Aquí Berguedà – N.137 - Abril del 2023

50 ANYS DE LA LLAR: LA LLUITA PER LA VIDA DIGNA

Cecília Camprubí és la presidenta de la rebatejada Fundació La Llar. El que era una escola d’educació especial ja és un projecte ampli de serveis a les persones. Aquest any l’escola fa 50 anys i la Fundació prepara uns mesos d’activitats extraordinàries per celebrar-ho. A més, aquest abril els primers usuaris arribaran a la nova llar-residència de Terradelles, a l’antic hotel El Blat, després de mesos de tràmits i lluita.

COMARCA 12

Els empresaris i els polítics tornen a partir peres

L’ACEB abandona el pacte de reactivació, desencantada amb les traves i el ritme que ha trobat a l’administració

Abril del 2023

Número 137 Any 12

Edita Bífidus Produccions SL

T. 600 47 92 99

Distribució gratuïta

BERGA 14

28-M: la CUP contra l’amenaça d’un canvi

Ivan Sànchez serà el candidat dels cupaires i es jugarà la vara a les urnes contra cinc candidats més a l’alcaldia

Coordinació general Jaume Fíguls

Direcció d’art Xavi Rossinyol

Disseny comercial Ricard Codina

BAIX BERGUEDÀ 20

Font s’aparta de Junts i estudia si es fa independent

L’alcalde de Gironella té decidit que no es presentarà amb la seva última marca, però encara no ha decidit la nova fórmula

Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls

ALT BERGUEDÀ 24

Lara tornarà a tenir competència a Guardiola

L’agrupació d’electors repetirà candidatura amb la idea de retallar a l’actual alcalde els 14 vots del 2019

SORTIM 28

Lildami, a Berga pel concert de Sant Marc

El jove de Terrassa, consolidat en el món de la música urbana, serà a Berga per Sant Marc amb el seu tercer disc

Impressió Ferpala Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com

Control de difusió: Revista membre de: Amb el suport de:

TEXT Marc Canturri FOTOGRAFIA Rosa/La Fotogràfica

Mig segle al costat de les persones amb discapacitats intel·lectuals

L’ENQUESTA OPERATIU POLICIAL A GIRONELLA

Dotze detinguts i catorze escorcolls

VOTA A LA PRÒXIMA

El tren-tramvia fins a Berga ja té un projecte. És necessari? aquibergueda.cat

Tens clar el teu vot a les eleccions del 28 de maig? SÍ 56% NO 44% Xavier GUAL @xaviergual

JORDI CUSSÀ

EL NOM Escriptor, traductor i actor de Berga

Amics i família li han fet un homenatge a la plaça Sant Joan, coincidint amb l’edició per part de L’Albí del poemari A tres de quatre. El títol arriba un any i mig després de la seva mort i treu a la llum poemes que va guardar tota la vida al calaix.

84 grams de cocaïna, 892 grams d’haixix, 340 grams de cabdells de marihuana, 58.260 euros en efectiu, estris de pesatge, material per preparar dosis i 720 pastilles de clonazepam per produir més dosis de cocaïna. És tot el material que els Mossos d’Esquadra van intervenir en l’operatiu d’aquest març a Gironella contra una organització criminal dedicada al tràfic de drogues que va quedar desarticulada. Es van detenir 12 persones i es van realitzar 14 entrades i escorcolls des de les 5 de la matinada del dia 10. La policia catalana els investigava gràcies a un informe municipal des de feia més d’un any i mig.

EL MÉS LLEGIT MARÇ AQUIBERGUEDA.CAT

1

Berga haurà d’indemnitzar dues acomiadades que no han pogut cobrar l’atur dos anys

LA FRASE IVAN SÀNCHEZ Alcalde de Berga

Ningú duia paraigües

n diumenge. Cel net de núvols i blau primavera. Mig miler de persones a l’ermita de la Mare de Déu dels Torrents, a l’Espunyola. Un bisbe xiuxiueja un sermó ben armat intel·lectualment. Un seminarista nerviós fa la lletania amb tots els sants del santoral. Un

U

Alguna sobreactuació agenollada i cantada. Sempre hi ha qui busca el seu minut

NO HI HA RES MÉS BO QUE EL SARDÀ

3

Investiguen un professor de l’institut de Bagà denunciat per tocaments a dues alumnes

per un. Goigs i súpliques no en falten per demanar aigua a Déu. La mitjana d’edat dels presents està per sobre dels vuitanta. Alguna cadira de rodes. Són creients molt creients, practicants per costum i força curiosos.de fama a tot arreu. Fan circumdar la marededeu al voltant de l’església.

TVE, Telecinco, Cuatro, La Sexta, TV3, Associated Press, Europa Press, TV del Berguedà, Regió7 i altres mitjans escrits d’aquí i d’allà. En compto vint.

Un premi Pulitzer fent fotos. Mai s’havia vist al Berguedà un des-

plegament informatiu similar. En l’anterior ocasió, el drama dels focs forestals del 1994, algunes televisions ni existien.

Al moment d’escriure aquestes línies, el marcador indica això: Bisbat de Solsona 0 –Meteocat 1. Només bufa un lleuger mestral. Vent per aigua? Continuarà.

2 A escollir entre 4 primers i 4 segons

Cada dia tria un BON MENÚ!!! des de 2001 Plaça Tarascón, 6 · BERGA Tel. 93 821 39 99

“No podem cometre els errors del 2005 en el Pla de barris del 2024”

Serra Sports creix! Hem obert botiga a Berga!

Qui som?

Per els qui no ens coneixeu, som Serra Sports, botiga situada a l’Avinguda Catalunya número 28 de Gironella.

Tenim una trajectòria de més de 7 anys dedicats a assessorar i ajudar als nostres clients, per tal de que les seves compres siguin les més adequades a les seves necessitats, tant esportives con en el dia a dia.

Que oferim?

Oferim un gran ventall de marques de primera, ja sigui en calçat esportiu i en tèxtil. Amb un assessorament i gran atenció, ens agrada escoltar als clients per així poder oferir els articles més adients per a cadascú. Ens sentim satisfets quan els clients tornen a la botiga dient-nos les seves sensacions després de la compra i veient que tornen contents i encantats per les recomanacions rebudes.

Creixement

Creiem que ha arribat el moment de créixer, i de quina millor manera que

obrint una nova botiga a la capital. Amb aquesta nova obertura, farem créixer la família d’establiments dedicats als productes esportius de muntanya, especialment al calçat, tèxtil i complements per el running i les molt variades activitats que podem fer per les nostres muntanyes i bonics entorns.

A on?

El nou establiment de Serra Sports el trobareu a la carretera de Sant Fruitós número 7 de Berga. (antic Tandem).

Telèfon 93 196 80 41

Equip A la botiga de Gironella i trobareu la Núria i l’Alicia i a Berga a un servidor el Joan.Tot l’equip us atendrà de forma personalitzada i professional, tal i com venim fent durant tots aquests anys, per tal de que l’experiència de compra als nostres comerços sigui única i adequada a les necessitats de cada client, tant si fa running, trekking, curses de muntanya, alpinisme o travesses...

Els materials els posem nosaltres, els límits els poses tu!

Cau un arbre al passeig de la Pau i fereix un vianant

Un arbre de grans dimensions va caure a mig matí del passat 28 de març al mig del passeig de la Pau. L’accident va ser fruit de les obres que s’estan fent a la vorera de la zona. L’alcalde, Ivan Sànchez, va explicar que, aparentment, l’arbre era igual que la resta i no semblava que hagués de cedir. Però la part del tronc que quedava sota terra era estreta i poc estable: l’arbre va caure i va tocar una persona, que va resultar ferida menys greu i traslladada a l’hospital. JOEL RIVAS

FÍGULSPÈDIA

Jaume

FÍGULS

@humorjaumefiguls

ESCOLA D’EDUCACIÓ ESPECIAL

Centre on s’imparteixen estudis per ser astronauta

DONATIU PER A LA LLAR

Transferir diners per construir una xemeneia

TENIR DEPENDÈNCIA

Disposar d’un o més empleats a la botiga

PERDRE AUTONOMIA Aplicar el 155

Accions per fer créixer el sector de la fusta al Berguedà

L’AGÈNCIA de Desenvolupament del Berguedà (ADB) porta a terme un programa per donar resposta a les necessitats de la comarca en els àmbits de la gestió forestal i les solucions constructives amb fusta a la zona. Es tracta del Programa de projectes innovadors i experimentals, i es finança a través del Ministeri de Treball, el Servei Públic d’Ocupació i la Generalitat. El projecte de l’ADB busca crear i mantenir ocupació de qualitat i la inserció sociolaboral de les persones més desafavorides. La iniciativa sorgeix de les necessitats detectades en els processos engegats i s’emmarca en l’Estratègia Berguedana 2020-2025.

Seminaris especialitzats

El projecte se centra en dues línies de treball. La primera busca noves respostes als problemes d’ajust entre l’oferta i la demanda d’ocupació. Per trobar-les, es desplegaran una sèrie d’accions per captar i formar professionals. D’entrada, s’analitzarà quins perfils professionals es necessitaran, a curt i mitjà termini, al sector de la fusta. També s’engegarà un cicle de seminaris amb l’objectiu de millorar coneixements, habilitats i aptituds dels treballadors. Es faran durant l’abril i els ponents que hi intervindran són persones expertes en la gestió forestal i la preservació del territori, com ara Jordi Garcia Petit, director del Parc Natural del Cadí-Moixeró; Miguel Ángel Sobrino Abuja, cap de la secció de Boscos i Recursos Forestals a la Catalunya Central; Toni Cunill, director de MACUSA; Iolanda Domenjó, enginyera de Serradora Boix i

representant d’ARESCAT; Isabel Rovira Ciuró, directora de l’Escola Agrària del Solsonès; Oscar Garcia Companys, professor d’Aprofitaments Forestals, GIS i Topografia de l’Escola Agrària del Solsonès; i Marta Zaragoza Domingo, per parlar de l’estudi sobre els perfils professionals de la cadena de valor forestal i de la fusta que està fent per encàrrec de l’ADB. També s’impulsarà un dispositiu d’orientació laboral i acompanyament per facilitar que els treballadors s’ajustin a les demandes de les empreses.

Identificació d’empreses

L’altra gran pota del programa pretén donar suport a l’activitat empresarial i la creació d’ocupació en determinats sectors. En aquesta línia, s’identificaran i s’analitzaran les empreses

que presten serveis relacionats amb la cadena de valor forestal i de la construcció amb fusta per millorar la competitivitat, afavorir un creixement sostenible i definir reptes comuns al sector. S’analitzaran negocis com empreses extractores, fusteries, transformadores de producte, serradores o empreses i professionals que innoven i treballen amb la construcció en fusta. A partir d’això, el projecte vol crear una taula de treball amb tots els agents implicats. També es contempla iniciar un cicle de seminaris per millorar les competències professionals, i al mateix temps, incrementar la competitivitat de les empreses del sector. Una altra de les accions incloses dins aquest eix és incentivar nous models de negoci sostenibles, lligats al

sector de la fusta, l’eficiència energètica i les mesures d’economia circular en les empreses per tal de millorar la seva competitivitat.

Més boscos sense gestionar

Els darrers anys la superfície forestal arbrada del país ha tingut un increment espectacular. Malauradament, aquest augment no ha estat proporcional a l’ocupació del sector forestal.

En l’actualitat, només s’extreu el 35% del creixement anual de massa forestal, lluny del 60% de mitjana dels països europeus. Aquest increment descontrolat dels boscos no fa més que agreujar el risc d’incendi i de plagues. En canvi, una gestió forestal sostenible en redueix el risc i és una font de riquesa i ocupació en zones com el Berguedà.

Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc del Programa de projectes innovadors i experimentals.

El despertar de la primavera

Els arbres que fins fa poc portaven l’abric d’hivern ja agafen un to més

Anna E. PUIG

viu i els que, a l’hivern, anaven despullats es comencen a posar el vestit de flors, els dies allarguen la claror i tots sentim un batec més animat dins del pit...

Però aquesta no és l’única primavera que

es despertarà a Berga aquest any, no. Un grup d’adolescents implicats i potents fa mesos que assaja de valent per fer trontollar el Teatre Municipal de Berga el proper mes de maig, interpretant, ballant, cantant.

Faran El despertar de la primavera, un musical sobre l’amor adolescent que es va

estrenar a l’Off Broadway, a Nova York, el 2006, que va obtenir 8 premis Tony, i que ha estat un fenomen allà on s’ha estrenat. De fet, el primer intent de portar el musical El despertar de la primavera sobre les fustes del Casino el va aigualir, com tot el demés, la remaleïda pandèmia. Com tot, per sort, tor-

El Bisbat declara la guerra a la sequera

David COLS

@elcols

El Pantanu™ es troba a un misèrrim 25% de la seva capacitat. La dada és francament preocupant i, segons l’experta en humitat Raspi Tuitaire, “si no plou aviat, aquest estiu ens haurem de dutxar amb saliva”. La situació és tan desesperant que, en alguns llocs, s’ha hagut

de recórrer a l’Església catòlica.

El passat diumenge 26 de març, el bisbe de Solsona va presidir una processó al municipi de l’Espunyola per sol·licitar a la Mare de Déu dels Torrents que plogui.

La processó va ser tot un èxit, amb una afluència de 250 persones, una mitjana d’edat d’uns 80 anys

i una mitjana de coeficient intel·lectual de 25.

Per constatar aquesta última dada, només cal veure que, durant la processó, s’ha tret una rèplica de la Mare de Déu, ja que no s’ha volgut exposar l’autèntica per por que la pluja la fes malbé. Fonts consultades per aquest mitjà asseguren que, al bisbat de

na a brotar i una nova aliança entre l’Escola Municipal de Música de Berga i la Farsa posarà de relleu que els joves d’avui, per molt que els vulguem menystenir, tenen talent, empenta, vitalitat, compromís i ganes de seguir empenyent aquest món tan bonic com cruel, que tan aviat els estima com els abonyega.

Solsona, estan on fire i no descarten ampliar la pantomima amb precs en grup, encesa de ciris o fins i tot sacrificant xais, com a l’antic testament. Són capaços de qualsevol cosa per tal de fer-se veure, sortir a les notícies i pal·liar l’única sequera que preocupa de veritat al bisbat: la de nous feligresos.

L’edifici del Verdaguer, a terra La Llar

L’Ajuntament de Berga ha iniciat la contractació de les obres d’enderroc de l’edifici del carrer Verdaguer, número 17. Fa temps que està sentenciat a anar a terra, però la propietat no se n’ha fet càrrec, i ara l’Ajuntament haurà d’assumir l’enderroc de forma subsidiària per garantir la seguretat ciutadana. S’hi destinaran 79.565,29 euros. Les obres duraran dos mesos des que s’encarreguin i, quan s’hagin enllestit, deixaran un solar tancat entre el carrer Verdaguer i la ronda Moreta. Hi haurà un mur a banda i banda per evitar que els vianants hi circulin.

És el nou nom de l’antiga Fundació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà. El nom anterior havia quedat “obsolet” i s’ha fet una votació oberta a tothom per triar el nou. Seràs

@annaepuig

VIA DEL CARRILET

LA XIFRA

Primer pas per poder fer-la a peu 500

Gironella ha tret a concurs la primera fase del contracte per recuperar la via del Carrilet i convertir-la en un itinerari per fer a peu. Ara liciten el tram des del carrer Feliu, a Cal Bassacs, fins al Polígon d’Activitat Econòmica Camp del Pals. Són uns 850 metres lineals i s’hi destinen

uns 260.000 euros que surten de l’Ajuntament i dels Pressupostos de l’Estat (200.000 €). El projecte planteja un passeig pensat pels vianants i les bicicletes, amb bona part del recorregut paral·lel a la carretera de Bassacs. El camí incorporarà zones de verdes i de repòs.

Quilos de material per fer explosius tenia un veí de Montmajor a casa seva. La Guàrdia Civil ho ha desmantellat tot i diu que és un dels majors decomisos de precursors d’explosius fets mai a Espanya.

Cecília Camprubí

“Quan tens un fill amb una discapacitat, saber que existeix La Llar és una gran ajuda”

És la presidenta de la rebatejada Fundació La Llar. El que era una escola d’educació especial

és un projecte ampli de serveis a les persones

TEXT Marc Canturri FOTOGRAFIA Rosa/La Fotogràfica

La Llar. Aquest és el nou nom de la Fundació Pro Disminuïts Psíquics. L’antic havia quedat obsolet perquè incorporava el concepte disminuïts i la Fundació feia temps que era conscient que calia renovar-lo. El cas és que s’havien de prioritzar altres potes del dia a dia i, ara, coincidint amb el 50è aniversari de l’escola, s’ha trobat el moment per culminar el canvi de nom.

La Cecília Camprubí és l’actual presidenta de la Fundació i ha estat un actiu de l’organització des de fa gairebé un quart de segle. Va començar formant part de l’AMPA de l’escola i va acabar entrant a una junta directiva de l’entitat que, amb els anys, ha acabat liderant. Pel camí, això sí, les ha vist de tots colors. Per fi, després d’anys batallant, el Berguedà inaugura aquest abril l’hotel de Terradelles com a llar-residència. Ha estat una cursa a contrarellotge: comprar, habilitar i obrir. Ara el repte que tenim és engegar-ho, que funcioni i, sobretot, que els usuaris estiguin ben atesos.

Per què era important?

Perquè la comarca està molt mancada de places de residència per a la discapacitat intel·lectual. Els usuaris es fan grans i molts tenen una urgència o la tindran aviat. Hi ha famílies que han hagut de portar-los fora de la comarca, i és molt greu.

I és una llar-residència, eh?

Sí, i convé distingir-ho, perquè no és una residència assistida, que implicaria una atenció de 24 hores. A Terradelles, els usuaris hi dormiran, però sortiran per anar al centre de dia.

I places de residència assistida, també en convidrien?

És un servei que tard o d’hora ens haurem de plantejar perquè els usuaris de la llar-residència cada vegada necessitaran més atenció. No sabem si aquestes places podran ser a Terradelles o hauran de ser en un altre espai, però sens dubte ho hem de plantejar.

De moment, El Blat està habilitat per 24 places, però la Generalitat només n’ha concertat 14. Sou optimistes perquè us en concertin més?

Sempre ho intentem mirar tot amb optimisme. Confiem que ens en donin més aquest any, sí. Tant a nivell de demanda com d’oferta de places, ho tenim bé per aconseguir-ho perquè continuem sent una comarca amb poques places per la demanda que tenim.

Aquest també és un any especial pel 50è aniversari. Sí, hem tingut els nostres alts i baixos, i és emocionant arribar aquí. Hem passat un moment molt delicat fa relativament poc i ens satisfà molt estar celebrant els 50 anys. Si som aquí és per tota la gent que s’hi ha implicat, des de treballadors fins a persones de la societat i administracions. S’hi ha cregut tant des de dins com des de fora, i els 50 anys són la nostra consolidació.

Tu n’hi has estat la meitat. Com ha canviat l’entitat?

Quan vaig entrar, els serveis estaven bastant desvinculats els uns dels altres. Una de les coses que s’ha

ja

treballat més és la idea que tot és la mateixa entitat i té la mateixa finalitat, però dedicada a persones que es troben en diferents etapes de la vida. Això s’ha aconseguit bastant i crec que, amb el nou nom, tot encaixa. Per què?

La Llar ha arrasat en les votacions. És un bon símptoma. I nosaltres estem contents perquè, en el fons, és tornar als orígens. A la comarca, tothom identifica La Llar, però ara serà el paraigües que ho aguanta tot. Primer era l’escola, però ara ja no és un servei sinó una suma de tots. Hi ha coses, com la Rosa de la Llar o la Patum de la Llar, que van començar sent iniciatives només de l’escola i que, amb els anys, hem anat obrintho a tota l’entitat. La Llar ja havia anat creixent i, amb el nou nom, en el fons consolidem aquesta expansió. Des de pràcticament el primer dia, t’has implicat en l’entitat des de dins. Per què?

Perquè hi crec. Quan tens un fill amb una discapacitat greu, assumir la realitat ja costa molt, però saber que hi ha una institució com la nostra -que acull i ensenya camí- és una gran ajuda. Aquí vam trobar un recolzament humà que per a nosaltres va ser una salvació. Vaig demanar si hi havia associació de famílies i em van dir que n’hi havia hagut, però que s’havia dissolt. La vam tornar a crear i m’hi vaig posar. Al cap d’uns anys em van demanar d’entrar a la junta. I fins ara.

Però no tot han estat flors i violes. Suposo que el moment més dur és la crisi econòmica del 2019.

Sens dubte. Va ser una cosa bastant sobtada i ens va agafar a tots una mica sense saber què fer. Recordo moments molt difícils i reunions molt tenses. No imaginàvem una situació tan crítica com la que vam trobar. I la doneu per resolta?

Sí.

Com s’ha fet?

Amb la implicació de tothom. Però, sobretot, professionalitzant la gestió. La Fundació té una finalitat social, però no deixa de ser una empresa amb molts usuaris i treballadors. S’han buscat bons professionals i això ens ha portat pel bon camí. Hi ha molta gent que ens ha ajudat a superar el tràngol, però sobretot ha estat la part tècnica, amb l’Ester Comellas, la gerent, al capdavant. Com t’imagines la fundació del futur?

Confio que pugui aglutinar tots els serveis necessaris perquè els usuaris puguin ser atesos, que es consolidin els equips professionals i que continuem millorant els espais que tenim. I també espero que tot el tema econòmic no sigui tan feixuc i que es consolidi l’equip humà. I què cal fer per arribar-hi?

Més implicació de l’administració. Estem fent una feina social que hauria de ser seva, però som una entitat privada. L’administració et dona diners, però ho fa a comptagotes i sempre per sota de les necessitats. Ho agraïm, però necessitem més. El tercer sector està molt reconegut humanament, però també maltractat i ofegat econòmicament.

EMPRESARIS I POLÍTICS TORNEN A PARTIR PERES

L’ACEB

abandona el pacte de reactivació, desencantada amb les traves públiques

PER A UNA BANDA de la taula, tot anava sobre rodes. I per a l’altra, el carro feia temps que se n’estava anant pel pedregar. Aquesta és la conclusió més evident que s’extreu del trencament del pacte per a la reactivació que l’ACEB ha anunciat aquest març. Els empresaris s’han aixecat de la taula perquè asseguren estar farts d’excuses i lentitut i, sobretot, perquè no veuen una voluntat política real de canviar el rumb de les polítiques de promoció econòmica. Per al Consell, en canvi, la història és una altra, i diametralment oposada.

Seguit “al peu de la lletra”

accions. Al·lega que invertir més de 200.000 euros en accions menors “no és ni fàcil ni ràpid a nivell de contractació per a una administració”. Lara també recorda l’estirada d’orelles que l’empresariat va fer a finals del 2021, assenyalant-lo directament i retirant-li la confiança com a interlocutor, i admet que la pressió va accelerar els tempos i que la seva resposta va ser apartar els 300.000 euros en el següent ple.

“Els vicis de sempre”

DESIL·LUSIÓ

L’ACEB esperava ser més partícipa de les decisions sobre les polítiques públiques

La reacció des del Consell ha estat per boca del seu president, Josep Lara, que ha dit a l’Aquí Berguedà que entén que els empresaris se sentin decebuts amb els ritmes de l’administració, però ha defensat que, fa un any, es van apartar 300.000 euros per a accions per a la reactivació, que se n’han gastat més de 200.000 i que la resta s’esperen invertir en els pròxims mesos. “Són accions que es van pactar amb la comissió, on també hi havia empresaris, i tot s’estava executant al peu de la lletra”, segons ell.

Sota el parer del president comarcal, “s’ha treballat molt” per tirar endavant les

Els empresaris, en canvi, al·leguen que el seu desànim no només té a veure amb si s’han executat o no les accions, ni en com de ràpida ha estat l’execució, sinó amb el fons del procés. Estaven “il·lusionats amb un canvi estructural” i amb un sector públic i un sector privat que remessin per primera vegada en la mateixa direcció, pactant cada moviment i seguint una estratègia conjunta. I, a la pràctica, diuen que s’han trobat amb un sector públic que “ha mantingut els vicis de sempre” i que “ha actuat només quan la pressió de fora l’ha obligat a fer-ho”. Tampoc els convenç el funcionament de la comissió de seguiment del pacte. “Havia de ser una comissió de seguiment i no s’han passat comptes de cap de les

Firhàbitat, la trobada de la bioconstrucció d’Avià, és un dels pocs punts del mandat en què empresaris i polítics han compartit palestra. CCB

accions que s’han executat aquests mesos”, critiquen fonts de la junta de l’ACEB, a l’Aquí Berguedà. També retreuen que s’han executat accions menors que es van consensuar, però que se n’hi han encaixat altres que l’administració ja feia pel seu compte abans. I això entenen que fa “perdre sentit” al pacte, perquè difumina el concepte de caminar cap a una mateixa direcció i generar canvis.

Per a la patronal, el pacte no avança “ni amb la velocitat ni amb l’eficiència que li pertocaria”. Senten que a l’altra banda de la taula, els polítics encara se’ls miren “amb cert recel”. Insisteixen que la seva meta no és entrar a l’esfera pública, però sí aconseguir “una col·laboració sincera entre públics i privats”. I, amb els actors que s’han trobat davant, no han vist “ni el canvi de mentalitat necessari ni una voluntat real d’aconseguir-ho”.

Retrets a l’oposició

L’oposició comarcal tampoc se n’ha escapat. Els empresa-

L’EXECUCIÓ

L’empresariat

ris també els recriminen que no han estat prou insistents a l’hora de fer pressió. Al ple de pressupostos del març, l’oposició va retreure al govern que els havia faltat posar prioritats. “Ens dona la sensació que s’ha intentat fer una mica de tot, però sense arribar massa enlloc i s’han acabat dispersant els recursos. No era tant la reserva de recursos, sinó en què es focalitzaven”, va dir Sebastià Prat, des de la CUP. El president Lara va respondre que “tot es va consensuar a la taula, on també hi havia representants de l’oposició”.

I el conseller socialista, Abel Garcia, va expressar el seu malestar per haver-ne quedat fora. Garcia fins i tot va dir que se l’havia vetat, fet que va negar a l’instant Moisès Masanas, d’ERC. Masanas, per cert, va coincidir amb Lara que calia fer autocrítica: “Si no ha funcionat és responsabilitat de tots i haurem de veure què no ha funcionat de l’engranatge”.

I ara, què?

Des del Consell, Lara insisteix

que la feina de l’ens ha estat contínua des del ple dels 300.000 euros. I considera que el pas al costat de l’ACEB és el resultat d’una “falta d’entrenament i de saber treballar plegats”. Confia que es puguin tornar a trobar punts d’unió, però creu que “cal treballar més a la una i tenir més confiança en els uns i els altres”.

Els empresaris, per la seva banda, recalquen que es desmarquen del pla perquè no se’ls vinculi més en un procés del qual no se senten partícips ni actors reals. Això sí, asseguren que quan hi hagi “lideratge clar i governança per poder executar el que vam posar sobre la taula”, no posaran cap inconvenient a tornar-s’hi a sumar. Fins aleshores, donaran suport a les accions menors, però es desvinculen del tot de l’estratègia econòmica que s’està definint des del sector públic.

Un reportatge de MARC CANTURRI

El govern diu que s’ha seguit el pla que es va consensuar

LA VISIÓ

retreu que els ha faltat estratègia

La batalla de Berga: la CUP contra l’amenaça d’un canvi

La CUP ha fet públic aquest març que Sànchez serà el seu candidat i també han avançat els nou noms del capdamunt de la llista.

LA CUP ha tornat a ser l’últim grup a presentar candidat, com fa quatre anys. A mesura que passaven les setmanes, el nom de l’actual alcalde, Ivan Sànchez, prenia força, però no ha estat fins a finals de març que el partit l’ha fet públic. Els cupaires també han calcat l’escenografia del 2019, a la plaça de Sant Pere, i han aprofitat per fer públics els nou noms que acompanyaran Sànchez en els primers llocs de la llista. La meitat són regidors de l’actual govern

(Aleix Serra, Roser Rifà, Isaac Santiago i Guillem Canal), però també incorporen novetats com l’anestesiòloga de l’hospital Andrea Corominas, el tècnic de so Martí Ballús, la músic Rosa Rodríguez, l’arquitecta Sara Vima i la investigadora Mireia Foradada. Els regidors Marià Miró, Eloi Escútia i Andreu Comas aquesta vegada assumiran un rol més secundari.

Junts, el principal grup de l’oposició, també posa noms a la seva llista. El candidat,

Ramon Caballé, ha avançat que l’acompanyaran l’actual portaveu del grup, Ferran Aymerich, la professora Queralt Sales, la treballadora de l’hospital Dolors Rius i l’empresari Pau Bessa.

Herrada se’n va al PSC No serà a la candidatura de Caballé la també regidora Ariadna Herrada, que en un comunicat ha fet oficial que canvia de color i es presenta a la llista d’Abel Garcia, al PSC. En el comunicat, Herra-

M. CANTURRI

da confessa que se sent més còmoda amb el tarannà opositor de Garcia i que veu en el seu nou cap de files “la millor opció per liderar el canvi”. Garcia també ha anunciat que el jove docent Marc Ortega també l’acompanyarà als llocs alts de la llista. Per la seva banda, ERC no ha fet oficial cap més nom, tot i que s’intueix que Adam Majó serà un dels homes forts del projecte. El que sí que ha fet el projecte de Moisès Masanas és marcar distància

El partit més votat el 2019 presenta l’actual alcalde, Ivan Sànchez, per intentar repetir resultat, mentre la resta clamen per un nou rumb

Els sis candidats a l’alcaldia de Berga

L’alcalde actual encara les primeres eleccions com a candidat. Defensa que continuen sent “el millor projecte” i que han reduït deute tirant obres endavant.

Regidor des de fa uns mesos, ha retret des del primer dia mirada curta al govern. Això sí, s’ha avingut a negociar punts als plens per fer “oposició útil”.

Ve de manar a Saldes vuit anys i defensa que Berga té molt marge de millora en projectes d’eficiència energètica. Ha viscut tota la vida entre Saldes i Berga.

ABEL GARCÍA

La veu més discordant de l’oposició aquest mandat. Confia que el discurs punyent als plens i la fiscalització constant li obrin les portes del govern.

FRANCESC ROS

EN COMÚ PODEM

Viu a Cal Pons des de fa uns anys, és camioner, forma part de Podem al Berguedà i assegura que coneix la realitat i les necessitats de la comarca.

respecte l’acció de govern dels últims anys, malgrat que ERC n’ha format part des del pacte amb la CUP. Els republicans s’han fixat en temes com l’urbanització dels Pedregals, a mig fer des de fa anys, i l’han definit com a prioritat.

“Si no som capaços de revertir-ho, Berga seguirà perdent oportunitats, instal·lant-se en la decadència i la ineficàcia”, asseguren a les xarxes.

Les noves veus Més enllà dels grups amb

JUDIT VINYES

GRUP INDEPENDENT

Geòloga i empresària, liderarà l’agrupació d’electors. Fa mesos que treballa al local el carrer major i confia tenir les 500 firmes necessàries per presentar-se.

representació al ple, l’agrupació d’electors Berga Grup Independent continua treballant en una campanya potent a les xarxes, conscient que aquest abril tindrà dues setmanes per aconseguir les 500 firmes que li permetin presentar-se a les urnes. Els independents estudien com tornar a portar les renovacions del DNI a la ciutat, habilitar un solar d’aparcaments a tocar del carrer del Roser o la recuperació d’un edifici al cor de la

ciutat per fer-hi un institut d’art, entre d’altres. En Comú Podem també serà a les urnes, amb un candidat, Francesc Ros, que detalla, d’entrada, que centrarà el seu programa en millores en la xarxa de transport i en un impuls de les polítiques relacionades amb la sanitat i el barri vell.

IVAN SÀNCHEZ

RAMON CABALLÉ MOISÈS MASANAS

ÈPOCA DE NOMS

Els aspirants comencen a definir els primers llocs

Deute mínim, inversió rècord

L’Ajuntament presenta un pressupost de creixement, de més de 21 milions, que té com a obra principal la reforma de la Font del Ros

En milers d’euros

L’AJUNTAMENT destinarà

200.000 euros a la millora de l’accessibilitat a la plaça de la Font del Ros. És la inversió principal del pressupost que s’ha aprovat amb els vots a favor de la CUP i ERC, l’abstenció de Junts i el vot contrari del PSC. El govern, que assegura tenir el projecte molt avançat, preveu fer aquest mateix any una zona de plataforma única a la Font del Ros, amb prioritat per a vianants i una nova àrea de jocs que comuniqui la plaça petita amb la gran. També es preveu adaptar i ampliar les voreres als carrers Francesc Macià, Prat de la Riba i Pau Picasso.

Accessos a l’hospital

El govern també contempla 150.000 euros per fer els nous accessos a l’hospital. La Generalitat està fent obres a l’interior per poder inaugurar, a mig estiu, les noves Urgències. L’Ajuntament, però, ha de fer els accessos i fa mesos l’alcalde va proposar que tots els ajuntaments de la comarca en paguin una part. Ara el govern de Berga pressuposta 75.000 euros de fons propis i que la meitat restant vingui de l’aportació de la resta d’ajuntaments.

Per al grup de Junts, “en general les inversions de tot el pressupost són molt optimistes i caldrà un control exhaustiu per garantir que van arribant i que no ens enganxem els dits”.

El carrer del Balç, aparcat Un dels grans projectes que formaven part del pressupost anterior no s’ha pogut executar durant tot el 2022 i ha quedat aparcat de cara al 2023. És la rehabilitació de l’edifici del carrer del Balç. L’Ajuntament tenia un projecte encarat, però amb l’increment de preus s’ha encarit i ara és inassumible. El que sí que pressuposta el govern és l’enderroc dels garatges i la implementació d’algunes millores a la plaça de les Cols. S’hi han reservat 100.000 euros.

Altres accions també incloses en les previsions són les actuacions en muralles i antics portals (150.000 €), l’abastament d’aigua al santuari de Queralt (125.000 €), la instal·lació de plaques solars a la zona esportiva (100.000 €), les millores a les escoles públiques (100.000 €), les obres pendents al Teatre Municipal (210.000 €) i la incorporació de millores

a Queralt 125

Plaça de les Cols 100

Plaques solars 100

Obres a les escoles 100

Seguretat Teatre Municipal 70

Enderroc Finques Ciutat 66

Jardins Residència 60

Gespa camp de futbol 30

Enllumenat públic 30

acústiques en el projecte (70.000 €), l’enderroc de l’edifici de Finques Ciutat (66.000 €), la substitució d’elements de mobiliari i accions de millora als jardins de la residència Sant Bernabé (60.000 €), la substitució de la gespa artificial del camp de futbol (225.000 €) finançada en 4 anys (es destinaran 30.000 € aquest any 2023) i millores en l’enllumenat públic (30.000 €) i en diversos equipaments com el camp de futbol, on s’efectuarà la substitució de les lluminàries per LED.

“Canvi de rumb”

La unanimitat no ha estat tan lluny com en altres ocasions. Junts va abstenir-se, al·legant que “no podem votar en contra de totes aquestes inversions ni del canvi de rumb d’aquest govern abandonant l’objectiu del deute zero”. El PSC hi va votar en contra, tot i assegurar que estava disposat a, com a mínim, abstenir-se, si se li haguessin resolt els dubtes que va plantejar abans del ple. L’alcalde, Ivan Sànchez, va reivindicar que “són uns bons pressupostos que evitaran que, governi qui governi, la ciutat quedi mig any aturada”.

LA MILLA DEL BERGUEDÀ

7 DE MAIG - GIRONELLA

NOVETAT LITERÀRIA

Un poema cada dia des de l’esclat de la guerra

Xavier Gonzàlez-Costa i L’Albí presenten Un llençol blanc

EL 24 DE FEBRER DEL 2022 va ser l’últim dia de feina de Xavier Gonzàlez-Costa abans de prejubilar-se. El mateix dia es declarava la guerra a Ucraïna, amb la invasió de les tropes russes. Al Xavier li van regalar una llibreta on hi havia serigrafiat La resta de la meva vida i la va estrenar escrivint un poema sobre la guerra. En aquell moment va decidir que escriuria cada dia un poema sobre el conflicte fins que s’acabés i tornés la pau. Per a ell, era una manera de retrobar-se amb la poesia, després d’una dècada sense fer-ne, però l’objectiu no era publicar-ne un llibre, sinó simplement tornar a escriure. Els dies van passar i el conflicte es va anar enquistant. Fins que el 19 de juny, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, pronostica que “la guerra durarà anys”. Aleshores el Xavier va decidir que havia arribat el moment d’escriure l’epíleg i escull el 24 de juny, per Sant Joan, per tancar el cicle.

El gir de guió de Manel Alías

A l’estiu, el Xavier va passar els poemes a ordinador i els va enviar al periodista Manel Alías, corresponsal a Rússia durant el conflicte, atès que una de les composicions parlava d’ell. Al periodista li va encantar i va animar l’autor

Per al convent de Santa Clara

El nou llibre de Xavier GonzàlezCosta també té un vessant solidàri. Tots els beneficis que es facin es destinaran a la Fundació del convent de Santa Clara, de Sor Lucía Caram.

L’autor explica que, quan va decidir editar-lo, va fer una reflexió: “No em podia lucrar d’una obra edificada sobre una crisi humanitària on tothom ha col·laborat de forma desinteressada”. I així es va posar a buscar un moviment que hi tingués relació i que pogués beneficiar-se’n. Una amiga el va posar en contacte amb Sor Lucía Caram, implicada des del primer moment en l’ajuda humanitària. La Fundació del convent de Santa Clara acull refugiats ucraïnesos des de fa mesos, ha portat ambulàncies a la zona del conflicte i ha construït un hospital de campanya. I els diners del dietari serviran, d’entrada, per potenciar l’acollida.

a fer-ne un llibre, i així va ser com va contactar amb L’Albí per fer-ne una edició. El contacte amb Alías no va acabar aquí. El Xavier li va demanar que fes el pròleg.

El periodista, a més, va fer d’enllaç amb el programa de TV3 30 Minuts per aconseguir fotos del conflicte per al llibre. Les fotos de la portada són del reportatge que el 30 Minuts va fer sobre la guerra.

I així és com es va cuinar Un llençol blanc. El títol -explica l’autor- fa referència a l’epíleg.

I el subtítol incorpora el concepte frustrat perquè li hauria agradat tancar-lo quan acabés la guerra.

Guerra i reflexió

El dietari parla de la guerra,

però també és un reflex de l’enquistament del conflicte.

“Al principi era inevitable parlar de la guerra, però al final els poemes cada vegada es distanciaven més del conflicte i alguns acaben sent reflexions sobre la vida, la mort i la visió humana de les coses”, relata.

Fer un poema cada dia no és senzill. El Xavier admet que no ho va seguir religiosament, però pràcticament.

“Per Corpus, vaig preveure que no tindria prou temps i dilluns i dimarts en vaig avançar uns quants”. I així, se n’ha anat sortint, dia a dia, per convertir en poesia berguedana els quatre primers mesos d’horror a l’altra punta del continent.

Xavier Gonzàlez-Costa, amb un exemplar del seu dietari poètic. M.C.

Les dues opcions de David Font

L’alcalde de Gironella estudia dues fórmules per a les eleccions: la plataforma Ara Pacte Local, del PDeCAT, o fer-ho com a independent

DAVID FONT té sobre la taula dues opcions per presentarse a les eleccions del 28 de maig. Segons ha pogut saber l’Aquí Berguedà, la fórmula no penjarà ni del paraigües de Junts -la marca de Font el 2019-, ni d’ERC -que l’ha fitxat a la Generalitat. Ara estudia dues opcions: emparar-se a la plataforma Ara Pacte Local, que el PDeCAT ha creat per concórrer als comicis, o fer una agrupació d’electors.

CASSERRES

LLUNY DE JUNTS

Ja ha descartat

paraigües dels grans partits

El moviment pot afectar més enllà de Gironella. Fa quatre anys, el resultat de Font va donar una tercera part dels vots que Junts va recollir per al Consell. Ara sumarà per una altra banda. I el 2019 Junts va superar ERC per 745 vots a nivell comarcal. Les altres forces de Gironella, ERC i PSC, treballen per fer llista, però ni Albert Xoy ni Òscar Besa -els dos candidats del 2019- les encapçalaran.

Eduard

Subirana lidera una llista de la CUP

Hi haurà canvi de color a Casserres. L’alcalde actual, Josep Colillas, fa un pas enrere i el primer tinent d’alcalde, Eduard Subirana, es presenta com el relleu natural, tot i que ho farà sota unes altres sigles. Fins ara el govern era d’ERC, però ara el projecte es presenta per la CUP. “Mai hem estat massa partidistes, ni els que hi érem ara, ni els que entren, però ara mateix em sento més proper a la CUP”, explica el candidat. A la llista, Subirana és un dels pocs membres del govern actual que opta a la reeleció. Hi ha força renovació, tot i que també hi ha noms que repeteixen. L’alcaldable la defineix

com “una llista més professionalitzada, jove i amb motivació per seguir construint un poble millor”.

A les últimes eleccions, la llista d’ERC encapçalada per Josep Colillas va ser l’única que es va presentar, però aquesta vegada la candidatura d’Eduard Subirana tindrà competència. Junts també farà llista i ha col·locat com a número u la presidenta de la Unió de Botiguers del poble, Anna Sànchez. La candidata de Junts diu que es presenten perquè creuen que “les coses es poden fer millor”. I ho fan amb una llista que combina gent amb experiència política i altres, com la candidata, que s’estrenen.

Ex

A l’Espunyola manarà una agrupació d’electors, desmarcada dels partits. L’alcalde serà el mateix, Albert Altarriba, però es presentarà amb una llista única on hi haurà membres de la seva antiga llista, d’ERC, i també de Junts. Ho fa perquè “el poble ho demana” i perquè entenen que “les grans polítiques de partit estan allunyades de les necessitats dels pobles petits”.

L’ESPUNYOLA OLVAN

Sebastià Prat (CUP) busca la reelecció

La CUP optarà a conservar la vara d’Olvan i repetirà amb Sebastià Prat com a candidat. Els cupaires ja s’han inclinat per Prat com a alcalda ble i saben el grup de persones que l’acompanyarà, però no l’ordre.

Eduard Subirana (Amunt-CUP) Anna Sànchez (Junts)

el

Altarriba, tercer per l’esquerra, a la presa de possessió del 2019.

BAIX

BERGUEDÀ EL RETORN DE LES VIES

TREN-TRAMVIA FINS A BERGA: JA NO ÉS UN SOMNI, ÉS UN PROJECTE

Línies en funcionament

FASE 1 MANRESA-SÚRIA

MANRESA-SALLENT (Ja construïdes)

FASE 2 SALLENT-BERGA

FASE 3 SÚRIA-SOLSONA

FA DÈCADES que sentim a parlar del tren al Berguedà, però, fins ara, només era un somni. Ara, per primer cop, hi ha xifres sobre la taula, que demostren que és viable, i un primer estudi seriós, que ha fet la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura (FMSS). La plataforma Volem el TrenTram del Bages-Berguedà, acabada de crear, l’ha fet seu, i ja en prepara presentacions a Berga i a Manresa. “Som un grup de veïns i veïnes que estimem la nostra terra, i volem que sigui un lloc millor per viure”, diu la portaveu, Clara Sànchez, que està convençuda d’una cosa: “Ara és el moment”.

Una llista de raons Ara és el moment de tornar a posar les vies al Berguedà, perquè vivim una crisi energètica sense precedents, perquè impera l’emergència climàtica —“el tren redueix les emissions contaminants un 92% ”, recorda Sànchez —, i perquè anar en cotxe surt per un ull de la cara. I encara hi ha més raons. Hi ha una solució tècnica nova més lleugera i més barata: el tren-tramvia, que és molt més àgil que el tren convencional a l’hora de fer revolts i de pujar pendents —i això evita construir túnels.

Passaria cada 30 minuts i tindria una estació a l’entrada sud de Berga

Però és que, a més, aquesta solució tècnica no és una entelèquia. El tren-tramvia està provat arreu d’Europa i la Generalitat l’està començant a implantar a Catalunya. El primer tren-tramvia ha d’unir Cambrils, Salou, Vilaseca, Reus i Tarragona, ja té una partida als pressupostos i el govern compta que les obres començaran l’any que ve.

En la llista dels pròxims, que la Generalitat ja ha ordenat estudiar, hi ha cinc línies: Costa Brava, Olot-Girona, Pirineu, Terres de l’Ebre i Manresa-Súria-Sallent. La “grata sorpresa”, diu Sànchez, és que, en aquesta última línia, el govern ha demanat comprovar si seria viable arribar fins a Berga.

Viable i amb demanda

A l’espera del que dictamini l’estudi oficial, l’FMSS ha fet un primer esbós de com podria funcionar la línia entre Manresa i Berga. I els resultats són optimistes: el tren-tramvia és pertinent, tindria demanda, seria relativament fàcil de construir i, un cop posat en marxa, fins i tot tindria beneficis econòmics. L’encarregat de fer la proposta ha estat una de les màximes autoritats de Catalunya en transport públic:

Pau Noy, enginyer, president de l’FMSS, i durant anys, adjunt al conseller delegat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).

Per dins dels pobles La idea bàsica és que sigui “un sistema de mobilitat propi” de les comarques del Bages i el Berguedà, per desplaçar-se entre elles, i que alhora “estigui connectat amb la resta de la xarxa ferroviària nacional i internacional”, diu Noy.

El model escollit, el trentramvia, es diu així perquè, “per dins de les ciutats, funciona com un tramvia”, a 20 km/h, i “per fora, com un tren”, a 70 km/h.

Això vol dir que uniria Berga amb Gironella en 14 minuts, que en trigaria 42 a arribar a Manresa, i 2 hores, fins a l’estació de la Sagrera, a Barcelona. “Això, sense comptar que hi hagi trens directes o semidirectes, que estalviaren temps”, precisa Noy. Segons el projecte, l’obra s’hauria de desenvolupar en tres fases. La primera és “fàcil” perquè les vies ja estan fetes. Es tracta d’aprofitar el ferrocarril que uneix Manresa amb Sallent, per una banda, i amb Súria, per l’altra, i que ara només s’utilitza per al transport de merca-

LES GRANS XIFRES DEL TREN-TRAM

Fundació Mobilitat Sostenible i Segura

530 M

d’euros d’inversió

70 km/h

de velocitat mitjana entre poble i poble i 20 km/h per l’interior dels nuclis habitats

2,6 M de passatgers anuals, tenint en compte la població resident, la no resident i els turistes

13 M

d’euros de cost anual, que es poden recuperar amb la venda de bitllets

DE TRAJECTE

deries de les mines. Caldria electrificar-les i fer-hi circular els trens-tramvia.

Segona fase, a Berga

La segona fase, que es podria fer en dos anys, seria la que duria el tren-tramvia a Berga. Passaria per dins de Balsareny, Navàs, Puig-reig i Gironella, i acabaria en una estació a Berga, al barri dels Quaranta Pilans, just al costat del supermercat Lidl.

L’obra no és complexa, segons Noy, perquè aprofitaria en un 75% el traçat de l’antic carrilet, i acabaria pujant de Cal Rosal a Berga per on passa la carretera vella. La tercera fase consistiria a allargar el ramal de Súria, perquè creués Cardona i arribés fins a Solsona.

A Manresa, totes les línies acabarien a l’estació d’FGC de Manresa Alta i, partir d’aquí, el projecte preveu diverses parades dins de Manresa fins a l’estació de Renfe.

Cada 30 minuts

El tren-tramvia Bages-Berguedà circularia per una via única, i es podria operar amb sis trens, que passarien cada 30 minuts.

Amb les dades existents de l’ús del tren a Catalunya, Noy ha pogut calcular quants usuaris tindria la línia, i la conclusió és que la demanda seria alta: el tren-tramvia tindria una ocupació mitjana de 43 passatgers, i acumularia 2,6 milions de validacions al cap de l’any.

Les obres costarien 530 milions d’euros, incloenthi la compra dels trens, i l’explotació seria rendible. Operar la línia valdria 13,7 milions cada any, xifra que es recuperaria amb el preu dels bitllets. “I, alerta, perquè les previsions apunten que l’ús del transport públic es multiplicarà per 2 o fins a per 4 en els pròxims anys”, conclou. Per això, no té cap dubte que ara és el moment del trentramvia fins a Berga.

Ciutats europees com Mulhouse, a l’Alsàcia, han apostat pel model de tren-tramvia. RICARD CODINA

Guardiola repeteix el duel

Josep Lara tornarà a tenir els mateixos adversaris a les urnes que el 2019: Ferran Sayes serà el candidat de l’agrupació d’electors

JOSEP LARA tornarà a tenir competència a les urnes per mantenir la vara de Guardiola de Berguedà. L’actual alcalde i també president del Consell Comarcal tornarà a enfrontar-se als comicis a una agrupació d’electors. El candidat de l’alternativa serà el mateix de fa quatre anys, Ferran Sayes, i l’equip que l’acompanyarà serà pràcticament idèntic, amb alguns canvis en l’ordre de la llista, segons han confirmat a l’Aquí Berguedà fonts de l’agrupació. Fa quatre anys, Lara va revalidar la majoria a l’Ajuntament, però ho va fer amb un dels resultats més ajustats de la comarca: va treure 14 vots a l’agrupació d’electors que es presentava per forçar el canvi de color a l’Ajuntament. Ara els independents s’han tornat a animar a presentar-

CERCS

14 VOTS

se perquè consideren que el poble necessita un canvi i per demostrar que “el resultat de fa quatre anys no va ser casualitat”.

Lara treu pit de les obres

Per la seva banda, Lara va anunciar fa mesos que serà el cap de llista de Junts al muni-

A Calderer se li suma competència

cipi. L’actual alcalde defensa que “Guardiola ha millorat molt aquests últims anys”. Lara destaca, en especial, les intervencions a la via pública per rentar la cara a diverses places i barris com el Bastareny, i també la inversió per instal·lar la gespa al camp de futbol.

LA POBLA DE LILLET

Pla-Soler, la batalla per a l’alcaldia

La cursa electoral a Cercs tindrà un aspirant més que fa quatre anys. L’alcalde, Jesús Calderer, optarà a la revàlida. És de Demòcrates i encara no ha decidit amb quina fórmula es presentarà, tot i que admet que tot apunta a Junts. ERC també repetirà candidat, a l’espera que l’assemblea ho faci oficial: serà Jordi Riera. També torna a presentar-se el regidor de PIBER, Germán Sánchez, que confia que el nou alcaldable pot treure vots al govern i beneficiar els partits de l’oposició. I la nova llista és Som Cercs, una agrupació d’electors liderada per Urbici Malagarriga -membre de CiU als anys 90-, i centra el seu programa en la lluita ecologista amb especial atenció a la tèrmica.

Enric Pla optarà a la reelecció a la Pobla de Lillet. Després de pispar l’alcaldia a Junts fa quatre anys, Pla considera que “és el moment de consolidar el projecte, després d’un mandat que, amb la pandèmia, no ha estat senzill”. L’alcalde es tornarà a presentar per ERC i amb un equip que combinarà regidors actuals de l’Ajuntament i debutants que pretenen aportar aire fresc. Davant tornaran a tenir una candidatura de Junts, tot i que el candidat canvia. Vicenç Linares fa un pas al costat, després de dècades a la primera línia política del poble. El candidat serà Santi Soler, número 4 el 2019.

Fa quatre anys l’alcalde va revalidar la vara pels pèls

Josep Lara (Junts) busca una nova revàlida. Ferran Sayes (Ad’EG) tornarà a ser l’alternativa.

Jesús Calderer (Junts) Jordi Riera (ERC) Germán Sánchez (PIBER) Urbici Malagarriga (Ind)

G14733 L’ESPUNYOLA / CASSERRES

Finca rústica en una superfície de 32,43 hectàrees, la majoria de cultiu. Casa de pedra amb aigua municipal i llum. Cobert per rehabilitar.

PREU: 550.000€

C15431 ZONA CASERNA

Pis de 112 m2 compost per menjador amb llar de foc, cuina office, 4 hab. Al rebedor i al passadís hi ha armaris encastats, bany complet amb banyera, bany complet amb plat de dutxa, 2 balcons i pàrquing.

PREU: 135.000€

C15922 ZONA GRAN VIA

Pis totalment reformat de 80 m2 aproximadament, compost per menjador, cuina, 3 habitacions dobles, bany complet amb plat de dutxa, cambra de rentar, galeria i pàrquing.

PREU: 125.000€

C15632 ZONA PSG. DE LA PAU

Pis de 95 m2 amb molta vista, compost per menjador amb molta llum, cuina, tres habitacions (2 dobles i 1 individual), bany complet, lavabo, galeria interior i balcó.

PREU: 148.000€

C15158 ZONA PLA DE L’ALEMANY

Pis de 50 m2, compost per menjador estar amb cuina americana, 2 habitacions (1 individual i 1 doble amb armari encastat) i bany complet. Calefacció de gas, balcó, traster i pàrquing. PREU: 110.000€

D14875

Pis de 90 m2, amb tres habitacions (2 dobles i 1 individual), menjador, cuina, bany, rebost, galeria i traster. Calefacció de gas.

PREU: 55.000€

D15102

Dúplex de 140 m2, compost per: PB; menjador, cuina, 2 habs (1 doble i 1 individual), bany complet i balcó. Habitació de rentar a sota escala. P1: una sala gran, dues habitacions dobles, bany complet i solàrium. Opció a garatges.

D16432 EL GUIXARÓ

Pis de 60 m2 en plena natura, compost per menjador, cuina, tres habitacions (2 dobles, una d’elles amb vestidor i 1 individual), bany complet i galeria. Finestres d’alumini. Opció a garatge tancat de 8 m2.

PREU: 44.000€

D16223 CAL BASSACS

Pis exterior amb molta llum de 85 m2 aprox. compost per menjador amb llar de foc, cuina, tres habitacions dobles, bany complet, balcó, traster i pàrquing. PREU: 85.000€

E15584 BERGA - ZONA CASC ANTIC

Casa de 120 m2 amb pati de 25 m2 totalment reformada. PB: Garatge per 2 cotxes, caldera de gasoil. P1: Menjador/cuina, balcó i accés al pati. P2: 1 habitació suite, bany complet i vestidor. P3: 2 habitacions i balcó. PREU: 168.000€

E16330 BERGA – ZONA ESTASELLES

Unifamiliar 220 m2.PB: garatge, rebedor i despatx. 1P:menjador, llar de foc, cuina, balcó, lavabo i cambra. 2P: 3 hab. i 2 banys. 3P: sala d’estar, llar de foc, terrassa, 2 hab. ind. i bany. Altell: Sala d’estar, traster i solàrium. PREU: 299.000€

F16471 OLVAN

Casa de 135 m2 amb garatge, jardí, caseta de fusta i piscina. PB: rebedor, cuina, sala d’estar, magatzem, petit safareig i sortida a terrassa. P1: hab. doble amb vestidor, hab. individual, estudi, sortida al balcó de 10 m2 i bany complet. PREU: 250.000€

C16535 ZONA COMTE OLIBA

Pis de 93 m2 compost per menjador amb llar de foc, cuina, tres habitacions (2 dobles i 1 individual), bany complet, lavabo, balcó per davant i darrere i galeria.

PREU: 79.000€

G14982 FÍGOLS

Finca Rústica 40 ha. totals. Aprox. 22 ha. són de cultiu i pastures, la resta de bosc i erm-matoll. Casa de pedra i de superfície aproximada 550 m2, a reformar. Pellisser de pedra de superfície aprox. 250 m2, a reformar. Aigua i llum. PREU: 395.000€

H4076 BERGA - ZONA MAS D'EN BOSCH Camp de 450 m2 amb barraca. No edificable.

PREU: 28.000€

H11837 GIRONELLAZ.CAL BASSACS Parcel.la de 180m2, 9mts. de façana per 21mts. de fons, per construir casa unifamiliar (baixos mes dos pisos).

PREU: 45.000€

L15408 BERGA - ZONA RASA MOLINS Tres places de pàrquing amb bon accés. (Dues d’elles no es venen per separat).

PREU: 7.000€ cada una

L16065 BERGA - Z. CANAL INDUSTRIAL Garatge tancat amb bon accés i amb altell.

PREU: 20.000€

I16520 GIRONELLA

Local comercial cantoner amb àmplia façana amb molta llum i diversos accessos de 220 m2. Totalment equipat per bar-restaurant. PREU: 150.000€ Opció a dividir en tres locals independents de 73 m2 aprox. cada un per 52.000€

GIRONELLA

ENTRE RIVALS

La Volta podria tornar a Berga

L’alcalde i l’organització es reuniran per estudiar el retorn de la cita als carrers cèntrics i, fins i tot, la sortida o arribada d’una etapa

LA VOLTA CICLISTA a Catalunya podria tornar al centre de Berga. L’edició d’enguany va tenir una etapa entre Olost (Osona) i la Molina (la Cerdanya), i l’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, ho va aprofitar per acostar-se a la direcció de cursa. Sànchez va seguir l’etapa des d’un cotxe oficial i va concretar una reunió a Berga amb l’organització de cara a aquest abril. La idea és que es pugui estudiar la possibilitat que la prova torni al centre de la ciutat. Sànchez ha avançat a l’Aquí Berguedà que posarà sobre la taula la idea que la principal prova ciclista del país torni a

CONVIDAT D’ETAPA

La direcció va oferir a l’alcalde poder seguir una etapa des d’un cotxe oficial de cursa

entrar a la ciutat i, fins i tot, que s’hi pugui fer un inici o final d’etapa. A l’altra banda, l’alcalde assegura que hi ha trobat una direcció oberta a parlar-ne.

“Un paisatge ideal”

El periodista berguedà, Isaac Vilalta, especialista en ciclisme, ha estat clau per establir aquest primer contacte entre ajuntament i direcció de cursa. Després d’aquesta primera impressió, l’alcalde assegura que “és una cursa molt ben organitzada” i afegeix que “Berga i els seus entorns podrien ser un paisatge ideal” per posar a prova

els participants en futures edicions.

La Volta, lluny des del 1967

La Volta no ha tingut cap final d’etapa a Berga des del 1959. Des d’aleshores, la prova ha passat una vegada per dins de la ciutat, el 1967, però només com a punt de pas. Això sí, el 2001 els aficionats van poder gaudir de ciclisme als carrers cèntrics, gràcies a la Setmana Catalana de Ciclisme. Tot plegat, només dos anys més tard que la Vuelta a Espanya també resseguís alguns carrers de la capital, el 1999, en una etapa que va tenir final als Rasos.

Els participants de la Volta a Catalunya 2023, en l’última etapa, a Barcelona. ALEIX CAMPRUBÍ

ALFONSO

LÓPEZ

Seleccionador berguedà de cros

Tres ors, una plata i tres triomfs per equips del Berguedà a la final nacional de cros escolar

EL PODI

MIQUEL NOGUERA

Entrenador del CE Puig-reig

El primer equip del CE Puig-reig ha acabat tercer a la primera fase de Segona Catalana i disputarà fins al maig la fase d’ascens a Primera. És l’únic equip berguedà que ho ha aconseguit. Fa un any, l’equip lluitava amb el Navàs per pujar de Tercera i ara aspira a una plaça a Primera.

Clàudia Pons, tricampiona d’Europa

La selecció espanyola de futbol sala femení, amb Clàudia Pons com a seleccionadora, continua dominant Europa. El combinat ha guanyat l’europeu

Seppkussisme berguedà

Marc CANTURRI

@marccanturri

Sepp Kuss és un gregari de luxe per al Jumbo Visma. És el company d’equip a qui el campió deu tres quartes parts del mallot de privilegi. El ciclista amb qui es fixen els romàntics de la disciplina i a qui admiren per dedicar-se a fer la feina bruta perquè, gairebé sempre, siguin uns altres els que acabin sortint a la foto final. El talent com a ciclista és innegable, però el Bergue-

dà també li n’ha despertat un altre: el de promotor turístic. I és que Kuss fa temps que està fent la millor campanya turisticoesportiva de la història berguedana. Una campanya sincera. Una campanya que cap administració pot igualar, per més diners que tingui a les arques. Kuss estima els ports del Berguedà i els valora com pocs. I s’ha fet un fart de dir davant de qualsevol micròfon

(sobretot, al dels bons d’A peu de port) que somia amb el dia que una cita convidi els millors del món a “trencarse les cames” en llocs com Malanyeu o Capolat. És difícil que un ciclista professional es fixi en una zona que no fa res per atraure’l. El Berguedà fa temps que s’hi dedica, ho ha aconseguit i ara té un aliat d’or. I gratis. És un tren, el que passa, però podria acabar sent un pelotón

Aquesta és la finestra que necessites per promocionar el teu negoci a més de 6.000 persones RIGOR

Aquest espai costa menys del que t’imagines: només 25 €

El que més t'importa és el que passa aquí

“És una prova més que l’atletisme comença al pati de l’escola”

per tercer cop consecutiu i ha vençut Ucraïna a la final per un contundent 1 a 5. Pons, de Bagà, continua fent història.

EL RAP DE SANT MARC

Potser no t’has enamorat mai al supermercat, però ho pots fer al Teatre Municipal de Berga. Lildami serà el protagonista del concert jove de Sant Marc. El músic de Terrassa, que s’ha fet un lloc destacat dins del panorama de la música urbana en català, arriba a Berga amb el seu tercer disc sota el braç, Dummy.

Concert de Lildami

Teatre Municipal | BERGA

Dissabte, 22 d’abril | 21:30 h

Entrada anticipada: 13 € i 10 € (fins a 18 anys). Entrada a taquilla: 18 € i 15 € (fins a 18 anys) | www.ticketara.com

Més info: aquibergueda.cat/agenda

FIRES MÚSICA

TEMPS DE FLORS

Montclar es vesteix de flors i convida a participar en una jornada dedicada a l’explosió de la primavera. Durant tot el matí, hi haurà venda de flors i productes naturals. També activitats per a tots els públics, tallers a manta i, fins i tot, una cata de mel.

Montclar floreix MONTCLAR

Diumenge, 16 d’abril | 10 h

Més info: aquibergueda.cat/agenda

UN MONESTIR DE CONCERTS

Amb l’arribada de la primavera, torna la programació al Monestir de Sant Llorenç de Guardiola de Berguedà. Arrenca el 8 d’abril amb un concert a càrrec de l’Orquestra de Cambra Terrassa 48. També es podran visitar les quatre noves exposicions.

Concert “Mirades”

Monestir de St. Llorenç | GUARDIOLA

Dissabte, 8 d’abril | 19 h

Més info: aquibergueda.cat/agenda

CULTURA I VERMUTS A LA COLÒNIA

El Vieer Fest arriba a la Torre Nova de Cal Pons i els seus jardins. Durant els últims mesos, l’Ajuntament ha rehabilitat la zona perquè pugui acollir iniciatives de tota mena i aquest abril serà tota una prova de foc per fer-ho realitat. El Vieer Fest hi portarà cerveses artesanes, vins de mínima intervenció, vermuteria i cocteleria. També hi haurà una oferta gastronòmica per maridar les begudes i cultura, amb punxadiscs, un quartet de corda i, fins i tot, un mag. Una jornada ideal per reivindicar el producte gastronòmic de proximitat i, a la vegada, el patrimoni industrial de la comarca.

Vieer Fest

Torre Nova de Cal Pons | PUIG-REIG

Diumenge, 16 d’abril

D’11.30 a 15 h i de 17 a 20.30 h

Més info: aquibergueda.cat/agenda

CIRC MÀGIA

SET DIES SOTA LA CARPA

Cal Rosal torna a desplegar la carpa. Konvent i My!Laika presenten el tercer festival de circ i música Kontrast. Durant set dies, artistes d’arreu del món portaran els seus espectacles al Konvent, la Carpa de circ Side-Kunst, el teatre i les pistes esportives.

Festival Kontrast

CAL ROSAL

Del 14 al 23 d’abril

Més info: festivalkontrast.com

EL MAG MÉS “STRAFALARI”

La màgia i l’humor sempre van de la mà, i encara més si es tracta del Mag Lari. El seu nou espectacle, Strafalari, al més pur estil Las Vegas, arriba a final de mes al Centre Cívic de Guardiola. Les grans il·lusions i la diversió estan assegurades.

“Strafalari”

Centre Cívic | GUARDIOLA

Dissabte, 29 d’abril | 20 h

Entrada: 18 € | www.entrapolis.com

SERVEI DE PSICOLOGIA AL

Comprova aquests mots i fes-ne d’altres a aquibergueda. cat/mots

HORITZONTALS

1 Falç petites, que tenen un carrer a Berga, baixant cap a les Dominiques

9 Animalada

14 Soroll de riure

15 Tafaner

17 Amb poc esforç, ofereixen molt rendiment, i sempre donen les gràcies, elles

19 Pessic d’aigua

20 Lligarà el mocador de Patum

21 Col·leccionen

23 Gos

24 Membres del club

25 La Formentera de Jordi Cussà

26 Reconeixerà

MOTS BERGUEDANS

OFERTS PER EDICIONS DE L’ALBÍ

Comprova aquests mots i fes-ne d’altres a aquibergueda.cat/mots

VERTICALS

1 Comunitat que se’n va anar de Berga el 2014

2 Corrent, no arriba a Queralt

3 President del Consell Comarcal

4 Claresa, també

5 El final de la família

6 Van juntes a Vilada

7 Treballava a l’Ajuntament signant papers, però el van fer fora

26 Insecte que menja abrics

27 Afaitat sense obrir la boca

29 Propi de l’artèria aorta

31 Antiga llibreria de Berga que mirava les estrelles

34 Com l’església de Sant Vicenç del Rus

35 Entra a Ensija i surt a Gombrèn

NOVETATS

27 Rei que acaba embolicat en una piràmide

28 Pastís farcit de crema, a l’estil de la Montiel

30 Carrer del Capdamunt de la Vila que demana clemència

32 Àton sense la vocal àtona

33 Guanyadors de licitacions

36 En aquest precís instant llegeixo un diari català

37 Metall de campió

38 El moll del pacte, o la sister de Whoopi Goldberg

39 Alienígena que vol un telèfon

40 Mig pont

41 Lligarà el vaixell al port

43 Futbol sala

44 Separar de tots els altres

46 Famós animal de Merolla

49 Ofici d’Oriol Rovira

50 Treure els rínxols

52 Feu anar avall

53 Al mig de l’hort

54 Tret al plat

55 Passeig de Berga amb bandera blanca

57 Amic d’armar embolics

60 Licor anisat que beus a València

61 Tuyet poeta, que publica a “L’Albí”

8 El format jurídic més saludable

9 Executa

10 Terra vermellosa

11 Cridaràs com els llops

12 La raó de ser de Ber-net

13 Fruit silvestre convertit en melmelada a La Pobla

16 Lletjos de Salamanca

18 Suscita impulsos sexuals

22 Infernal mal d’esquena, provocat per un nervi

24 Tractareu les escombraries com exigeix el porta a porta

39 T’hi fan el gol quan menys te l’esperes

41 Uneix, com si fossis corresponsal a Rússia

42 Picada d’alls

43 Repugnància

45 Malaltia autoimmune que deixa a la cara taques com de llop

47 Arbre de les Tres Branques

48 Origen

50 Arriba per l’esquerra

51 L’escalada de la compra

53 Moviment del mar

56 La talla M de les piles

57 A l’esquerra de l’Eloi i a la dreta del Rafel

58 Mitjans de setembre

59 Argó