Aquí
bodes AL BERGUEDÀ
DADES, TENDÈNCIES I RARESES P. 16 a 21
Les obres que ens esperen a Berga: des de la plaça de Sant Pere al polígon de La Valldan P. 6 i 7
ROSA CASTILLA
Gironella estrena la temporada de fires amb Sant Josep P. 23 a 25
MARÇ 2013 La revista del Berguedà Número 19 | Any 2 | Edita: Bífidus Produccions | Distribució gratuïta Aquí 1
2 Aquí
Aquí
Número 19. Any 2. Març del 2013 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rosiñol Redacció Anna Costa, Ricard Codina
Dep. comercial Dolors Sànchez Disseny comercial Emma Costa Impressió Lerigraf Distribució 10.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.bifidusproduccions.com
10
La secundària surt al carrer Els alumnes i els professors de la SES Serra de Noet de Berga, contra les retallades
Difusió controlada per: Membres de:
Amb el
Editorial
Serveis socials
E
l Consell Comarcal coordina bona part dels Serveis Socials dels municipis petits. Com explica el president, Sergi Roca, a l’Aquí, el pressupost del 2013 manté la partida de Serveis Socials, malgrat una retallada global del 15%. És una bona notícia, i encara ho seria més si algun dia tots els nostres polítics tinguessin la sensibilitat de (fins i tot) incrementar l’aposta pels Serveis Socials ara que fan més falta que mai. Mentrestant, sort en tenim d’entitats com Càritas i Creu Roja que fan el que els ajuntaments no volen fer.
06
16
23
26
30
Es canviarà part del paviment, i es faran sis intervencions més al barri vell de Berga
Reportatge especial, amb fotos de Rosa Castilla de la boda del Marc i la Sílvia
Arriba la Fira de Sant Josep, la primera de la comarca, amb més motor que mai
Viatge a Sofia, escapada a la Feria de Abril de Sevilla i excursió a Merlès
Recull de fotografies del concurs infantil que presenta Anna Costa al 107.6 de l’fm
Obres a la plaça de Sant Pere
Casaments al Berguedà
Gironella prem l’accelerador
Bulgària, una mirada a l’est
Els matiners de Ràdio Berga
Aquí 3
AquíPanorama
5
PREGUNTES CINC RESPOSTES
TRENDING TOPICS #lladres
#Queralt2016
Ramon Minoves COORDINACIÓ D’ESPAIS NATURALS I MEDI AMBIENT
Volen prevenir els incendis a l’hivern a l’Alt Berguedà. Com ho faran? Establint un mecanisme de col·laboració entre els bombers, els agents forestals i les ADF. Amb quin objectiu? Reduir el temps d’intervenció, que ara és d’uns 20 minuts. Com s’ho faran? Ja ho estem fent. Quan bufa fort el vent, situem vehicles de les ADF a Saldes, a Sant Jaume de Frontanyà i a Castellar de n’Hug. Així, poden intervenir abans, sobretot en les zones més allunyades dels parcs de bombers de Guardiola i de Berga. Hi ha molts incendis a l’hivern? Molts. Tenim dades dels últims 42 anys i, en aquest període, a l’Alt Berguedà, hi ha hagut 156 incendis a l’hivern, i 75, a l’estiu. Com s’ho explica? És una zona de muntanya, molt exposada al vent, i amb molta sequera a l’hivern. A més, per als bombers, és difícil accedir-hi. 4 Aquí
DETENEN UNA PARELLA DE LLADRES » Se li imputen set robatoris, tres a domicilis de Berga i quatre a Tàrrega. A Berga, els van enxampar in fraganti en un pis del carrer Salvador Espriu, gràcies a la denúncia d’un veí. Tenen 18 i 24 anys.
ACTES PEL CENTENARI DE LA CORONACIÓ » L’Ajuntament ha convocat la primera reunió d’entitats i ciutadania per organitzar els actes, que tindran lloc el 2016. Una de les opcions que hi podria haver sobre la taula és una Patum especial.
LA BONA NOTÍCIA
L’ENQUESTA
El Berguedà és una comarca segura?
ACABEN DEL TOT LES OBRES DE LA CARRETERA D’OLVAN A OLOST » El Govern ha completat els treballs en un tram de 22 quilòmetres, amb les últimes tasques de pavimentació i senyalització. L’actuació, que es va començar a la primavera del 2009, ha comptat amb una inversió de 41 milions d’euros. La calçada té dos carrils, de 3,5 metres d’amplada.
Tinc la sensació que últimament han augmentat els robatoris i els delictes 69,31%
Sí, sempre ho ha estat i ho continua sent
No, al Berguedà sempre hi ha hagut molts delictes
20,79%
9,90%
EN EL PRÒXIM NÚMERO... » Al Berguedà ja hi ha 3.610 aturats. Com estarem d’aquí a un any? Vota a dbergueda.cat/enquesta
LA FRASE
“No podem permetre que se suprimeixin línies de bus al Berguedà ni tampoc que els preus siguin tan abusius” Tomàs Sayes CUP ELS NOMS PROPIS
Daniel Bullich
Miquel Márquez
L’excap del PSC a Berga ha fitxat com a assessor per a la conselleria de Cultura de Ferran Mascarell.
El xef, ja jubilat, del restaurant Sala ha rebut el premi Mercader del Fòrum Gastronòmic de Girona.
Radar
AquíPanorama
LA XIFRA
LA FOTO
FÍGULS PÈDIA
40 » Joves d’entre 16 i 25 anys, a l’atur i amb poca qualificació, fan nous cursos al CFI.
Per Jaume Fíguls
Casadora Núvia vestida amb un gec
LA PARAULA
Voluntariat UNS CLICS GUANYEN EL CONCURS DE FOTOGRAFIA SOLIDÀRIA » Es van presentar al certamen vint propostes, d’entre les quals el jurat va escollir ‘Junts’, una imatge de clics de diferents ètnies, per il·lustrar el cartell del Mes de la Solidaritat. L’autor, Jordi Ribera, s’emporta un cistell solidari.
» Set entitats solidàries i humanitàries de Berga demanen més col·laboració coincidint amb el Mes de la Solidaritat.
de cuir curt i estret de cintura
Esposa Fer emprenyar la dona. Es posa com una fera!
Boda Civil Quan es va casar l’alcalde de Cercs.
GEONOTÍCIES
Montmajor Avià
Puig-reig
Merlès
DEPURADORA AMB TRACTAMENT BIOLÒGIC » L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha posat en marxa la depuradora de Montmajor. La planta, de 390.000 euros, pot tractar un cabal de 32 metres cúbics al dia.
S’APROVA EL PRESSUPOST DEL 2013 » En l’apartat d’inversions, s’hi contemplen 715.000 euros. Uns diners que s’invertiran en la nova biblioteca, a arreglar el bosquet de Cal Pons i a la xarxa d’aigua.
DETINGUTS DOS LLADRES DE MASIES » En dos robatoris, els lladres, veïns de Prats de Lluçanès, van forçar les portes del darrere i, un cop dins, van agafar una guitarra i altres objectes de valor.
NOVES CANONADES A SANTA MARIA » A la Travessia de Santa Maria, es canviaran les canonades per unes d’un diàmetre més gran. Així, la urbanització tindrà més pressió d’aigua. L’obra té un cost de 107.000 euros.
Lluna de mel Durant la nit de noces empastifar amb mel el mirall de l’habitació.
Sí, vull Instant del casament on els nuvis confirmen que, en lloc de fuet, prefereixen bull.
Aquí 5
Berga
AquíPanorama
Les (úniques) obre Berga demana 488.000 euros al Govern per a set projectes fins el 2016
H
i va haver una època en què els ajuntaments podien planificar desenes d’obres cada any i finançarles amb recursos propis. Ara, els calaixos dels ajuntaments són pràcticament buits, i els pocs diners que hi ha són per pagar les nòmines i les despeses del dia a dia. De manera que les inversions (o sigui, les grans obres), només es poden fer amb ajudes externes. El pla més gran d’ajudes als ajuntaments que té la Generalitat és el Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), que es convoca cada quatre anys, i que marca les línies
4
bàsiques del que vol fer un equip de govern en un mandat. A Berga, l’Ajuntament acaba d’aprovar la seva sol·licitud al PUOSC per al període 2013-2016, amb els vots a favor de CiU, PSC i CUP, i el vot en contra del PP, que hi troba a faltar inversions a Queralt. Les obres serviran sobretot per intervenir en espais degradats, i es tornen a concentrar al nucli antic, perquè aquí els diners del Pla de Barris poden completar les ajudes del PUOSC. Anant bé, aquestes i poques més seran les obres que veurem a Berga en els pròxims quatre anys.
VORERES
L’Ajuntament ha posat en marxa un Pla de Mobilitat Urbana, amb un total de 22 mesures. La primera, que ja s’ha fet al Vall, ha estat la creació d’un espai per a vianants al costat de la vorera. Per a la resta de mesures, es preveu que facin falta 100.000 euros, finançats pel PUOSC i el Pla de Barris. 6 Aquí
1
FIBRA ÒPTICA AL POLÍGON
Recollint les demandes dels empresaris, la fibra òptica finalment arribarà al polígon industrial de La Valldan. Les obres consisteixen a adequar les canalitzacions, excavant i pavimentant, per fer arribar la xarxa a totes les empreses del polígon. L’obra val 388.760 euros, que es pagaran amb ajudes del PUOSC i de fons europeus.
5
LA LLAR, A TERRA
El vell edifici de la Llar Santa Maria de Queralt, al carrer Balmes, número 8, s’enderrocarà, amb la intenció, més endavant, d’aixecarhi un edifici de serveis. De moment, serà un espai i un solar lliure com a zona d’esbarjo i ús públic. Aquesta primera obra val gairebé 200.000 euros, pagats també pel PUOSC i el Pla de Barris.
Berga
AquíPanorama
es que ens esperen La majoria de treballs es faran al barri vell per arreglar espais degradats 2
NOU ENLLUMENAT AL BARRI VELL
L’Ajuntament vol canviar l’enllumenat del nucli antic, subsituint els llums actuals de vapor de mercuri per uns nous de LED, que il·luminen igual, i que consumeixen menys. També es preveu substituir les línies, els grups òptics i les instal·lacions. En total, són 100.000 euros, finançats pel PUOSC i el Pla de Barris.
6
SANT PERE
Després de 20 anys, es tornarà a canviar el paviment de la plaça de Sant Pere. No de tota la plaça, però sí de les escales de l’església i de la Berruga i de tota la pujada del carrer Buxadé. A més, s’eliminaran les voreres i es rehabilitarà la barana de la plaça i el mur corbat on es posen els músics per la Patum.
3
REFORMA DEL MERCAT
Per al mercat, hi ha prevista una reforma valorada en 200.000 euros, que surten, en part, del PUOSC, i una altra part, del Pla de Barris. S’intervindrà en l’aparcament, s’eliminaran els molls de càrrega, s’agruparan les parades per aprofitar més bé l’espai i es millorarà la segurat i l’accessibilitat de l’edifici.
7
ESCALES DE SANT FRANCESC
S’arreglaran les escales que van del carrer Major fins a la zona de Sant Francesc, substituint-ne el paviment, els fanals, la xarxa d’aigua i el passamà metàl·lic. El conjunt de les obres costarà 70.000 euros i es pagaran amb una subvenció del PUOSC i amb una aportació també del Pla de Barris. Aquí 7
Comarca
AquíPanorama
ENTREVISTA
Sergi Roca PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ
“L’atenció a les persones és el més important” El Consell Comarcal del Berguedà ha aprovat el pressupost per a aquest 2013, que puja a 11 milions d’euros, un 15% menys que l’any passat. La baixada és molt important. Sí, el que passa és que no hi hem inclòs les subvencions que ens puguin arribar, per exemple, del Pla d’Obres i de la Xarxa de Governs Locals de la Diputació de Barcelona. De manera que, si acaben arribant, pot ser que la xifra acabi sent una mica superior. Sigui com sigui, amb els diners que tenen, quina és la màxima prioritat per a aquest 2013? La partida més important del Consell Comarcal és la de Serveis Socials, i l’hem volgut mantenir, perquè, ara mateix, l’atenció a les persones, és més important que mai. Bona part dels Serveis Socials dels ajuntaments del Berguedà, els coordina el Consell. El Consell té signat amb el departament de Benestar i Família un contracte per garantir el servei d’atenció domiciliària al Berguedà. 8 Aquí
Hem organitzat el territori en set àrees bàsiques de Serveis Socials, dotades amb una sèrie de personal, que hem aconseguit mantenir: educadores socials, serveis d’atenció domiciliària, ajudes d’emergència social... En aquests moments, és la prioritat número u. I la dos? La promoció econòmica. Fa uns mesos, vam signar un conveni amb l’Escola d’Organització Industrial, que depèn del govern espanyol, i com a conseqüència, podem posar en marxa ja dos clústers: un, en l’àmbit de la indústria agroalimentària, i l’altre, en el tèxtil sanitari. Volem ajudar les empreses implantades al territori i donar suport a projectes estratègics. I, a banda d’això, també volen treballar per Queralt. Exacte. Els pressupostos d’aquest 2013 inclouen una partida de 40.000 euros per crear un Pla Director de Queralt. I per a què servirà? Estarà més enfocat a valoritzar Queralt des
MISSATGE
El Consell manté la partida de Serveis Socials, tot i la retallada del 15% del pressupost
del punt de vista turístic, i com a complement als recursos naturals i senderístics de la comarca. Queralt és, per exemple, la sortida del Camí dels Bons Homes, i potser com a tal se li pot treure més suc des del punt de vista turístic. I, a més, hi ha la promoció i el màrqueting, pensant sempre que Queralt és un actiu importantíssim no només per a la ciutat de Berga, sinó per a tota la comarca. No s’han fet ja molts estudis sobre Queralt? No corre el risc, el seu, de ser una mica inútil? Hi ha sobre la taula un treball recent de la Cambra de Comerç, i les competències són de l’Ajuntament i del Bisbat. Això és veritat.
“Farem un Pla Director per valoritzar Queralt des del punt de vista turístic” “L’obra més destacada és la carretera de Sagàs a La Guàrdia, amb 400.000 euros”
Però volem que el Pla Director del Consell Comarcal no sigui un estudi que es quedi guardat en un calaix, sinó que ja incorpori accions concretes, que es puguin començar a realitzar aquest mateix 2013. Per això, aquest mateix mes de març constituirem ja una comissió de seguiment, que s’encarregarà d’analitzar l’aplicació del pla. Pel que fa a les obres, quina és la més destacada que inclouen els pressupostos del Consell per a aquest any? L’arranjament de la carretera de Sagàs a La Guàrdia, amb una dotació de més de 400.000 euros, gràcies a les aportacions de la Diputació de Barcelona i del Pla d’Obres. Aquesta és una carretera que en el seu dia va construir el Consell Comarcal, però que ara està força malament. Renovarem l’asfaltat i els vorals, i hi ha el compromís d’ajudicar les obres aquest mateix any. ANNA COSTA
Infància
AquíPanorama
75 beques menjador al Berguedà Càritas i Creu Roja complementen les ajudes dels Serveis Socials
L
a Creu Roja i Càritas Catalunya han posat en marxa el Programa d’emergència de suport a l’alimentació infantil a les escoles catalanes, que compta amb el finançament de 125.000 € per a cada entitat, provinent de la Fundació de La Marató de TV3, amb l’objectiu inicial d’atendre al voltant de 500 escolars. El programa està en marxa des del novembre i, al Berguedà, ja hi ha 75 infants que se’n beneficien. A banda dels fons de La Marató, les dues entitats hi aporten fons propis. Càritas, per exemple, ha triplicat les aportacions de La Marató. I Creu Roja hi ha invertit part dels diners recaptats a través del projecte de captació de socis Zona CR i d’aportacions d’empreses privades que han donatius específicament per a aquest projecte. Serveis Socials L’assignació de les beques s’ha fet en coordinació amb els Serveis Socials i les escoles estan prioritzant els casos més urgents. Una part dels
sobre la població infantil, proporcionant ajuts econòmics per garantir-los una alimentació equilibrada als menjadors de les escoles. A més, també es vol evitar la discriminació entre els infants per raons econòmiques. Falta d’aliments
Les beques s’atorguen a tot Catalunya amb l’ajuda de La Marató de TV3. CREU ROJA
Al Berguedà, hi ha 75 infants que reben les ajudes alimentàries a l’escola. CREU ROJA
nens i nenes becats ja tenien una beca prèvia del Consell Comarcal del Berguedà, però que no cobria la totalitat dels àpats. En alguns casos, els infants només es podien quedar a dinar
al menjar escolar 2 o 3 cops per setmana, i gràcies a les noves beques, es cobreix tota la setmana. Al conjunt de Catalunya, és previst que el projecte tingui un impacte directe en les
famílies i té previst d’arribar a 506 nens i nenes, proporcionantlos un àpat complert al dia durant els 176 dies lectius del període escolar 2012-2013. L’objectiu és reduir l’impacte de la crisi
S’assegura l’accés a les beques menjador de nens i nenes que presenten mancances alimentàries, i també de tots els infants que no han tingut accés als ajuts de l’administració, ja sigui per circumstàncies sobrevingudes en la situació econòmica de la família o per altres motius. A llarg termini, el projecte contribueix a la millora del rendiment escolar dels nens i nenes i en el seu desenvolupament personal, a més de fomentar els hàbits d’alimentació saludable. Aquest programa es reforça amb altres projectes específics de lluita contra la pobresa que ajuden a les famílies a cobrir altres necessitats com poden ser el vestuari, el material escolar o bé amb programes específics d’atenció a la infància a joves i famílies amb fills. Aquí 9
Educació
AquíPanorama
Concentració de mestres a l’institut Pere Fontdevila de Gironella. ARXIU/IES P. FONTDEVILA
La secundària clama contra les retallades Gironella i Berga surten al carrer per l’Educació
E
l professorat de l’institut Pere Fontdevila de Gironella es va adherir el 26 de febrer a la convocatòria de protesta dels funcionaris, igual com també va fer la SES Serra de Noet de Berga. Van ser concentracions en contra de les noves mesures d’austeritat anunciades per la Generalitat. A Gironella, els professors van interrompre les classes i van sortir fora de l’institut a llegir un manifest en què reclamaven al Govern 10 Aquí
l’aturada de les retallades, i essencialment, la retirada de les dues últimes mesures anunciades per Artur Mas: la no contractació de més de 6.000 interins i la reducció d’un 7% dels salaris dels treballadors públics, que es descomptarà de les pagues extra. “Edifici digne” A Berga, unes 240 persones, entre professors i alumnes, es van concentrar davant de la SES per reivindicar millores i exposar, tal com van plasmar en un comunicat que van
llegir, “les pèssimes condicions laborals a què està arribant la funció pública: sous, massificació dins les aules, increment d’hores, no cobertura de baixes, menys jornada laboral per interins i substituts...”. En el cas concret de la SES, els professors i els alumnes també van aprofitar per demanar “un edifici digne”. Des que va obrir, la SES es troba en uns mòduls i a l’espera de la construcció d’un edifici definitiu. De moment, la Generalitat té paralitzades totes les inversions.
Indústria
AquíPanorama
Serradora Boix fa fora 21 persones L’empresa de Puig-reig es queda amb 114 treballadors, un 15% menys
L
a Serradora Boix de Puig-reig ha retallat la plantilla, amb l’acomiadament de 21 persones. Dels 135 treballadors que tenia l’empresa fins a finals de gener, la plantilla s’ha quedat amb 114. “La davallada de les comandes, la caiguda del preu dels productes (es dedica a la fabricació de palets i embalatges de
fusta), i les dificultats per cobrar factures pendents de clients” expliquen la decisió, segons el conseller delegat Joan Boix. L’empresa de Puigreig Serradora Boix és una de les més grans del Berguedà en nombre de treballadors i una de les més importants del seu sector a Catalunya, però tot i això, tampoc no s’escapa dels efectes de la crisi. Segons Boix, la situació és
El conseller Puig, en una visita a l’empresa. GENCAT
“molt complicada” i s’han vist obligats a prendre aquesta dràstica mesura amb el compromís que, si
la demanda remunta i fossin necessàries noves contractacions, es donaria prioritat a les 21 persones que
s’han quedat a l’atur. Els empleats acomiadats rebran una indemnització de 22 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats. En una visita a l’empresa, el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, es va comprometre a buscar solucions, i va assegurar que el Govern pot intervenir en el preu de la fusta dels boscos públics. ANNA COSTA
Aquí 11
Ciència
AquíPanorama
El caminar lent dels titanosaures
Les petjades de Fumanya permeten saber com es movien els animals
E
ls titanosaures sauròpodes que van viure a Fumanya durant el Cretaci Superior, fa uns 70 milions d’anys, caminaven de la mateixa manera, independentment de la seva mida, grans o petits. Ho confirma un estudi que es publica a la prestigiosa revista americana Plos One i que ha anat a càrrec d’investigadors de
12 Aquí
l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, i de les universitats de Saragossa, l’Autònoma de Barcelona, la de Manchester i la de Liverpool. La investigació s’ha fet estudiant les petjades fòssils d’exemplars petits trobats a Fumanya i comparant-les després amb les dels grans. Es tracta d’un treball que aprofundeix en com es desplaçaven
els sauròpodes que vivien al Berguedà i reforça la hipòtesi que aquests dinosaures presentaven “unes característiques anatòmiques úniques”, tal com ha explicat a l’Aquí el paleontòleg Bernat Vila, que ha liderat l’estudi. Per caminar, movien les dues potes d’un costat alhora, i després les de l’altre. Aquest particular sistema feia que no fossin gaire ràpids.
Els titanosaures eren lents caminant. ARXIU
Esports
AquíPanorama
Anna Costa deixa el futbol sala
La jugadora del FS Gironella penjarà les bótes a final de temporada
A
nna Costa, jugadora del Futbol Sala Gironella, penjarà les bótes quan s’acabi aquesta temporada. Segons ha avançat en una entrevista a Ràdio Berga, ja té decidit que no continuarà: “com a esportista, ja ho he donat tot”. Després d’anys d’esforç i dedicació, deixa el futbol sala perquè considera “que ha arribat l’hora
del relleu”. No té intenció ni de seguir amb el Futbol Sala Gironella, que juga a la Primera Divisió femenina, ni amb cap altre equip. Jugadora de l’any Costa dirà adéu a la seva carrera esportiva quan s’acabi aquesta temporada, i ho farà amb el reconeixement de millor jugadora catalana de futbol sala, el 2012. El guardó, el va rebre
Costa, millor jugadora del 2012. ARXIU/FSF GIRONELLA
en la segona edició de la Gala de les Estrelles, que organitza la Federació Catalana de Futbol i que premia als millors jugadors de futbol i futbol sala, així com també tècnics. Anna Costa, de Castellbell i el Vilar, fa anys que juga al Gironella, i està “molt contenta” amb el premi. Se’l pren com un reconeixement a la seva trajectòria a l’elit del seu esport.
Aquí 13
Cultura
AquíPanorama
Cal 60 Una mostra permet entrar a les botigues de Berga de fa mig segle
B
erga fa un salt en el temps per reviure l’esplendor comercial del barri vell de la ciutat als anys 60. Ho fa amb una exposició promoguda per l’Ajuntament que es diu ‘Obert als 60’s’ i que té per objectiu recuperar la memòria històrica del comerç berguedà. El projecte permet des del divendres 8 de març i fins al 21 d’abril descobrir com eren algunes antigues botigues. En concret, s’obriran cinc locals històrics, que s’han condicionat per a l’ocasió. ‘Obert als 60’s’ és una ruta per aquests cinc establiments i també passa pel Museu del carrer dels Àngels. L’itinerari de la visita comença a Cal Fàbregas (carrer Ciutat 2), on es pot conèixer el context comercial als anys 60 a Berga, i també el conjunt de botigues i establi14 Aquí
ments que Aqueel conforlla era maven, una amb una zona explicació pròspede l’histora, la riador primera Josep de Berga Noguera. que va A conticananuació, a litzar Cal Piera l’aigua (Placeta pluvial, Ciutat, i per 1), els això es Perarnau i Picas, responsables de la mostra. AJ. BERGA visitants coneixia poden vida comercial. com a contribuir a partiLa següent parada carrer dels Canals. cipar i documentar és la Merceria (c/ Ara, però, el carrer l’exposició fotogràfica Buxadé, 10), on es pot Buxadé és una zona d’aquella època. veure una mostra de de residència, però no Després, els visitants negocis i productes de trànsit ni de paspassen pel Museu d’aquells anys. seig. L’eix comercial Comarcal de Berga, I l’últim espai és s’ha traslladat cap al on hi ha una petita el Forn de Sant Roc, carrer Major, i cap mostra d’altres estatambé al carrer a altres zones de la bliments situats fora Buxadé. ciutat, com el carrer de l’eix comercial de del Roser, el Vall i el Carrer Buxadé Berga. I segueixen el paseig de la Pau. recorregut per l’antic Precisament, aquest La documentació del carrer de les Canals carrer, el Buxadé, va patrimoni comercial fins a Cal Jepes (carrer concentrar durant que s’ha recopilat Buxadé, 6) i a la ‘Penuna bona època gràcies a aquesta sión Bergadana’. l’esplendor comercial exposició quedarà diAquí es projecta un de la ciutat, i es calcu- positada com a fons. vídeo amb entrevistes la que, a la dècada del L’alcalde de Berga, que s’han enregistrat 1960, hi havia uns 45 Juli Gendrau, i la a antics botiguers i comerços. Ara no n’hi directora del Museu testimonis d’aquella queda cap. Comarcal de Berga,
Alba Perarnau, van trobar molt atractiu el projecte ja d’entrada i era estan molt satisfets amb el resultat. També ho està el director de l’exposició, Martí Picas, de l’empresa [IN]SITU, que ha dit que aquesta mostra antològica “reflecteix el darrer moment d’esplendor comercial al barri vell de Berga abans de l’obertura a la nova ciutat”. La mostra ha tingut un cost de 13.000 euros, que es pagaran la meitat amb diners dels ajuts del Pla de Barris, i l’altra meitat amb finançament de la Diputació de Barcelona. Les visites es faran fins al 21 d’abril, els dissabtes, diumenges i festius. L’horari és d’11 del matí a 2/4 de 2 del migdia, i de 6 a 8 de la tarda. També es podran concertar visites guiades en hores concretes al Museu Comarcal de Berga. ANNA COSTA
Cultura
AquíPanorama
Berga recupera l’enyorat Casino
L’Ajuntament admet que, per ara, no tindrà personal ni horari d’obertura
El remodelat edifici del Casino forma un conjunt destacat amb l’Escola de Música i la casa De Martín, un altre edifici modernista. XAVI ROSIÑOL
L
a recuperació de la imatge modernista és una de les particularitats de les obres de remodelació que s’han fet a l’edifici del Casino de Berga, així, com disposar d’una sala polivalent. La sala està pensada per a exposicions, concerts i obres de teatre de petit format, xerrades i tota mena d’actes culturals. A la reconversió de l’antic cafè en sala polivalent s’hi afegeix l’adequació del vestíbul d’accés al teatre, també una petita cafeteria on hi havia hagut la terrassa del Casino, s’han fet nous lavabos i s’ha
instal·lat previst un cedir la ascengestió sor per del bar a facilitar uns eml’accés presaris al teatre privats, a les que sepersones rien qui, amb moen tot bilitat cas, haureduïda. rien de La garantir remodea la sala Acte d’inauguració de la sala, dissabte 2 de març. AJ. BERGA lació del una Casino obertura es va Juli Gendrau, al ple diària i inaugurar dissabte municipal, a pregununa programació fixa 2 de març, tot i que tes de la CUP. al Casino. va tornar a tancar Les obres han tingut Ni horaris ni personal un cost de 479.000 l’endemà, perquè els treballs encara no Gendrau també va euros, finançat al estan acabats del tot i admetre que la sala 100% per la Diputació l’Ajuntament encara no tindrà personal de Barcelona. no té el certificat de fixa ni un horari El projecte, desenvofinal d’obral, tal com d’obertura diari. lupat i dirigit per tècva admetre l’alcalde, L’Ajuntament té nics de l’Ajuntament,
l’ha dut a terme Constructora de Calaf, i ha buscat recuperar l’aspecte de l’edifici original de l’any 1913, catalogat com a bé urbanístic protegit. El Casino ha recuperat la fesomia modernista i les obres permeten fer visible la torre de l’immoble, un dels seus elements més característics. Es troba al costat de la casa De Martí, un altre dels edificis modernistes més destacats de Berga. La primera mostra que acull la sala és una exposició itinerant de la Patum, que ha fet l’empresa Foto Vídeo Luigi, per encàrrec de l’Ajuntament de Berga. Aquí 15
ob des ROSA CASTILLA
AL BERGUEDÀ
“Molt sovint, l’amor és fruit del matrimoni”. Molière, dramaturg francès (1622-1673)
Noces poc catòliques
E
l Berguedà és la segona comarca catalana amb una proporció més baixa de casaments catòlics, només superada pel Pallars Sobirà. Les celebracions religioses van a la baixa a tot arreu, però encara més aquí, on només el 12,9% dels casaments van ser per l’Església el 2011, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Això és 10 punts menys que la mitjana catalana. El 2011, l’últim any amb dades registrades per l’Idescat, es 16 Aquí
van celebrar al Berguedà 143 casaments, tres menys que l’any anterior, seguint una tendència a la baixa que es nota també al conjunt del país. Bodes en descens Ja és el tercer any consecutiu que les bodes disminueixen a Catalunya, amb una reducció del 5%. Els experts ho atribueixen a la crisi, que obliga moltes parelles a retardar o a suspendre definitivament la despesa que suposa l’organització del casament. Paral·lelament, va creixent l’edat mit-
jana de les persones que es casen. Els homes arriben al matrimoni amb més de 33 anys, i les dones, amb gairebé 32. Això vol dir que, en una dècada, els catalans hem retardat ja tres anys l’edat del matrimoni. La diferència d’edat entre els homes i les dones també es redueix, i ara és de poc més d’un any. Això, és clar, en les bodes heterosexuals, perquè les bodes de gais o de lesbianes són legals des del 2006, i l’any passat ja van significar el 3,7% dels casaments. Mentre que les bodes
educatiu (universitaris, estudis mitjans o bàsics). També dues de cada tres es fan a la primavera o a l’estiu: entre el maig i l’octubre, per ser més exactes. El mes més habitual Segones núpcies és el juliol, quan se celebren el 15,6% de 3 de cada 10 casaments ja són en segon- les bodes, seguit molt de prop del setembre, es o terceres núpcies (o posteriors). I semamb un 13,9%. En bla que els catalans aquest període, però, hi ha una excepció: es encara ens entestem fan molt pocs matria casar-nos amb persones del mateix monis a l’agost. Els municipis amb nivell socioeconòmic més ganes de casar-se o, com a mínim, educatiu. Dues de són Sant Cugat del cada tres bodes es fan Vallès i Castelldefels, entre cònjuges que i els que menys, Estenen el mateix nivell plugues i Cerdanyola. heterosexuals reculen, cada cop n’hi ha més d’homoseuxals: el 2011 van augmentar un 7,6% respecte l’any anterior, i els gais es van casar més que les lesbianes.
Aquí 17
ROSA CASTILLA
“Per a un bon matrimoni, ens hem d’enamorar moltes vegades, sempre de la mateixa persona”. Mignon McLaughlin, periodista (1913-1983)
Núvies del 2013
E
n les bodes, com en gairebé tot, hi ha tendències. El que es porta aquest any s’ha vist a les passarel·les de marque especialitzades en vestits de núvia i de nuvi, i també en els salons dedicats al sector. Tot seguit, teniu algunes recomanacions per estar a l’última: VESTITS DE NÚVIA Els vestits de línies romàntiques a l’estil princesa i creacions amb tall de sirena s’imposen en les col·leccions de Rosa 18 Aquí
Clarà, Pronovias i Hanibal Laguna. Tant Raimon Bundó com la mateixa Rosa Clarà sorprenen aquest 2013 amb la introducció agosarada del color als vestits de núvia, sobretot amb tons pastel. COLOR Més enllà del vestit, les col·leccions d’aquesta temporada apunten a un ús del color sense complexos, per exemple, en les sabates, o bé en els rams de flors, que poden ser roses, vermells o grocs. El blau s’imposa en alguns tocs del maquillatge
i, fins i tot, en la decoració del restaurant o del saló de la boda. RAMS Aquest any, es porten els rams de flors artificials, fets amb materials sorprenents: tela, caramels o, fins i tot, joies. El més important és deixar anar la imaginació i donar un toc d’originalitat i de renovació a aquest complement imprescindible. PERSONALITZAR Feu-vos-ho vosaltres o, com a mínim, busqueu opcions personalitzades. Ja no es
porten, per exemple, les invitacions de catàleg que ofereixen a les impremtes. Encara que, a vegades, sigui una mica més casolà, els convidats valoren que tot s’hagi pensat individualment. La decoració del restaurant, els detalls de les taules, els regals... Si tot està dissenyat per a l’ocasió, llueix més, i no sempre resulta més car, al contrari.
els posats. Així, el resultat és molt més espontani i natural, i el reportatge acaba sent molt més viu. També es porta molt el photocall, un espai a l’entrada del saló de boda o del restaurant on els convidats es fan una foto posant a càmera amb un fons preparat per a l’ocasió, com fan les actrius a l’entrada d’una estrena.
FOTOGRAFIA
PASTÍS SINGULAR
S’imposa el fotoperiodisme en les bodes: això és fer les fotos com les que surten als diaris, retratant la realitat i evitant
S’han acabat els pastissos de vuit pisos. Ara, han de tenir un disseny més original i, si pot ser, molt de color.
ob des ROSA CASTILLA
AL BERGUEDÀ
“En tot matrimoni que hagi durat més d’una setmana, hi ha motius per al divorci; la clau és trobar sempre motius per al matrimoni”. Robert Anderson
Aquí 19
20 Aquí
ob des ROSA CASTILLA
AL BERGUEDÀ
“Un Accés matrimoni complicat feliçEls ésbotiguers una llargahiconversa troben a que faltarsempre aparcaments es fa curta”. i lamenten que André l’Ajuntament Maurois, no hiescriptor aporti solucions. francès Proposen (1885-1967) crear places al mercat o a la Rasa
Rareses
H
i ha rituals relacionats amb les bodes que ens semblen naturals, de tant com els hem vist. Però tots tenen una explicació, més o menys històrica. Per exemple, el pastís de noces va néixer ja en l’època dels romans, quan es partia un pa sobre el cap de la núvia al final de l’àpat com a símbol de fertilitat; del pa, va venir més tard el pastís, i els nuvis encara el tallen. Els homes entren a l’habitació amb la núvia als braços, segons sembla perquè tradicionalment es pensava que a la porta hi havia els mals esperits. I també per confondre els mals esperits es posaven
les dames d’honor just al darrere de la núvia, ja a la Roma antiga; com que anaven vestides molt igual, els fantasmes s’equivocaven. Però les coses no sempre han estat així ni són de la mateixa manera a tot arreu. Fins al segle XIX, les núvies portugueses anaven vestides de negre, i els padrins, abans, havien de ser soldats o guerrers, per poder protegir la núvia si feia falta. Ara, per provocar la sort, les convidades pessiguen la núvia a Egipte; a Alemanya, el nuvi porta cereals a la butxaca, i la núvia, pa i sal, i en altres llocs, en canvi, es considera que el sucre és l’element de la sort, i se n’han de posar les núvies dins dels guants. Aquí 21
22 Aquí
AquíViure
Sortim Fira de Sant Josep de Gironella
Sant Josep, la primera fira de l’any
Gironella estrena la temporada de mostres de primavera al Berguedà
V
indran després la fira de Navàs, la de l’1 de maig a Berga i moltes altres, però la de Gironella és la primera: Sant Josep estrena la temporada de fires al Berguedà, i ho fa sempre amb èxit de visitants. Aquest any, la Fira de Sant Josep es farà el cap de setmana del 23 i 24 de març. El dissabte,
amb l’obertura de l’exposició comercial al Local del Blat i les atraccions per a nens i nenes a la plaça de l’Estació. I el diumenge, ja amb la fira a ple rendiment, i una gran mostra de cotxes. Fira temàtica Des de fa uns anys, la Fira de Sant Josep de Gironella s’ha consagrat al motor, i amb aquest nom es presenta, Fira del
Exposició de cotxes a l’avinguda Catalunya. R. CODINA
Motor, en un cartell dissenyat aquest any per Anna Borràs, alumna de l’institut Pere Fontdevila. Però, a més dels cotxes, hi ha moltes altres coses: un concurs de dibuix infantil, tallers, una exposició d’interiorisme i, aquest any també, una trobada d’intercanvi de plaques de cava amb una placa commemorativa de la Fira. XAVI ROSIÑOL
Aquí 23
Sortim Fira de Sant Josep de Gironella
AquíPanorama
Les últimes novetats i els clàssics del motor No fallaran els concessionaris de la comarca
Exposició de cotxes antics a la plaça Pi i Margall. R. C.
L’espai dels concessionaris, l’any passat. RICARD CODINA
24 Aquí
E
ls concessionaris del Berguedà van vendre l’any passat 374 turismes i 4x4, davant dels 419 de l’any anterior, segons dades del Gremi de Venedors de Vehicles de Motor de Catalunya. Això significa una caiguda del 10,74%, molt en sintonia amb la mitjana catalana. Però, després de molts anys de recular, el gremi pronostica un augment de les vendes aquest 2013, com a resposta a la decisió del govern espanyol de
prorrogar les ajudes del pla PIVE. En el conjunt del país, es van vendre el 2012 106.000 turismes, i la patronal calcula que aquest any la xifra arribarà fins als 120.000. Mostra de novetats Els concessionaris del Berguedà buscaran activar les vendes i fer els primers contactes amb els possibles compradors a la Fira de Gironella. Les principals novetats es podran veure a la mostra del motor. “No faltarà cap concessionari”, diu la regidora de Fires,
Maria Àngels Sallés, que agraeix “l’esforç” que fan els venedors de cotxes per portar els millors models del mercat a l’avinguda Catalunya. A banda dels cotxes del 2013, els visitants podran observar també vehicles més antics, gràcies a la trobada de cotxes clàssics de Gironella, que es farà diumenge 24 de març de les 9 del matí a les 2 del migdia a la plaça Pi i Margall. A banda, al local del Blat, hi haurà durant tot el dia una exhibició de bici-trial amb l’equip de Pep Ribera.
Sortim Fira de Sant Josep de Gironella
AquíPanorama
Un aparador del comerç de la vila Els comerços de Gironella obren per Sant Josep i s’instal·len al Blat
U
na dotzena d’estands de comerços de Gironella s’instal·laran al Local del Blat durant la Fira de Sant Josep. L’espai obrirà portes dissabte, 23, a la tarda, i l’endemà, tot el dia. “La implicació dels comerciants és total, sobretot perquè diumenge les botigues estan obertes i molts botiguers s’han de
desdoblar per poder ser alhora a la botiga i al Local del Blat”, explica la regidora Maria Àngels Sallés, destacant la vitalitat del comerç gironellenc. A banda dels estands, al Local del Blat es podrà veure una desfilada de moda primaveraestiu amb roba de les botigues de Gironella, i l’exhibició dels alumnes del gimnàs Sabs.
Una dotzena d’estands i una mostra gimnàstica ompliran el Local del Blat. R. CODINA
Aquí 25
Viatges
3
AquíViure
RACONS DEL
BERGUEDÀ
Rieres
01
MERLÈS. BERGUEDÀ EST
» Recorre de dalt a baix l’est del Berguedà i és ideal per banyar-s’hi.
02
METGE. BERGA
» La riera que porta l’aigua a les fonts del Guiu i Negra, ideal per a sopars a la fresca.
03
AIGUA D’ORA. MONTMAJOR
» Neix a Gósol i desemboca al Cardener a Cardona. Tot un tresor!
L’EXCURSIÓ
La catedral d’Alexander Nevsky és l’emblema de l’església ortodoxa búlgara i una joia de Sofia. ARXIU
Bulgària per descobrir
Sofia és una de les capitals més apassionants d’Europa FAUNA SALVATGE AL NUCLI DE MERLÈS » Al poble de Santa Maria de Marlès, hi ha el centre d’educació ambiental i de fauna salvatge Camadoca, que organitza visites cada dissabte al matí.
L’ESCAPADA S’ACOSTA LA FERIA DE ABRIL A SEVILLA » És hora de reservar hotel per la millor escapada de la primavera: a la Feria de Abril de Sevilla. 22.000 bombetes a la portalada, pescaíto frito i molt de fino! 26 Aquí
J
a fa sis anys que Bulgària va entrar a la Unió Europea i, gràcies als vols de baix cost, és més a prop que mai. Però encara continua sent un dels països més desconeguts. I no serà per falta de mèrits: Bulgària és una cruïlla apassionant entre l’Europa de l’Est i el sud del
continent, a mig camí entre els balcans, Grècia i Turquia, i en una regió geogràficament molt contrastada: hi ha una costa molt turística, al mar Negre, amb Varna com a principal referent, i una àrea continentant i muntanyosa, amb la capital, Sofia, com a corona. A tocar mateix de Sofia, hi ha la muntanya de Vitosha, amb un cim de més de 2.000 metres, i unes grans pistes d’esquí. Al centre, destaca la catedral d’Alexander Nevsky, l’emblema
de l’església ortodoxa búlgara, i centre de pelegrinació. Molt a prop, la denominada Plaça de la Convivència és una mostra de la tolerància búlgara: hi ha una sinagoga, una mesquita, una església catòlica i una ortodoxa.
Al mig de la ciutat, hi ha fonts d’aigua natural, on van els veïns a omplir les garrafes. I, als restaurants, la gastronomia búlgara és tot un descobriment: destaquen les carns i els iogurts i làctics.
Passat comunista
EL PRESSUPOST
El recorregut per Sofia ens porta per edificis imponents de l’època comunista, com la seu principal del partit, convertida ara unes oficines del Parlament i un hotel Sheraton.
» La companyia Wizz Air vola des del Prat a Sofia. Els bitllets no han de costar més de 120 euros. » Per allotjar-vos, no us perdeu la Red House, un hotelet amb encant que és alhora un centre cultural.
Salut
AquíViure
NUTRICIÓ
Somriure natural i persistent
Les corones de zirconi són el darrer avenç en odontologia
EL 90% DE LES MIGRANYES ES PODEN EVITAR » Investigadors catalans han descobert que gairebé totes les migranyes estan provocades pels baixos nivells al cos d’un enzim denominat DAO. » Aquest enzim, que es troba de forma natural a l’intestí, desgrada la histamina, veritable provocadora de les migranyes. Però, si no tenim DAO, la histamina corre sense fre. » El DAO es ven en càpsules a les dietètiques i no és un medicament, sinó un complement alimentari que pot ajudar a combatre els maldecaps persistents.
L
’òxid de zirconi és el material més estètic que s’utilitza actualment en les pròtesis dentals fixes. Les corones o fundes de zirconi cobreixen totalment la dent simulant la seva anatomia i s’han convertit en l’alternativa més recomanable a l’hora de tractar les dents afectades per càries o per qualsevol tipus de trencament. Innovació i resistència El zirconi és un material de color blanc que substitueix el metall de les pròtesis convencionals i això
Els resultats són òptims tant des del punt de vista estètic com de salut bucodental, i per això són la millor solució.
Odontologia Berguedana Reproducció de les corones o fundes de zirconi. CEI
fa que reflecteixi la llum d’una forma totalment natural. Les corones de zirconi no produeixen al·lèrgia quan entren en contacte amb la geniva. A més, com que no estan fetes de metall, s’evita que pugui quedar al descobert
en cas que la geniva es retregui. Per això, la utilització d’aquestes fundes elaborades amb òxid de zirconi s’ha convertit en els últims temps en la millor opció estètica, sobretot en les dents del sector anterior, les davanteres.
Pg. Indústria, 16. 1r. 3a. Berga T. 93 822 23 37. De 9 h a 13 h i de 16 h a 20 h, de dl. a dj. Hores convingudes dv. i ds. Dr. Sergio Spagnuolo » La Clínica Dental Odontologia Berguedana disposa de diversos professionals en implantologia, ortodòncia, odontopediatria i altres serveis per fer front als problemes bucodentals.
Aquí 27
28 Aquí
Immobiliària
AquíViure
Lloguer
ZONA CAMP DE FUTBOL - ID.206 » Apartament amb una superfície de 50 m2 amb menjador-estar, cuina, 2 habitacions amb els armaris encastats, bany i calefacció. Quota de la comunitat inclosa en el preu del lloguer. 350 € PIRINEU 2000
PLAÇA DEL FORN ID.82 » Pis de 55 m2, nou, planta baixa amb menajdor, cuina, 2 habitacions amb armaris encastats i bany. Opció de pàrquing. 270 € PIRINEU 2000
CASSERRES - ID.282 » Pis de 90 m2, amb menjador-estar, cuina americana, 3 habitacions (2 dobles), bany i calefacció. 300 PIRINEU 2000
AVIÀ - ID.99 » Pis de 50 m2, seminou, menjador-estar, cuina, 2 habitacions, 1 bany, pati, jardí de 40 m2 i pàrquing. Comunitat inclosa. 300 € PIRINEU 2000
GIRONELLA - ID.104 » Dúplex de 100 m2, seminou, amb menjador, cuina americana, 3 habitacions, bany, cambra de rentar, terrassa solàrium i calefacció. 400 € PIRINEU 2000
VILADOMIU VELL ID.266 » Pis de 100 m2, moblat, amb menjador, cuina, 4 habitacions (3 dobles), bany i calefacció. 280 € PIRINEU 2000
Venda
CERCS - ID.159 » Finca rústica de 23,5 hectàrees de pastures i cultiu, aigua pròpia i llum. Nau de 350 m2 i casa en runes. Situació de privilegi. 170.000 € PIRINEU 2000
BERGA - ZONA PISCINES - ID.256 » Unifamiliar de 100 m2, menjador-estar amb llar e foc, 3 hab. dobles (1 suite), 2 banys, garatge de 60 m2 i jardí de 35 m2. Acabats i situació excel·lent. 230.000 € PIRINEU 2000
BERGA - PASSEIG DE LA INDÚSTRIA - ID.186 » Local comercial de 120 m2, condicionat, ideal per a qualsevol activitat. Consulteu-ne el preu a PIRINEU 2000
GIRONELLA - ID.168 » Finca amb casa de pedra i 10 hectàrees de terreny. Llum, aigua i amb molt bon accés. 180.000 € PIRINEU 2000
BERGA - RASA DEL CANYET - ID.195 » Plaça de pàrquing amb molt bon accés. 5.900 € PIRINEU 2000 CASTELL DE L’ARENY - ID.24 » Finca de 38 hectàrees amb casa per reconstruir i font d’aigua. Vistes excel·lents. 80.000 € PIRINEU 2000
POSA EL TEU I ANUNC AQUÍ
Directori PIRINEU 2000 c. Bruc, 3. Berga T. 93 822 20 82 pirineu2000.com Correu: immobiliaria@ pirineu2000.com
BERGA - GRAN VIA ID.187 » Local comercial de 280 m2, aproximadametn. Completament condicionat. 180.000 € PIRINEU 2000
Guia de professionals Més info: 618813778
ANUNCIA’T AQUÍ PER NOMÉS 10 EUROS
Disseny gràfic
Neteja
Pintura
Restauració
Restauració
Imagistan
Més Polit
Berpintur
Restaurant Baix Pirineu
Bar-restaurant Flor de Neu
c. Francesc Macià, 12 Berga Pàgines web, il·lustracions, disseny gràfic. www.imagistan.com
c. Barcelona, 23 Berga Tot tipus de neteges i serveis per a particulars i empreses www.mespolit.com T. 93 822 31 72 M. 695 177 453
Pl. Cim d’Estela, 9 Berga Aplicacions de pintura industrial i decorativa. Ofertes i promocions a www. berpintur.com T. 93 821 07 15 M. 639 488 227
c. Ripoll, 2 Borredà Bufet de primers i postres. Segons a escollir carn i peix. Menú diari i festiu tot l’any. Ball el segon divendres de cada mes T. 93 823 90 60
c. Bruc, 8 Berga Menú diari 8 euros Caps de setmana 10 euros Menjar per emportar Calçotades per encàrrec T. 93 821 51 87 M. 625 664 162
imagistan@imagistan.com
T. 658 64 17 98
Aquí 29
AquíTu
L’àlbum
Ràdio Berga
Els més matiners » Cada dia, al programa “Berguedà Matí”, de Ràdio Berga, s’emet el concurs infantil “El club dels matiners”, presentat per Anna Costa. » Des del 2006, ja són milers els nens i nenes de Berga i comarca que han passat per la ràdio en aquest concurs d’habilitat i de cultura. » El podeu escoltar de dilluns a divendres a les 8:20 h al 107.6 o a www.dbergueda.cat.
Tarot Elena Els seus sentiments? Trucarà? Quan? Comprova-ho! Atiendo personalmente T. 806 659 592 Visa 972215590 tf. 1,18 - tm. 1,53 Apst 596 Codi 17.600 + 18 a.
30 Aquí
L’àlbum ROSA CASTILLA
AquíTu
Naixement
c/ Barcelona, 19 Berga T. 648 088 593 i 93 821 66 79
AUTOMÒBILS C-16
Vehicles seminous i d’ocasió - Autorentat
» Aquest és el Brais Sánchez Manzano, als braços de la seva germaneta Jana. El Brais va néixer el 6 de febrer, filla de l’Eva i l’Ivan.
Seat ibiza TDI 90 CV ANY 2000 170m KM 2.800 €
SUZUKI SAMURAY 1.3 hard top ANY 94 137m km 1.900€
PEUGEOT 307 SW 1.6 ANY 2007 105m km 5.500€
RENAULT MEGANE 1.9 DTCI ANY 2003 120CV 3.600€
ALFA ROMEO GTA 3.2 ANY 2003 FULL EQ. 118m km 8.500€
FORD K 1.3 ANY 2007 93 m KM AA,DA,RCD 4.300€
CITROEN C3 HDI 1.4 ANY2007 4 PORTES 4000€
SUZUKI VITARA 1.6 ANY 1999 180m KM BON ESTAT 2.200€
SUZUKI JIMMY 1.3 ANY 2000 124m KM HARD TOP AA 3.800€
SEAT CORDOBA TDI 90CV 189m KM ANY 1999 3 PORTES 1.750€
AUDI A3 TDI 101CV ANY 2003 193m KM 4.900€
OPEL CORSA DIESEL EDITION 2000 ANY 1999 143m KM 2300€ Aquí 31
32 Aquí