LA FOTOGRÀFICA
LA FOTOGRÀFICA
NOVEMBRE 2014 Número 38 Distribució gratuïta
DOMÈNEC I LLUÍS CANALS
MIG SEGLE SEGON A SEGON Els germans rellotgers del carrer Major de Berga posen fi a 50 anys de treball junts P. 8 a 11
Solucions Dentals BERGA i moltes més!
De dilluns a divendres de 9 a 22h i dissabtes hores convingudes CONSULTES: 670 005 005 Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11
Promoció Especial 10% DESCOMPTE
En tractaments d’ortodòncia i d’odontopediatria
EN PORTADA
Cinquanta anys de rellotges a Berga Els germans Domènec i Lluís Canals tanquen una etapa de mig segle a la Rellotgeria Canals del carrer Major. En aquest temps, han vist transformar-se la comarca i la vida dels berguedans. Ara, la Lydia Canals, una nova generació familiar, comanda el negoci. P. 8 a 11 TEXT Xavi Rosiñol FOTOGRAFIA La Fotogràfica
SUMARI El Tossalet passa a mans pròximes a Berga Resort. Accionistes de l’antic càmping de Berga tanquen un acord amb la Federació Catalana de Natació pel traspàs. P. 12
2.500 clicks fan un salt de Patum. Una exposició mostra deu diorames amb les clàssiques figures articulades de plàstic representant diverses escenes del Corpus berguedà. P. 14
Gironella projecta construir un ascensor. Connectarà la plaça de l’Ajuntament amb el peu del riu, salvant així el desnivell que hi ha entre la zona nova i el nucli antic. P. 17
Competència deslleial per al Mercat del Bolet. L’alcaldessa d’Olvan, Judit Carreras, denuncia que les parades al peu de carretera perjudiquen Cal Rosal. P. 18
Trenta anys de Túnel del Cadí. L’augment constant del preu del peatge i la crisi fan disminuir el nombre d’usuaris per primera vegada des de l’obertura, l’any 1984. P. 20
Justo Molinero, Xavier Valls i Carles Prats, al Fòrum 10. Les xerrades que organitza Ràdio Puigreig convoquen el rei de Tele-Taxi i dues cares dels Telenotícies de TV3. P. 23
EDITORIAL
El valor dels comerços històrics En aquest número de l’AquíBerguedà, us presentem la història dels germans Canals, rellotgers del carrer Major de Berga des de fa 50 anys. El benjamí, el Lluís, agafa ara la jubilació, i el gran,
el Domènec, es queda acompanyant la seva filla Lydia, que pren les regnes del negoci. Els Canals són un bon exemple del valor del comerç històric. Aporten coneixement, valor afegit,
capacitat d’adaptació i de renovació i ofereixen una garantia personal. I contrasten amb el nou comerç de franquícia i amb les grans superfícies comercials, dels quals el Berguedà ha aconseguit
quedar-se relativament al marge. Convé que els ajuntaments, en aquest cas el de Berga, tinguin sempre present el paper que tenen els comerços tradicionals en la dinamització
econòmica i en l’animació dels barris. I que, en conseqüència, actuïn per evitar que desapareguin, intervenint en les zones històriques, facilitant-hi l’accés i fent-hi inversió pública.
Novembre del 2014 Número 38. Any 4 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Coordinació general Jaume Fíguls
Direcció d’art Xavi Rosiñol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Anna Costa Departament comercial Jaume Fíguls
Impressió Lerigraf Distribució 10.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com
Control de difusió:
Amb el suport de:
2
Publicació membre de:
ESPECIAL
El programa Reempresa salva negocis viables amb el relleu d’emprenedors El suport dels Centres Locals de Serveis a les Empreses, coordinats per la Diputació de Barcelona, ha aconseguit 75 casos d’èxit 2
1
3
1 La Marta Molins de Corbera s’ha convertit en empresària amb l’assessorament del seu ajuntament. BCN CONTENT FACTORY 2 El Francesc Fajardo va “reempredre” el negoci de la Montse Muñoz a Granollers. BCN CONTENT FACTORY 3 La Pepita Trias i la Berta Agut a la botiga de Vilafranca del Penedès traspassada gràcies al programa. BCN CONTENT FACTORY Gràcies al programa Reempresa, els propietaris d’empreses en funcionament tenen l’oportunitat de cedir a altres emprenedors la seva activitat quan la deixen per jubilació o altres motius. Els que recullen el testimoni-empresa són reemprenedors que troben en aquesta iniciativa una via amb garanties d’èxit gràcies al suport dels tècnics dels 35 Centres Locals de Serveis a les Empreses (CLSE ) de les comarques de Barcelona. Els beneficis d’aquesta iniciativa -que va iniciar en el seu dia Cecot i que ha amplificat la Diputació de Barcelona- s’estenen a tota la societat, ja que s’evita la pèrdua d’empreses viables i es garanteix el manteniment de llocs de treball que, d’una altra manera, es perdrien. Els 60 tècnics municipals formats per la Diputació de
Barcelona assessoren i ajuden gratuïtament en tot el procés, tant als cedents com als reemprenedors. Xifres d’èxit Fins al juny d’aquest any, han estat 75 les empreses i comerços que han estat cedits a emprenedors a la província de Barcelona, mentre que a tot Catalunya s’han pogut salvaguardar per aquest sistema un total de 180 empreses. Aquests casos d’èxit ha suposat la salvació de 277 llocs de treball a la demarcació barcelonina, amb una inversió induïda total que ha sobrepassat els tres milions d’euros, mentre que a tot Catalunya la xifra es triplica fins gairebé els nou milions d’euros. Els experts de la Diputació de Barcelona i de Cecot tenen l’objectiu d’arribar a un total
de 212 traspassos de negocis i operacions d’èxit de Reempresa fins l’any 2015. Al web www. reempresa.org/diba es facilita la relació d’ens locals que formen part del projecte a les comarques barcelonines i es poden trobar nombroses empreses actualment en cartera de cessió als reemprenedors interessats. Les comarques més actives en reemprendre El centre de Promoció Econòmica i Comerç de Sabadell ha estat el que més casos d’èxit ha registrat, en comptabilitzarne 16 des de l’any 2012 quan va arrencar el conveni entre la patronal vallesana i la Diputació de Barcelona. El segueix Granollers Mercat (11), Fundació Tecnocampus Mataró Maresme (8), Foment de Terrassa (7) i Procornellà (5).
Durant aquest any, els centres amb més activitat de reemprenedors són EMFO Mollet del Vallès (22), Ajuntament de Molins de Rei (21), Ajuntament de Badalona (19), Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (18) i Granollers Mercat (14), mentre que el podi de cedents atesos l’ocupen Promoció Econòmica i Comerç de Sabadell (16), Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (16), Ajuntament de Badalona (12), Foment de Terrassa (11) i EMFO Mollet del Vallès (10). En el primer semestre de 2014 el “top” de casos d’èxit de Reempresa l’ocupen Foment de Terrassa (6), Granollers Mercat (5), Promoció Econòmica i Comerç de Sabadell (4), Procornellà (3) i Fundació Tecnocampus Mataró Maresme (3). 3
LA IMATGE
L’empresària Dolors Boix premiada com a dona emprenedora L’empresària de Viver i Serrateix Dolors Boix, fundadora i directora d’Agroviver –que es dedica a la fabricació de terres vegetals i adobs orgànics–, ha obtingut un dels premis FIDEM, de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora. Premien la tasca de les dones, com a agent de desenvolupament econòmic i social. S’han atorgat vuit guardons en diferents categories, com ara de tecnologia, d’internacionalització, d’innovació, i entre d’altres de comercialització, que és el guardó que s’ha emportat en aquesta 18a edició dels premis Dolors Boix. ARXIU PARTICULAR
MUDANCES I TRANSPORTS
PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS
Mira la pàgina 28 4
· Transports i serveis urgents · Mudances · Lloguer de furgoneta amb conductor
· Servei Nacional i Internacional · Servei de Guardamobles · Servei de Plataforma
BARCELONA · BAGES · BERGUEDÀ · CERDANYA · ALT URGELL
637 433 471
L’ENTREVISTA
LA CUSTÒDIA
Xavi Rosiñol
Pagar per estirar-se a l’hospital de Berga L’hospital de Berga és el nostre particular aeroport de Castelló. Quan bufaven els bons vents i arribava aquí de tant en tant l’enyorada inversió pública, la Generalitat va armar a Berga un hospital de categoria. Un edifici nou, lluent i modern, de 9 milions d’euros, que s’ha anat omplint de pols i morint de fàstic, com l’aeroport sense passatgers de Castelló.
Glòria Simon NOVA PRESIDENTA DE CÀRITAS BERGA
“El 70% de les famílies a qui ajudem són autòctones” Càritas Parroquial de Berga ha renovat la presidència. Josep Vidal, ha passat el relleu a Glòria Simon. Mestre jubilada, Simon fa anys que col·labora com a voluntària en diversos programes de l’entitat, i ara es converteix en la nova presidenta. Com afronta el repte? Amb il·lusió, amb ganes de treballar i amb l’esperança que de mica en mica anem sortint de la crisi perquè hi ha famílies que ho estan passant molt malament. Efectes de la crisi que noten entitats socials i d’ajuda com Càritas. En els últims temps hem vist com més famílies picaven la porta de Càritas. A quanta gent arribeu? A molta gent perquè tenim un ventall ampli de programes. Per
posar un exemple, l’any passat en ajudes d’assistència vam atendre gairebé un miler de persones. Val a dir però, que últimament hem vist com la xifra s’estabilitza i no creix, a diferència dels últims anys, que anava en augment. Això esperança, malgrat costi es comença a veure un mica la llum. Arribeu a molta més gent que anys enrere i també ha canviat molt el perfil dels usuaris oi? Si, i tant. Fa anys la immensa majoria dels usuaris de Càritas eren persones immigrants. Actualment més del 70% de les famílies a qui prestem ajuda són autòctones. Famílies que anys enrere es trobaven bé econòmicament, treballant l’home i la dona i mantenint els fills. I ara, s’han
trobat els dos a l’atur, posteriorment se’ls ha acabat la prestació, i no arriben a final de mes. I també ha variat la unitat familiar, que abans eren famílies nombroses i ara més del 70% no superen els tres membres. Famílies que es troben al límit. De quina manera arribeu a les persones necessitades? La crisi econòmica ha condicionat l’activitat de Càritas, que ha reforçat la tasca social amb la incorporació de nous programes per arribar a més famílies. Entre els programes i serveis hi ha ajuts amb aliments, roba, serveis de perruqueria… també hi ha cursos i tallers per a joves per facilitar-los que puguin trobar una ocupació, i entre d’altres coses, també oferim reforç escolar.
Però la crisi ja ens ha acostumat a ser pacients, a no perdre els nervis i a conformar-nos amb poc. I en tindríem prou si almenys l’edifici antic funcionés al 100%, amb totes les plantes i totes les sales d’operacions obertes. Si almenys tornés a ser tot com abans al vell hospital Sant Bernabé i no et demanessin coses tan inhumanes com pagar per estirar-te. Exigir a l’acompanyat d’un malalt que pagui per estirar una butaca és de les coses més indignes que es poden fer en un hospital. És mesquí i cruel que algú hagi d’abonar cinc euros al dia per reclinar un seient. O que s’hagi conformar a dormir amb l’esquena doblegada si no els pot pagar. Això és així des que fa tres anys l’hospital de Berga va instal·lar uns seients convertibles en llit. I aleshores, per justificar-se, deien que, a ells, els nous seients no els havien costat ni un euro i que, a més, l’hospital obtenia “un benefici en millora de material”. És dur dormir en un hospital al costat d’algú que pateix. Però que el mateix hospital et vulgui fer patir a tu si no estàs disposat a pagar, això ja és una tortura, i una d’aquelles coses que una ciutadania una mica desperta no hauria de tolerar mai.
ENQUESTA
Juli Gendrau ha estat un bon alcalde de Berga?
No 33%
Sí 67% Pròxima enquesta: S’haurien de perseguir i fer tancar les parades de bolets que hi ha al peu de carretera? Vota a aquibergueda.cat 5
KAP
FIGULSPÈDIA
Jaume Fíguls Rellotge de sorra. Rellotge d’una meuca
Rellotge de quars. Rellotge que només marca els quarts
Un segon. Un primer i postres
Cronòmetre. 100 cronocentímetres
MENÚ DIARI de dimarts a divendres A escollir entre 4 primers i 4 segons
Joiera. Jo també hi era
RESTAURANT CAFETERIA BAR
Orfebre. Persona amb febre que fabrica o ven objectes d’or o argent
SLOT
Esmorzars / Dinars Berenars / Sopars
Menú diari 6,90€ - Especialitat en tapes Bar de copes amb actuacions en directe! Passeig de la Via, Puig-reig 93 838 00 39
cuinem amb molt de gust Plaça Tarascón, 6 BERGA Tel. 93 821 39 99 6
Promoció Especial 10% DESCOMPTE
En tractaments d’ortodòncia i d’odontopediatria
Solucions Dentals BERGA
BERGUEDÀ ONLINE
EL COMENTARI
Xavier Gual
David Cols
Culs llogats i cadires per a tothom
El Berguedà, lliure de corrupció Des de fa un temps cap aquí, costa que passi un sol dia sense que coneguem algun nou cas de corrupció a les institucions. Els casos es destapen per tota la geografia espanyola, a la mateixa velocitat que ho feien els pits a les pel·lícules d’Andrés Pajares i afecten a gairebé totes les formacions politiques. El nombre de causes investigades ja supera les 1700, els imputats es conten per centenars, i el nombre de ciutadans amb úlceres d’estomac provocades per la mala llet acumulada es incontable. Catalunya, ha quedat lliure de tota aquesta corruptela, i també s’ha vist esquitxada en diverses ocasions. A destacar alguns casos especialment escandalosos com el de Felix Millet, o més recentment el de la família Pujol, que podria haver defraudat milers de milions d’euros segons les últimes informacions conegudes. El Berguedà, es una de les poques comarques on
encara no s’ha destapat cap cas de corrupció a nivell institucional. És per això que des de la Generalitat de Catalunya es va demanar al Consell Comarcal del Berguedà que realitzés un estudi per tal d’esbrinar com és que la comarca encara està lliure de corrupció. Les causes Des del Consell Comarcal han explicat que “El primer que vam pensar, va ser que els nostres politics devien ser més espavilats que els d’altres comarques i que per això no els havien enxampat. Però resulta que no és això. Hem fet a tots els alcaldes i regidors de la comarca un test d’intel·ligència i la majoria son gent normal, tret d’algun que és més aviat curtet.” L’estudi no s’ha centrat només en els polítics, sinó que també ha seguit de prop d’altres institucions, com la policia: “Tampoc hem trobat res destacable. Exceptuant algun policia que es fuma la droga que requisa als nanos i algun funcionari que se’ls rasca més hores de les que treballa.”
L’estudi conclou que el Berguedà està lliure de corrupció, gràcies a una sèrie de factors que es donen a la nostra comarca i que la fan especial: “Ara els hi podria fotre un rotllo parlant del tancament de les mines de carbó, de l’extinció de la industria tèxtil a la comarca, de la falta d’infraestructures de transport públic i moltes coses més. Però en comptes de marejar la perdiu, aniré al gra. No hi ha corrupció perquè la comarca està a la puta ruïna, i d’on no n’hi ha no en raja. Si la mamella està seca no se li pot treure llet.” Des de la conselleria d’economia de la Generalitat, han pres bona nota dels resultats de l’estudi i el Conseller Mas-Colell ha explicat que “En vista dels resultats, la manera més fàcil, per a no dir la única manera, d’acabar amb la corrupció a casa nostra sembla arruïnar el país. Així que no cal patir més per el tema de la corrupció. Es evident que caminem en la bona direcció.” Més informació a: www.berguedaonline.com
La renovació municipal. D’aquí a mig any, s’han d’elegir els regidors i els alcaldes en una passada per les urnes sempre sana. Els que hi són i volen seguir hauran de presentar-se juntament amb els nous que hi volen accedir. I, entre tots els ciutadans, triarem els que temporalment seuran a les cadires municipals que, mai és sobrer recordar-ho, són propietat pública o de tots. Mentre canvis majors ens esperen al tombar de la cantonada del temps, cal recordar als candidats que les millores en les coses quotidianes també són importants i aquesta és la feina central dels consistoris. Tot i que ara costa veure-ho perquè som enmig d’un profund canvi d’època. La crisi, la corrupció i la independència (o no) són tres elements que transformaran la societat de forma estructural. Però de moment, de cadires va la cosa. Un parell de generacions enrere, als teatres, els rics seien a platea i els pobres s’amuntegaven als galliners, a vegades drets. I efectivament es deuen dir així perquè feien més soroll que els de baix. I aquí va un proposta menor per a un debat de fons sobre el model de societat nova que arriba. Als actes públics, hi ha un costum tronat, propi d’èpoques sortosament superades: les cadires de primera i de segona. Prenem com a exemple el Memorial de la Patum, on queden reservades fileres de butaques per al gaudi de la selecció municipal de regidors, entre amics, familiars, coneguts i saludats, mentre el poble seu al darrere (o on pot) malgrat haver arribat molt abans. O els que seuen amb criteri discrecional al balcó per Patum. Tot això és antic i classista. Butaques amb paperets, empleats barrant el pas i poder arribar tard quan saps que tens cadira reservada també allunya els electes que fan un ús -erroni al meu entendre- de la seva condició i atribucions. Separar el poble d’alguns escollits els allunya de la majoria.
EL RÀNQUING
Notícies més llegides a aquibergueda.cat durant el mes de setembre
1 2.500 clicks de Playmobil donen vida a la Patum de Berga
2 Avià es mobilitza per obtenir una cadira de rodes elèctrica per a una veïna
3 L’emperadriu Sissí demana el vot pel 9-N en una campanya de l’Assemblea Nacional Catalana 7
8
50 ANYS DE RELLOTGES
Dos germans al compàs dels temps TEXT Xavi Rosiñol FOTOGRAFIA Rosa Castilla / La Fotogràfica
Són germans, i ho han compartit tot a la vida. Fins i tot, durant una bona temporada, el congelador. “Vivíem en una casa de tres pisos: un per a mi, l’altre per a ell, i al tercer, que era més petit, hi teníem un congelador que compartíem. Si compràvem un xai, per exemple, el posàvem allà, i ens l’anàvem repartint”. Domènec i Lluís Canals són els rellotgers del carrer Major de tota a la vida. Però tot a la vida s’acaba, i ara han posat punt final a una història de cinquanta anys de botiga junts. Acaben de celebrar el mig segle de vida de la Rellotgeria Canals, i el Lluís ha decidit jubilarse. El Domènec s’hi quedarà una temporada més ajudant la seva filla, Lydia, que ja ha agafat les regnes de la rellotgeria familiar. Continuarà així una nissaga rellotgera que ha funcionat sempre amb precisió suïssa. I això ha estat per relació sincera i tenaç de dos germans, que han compartit penes i alegries, vides i feines, botigues i cases. La història dels Canals amb els rellotges va començar amb aquesta pregunta que un dia va plantejar el Domènec a la seva mare: “Mare, vostè vol que se li mori un fill?”. Ella, amb cara d’interrogant, li va respondre que no. I el Domènec va continuar així: “Doncs, si no vol que se li mori un fill, no em faci estudiar més”. El Domènec tenia 14 anys i trobava un avorriment de mort estudiar a La Salle. Tot i que el perill mortal no era només de tedi, sinó a
vegades gairebé físic: “Els germans no tenien compassió. Ens queia cada castanya... Més d’un havia tornat a casa amb un ull morat!”. Així que, si no volia continuar estudiant, el Domènec havia de tenir un ofici. I els seus pares van triar per a ell que aprengués a ser rellotger al costat d’un parent, el mestre Ramonet de Puig-reig, tiet també del reconegut joier Climent. Al seu taller va passar el Domènec quatre anys sense cobrar ni un cèntim, però en va sortir amb un rellotge de corda Duward que li va regalar l’amo i un ofici que li ha donat de menjar tota la vida. Quan va tornar a Berga, ja amb 18 anys, el seu germà Lluís li havia seguit els passos i també havia deixat l’escola. I els dos junts van començar a reparar rellotges a casa. El Domènec, el gran, amb la tècnica ja apresa, i el Lluís, el petit, amb ganes d’anar-ne sabent sobre la marxa. D’aquella època en què arraglaven rellotges a casa, els germans en recorden sobretot dues coses: els generosos berenars que es cruspien cada tarda, a base de pa amb vi i sucre, i el taulell amb què treballaven, i que encara ara fan servir a la Rellotgeria Canals del carrer Major. A parincipis dels 60 i sense tenir cap botiga pròpia, els dos adolescents s’havien de refiar dels encàrrecs que els anaven passant altres rellotgers de la comarca: de Puig-reig, el Climent, i de Berga, un que hi havia als Quatre
Cantons i un altre de la Torre de les Hores. Això va durar un any fins que els Canals van poder obrir la primera botiga pròpia. Era el 27 d’abril del 1964, dia Mare de Déu de Montserrat. “Me’n recordaré sempre”, explica el Lluís, “perquè la meva dona es diu Montserrat”. Aquell dia, els dos germans van aixecar la persiana d’un petit espai que els havia deixat l’estanquer Obiols de la plaça de Sant Joan. Ell ja tenia un petit negoci de rellotges, però va preferir traspassar-lo i centrar-se en l’estanc. I així van conquerir els Canals nou metres quadrats de superfície en ple carrer Major. “Era realment petitíssim”, recorda el Domènec, i explica: “Per Nadal, quan venia molta gent a comprar rellotges, gairebé havíem de despatxar al carrer”. “Però llavors no importava la imatge”, continua el Lluís, “perquè la gent no es fixava en la botiga sinó en el botiguer”. I els berguedans de seguida es van començar a refiar d’aquells botiguers que, a més, tenien ofici. Ja des del començament, els Canals es van repartir els rols. El Domènec ha estat sempre el tècnic, el rellotger de rerebotiga, l’amo del taller. El Lluís s’ha ocupat més dels gravats i d’alguns rellotges grossos, i sobretot de despatxar, de fer els números i d’encarregar les comandes. “Hauria pogut sortir malament, però sempre ens hem entès”, admeten. I això que, 9
50 ANYS DE RELLOTGES
durant una temporada, van treballar junts a la botiga no només ells dos, sinó les dues senyores i dues filles. En total, sis de família, que van ser sempre “carn i ungla”, assegura el Lluís. La fórmula màgica per aquests 50 anys de bona entesa són els ensenyaments familiars. La mare els deia: “És més fàcil i més barat viure bé que viure malament; si et portes malament ho perdràs tot en litigis i judicis”. I el pare culminava el missatge: “Viure tranquil sempre va bé”. Ell, per cert, en va ser un bon exemple: també va treballar venent bateries per a cotxes amb un germà seu i va morir als 98 anys. La sintonia entre els dos germans es demostra a la teoria i a la pràctica: no paren de riure i no paren de parlar, com si en gairebé set dècades de vida i cinc de professió no s’ho haguessin dit tot. “Això ens ha passat sempre”, explica el Lluís. “Quan vivíem al mateix edifici, moltes vegades plegàvem de la botiga, anàvem junts cap a casa i, quan arribàvem a la porta, encara ens quedàvem una estona xerrant, perquè semblava que no havíem tingut temps durant el dia d’explicar-nos-ho tot.” Molts cops, les converses han estat sobre rellotges. “En el meu cas, es pot dir que la meva professió ha estat també el meu hobby: m’encanten els rellotges”, confessa el Domènec. Els primers que venien eren sobretot de butxaca. Era lògic que fos així en una comarca en què la majoria dels homes feien feina bruta. Al principi, bona part dels clients treballaven a la mina, i preferien guardar el rellotge als pantalons que no pas lluir-lo al canell. Així, estava més protegit, no s’omplia de pols i no hi havia el risc que, picant pedra, caigués o es trenqués. Per a les famílies berguedanes dels 60, el rellotge era una cosa molt preuada. “No és com ara, que tenim un rellotge per a cada ocasió. Aleshores, en tenien un que els regalaven per la comunió, i un altre, quan es casaven. I els de butxaca es protegien amb un guardapols i ens els duien a la botiga embolicats amb 10
LA FOTOGRÀFICA
El 27 d’abril del 1964, els germans Canals van obrir la primera rellotgeria al carrer Major, just al davant d’on la tenen ara. Cinquanta anys després, el Lluís es jubila, i el Domènec acompanya la seva filla en una nova etapa. Es tanca mig segle que han viscut junts segon a segon
Els miners tenien por d’espatllar els rellotges picant pedra i per això els preferien de butxaca
poc després que els dos germans obrissin la botiga al carrer Major. El Domènec se’n va anar a fer la mili, i el Lluís, de 16 anys, es va quedar al capdavant de la botiga amb l’ajuda de la mare. Un bon dia va tenir un impuls d’aquells que només es tenen amb la joventut: va fer una comanda de rellotges japonesos.
un mocador, no fos cas que es fessin malbé”, recorda el Lluís. Les dones sí que portaven rellotges de canell, però sempre mecànics, dels que necessitaven que els donessin corda. Eren màquines imprecises, que es podien avançar o endarrerir una mica, segons els moviments del braç. L’hora exacta va arribar amb els rellotges de quars. Entre finals dels 60 i principis dels 70, van aparèixer els primers que funcionaven amb pila. La pila de botó provoca unes vibracions constants en un oscil·lador de quars que fa que el rellotge funcioni sempre amb una precisió absoluta. Al principi, tots els rellotges venien de Suïssa, amb el permís d’algun alemany de paret. Els japonesos van irrompre amb força
El Domènec li va dir per telèfon que s’havia tornat boig, i el seu pare fins i tot va anar a Barcelona a tornar mitja remesa, perquè creia que la criatura s’havia begut l’enteniment. Però el Lluís la va encertar: els rellotges Seiko, Citizen i Orient van resultar ser un gran èxit. Els dissenys trencadors i colorits que venien de l’altra punta del món van triomfar en un país que sortia dels anys més negres del franquisme i entrava en el desenvolupisme i l’estètica yé-yé. Un temps més tard, ja als 70, van arribar els digitals, que van revolucionar els tallers de les rellotgeries. En comptes de la mecànica clàssica, els nous aparells duien imprès un circuit electrònic impossible de desxifrar. El gran boom van ser els Casio, ja als 80, que
50 ANYS DE RELLOTGES
ara, ves per on, s’han tornat a posar de moda. “Actualment, hi ha una tendència de recuperar peces antigues, una estètica vintage, que és l’autèntica moda de la rellotgeria i la joieria modernes”, explica el Lluís. La seva neboda, la Lydia, ha decidit crear un espai a la botiga pensat per a aquesta tendència. “Tenim peces de joiers artesans que fusionen l’art i la joieria, entenent el concepte com un tot”, detalla. Hi ha joies inspirades, fins i tot, en el tronc d’un arbre. Les exhibeix davant de tres grans fotografies que acaba de penjar a la paret de la botiga i que són d’un muntatge teatral que ella mateixa va dirigir. La Lydia és la timonera de la companyia Tràfec Teatre. “I té una voluntat de ferro per combinar professió i passió”, diu el seu pare. Molts dies, només tancar la botiga, se’n va a assajar una obra.
Van començar al costat de l’estanc Obiols de la plaça de Sant Joan i es van traslladar a la botiga actual l’any 1988 ments per anar a entrar bé al nucli històric. I són militants en la defensa del barri vell de Berga: els carrers més bonics per comprar, diuen, són sempre els estrets. Mentre els germans parlen, sona la ràdio de
fons —“la ràdio ha estat la nostra universitat, des de Luis del Olmo a Catalunya Ràdio”— i se senten també els tic-tacs persistents dels rellotges de paret. Són els tic-tacs que han marcat la vida, sempre recordant que el pas del temps és inevitable. Sumant els segons, surten minuts; dels minuts, hores, i de les hores, dies, fins que un mes darrere un altre es fan cinquanta anys de professió. Ara, la Rellotgeria Canals comença una nova etapa, i manté la vocació dels dos germans: compassar la història de Berga i les històries íntimes dels berguedans.
El seu tiet, el Lluís, té una altra passió artística: la pintura. Tota la vida ha pintat, i ara que s’acaba de jubiliar, és capaç de dedicar totes les hores del dia a pensar un quadre. “Per això, m’he retirat: per dedicar-me a les meves aficions”, subratlla, assegut al taller de l’actual establiment, un espai lluminós i diàfan, a tocar de la botiga original. El trasllat de la Rellotgeria Canals es va fer el 8 de desembre de 1988. Just davant de ca l’Obiols, hi havia la llibreria Sala. Els propietaris es van jubilar, i van oferir el local als germans Canals. Ells ja hi tenien l’ull posat, i no van dubtar gaire a fer el cop de cap. “Era una època en què els clients començaven a valorar els aspectes estètics. No només els rellotgers havien de ser bons, sinó que, a més, havien de tenir una botiga bonica i atractiva”, diu el Lluís, i argumenta així l’encert del trasllat. Diuen els Canals, que, amb la nova botiga, van passar a facturar de cop cinc vegades més. Però aviat van venir els problemes. Tot just deu dies després d’estrenar el nou local, van haver d’abaixar les persianes per una vaga minera. Era el primer senyal d’una comarca que entrava galopant en una depressió històrica: el Berguedà va viure en poc temps la crisi més intensa que ha patit mai, més fins i tot que l’actual, amb el tancament de les mines i les fàbriques tèxtils. De fet, el calaix de la Rellotgeria Canals no ha estat mai immune als cicles econòmics. “Ara que està tan de moda parlar de la decadència del carrer Major, nosaltres diem: el negoci no depèn de la quantitat de gent que passeja, sinó de la quantitat de diners que té la gent a la butxaca”, resumeix el Lluís. Dit d’una altra manera, pot ser que els carrers estiguin plens de gent, però que les botigues siguin buides. Per això, no s’espanten si ara volta menys gent pel carrer Major: ja vindran quan necessitin un bon rellotge. Però sí que troben a faltar més bons accessos i millors aparca11
Berga
El Tossalet canviarà de gestors La federació de natació signa un acord amb empresaris de Berga Resort L’Ajuntament de Berga està avaluant la solvència econòmica i tècnica per valorar si el Centre Esportiu el Tossalet, de Berga, pot passar a mans d’una nova societat formada per accionistes de Berga Resort, amb qui la Federació Catalana de Natació ha signat un contracte per traspassar la gestió del Tossalet. El traspàs de la concessió del gimnàs i la piscina coberta municipal es farà efectiu si l’Ajuntament de Berga dóna llum verda a aquest acord. El regidor d’Esports, Jaume Vegas, ha dit a la revista AquíBerguedà que un cop valorats els informes la previsió és que la proposta es debati al ple de desembre, ja que és necessari l’aprovació en sessió plenària. La validesa de l’acord no es farà efectiva fins que l’Ajuntament es pronunciï, i per això de moment la família Barniol no vol donar-ne gaires detalls. Un dels empresaris ha explicat que aposten pel Tossalet, “tenim interès a salvar el gimnàs i la piscina municipal i sobretot fer que no s’hi perdin diners com fins ara”. Per això, tenen a les mans 12
un pla estratègic per a la gestió del Tossalet, on s’aplicarien canvis que encara no ha concretat. Sí que ha dit que no perilla el lloc de treball dels 22 treballadors que té actualment el Tossalet. La Federació Catalana de Natació ja fa molts mesos que havia negociat el traspàs del Tossalet amb Berga Resort però fins ara no s’havia arribat mai a un acord. Ara, segons un dels empresaris de la família Barniol, “ens hem entès perquè ens han ofert unes altres condicions i ens han interessat”. No ha entrat en detalls: “ho farem quan l’Ajuntament aprovi l’acord”. La Federació té pressa La Federació Catalana de Natació feia temps que movia fils. De fet, també havia negociat la gestió amb Alter Sport, de Berga, i ja tenien pràcticament tancat l’acord. Finalment, es va trencar. L’interès de la Federació, com també de l’Ajuntament de Berga, passa, segons han manifestat en més d’una ocasió durant el procés, “per prioritzar la continuïtat del servei”. D’aquí, que la Federació tingui pressa
LA RÈPLICA
Alter Sport, apartat de la negociació La Federació Catalana de Natació va estar a punt de signar l’acord de cessió de la gestió del Tossalet amb Alter Sport Gim, de Berga. “Ens van utilitzar per negociar amb els empresaris del càmping i aconseguir de Berga Resort el què no havien pogut aconseguir abans”, ha explicat l’empresari Albert Navarrete. Ha recordat que “havien estat negociant durant dos anys i no s’entenien. Per això nosaltres vam començar a negociar amb la Federació, i ells per traspassar la gestió perquè està amb l’aigua al coll. Es vol desprendre del Tossalet perquè l’equipament esportiu i la
es van comprometre a no fer-ho amb ningú més durant el procés. I no ho han complert. Han jugat a dues bandes”. Entre el 8 i el 9 de setembre, s’havia de formalitzar l’acord entre Alter Sport i la Federació per començar l’activitat el novembre. Aquella setmana la Federació els va canviar una condició: “s’havien compromès a abaixar els sous dels treballadors perquè nosaltres no ho podíem assumir, i just abans de piscina són deficitaris des que van obrir el 2005, pel baix nombre d’usuaris. Segons fonts de la federació, es necessitarien
signar ens van dir que això no ho havien dit mai”, ha dit Navarrete. Quinze dies després la Federació va comunicar a Alter Sport que trencaven negociacions. Alter Sport va demanar estudiar si es podien fer càrrec del sou íntegre dels treballadors “però no ens van donar cap opció”. Després d’aquesta reunió, “una hora més tard”, la Federació entrava a l’Ajuntament l’acord amb Berga Resort. uns 2.000 abonats per fer viable El Tossalet, mentre que actualment n’hi ha pels volts de 1.200. ANNA COSTA
13
BERGA
Els Playmobil també fan Patum ClickPatum, una exposició amb 2.500 figures
Escena dels nans vells amb clicks. RICARD CODINA
La Patum de Berga pren vida al món del Playmobil. 2.500 clicks reprodueixen amb tot detall les comparses i les escenes de la Patum. És una imatge mai vista de la festa berguedana i que s’ha aconseguit amb l’exposició ClickPatum. Es pot veure els caps de setmana de novembre a la sala polivalent del Casino, annexa al Teatre Municipal de Berga., els dissabtes i diumenges de 10 a 2 i de 4 a 8, fins el dia 30. L’entrada costa 3 euros. El projecte l’ha ideat el berguedà establert
a Vic Oriol Camprubí, amant dels Playmobil i que va veure en aquestes figuretes la possibilitat de recrear la Patum. El repte s’ha aconseguit i amb nota, ja que l’exposició té molt bona acceptació entre el públic. Està formada per deu diorames, cadascun amb una escena característica de la Patum. Són escenes amb totes les comparses de la festa: tabaler, turcs i cavallets, maces, guites, àliga, nans vells, gegants, nans nous, plens, també músics, patumaires... Tot s’ha costumitzat amb la
patum
2.500 Playmobils
màxima fidelitat possible, amb peces caracteritzades i treballades artesanalment. Les figures no es venen Com podem aconseguir els clicks patumaires? Aquesta és la pregunta que es fan molts berguedans, però de moment no estan a la venda. “Per ara, no les podem comercialitzar però, en contacte amb els fabricants de Playmobil, esperem aconseguir que en un futur es puguin comprar”, ha explicat Oriol Camprubí.
clickpatum.com
10
escenes
Exposició Playmobil La Patum de Berga representada amb “clicks” de Playmobil. Novembre 2014
Novembre de 2014 Teatre Municipal, Sala El Casino - Berga
Organitza:
O.
DISSENY GRÀFIC COMUNICACIÓ ESDEVENIMENTS www.studyo.cat
Patrocina:
Amb el suport de:
14
1
festa:
La Patum
Dies i horaris d’obertura: Dissabtes i diumenges Matins: de 10.00h a 14.00h Tardes: de 16.00h a 20.00h
Entrada: 3€
(menors de 6 anys, entrada gratuïta)
Ó
15
BERGA
POLS CIUTADÀ
Les obres al Castell, a principis d’any Les obres de rehabilitació i consolidació del recinte i les muralles del castell de Sant Ferran, de Berga, podrien començar a principis de l’any que ve. Aquesta és la previsió del Consell Comarcal del Berguedà, propietari del castell, que ha aprovat la licitació de les obres i, per tant, s’ha fet un pas més dels necessaris per l’arranjament del castell. Fer millores en aquesta fortificació és una de les assignatures pendents, amb l’objectiu de fer-lo visitable. La idea és avançar cap a un projecte de recuperació integral del castell com a espai cultural, d’ús social, museogràfic i turístic. De moment, tal com ha explicat Sergi Roca, president del Consell Comarcal del Berguedà, s’invertiran uns 370.000 euros, amb ajuts de la Diputació i de la Generalitat, en consolidar el recinte, les muralles, garantir la
seguretat de la fortificació perquè sigui visitable, reconstruir la porta d’accés i reconstruir el baluard de Sant Joan. Els treballs de rehabilitació i consolidació del recinte i les muralles del castell de Berga es podran començar un cop el projecte rebi l’informe favorable del departament de Cultura de la Generalitat i s’obtingui el permís d’obres de l’Ajuntament de Berga. Es calcula que serà a principis del 2015. L’actuació servirà per dinamitzar el Castell de Sant Ferran de Berga, una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, i que actualment es troba en un estat degradat. La intervenció permetrà posar-lo en valor, una reivindicació que alguns col·lectius de la ciutat feien des de fa anys. En aquest sentit, l’associació Amics del Castell de Berga treballa per la preservació del castell, una fortificació militar que va tenir un paper rellevant en la Guerra dels Segadors del segle XVII, en la Guerra de Successió
Espanyola de principis del segle XVIII i en les guerres carlines del segle XIX.
Berga estrena l’skatepark del Parc del Lledó Els aficionats i amants de l’skate ja tenen a Berga un espai específic per practicar-lo, al Parc del Lledó de Berga. S’hi ha
construït un skatepark, un projecte ideat a partir de les propostes i el treball del Consell d’Infants de la ciutat. I respon també a una de les mancances detectades en el darrer procés participatiu amb joves, que va acabar formant part d’un dels punts de l’antic Pla Local de Joventut. La intenció de l’Ajuntament de Berga és que l’skatepark sigui un
Els plens ja tenen caganer
És la primera peça de la Patum per al pessebre La marca Patum ja té un nou producte al mercat: el Caganer del Ple. Dos joves de Solsona, Hug Manzano i Albert Caelles, i un de Berga, Roger Cortina, han ideat la primera figura de pessebre patumaire. Han apostat d’entrada pel ple, amb la idea de donar continuïtat a la resta de comparses i anar traient al mercat caganers de la Patum. De peces dels plens, n’aniran fent en funció de 16
la demanda. “L’avantatge és que ens ho fem nosaltres”, han dit. I tot el procés, d’inici a fi, el realitzen Cortina, Manzano i Caelles: des d’una figura inicial de fang, passant pel motllo de silicona que cal anar omplint d’escaiola, i finalment pintat a mà peça per peça. Onze centímetres El resultat és la reproducció d’un ple, amb la carota, la vidalba, els
fuets al cap, vestit amb el mono i ajupit amb el cul a l’aire fent les seves necessitats. Una figura de pessebre d’onze centímetres d’alçada, pensat més “en un format de col·leccionistes”, han apuntat els creadors, contents amb el resultat. Les figures del Caganer del ple es poden comprar per 10 euros a la botiga de la Patum de Berga i també en altres establiments de Berga i Solsona.
Els tres creadors de la figura. RICARD CODINA
espai polivalent, apte per a tothom, tal com han demanat els membres del Consell d’Infants de Berga. Ells mateixos també han treballat en la redacció d’una normativa tant de seguretat com de manteniment adaptada a les necessitats d’un espai d’aquestes característiques. La nova instal·lació ha tingut un cost d’uns 46.500 euros.
Baix Berguedà
Un ascensor per connectar la Gironella nova i el nucli antic L’Ajuntament busca els diners per pagar l’obra, que costaria 128.000 euros L’Ajuntament de Gironella està treballant en un projecte per millorar l’accessibilitat al Casc Antic que inclou la construcció d’un ascensor. D’aquesta manera se salvaria la cota de quasi 20 metres que hi ha entre la riba del Llobregat i la plaça de l’Ajuntament, fet que actualment dificulta moure’s de la zona nova de Gironella (a l’altra banda del riu) a la zona vella, el nucli històric. Representació virtual de la instal·lació del nou ascensor. DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Poca vida al barri vell Els problemes d’accés han fet que en els últims temps comerços i establiments del nucli antic hagin tancat, que la zona hagi anat perdent vida, i també que s’hagi anat despoblant. En aquest sentit, l’equip de govern de CiU ha impulsat diferents mesures i fa temps que treballa per dinamitzar i revitalitzar el Casc Antic de la vila. D’aquí la idea de fer un ascensor que permeti evitar els pronunciats pendents, i és que hi ha un desnivell important que fa complicat que, sobretot persones grans, puguin accedir a peu d’una banda a l’altra de Gironella, travessant pel pont nou o pel nou vell. Davant d’aquesta problemàtica, el consistori va exposar fa uns mesos a la Diputació de Barcelona la necessitat de trobarhi una solució i en va
sol·licitar el seu ajut. Tècnics de la Diputació van visitar el terreny i van proposar fer un ascensor. Es va veure de bon ull i es va començar a treballar en la redacció d’un estudi previ. Ara s’ha enllestit i s’ha entregat a l’Ajuntament de Gironella. A partir d’aquí, caldrà redactar el projecte executiu amb la previsió de poder licitar, adjudicar i iniciar les obres al llarg del 2015. L’alcalde de la vila, David Font, no ha concretat terminis però sí que ha aplaudit que ja puguin disposar d’aquest estudi previ.
L’Ajuntament de Gironella té sobre la taula un document que detalla les característiques d’aquest projecte d’accés al nucli històric, que no només inclou la construcció de l’ascensor sinó l’adequació i la urbanització de l’entorn, amb un cost total de 128.000 euros. Per ara, l’equip de govern disposa de 49.000 euros de la Diputació i està pendent de rebre una subvenció dels ajuts europeus Leader que ja s’ha sol·licitat, segons ha explicat l’alcalde. ANNA COSTA
CARACTERÍSTIQUES
Ascensor hidràulic Es proposa un ascensor hidràulic amb mides interiors de cabina d’1,20 x 1,40m, amb capacitat per a 8 persones i 630 quilos. Respectarà el passat industrial del municipi seguint critèris paisatgístics que reconeguin l’horitzontalitat i estratificació geològica, paisatgística i històrica que s’evidencien en el cingle i la muralla, alternant elements de vidre i gelosia ceràmica, com les naus industrials de la colònia de Cal
Metre i la Torre del Rellotge. No es faran excavacions ja que l’ascensor disposarà d’una plataforma de sortida que se situaria entre 60-90 centímetres per sobre del terra i que permetria col·locar-hi tota la maquinària per tal de ser fàcilment registrable sense necessitat de soterrarhi res. Salvarà el desnivell que hi ha entre la plaça de l’Ajuntament i la còlonia de Cal Metre. 17
BAIX BERGUEDÀ
“Competència deslleial” de bolets L’alcaldessa d’Olvan diu que les parades a peu de carretera perjudiquen el mercat L’Ajuntament d’Olvan i paradistes del Mercat del Bolet de Cal Rosal lamenten la “competència deslleial” que pateixen. L’alcaldessa, Judit Carreras, es queixa que parades de venda ambulant de bolets s’ubiquen a peu de carretera i perjudiquen els paradistes que tenen espai al mercat. Segons Carreras, Olvan no és l’únic municipi que es queixa de les parades a peu de carretera, que, a més, “suposen un risc per a la seguretat”. És del parer que davant d’aquesta alternativa de venda de bolets, “s’han de prendre mesures”. I argumenta: “les administracions públiques invertim recursos econòmics i materials per
18
municipal. Els Mossos d’Esquadra, consultats per AquíBerguedà, diuen que la gestió dels permisos és competència dels municipis, i que ells no hi poden intervenir.
Una de les parades del Mercat del Bolet de Cal Rosal. AJUNTAMENT OLVAN buscar un turisme de qualitat i dinamitzar i donar un segell de garantia als mercats del bolet de la comarca, i la competència deslleial ens perjudica”. Les parades que se situen a peu de carretera, centrades sobretot al
“Els paradistes no estan fent el negoci esperat” municipi de Guardiola de Berguedà, atrauen compradors i això és un
perjudici per als mercats, tant el mateix de Guardiola com de Cal Rosal, que aquest any “no estan fent el negoci esperat”, segons Judit Carreras. Ara bé, la competència per permetre o no la instal·lació d’aquestes parades és
Més bolets als boscos A la competència deslleial, s’hi suma el fet que aquest any es fan molts bolets al Berguedà. Això fa que els boletaires en trobin als boscos i en comprin menys als mercats. “No estem especialment contents enguany amb els resultats, perquè les parades no venen tant com altres anys. Hi ha molt bolet per vendre però, a la gent que li agrada menjar-ne, ja en troba als boscos”.
BAIX BERGUEDÀ
Fins al
POLS CIUTADÀ
La biblioteca de Puig-reig, a la recta final Puig-reig inaugurarà la nova biblioteca el cap de setmana del 20-21 de desembre. Les obres s’han acabat però queda pendent equipar-ho amb el mobiliari i traslladar-hi els 30.000 llibres. Amb la nova biblioteca, que es construeix al passeig de la Riera de la Sala, a tocar de l’escola bressol i l’institut, Puig-reig hi guanyarà molt perquè l’edifici actual de la Plaça Nova té molts problemes d’humitats. A més, les noves instal·lacions seran molt més grans i “faran la funció de biblioteca i també d’equipament dinamitzador cultural”, ha dit l’alcalde Antoni Clement. En motiu del trasllat al nou equipament, des del 3 de novembre la biblioteca Guillem de Berguedà de
Puig-reig ofereix només serveis mínims: connexió WI-FI, Internet, consulta a sala i a premsa i revistes.
Avià busca una cadira de rodes elèctrica A Avià s’ha posat en marxa una campanya que ja s’està estenent per altres municipis de la comarca per recollir taps de plàstic i poder comprar una cadira de rodes elèctrica per una dona de mitjana edat (entre 40 i 50 anys) veïna d’Avià, que necessita una cadira d’aquestes característiques perquè ja no té mobilitat. Una malaltia l’ha deixada sense caminar. Fins ara ho feia encara amb l’ajuda de crosses o d’un caminador però ara necessita una cadira i no té mitjans per aconseguir-la. D’aquí que coneguts de la dona hagin iniciat la
El cementiri d’Olvan. DIVINA LÓPEZ
campanya de recollida de taps de plàstic. Se’n necessiten tones, i poden ser de qualsevol ampolla, ja sigui aigua, refrescos, sabó de la roba… qualsevol tap de plàstic. Demanen la col·laboració ciutadana, i totes aquelles persones que vulguin contribuir amb la causa han de portar bosses de taps al forn l’Stop d’Avià o bé a Ràdio Berga (passeig de la Pau 55, entresol 1a).
Olvan haurà d’augmentar els nínxols L’Ajuntament d’Olvan disposa d’un inventari del cementiri municipal. Una eina que permet al consistori disposar d’un suport per a la gestió de l’equipament. Inclou el traspàs de les dades dels llibres de registre a una base en format Excel, la identificació de les dades que no estan al dia, una prediagnosi de les problemàtiques del cementiri, on en aquest cas no s’observen patologies important, i l’anàlisi del compliment de la normativa. També inclou un esquema del cementiri amb la ubicació de les unitats d’enterrament, i conté exemples de reglaments i ordenances per a la prestació dels serveis funeraris. De l’inventari se’n desprèn que el cementiri d’Olvan haurà de disposar de més nínxols per poder cobrir les necessitats dels propers anys. Actualment, té una superfície de 920 metres quadrats i disposa de 237 unitats d’enterrament. L’inventari l’ha elaborat la Diputació de Barcelona, que també ha assumit el cost del treball, que ha estat de 1.700 euros.
d’estalvi
EN TÒNERS I CARTUTXOS DE TINTA PER A IMPRESsORA LES SEVES IMPRESSIONS MÉS ECOLÒGIQUES
RECYCLING.CAT Ctra. Sant Fruitós, 17 BERGA
93 822 30 54 679 90 78 67
Psicologia i coaching Cecília Llobell
NENS AMB DIFICULTATS DE LECTURA, TDA/HIPERACTIVITAT Teràpia per a millorar la lectura (mètode Binding), el comportament i les relacions amb els altres, l’enfocament de la ment i l’autocontrol. ADULTS Depressió. Ansietat. Teràpia de parella i familiar. Dol. Prendre decisions i assolir objectius.
C/Altarriba i Godolà, 7, 1r-2a BERGA T. 679 729 592 (tardes) 19
Alt Berguedà
Trenta anys de Túnel del Cadí
La crisi fa baixar els usuaris per primer cop
Entrada sud del Túnel del Cadí. ARXIU Font: Túnels Barcelona-Cadí i Generalitat de Catalunya
França
5.026,3
f La Seu Andorra
f
Bellver de Cerdanya
1984
metres és la longitud total del túnel
Alp
C-16
C-162 E-9
CERDANYA Túnel del Cadí
va ser l’any d’obertura del túnel
28
BERGUEDÀ C-16 E-9
9
de cada deu usuaris paguen amb targeta o teletac
quilòmetres té la concessió del Túnel del Cadí
f
Bagà Berga
QUANTITAT DE VEHICLES QUE HAN CIRCULAT PEL TÚNEL
PREU DEL PEATGE PER A TURISMES
2.292.500 2.092.000 1.969.000
€
1.638.000 875.000
1985
20
€
€
€
€
11,66
9,61
2008
2014
2.508.000
€
8,71*
8,74
1995
2000
2005
7,69*
2,46*
1995
2000
2005
2008
2013
1985
*Equivalent en pessetes
Puigcerdà
El Túnel del Cadí ha complert 30 anys. El 29 d’octubre de 1984 es va inaugurar una infraestructura bàsica pel Berguedà, per al desenvolupament econòmic i social. Ha servit per articular el territori tant a nivell comarcal com nacional. Uneix la Cerdanya amb el Berguedà i amb la resta de Catalunya. Connecta Catalunya amb França i és una porta a Europa. L’obertura del túnel –de cinc quilòmetres de longitud- va ser un avenç molt important en la millora de les comunicacions viàries. A partir d’aquí es van anar construint les variants de les carreteres per fora dels pobles, i després es va anar desdoblant progressivament l’Eix del Llobregat, tal com ha recordat Nicolás Viso, alcalde de Bagà, que és el municipi on comença la concessió del túnel: “el túnel ha marcat un abans i un després en les comunicacions i en el desenvolupament de l’economia. Bagà era un cul-de-sac i ara és un culde-sac foradat”. També ha recordat que el túnel es va fer en una època marcada per la crisi de la mineria i el tèxtil al Berguedà, fet que va obligar a la comarca a reconvertir-se i apostar pel sector serveis i pel turisme, fet que hi va contribuir el Túnel del Cadí. En els àmbits empresarial i turístic també hi ha coincidència en els beneficis que ha portat el túnel. Ha ajudat les empreses del Berguedà a estendre el negoci, tal com ha comentat el president de l’ACEB (Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà), Josep Fígols:
“Abans del túnel, el Berguedà era un cul-de-sac” “el túnel ens va posar en un eix de comunicacions que s’han anat estenent. Una millora important que s’ha de completar amb el desdoblament de l’eix del Llobregat de Berga en amunt, fins a Tolosa i França, la E-9”. Aquesta és l’assignatura pendent. L’alcalde de Bagà, Nicolás Viso, reconeix que serà complicat que a curt termini s’inverteixin diners en grans infraestructures com aquesta, però està convençut que l’autovia arribarà i “ho seguirem reivindicant”, ha dit. Dos milions de vehicles l’any Des de l’entrada en servei del Túnel del Cadí, ha augmentat moltíssim el trànsit anual que hi passa. L’any passat van ser més de 2 milions de vehicles, mentre que el primer any de funcionament del túnel, el 1985, no van arribar als 875.000. Tot i això, durant aquests anys de crisi s’ha notat un descens. El Túnel del Cadí és actualment, des del desembre del 2012, una infraestructura gestionada per Abertis. És l’empresa que s’encarrega de la gestió del túnel després que la Generalitat cedís l’explotació de la infraestructura, mantenint això sí la propietat del servei, que continua sent públic. L’empresa concessionària explota el servei a canvi dels peatges que li abonen els usuaris del túnel, mantenint la gratuïtat pels veïns del Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell.
ALT BERGUEDÀ
L’Ajuntament de la Pobla de Lillet podrà iniciar la restauració del xalet de Gaudí gràcies a un ajut econòmic de 53.000 euros de la Diputació de Barcelona. L’objectiu del consistori és convertir el xalet en un centre d’interpretació de la natura i de l’activitat minera. L’actuació té un cost d’uns 500.000 euros. El xalet del Catllaràs és una obra emblemàtica dissenyada per Antoni Gaudí, però ha restat en l’oblit per la seva ubicació, a 1.300 metres d’alçada i al mig del bosc. Actualment, l’equipament està en desús i en mal estat. Després d’haver funcionat fins la dècada passada, com a casa de colònies, ja fa anys que està tancat, i la climatologia de la zona i bretolades diverses han anat degradant l’edifici. El consistori, propietari de l’immoble, aposta per recuperar-lo i fer-ho
principis de l’any que ve, i la idea és donar continuïtat a la intervenció a mida que s’aconsegueixi finançament. L’equip de govern de CiU ha demanat també ajudes al programa europeu Leader, en paral·lel a la redacció del pla d’usos que s’està elaborant. Un cop es pugui dur a terme la segona fase, serà per rehabilitar l’interior amb diferents sales, entre les quals una sala polivalent per a conferències i altres esdeveniments.
Restaurar el xalet La Pobla farà obres a l’edifici d’Antoni Gaudí mantenint l’estil original de Gaudí pel seu interès artístic i històric.
tura i de l’antiga activitat minera de la Serra del Catllaràs, una zona amb gran diversitat geològica i biològica. En una primera fase, s’actuarà a la teulada i als tancaments de les finestres de la façana, i es
Centre d’interpretació L’Ajuntament vol convertir l’edifici en un centre d’interpretació de la na-
Centre de Psicologia de Berga
Psicologia Psicologia a infants i adults: Diagnòstic Detecció precoç
recuperarà l’escala de cargol original de l’exterior, un tret característic de la fesomia del xalet. Segons les previsions de l’alcalde, Vicenç Linares, les obres de la primera fase podrien començar a
Un xalet amb història L’any 1903, l’empresa Asland va proposar a Eusebi Güell, que era propietari de gairebé totes les terres de la vall de Lillet, la construcció d’un xalet-refugi per albergar els tècnics de les mines del Catllaràs. Güell va encarregar el projecte al seu arquitecte de confiança, Antoni Gaudí.
OFERTA PACK BARBACOA GUIXÉ - 10 tastets
Tractament Psicopedagogia
- 5 botifarres negres o 5 pinxos
Reeducació dels transtorns d’aprenentatge, dislèxia, retard lector, TDA-H,...
- 5 xoriços o 5 hamburgueses
Psicologia a domicili Xerrades i formació
- 1/2kg de llom o 1/2kg de carn magra
Tallers i cursos de creixement personal Grups de teràpia Logopèdia:
- 1/2kg de cansalada
e
centr
Transtorns i problemes comunicatius Alteracions de la veu i del lleguatge Altres serveis: Classes de reforç a Grups reduïts tots els nivells.
pares
escola
Tècniques d’estudi i recolzament escolar C/ Estaselles, 29 bxs. Berga centrepsicologiadeberga
22€ OBERT DIUMENGES AL MATÍ
2,5%
de descompte
amb la targeta client
626 03 15 76 centrepsicologiadeberga@gmail.com
excepte ofertes
Transtorns de parla
Elaboradors artesans des de 1929
Passeig de la Indústria, 22. BERGA Tel. i Fax 93 821 19 38
21
ALT BERGUEDÀ
POLS CIUTADÀ que s’instal·la al Berguedà, i per Borredà és una actuació més en el marc de la renovació de la xarxa d’aigua.
Bagà asfalta carrers i renova material esportiu
Borredà ha estrenat planta potabilitzadora Borredà ja disposa de planta potabilitzadora. Una planta que filtra i depura totes les partícules, visibles o no, que porta l’aigua de consum humà, per passar-la pos-
teriorment al sistema de cloració i aconseguir una aigua de màxima puresa. L’aigua, fins ara, es portava a uns dipòsits de sedimentació com a pas previ a arribar al dipòsit general, on es clorava per conduir-la a la xarxa general i distribuir-la a les llars. En els últims anys s’han construït tres dipòsits nous, cada un amb el seu
propi sistema de cloració. Però, restava una inversió important per aconseguir una millor qualitat: la planta de tractament. Permet un tractament de fins a 14.000 litres/ hora, i ha suposat una inversió de 66.000 euros, finançats per la Diputació de Barcelona. Es tracta de la primera planta potabilitzadora
L’Ajuntament de Bagà ha fet millores a la via pública amb una actuació que s’ha acabat aquests dies i que ha consistit en l’asfaltatge de l’avinguda Salarich, que és la que permet accedir a la zona esportiva i a l’institut i un dels vials de sortida de la vila; i també s’ha asfaltat el carrer de la Cogulla (la Circumval·lació). A més d’aquestes tasques, a l’avinguda Salarich s’ha hagut de posar un nou un col·lector de recollida d’aigües perquè
s’havia quedat petit. Es va rebentar el clavegueram d’aquest sector i es va haver de de canviar, previ a l’asfaltatge del carrer. El consistori ha destinat 30.000 euros per a les obres del col·lector de l’avinguda Salarich, i uns 40.000 en l’asfaltatge dels dos carrers. Per altra banda, Bagà ha renovat material del pavelló d’esports, gràcies a un ajut de la Diputació de Barcelona. En concret s’ha adquirit un nou marcador electrònic i s’han canviat les porteries. Després d’aquestes millores, l’equip de govern de Bagà ja té entre mans altres projectes per als propers mesos. Es vol iniciar la primera fase dels treballs per consolidar l’històric edifici de la Baganense, l’antiga central hidroelèctrica.
més de 15 anys d'experiència en el làser
Si estàs pensant en la fotodepilació et recordem que aquesta és la millor època.
20%
de descompte C/Major, 12 - PUIG-REIG 93 838 03 37 C/Pere II, 13 - BERGA 93 187 06 53 www.quirobell.cat 22
*o superior segons tractaments
FOTO: Rosa La Fotogràfica
PACK EXCLUSIU FOTOREJOVENIMENT per home i per dona Llueix una pell espectacular! Sessió làser + productes seguiment
Adelina Responsable Quirobell
Aquest mes de novembre...
Sortim La Farsa, de Berga, ja assaja Pastorets. L’Agrupació Teatral ha començat els assajos, enguany al Centre Cívic. A més, ha obert el termini per participar al Concurs de Garrofes. www.elspastoretsdeberga.cat
Fira de Sant Martí. Puig-reig celebra aquesta mostra multisectorial el cap de setmana del 8 i 9 de novembre i espera aplegar un gran nombre de visitants
Cicle de música per a la ciutat. L’Escola Municipal de Música de Berga inicia la temporada tardor-hivern de concerts.
Justo Molinero pren Puig-reig L’estrella de Ràdio Tele-Taxi encapçala el cartell del Fòrum 10 de Comunicació Xavier Valls, Justo Molinero, Carles Prats, Begoña Zubieta i Josep Martí són els noms que el Fòrum 10 Comunicació de Puigreig proposa enguany per reflexionar al voltant del món de la comunicació. L’esport, un model de ràdio privada, i informació i entreteniment són els temes que es posaran sobre la taula en les xerrades del cicle, que arrencarà el 15 de novembre. El Fòrum 10, que enguany arriba a la 24a. edició, l’organitza Ràdio Puig-reig amb la col·laboració de l’Ajuntament. El director de l’emissora i ànima del Fòrum 10, Josep Genescà, s’ha mostrat satisfet de poder portar cada any a Puig-reig periodistes i ponents reconeguts del món de la comunicació per tractar temes d’actualitat i d’interès. Ha comentat que “amb el cicle, hem aconseguit que des de Puig-reig ens haguem situat al mapa de la comunicació a Catalunya. Al llarg dels anys hi han passat persones molt reconegudes per tractar temes molt diversos”.
EL PROGRAMA
Cares conegudes de ràdio i tele
‘Parlem del Barça?’. El periodista i presentador de l’Esport Club de TV3, Xavier Valls, parlarà de l’esport i en concret de futbol i del Barça. Serà el primer el dissabte 15 de novembre a les 9 del vespre a la sala Doctor Llaverias de Puig-reig.
‘Radio TeleTaxi, un model de ràdio privada consolidada’. Justo Molinero, director i fundador de Ràdio Teletaxi explicarà els inicis i la consolidació d’aquesta emissora. Serà el divendres 21 de novembre a les 9 del vespre.
‘Informació i entreteniment’. És el tema escollit per a la taula rodona que tancarà el cicle Fòrum 10 de Puig-reig. Hi intervindrà Carles Prats, periodista, editor i presentador del Telenotícies Migdia de TV3. També és membre de la junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Una altra de les ponents serà Begoña Zubieta, periodista i expresentadora de notícies i directora del programa Fòrum d’Euskal Telebista. I també s’asseurà a la taula de debat Josep Martí, secretari general de Comunicació de Catalunya, que tancarà les jornades. L’acte el presentarà i el moderarà Josep Genescà, director de Ràdio Puig-reig i coordinador del Fòrum 10. Es farà el divendres 28 de novembre a les 9 del vespre.
Content amb la repercussió que té cada edició del Fòrum 10 i el fet que atregui assistents del Berguedà i de fora de la comarca, Genescà ho ha atribuït “al nivell dels ponents, que fa que siguem una referència”, ha apuntat. Ponents de renom En els últims anys han passat per Puig-reig Salvador Alsius, Antoni Bassas, Jaume Barberà, Ferran Monegal, Lluís Canut, Vicenç Partal, Joan Carles Peris, Espartac Peran, Oriol Grau, Cristina Puig i Manel Fuentes, entre molts d’altres. “Prop d’un centenar de persones del món de la comunicació”, ha concretat Josep Genescà, que ja avançat que un cop tancat el Fòrum 10 d’enguany s’haurà de començar a pensar en l’edició de l’any que ve: “els 25 anys de cicle serà una data per celebrar de manera especial”. Fòrum 10 Comunicació Sala d’actes Dr. Llaverias, Puig-reig www.radiopuig-reig.net
23
DIEGO ESCOBAR
SORTIM
Cris Juanico CANTANT
“Els músics ens hem de reinventar constantment” El cantant de les Illes actuarà a l’Església Vella de Gironella el 22 de novembre És un dels grans talents del panorama musical català, una veu reconeguda des que va liderar el grup Ja t’ho diré tot i que la seva carrera ha seguit amb projectes propis i col·laboracions diverses. Cris Juanico, cantant de les Illes, actuarà a Gironella el 22 de novembre. Amb el contrabaixista Joan Solà-Morales (Umpah-pah) presenten l’espectacle Dues Pedres. Una proposta que de ben segur omple de sensibilitat els escenaris. Què oferiran a Gironella? Com serà el concert? Presentarem l’espectacle ‘Dues pedres’, que va néixer el 2011 amb la voluntat que les lletres i les melodies tinguin una presència molt més evident. 24
Vostè es defineix com un músic que fa cançons pròpies i com a intèrpret de temes d’altres. Fa més de vint anys que viu la música amb passió i entrega però el músic d’ara ha canviat? Sí. Els anys d’experiència i d’aprenentatge constant et fan créixer com a persona i com a artista. Ara em conec més a mi mateix, fins i tot les meves limitacions, intento estar a l’alçada sense estirar més del que puc. Ha sabut connectar molt bé amb el públic. Els seus discos i els seus
“Preparo nou disc per la primavera, tindrà un aire diferent”
concerts funcionen, també en temps de crisi. Com s’ho fa un músic, un cantant com vostè, per sobreviure enmig d’un panorama musical damnificat per la crisi econòmica? Els músics, sobretot els que ens fem les cançons i les interpretem, estem en crisi sempre. Si l’he notada? Fa vint anys que la noto. Ens hem de reinventar constantment per tirar endavant projectes nous. A banda del calendari de concerts té altres projectes entre mans? Estic preparant un nou disc, des del 2010 que no en trec cap en solitari. Ara estic en plena composició amb la intenció de poder presentar nou CD a la primavera, amb temes nous i propis que tindran segur un aire diferent.
EL CICLE
Culturitza’t a Gironella Amb l’objectiu de fomentar la cultura, principalment la catalana, Gironella organitza cada tardor el Culturitza’t. Aquest cicle d’actuacions i propostes culturals es va encetar amb èxit a mitjans d’octubre amb el cantautor de Xàtiva Feliu Ventura, i aquest novembre hi haurà dos concerts més. El dissabte 15 de novembre actuarà a Gironella Carolina Blàvia. Serà una proposta de fado, un estil pel qual ha apostat l’Ajuntament de la vila amb la voluntat que es
programin propostes variades i combinant estils. L’actuació començarà a 2/4 de 9 a l’Església Vella, que és l’escenari del Culturitza’t, amb un aforament de poc més de 100 persones. El preu de l’entrada val 3 euros. I el dissabte 22 de novembre es tancarà el cicle amb un concert de cançó d’autor. Serà a Gironella Cris Juanico. Actuarà a 2/4 de 9 a l’Església Vella, i l’entrada costa 5 euros. Les entrades es poden comprar anticipades a l’ajuntament de la vila.
VENDA ID.556 CAL ROSAL - Pis de 95m2, reformat, menjador estar amb llar de foc, cuina, 3 habitacions, bany i calefacció. Consultar preu.
ID.222 ZONA FONT DEL ROS Pis de 55m2, amb menjador estar, cuina, 2 hab. bany, cambra de rentar, calefacció, ascensor i pàrquing.PREU:88.000€
ID.376 ZONA INSTITUT - Pis de 80m2, totalment reformat, menjador estar, cuina, 3 hab. bany, calefacció i aire acondicionat. PREU: 59.000€
ID.507 AVINGUDA CANAL INDUSTRIAL - Pis de 90m2, amb menjador estar, cuina, 4 habitacions, 2 banys, balcó, terrassa de 25m2, calefacció i aire condicionat. PREU: 130.000€
ID.744 SANTA EULÀLIA - Pis de 90m2, amb menjador estar, cuina, 4 habitacions, bany i calefacció. PREU: 49.000€
ID.1 ZONA PASSEIG DE LA INDÚSTRIA - Pis de 55m2, seminou, menjador estar amb cuina americana, 2 habitacions, bany, cambra de rentar, calefacció i pàrquing. PREU: 100.000€
ID.546 BAGÀ - Pis de 85m2, cantoner, amb menjador estar, cuina, rebost, 4 habitacions dobles, bany, balcó i calefacció. PREU: 39.000€
ID.89 BERGA - Casa amb pl. baixa, 3 pisos de 70m2 cada. La pl. baixa es pot designar a garatge. 1r pis està per reformar interiors. 2n pis habitable amb calefacció de gas. 3r pis per reformar. PREU: 45.000€
ID.772 BERGA - PASSEIG DE LES ESTASELLES - Parcel·la de 387m2, per construir xalet. PREU: 135.000€
ID.764 GIRONELLA - Casa de 70m2 composta de 2 plantes amb un pis per planta i pati. PREU: 59.000€
LLOGUER ID.541 ZONA CASERNA - Pis de 50m2, semimoblat, amb menjador estar, cuina, 2 habitacions, bany, safareig, traster i calefacció. Comunitat inclosa. PREU: 300€
ID.562 PLAÇA SANT JOAN - Pis de 55m2, moblat, reformat, amb menjador amb terrassa, cuina, 3 hab. bany, cambra de rentar i terrassa comunitària. C.inclosa. PREU: 275€
ID.573 ZONA PASSEIG DE LA PAU - Dúplex de 75m2, moblat, menjador estar, cuina americana, 2 hab. bany, lavabo, cambra de rentar, balcó i calefacció. C. inclosa. PREU: 375€
ID.767 ZONA CASERNA - Pis de 110m2, moblat, menjador estar amb llar de foc, cuina, 3 habitacions, 2 banys, balcó, galeria, calefacció i comunitat inclosa. PREU: 360€
ID.229 ZONA CARRER ROSER Pis de 100m2 d'origen amb menjador, cuina, 4 habitacions, bany i balcó. PREU: 250€
ID.363 ZONA CASERNA - Casa sola de 85m2 amb menjador estar, cuina, 4 hab. bany, calefacció, terrassa de 30m i jardí amb porxo. PREU: 450€
ID.514 GRAN VIA Pis de 100m2, amb menjador estar, cuina, 4 habitacions, bany, lavabo i calefacció. PREU: 350€
ID.752 ZONA FONT DEL ROS Pis de 90m2, menjador estar, cuina, 4 habitacions, 2 banys, cambra de rentar, calefacció i 2 balcons. PREU: 420€
ID.771 PASSEIG DE LA PAU Pis de 100m2, reformat, amb menjador estar, cuina, 2 hab. dobles, bany, cambra de rentar, balcó i calefacció. PREU: 375€
ID.95 SANT CORNELI - Pis de 70m2, moblat, menjador estar amb llar de foc, cuina americana, 3 habitacions, bany i cambra de rentar. PREU: 350€
ID.710 CARRER BALMES Dúplex de 80m2. Pl. primera: menjador estar, cuina amb rebost i bany. Pl. segona: 3 hab. (2 dobles). Garatge opcional. PREU: 250€
ID.713 ZONA FONT DEL ROS Pis de 95m2, amb menjador estar, cuina, 4 habitacions i 2 banys. PREU: 300€
ID.762 OLVAN - Casa de 2 vivendes. 1r pis de 80m2, moblat, menjador estar amb llar de foc, cuina, 3 habitacions, bany, calefacció i terrassa solàrium comunitària. PREU: 350€
ID.670 AVIÀ - Pis de 80m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions, 2 banys, cambra de rentar, balcó, calefacció i garatge. PREU: 380€
ID.3 AVIÀ - Pis de 70m2, seminou, amb menjador estar, cuina , 2 habitacions dobles, bany i calefacció. PREU: 300€
25
SORTIM
AGENDA
PASSATEMPS
Endevinalles i enganyifes
Cicle de cinema social Fixa’t
Et proposem els següents enigmes relacionats amb els animals que pots cuidar gràcies als productes d’AGROVICENÇ.
2 Cua de gat, esquena de gat, potes de gat i no és un gat. Què és? 3 Per un caminet, va caminant un animalet... Quin animalet és? 4 Una capseta blanca que s’obre i no es tanca. 5 En què s’assembla un ferro vell a un ou? 6 Quin animal menja amb el nas?
Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27
agrovicenc.blogspot.com
Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom. Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)
SOLUCIONS 1 Moll 2 Una gata 3 Una vaca 4 Un ou 5 Tots dos tenen rovell 6 Tots, perquè no n’hi ha cap que se’l tregui per menjar
1 Com treus un porc del riu?
Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos
BERGA Cada dijous de novembre 20:30 h Pavelló de Suècia Dijous, 6 de novembre “Amerrika”, de Cherien Dabis. La vida de Muna transcorre entre els controls fronterers de Cisjordània i un matrimoni fracassat. Tot canvia quan obté un permís de residència per als EUA. Tast: Musakhan amb te i aigua amb gas. Dijous, 13 de novembre “Nebraska”, de Alexander Payner. Woody pretén
Vine a comprar i
emprendre un viatge sense gaire sentit. El seu fill es compadeix de la seva situació i decideix viatjar amb ell. Tast: Hamburguesa i sopa de llimona. Dijous, 20 de novembre “War witch”, de Kim Nguyen. Situada a l’Àfrica subsahariana i inspirada en fets reals, explica la història de Komona, una nena que és segrestada per l’exèrcit rebel. Tast: Arròs amb pollastre i fedjos amb bissab. Dijous, 27 de novembre “El Cairo 678”, de Mohamed Diap. Relata la història real de tres dones egípcies que es defensen de l’abús sexual. Tast: Kebab i salata beledi.
Productes de proximitat
ET REGALEM
*Per compres de 10€ o superiors
EL CALDO!!
*
Iogurts artesans La Reula Productes per a celíacs Llegums a granel Vins, melmelades, pastes...
PRODUCTES ECOLÒGICS DE PRIMERA QUALITAT 26
Passeig de la Indústria, 56 · BERGA Tel. 93 822 29 80
SORTIM
AGENDA
Disseny gràfic IMAGISTAN Web, il·lustracions, disseny gràfic. c. Francesc Macià, 12. Berga. imagistan.com imagistan@imagistan. com. T. 658641798
Activitats Centre de Psicologia BERGA Tallers amb places limitades. Passeig Estaselles, 29 baixos. T. 626 03 15 76 Dissabte, 8 de novembre 11 h Taller de panellets per a nens i nenes de 5 a 8 anys.
Mostra de teatre de tardor BERGA Les funcions es fan al Teatre Municipal. Dissabte, 15 de novembre 22 h ‘L’emprenyada de la Maria’, a càrrec d’Anònim Teatre. Dissabte, 16de novembre 18 h ‘L’emprenyada de la Maria’, a càrrec d’Anònim Teatre.
Culturitza’t GIRONELLA Venda d’entrades anticipades a l’ajuntament de Gironella Dissabte, 15 de novembre 20.30 h Concert de Carolina Blàvia. Dissabte, 22 de novembre 20.30 h Concert de Cris Juanico.
Cicle de música per a la ciutat BERGA Les actuacions es fan al Teatre Municipal. Venda d’entrades per internet a www.tincticket.com Diumenge, 23 de novembre 18 h Centenari de l’Orfeó Berguedà. Amb l’Orfeó Berguedà i la Cobla orquestra Salvatana Diumenge, 30 de
Neteges L’orquestra Terrassa 48 actuarà al Teatre Municipal de Berga. T.M. novembre 12 h Músiques per explicar, amb l’Orquestra de cambra Terrassa 48.
menjador estar amb llar de foc, cuina, 3 habitacions, bany, terrassa de 12m2 i traster. 280 €. PIRINEU 2000
IMMOBILIÀRIA
Lloguer ZONA CASERNA ID.542 Pis de 100m2, moblat, amb menjador estar, cuina, 4 habitacions, 2 banys, balcó i calefacció. Comunitat inclosa. 380 €. PIRINEU 2000 ZONA FONT DEL ROS ID.551 Dúplex de 65m2, reformat, moblat, menjador estar amb llar de foc, cuina, 2 habitacions, 2 banys, calefacció i pàrquing. Comunitat inclosa. 280 €. PIRINEU 2000 RASA DEL CANYET ID.87 Pis de 90m2, menjador estar amb llar de foc, cuina, 4 habitacions, bany, lavabo i rebost. Comunitat inclosa. 350 €. PIRINEU 2000
Venda CAL ROSAL ID.612 Pis de 65m2, amb menjador estar, cuina, 3 habitacions, bany i garatge. 40.000€. PIRINEU 2000 GUARDIOLA DE BERGUEDÀ - ID.125 Pis de 50m2, seminou, moblat, amb menjador estar, cuina, 1 habitació doble i bany. 55.000€. PIRINEU 2000 GIRONELLA - ID.765 Casa de 90m2 composta de planta baixa com a local, 1a planta com a vivenda i 2a planta sotacoberta. 56.000€. PIRINEU 2000 PLAÇA DE PÀRQUING
construir xalet. 69.000€. PIRINEU 2000 CASSERRES - ID.774 Dúplex de 102m2, seminou i d’estil rústic. Planta 1a: menjador estar amb llar de foc, cuina, lavabo i terrassa. Planta 2a: sala, 2 habitacions dobles i bany. Calefacció. 159.000€. PIRINEU 2000 DIRECTORI IMMO PIRINEU 2000 c. Bruc, 3. T. 938222526. www.pirineu2000.com PROFESSIONALS
Pintors BERPINTUR Aplicacions de pintura industrial i decorativa. Ofertes, pressupostos... Cim d’Estela, 9. Berga. berpintur.com M. 639488227. T. 938210715
Enguixadors PICANCELL SL Treballs d’enguixar, arrebossar, estucar, pintar i col·locar Pladur. M. 629819825
ZONA PASSEIG INDÚSTRIA - ID.535 Pis de 80m2, amb menjador estar, cuina, 3 habitacions, bany i calefacció. 300 €. PIRINEU 2000
En venda al Passeig de la Indústria de Berga, davant dels bombers. Té 19m2. Espai per a cotxe i moto. T. 620 842 299 / 639 211 575
SANT LLORENÇ DE MORUNYS - ID.209 Pis de 90m2, moblat,
L’AMETLLA DE CASSERRES - ID.773 Parcel·la de 429m2, per
Comunitats Reparació, conservació i manteniment de tot tipus i qualsevol marca d’ascensors i montacàrregues. Empresa amb delegacions a tot Catalunya. Estalvi fins al 50%. M. 630076279
MÉS PER TU Empresa multiserveis per a la llar, empresa, comunitats i entitats. c. Barcelona, 23. Berga. M. 695177453. T. 938223172. mespertu.com
Mercat d’ocasió XOLLOMERCAT Tot tipus de productes nous, de segona mà i antiguitats a baix preu. c. Barcelona, 23. Berga. T. 937490030. xollomercat.com BARS I RESTAURANTS
Avià EL SEGADOR Restaurant de cuina tradicional catalana. Menú diari: 10 €. av. Pau Casals, cantonada Anselm Clavé. M. 695723202. M. 660215161
Berga BADEM-BADEM Restaurant. Bar. Cuina de mercat amb diferents menús a partir de 9,90€. Dinars i sopars. c. Salvador Espriu, 19. T. 938221891
Puig-reig SALAANEXA / SLOT Restaurant. Cafeteria. Bar. Menú diari: 6,90€. Especialitat en tapes. Bar de copes amb actuacions en directe. pg. de la Via. T. 938380039 ANUNCIA’T classificats@ bifidusproduccions.com 27
28
www.mueblessari.com
31
Celebracions, Casaments, Aniversaris, Trobades familiars...
Sant Jaume de FrontanyĂ
allotjament al mateix complex
MASIES EL PRAT
Us oferim
30
MASIES PUIGVENTÓS Rasos de Peguera
Us gestionem el
càtering, la música, la cerimònia, les flors, les carpes...
Ho preparem tot
ajudant-vos a fer realitat el vostre somni
VENIU A VISITAR-NOS 31
MASIES PUIGVENTÓS (Rasos de Peguera) MASIES EL PRAT (Sant Jaume de Frontanyà) 93 822 03 65 · 678 428 223
30