com aquesta, que afavoreix l’envelliment actiu.
El gos evita mals hàbits i el passejador gaudeix d’un envelliment actiu ajudant la societatUn reportatge de MARC CANTURRI
LA C-62, l’eix que connecta el Berguedà i Osona a través del Lluçanès, veu la llum al final del túnel. En el seu dia s’hi van invertir uns 60 milions d’euros per millorar tota l’artèria, però va quedar pendent el tram de Sagàs, que s’ha convertit en una queixa enquistada i en un focus d’accidents durant més d’una dècada. Ara s’hi farà l’esperada variant, de 3 quilòmetres, i s’hi invertiran uns 8 milions. Les obres sortiran a concurs aquest març amb la idea que puguin començar a la tardor. Un cop s’hi comenci a treballar, l’actuació s’allargarà uns 15 mesos.
Un dels temes que més polèmica va generar en el seu moment i, de fet, el principal causant que el tram quedés pendent d’arranjar, era el traçat de la nova carretera.
Finalment, serà una variant que passarà pel nord del municipi, a uns 150 metres de l’Ajuntament, per tal de minimitzar l’impacte sobre els camps de la zona.
La nova carretera farà uns 10 metres d’ample i tindrà una mitjana zebrada (pintada a terra) d’un metre d’ample amb la idea de fer-la una via més segura i d’evitar els accidents per xocs frontals o laterals entre vehicles que van en direccions oposades.
El president del Govern, Pere Aragonès, i el conseller de Territori, Juli Fernández, van dir, durant l’anunci de les obres, que “és una millora de país”, admetent que s’ha fet esperar massa. Aragonès en va destacar la connexió entre comarques i Fernández, la comoditat que suposarà per a la gent de la zona.
El Govern pintarà una mitjana d’un metre entre carril i carril per millorar la seguretat
1
La Generalitat va invertir una milionada a la millora de la C-62 fa anys, però Sagàs va quedar pendent.
L’ACEB, la patronal comarcal d’empresaris, ha celebrat l’anunci del Govern, tot i que ha reclamat que es compleixin les promeses i els terminis. En un comunicat, l’empresariat assegura que “és una molt bona notícia”, però insisteix
2
de deute
El setembre començaran quinze mesos d’obres per arranjar tres quilòmetres de carretera.
que és un projecte “encallat” des de fa temps i que s’ha estat reclamant durant una dècada. L’ACEB veu la variant com una obra estratègica i un complement perfecte per al polígon que s’està desenvolupant a Olvan.
3
Per sobre de Sagàs
La nova carretera passarà pel nord del municipi i els tècnics prometen una afectació mínima en els camps.
C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26
www.pirineu2000.com
ES NECESSITEN PISOS I CASES DE VENDA I LLOGUER A BERGA I COMARCA
Finca rústica en una superfície de 32,43 hectàrees, la majoria de cultiu. Casa de pedra amb aigua municipal i llum. Cobert per rehabilitar.
PREU: 580.000€
dues individuals), bany complet, galeria, calefacció de gas i traster. PREU: 95.000€
Pis semi nou de 90 m2 amb llar de foc. De tres habitacions, dues dobles i una individual, un quarto de bany. Calefacció elèctrica, dues places de pàrquing, terrassa i traster. PREU: 99.000€
Pis de 60 m2 compost per menjador amb sortida al balcó, cuina, rebost, dues habitacions (una doble i una individual), bany complet amb plat de dutxa i lavabo. PREU: 90.000€
Pis exterior amb molta llum de 85 m2 aprox. compost per menjador amb llar de foc, cuina, tres habitacions dobles, bany complet, balcó, traster i pàrquing. PREU: 85.000€
Casa de 240m2 aprox. PB: Menjador-cuina amb llar de foc i bany. P1: Sala d’estar, 3 hab., bany complet i balcons. P2: Sala d’estar, 3 hab., bany complet i balcons. P3: Sala d’estar, bany complet, cambra i dipòsit de gasoil. PREU: 215.000€
Vàries Parcel·les per cases unifamiliar. 7m de façana i 15 m de fondo. Jardí de 35 m2 a nivell de la cuina menjador.
PREU: a partir de 50.000€
Pis totalment reformat de 80 m2 aproximadament, compost per menjador, cuina, 3 habitacions dobles, bany complet amb plat de dutxa, cambra de rentar, galeria i pàrquing. PREU: 125.000€
Pis de 95 m2 amb molta vista, compost per menjador amb molta llum, cuina, tres habitacions (2 dobles i 1 individual), bany complet, lavabo, galeria interior i balcó.
PREU: 148.000€
Pis de 50 m2, compost per menjador estar amb cuina americana, 2 habitacions (1 individual i 1 doble amb armari
Unifamiliar 220 m2. PB: garatge, rebedor i despatx. 1P: menjador, llar de foc, cuina, balcó, lavabo i cambra. 2P: 3 hab. i bany. 3P: sala d’estar, terrassa, 2 hab. ind. i bany. Altell: Sala d’estar, traster i solàrium. PREU: 299.000 €
Casa de 120 m2 amb pati de 25 m2 totalment reformada. PB: Garatge per 2 cotxes, caldera de gasoil. P1: Menjador/cuina, balcó i accés al pati. P2: 1 habitació suite, bany complet i vestidor. P3: 2 habitacions i balcó.
PREU: 168.000€
Unifamiliar molt cèntrica, amb garatge per sis cotxes amb sortida al pati de 30 m2 i soterrani. 1º pis: 4 habs dobles, menjador, cuina, dos banys i balcó. 2º pis: per obrar. Sota teulada amb estudi.
PREU: 250.000€
D15030
Dúplex molt ben situat amb molta vista de 84 m2 aprox. PB: compta amb menjador, cuina, habitació doble, bany complet i balcó. P1: dues habs dobles. Calefacció de gasoil i pellets. Aire C. Opció a garatge tancat. PREU: 160.000€
GIRONELLA
Casa de 72 m2 aproximadament, amb menjador, cuina amb llar de foc, 3 habitacions, bany complet amb plat de dutxa i sota teulada. Compta amb un pati per la part de darrera amb un altre cuina.
Finca Rústica de 40 ha. totals. Aprox. 22 ha. Són de cultiu i pastures, la resta de bosc i erm-matoll. Casa de pedra aprox. 550 m2, a reformar. Pellisser de pedra de superfície aprox. 250 m2, a reformar. Aigua i PREU: a consultar.
H11837 ZONA CAL BASSACS
Parcel.la de 180m2, 9mts. de façana per 21mts. de fons, per construir casa (baixos mes dos pisos).
PREU: 45.000€
Plaça d’aparcament per cotxe amb bon accés.
PREU: 8.500 €
H4297 GIRONELLA – URB. CAL RAMONS
Parcel·la de 1000m2, aproximadament, amb tots els serveis i amb situació excel·lent.
PREU: 87.000€
L’EMPRESA EM Spain, la propietària dels terrenys de la tèrmica de Cercs i impulsora fins fa uns mesos de la incineradora, ara vol fer-hi una planta d’hidrogen verd que agafaria l’electricitat d’un parc amb 8.000 plaques solars i aigua, d’un aqüífer que hi ha als terrenys. Tot plegat, es complementaria amb un museu dedicat a l’energia i el patrimoni industrial, un hotel, un restaurant i un parc natural amb rutes i tirolines.
Estèticament, però, hi hauria un canvi molt més important, i és que els promotors volen pintar la torre de la tèrmica de colors, dibuixant-hi elements típics de la zona. Els socis de l’empresa, amb Lluís Basiana al capdavant, asseguren que volen convertir
emmirallant-se amb el que va passar amb Horrorland.
L’ecologisme esclata
Els ecologistes han qualificat l’hidrogen verd que es vol produir a la tèrmica de “gran mentida”. La Plataforma Antiincineradora i el Grup de Defensa de la Natura alerten que, per fer hidrogen verd, es necessita molta més electricitat que la que produirà el parc solar i sospiten que el projecte pot estar lligat a la central hidroelèctrica reversible. A més, insisteixen que els terrenys són emprius i han de retornar a l’Ajuntament, però acusa l’actual govern d’inacció. De moment, demanen que no es faci res a la tèrmica fins que el jutge digui quelcom sobre els
LA BATALLA A TRES de fa quatre anys va camí de repetir-se a Bagà. L’actual alcalde, Joan Oña, tornarà a ser el cap de llista d’ERC al municipi; el cap de l’oposició, Lluís Casas, serà el número 1 del PSC; i Bagà Endavant es tornarà a presentar i, tot i que l’assemblea de l’agrupació encara no ha escollit les primeres espases, Pep Llamas continua coordinant els moviments de l’agrupació i té tots els números de repetir. El moment polític convuls que viu l’Ajuntament no propiciarà grans canvis en els primers noms de les llistes que concorreran a les eleccions. L’alcalde, Joan Oña, diu que centrarà la campanya a intentar retenir el vot de qui no vol ni el PSC ni Bagà Endavant al govern: “Tenim clar que, si sumen, pactaran, perquè ja s’estan aliant ara, des de l’oposició”.
Un mandat inestable Oña assegura que “fa quatre anys vam començar un projecte que s’ha de seguir desenvolupant”, però ha reconegut que, perquè això passi, cal que hi hagi una majoria clara, després d’un mandat en què els moviments polítics ho han fet impossible. En la primera fase de la legislatura, la regidora Mariona Pons, que anava a la llista del PSC, se’n va anar al grup no adscrit i va continuar al govern d’ERC, malgrat que els socialistes van decidir marxarne. I fa unes setmanes, Jaume Amills va passar a l’oposició, mesos després d’abandonar ERC i anar-se’n al grup no adscrit. El resultat és un govern en minoria, amb quatre cadires d’ERC i una no adscrita, i una oposició majoritària formada per tres
1
Ball de jaquetes al ple
Mariona Pons era al PSC però en va marxar per seguir al govern d’ERC i Jaume Amills ha fet el camí contrari
2
Un ajuntament ingovernable
El govern ha acabat en minoria i amb una oposició unida per aprovar el que no interessava a l’alcalde
3
Les urnes per desencallar-ho
Els tres partits que fa quatre anys es van trobar a les eleccions, ara hi tornen per buscar majories
regidors del PSC, dos de Bagà Endavant i un regidor no adscrit.
L’hora de Lluís Casas, al PSC
El PSC també ha escollit Lluís Casas com a número 1. Fa quatre anys era el 2 d’una llista que liderava Maria Viso, tot i que ja es va presentar d’entrada com una bicefàlia. A l’inici del mandat, Viso va renunciar a l’acta per desavinences amb el seu grup, després que s’acordés que el primer tinent d’alcalde fos Casas i no ella. Des d’aleshores, Casas ha estat la primera espasa del grup i ha acabat fent de cap de l’oposició, després que el PSC partís peres amb ERC i abandonés el govern a mig
mandat. D’aquest mandat, el candidat socialista en fa un balanç molt pobre i es presenta com “la clau per recuperar l’estabilitat dels mandats anteriors”. El PSC, de fet, ja va manar entre el 2007 i el 2019, amb Nicolàs Viso com a alcalde.
Bagà Endavant encara no ha escollit candidat, tot i que l’últim, Pep Llamas, continua coordinant els moviments del grup. Ell mateix ha explicat que buscaven onze noms i en tenen una vintena. Amb tots, formaran un grup de treball i presentaran la llista en bloc, quan anunciïn alcaldable.
L’alcalde, Joan Oña, ha acabat el mandat liderant un govern en minoria i amb una oposició unida en contra. MAR MARTÍ / ACN
EL BERGUEDÀ torna amb una medalla dels mundials d’esquí de muntanya disputats a la Vall de Boí, però sobretot torna haventhi deixat petjada i consagrat com un niu d’esportistes de nivell. I és que gairebé la meitat de l’expedició de la selecció catalana era del Berguedà o forma part dels Mountain Runners. Hi eren Ares Torra, de Gironella, Tomeu Comellas, de la Nou, Ot Ferrer, de Berga, Berta Guitart, de Bagà, i Enric Baños, de Berga. També formaven part de l’expedició la bagenca Maria Costa i la cerdana Erola Rocias, totes dues membres dels Mountain Runners, i Laia Sellés, el gran nom dels
mundials en clau catalana pel que fa a medalles, que fins fa poc també formava part de l’entitat berguedana.
Un inici fulgurant
El mundial va durar tota una setmana, però el primer dia va ser especialment fructífer per al Berguedà pel que fa a medalles. Ot Ferrer va pujar al podi de la prova d’esprint en quedar tercer en la categoria sub-23. La posició és calcada a la que va aconseguir la bagenca Maria Costa en l’apartat femení. Laia Sellés i Oriol Cardona van aconseguir l’or en categoria absoluta i sub18, respectivament. A aquestes quatre medalles,
s’hi van sumar els següents dies les dues plates que Sellés va aconseguir en les proves individual i vertical dels mundials.
Fregant la setena
Els catalans, a més, han sumat quatre top 5 més. El de Maria Costa en el sub-23 individual, el del juvenil Tomeu Comellas fent parella amb Maria Ordóñez en relleus mixtes (4ts); el d’Oriol Cardona fent doblet amb Ana Alonso (5ens) i el de Marta Garcia, que després d’un any en blanc a causa de la maternitat ha fet tàndem amb el basc Iñigo Martínez i ha aconseguit la quarta posició a la cita.
La delegació italiana encapçalada per noms històrics com els de Boscacci, Antonioli, Eydallin, Magnini o de Silvestro entre altres, ha estat la gran dominadora dels podis d’aquest mundial. Els italians han pujat fins a vinti-dues vegades als calaixos. Només els han pogut seguir els francesos, amb divuit medalles, però sent el país amb més victòries. La cita, a més, ha confirmat que Axelle Mollaret continua sent la gran dominadora de l’Esquí de Muntanya femení al món.
Cinc dels catalans que han anat al mundial són berguedans i dos més estan entrenant aquí. FEEC
Domini italià clar als podis
Després de tancar una nova edició del Ciutat de Berga, que aquesta vegada va endur-se el FC Barcelona.
Quarta posició per a la gironellenca a la Copa del Món de gimnàstica artística en la modalitat de salt. El seu rendiment ha estat altíssim durant tota la competició i ha quedat a només dues dècimes del bronze, que ha anat a parar a la llegenda de la gimnàstica Oksana Txusovitina, vuit cops olímpica.
El futbolista berguedà ha fitxat per l’equip de Los Angeles, on compartirà vestuari amb els també exblaugranes Riqui Puig i Martín Cáceres i amb altres noms de talla mundial com el del mexicà Chicharito, amb passat al Madrid, o el del brasiler Douglas Costa, ex Bayern i Juventus. LA GALAXY
Marc CANTURRI @marccanturri
Acabem l’hivern amb bones notícies des de muntanyes plenes de neu. I en això el Berguedà comença a tenir-hi la mà trencada. Els esquiadors de muntanya de referència arreu del món, fa anys que a la línia de sortida n’hi troben d’altres amb cognoms berguedans. I no només això, si no que alguns també hi tornen a coincidir al cap
d’unes hores, als podis. I això és fruit del tresor natural que té la comarca, però també del tresor associatiu. I és que els Mountain Runners fa anys que recullen els fruits del que han sembrat i que, a aquestes alçades, per resultats, es poden considerar una de les millors escoles de muntanya del món.
I així, amb alguna medalla més al caseller, els esquiadors comen-
cen a preparar el canvi de superfície. I aquí és on trobem un altre argument de pes per justificar aquests hiverns daurats per als berguedans. Per arribar a punt a la neu, cal que, quan no n’hi ha, també es treballi. I la primavera berguedana té força al·licients per aconseguir-ho: BRB, Berga Trial, Sobrepuny... Que s’estiguin creant monstres competitius no és casualitat, és recompensa.
EL PODI Gimnasta de Gironella
LAIA FONT
“Un altre any per emmarcar i per fer créixer més el torneig”
Per què triguen tant les dones quan van al bany? De què parlen les dones quan estan soles? Com saber si és consentit o sense sentit? Arriba a Berga ELLES #cosasdechicas, un muntatge que reflexiona sobre aquests i molts altres clixés. Un espectacle perquè homes i dones riguin, pensin i es qüestionin fets quotidians, i una proposta que vol reivindicar que l’humor no entén de gèneres.
No és la primera vegada que La Melancòmica porta aquesta funció a Berga. Pel 2 de novembre, la Sala Casino ja en va acollir algunes escenes, però ara el públic tindrà una oportunitat única de gaudir de l’espectacle complet. La proposta forma part de la programació d’actes del 8 de març, Dia internacional de les dones treballadores, i és impulsada per l’àrea de Feminisme de l’Ajuntament de Berga
ELLES #cosasdechicas, per La Melancòmica
Teatre Municipal | BERGA
Diumenge 19 de març | 18 h
Més info: aquibergueda.cat/agenda
CINE MERCAT
Un canvi de vida per encetar una nova etapa en una casa familiar de l’Empordà pinta bé per a l’Helena i l’Ivan fins que comencen les discussions i apareixen els reptes que desafien el futur de la parella. La multinominada Suro arriba a Berga.
Cicle Gaudí: Suro
Teatre Patronat | BERGA
Dijous 16 de març | 20.30 h
Entrada: 4,5 €
Més info: aquibergueda.cat/agenda
Torna el Mercat de Productors i ho fa fixant-se en la producció porcina al Berguedà, amb El Soler de Preixana, una explotació familiar ecològica de cicle tancat de Montmajor. També hi haurà música en directe amb Trending Covers, tallers infantils i productors a dojo!
Mercat de Productors
Porta del Comerç | CAL ROSAL
Diumenge 12 de març | De 10 a 14 h
Gironella estrena activitat. Aquest març arriba la primera
Trobada de jocs de taula del municipi. Serà tota una tarda de dissabte, a l’Espai el Blat, la coorganitzen veïns de la vila i la Llibreria Guinó, principal impulsora del projecte, i oferirà als participants sis hores per asseure’s junts i jugar. Durant tota la tarda es podran provar diversos jocs, des dels més coneguts com el Catan, l’Aventureros al tren, 7 Wonders o Splendor, fins a altres més desconeguts i, fins i tot, locals. I és que la primera trobada de jocs de taula de Gironella serà també una bona oportunitat per jugar al prototip de joc Els fills del faraó, que ha creat el gironellenc Toni Carreras, conjuntament amb els organitzadors de la trobada.
L’espai s’organitzarà en 3 zones i més de 20 taules de joc. Hi haurà dues zones de joc dirigit, una gestionada per l’Anònima i l’altra, per Guinó. En totes elles s’explicarà com jugar a les diferents propostes i es resoldran els dubtes que vagin sortint durant les partides.
Trobada de jocs de taula
Espai El Blat | GIRONELLA
Dissabte 18 de març | De 18 a 0 h
Entrada gratuïta
Més info: aquibergueda.cat/agenda
TURISME
Gestionar bé l’aigua és important, i més en una època de sequera com l’actual. La visita guiada a la presa de la Baells és un bon moment perquè famílies i infants s’adonin de la importància dels pantans i del seu funcionament intern.
Visites a la presa
La Baells | CERCS
Diumenge 26 de març | 11 a 13 h
Reserves: https://bit.ly/3Iqe01a
Més info: aquibergueda.cat/agenda
HUMOR
Continuen els monòlegs a Viladomiu Nou i aquesta vegada ho fan de la mà de dues humoristes, Eva Cabezas i Lourdes Bayonas Lou, expertes en fer riure i fer pensar. Tot, dirigit per David Cols, l’ànima del cicle.
Tarda de monòlegs
Espai Cultural | VILADOMIU NOU
Diumenge 26 de març | 18 h
Entrada: 6 €
Més info: aquibergueda.cat/agenda
Gironella acull una consulta de Psicologia que ofereix sessions psicoterapèutiques a adults i parelles. la Psicologia ens ofereix un camí cap al benestar personal, el Psicòleg col·labora amb tu per seguir-lo 20 ANYS D’EXPERIÈNCIA
OLGA MASSANA SÁNCHEZ
Ara també oferim servei de psicologia infanto juvenil a càrrec de la psicòloga Eva Castro Albós, que treballa amb nens, adolescents i famílies.
Especialistes
i i i
HORARIS TRANSPORT
INFORMACIÓ DE LES LÍNIES CERCADOR D’ITINERARIS
NOU!
menú diari per 8€!
ara també, els caps de setmana -de dilluns a diumenge-
Dissabtes, diumenges i cada dia que vulguis fes comanda dels teus plats preferits:
Escudella
Pasta
Verdura variada
Obrim de dilluns a diumenge de 9:00 a 15:00
Pg. de la Indústria, 78-80
HORITZONTALS
1 El Vinyes que va escriure
“L’Albí”
6 La part de la vila de la Roser Farràs
14 Trossos de volta ciclista
15 Reblegar els pòmuls
16 El motor de la Fiat
17 El banc dolent, com si els altres fossin bons
18 La cosa que feien a les fàbriques tèxtils, no te la pots imaginar
19 Xeic de Peguera
20 Sí occità, ok?
Comprova aquests mots i fes-ne d’altres a aquibergueda.cat/mots
1 El poble de la família Barniol
2 Intentaran marcar un gol
3 Taqueta blava que veus des de Queralt, si no hi ha calitja
4 La sortida i la tornada que col·lapsen la carretera (i l’hospital)
5 La fusta dels ebenistes, si te la mires cap per avall
7 Plena de sorra
8 Verge de Saragossa
9 El cor de l’Eduard
10 Centre del parc
31 Piles mitjanes
33 Aquelles, si t’hi apropes
35 Curaries
37 Reial Club Mediterrani
38 Companya de confessions
39 El que enviem per WhatsApp quan ens perdem
41 Òxid d’itri
44 Cursiva
45 Avià oriental
46 Perforar, com un barranc de Vallcebre
48 Mula marejada
21 Sacsejaran la coctelera
24 Déu egipci del sol
25 Corre en grup per l’illa de contenidors
27 Addicció química a algú
28 Perfecte
30 Enfilall de fuets
32 Carta que es guarda a la màniga
33 Desagradablement àcida, com el vi dolent
34 El nickname del Manel de Rússia
36 Arrufar les celles fins que et queden com el pont
de Pedret
39 Es va desunir de Convergència
40 Crit que succeeix un cop, un mal
42 Pelegrinatges a la C-16
43 Quan ho dius dos cops, ve la progenitora
44 Privades
46 Acabament
47 Sentirà una commoció
50 Gimnàstica índia
52 Llibre del 1621 on Dolors Santandreu va trobar la referència més
antiga de la Patum
53 Baixar dels núvols
55 Bèstia voladora
56 Unit al Manel Alías
58 S’equivoca de lletra
59 Casa dels escoltes
61 El cor del tiet
62 Òrgan de l’olfacte
64 Bombeta sobre el cap
66 Plec de greix
69 Millors defenses
70 Rovella, com una botiga de roba de Berga
71 Intentaria portar un tractor
11 Voltes sinuoses que fan els rius
12 Farà el niu
13 Dona amb ploma al cap que va aparèixer per primer cop a la plaça de Sant Pere el 2010
18 Ítem
22 El gerro on posa el ram la geganta
23 Les de Barcelona et cobren el rebut, com abans Sorea
26 Amulet
29 Sigles del Partit
Nacionalista Basc en basc
49 Raigs que et posen moreno, com un gra de raïm
50 Enerva
51 Talla arran, enderroca, guanya per pallissa
54 Mig error
57 Les notícies de la tele
60 Faci servir, com als Estats Units
63 Extremitat de l’angelet
65 L’essència del catecisme
67 Principi d’adherència
68 El bruixot de Cavall fort
69 Comença a Atlanta i acaba a Capolat
