ROSA/LA FOTOGRÀFICA
aquí GENER 2018 NÚMERO 76 Edita: Bífidus Produccions Distribució Gratuïta
BERGUEDÀ
“Berga ha tingut la desgràcia de no saber guardar els seus edificis”
DOLORS
SANTANDREU LLOGUER DE VEHICLES
AUTOMOBILS PEDRET PASSEIG DE LA PAU, 51 08600 BERGA T.938220006 dr@daurorent.com
AICAMOTOR C/ SANT CRISTOFOL, 11-13 08243 MANRESA · T. 938784210
TURISMES FINS A 9 PLACES FURGONETES COMBO I MOVANO FURGONETA ISOTÈRMICA TAMBÉ OFERIM L’OPCIÓ DE LLOGAR VEHICLES A LLARG TERMINI, DES DE UN MES FINS A TRES ANYS, FLEXIBLE. aquí 1
aquí
BERGUEDÀ
Calendari 2018
Joan Cortina Serra
EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES ARXIU COMARCAL DEL BERGUEDÀ 2 i 31 GENER 2018
La mostra restarà oberta del 2 al 31 de gener al vestíbul del Pavelló de Suècia, en horari, els dies feiners, de 9 a 1 i de 2/4 de 4 a les 6 i durant els actes realitzats al Pavelló
Organitzen:
aquí
BERGUEDÀ
2 aquí
bifidus produccions
aquí
BERGUEDÀ
Una passejada pel casc antic de Berga amb la historiadora Dolors Santandreu Difícilment trobarem algú que sàpiga més que ella com era la Berga medieval. Dolors Santandreu és una de les historiadores més conegudes de la comarca. Després de 37 anys fent classes a l’institut Guillem de Berguedà, es va jubilar l’any 2014 i, ara, ha tornat a la universitat. En aquest número, la revista Aquí et convida a endinsar-te amb ella al centre de la ciutat per despullar el casc antic i fixar-te en els canvis que ha experimentat el barri vell. TEXT Marc
Canturri FOTOGRAFIA Rosa/La Fotogràfica
BERGA
BAIX BERGUEDÀ
ALT BERGUEDÀ
Roben gerros d’acer del cementiri de Berga
La depuradora d’Avià arribarà tard
Bagà rebrà 60.000€ anuals per Coll de Pal
Els 10 noms del 2017 de l’esport berguedà
Un viatge a la Berga dels anys 60
Els lladres han entrat al recinte de nit en tres ocasions i s’han endut fins a 260 gerros d’acer per vendre’ls al mercat negre.
L’estació ja hauria d’estar acabada, però finalment no s’inaugurarà fins l’abril per canvis en el projecte inicial
L’Ajuntament cobrarà un cànon per cedir la muntanya a FGC, amb la condició que acabi el telecadira cap a la Molina.
Puig-reig i Avià canvien d’entrenador, i els primers incorporen quatre nous jugadors cridats a ser puntals.
L’Arxiu Comarcal acull aquest gener l’exposició de fotos de Joan Cortina, el protagonista del calendari de l’Aquí Berguedà
Gener del 2018 Número 76 Any 7 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Distribució gratuïta
Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rosiñol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls
12
17
19
Impressió Lerigraf Distribució 10.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com
ENTRE RIVALS
22
Control de difusió:
Publicació membre de:
SORTIM
24
Amb el suport de:
aquí 3
El més petit de tots
S
er l’últim d’una llista sempre s’associa amb aspectes poc desitjats. S’apunten a aquesta visió pessimista els alcaldes del dos pobles més petits de Catalunya: Sant Jaume de Frontanyà i Gisclareny. Tot dos al Berguedà. Fins ara, el primer era el que estava al pòdium invertit, però l’acaba de superar el segon. Sant Jaume és un municipi conegudíssim justament per això. El President Maragall va escollir-lo per presentar-hi l’últim Estatut, aquell que van retallar els del Constitucional i van accelerar tot això que ens passa. És el primer que anuncia els seus resultats electorals, obtenint el seu moment de glòria televisiva. Per contra i ara per ara, el nou poble amb menys habitants és de difícil ubicació per una majoria de berguedans. A nivell popular Xavier se’n sap molt poc i sembla GUAL que no hi passi mai res. No és pot negar que @xaviergual amb l’envelliment de població tenen el seu futur compromès però mentrestant, ser l’última vila catalana, si volen, en saben i s’hi dediquen, la poden convertir en una oportunitat. La curiositat que atrauran la poden aprofitar per dir que són dins del Parc del Cadí i que el seu paisatge enquadra una de les millors vistes que un pot imaginar al món: el Pedraforca. I per pocs que siguin: ganes i imaginació.
“Se’n sap molt poc i sembla que no hi passi mai res”
EL RUMRUM TRES JOVES BERGUEDANS, AL RESCAT DE TV3 Salvar la televisió pública catalana. Aquest és l’objectiu de Nil Miró, Ariadna Albors i Alba Travé, tres joves berguedans que han impulsat una plataforma “Salvem TV3”. Impulsaran iniciatives solidàries per tal d’ajudar a la cadena de televisió a subsistir i resistir les retallades. “Volem restablir-lo tal com era abans de l’aplicació de l’article 155”, expliquen al lloc web de la proposta.
EL BERGUEDÀ DEL MES
REGIDOR DE CULTURA I FESTES DE GIRONELLA
De les eleccions a les campanades Era l’únic representant berguedà a la llista de Carles Puigdemont per a les eleccions del 21-D, i va encapçalar la campanya del partit a la comarca. El sorpasso de Junts per Catalunya també va ser present al Berguedà, i és que la formació es va imposar en 29 dels 31 municipis. A més, després d’un desembre de campanya, Vall va tancar el 2017 presentant les campanades de Gironella.
MOBILITAT
El peatge del túnel del Cadí, el més car de tots El túnel del Cadí té un cost d’11,82 euros des de l’1 de gener d’aquest 2018. El preu del pas per la barrera, que fa de frontera entre el Berguedà i la Cerdanya, ha patit un increment de l’1,55% respecte la tarifa del 2017. L’augment és similar al de la majoria de peatges de túnels i autopistes del país, però consagra la barrera del túnel del Cadí com la més cara de l’Estat. També augmenta la tarifa del peatge de la C-16 a Manresa, que en caps de setmana segueix sent el segon més car de Catalunya. Aquest any travessar la barrera troncal de Sant Vicenç de Castellet val 4,31€ -de dilluns a divendres no festius- i 7,84€, en caps de setmana i dies festius. En canvi, la barrera lateral –en direcció a Montserrat-, costa 2,16€ entre setmana, i 3,94€ en dies festius. Els bitllets d’autobús cap a Barcelona també s’apugen. És el primer increment des de la integració tarifària del Berguedà. La targeta de 10 viatges -amb T-10- valia 52 euros, i ara s’enfila fins els 53,25€.
El primer nadó de l’any es diu Unai El primer berguedà de l’any 2018 no va néixer fins el dia 7 de gener, a primera hora del matí. Es diu Unai i va ser el protagonista del primer part de l’any a l’Hospital Sant Bernabé de Berga. L’Únai és el segon fill de la Bibiana i el Joan. A més, té un germà, que es diu Joan. Tots ells viuen a Berga. El nadó va pesar 2,61 quilos. Tant la mare com el nen es troben en perfecte estat, segons ha dit l’hospital en un comunicat.
ics en il·lu min aci ó LE
93 822 22 69 · 609 38 01 71 Gran Via 86, cantonada Lluís Millet (bxs) Berga www.bledtech.com info@bledtech.com
SALUT
n Tèc
A BLED TECHNOLOGY TROBARÀS TOT EL QUE NECESSITES PER IL·LUMINAR I DECORAR CASA TEVA
4 aquí
Lluís Vall
D
Vestim la seva llar i el seu negoci
MATALASSOS ROBA DE LLIT CORTINES ROBA DE TAULA ROBA DE BANY CATIFES
Passeig de la Indústria, 54 Ctra. d’Avià a Cal Rosal Tel. 93 821 12 33 Tel. 93 823 01 03 BERGA AVIÀ aquí 5
CLUB ESQUÍ BERGUEDÀ
LA FOTOGRAFIA
La creu de ferro del Cim d’Estela, doblegada, víctima d’un atac vandàlic La creu que corona el Cim d’Estela ha estat doblegada per uns excusionistes vandàlics aquest desembre. El Club Esquí Berguedà (CEB), entitat que l’any 1961 va col·locar el símbol al pic de la muntanya, ha condemnat el que consideren “una bretolada, una falta de respecte i sensibilitat”. El CEB creu que és “una actitud impròpia del món excursionista”. No és la primera vegada que la creu del Cim d’Estela és atacada. L’any 2012 va ser serrada i llançada muntanya avall. Aleshores, membres de l’entitat la van recuperar, reparar i emplaçar de nou al cim. Ara, el club ja ha pres mesures per aclarir els fets i treballa en una solució que eviti que accions vandàliques com aquesta es tornin a repetir.
FÍGULSPÈDIA
Jaume FÍGULS
ABANDONAMENT ESCOLAR Descuidar-se el nen a l’escola
DRET A L’ESCOLA Alumne que no té cadira
EDUCACIÓ DE MASSES Educació de Guites, educació de Plens,...
“A casa, també mengem d’el Sardà” 6 aquí *de dimarts a divendres
ENSENYAMENT DE RÈGIM ESPECIAL Curs per a gent que es volen aprimar
ENSENYAMENT DE LA LLENGUA Fer llengotes
Menú diari*
6,50¤
A escollir entre 4 primers i 4 segons cuinem amb molt de gust
Plaça Tarascón, 6 BERGA Tel. 93 821 39 99
CURSOS DE FORMACIÓ
PATRIMONI DE LA HUMANITAT
APRENDRE A RITME DE JOC (15h) Reconegut pel Departament d’Ensenyament
ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA A PERSONES DEPENDENTS EN INSTITUCIONS SOCIALS (490h)
MANIPULACIÓ D’ALIMENTS (3h)
SOLDADURA OXIGÀS I SOLDADUR MIG/MAG (640h) EDICIÓ DE VÍDEO (15h) SERVEIS AUXILIARS D’ESTÈTICA (370h) INTRODUCCIÓ AL 3D AMB BLENDER (12h) ACTIVITATS ADMINISTRATIVES EN LA RELACIÓ AMB EL CLIENT (840h) MANIPULADOR I APLICADOR DE PRODUCTES FITOSANITARIS (25h)
Homologat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
Inici dels cursos
al GENER i FEBRER depenent de cada curs
Més informació: formacio@adbergueda.cat 93.824.77.00 (Ext. 3) Inscripcions: www.adbergueda.cat
aquí 7
Els Pastorets que duc tatuats
E
ra l’única escena d’amor de tota l’obra. Jo deia a Maria: “aquest pobre cor meu només batega per tu”. I me n’anava, tibant el ruc com podia, a buscar portal per al feliç naixement. Sant Josep, geni i figura. Hi vaig actuar només un any, però porto aquells Pastorets tatuats a la memòria del final de la infància. A la meva Berga prepúber, plena de vergonyes i descobertes. Entelada per la boira de primera hora i per la foscor sempre prematura de les tardes d’hivern. Soc de la generació que va conèixer el Ramon Serchs a dalt d’un escenari, i que va plorar de desconcert i desconsol la seva mort, tan injusta. I soc hereu d’una obra, Hem vist l’estel, que és dels pocs tresors que ha donat Berga a la dramatúrgia Xavi contemporània. ROSIÑOL Els Pastorets per a nens que va imaginar i escriure @xavirossinyol el Jaume Huch, amb el pseudònim de Mitus Stampa, són rics, intel·ligents i extraordinàriament moderns. Són atrevits, murris i creatius. I els podem exportar tant com vulguem, perquè tenen l’estatura per ser els Folch i Torres del teatre infantil, ara i per al futur. Que bé que ara el Jaume s’hagi decidit ara a publicar-ne el text. I que bé si mai Berga torna a reunir les forces per tornar-los a representar.
“El text de Jaume Huch és un tresor de la dramatúrgia” La teva roba la cuiden persones Nòrdics
Vànoves
Mantes
Berga va estar a punt de no tenir rei negre
Rànquing web DESEMBRE/ GENER aquibergueda.cat
1
El programa Estàs igual, de TV3, destapa el passat del xef Jordi Cruz a l’Estany Clar
2
Neix el primer nadó del Berguedà del 2018
3
Sant Jaume de Frontanyà ja no és el poble més petit de Catalunya: ara és Gisclareny
podria arribar de mans de Mobutu Berga ha estat a un pas de quedar-se, Moragues, un veí de Berga amb arrels aquest any, sense la visita dels Reis senegaleses, que s’ha posat a disposició Mags. El motiu és l’alt preu del betum del consistori per exercir el paper de que s’utilitza per pintar la cara del rei rei Baltasar, si l’Ajuntament ho creu Baltasar i els seus patges, que en els convenient. últims mesos s’ha encarit molt degut a Des del consistori han valorat la crisi del sector del betum. Finalment, l’Ajuntament va assumir aquest sobrecost molt positivament l’oferta de Moragues, però l’entitat a càrrec de la carrossa del per a la cavalcada per no deixar els nens i nenes sense el rei negre, ja que segons rei Baltasar ja ha confirmat que de cap manera s’utilitzarà una persona que sigui ha explicat el regidor de Governació econòmica, Francesc Ribera: “amb la negra de veritat: “Estem bojos o què? ruïna que portem a sobre, tampoc venia Durant dècades ens hem esforçat per d’aquí...”. ser uns ronyosos, pintant acuradament L’alcaldessa de Berga, Montse les cares dels voluntaris amb betum d’enllustrar sabates i purpurina, fins que Venturós, ha explicat en declaracions exclusives a Berguedà Online que un semblen més extraterrestres que africans. Deixar que un autèntic negre fes de rei gabinet de crisi està buscant alternatives per solucionar el negre seria molt fàcil, però estaríem traïnt problema de cara la vertadera essència a l’any vinent: David casposa del nostre “Estem estudiant, COLS poble. A més la que vinguin només els reis paraula betum, sona @Berguedaonline gairebé igual que blanc i ros”. La solució Més notícies a www.berguedaonline.com Patum.”
PROMOCIÓ
30 anys d’experiència ens avalen
Rentem:
EL MÉS VIST
BERGUEDÀ ONLINE
etc.
Recollim i rentem la roba a domicili!
Consulta els nostres preus 8 aquí Telèfons 93 823 03 75 / 608 50 79 38
3x2
Rentem 3 peces al preu de 2
Associació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà
HORARI De dilluns a divendres de 9 a 17h Dissabte de 9 a 14h
KAP
TEATRE
L’ENQUESTA Hem tret profit del desdoblament de la C-16 aquests deu anys? No 53%
Sí 26%
A mitges 21% PRÒXIMA Què et sembla l’acord de Bagà amb La Molina? Vota a aquibergueda.cat/enquesta
OCI
Rècord històric dels Pastorets de Berga
Èxit a l’escape room de Nadal
Números espectaculars dels Pastorets de Berga aquest Nadal. La representació, interpretada pels actors de la Farsa, ha tancat la millor temporada dels últims 10 anys, amb gairebé 2.000 espectadors en el total de les cinc funcions nadalenques. En concret, han estat 1.977, uns 400 més que la temporada anterior. A banda, la representació del diumenge 7 de gener
Centenars de persones van passar pel room escape organitzat per Insomnia Corporation al recinte dels jutjats vells de Berga els dies 27 i 28 de gener. Ha estat un dels grans èxits del programa d’activitats de Nadal a Berga.
ES TRASPA SSA ESTÈTIC A A BERGA T. 672 180 656
va suposar un rècord històric de públic, amb 524 persones presenciant la darrera funció de la temporada. Les novetats en la música i les estrenes en el muntatge també han despertat molt bones sensacions entre l’agrupació teatral i els espectadors. Tot plegat, consagra els Pastorets de Berga com un espectacle dinàmic, viu, fresc i adaptat als nous temps.
t Totalment equipada t Amb 3 cabines t Amb aparells d’última generació t Amb cartera de clients t Bona ubicació t Condicions negociables
aquí 9
Dolors Santandreu 10 aquĂ
“Sempre ens ha costat treure profit de la Patum” TEXT Marc
Canturri FOTOGRAFIA Rosa/La Fotogràfica
Una visita al monestir de Sant Sebastià de Sull, a Saldes, li va canviar la vida. Dolors Santandreu volia ser psiquiatra i, de fet, va dedicar bona part dels estudis preuniversitaris a les ciències. Però el doctor Riu estava fent unes excavacions arqueològiques en aquella petita església, al peu del Pedraforca, i la Dolors el va anar a veure. “Em va agradar tant que vaig tenir-ho clar: m’havia de passar a l’arqueologia i la història”, recorda. I des de llavors, no ha parat. Ara té 62 anys, i durant gairebé quatre dècades, ha combinat les classes a l’institut amb les investigacions. Fins i tot va escriure un llibre, dedicat —com no podia ser d’una altra manera— a la seva Berga en època medieval. És la dona que més sap de com va ser aquí l’edat mitjana. I, per això, aquesta entrevista no l’hem fet en un despatx ni en un bar tranquil, sinó passejant pel barri vell. Probablement, al carrer Major hi trobarem algun dels seus exalumnes; a l’Ajuntament, records de la seva etapa com a regidora, i per la ciutat, nombroses pistes sobre la història i els canvis que ha viscut. La Patum, una festa “difícil de vendre” Som a la plaça de la Creu, al capdamunt del passeig de la Pau. Explica que, quan era petita, arribava a casa amb les butxaques plenes de pedretes que anava trobant pel camí. Li agradava observar i tocar tot allò que li cridava l’atenció, i, de fet, encara segueix fent-ho. “M’encanta mirar els marges i trobar-hi coses”, diu. A l’hotel Queralt no hi ha marges, però sí que hi ha una façana farcida de detalls patumaires. “Probablement és el lloc de la ciutat on hi ha més simbologia de la Patum”, explica. I afegeix una lamentació: “No n’hi ha massa a la ciutat”. Com? Que la Patum no és prou present a Berga? La Dolors creu que no, que, als berguedans, “sempre ens ha costat treure rendiment de la Patum”. I lamenta que és “una festa molt difícil de vendre”, ja que “només dura cinc dies cada any i són cinc dies de massificació on, si no tens un balcó, no la pots ensenyar a ningú”. Ara el màrqueting en comença a treure profit, però la ciutat continua tenint el repte d’explicar bé el seu Corpus: “La Patum no és passejar mig borratxo —o borratxo del tot—, sinó que té una simbologia al darrere, i això ho hem de divulgar”. El drama d’un barri vell “rònec” Continuem avançant, ja al carrer Major. Entrem en una realitat que no podem esquivar: comerços tancats, aparadors buits, edificis en mal estat, fils elèctrics travessant d’una banda a l’altra. “Això és rónec”, lamenta la Dolors. Considera que la ciutat té “infraestructures pròpies d’una capital de comarca”, però ha perdut “múscul”. El motiu creu que és “l’acomodament” que ha patit la població en els últims temps i que ha trencat amb “la revifada del teixit associatiu” que hi va haver en els primers anys de postfranquisme. Compara Berga amb Peratallada. No busca similituds, sinó que emfatitza les diferències: “Vas a Peratallada i dius: oh, que vell és tot! I ho admires, perquè és antic però ben conservat. En canvi, a Berga, diries el mateix, però amb un sentit molt diferent, perquè és just al contrari”. Malgrat tot, el drama es fa encara més present en els petits carrers del barri vell. “Fan por”, constata. I afegeix que no tan lluny, a Solsona, hi ha “edificis antics espectaculars”, mentre que aquí tenim un nombre important de “cases potents històricament però força emmascarades” per les reformes que s’hi han fet al damunt o per les minses actuacions de manteniment. El culpable “no és ningú i és tothom”. El cas és que els encerts en la preservació de tresors històrics com les fotografies —l’Arxiu Comarcal és el sisè arxiu fotogràfic més important de Catalunya— no
han anat lligats a la cura dels carrers i els edificis. “No tenim cap casa excepcional perquè hem tingut la desgràcia de no saber guardar l’espai”. La solució, segons la historiadora, passa per “posar-nos les piles en la neteja i en la restauració dels carrers més vells”. “Només així rentarem la cara al casc antic”, opina. La biblioteca a Sant Francesc, una idea recuperada I destapant les vergonyes del casc antic, hem arribat a la plaça de Sant Pere. Som davant l’Ajuntament. Abans, per cert, hem passat per davant de dos edificis que apunten ser antics ajuntaments. L’un, a la cruïlla dels Quatre Cantons. L’altra, un tros més endavant, a pocs metres del Molí de la Sal: Cal Vilardaga. El cas és que, al consitori actual, el de la plaça de Sant Pere, la Dolors hi va viure quatre anys molt intensos: va ser regidora de Cultura en el mandat d’Agustí Ferrer (Alternativa Berguedana Rajoles Independent, ABI), entre el 1987 i el 1991. “Va de Patum, ser un mandat difícil, teníem una oposició carrer de que estava molt a sobre perquè havien estat vianants al govern molts anys”, recorda. I, d’aquells quatre anys, en va néixer un tema que ara ressorgeix: la ubicació de la Un dels trets biblioteca. “La gent es pensa que va ser una més indentitaris cosa de Convergència, perquè van ser ells del carrer Major que la van inaugurar, però ens la van donar són les rajoles de a nosaltres”, recalca. I, de fet, el primer les comparses de projecte de la biblioteca proposava fer-la a la Patum que hi Sant Francesc, precisament on ara sembla ha al terra. Ara que es podria traslladar aprofitant la cessió bé, que ara sigui del convent a l’Ajuntament. A la Dolors, li complicat passar va fer gràcia tenir-ne notícia. Fa trenta anys, pel carrer Major diu, construir-la a Sant Francesc era “una sense trepitjar gran idea” perquè suposava crear “un pol guites no vol dir cultural” a la zona. “Ara la ubicació actual, a que hagi estat així la plaça Europa, no queda tan allunyada del sempre. centre com ho era abans”, explica. Sigui com sigui, la Dolors coincideix amb Santandreu la majoria de polítics del moment: “Sant recorda que el Francesc és una oportunitat d’or”. Considera canvi de terra es que l’espai és “al·lucinant”, però cal gastar-hi va fer fa poques molts diners. La historiadora creu que Berga dècades, quan el faria bé d’agafar l’exemple del seminari carrer Major va de Vic, un espai “similar” al del convent deixar de ser tan franciscà. transitat gràcies a “És quadrat, igual, i hi tenen de tot, fins l’inauguració de la i tot una residència d’estudiants. Seria Ronda Moreta. meravellós”, imagina. La posada en marxa de “la canya” va permetre als cotxes evitar circular pel barri vell i accedir al Vall, que ha crescut fins a convertir-se en un dels grans eixos de la ciutat.
Retorn a la universitat Ara, amb 62 anys —després de gairebé quatre dècades fent classe a l’institut, una etapa de regidora a l’Ajuntament i pàgines i pàgines d’història escrites— la Dolors és més alumna que professora. Ha tornat a estudiar: fa matèries saltejades del grau en Història, Arqueologia i Arts Cristianes. “Agafo les assignatures que més m’agraden, i m’examino, perquè així veig si el meu cervell encara funciona com abans”, explica. I riu.
aquí 11
Vigilància La Policia Local ha reforçat el control nocturn del cementiri
BERGA EL CEMENTIRI DE BERGA ha patit en les últimes setmanes tres episodis de robatoris, sempre amb el mateix objectiu i modus operandi: endur-se peces de metall en el moment en què ningú no els pot veure. Els lladres hi han entrat fins a tres vegades, de nit, i s’han emportat una quantitat important de peces d’acer inoxidable que hi havia als nínxols. Com a mínim, han desparegut uns 260 gerros d’acer inoxidable, entre d’altres objectes. Veïns de Berga que van detectar el primer robatori ja ho van denunciar a través de les xarxes socials, i la funerària Ferran ho va notificar als Mossos d’Esquadra de seguida que ho va veure. En la primera i la segona ocasió, a mitjans de desembre, els lladres van trencar els suports per endur-se els gerros. Però la tercera vegada que hi van entrar, el 31 de desembre, els van descollar un per un i van llençar els rams al terra. L’objectiu són sempre les peces d’acer inoxidable, que els lladres venen amb tota probabilitat al mercat negre.
Vigilància permanent
L’Ajuntament ja ha pres les primeres mesures per intentar caçar els autors dels robatoris, tot i que, de moment, no hi ha hagut èxit. El regidor Oriol Camps ha confirmat a l’Aquí Berguedà que, d’ençà de la primera nit de furts, s’ha intensificat la vigilància al cementiri. Tot i això, els lladres hi han pogut tornar, esquivant sempre els agents de la Policia Local. Camps admet que “controlar que ningú entri al cementiri és complex”, perquè és un recinte gran, i s’hi pot accedir per diversos llocs, a banda de la porta principal. A més, 12 aquí
Consell L’Ajuntament recomana no deixar metalls als nínxols
Robatoris al cementiri Els lladres hi han entrat fins a tres vegades, l’última per cap d’any, per endur-se’n uns 260 gerros d’acer inoxidable
el govern municipal tem que es tracti d’una “banda professionalitzada”, ja que sembla que actuen “amb molt de coneixement de la situació”, ha dit Camps.
“Evitar els objectes valuosos”
Per tot plegat, el regidor assegura que la vigilància hi continuarà sent cada nit amb l’esperança de poder enxampar els lladres. Sigui com sigui, recomana als berguedans que, d’ara en endavant, evitin “posar metalls valuosos als nínxols”. De moment, el govern municipal està treballant per interposar una denúncia tot i que, amb la informació que té ara l’Ajuntament, “és administrativament complicada”. Marc Canturri
42 noves places d’aparcament a l’hospital “Edifici desaprofitat”
NOU ENLLUMENAT, senyalització viària i places d’aparcament de zona blava. Amb aquests tres objectius, l’Ajuntament de Berga comença aquest mes les obres d’adequació del vial d’accés a la part ampliada de l’Hospital Sant Bernabé. El nou carrer, que es preveu inaugurar el febrer, ha estat fora d’ús durant vuit anys. L’any 2010, les obres van quedar a mig fer per manca de pressupost, i ara es reprenen amb l’objectiu que al febrer ja estiguin enllestides. D’entrada, les obres d’adequació de la zona contemplen acostarhi l’electricitat per poder fer funcionar els onze fanals de llum led de baix consum que s’hi instal·laran.
Noves places d’aparcament
També s’habilitaran 42 noves places d’estacionament distribuïdes en dues fileres, situades a cada voral esquerre de la calçada. L’espai serà de zona blava i tarifa reduïda, tal com el pàrquing superior del centre sanitari. Això permetrà als usuaris
estacionar els vehicles a la zona durant tot el dia per un euro, sense cap límit de temps. D’altra banda, també es realitzaran tasques de pintura vial per senyalitzar tant el nou vial com les noves zones d’aparcament i es repintarà la rotonda d’accés a l’equipament sanitari per reforçar la seguretat dels vianants que transiten per aquest tram, a tocar de la gasolinera.
9.000 euros
Els treballs relacionats amb l’enllumenat seran executats per l’empresa Elecnor S.A., mentre que l’empresa Tràfic i Serveis s’encarregarà de la instal·lació de la senyalització vertical i de la pintura vial. Les obres d’adequació del vial d’accés a l’hospital tenen un cost aproximat de 9.000 € i es finançaran amb fons propis de l’empresa municipal BRG Serveis, que també realitzarà la direcció i gestió facultativa dels treballs. Marc Canturri
El vial que ara urbanitza l’Ajuntament per fer-hi aparcaments es va fer amb les obres del nou edifici de l’hospital, però mai no s’ha arribat a posar en marxa. Queralt Fernàndez, membre del comitè d’empresa del Sant Bernabé i candidata d’ERC el 21-D, creu que ha passat una cosa semblant amb l’edifici. “No hi hem donat els molts usos que s’hi podien donar. S’hi havia de portar serveis externs com ara farmàcia i laboratori, i al final només s’hi ha pogut portar algun servei de rehabilitació. És un lloc molt gran on s’hi podrien fer moltes coses i l’estem desaprofitant. Cal que hi pensem de cara al futur”, diu a l’Aquí Berguedà. Fernàndez creu que moltes coses canviaran amb el nou model de gestió pública que tindrà l’hospital de Berga, però apunta que faran falta més coses perquè l’hospital tiri endavant: “cal invertir en material i en equipament, cal que oferim formacions per facilitar el relleu generacional que aviat farà falta, i això fa anys que ho demanem”, denuncia.
1
IL·LUMINACIÓ Portaran l’electricitat a la zona, hi col·locaran onze fanals i il·luminaran tot el vial
2
APARCAMENTS Hi haurà 42 noves places de pàrquing de zona blava amb preu reduït d’un euro al dia
3
SENYALITZACIÓ Pintaran més bé la rotonda d’accés que hi ha davant de la gasolinera i els passos de vianants
aquí 13
Míriam Prat té 22 anys i ja és una promesa en el món del disseny de moda. A l’estiu es va graduar a l’escola de disseny LCI de Barcelona i el seu projecte de carrera va ser un dels més destacats de la promocio. Es defineix com “un cul inquiet” que opta per una moda conceptual. La seva primera col·lecció barreja filosofia, sociologia i música. Parla d’ella mateixa. Mesos després de graduar-se, ja ha estat una de les sensacions al concurs internacional de San Francisco, als Estats Units; treballa a Londres per a l’empresa emergent Animal Eye London i col·labora amb diverses editorials barcelonines i perruqueries angleses. El concurs de San Francisco, a més, li ha obert portes a Europa i l’estiu que ve presentarà una col·lecció al Museu de les Arts Decoratives de París. No pares. Sí, i encara em queden molts llocs per descobrir. Viatjar m’enriqueix. Necessito estímuls contínuament i trobo interessant explorar el món per trobar-los. La meva família sempre m’ha donat llibertat per anar allà on vulgui. Aquí, a Berga, sempre hi tindré una casa. Hi ha algun lloc que et faci especial il·lusió explorar? Sí, Nova York! Treballar-hi és el meu somni. Espero que en pocs anys pugui estudiar a la Parsons, una escola de moda molt important a nivell mundial. A partir d’aquí, ja ens buscarem la vida per treballar en algun lloc. Quan et vas decidir per la moda? Em va costar molt decidir quina carrera fer. Em van passar mil professions pel cap fins que vaig veure clar que aquest era el meu àmbit. Un bon dia em vaig adonar que m’encantava dibuixar, crear… De petita m’apassionaven les desfilades. Coi, en què estava pensant? Jo havia de ser dissenyadora de moda! I la universitat et va començar a obrir portes? Sí. El director de projectes va seleccionar la meva col·lecció 14 aquí
MÍRIAM
PRAT
La dissenyadora de Berga que ha fet el salt a Londres amb tot just 22 anys per representar la universitat en un concurs a la Xina, i allà no em van acceptar. Va ser un xoc molt gran per a mi, però no em vaig rendir. Hi ha molta gent que es dedica a aquest món i cal anar més enllà constantment. I, al final, va sortir la possibilitat d’anar a San Francisco.
vaig ser l’única representant d’Espanya i una de les poques europees, i em van premiar. El públic em va escollir com el millor disseny i el jurat em va donar l’oportunitat de presentar el meu projecte al Museu de les Arts Decoratives de París. Ho faré el proper estiu.
I allà, en canvi, tot al contrari que a la Xina, oi? Els va cridar l’atenció la barreja de conceptes que intento demostrar en els meus dissenys. El meu pare és lutier, jo havia estudiat violí de petita i la música ocupa una part important en la meva vida professional. A San Francisco
Dius que la música juga un paper important en els teus dissenys. Com els definiries? Tot molt profund. No m’agrada quedar-me en la superfície. S’hi barregen la filosofia, la sociologia, la família… Volia que la meva primera col·lecció fos un reflex de com em considero com a artista. És una mica egocèntric,
sí, però és una manera de tenir una inspiració més pròpia i que t’enganxi en el projecte. I com et consideres com a artista? Inquieta, curiosa, observadora i en constant moviment. Això de barrejar tants conceptes sembla complex. Me’n poses algun exemple? Doncs, mira, el meu sociòleg preferit és Erving Goffman, que parla de les màscares que ens posem i com ens maquillem per donar una aparença o una altra en funció de l’entorn. Les meves màscares estan fetes amb afinadors de guitarres de l’empresa del meu pare. Així doncs, si miro un dels teus dissenys, descobriré coses de tu. Si no em coneixes molt, no sabràs que la meva col·lecció parla de mi. Hi apareixen molts detalls que, a primer cop d’ull, costen d’entendre. Aquest és un dels grans encants que té. I no creus que serà difícil fer noves col·leccions que parlin de tu, ara que ja n’has fet una? No té perquè. No crec que hagi gastat el cartutx perquè les persones estem en constant moviment. Si intentes moure’t i anar llocs que no coneixes, s’obren nous horitzons i canvies. M’agrada parlar amb gent que estudia física, art o empresa, per exemple. Tothom té una visió diferent de les coses i t’enriqueix. Jo no em considero la mateixa persona ara que quan vaig començar la carrera, i d’aquí un any seré molt diferent, segur. Parlem de Berga. Quan fa que no hi vius? Quan vaig acabar l’ESO, vaig decidir fer el batxillerat artístic a Manresa. Anar a Gironella era el més fàcil. Manresa era anar un lloc nou, conèixer gent nova. Un repte, vaja. I ara, quants dies passes a Berga cada any? Pocs. Molt pocs. Però cada vegada més. Al principi em costava molt pujar perquè tenia molta feina. Ara, en canvi, ho necessito i m’escapo sempre que puc. Aquí hi he viscut molt, he dibuixat moltíssim i m’encanta
venir perquè hi trobo pau i idees. La pau em recorda que sóc a casa. I la Patum… Sí, és evident. Quan parlo de Berga amb la gent de fora, és inevitable no parlar de la Patum, i això en certa manera també és una font d’inspiració. Però, sentiments a banda, Berga és l’encant de trobar la gent de sempre, de ser amb els teus… És un refugi on tornes després de l’aclaparament de la gran ciutat. T’imagines treballant aquí? És complicat. Potser sí, però no sé si és el que m’interessa. Penso que llavors el refugi perdria la gràcia perquè, si hi ets sempre, corre el risc de perdre encant. Per on passa el teu futur? Quan acabi l’exposició de la col·lecció a París, espero que s’obrin portes que em permetin viure d’això i ser autosuficient. La via per viure’n és la teva
col·lecció o les feines com la de Londres? Qui sap. És complicat. Si alguna vegada puc arribar a viure de la meva marca, seré molt feliç, però vull que sigui a nivell conceptual. M’inspiro en dissenyadors molt conceptuals, que molta gent no coneix perquè els dissenys resulten estranys. Però la meva moda s’ha d’entendre com a art i no pas com peces de roba comercials, que es puguin portar pel carrer. Ara, però, toca seguir formant-te. Sí, vull continuar absorbint tota la informació que pugui per tenir més experiència. Sé que ara, a Londres, hi tinc una responsabilitat que no pertoca a una noia acabada de graduar, però hi estic aprenent coses dia a dia. I a la llarga -o no tan llarga-, cap a Nova York, no? (Riu) Tant de bo. Seria fer realitat un somni que persegueixo des de fa molts anys.
“La meva moda s’ha d’entendre com a art, no com a peces comercials”
MUNICH GROUP
Taller oficial Toyota a la comarca del Berguedà Servei de venda de vehicles: · nous · km 0 · gerència · ocasió Taller propi amb preus molt competitius Reparació de vehicles de totes les marques Camí de Sant Bartomeu, 39-40, Pol. Ind. La Valldan. BERGA Telèfon: 93 821 17 96 - Segueix-nos a: aquí 15
Els botiguers del Vall fan un àlbum històric ELS ESTABLIMENTS del Vall associats a Berga Comercial han tret un àlbum de cromos per descobrir els orígens del barri. Un total de 48 cromos desvetllaran fotografies del primer quart de segle XX, moment en el qual Berga va sortir de muralles i es va començar a desplegar per l’actual zona del Vall, entre d’altres. Els àlbums seran gratuïts i es trobaran en la cinquantena d’establiments que participen en la iniciativa. Per aconseguirlos, només caldrà adreçar-se a cada comerç i demanar-los. Cada establiment té assignat un cromo de la col·lecció i s’encarregarà de repartir-lo entre els col·leccionistes. “No 16 aquí
és necessari comprar res per tenir l’àlbum i el cromo”, recalca la botiguera Dolors Fígols. I ha afegit que els comerciants “estarem contents si la gent ens ve a visitar”, tot i que no ha amagat que la idea pot ser una bona eina per dinamitzar el comerç a la zona. Dels 48 cromos de l’àlbum, 47 seran distribuïts pels establiments i 1 -l’últiml’entregarà l’Oficina de Turisme a cada persona que porti l’àlbum completat. Qui rebi el 48è cromo, entrarà automàticament en el sorteig d’una tablet, que es farà el dia 24 de març. Fins aleshores, els bergueda ns tenen temps per passar per tots els establiments a demanar els cromos de la col·lecció.
FORA DE MURALLES El creixement de Berga, en imatges inèdites Durant el primer quart del segle XX, Berga va sortir de muralles i es va començar a desplegar per l’actual zona del Vall, entre d’altres. La historiadora berguedana Dolors Santandreu va explicar en la presentació de l’àlbum que el creixement i la dinamització del Vall va ser una de les conseqüències de la construcció de la Ronda Moreta. La via va descongestionar el carrer Major, que fins aleshores era l’opció principal per creuar la ciutat, i va acostar la vida al passeig de la Indústria. Amb els anys, la situació s’ha invertit: el carrer Major ha passat a ser un indret de vianants, mentre que el Vall ha guanyat trànsit, llars i botigues per convertir-se en un dels principals eixos socials de la ciutat.
1.600 cromos Els comerços els repartiran gratuïtament fins el març 4.000 euros L’associació de comerciants n’assumeix tot el cost
BAIX BERGUEDÀ
1
DEMORA DE 4 MESOS L’estació havia d’estar acabada a principis de 2018, però finalment no s’enllestirà fins l’abril.
2 LA POSADA en marxa de la depuradora d’Avià s’endarrereix uns mesos. L’alcaldessa del municipi, Patrocini Canal, ha confirmat a l’Aquí Berguedà que l’estació es posarà en funcionament cap a l’abril, segons les previsions de l’empresa constructora, OMSSACEDE, i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Inicialment el final de les obres estava previst a principis del 2018, és a dir que, a aquestes alçades, hauria d’estar pràcticament acabada. Malgrat tot, amb les obres ja iniciades la constructora i l’Ajuntament van acordar fer diversos canvis en el projecte inicial, i això, segons l’alcaldessa, provocarà “una demora d’uns quatre
CONCESSIONÀRIA A la constructora també li interessa acabar les obres perquè en treurà rendiment els 15 primers anys.
3
EL GRAN OBLIDAT Avià és l’únic poble de Catalunya amb més de 2.000 habitants que encara no té depuradora.
AVIÀ
La depuradora arribarà tard mesos”. El principal motiu de l’endarreriment són les modificacions en diversos trams de col·lectors per facilitar l’arribada de les aigües brutes a la depuradora.
Constructora i concessionària
Tot i la demora, Patrocini Canal no té cap dubte que la posada en marxa de la depuradora es produirà aviat. L’empresa OMSSACEDE començarà a amortitzar la inversió tan bon punt l’estació comenci a funcionar, i és que, a banda de ser-ne la constructora, també en té la concessió pels primers 15 anys de funcionament. El mateix passa a Borredà, on l’estació d’aigües residuals es preveu enllestir cap al maig, si no es produeix cap
tipus d’imprevist durant la seva construcció.
Per una riera neta
La posada en marxa de la depuradora d’Avià suposarà el final d’una lluita d’anys per acabar amb la contaminació de la riera de Coforb per culpa de les aigües residuals que hi van a parar. Des de fa anys, el problema mediambiental és molt greu, tenint en compte que la riera de Coforb travessa el poble de nord a sud. Quan baixa seca, les pudors, la insalubritat i la contaminació conviuen amb els avianesos. A més, a dia d’avui i fins que no s’inauguri l’estació, Avià segueix sent l’únic poble de Catalunya amb més de 2.000 habitants que no té depuradora.
aquí 17
BAIX
La Grossa cau a l’Ametlla... però les cadires encara no 8 milions Els Pastorets van vendre mil butlletes del primer premi
Ajuts que costen
PLUJA DE DINERS a l’Ametlla de Merola. Dels 21 milions d’euros que ha repartit la Grossa de Cap d’Any per tot Catalunya, 8 milions han anat a parar a la colònia puigreigenca. Els Pastorets de l’Ametlla van vendre 1.000 butlletes amb el número 56.786, el primer premi de la rifa, que també es va vendre a Camprodà i Vilassar de Mar. Segons han confirmat a l’Aquí Berguedà membres de l’Associació Cultural Esplai, gestora del teatre i els pastorets
L’Ajuntament de Puig-reig presentarà les obres al teatre de l’Ametlla al programa d’ajuts de la Diputació per a la reforma i millora d’equipaments locals. L’alcalde, Josep Altarriba, assegura que el consistori segueix buscant “el co-finançament de les administracions” per omplir la platea del teatre de butaques, però lamenta que l’aplicació de l’article 155 “ho ha aturat tot”. Altarriba ha celebrat “la injecció econòmica” que suposa la Grossa per a la zona, però ha recalcat que “el cost de les butaques no ha de recaure en l’entitat, sinó en les administracions”.
ametllans, els 8 milions estan “molt repartits entre gent de la zona”. De fet, la pròpia entitat recalca que els diners no van a parar als Pastorets, sinó que són per a particulars. Una altra cosa és que alguns dels afortunats facin aportacions voluntàries a l’entitat, però de moment no hi ha res en ferm.
La lluita contra el plàstic
Ramon Sanz, dels Pastorets, és contundent: “Si ens ho hem de fer nosaltres, no podrem posar ni una fila de butaques”.
I és que la lluita per una platea digna fa temps que dura en el si de l’entitat. Els Pastorets de l’Ametlla van ser els primers de Catalunya en rebre una Creu de Sant Jordi, però fa més d’una dècada que actuen davant un pati de cadires de plàstic. L’Associació Cultural Esplai no ha parat de rebre negatives pel que fa a subvencions en els darrers anys i les obres que han de portar butaques al teatre han quedat encallades. La Grossa no canvia les coses: la recerca d’ajuts no s’atura en absolut.
Salut i benestar animal la nostra prioritat! Posem els serveis veterinaris a l'abast de tothom: tarifes planes en serveis veterinaris Perruqueria canina 18 aquí
URGÈNCIES 688 716 979
Avinguda Catalunya, 67 Gironella www.vetsgironella.cat 688 716 979 · 671 545 261 LÍDIA LÓPEZ facebook.com/vetsgironella
ALT BERGUEDÀ
BAGÀ
PORTA CAP A LA MOLINA A canvi de 60.000 euros l’any per a l’Ajuntament
A PARTIR del 2018, la cessió de la muntanya de Coll de Pal a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) portarà 60.000 euros anuals a les arques municipals de Bagà. FGC utilitza part de la muntanya de titularitat municipal des de fa més de mig segle per a les pistes d’esquí de la Molina, però fins ara no pagava cap tipus de cànon per fer-ne ús. Enguany, però, el conveni ha arribat a la seva fi i calia renovarlo, si FGC volia seguir fent ús de Coll de Pal. Així serà. Després de setmanes de negociacions entre l’Ajuntament baganès i l’empresa, se signarà un conveni per 30 anys que va lligat a dues condicions, a banda dels 60.000 euros anuals. La primera és desencallar les obres del telecadira de Coll de Pal, que ha de connectar l’estació municipal de Coll de Pal amb la Molina. La segona, allargar el telecabina Alp 2.500 fins al refugi de Niu d’Àliga i Tossa d’Alp. Si alguna d’aquestes dues premisses no s’ha complert en cinc anys, l’Ajuntament de Bagà podrà rescindir el conveni de 30 anys amb FGC. Si els compromisos es compleixen, el municipi rebrà un total de 1,8 milions d’euros en les properes tres dècades. L’alcalde de Bagà, Nicolás Viso, ha reconegut a l’Aquí Berguedà que li hagués agradat un conveni “més curt”, però s’ha adaptat als 30 anys, ja que és “el període que FGC calcula que tardarà a amortitzar les inversions al telecadira i el telecabina”. I és que en els propers cinc anys, FGC invertirà més de 10 milions d’euros en les dues actuacions.
Un bocí cap a la muntanya
Un 15% del cànon es destinarà a la millora de la muntanya. El nou conveni entre FGC i l’Ajuntament de Bagà també marca que un 15% del cànon anual que a partir d’ara rebrà el consistori es destinarà a projectes de millora de la muntanya de Coll de Pal. És a dir, dels 60.000 euros que Bagà ingressarà cada any, 9.000 es destinaran a Coll de Pal. Per a Viso, aquest compromís és important perquè, “no només posa en valor el tema de l’esquí, sinó que també dona ARXIU/FGC
FGC pagarà a l’Ajuntament per poder utilitzar Coll de Pal. Ampliarà les estacions d’esquí i, a canvi, les acostarà al poble amb un telecadira i un telecabina
importància al manteniment de la muntanya i els nostres camins”. Els 51.000 euros restants, s’incorporaran cada any al pressupost municipal.
Esquiar sense passar pel túnel
La finalització de les obres al telecadira de Coll de Pal permetrà que, d’una vegada per totes, s’enllesteixi un projecte que l’any 2011 va quedar a mig fer. Entre d’altres coses, l’actuació permetrà als esquiadors arribar a la Molina –i, per extensió, a la Masella- des de Bagà, sense haver de passar pel túnel del Cadí. Viso ha celebrat que l’execució de les obres farà que Bagà i el Berguedà atreguin esquiadors i deixin de ser una comarca de pas en aquest aspecte. Marc Canturri
aquí 19
ALT
El poble més petit de Catalunya ja no és el que et penses
Menys poblat Gisclareny desbanca Sant Jaume de Frontanyà
DURANT ANYS, Sant Jaume de Frontanyà ha ostentat el títol del poble més petit de Catalunya en nombre d’habitants. Això li ha donat un ressò nacional, s’ha convertit en un atractiu turístic i hi han passat coses extraordinàries, com quan s’hi va celebrar l’entrada en vigor del nou Estatut d’autonomia de Catalunya, el 2006. Però el regnat s’ha acabat. Aquest 2017 Sant Jaume ha perdut la categoria, segons les noves dades del padró municipal publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Respecte al 2016, ha guanyat tres habitants: ara són 30 persones. En canvi, el que fins ara era el segon municipi menys poblat de Catalunya, Gisclareny, ha perdut dos habitants, i es queda amb 27. Així, l’honor del municipi més petit del país es queda al Berguedà, però se’n va a la serra del Cadí. Sant Jaume de Frontanyà va arribar a tenir 19 habitants, l’any 2011, segons l’Idescat, però s’ha anat recuperant en els últims anys. En canvi, Gisclareny ha anat baixant, i ja fa cinc anys que es troba per sota dels 30 habitants. I el tercer municipi menys poblat de Catalunya també és al Berguedà: Fígols, amb 42 habitants, se situa en el tercer lloc, empatat amb la Febró, al Baix Camp.
POBLACIÓ DE GISCLARENY Padró municipal recollit per l’Institut d’Estadística de Catalunya 33
31
31
29 25
MIKIPONS 20 aquí
2010
2011
2012
2013
2014
27
2015
29
2016
27
2017
ALT
MONESTIR DE SANT LLORENÇ
El fred s’ha acabat (arriba la calefacció)
MARC CANTURRI EL MONESTIR DE SANT LLORENÇ, de Guardiola de Berguedà, tindrà calefacció a partir de la primavera vinent. La Diputació de Barcelona ja ha fet l’encàrrec de la segona fase d’obres a l’equipament, que permetrà, entre d’altres coses, instal·lar un sistema de calefacció i un mecanisme per potabilitzar l’aigua. Les obres formen part del programa d’actuacions de la Diputació per tal de fer possible la posada en marxa de les instal·lacions del monestir. La primera fase es va dedicar als edificis annexes del recinte i va quedar enllestida durant el 2017. Malgrat tot, instal·lar calefacció a
Calendari Les obres acabaran aquesta primavera Programació Hi podrà haver cultura tot l’any, també a l’hivern
GRANS DESCOMPTES fins al 70%!
únic berga Carrer del Roser, 3 · BERGA Tel. 93 821 09 11
199€ € 239 265€ € 209
l’interior de l’equipament era un compromís de la Diputació amb l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, l’Ajuntament de Guardiola i Civitas Cultura, que des de fa mesos dinamitza culturalment el complex. Fonts de la Diputació i el mateix alcalde de Guardiola, Josep Lara, han confirmat a l’Aquí Berguedà que la segona fase de les obres començarà de manera imminent. Per tant, el nou sistema de calefacció estarà enllestit en poques setmanes. Precisament, passat l’hivern, està previst que es re-editi el conveni amb Civitas per tal que l’associació torni a impulsar la programació cultural estable
al monestir. Aquest any, a més, la temperatura de l’interior de l’equipament no serà un problema i, si els gestors ho consideren oportú, es podrà allargar la temporada fins els mesos d’hivern. A banda, a dia d’avui està en marxa el concurs per delegar la gestió de les visites guiades. Fins ara, l’empresa Dinamització del Patrimoni SL en tenia la concessió, però aquest desembre ha acabat el conveni i, segons ha confirmat l’alcalde Lara, s’ha prorrogat el contracte mentre es tramita la convocatòria d’un nou concurs. Marc Canturri
ARA 59 € i 69 €
aquí 21
ENTRE RIVALS
ELS 10 DEL 2017
ELS NOMS MÉS RELLEVANTS DE L’ESPORT BERGUEDÀ
Ariadna ARISÓ
NEDADORA DE LA SELECCIÓ ESPANYOLA
Amb només 17 anys, la berguedana ha participat a l’Europeu de Belgrad i el Mundial de Bupadest amb la selecció espanyola de natació sincronitzada. Entrena tot l’any al CAR de Sant Cugat i l’esforç té recompensa: bronze a l’Europeu i cinquè lloc al Mundial. És una de les grans promeses mundials de la sincronitzada.
Clàudia SABATA
CORREDORA DE CURSES DE MUNTANYA
Col·leccionista de premis. A l’estiu, a les curses de muntanya; a l’hivern, sobre la neu. Els èxits la van convertir en la millor esportista berguedana del 2017, segons els lectors d’Entre Rivals. El seu rendiment no va decaure en absolut des d’aleshores: al juliol, campiona del món de curses verticals; al setembre, guanyadora de la Nit Pirineu.
David YUSTE
JUGADOR DE BÀSQUET El berguedà va tornar a la comarca després d’un any fora i es va incorporar de nou a la disciplina del Beep Berga. L’objectiu? Recuperar la Primera Catalana que l’equip va perdre l’any passat. Yuste ha liderat el Beep al 2017, però no ho farà en aquest 2018. Acaba de fitxar pel Navàs, de Primera Catalana, i deixa el Berga a mitja temporada.
Ferran SIBILA
SEGON ENTRENADOR DEL GIF SUNDSVALL
El capità de l’Atlètic Gironella va penjar les botes el gener passat per emprendre un viatge a Suècia. Ha estat el segon entrenador del GIF Sundsvall de la Primera Divisió sueca durant tot el 2017. L’objectiu era la salvació i l’ha aconseguit. L’èxit ha suposat la renovació de Sibila, que seguirà a la banqueta aquest proper 2018. 22 aquí
ALBERT CODINA
Franc SERRA
PILOT DE MOTOS El pilot de Gironella s’ha consagrat com un dels millors pilots del món de Flat Track. A mitjans de setembre, es va convertir en el subcampió del món de la modalitat. A més, fa escasses setmanes va tornar al Superprestigio, on va acabar en sisè lloc. Va rebre el premi a l’esportista berguedà de l’any d’Entre Rivals per votació popular.
Ivan CAMPS
CORREDOR DE CURSES DE MUNTANYA
L’ultratleta de Berga s’ha tornat a superar. Després de fer podi a la prova de 56km del Montblanc, Camps va entrar en el top-5 de l’Ultra Pirineu. Va ser cinquè i va lluitar fins els últims quilòmetres pel podi de la prova. També a nivell berguedà, Camps es va endur l’Ultra Trail del Catllaràs amb autoritat.
Jeni SERRALVO
JUGADORA DE FUTBOL SALA
La gironellenca és el gol del femení del FS Casserres. La temporada passada va ser la màxima golejadora de l’equip i de la lliga, en un any on el Casserres s’estrenava a la categoria. Va fer 31 dels 75 gols de l’equip. Aquest any, malgrat que l’equip lluita per evitar el descens, Serralvo segueix amb bons números: ha fet 12 gols en 10 jornades.
Núria CASCANTE ATLETA
La berguedana més en forma del moment en el món de l’atletisme. Durant la temporada, Cascante ha anat rebaixant diversos rècords del JAB en proves de curta distància. Per exemple, va aconseguir la millor marca històrica d’una atleta berguedana en una prova de 10km: 37:48 a la Sant Silvestre dels Nassos.
Toni BAÑOS ATLETA
El saltador d’obstacles berguedà va participar en el mundial de Nairobi, a Kènia, després d’una temporada brillant. A tall d’exemple, la seva estratosfèrica marca al campionat de Catalunya (5:53:48) va ser el millor temps europeu de l’any i el va col·locar entre els kenians i sudafricans més ràpids a nivell mundial.
Xavi DÍAZ
EX-ENTRENADOR DE LA UE AVIÀ
El sallentí va arribar a l’Avià l’any 2016 com a segon entrenador de Pablo Becerril. Els mals resultats, però, van empènyer el cos tècnic a presentar la dimissió “en bloc” a principis de 2017. Dies després, Díaz va assumir la direcció de la plantilla per sorpresa. No va saber trobar el camí de la salvació: l’Avià va perdre la categoria al maig.
ENTRE RIVALS
L’ASCENSOR
Joan FLORES Bones sensacions del nou tècnic de l’Avià. L’equip es va endur el derbi contra el Gironella en l’últim partit de l’any i els jugadors asseguren que tornen a creure en la salvació.
Marc CANTURRI
Jordi PONT L’entrenador del Gironella té feina en aquest final de temporada. 1 punt dels últims 21 deixen l’equip en una situació delicada i amb l’urgència de tornar a sumar.
LA FRASE
“El Dakar 2018 té tots els ingredients per ser una edició històrica”
@MarcCanturri
Neu negra
MARC COMA Director esportiu del Rally Dakar En un acte a Barcelona, dies abans de l’inici de la prova
Bagà ingressarà 60.000 euros anuals per cedir la muntanya de Coll de Pal a FGC per desplegar-hi els serveis de la Molina i la Masella. Fins ara, l’empresa pública i el municipi ja tenien un acord de cessió, però aquest no marcava cap tipus de cànon, de manera que els diners que l’Ajuntament rebrà a partir d’ara haurien de ser, a priori, una bona notícia. A més, per facilitar l’accés a les pistes d’esquí sense passar pel túnel del Cadí, el conveni també dicta que FGC haurà d’acabar el telecadira de Coll de Pal a la Molina i el telecabina fins a Tossa d’Alp en menys de cinc anys. Sí, “dicta que”. L’acord no dona llum verda perquè l’empresa ho faci, sinó que directament l’obliga a fer-ho perquè, si no ho fa, es trencarà el pacte. I així és com el que comença semblant un gran projecte per a la comarca s’acaba convertint en una temeritat. No sé fins a quin punt als berguedans els interessa estalviarse un túnel que fa anys que no han de pagar. No sé fins a quin punt, com a berguedans, hauríem de sacrificar un territori pràcticament verge per un telecadira entre Coll de Pal i la Molina. I tampoc sé fins a quin punt el turisme que portarà el telecadira compensarà l’impacte mediambiental que rebrà la muntanya. Per tot plegat, els 9.000 euros que l’Ajuntament de Bagà es compromet a destinar a accions pel bé de la muntanya em semblen qüestionables. El més apropiat “pel bé de la muntanya” potser seria no construir el telecadira.
LA IMATGE LÍDIA LÓPEZ
Lliçó de valors a la Sant Silvestre Victòria compartida a la Sant Silvestre de Berga. Xavi Tomasa i Toni Baños van creuar la línia d’arribada junts, després de lluitar frec a frec pel triomf durant els cinc quilòmetres urbans per la ciutat. Arribats als metres finals, els dos atletes van decidir compartir la victòria i esgarrapar l’ovació del públic.
Saps quina és la farmàcia de Berga amb l’aparcament més gran i gratuït? Pg. Indústria
P G R A T U Ï T
SOC
C.Gran Via
P C.Salvador Espriu
P
C.Mestre Pedret
Av. Canal Industrial, 14
HORARI 8.30-20.30 Dissabte 9.00-14.00 aquí 23
JOAN CORTINA I SERRA
sortim
24 aquí
NEREA NUÑO
FESTA
Amor pels cavalls Puig-reig venera els cavalls. Tant, que aquest any inaugura un monument a la Corrida. Obra de l’artista local Àngel Asensio, lluirà entre el passeig de la Riera de la Sala i el de la Via. La festa tornarà a ser un homenatge als cavalls i a la carn de porc. La Corrida PUIG-REIG Del divendres 19 al diumenge 21 de gener JON TC
Un viatge a la Berga dels 60
FOTOGRAIA
Castells amb passió Com cada gener, l’Arxiu Comarcal del Berguedà acull l’exposició de les millors fotos de l’autor del calendari de l’Aquí Berguedà. El 2018 el protagonista és Joan Cortina i Serra, amb les seves fotografies dels anys 60 i 70, en el darrer tram de la dictadura franquista. L’exposició compta amb una trentena de fotos de Cortina, les tretze que formen part del calendari i una selecció de l’Arxiu Comarcal, d’entre la immensa col·lecció que hi ha a Foto Vídeo Luigi. Tant el calendari com l’exposició de fotografies són una oportunitat històrica per descobrir l’obra de Joan Cortina, un fotògraf berguedà força desconegut, ja que fins ara les seves imatges havien sortit a la llum en comptades ocasions. La seva habilitat per retratar paisatges, cultura i carrer era coneguda per familiars i amics propers, però passava desapercebuda per una part important de la societat berguedana. Cortina es va aficionar a la fotografia de ben jove. Malgrat tot, avui dia la seva biblioteca és molt dispersa i, per això, el calendari pren encara més valor. Tal com explica el director de l’Arxiu Comarcal del Berguedà, Xavier Pedrals, en el pròleg del calendari, “recuperar les seves imatges és un deute per compensar la dedicació a fer memòria gràfica de la ciutat i l’entorn”. Els 5.000 exemplars del calendari de l’Aquí Berguedà per al 2018 es van distribuir durant el mes de desembre entre una cinquantena d’establiments col·laboradors de Berga, i de nou, va ser un èxit entre la ciutadania, arribant a desparèixer en qüestió d’hores en algunes botigues. Altres van fer fins i tot una llista d’espera entre els clients. Exposició de fotografies de Joan Cortina i Serra Arxiu Comarcal del Berguedà, Pavelló de Suècia | BERGA De dilluns a divendres de 9 h a 14 h i de 15:30 h a 18 h Info: www.aquibergueda.cat/agenda
Els castells són un dels grans espectacles que té Catalunya, amb una bellesa extraordinària i una enorme potència visual. Però també tenen moments complicats i de gran esforç. Quinze fotògrafs retraten aquests instants de patiment i de glòria. “Fort! Noves mirades al fet casteller” Restaurant La Llosa, el Vall | BERGA Fins el 26 de gener
EDUCACIÓ
Emocions en família Una activitat per donar claus als pares i mares sobre la intel·ligència emocional i com afavorir una bona gestió de les emocions en els seus fills i filles. Taller amb una posada en comú d’experències, tècniques pràctiques i dinàmiques de grup amb adults i nens. Educar les emocions en família Escola Vedruna | BERGA Dimarts, 30 de gener | 19 h
aquí 25
Pastorets millenials Es van estrenar l’any 1990 i es van interpretar fins el 1998. Era tota una superproducció infantil, amb més de 100 actors i actrius a l’escenari, i un text revolucionari per ser uns Pastorets de Berga. Hem vist l’estel, que va escriure Jaume Huch amb el pseudònim de Mitus Stampa, va marcar tota una generació. La que va conèixer Ramon Serchs, Pere Artigas i Queralt Cortina dalt d’un escenari. I la que ara brinda perquè tants anys més tard Huch s’ha decidit a publicar el text en forma de llibre. La publicació coincideix amb el 20è aniversari de la mort de Ricard Cuadra, que va posar música a l’espectacle, i amb el 15è de Serchs, que en va ser una de les ànimes. “Aquest 2017 reunia tots els ingredients necessaris per promoure aquesta edició”, assegura Huch. L’any 1999, el Teatre Municipal estava en obres, i Hem vist l’estel ja no es va poder fer. “Es va optar per un pessebre vivent al parc del Lladó”, recorda Artigas. I ja no va tornar mai més. Amb el teatre a punt, els Pastorets van tornar a l’escenari però amb un text molt més lleuger. Hem vist un estel era una obra diferent. Lluny dels Pastorets clàssics, Huch va imaginar un mini Broadway a la berguedana, un espectacle amb totes les lletres, amb cançons per a l’ocasió i un autèntic moviment d’infants. El text era complicat per als nens d’entre 5 i 12 anys. “Qui tenia paper en tenia molt, i qui no, no en tenia gens”, explica Anna E. Puig, l’angelet Gulis dels dels anys 90. Si l’espectacle va aguantar gairebé una dècada sobre els escenaris, va ser per l’empenta i la il·lusió dels promotors. De fet, Puig —que des d’aleshores no s’ha deslligat de fer pastorets cada Nadal— reconeix que és “complicat” que la representació torni als escenaris perquè “necessita una infraestructura d’envergadura, molta tramoia i un munt de monitoratge”. Sigui com sigui, l’actriu no amaga que seria un gran notícia: “Eren uns Pastorets molt especials que ens van marcar a tots per sempre més; i un text collonut, però llarg, que necessita molta feina al darrere”. Ara, però, amb l’edició del llibre de Mitus Stampa, l’obra teatral que va ensenyar un altre estil de Pastorets a Berga quedarà documentada per sempre més. “Hem vist l’estel (o uns Pastorets infantils)” Mitus Stampa (Jaume Huch) Edicions de l’Albí | 2017 26 aquí
L’angelet Gelis va a buscar el Marcel a la seva habitació per dur-lo a fer el pessebre del cel.
Els àngels pintors de núvols s’ocupen de dissenyar el cel del pesebre.
Tots els personatges són figures del pessebre que prenen vida.
Els crestallargues són els dimonis que van al Boter’s Club.
FOTO VÍDEO LUIGI
sortim
www.ramadersbergueda.com
Alum inis Mitjavila
Aprofita les nostres rebaixes per córrer fins al
50%
Roba tèrmica, malles, sabates, jaquetes, accessoris...
Gran Via, 37-43 - Berga - 93 688 81 48
Solucions amb alumini Materials de qualitat Servei ràpid i eficaç Àmplia experiència Ctra. Solsona, 47 (La Valldan) BERGA Tel. 93 822 22 77 676 50 69 58 aluminismitjavila@gmail.com
INSTAL·LACIONS GR, S.C.P.
ASSESSORS ECONOMISTES CONSULTORS
La confiança i la tranquil·litat d’estar ben assessorat C/Francesc Macià, 10 Tel. 938 214 139 08600 Berga
OFERIM PRIMÀRIA ESO BATXILLERAT
Aigua, llum, gas, calefacció, regriferació, aire condicionat, climatització, energia solar, geotèrmia, pellet, llenya C/Altarriba i Godolà, 8 baixos · BERGA Horari d’oficina: de 15:00 a 19:00h Telèfons: 627 429 962 / 627 429 961 93 822 08 07 / 93 822 03 52 P
E
I
X
A
T
E
R
I
E
S
> ROBÒTICA EDUCATIVA PER A ESCOLES > REPÀS I TÈCNIQUES D’ESTUDI > recolzament a alumnes amb necessitats especifiques d’aprenentatge
Especialitzats en
BERGA NAVÀS SANT JORDI
93 821 05 33 93 839 01 22 93 821 05 33
www.peixmediterrania.com
ENS TROBAREU A Psg. De la Pau, 17 – ent. 1er (Berga) - 636 18 15 27
facebook.com/PeixateriaMediterrania
630 116 387
aquí 27
sortim
PASSATEMPS
Repte visual A AgroVicenç et volen posar a prova, i et demanen si els hi saps dir quants punts es veuen a la imatge de la dreta.
QUANTS PUNTS VEUS?
Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos
Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27
agrovicenc.blogspot.com
Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom. Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)
Solució a la pàgina següent
Forn Artesà
Centre Podològic M. Teresa Velilla Muixí Especialistes amb els tractaments més professionals i actuals Plantilles personalitzades per a nens, adults, esportistes, diabètics...
Salvador Espriu 12, bxs · Berga Tel. 93 749 00 29
@pa artesa l’espurna @fornespurnaberga - Obra nova - Reformes - Excavacions i moviments de terres - Manteniment industrial
Lluís Millet, 25-27 entl. · BERGA T. 93 821 25 72
ROSTISSERIA
MENJAR PER EMPORTAR MENJAR PER CELIACS giserxxi@gmail.com 28 aquí
93 822 29 89
PÑL.VILADOMAT, 5 BERGA
Pep i Lluc, s.l.
PLANXISTER A
LLUIS
PLANXA PINTURA MECÀNICA C. Antoni Sant Salvador, 7 BERGA 93 821 03 09 617 375 884
Passeig de la Pau, 31 BERGA Tel. 629 216 912 www.mueblessari.com C/ GRAN VIA Nº9 BERGA (08600) TEL: 608 264 834
Obra nova i reparacions
AUTOMÒBILS C-16 Vehicles seminous i d’ocasió
La tintoreria i bugaderia de confiança al Berguedà
Rentat de vehicles a mà Rentat de tapisseries
C. Barcelona 19 08600 BERGA Tel. 648 08 85 93 93 821 66 79
Passeig de la Pau, 39 - Berga - 93 821 09 37 facebook.com/tintoreriabergueda tintoreriaberga@gmail.com
JOAN Treballs de paleta Obres i reformes Treballs de jardineria Manteniment de jardins
677 367 008 93 822 26 29
Cèlia Ordàs Estilistes
TREBALLS DE PLADUR GUIX · ARREBOSSATS ESTUCATS · PINTURA
Enguixats Carreras, SL B 66561184
Plaça d’Europa, 10 - BERGA Tel. 629 81 98 25
Ronda Moreta, 23 Perruqueria i Estètica
Santa Eulàlia, 27 Perruqueria
El teu negoci aquí per només
25 EUROS
600 47 92 99 671 19 80 43
aquí
BERGUEDÀ
aquí 29
sortim
Immobiliària
EL PIS MÉS BARAT DEL BERGUEDÀ Pis de 60 m2 útils per reformar a l’Ametlla de Casserres. Cuina menjador, 3 habitacions i bany. Accés per dues façanes. 24.000€. PIRINEU 2000
COMPRA
DIRECTORI IMMO
ID.742 – PERE II Pis de 80m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions, bany, calefacció i pàrquing. 70.000€. PIRINEU 2000
PIRINEU 2000 c. Bruc, 3. T.938222526 www.pirineu2000.com
ID.125 – GUARDIOLA DE BERGUEDÀ Pis de 50m2, seminou, moblat, menjador estar, cuina, 1 habitació doble i bany. 48.000€. PIRINEU 2000 ID.1194 – GIRONELLA - CAL BASSACS Pis de 68 m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles), bany, pàrquing i calefacció. 69.000€. PIRINEU 2000
Classificats
OFERTA DE TREBALL Es busca cambrer/a per a bar a Berga (nits de divendres i dissabte). Es valorarà experiència. Envieu CV a: cambrerdeberga@ gmail.com
COMPRO Tebeos antics, àlbums de cromos, còmics de Superherois, Manga, joguines… T. 630930616 (Rogelio) - També WhatsApp ES VENEN GALLINES PERIQUITES T. 938228647 VENDA DE MAQUINÀRIA Es ven maquinària i eines per a taller metal·lúrgic (torns, soldadors, etc…) Bon preu! M. 609384652 628914240 ES LLOGA RESTAURANT A AVIÀ Molt cèntric, força equipat i sense traspàs. M. 938230369 ES TRASPASSA BAR A BERGA En funcionament. Cèntric i ben comunicat. Cartera de clients. Possibilitats
d’ampliar oferta. Equipat. T.615507061 Trobaràs més classificats a www.aquibergueda. cat/classificats Envia’ns el teu anunci classificat, publicació gratuïta! classificats@ bifidusproduccions.com
Professionals
PINTORS BERPINTUR Aplicacions de pintura industrial i decorativa. Ofertes, pressupostos... c. Cim d’Estela, 9 Berga. www.berpintur.com M. 693488227 T. 938210715
MERCAT D’OCASIÓ
un correu a info@ bifidusproduccions.com
XOLLOMERCAT Tot tipus de productes nous, de segona mà i antiguitats a baix preu. c. Barcelona, 23 Berga. T 937490039 www.xollomercat.com
Saps quina és la farmàcia de guàrdia d’avui a la ciutat de Berga. Consulta-ho al nostre calendari de farmàcies de guàrdia a www. aquibergueda.cat/ farmacies
NETEGES
Ara pots trobar l’horari de l’autobús que uneix el Berguedà i Barcelona i Manresa en format PDF al nostre lloc web www. aquibergueda.cat/ autobusos
MÉS PER TU Empresa multiserveis per a la llar, empresa, comunitats i entitats. c. Barcelona, 23 Berga. M. 695177453 T. 938223172 Tota l’agenda d’activitats a la comarca del Berguedà d’aquest mes de gener a www.aquibergueda. cat/agenda o buscant ‘Agenda Berguedà’ a Google. El teu negoci a la revista Aquí Berguedà des de només 25€! Envia’ns
Si vols recuperar algun número antic de la revista Aquí Berguedà, trobaràs l’hemeroteca sencera a la pàgina web de Bifidus Produccions www. bifidusproduccions.com SOLUCIÓ PASSATEMPS Si els contes tots bé, en trobaràs 12
Bar Restaurant
CAL PARERA L’ E S P U N Y O L A
Menjar casolà Menú diari Esmorzars de forquilla
938 230 378 620 637 368
restaurantcalparera@gmail.com Dilluns tancat per festa setmanal 30 aquí
VENDA ID.734 - ZONA RASA DEL CANYET Pis de 110m2, menjador estar amb llar de foc, cuina, 3 habitacions (2 dobles), 2 banys, galeria, balcó, calefacció, traster i pàrquing tancat de 25m2. PREU: 80.000€
ID.1169 - GIRONELLA - CAL RAFALET - Parcel.la industrial de 1000 m2 completament plana. PREU: 30.000€
ID.973 - MERCAT MUNICIPAL Dúplex de 100 m2. A dalt: menjador estar amb llar de foc, cuina, 1 habitació doble, bany, terrassa. A baix: 3 habitacions (2 dobles), bany, traster, terrassa. Calefacció. PREU: 48.000€
ID.1165 - LA VALLDAN - Parcel·la per casa unifamiliar. 7m de façana i 15 m de fondo. Jardí de 35 m2 a nivell de vivenda. PREU: 90.000€
17E – LA VALLDAN - Casa unifamiliar adossada 300m2. Pati 50m2. 1a Pl.: menjador amb cuina i llar de foc, 1 hab.doble, balcó. 2a: menjador estar, cuina. 3a: 4 habs dobl. Sotateulada: estudi, terrassa solàrium i 2 trasters. PREU: 270.000€
ID.1070 - PERE II - Pis seminou de 90 m2 aprox., menjador estar, cuina, cambra de rentar, 3 habitacions (2 dobles), 2 banys, balcons, calefacció i traster. PREU: 98.000€
ID.1166 - AVIÀ - Parcel·la cantonera de 187 m2 amb tots els serveis. El jardí queda a nivell de la vivenda. PREU: 75.000€
ID.1184 – BERGA - ZONA PISCINES Casa unifamiliar 90 m2. Menjador estar, cuina amb accés a una gran terrassa i jardí, 3 habs amb armaris encastats i bany reformat. Altell amb llar de foc. Vistes excel·lents. A punt per entrar a viure. PREU: 225.000€
ID.1151 - ZONA CARRER DEL ROSER - Pis de 120 m2 aprox., menjador, cuina, 4 habitacions (dobles), bany, rebost i traster sotateulada. PREU: 54.000€
ID. 1180 - MONTMAJOR Parcel·la de 510 m2 cantonera. PREU: 60.000€
ID.1173 – BERGA - CASC ANTIC Casa de 284 m2 construïts sobre solar de 130 m2. Planta soterrani: 56m2. Planta baixa: 76 m2. Planta 1a: pis de 75 m2. Planta 2a: pis de 75 m2. PREU: 68.000€
ID.1164 - ZONA LA VALLDAN - Pis de 75 m2 aprox., menjador estar, cuina, 2 habitacions (1 doble), bany, cambra de rentar, vestidor, calefacció, pàrquing, traster, aire condicionat i pati de 40 m2 amb barbacoa. PREU: 133.900€
ID.616 - BAGÀ - Pis de 80m2, menjador estar amb llar de foc i cuina americana, 2 habitacions, bany, cambra de rentar i traster. PREU: 105.000€
ID.1052 - ZONA CENTRE - Loft de 89 m2, moblat. Separacions d'espai fetes amb mobles: menjador estar amb llar de foc, habitació doble amb armaris encastats, cuina, bany i terrassa coberta de 25 m2. PREU: 63.000€
ID.1205 - ZONA PASSEIG DE LA PAU - Àtic de 65 m2 aprox., menjador estar, cuina, 2 habitacions, bany, traster, terrassa, galeria i calefacció. PREU: 115.000€
ID.957 – SANT JORDI DE CERCS Pis de 75m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles i 1 individual), bany, galeria, balcó i calefacció. PREU: 50.000€
ID.1206 - PLA DE L'ALEMANY - Pis de 70 m2 aprox., menjador estar, cuina, 3 habitacions, bany, traster (aseo), balcó i pàrquing. PREU: 110.000€
ID.641 – AVIÀ - Parcel·la de 60m2 amb tots els serveis per construir casa unifamiliar.
ID.1190 – GUARDIOLA DE BERGUEDÀ - Pis de 55 m2, reformat, menjador estar amb llar de foc, cuina, 2 habitacions dobles, bany, rebedor, galeria, traster, safareig i calefacció. PREU: 57.000€
ID.759 – GRAUGÉS - Parcel·la de 1301 m2, edificable, ideal per construir xalet, amb situació i vistes excel·lents. PREU: 125.000€
ID.1167 - BERGA - COMTE OLIBA Local de 270 m2 completament condicionat. Ideal per qualsevol negoci. PREU: 180.000€
ID.1207 - GIRONELLA - CAL BASSACS Espectacular casa unifamiliar de 300 m2 construïts. Sot -1: bodega, gimnàs, cuina i terrassa. Planta baixa: ampli garatge. Planta 1a: menjador estar, àmplia cuina officce amb sortida a la terrassa, 1 bany. 2a planta: 4 habitacions (3 dobles), 1 bany. Estudi suite amb sortida al solàrium. Acabats de gran qualitat. Situació i vistes excel·lents. PREU: 280.000€
GRAN OPORTUNITAT – L’AMETLLA DE CASSERRES
Pis de 60 m2 útils per reformar. Menjador estar, cuina, 3 habitacions i bany. Accés per dues façanes.
PREU: 24.000€
Per l’increment de la demanda, C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com
busquem immobles de venda a Berga i comarca aquí 31
32 aquí