Aquí Berguedà - N.52 - Gener del 2016

GENER 2016 Número 52 Distribució gratuïta

Queralt

LLUÍS DE HARO

Cent anys mirant a Berga HI G

Aquest mes

GR

A T UÏT A

IE N

E DE

AL

L’ANY DEL CENTENARI DE LA CORONACIÓ COMENÇA AMB LA PUBLICACIÓ D’UN CALENDARI I UNA EXPOSICIÓ A L’ARXIU COMARCAL. ELS MILLORS FOTÒGRAFS DEL PAÍS RETRATEN ELS CANVIS AL SANTUARI I A LA MUNTANYA DEL 1916 AL 2016. P. 8 a 13

NT

Amb la primera visita

Solucions Dentals BERGA Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 21h

Treballem amb mútues Tractaments finançats fins a 30 mesos

Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11 CONSULTES: 670 005 005

EN PORTADA

Cent anys de fotografies de Queralt L’any del centenari de la Coronació passarà les pàgines del calendari de l’AquíBerguedà. L’edició d’aquest any és un repàs a deu dècades d’història de Queralt a través dels millors fotògrafs. Com Josep Deseuras, que va immortalitzar la xocolatada de Sant Marc del 1950. P. 8 a 13 FOTOGRAFIA Josep Deseuras / Arxiu Comarcal del Berguedà

SUMARI

Una oficina de Joventut unificada.

El Consell Comarcal del Berguedà i l’Ajuntament de Berga fusionen el servei les oficines de l’antiga Caixa Girona, a la Gran Via. P. 14

Les comparses de la Patum, al taller.

La cua de l’àliga, castigada pel sol i un nan vell amb el nas pelat, entre les figures que s’hauran de revisar de cara al Corpus del 2016. P. 15

El Konvent de Cal Rosal tanca el restaurant. Busca amb l’Ajuntament de Berga una solució per legalitzar-lo. Els hostelers hi veien “competència deslleia”. P. 18

Avià busca artistes per fer dos murals.

L’Ajuntament vol un plànol a la façana de l’Ateneu i una pintura sobre la transhumància al camí de Santa Maria. S’accepten propostes. P. 21

Vallcebre busca una família per instal·lar-se al poble. Li ofereix una casa, la Masia Castellnou, i espera que els candidats proposin idees de negoci per desenvolupar-hi. P. 24

La C-16 arribarà desdoblada fins a Cercs. La Generalitat presenta un nou projecte de reforma de l’Eix del Llobregat, que allarga sis quilòmetres el tram de quatre carrils. P. 26 FE D’ERRADES

EDITORIAL

Un calendari que val per cent anys En aquest número de l’AquíBerguedà, us presentem el treball que hem fet amb l’Arxiu Comarcal del Berguedà: el calendari 2016 i l’exposició fotogràfica del Centenari de la Coronació de la Mare de

Déu de Queralt. Es tracta d’una col·lecció de fotografies que recorren els últims cent anys d’història de Queralt, des del dia de la Coronació, l’any 1916, amb la presència de la infanta Isabel, fins

a l’actualitat, passant per les celebracions dels 25, els 50 i els 75 anys de la Coronació, l’arribada de mossèn Ballarín, l’incendi de la muntanya, l’any 1978, i la reconstrucció de la teulada, entre d’altres.

El calendari s’està distribuint en una quarantena de comerços col·laboradors, i l’exposició, amb imatges inèdites, es pot visitar a l’Arxiu Comaral durant tot el mes de gener.

Gener del 2015 Número 52. Any 5 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Coordinació general Jaume Fíguls

Direcció d’art Xavi Rosiñol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Anna Costa Departament comercial Jaume Fíguls

Impressió Lerigraf Distribució 10.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com

Control de difusió:

2

Publicació membre de:

Al calendari “Queralt 1916 -2016”, la fotografia que correspon al mes de febrer és del Fons de l’Arxiu Comarcal del Berguedà i la del mes de març, de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Tots els textos són de Xavi Rosiñol, excepte “La selecció” que és de Xavier Pedrals.

Amb el suport de:

3

L’ENTREVISTA

LA CUSTÒDIA

Xavi Rosiñol

Cinc perills per al comerç de Berga Una cadena alemanya de supermercats estampa a la porta una foto dels gegants de la Patum.

Benvinguts a Berga ells i tots els que creïn llocs de treball i aportin varietat a l’oferta comercial. Però, alerta, perquè el comerç de Berga s’enfronta, com a mínim, a cinc riscos: 1. La guerra és a punt d’acabar, i les grans superfícies van guanyant. Abans, si volíem comprar amb carro, anàvem al Supeco. Ara tenim el Carrefour, el Lidl, el Caprabo, el Mercadona, el Bonpreu i el Llobet.

Només dos supermercats, el Petit Preu i el Súper Pedret, són de propietat berguedana. Poques mans ho controlen tot, i la majoria s’enduen els beneficis fora de Berga.

2. El carrer Major té massa persianes abaixades.

Era el contrapès del petit comerç a les grans superfícies; el centre contra els afores. Però no ha aconseguit refer-se del tot de la crisi. Hi ha oportunitats i hi ha espais, i ha de continuar sent la gran artèria de Berga. Ambició.

3. El Mercat Municipal fa massa temps que espera.

Els paradistes no es mereixen més promeses incomplertes i més projectes de reforma que mai no arriben.

4. L’Ajuntament ha de facilitar la mobilitat. Un aparcament gratuït a cada barri amb control horari, àrees de càrrega i descàrrega i zona blava bonificada per als que comprin en carrers de vianants.

5. Berga Comercial ha de parlar més alt. Els botiguers s’han organitzat per barris i això ha visibilitzat el Vall i el Carrer Major, però fa falta una veu única per explicar al país que Berga té un comerç fort i valent.

El comerç de proximitat és vida. I Berga té ganes de viure.

ENQUESTA On s’ha de fer el nou edifici de l’institut Serra de Noet?

Al Pla de l’Alemany, com estava previst 61%

A Sant Francesc, com ha proposat l’equip de govern 39% Pròxima: Et sembla bé que el Konvent de Cal Rosal tingui un “restaurant”? Vota a www.aquibergueda. cat/enquesta 4

Marc Coma DIRECTOR ESPORTIU DEL DAKAR

“No tanco cap porta a córrer el Dakar en cotxe” L’avianès Marc Coma s’ha estrenat aquest 2016 com a director esportiu del Dakar (del 2 al 16 de gener per Argentina i Bolívia).

Després de participarhi dotze vegades i aconseguir cinc victòries dalt de la moto, en aquesta ocasió ha canviat de rol i s’ha tancat als despatxos.

Com valora el nou repte de baixar de la moto i passar a l’organització? Bé, estic content. Aprenent moltes coses perquè desconeixia la part organitzativa i he pogut descobrir la feina bestial que hi ha darrere.

Quina és la tasca que ha de fer el director esportiu de la prova?

Per mi el Dakar ja va començar setmanes abans de la sortida de la prova. Com a director esportiu vaig

supervisar tot el traçat de la cursa i el vaig verificar juntament amb tot l’equip que treballa amb mi. I també vam introduir novetats a nivell esportiu. El què no és la meva feina és aplicar cap penalització, tenim uns oficials de cada categoria que s’hi dediquen. De fet, no és una feina que m’agradaria fer. Durant la cursa el què m’ha tocat fer és la coordinació del dia a dia de les etapes i anar solucionant els problemes que anessin sortint.

Com defineix aquest Dakar? Mai no hi ha un Dakar igual, i el gran handicap d’aquesta edició és el fenomen del Niño, amb fortes pluges, aiguats i inundacions, que evidentment influeix en la carrera. Un Dakar diferent, on no hi falta la sorra, els fora pistes,

les dunes... I un Dakar dur perquè si no fos dur no seria el Dakar. I penso que la duresa i la dificultat d’aquesta edició no té res a envejar als d’altres anys.

Un Dakar més a la butxaca de Coma, a qui potser algun dia el podem tornar a veure competint... deixa la porta oberta a córrer el Dakar en cotxes com s’havia parlat acabat el Dakar del 2015? No tanco cap porta però sí que he de dir que en aquests moments estic 100% involucrat en el meu paper dins l’organització. Ara mateix no penso en tornar a córrer, però no es pot tancar mai cap porta. No la tanco per fer el Dakar en la categoria de cotxes, en motos sí que ja és un llibre tancat”.

ANNA COSTA

LA IMATGE

Adéu als berguedans Koloraines després de gairebé vuit anys El grup d’animació infantil Koloraines ha dit adéu als escenaris. Després de gairebé 8 anys de recorregut (van néixer el febrer del 2007) la formació berguedana ha tancat una etapa amb una trajectòria de més de 200 concerts i 2 discos ‘Koloraina’t’ i ‘Ganyotes’. Són conscients que “el grup ha fucionat molt bé”, i asseguren que s’ho han passat molt bé però diuen que s’han fet grans “i per a molts l’animació infantil ja no té més recorregut”. Es van acomiadar del seu públic en un concert massiu i emotiu que es va fer el dia de Sant Esteve a Berga. JOSEP PONT I ROCA

C L Í N I C A D E N TA L

Tenim servei exclusiu

MATEOS De tota confiança Ens trobarà al Gabinet Mèdic del Berguedà

Excel·lents mitjans i especialistes

93 822 07 07 · Carrer Barcelona, 54 · BERGA

Treballem amb mútues 5

EL COMENTARI

Xavier Gual

BERGUEDÀ ONLINE

David Cols

Per sota de 40.000 i baixant Al Berguedà tenen més feina els enterramorts que els ginecòlegs. I després de molts anys, la població total torna a quedar per sota dels quaranta mil habitants. El sabut envelliment imparable de la població, combinat amb l’expulsió de molts joves de tota condició per la manca d’oportunitats professionals i la marxa de molts immigrants que fan el viatge invers, magnifica el gran problema d’aquestes terres.

Revellir significa despoblament i empobriment respecte de les zones urbanes de la costa. El 25% dels locals d’origen o de naixement ja són vells. El 8% de la població local és estrangera. A part dels titulars del passaport espanyol, a la comarca hi viuen persones de 74 nacions més. I molts d’aquests han vingut per motius econòmics o per la pobresa i misèria del seu lloc de naixement. En general són joves i per tant en època de tenir fills. Els d’aquí de “tota la vida” ho han de veure com una gran oportunitat, renovadora i enriquidora.

Ningú podia imaginar aquesta varietat uns anys enrere. Fins i tot els més tancats al món o temorosos dels diferents han d’obrir la seva ment. Ens hi va el futur i el benestar de tots els que volem viure-hi.

Com que la piràmide actual de la població indica que hi ha molts forasters d’edat novella, seran ells els que potser mitigaran la pèrdua de població del Berguedà.

Ben aviat, allò dels vuit cognoms catalans dels avis seran encara més molt mes rar del què ja és ara. Sortosament serem una societat diversa i mestissa. O, per contra, una reserva ètnica d’ancians que aniran explicant batalletes d’aquelles que comencen per allò de: “jo no sóc racista, però...”.

EL RÀNQUING

Notícies més llegides a aquibergueda.cat durant el mes de desembre

1 Vallcebre busca famílies que vulguin viure i engegar un negoci a la Masia Castellnou

2 El Pedraforca i la lluna plena del dia de Nadal

3 El nou LiDL de Berga obre portes amb cues 6

1 de cada 10 berguedans compleix els propòsits d’any nou Any nou, vida nova. O això diuen. La realitat és que tan sols un de cada deu berguedans, aconsegueix dur a terme els propòsits d’any nou.

Per a trobar l’origen d’aquesta tradició, hem de retrocedir fins a l’any 1894. A la ciutat de Passadena, Califòrnia, un revisor d’estació de 145 quilos anomenat John McFat es va proposar reduir el seu abusiu consum d’hamburgueses .

Dos mesos després, McFat va morir de sobredosis després de fotre’s 25 hamburgueses entre pit i espatlla una tarda de diumenge. Aquest va ser, el primer propòsit d’any nou fallit de la història.

A partir d’aquí, la tradició es va escampar arreu del món fins arribar també a les nostres contrades, però, quins són els propòsits més comuns entre els berguedans? Ho desvetllem a continuació:

Aquest any, ho saltaré tot per Patum: No només els salts a la plaça. Tots els salts dels passacarrers, i la Patum Infantil. Que se sàpiga, ningú ho ha aconseguit. L’últim intent documentat va ser el juny de 1984. La guàrdia civil va detenir l’ultra Patumaire Antoni Capdepuny durant el primer salt de plens de la Patum infantil.

Havia segrestat un nen per poder saltar sense despertar sospites.

Aquest any, pujo caminant a Queralt per Sant Marc: Molta gent hi puja.

Però els que ho fan, no necessiten proposar-s’ho per cap d’any per agafar la drecera a peu. La taxa de fracàs és d’un 78%.

Aquest any, dimecres de Patum surto de tranquis: I una merda com un piano. A les dotze aniràs ben pet. Y lo sabes. La taxa de fracàs en aquest cas és del 99,7%.

Aquest any, em poso en forma: Sí. Habitualment en forma arrodonida.

Aquí la taxa de fracàs no és tan elevada. Aproximadament el 45% dels que es posen aquesta meta, ho aconsegueixen. Per contra, compta amb un dels

fracassos més èpics documentats a la comarca.

Es tracta del gironellenc Miquel Gos, que l’any 2002 es va marcar aquest propòsit. El dia 1 de gener va fer obrir un gimnàs per a ell sol tot i ser festiu, perquè estava convençut que aquell, era el seu any.

Va passar la resta de l’any ajagut al sofà de casa.

Aquest any deixo de fumar: No és fàcil, però es pot aconseguir. Uns 4000 berguedans comencen el dia 1 de cada any amb la ferma convicció de no fumar. Gairebé la meitat s’han fumat un piti abans que acabi el dia. El fracàs més sonat que es recorda, també és en mans del gironellenc Miquel Gos. El dia 1 de gener de 2002 a les 10:45 és va fumar un cigarro al balcó del gimnàs.

Aquest any, no penso fer cap propòsit d’any nou: Taxa de fracàs d’un 100%. És un oxímoron. Si t’has fet aquest propòsit de cap d’any, probablement ets imbècil, o tens problemes mentals. O les dues coses.

Més informació a: www.berguedaonline.com

KAP

FIGULSPÈDIA

Jaume Fíguls Cap d’any. Que no ha patit cap desperfecte

Any Nou. El que va després de l’any vuit

Rifa del nen. Sortejar un nadó

Cavalcada de reis.

El Felip damunt de la Letizia

PIZZES TAPES ENTREPANS TORRADES BRASA MENÚS ESCALIVADA Prat de la Riba, 9 · BERGA 698 34 74 36 Dijous, festa setmanal Menjar per emportar-se, previ encàrrec

Estrella d’Orient.

Cervesa de la Xina

Rei Mag. Steve Jobs, fundador d’Apple

OSTRES N S E L A T S TA ATS AL T I L A I C E P S E ENYA FORN DE LL

Promoció 1 Cervesa + 1 Tapa

1,50€ 7

1916 La Infanta Isabel, filla de la reina Isabel II, va ser l’estrella de la coronació. Va arribar a Manresa en tren, i des d’allà va viatjar en cotxe, tot un luxe per l’època.

Va parar a Cal Rosal per dinar (caldo, llenguado, filet, guatlles, espàrrecs i capó), i una multitud la va rebre a la plaça de Sant Joan, coberta de banderes, “verdor i flors”.

La Infanta va presidir els Jocs Florals i una Patum extraordinària.

BRANGULÍ (FOTÒGRAFS) / ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

8

Aquella ciutat que corona Queralt L’any del Centenari comença amb la publicació del calendari d’AquíBerguedà i una exposició de fotografies històriques a l’Arxiu Comarcal

2016 L’any 1916, la Coronació de la Mare de Déu de Queralt va ser “una festa sense precedents a la història de Berga”. Així la descrivia a L’Erol l’historiador Josep Noguera. I les cròniques dels diaris de l’època li donen la raó. El Noticiero Universal explica que “van ser molts els forasters que l’última nit es van quedar al carrer per falta d’allotjament”. La visita de tota una figura reial, la infanta Isabel, filla de la reina Isabel II, explica ja la dimensió de la festa.

Va venir de Madrid en tren fins a Manresa, i allà va pujar a un cotxe. “Només els periodistes es van veure obligats a fer ús dels vagons bruts i desmantellats del ferrocarril econòmic de Manresa a Olvan”, es lamentava el cronista Arturo Bono i deia que havien trigat “tres hores mortals” a fer els poc més de 40 quilòmetres fins a Cal Rosal.

La Coronació es va fer a Berga després d’una llarga processó per la ciutat. “Quan va entrar la imatge de la Mare de Déu a l’església parroquial de Santa Eulàlia, les bandes van tocar la Marxa Reial, i hi va haver aplaudiments i víctors entusiastes”, llegim a La Vanguardia del 3 de setembre del 1916. La mateixa cròni-

ca explica que, després de la Coronació, hi va haver una ”gran funció de gala” de teatre al Casino Berguedà, que va acabar “a primeres hores de la matinada”. “L’aspecte del saló era brillant, lluint les dames vestits elegants i valuoses joies.”

Una gran festa cada 25 anys La Coronació del 1916 tenir una pompa colossal i l’eco d’aquella festa s’ha repetit cada 25 anys amb celebracions igual d’extraordinàries. Cadascuna amb els condicionants de l’època: el 25è aniversari, el 1941, amb l’impacte encara recent de la guerra civil i la disciplina fèrria del primer franquisme; el 50è aniversari, el 1966, amb l’aire del miracle econòmic i del baby boom, però encara amb l’autoritarisme de la dictadura, i el 75è aniversari, el 1991, amb l’orgull ciutadà de la Catalunya preolímpica.

I ja ha passat una quart de segle i hem arribat al Centenari. En aquests 25 anys, els berguedans hem passat de tenir 8.200 euros per càpita a 19.500, però han tancat fàbriques i mines. S’han instal·lat a la ciutat gairebé 2.000 persones d’altres països, però ja fa set

La portada del calendari 2016 de l’AquíBerguedà és de Marc Serarols, un jove fotògraf fill de Berga i establert a Barcelona.

Està especialitzat en fotografia urbana i de carrer i en el món dels castells, i li agrada també retratar paisatges berguedans com aquesta ciutat sota la boira presidida pel santuari de Queralt.

MARC SERAROLS

9

10

1991 El 75è aniversari de la Coronació, l’any 1991, va ser un esclat d’alegria al carrer. Els principals carrers i places de Berga van exhibir durant la novena guarnits extraordinaris.

La verge va baixar a Berga el 31 d’agost en un cotxe que va travessar tota la ciutat aclamat per la multitud i va arribar a la plaça de Sant Pere més atapeïda que mai.

Mossèn Ballarín anava dins del cotxe, de copilot, i deia: “No hi ha res que agermani tant com la festa i la taula entorn de la Mestressa de casa”. La Mestressa era la Mare de Déu de Queralt; la taula, una fira gastronòmica al Vall titulada Queralt al Plat dirigida per Miquel Màrquez, i la festa, la més genuïna de Berga: hi va haver dues tandes de Patum a la plaça de Sant Pere, amb plens i tirabols, i una Patum infantil a la plaça del santuari.

MANEL ESCOBET / FOTO VÍDEO LUIGI

11

CENT ANYS DE QUERALT

El calendari del 2016 es distribueix en uns quaranta establiments col·laboradors

LA DICTADURA

Queralt, segons el franquisme El franquisme va utilitzar sense rubor el fervor dels berguedans per la Mare de Déu de Queralt com a munició de gran voltatge polític. N’és un exemple la celebració del 25è aniversari de la Coronació, que es va fer a Berga amb la

benedicció del governador civil, Antonio Correa Veglison, i amb tota la simbologia feixista. 25 anys més tard, el mateix Franco va visitar Queralt, on es va inaugurar per a ell l’ascensor inclinat que mai més no va tornar a funcionar.

anys, des de l’esclat de la crisi que en marxen més que no pas n’arriben. I, sobretot, hem perdut la fe. Per posar-hi tot just una dada, només un 9% dels casaments que es fan a Berga són per l’Església.

Però, malgrat els canvis socials, el programa de celebració del Centenari seguirà la línia marcada el 1991. Hi haurà Patum, aquest cop completa i amb passacarrers, i la imatge de la Mare de Déu tornarà a baixar a Berga i a passejar-se per la comarca. Es faran àpats al carrer i festes populars i una mostra gastronòmica com la que ja va dirigir Miquel Màrquez al Vall pel 75è aniversari.

Celebracions tot l’any Això serà el 8 de setembre i la novena de dies d’abans de la Gala. Però les celebracions s’estendran tot l’any, amb actes culturals, divulgatius i benèfics, com el concert del cor Giovinetto de Puig-reig que ja s’ha programat al Teatre Municipal per al 28 de febrer.

Els dies d’aquest any històric aniran passant amb el calendari de la revista AquíBerguedà, enguany dedicat a fer història de Queralt a través de la fotografia.

El director de l’Arxiu Comarcal del Berguedà, Xavier Pedrals, col·laborador del calendari des de la primera edició, explica que “s’ha volgut que hi fossin presents fotògrafs que han marcat època”. Al calendari, hi ha els noms del millor fotoperiodisme català, com Brangulí o Pérez de Rozas. Però també els grans fotògrafs del Berguedà del segle XX, com Jaume Huch i Guixer o Josep Deseuras, i del segle XXI, com Marc Serarols, que signa la portada, i Lluís de Haro, que il·lustra el desembre i la primera pàgina d’aquesta revista. “És una foto de l’any passat de Berga vista des de Queralt, que és el balcó de Catalunya. Si et lleves d’hora i ets allà a dalt quan tothom dorm, hi pots captar moments màgics”, explica De Haro.

Els calendaris es distribueixen fins a fi d’existències en una quarantena d’establiments col·laboradors, i la col·lecció de fotografies conjuntament amb d’altres inèdites es pot veure fins a final de gener al Pavelló de Suècia, seu de l’Arxiu Comarcal del Berguedà.

12

1941

Amb el santuari malmès per la guerra, la festa es va fer a Berga i es va inaugurar així la tradició de baixar la verge. Hi va haver una desfilada de “flechas y pelayos”, els benjamins de la Falange, i la imatge de la Mare de Déu va travessar la plaça de Sant Pere enmig de berguedans que feien la salutació feixista. PÉREZ DE ROZAS / ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA

1966

La verge va tornar a baixar a Berga pel cinquantenari de la Coronació. Hi va haver festes als barris, Jocs Florals, castell de focs i una Patum extraordinària. L’Ajuntament va comandar els actes, però el franquisme ja anava de baixa i el programa del cinquantenari es va poder escriure en català. JOSEP DESEURAS / ARXIU COMARCAL DEL BERGUEDÀ

CENT ANYS DE QUERALT

1978

L’incendi més greu que ha patit Queralt en l’últim segle es va encendre al bosc de la Mussolera (Cercs) la tarda del 27 de novembre del 1978. Va cremar tota la tarda i tota la nit i, en total, va calcinar 150 hectàrees del vessant solell de la muntanya. Les flames van començar al turó de Vilaformiu i es van estendre de seguida muntanya avall, van travessar la riera de Metge, i van arribar a la falda de Queralt cap a les 7 de la tarda. Ja al vespre, el front van continuar avançant fins al Serrat de Fullaracs. CLIMENT ESCOBET / FOTO VÍDEO LUIGI

El valuós llegat dels Luigi Al cor del carrer Major, s’hi guarda l’arxiu privat de fotografies més important del Berguedà. Foto Vídeo Luigi ha estat testimoni de les últimes dècades d’història de Berga i comarca i, a la rerebotiga, hi conserven imatges úniques de fets i esdeveniments rellevants que no són enlloc més.

Un exemple n’és la fotografia de l’incendi que hi va haver a la muntanya de Queralt el novembre del 1978. Manel Escobet, responsable de Foto Vídeo Luigi, recorda que la va fer el seu cosí Climent: “Quan es va encendre el foc, ell estava treballant al laboratori i segurament ni ho va saber. Però, quan va sortir, va agafar la càmera i va anar ràpid a Casampons”. Des d’allà, va capturar un moment que va durar poc —perquè el foc es va apagar ràpid —, però que va resultar molt impactant per a milers de berguedans.

“Quan ets allà fent la foto, no t’adones que estàs vivint un moment històric”, diu Manel Escobet. Però ell n’ha viscut uns quants, com la celebració multitudinària del 75è aniversari de la coronació. La imatge que podeu veure a les pàgines 10 i 11 demostra que hi va haver fervor. “L’èxit de la festa va ser un esclat eufòric que va superar fins i tot les expectatives de l’organització”, recorda Escobet.

“Queralt dóna molt de si” De l’arxiu de Luigi, hi ha encara dues fotos més al calendari de l’AquíBerguedà: una de la inauguració de la rampa de parapent, l’any 1999, també de Manel Escobet, i una altra de la reconstrucció de la teulada del santuari, l’any 1966, de Joan Cortina i Serra.

“I n’hi hauríem pogut posar moltes més”, diu Escobet, “perquè Queralt dóna molt de si”.

13

Berga

Una oficina de joventut local i comarcal

Exterior del local, a Berga, que acollirà els serveis per a joves. RICARD CODINA

És previst que el nou servei entri en funcionament la segona quinzena de febrer Els joves de Berga i el Berguedà es podran assessorar en matèria d’estudis, d’habitatge, d’ocupació… en un local que acollirà l’Oficina Jove Comarcal del Berguedà.

D’aquesta manera es potenciaran i se centralitzaran els serveis que s’ofereixen al Consell Comarcal del Berguedà en matèria de joventut i a l’Ajuntament de Berga, al punt d’informació juvenil.

“Estem pendents de concretar amb el consistori les funcions que faran uns i altres tècnics”, ha 14

explicat a la revista AquíBerguedà David Font, president del Consell Comarcal del Berguedà, que també ha remarcat la importància de disposar d’un servei d’aquestes característiques, molt útil per als nois i noies.

El nou local és al carrer Pere III cantonada amb carrer Barcelona (on hi havia una oficina de Caixa Girona). Es tracta d’una planta baixa “visible i accessible”, fet que s’ha tingut en compte a l’hora de trobar una ubicació adient per aquest servei.

La previsió és que l’Oficina Jove Comarcal del Berguedà ja pugui entrar en funcionament la segona quinzena de febrer.

En els propers dies s’hi faran les millores necessàries, “que seran mínimes”, ha apuntat Font, “perquè està en molt bones condicions”.

Caldrà fer la distribució, pintar, repassar vidres i posar-hi el mobiliari.

S’hi invertiran uns 4.000 euros. És una inversió assequible, ha cometat

“S’ha d’adequar el local, però les millores són mínimes ” “Es potenciaran els serveis, amb assessorament sobre habitatge, feina, estudis...”

David Font, tenint en compte que una altra de les opcions que hi havia per ubicar els serveis

de joventut era l’antiga Escola d’Adults (al passeig de la Pau), on feia falta destinar-hi 100.000 euros per condicionar el pis. A més, no era planta baixa i es va descartar.

També es va descartar ubicar l’Oficina Jove Comarcal als baixos del bloc de pisos que hi ha al cementiri vell (carrer Mossèn Espelt). Ara, s’ha trobat un “espai idoni”, ha volgut deixar clar David Font. Un local pel qual es pagaran 550 euros al mes de lloguer.

ANNA COSTA

BERGA

La imatgeria de Patum a revisió La restauradora Gemma Rodríguez inicia la intervenció anual a les comparses Les comparses de la Patum es posen ja aquest gener a mans de la restauradora Gemma Rodríguez perquè puguin lluir de ple per Corpus (serà del 25 al 29 de maig).

Com cada any, totes se sotmeten a una intervenció, més o menys acurada segons l’estat que presenten. Enguany, en general, es troben en bon estat, “la darrera Patum va ser una de les festes en què menys danys van patir les comparses”, ha comentat Rodríguez. No hi ha degradacions remarcables però sí les habituals en una imatgeria que surt al carrer enmig de milers de persones. Cops, fisures, rascades, desgast pictòric, aixecament de capes de pintura, brutícia ambiental... són els danys més freqüents. Els que centraran la tasca de la restauradora aquests quatre mesos previs a la festa.

La primera peça que s’intervindrà serà la guita grossa, que és la que té la salut més delicada pel fet que a la Patum del 2014 es va mullar molt degut la pluja i va quedar malmesa. Es va restaurar l’any passat i ara s’ha de controlar i tenir-hi una cura especial. També es posarà l’accent en una maça, que presenta un estrip a la pell. S’hi farà una restauració exhaustiva.

La resta de comparses es revisaran des de l’estructura fins a la part externa seguint els criteris de conservació, com ara mínima intervenció, màxim respecte a l’obra original (forma, material i estructura), coneixement de les causes de la degradació, i ús de materials reversibles que si cal es puguin retirar sense malmetre la peça.

LES PECES

Els danys de la comparseria en l’últim Corpus

GUITES

MACES I ÀNGELS

Caps malmesos El cap de la guita grossa va quedar molt malmès a la Patum del 2014 i es va fer una acurada restauració. Ara, s’hi incidirà fixant les capes pictòries i consolidant-les. I al cap de la guita xica hi ha aixecaments de policromia a la boca i llengua, i cal reforçar les orelles.

Estrip d’una de les pells Dues de les pells policromades de les maces presenten un aixecament pictòric important, amb pèrdues puntuals de policromia. I un fet greu és l’estrip d’una de les pells policromades, que fa que estigui partida horitzontalment de banda a banda.

GEGANTS

NANS VELLS I NOUS

Estructures i mans malmeses Les mans dels gegants vells i nous són els elements més afectats, a causa de cops. S’hi actuarà. També es revisaran especialment les estructures de metall, perquè últimament, es repeteixen descohesions a la soldadura. Si cal, es desmuntaran i es consolidaran.

Danys per cops i brutícia Presenten danys a la capa pictòrica. I una capa de brutícia greixosa i fosca per sobre de tota la superfície provocada per la pols ambiental i el contacte de les peces amb les mans. S’hi actuarà. També es canviaran les proteccions interiors dels vuit nans, i es revisaran corretges.

TURCS I CAVALLETS

Debilitament de capes Els danys dels cavallets es concentren a la zona de les natges, cap i cames del genet.

Hi ha debilitament i pèrdua de capes pictòriques, fet pel qual caldrà reintegració pictòrica i consolidació de capes. També es revisaran les estructures i es faran recanvis de cascs.

ÀLIGA

Aixament de capes a la cua L’estat de conservació és bo però hi ha aixecaments pictòrics a la zona de la cua. Es fixaran i consolidaran i es farà una neteja, encerat, poliment i estucat a la peça, que presenta una capa de brutícia greixosa que li treu brillantor. El mateix passa al tabal, que es netejarà.

15

BERGA

Una aula pública menys de P3 El govern de Berga s’oposa a la decisió de la Generalitat d’eliminar una línia El departament d’Ensenyament de la Generalitat ha anunciat que de cara al curs que ve l’escola pública de Berga podria comptar amb una línia menys de P3. Actualment n’hi ha 4: dues a l’escola Santa Eulàlia i dues a l’escola Sant Joan.

També hi ha places de P3 a la Valldan però és una escola on es comptabilitza tot el cicle infantil junt.

La disminució de la natalitat i la davallada de matrícules al primer curs d’educació infantil és una realitat, l’equip de govern de Berga (CUP) ho comprèn però no entén que la supressió s’hagi de fer a l’escola pública i no a la concertada. Actualment a Berga hi ha tres les línies de P3 a l’escola privada concertada: dues a Vedruna i una a Xarxa.

En aquest sentit, veurien bé que s’eliminés de la concertada, en concret de Vedruna perquè a Xarxa hi ha una sola classe d’infants de 3 anys.

La regidora d’Ensenyament de Berga, Mònica Garcia, ha ma-

Un dels grups de P3 de l’escola pública Sant Joan de Berga, aquest curs. BLOG ESCOLA nifestat el seu desacord en la decisió, “ens estem movent i reunint amb la Generalitat”. Ha argumentat que “si la concertada va néixer per cobrir la incapacitat d’encabir alumnat a l’escola pública no entenem perquè ara que la pública ho abasteix no es retira progressivament el concert de la privada concertada”.

147 alumnes a P3 Aquest curs 2015-16 són 147 els alumnes que cur-

sen P3 a Berga, entre totes les escoles. En concret, n’hi ha 39 a l’escola pública Sant Joan, 36 a l’escola pública Santa Eulàlia, són 6 a la Valldan, 25 a l’escola concertada Xarxa, i 41 a la concertada Vedruna.

Les previsions de la Generalitat són que el curs que ve (2016-17) siguin 122 els alumnes que faran P3, el següent 128, i l’altre, curs que correspondrà als nascuts aquest 2015, seran només 92 nens i nenes.

Amb aquestes da-

des, el departament d’Ensenyament defensa que ja hagués pogut suprimir una línia de P3 aquest curs i per les ràtios el curs que ve es podria prescindir fins i tot de dues línies, però diu que n’eliminarà una. Amb els números sobre la taula sembla que no hi ha volta de full. Per això, els esforços de l’Ajuntament de Berga passen per intentar que la supressió sigui a l’escola concertada i no a la pública: “no tenim res

en contra de l’escola concertada, és una altra opció pels pares, però com a institució pública entenem que hem d’apostar per l’escola pública i per tant si hi ha d’haver una supressió, que sigui a l’escola concertada”, ha exposat Garcia.

Si s’acabés aplicant la solució que planteja la Generalitat s’equiparia l’oferta de P3 a la pública i a la concertada, fet que preocupa al govern de Berga. Segons Mònica Garcia, “tenim por que alumnes que voldrien anar a l’escola pública quedessin sense plaça”.

Neix una plataforma Encapçalat per mestres, pares i mares d’alumnes i membres de sindicats s’ha creat a Berga el Grup de Persones en Defensa de l’Escola Pública de la ciutat.

Ja fa unes setmanes que han iniciat una campanya de recollida de signatures per evitar la supressió d’una línia de P3, i no descarten accions de pressió davant la Generalitat.

Comestibles

MARIA COSTA C/ Roser, 45 BERGA Tel. 93 821 36 26

SERVEIS LLUÍS GARCIA Assegurances · Assessoria Neteges · Venda automòbils de 2a mà

C/Pere II, 45 baixos · BERGA · Tel. 93 128 19 63 605 91 92 98 · ass.garciamoreno@hotmail.es 16

BERGA

CiU facilita el primer pressupost de la CUP

ERC, en contra PSC, s’absté ICV, a favor

El govern de Berga qualifica el pressupost de “molt ambiciós” El pressupost de Berga per al 2016 ha tirat endavant gràcies a CiU. Els 6 regidors convergents s’han abstingut a la votació permetent al govern de la CUP (en minoria amb 6 regidors) aprovar el pressupost, que puja a 18,5 milions d’euros.

CiU no ha posat obstacles a l’aprovació.

Segons el portaveu del grup, Antoni Biarnés, “el govern de la CUP té dret a elaborar els seus pressupostos d’acord amb el seu model de ciutat”.

Tot i això, CiU sí que va fer arribar 18 propostes a la CUP, i d’aquestes, 9 i mitja es van tenir en compte per part dels cupaires.

En destaca, la partida de 90.000 euros per a marquesines i bancs, així com l’ajut per a comerciants locals. Biarnés ho aplaudeix però lamenta, entre d’altres, que no se’ls hagi acceptat “l’enderroc la casa del carrer Major /

de la despesa“, però hi veu “falta d’ambició, són molt del dia a dia”, ha dit.

Ple a l’Ajuntament de Berga. ARXIU/RICARD CODINA plaça del Forn “que donaria entrada gran a la plaça i permetria dinamitzar el nucli antic i el comerç del centre”. CiU també demanava invertir per fer possible la construcció del SI Serra de Noet

Perruqueria canina Alimentació i complements

sense que la partida vagi condicionada a l’obtenció de subvencions.

Biarnés ha valorat els pressupostos d’enguany per Berga com a “força continuïstes”, admetent “l’esforç de la contenció

Cadells garantits Educació i psicologia del gos Servei gratuït a domicili

L’objectiu, reduir deute Per a l’equip de govern de la CUP el pressupost d’aquest 2016 és “molt ambiciós” i alhora “seriós, prudent i estalviador”, ha destacat el regidor d’Hisenda, Francesc Ribera. Ha explicat que s’ha elaborat tenint en compte la realitat d’un l’Ajuntament “que no està sanejat sinó que té un deute total de més de 18 milions d’euros i un deute real de més de 10, i que per tant té problemes per contractar personal, no pot demanar préstecs, no pot modificar organismes… un Ajuntament intervingut i en estat crític”, ha dit. El pressupost s’ha fet en context amb aquesta situació però amb l’objectiu “de reduir dràsticament el deute”.

ANNA COSTA

ERC qualifica els pressupostos de continuïstes i “molt restrictius”. Valoren com s’han elaborat tècnicament, “s’ha fet un gran esforç i s’han presentat molt ben detallats”.

Però des del punt de vista polític “són molt restrictius.

Falta planificació i estratègia política de futur”.

El PSC s’absté.

L’única regidora socialista a Berga, Rosalia Monroy, destaca “vull que tirin endavant els pressupostos de la CUP, que demostra que treballen fort, però en aquests números hi trobo a faltar ambició”.

Vot a favor d’ICV. Al regidor d’ICV, Joan Torres, no li semblen malament els pressupostos de la CUP i hi vota a favor.

93 822 26 02 Plaça de la Creu, 4 - BERGA facebook.com/AnadyrEstilistesCanins 17

BERGA

L’espai Konvent Cuina ja no serveix àpats. Ha tancat portes a principis d’aquest mes de gener i no tornarà a obrir fins que es regularitzi l’activitat gastronòmica, una més de les que oferia l’Associació Cultural del Konvent de Cal Rosal, i amb molt bona crítica per part dels comensals.

Sense llicència El fet que aquest espai funcionés sense la llicència pertinent va fer que l’associació Hostaleria i Turisme del Berguedà es posés en peu de guerra i demanés “igualtat de condicions”. Reclamaven exigències legals al Konvent de Cal Rosal en l’àmbit de restauració perquè ho consideraven “competència deslleial pel sector” perquè no complien “la legalitat”. Així ho argumenta el president de l’associació Toni Barat: “com a associació cultural -regulada- juguen a una picaresca que els permet ser més privilegiats i no podem estar-hi d’acord.

Tothom ha de dur a terme la seva activitat professional amb les mateixes exigències legals, i contribuir al bé comú, tributant via impostos”.

Per la seva banda, segons explica a

Al fons a la dreta, l’edifici del Konvent.

RICARD CODINA

Pausa obligada

Tanca el restaurant del Konvent a Cal Rosal l’AquíBerguedà Eduard Finestres, gestor i director del Konvent Cuina, “la nostra proposta no pretenia fer la competència als restaurants de Berga i

VIDA ALS FOGONS El Konvent Cuina va néixer l’estiu del 2014 com a projecte pensat per aportar l’art gastronòmic del territori

KONVENT ACTIU La gastronomia era una oferta més de les moltes propostes culturals que ofereix l’antic convent de monges de Cal Rosal

KONVENTPUNTZERO És la mostra d’art que es fa cada estiu al Konvent. Arran de l’èxit s’ha anat ampliant el ventall: konventzero.com

Xurros

Konvent Cuina en regla Finestres entén que sí, que s’havien de regularitzar aspectes i assegura que s’hi està treballant.

Konvent i Ajuntament de Berga busquen la manera de permetre reactivar el Konvent Cuina. Un procés que Finestres confia que es desencallarà però reconeix que “pot ser lent”. No sap si l’aturada serà per setmanes o mesos, “podria passar fins i tot mig any. Ara per ara no sabem fins quan durarà aquest tancament temporal”, comenta.

ANNA COSTA

Cervesa + Tapa

Creps

Tapes Carrer Salvador Espriu, 18 baixos · BERGA Tenim obert cada dia!

Tel. 686 856 636 18

podies trobar… ja feien notar la nostra aposta per un model diferent.

A més, no oblidem que va néixer per impulsar l’experimentació i la in-

LES CLAUS

Xocolata Torrades

comarca, s’hi podia menjar sí, però el concepte era molt diferent”. Diu que “l’espai -l’antic menjador de les monges-, l’entorn, les sorpreses que t’hi

vestigació gastronòmica, amb voluntat de donar a conèixer productes”. En aquest sentit, el gener de 2014 es va fer la mostra d’olis de Catalunya.

La voluntat, remarca Finestres, “és reprendre l’activitat gastronòmica el més aviat possible”. Serà una aturada temporal per adaptar-se a les regulacions del sector.

“Esperarem fins que arribi la llicència pertinent i mentrestant farem vacances a Konvent Cuina”.

Aquesta és la decisió que han pres. Hi ha influït la pressió d’Hostaleria i Turisme? “No, ha estat un factor però no el decisiu”, diu Eduard Finestres.

Entrepans freds i calents

ESPECIALITATS DE LA CASA

Carns a la brasa, rovellons Plats combinats Entrepans Embotits del Berguedà Pernil Serrano de Jabugo Formatge Manxego Menú Diari Passeig de la Pau, 5 · BERGA Pizzes per emportar

93 821 15 49

BERGA

POLS CIUTADÀ

Els veïns trien mèlies pel passeig dels Abeuradors

Fotografies de lloguer al menjador de casa La fotografia de qualitat esta a l’abast de tothom gràcies a un nou projecte de préstec de fotos, a Berga. De la mateixa manera que aneu a la biblioteca a buscar llibres, els llegiu i els torneu; ara podeu escollir una foto bonica: paisatges, bodegons.. i tenir-la un mes penjada a casa. Us la deixen gratuïtament amb un marc de fusta i vidre.

Fotobiblioart és una iniciativa pionera de l’AFTDAO (Agrupació Fotogràfica Tallers d’Arts i Oficis de Berga) i la biblioteca de la ciutat, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Berga i l’empresa de paper fotogràfic Canson.

Les persones interessades poden escollir la foto d’un catàleg que de moment incorpora 390 fotografies, numerades,

RICARD CODINA

L’Ajuntament de Berga plantarà nous arbres al passeig dels Abeuradors, a la Valldan. 11 dels 35 arbres estan en risc de fractura o caiguda, i seguint l’aplicació del Pla de gestió de risc de l’arbrat, s’eliminaran. De fet, ja s’ha iniciat la tala dels exemplars amb danys estructurals importants, la majoria plataners.

Un arbrat que se substituirà ara per mèlies, l’espècie que han escollit els veïns de la zona. El govern de la CUP ha optat per fer una consulta popular i el veïnat de la Valldan ha pogut votar entre tres opcions: tornar a plantar plataners, mèlies o lledoners. Més de la meitat dels vots han optat per les mèlies (55 de les 101 persones que han participat a la consulta).

Una opció idònia tant per les dimensions del passeig com pel clima, segons informes tècnics.

De moment es canviaran 11 arbres, amb la

previsió de renovar-los tots en un període d’entre tres i cinc anys.

fetes per membres de l’AFTDAO. Es pot consultar al blog de la biblioteca, i si és el cas fer la demanda presencialment o per mial b.berga.rvc@diba.cat per després anar a recollir la foto. Els requisits són tenir carnet de biblioteca i tenir més de 18 anys.

L’objectiu del projecte és acostar la cultura i l’art, per mitjà de les fotos, a la ciutadania, ha dit Fede Garrido, president de l’AFTDAO. També servirà per donar a conèixer l’entitat i els artistes que en formen part.

De les 390 fotos que hi ha en catàleg, se n’han escollit 17 que fins al 30 de gener estan exposades a la biblioteca ce Berga.

Esports de muntanya com a eina d’inclusió ‘Muntanyes d’il·lusió’ és el projecte que han posat en marxa a Berga l’excorredor de muntanya i actual entrenador d’aquesta modalitat, Dani

Psicologia i coaching Cecília Llobell

NENS Teràpia pel comportament i les relacions amb els altres, per l’atenció i l’autocontrol.

Especialitat amb TDA/hiperactivitat.

ADULTS Depressió. Ansietat. Teràpia de parella i familiar. Dol. Prendre decisions i assolir objectius. Consciència del Ser. SUPORT EN MALALTIES GREUS I CRÒNIQUES Eines per a afrontar millor la malaltia i de reflexió per trobar les circumstàncies i emocions que l’han pogut causar.

C/Altarriba i Godolà, 7, 1r-2a BERGA T. 679 729 592 (tardes)

PERRUQUERIABAIXCOST

Rentar+pentinar 5€ inar 10€ Rentar+tallar+pent inar 15€ Tenyir+tallar+pent € 10 Tenyir+pentinar

Tristany, Càritas Berga i la marca de calçat esportiu La Sportiva. És un projecte social amb joves de 14 a 18 anys per vincular-los amb el món de l’esport i de la muntanya, per tal que tots els adolescents de la ciutat tinguin les mateixes oportunitats a nivell esportiu.

Es practiquen diferents esports relacionats amb la muntanya i el coneixement de l’entorn rural i el medi natural. També es pretén que els joves aprenguin els valors que dóna l’esport.

Estem a Ronda Moreta, 25 i Sta. Eulàlia, 25 de Berga Permanent 40€ 95€ Estirar permanent € Metxes+pentinar 10 ar 15€ in nt pe Metxes+tallar+

Demana ARA la teva cita

93 114 88 01 19

NOU SERVEI A DOMICILI!!

Palmira Cortés (Directora del Centre) C/Altarriba i Godolà 8, Local 2 Berga 679 170 182 - 938 221 425 animalsberga@gmail.com www.animalsberga.com

Grup musical Música de ball Xous d’humor

Perruqueria canina i felina Centre concertat d’estudis Alianz Canine Worldwide - Perruqueria i estètica canina - Auxiliar de veterinaria Botiga especialitzada Consultori veterinari

T. 600 47 92 99 orguedegats.com

ORTODÒNCIA EXPRESS

SERVEIS · ORTODÒNCIA · ESTÈTICA DENTAL · IMPLANTS · CIRURGIA MAXIL·LOFACIAL · GERODONTOLOGIA · PERIDÒNCIA · ODONTOLOGIA GENERAL · ODONTOLOGIA CONSERVADORA ESTEM DAVANT DE L’INSTITUT DE GIRONELLA

EL SOMRIURE DELS TEUS SOMNIS ES POSSIBLE

Tractaments d’ortodòncia amb brackets metàl·lics a partir de 299€* per arcada.

MILLORA EL TEU SOMRIURE EN 4 MESOS

Tractament estètic de malposicions dentals amb brackets a partir de 399€*

DIAGNÒSTIC HONEST I ASSEQUIBLE

Tractaments d’ortodòncia amb brackets estètics de zirconi.

I també tractaments invisibles.

A PARTIR DE

299€

*

* No inclou retencions

C/ Pont de les Eres, s/n local · Tel. 93 825 09 65 08680 GIRONELLA 20

www.aquibergueda.cat

El portal de notícies del Berguedà

Baix Berguedà AviArt és un projecte artístic per embellir espais poc atractius

Murals plens d’art a Avià

Els regidors d’Avià Josep Subirana i Elisenda Martí; i al mig Pep Espelt, del Kovent

Fer atractiu el poble des de la vessant artística i paisatgística és l’objectiu del projecte AviArt. És una iniciativa de l’Ajuntament d’Avià i l’Associació Cultural Konvent, de Cal Rosal.

Segons destaquen Josep Subirana, regidor de Medi Ambient i Qualitat de Vida d’Avià; i Pep Espelt, director del Konvent, “es tracta de donar vida al poble, embellir-lo, fer accions que ajudin a canviar la percepció d’espais poc atractius, que no s’adapten a l’entorn o que estan inacabats”.

Aquesta és la voluntat d’AviArt, que s’implantarà per fases. Ara, estan obertes les convocatòries de concursos dirigits a dissenyadors per a dues intervencions artístiques: un mural amb el plànol d’Avià a la façana de l’Ajuntament; i pintar el mur de formigó del camí de Santa Maria.

Dues intervencions com a prova pilot d’un projecte que tindrà continuïtat. En properes fases s’actuarà

artísticament en altres indrets d’Avià “que convé millorar visualment”.

Participació ciutadana El projecte AviArt va més enllà. S’ofereix a la ciutadania la possibilitat de fer aportacions i propostes. En aquest sentit, es demana als avianesos que “no s’ho agafin com un espai de denúncia sinó d’embellir el poble”, i presentin a l’Ajuntament d’Avià idees per canviar la imatge de punts concrets “lletjos, descuidats” a partir de l’art. I que també plantegin de quina manera, i quin cost tindria.

L’Ajuntament avaluarà les propostes i determinarà quines es poden executar.

Avià Verd Dins d’AviArt s’hi inclou el subprojecte Avià Verd, que es preveu posar en marxa a la primavera.

Consistirà a incentivar als avianesos a tenir balcons i jardins ben lluits. Es farà un concurs que premiarà les millors propostes.

ELS ESPAIS

FAÇANA DE L’AJUNTAMENT

Fer un mural Una de les propostes artístiques és fer un mural amb el plànol d’Avià a la façana de l’Ajuntament, en una paret on ja n’hi havia hagut un antigament. Ara, es farà amb ceràmica, de la mà del guanyador del concurs. Per participar-hi, a avia.cat hi ha les bases.

CAMÍ DE SANTA MARIA

Pintar el mur Es vol canviar la imtage del mur de formigó del camí de Santa Maria, de més de 30 metres de llargada. Els interessats han de presentar una proposta lligada a la transhumància. Les bases del concurs es poden trobar al web de l’Ajuntament d’Avià.

21

BAIX BERGUEDÀ

La pitjor plaga de processionària Les altes temperatures i la manca d’accions preventives fan expandir l’afectació Les altes temperatures d’aquests darrers mesos i la manca d’accions preventives no han contribuït a contenir la plaga de processionària que afecta al Berguedà.

A l’Espunyola, Montclar, Montmajor i Casserres s’ha arribat al màxim nivell de gravetat, més de 1.000 hectàrees de bosc de pi. Ja fa uns mesos que pagesos, tècnics i alcaldes van alertar de l’augment de la plaga al baix Berguedà i ara es constata que també és un problema a l’alt Berguedà.

Gran part dels boscos de la comarca presenten un aspecte sec i els pins carregats de bosses blanques de les erugues, que són les que es mengen les fulles del pi. El territori alerta de la magnitud d’aquesta plaga, que està fent estralls i que preocupa als propietaris forestals, tal com ha explicat a l’AquíBerguedà Gemma Comella, enginyera tècnica agrícola, de l’associació de propietaris forestals Berguedà Verd: “ho hem

intensos o repetits. El fred de l’hivern fa que les erugues s’enterrin i facin la mutació a papallona, però aquest any no.

Els pins estan molt afectats per aquests insectes lepidòpters. RICARD CODINA fet saber al departament d’Agricultura, però no s’ha actuat. Ja fa anys que no es fa cap tractament aeri al Berguedà i demanem que amb el precedent d’enguany se’ns tingui en compte”. Ara, ja s’ha fet tard. La crida a solucions urgents de fa un parell de mesos no ha arribat. Cap fumigació. I la processionària ha anat proliferant. De plaga d’aquesta magnitud, Comella no en recorda cap. A hores

“Esperem que faci fred i plogui.

Els pins secs són combustible” Gemma Comella ENGINYERA TÈCNICA AGRÍCOLA

d’ara, queda l’esperança d’un canvi de climatologia “esperar que faci fred i plogui”.

És una eruga És la larva (eruga) d’una espècie de papallona que es diu processionària perquè es desplaça en grup, com una processó.

Passa per quatre fases: ou, eruga, crisàlide (pupa) i papallona. La major part de la seva vida, la processionària la passa en forma d’eruga i és quan més mal fa als pins. Es menja les fulles dels pins i els pot afectar greument si són atacs

Reobre el Clot de l’Alba La benzinera va estar tancada vuit anys L’empresa bagenca Petro Pintó ha apostat per la benzinera del Clot de l’Alba de Puig-reig, a tocar de Cal Marçal i l’ha tornat a posar en funcionament.

Feia vuit anys que estava tancada, sense activitat.

Petro Pintó ja es va interessar per aquesta gasolinera tres anys enrere però aleshores, segons ha explicat a l’AquíBerguedà Eloi Vila, un dels responsables de l’empresa “estava en tràmits judicials i els 22

advocats en demanaven quantitats de diners impagables”. Van reprendre els tràmits el 2015, al març va sortir la subhasta pública, Petro Pintó s’hi va presentar i la va guanyar.

De moment, el Clot de l’Alba funciona com a autoservei, sense botiga oberta, però si amb professionals matí i tarda al servei dels conductors. La intenció és en els propers mesos apujar la persiana de la botiga, “més enda-

vant sí, estem estudiant quin model de botiga hi obrim”, ha dit Vila.

Petro Pintó té seu a Sant Fruitós, on té gasolinera.

També a Santpedor, i ara a Puig-reig. I són distribuïdors oficials de butà i propà CEPSA. “Fa temps que repartim al Berguedà gasoil a domicili, a particulars i empreses, de calefacció, agrícola i d’automoció”. Ara, el Clot de l’Alba “ens pot ajudar a fer créixer la clientela”.

El Clot de l’Alba, a Cal Marçal. RICARD CODINA

Els efectes Pins secs i sense fulles.

Aquesta és la imatge.

Però les conseqüències van més enllà, “els pins queden molt debilitats i pot costar que es recuperin” ha comentat Gemma Comella.

A més, els pins més secs són més susceptibles de patir un foc forestal, “preocupa a nivell d’incendis perquè tenim pins que són combustible”, ha assenyalat Comella, que treballa a l’Oficina de Prevenció d’Incendis de la Diputació de Barcelona.

Entre els efectes de la plaga trobem també perjudicis en la salut de les persones, ja que el contacte amb el pèl de l’eruga pot provocar fortes urticàries i altres reaccions al·lèrgiques. També afecta al bestiar. I se’n ressent el turisme rural.

BAIX BERGUEDÀ

POLS CIUTADÀ

BAR - CAFETERIA

TAPES VARIADES Pl. Tarascón, 7-8 · BERGA · Tel. 93 822 33 27

AJUNTAMENT AVIÀ

Punt de càrrega per a cotxes elèctrics a Avià L’Ajuntament d’Avià fa una aposta pels cotxes elèctrics instal·lant un punt de càrrega per aquests vehicles. És la primera població del Berguedà que disposa d’un punt de càrrega per a cotxes elèctrics. S’ha col·locat a l’aparcament de davant de l’Ajuntament i l’Ateneu d’Avià, on aparca el Bibliobús.

El punt és doble, de càrrega normal i de càrrega semi ràpida i ja se’n pot fer ús. El punt és gratuït i per seguretat, per activarlo cal demanar la targeta al bar de l’Ateneu, o disposar de targeta pròpia compatible amb Circutor.

El punt és un un Circutor Wall-box RVE-WB-MIXCP1-TRI 400 v. 32A. 21 KW. Ha tingut un cost de 2.000 euros, que de moment ha pagat el consistori avianès però que, segons ha explicat el regidor de Medi Ambient, Josep Subirana “estem pendents de poder rebre una subvenció”. Ho ha dit en una entrevista a Ràdio Berga i a l’Aquí Berguedà on ha donat detalls del punt de càrrega per a cotxes

elèctrics. Ha reconegut que de moment, a Avià, i al Berguedà en general, ben pocs cotxes elèctrics hi ha “però sí a Barcelona i àrea metropolitana”, i en aquest sentit ha destacat que Avià ja figura en un mapa on s’assenyalen tots els punts de càrrega del país i “pot ser útil per a famílies o persones que treballen amb vehicles elèctrics que passen pel Berguedà o que fan estada a la comarca i necessiten carregar”.

Les obres, finançades per la Diputació de Barcelona, han tingut un pressupost de licitació de 151.088 €. El nou itinerari per a vianants comprèn un tram de 470 metres, i connecta el nucli de Cal Blau amb el centre urbà de Gironella, en un recorregut de zona no urbanitzable i amb absència d’edificacions. És un camí de 2,20 metres d’ample al mateix nivell de la calçada, on s’ha col·locat una barrera de seguretat entre el vehicle i el vianant, així com la construcció d’un pas de vianants elevat.

Gironella estrena el voral per a vianants Varietat de seients al teatre Gironella ja disposa de l’itinerari per a vianants de l’Ametlla que connecta el nucli de Cal Blau amb el centre urbà de Gironella, per la carretera de Casserres (BV-4132Z). L’obra permet facilitar als veïns de la zona una mobilitat segura i adaptada.

L’actuació ha suposat l’adequació d’una connexió segura per als vianants entre els dos nuclis de la població i que fins ara s’havia d’efectuar a través d’un itinerari d’escales o bé per la calçada, amb el perill que això comportava.

La campanya ‘Deixa’ns una cadira (confortable)’ que s’ha fet a l’Ametlla de Merola durant la representació dels Pastorets per reivindicar la necessitat de disposar de pati de butaques, n’ha aconseguit 215.

L’Associació Cultural Esplai ha rebut sofàs, butaques, cadires d’ajuntaments, de restaurants, de perruqueria, de menjadors... cedides per particulars i entitats de varis punts de Catalunya.

2 Creps de xocolata per 5€!

Bar Asturias Penya Oficial Fernando Alonso

Llesques i tapes Sta. Eulàlia, 28 08600 BERGA Tel. 93 821 23 55 bar.asturiasf1@gmail.com

ASSESSORAMENT LABORAL I TRIBUTARI c/ Francesc Macià, 10 - Berga - tel. 938 214 139

AUTOMÒBILS C-16 Vehicles seminous i d’ocasió

Rentat de vehicles a mà Rentat de tapisseries C. Barcelona 19 · BERGA Tel. 648 08 85 93 · 93 821 66 79 23

Alt Berguedà

S’ofereix negoci i llar a Vallcebre Vallcebre busca famílies que vulguin viure i posar en marxa la Masia Castellnou, de propietat municipal. La idea de l’Ajuntament és que s’hi engegui un negoci que permeti generar llocs de treball i riquesa al municipi. Quin tipus de projecte? El consistori té clar que no ha de ser ni bar ni restaurant, per exemple, perquè aquest sector ja està cobert i perquè no és la sortida que l’equip de govern vol per a la Masia Castellnou.

Ara bé, tampoc no s’ha concretat què s’hi podria fer perquè segons ha dit a l’AquíBerguedà el tinent d’alcalde, Jordi Lapuente, “volem que siguin les persones interessades en la Masia Castellnou les que proposin què s’hi podria fer”.

Projectes de negoci L’Ajuntament de Vallcebre ha obert un període de presentació de projectes de negoci, fins al 26 de febrer. Amb el lema ‘Tens una proposta de negoci i estàs disposat a dur-la a terme?’ i ‘Vols viure a Vallcebre, un petit poble del Berguedà?’ el consistori està fent campanya per captar adeptes.

Les propostes que rebi l’Ajuntament de Vallcebre es valoraran i es podran presentar al concurs públic que es farà. Això 24

Exterior de la Masia Castellnou. AJ. VALLCEBRE

“Volem que siguin els interessats els que proposin l’activitat que s’hi podria fer” Jordi Lapuente TINENT D’ALCALDE

serà una segona fase. A la primera que ara està en marxa es demanen idees.

Els interessats poden trobar el formulari al web de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà o de l’Ajuntament de Vallcebre.

D’aquesta manera, l’Ajuntament de Vallcebre, amb el suport tècnic de l’Agència de Desenvolupament i la Diputació de Barcelona, impulsa aquesta iniciativa per donar contingut i dinamitzar la Masia Castellnou, gràcies a persones emprenedores que es vulguin instal·lar a

L’Ajuntament busca una família de fora que es vulgui fer càrrec de la Masia Castellnou viure a Vallcebre i implantar a la masia algun tipus d’activitat econòmica adaptada a les estratègies de desenvolupament del municipi.

Característiques La Masia Castellnou data del segle XIX i està ubicada a la part nord del nucli urbà de Vallcebre; s’emplaça en un solar de

Primers interessats i propostes concretes Una vintena de particulars o empreses s’han interessat fins ara pel projecte de la Masia Castellnou i han fet arribar a l’Ajuntament de Vallcebre les

seves propostes de negoci. De moment, el consistori encara no ha les ha volgut revelar.

Es poden presentar fins al 26 de febrer, i el formulari es pot trobar a les pàgines

webs vallcebre.cat. o adbergueda.cat. A més, aquest gener s’ha fet una presentació de la iniciativa per exposar el projecte a persones creatives i emprenedores.

870 metres2, amb una superfície construïda de 330 metres2 distribuïda en tres plantes, i també té el típic paller de les cases de pagès, de 40 m2. L’entorn està urbanitzat i disposa de xarxa d’aigua i sanejament, enllumenat públic i connexió a Internet.

La Masia Castellnou està actualment en desús i cal fer-hi obres de restauració. De moment s’hi ha començat a treballar per rehabilitar-la però la següent fase de l’actuació de millora anirà en funció del projecte que s’implanti a la Masia Castellnou.

ALT BERGUEDÀ

Un cas tancat amb ferida oberta Fills de miners morts a la Mina de la Consolació diuen que “no es va fer justícia” Famílies que no obliden L’accident del 1975 a les mines de Fígols, amb 30 morts, no s’esborra de la memòria dels fills.

Ells eren nens i al ferse grans van tenir la necessitat de conèixer els fets, d’obtenir respostes, “hem viscut el patiment de les mares”. Lamenten que no es fes justícia convençuts que la responsabilitat requeia a l’empresa, “l’any abans de l’accident, es va alertar que les condicions feien témer un accident. I així va ser”, ha dit Emilio Díaz.

Aplaudeixen l’homenatge que es va fer per Santa Bàrbara. Es va alçar un monument a la plaça del Museu de les Mines de Cercs, a Sant Corneli, en homenatge als 206 miners morts al Berguedà des de començaments dels segle XX. Els sap greu però, que com a familiars dels miners morts a la Mina de la Consolació, no se’ls tingués en compte “ningú de l’organització de l’acte -molt emotiuva contactar amb nosaltres”.

Monument d’homenatge als 206 miners morts al Berguedà. MAIDER KUADRA Aquest 2015 s’han complert 40 anys del tràgic accident a la Mina de la Consolació, a Cercs, on van morir 30 miners. Uns fets que van passar el 3 de novembre del 1975 a causa d’una explosió de grisú.

Quatre dècades després de la tragèdia i 35 anys després que judicialment el cas es donés per tancat, la ferida encara resta oberta entre els familiars de les víctimes.

No tenen intenció de remoure-ho però sí “que no hi hagi dubtes sobre què va passar”.

Consideren que no es va fer justícia: “l’empresa -Carbones Berga- mai no ha pagat pel que va passar”. Així ho han fet públic ara alguns dels fills dels miners que van morir a l’accident. Emilio Díaz, com a portaveu de les famílies afectades, ha explicat a l’AquíBerguedà que el cas encara els cou cada vegada que se’n

parla pel fet que “hi ha qui encara s’omple la boca que els minaries fumaven i que una cigarreta fos el possible detonant de l’explosió”. Es posa les mans al cap. Res a veure amb la realitat assegura.

Va ser una explosió de grisú. Una brutal explosió de grisú en unes instal·lacions que havien estat dos dies tancades pel pont de Tots Sants i no havien tingut temps de ventilar-se.

Segons un comunicat que signen Emilio Díaz i Josep Maria Gómez, fills de miners morts, i també Marc Viader, advocat defensor de les famílies, “la teoria interessada i escampada per l’empresa del fet que es va trobar al mateix lloc de l’accident una capsa de llumins i un paquet de cigarretes va ser presa per bona.

Molta gent preferia creure’s això que no l‘allau de negligències i la

mancança de mesures de seguretat obligatòries que Carbones Berga arrossegava: ventilació aturada indegudament, manca de sistemes antideflagrants a la deficient xarxa elèctrica, absència de mesures antigrisú, manca de controls de seguretat abans de l’entrada del torn de feina, sobreexplotació desmesurada de la línia de producció, i una sèrie d’irregularitats impròpies d’una mina de primera categoria”, apunten.

L’empresa, absolta Lamenten que Carbones Berga quedés absolta de responsabilitats. L’any 1978 va ser absolta de les negligències i delictes que se l’acusava, les famílies van presentar recursos, però el 1980 es va donar el cas per tancat sense bones notícies per les famílies. Les vídues van cobrar el salari mínim interprofessional. De fet,

“Va ser una explosió de grisú en unes instal·lacions que no s’havien ventilat” “Carbones Berga mai no ha pagat per l’accident d’ara fa 40 anys, on van morir 30 miners” Emilio Díaz PORTAVEU DELS FAMILIARS DE LES VÍCTIMES

algunes ja s’hi van acollir sense presentar recursos, renunciant a seguir el procés judicial fins al final.

Segons Díaz, “Carbones Berga, amb l’ajuda de capellans de la comarca van pressionar a les vídues i els familiars del finats per signar la renúncia a emprendre accions legals contra l’empresa a canvi d’una indemnització d’1.300.000 pessetes de l’època (3 anualitats del sou mitjà dels minaires)”.

La majoria (18 de 30 famílies) van continuar endavant jurídicament “per demostrar la culpabilitat de l’empresa” i aconseguir augmentar el 45% de la pensió de viduetat assignada. Si es demostrava la responsabilitat, la pensió hauria estat del 100%. No va ser així, el cas es va tancar sense responsabilitat a Carbones Berga i pagant un total de 39 milions de les antigues pessetes a les famílies afectades.

25

ALT BERGUEDÀ

La C-16 arribarà desdoblada a Cercs

TÚNEL DEL CADÍ Puigcerdà Andorra / França

Bagà Túnel de Guardiola

Guardiola de Berguedà

B-402 La Pobla de L. St. Julià de C.

B-400 Vallcebre Saldes / Gòsol

TERCER CARRIL REVERSIBLE 13,5 km Sistema de mitjana mòbil

Túnel del Castell de Guardiola

C-16 Túnel de la Nou

BV-4025 Sant Corneli Fígols

La Generalitat torna a canviar de plans a l’Eix

BV-4022 La Nou

La Rodonella

Sant Jordi de Cercs

Cercs

Túnel de Cercs

BV-4241 St. Llorenç de M.

Túnel de Berga

C-26 Vilada Borredà Ripoll

AUTOVIA 6,5 km 2 carrils per sentit a 80 km/h

Berga AUTOVIA ACTUAL

C-26 Avià / Solsona

Manresa / Barcelona

Esquema amb les fases d’ampliació de la C-16. R.CODINA

L’autovia C-16, l’Eix del Llobregat, arribarà a Cercs. El doble carril per cada sentit de la circulació que ara arriba fins a Berga s’allargarà 6,5 quilòmetres més, fins a Cercs. Així ho va anunciar aquest passat desembre al Berguedà el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, que va fer una visita a les obres de millora de la seguretat viària que s’estan duent a terme en aquesta carretera C-16 al tram entre Berga i Bagà.

Aquest desdoblament forma part del projecte del tercer carril reversible que es farà de Cercs a Bagà, un tram de 13,5 quilòmetres. Un projecte que el conseller Vila va anunciar el novembre del 2013 amb la previsió d’executar-lo el 2015. Els terminis no s’han complert. Actualment està en redacció aquest projecte constructiu de formació d’un tercer carril que es

26

Millores de seguretat Les obres de millora de la seguretat viària entre Berga i Bagà és previst que s’acabin aquest gener.

Els treballs, amb un cost de 3,55 milions d’euros, abasten uns 20 quilòmetres al llarg dels quals ha fet falta renovar el paviment, adequar el peralt en revolts, reforçar la senyalització, millorar accessos, i al tram de Cercs posar una barrera metàl·lica central, entre d’altres millores.

Ú MEN

I DIAR MENÚ FESTIU

C/Gran Via, 40, cantonada C/Barcelona BERGA - Tel. 93 011 07 52 *

*de dimarts a divendres

per 6€

cuinem amb molt de gust

Autovia de 80 km/h El primer tram, de 6,5 km, entre el final de l’autovia existent i fins a apropar-se a Cercs (pk 103) presenta unes condicions de terreny que fan possible projectar una duplicació de la carretera actual, incloent el túnel de Berga.

Per aquest motiu, el departament de Territori i Sostenibilitat incorpora al projecte la duplicació d’aquest tram. Així, es formarà una autovia amb límit de velocitat 80

TAPES

MENÚ diari entre A escollir i 4 segons 4 primers

km/h. A la resta (13,5 km) s’eixamplarà la plataforma per encabir el tercer carril reversible amb la mitjana mòbil.

El cost total de l’obra serà d’uns 140 milions d’euros. Segons el conseller Vila la previsió és acabar la redacció del projecte durant l’any 2016 perquè les obres es puguin executar a partir del 2017.

BAR BON GUST

‘Sóc el Xavi d’El Sardà i us convido a descobrir el nostre men´ú ESTALVI’ Plaça Tarascón, 6 BERGA Tel. 93 821 39 99

formarà mitjançant una màquina de transferència, que desplaçarà transversalment la barrera de formigó que separa els sentits de la circulació per permetre la formació de dos carrils al costat dret de la carretera per facilitar la circulació de sortida direcció a la Cerdanya i, en els dies de retorn a Barcelona, formar els dos carrils al costat esquerre.

27

Sortim Canvi de data del Carnestoltes de Gironella.

Se celebrarà el 12, 13 i 14 de febrer. La Perla, protagonista del Carnestoltes a Gironella, serà enguany més regansera. La vila celebrarà el carnaval una setmana més tard del què marca el calendari per no coincidir amb Berga, Solsona o Sallent, entre altres carnavals potents de la zona.

La Corrida de Puig-reig. La festa que es fa cada any per Sant Antoni se celebra els dies 15, 16 i 17 de gener. Els actes de la Corrida giren a l’entorn del món del cavall: passejades, rodeo, cercavila de cavalleries i xarrets, curses de rucs i cavalls, i joc de les cintes, entre d’altres propostes. També hi té un pes important la cuina del porc.

Teatre al gust de l’espectador

En marxa a Berga el ‘Programa’t’, per dissenyar la cartellera amb partipació de la gent Els berguedans poden escollir els espectacles que es faran al Teatre Municipal de Berga gràcies al projecte ‘Programa’t’ que ha engegat l’Ajuntament de Berga. L’àrea de Cultura proposa sis obres i d’aquestes la ciutadania n’escollirà tres, una de cada temàtica: teatre, dansa i circ.

Segons la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Berga, Mònica Garcia: “creiem que és molt important obrir la cartellera a la participació popular per una qüestió d’enfortir l’interès i crear un lligam entre els espectadors i el teatre. El fet de poder participar en l’elaboració de la cartellera ha de permetre acostar els berguedans al seu teatre i ferse còmplices directes de la vida cultural del nostre poble”, ha comentat.

A part de votar per les obres que es programaran en els propoers mesos a Berga, la ciutadania també en pot proposar una quarta de teatre amateur. Els documents per participar a la votació es poden trobar al web de l’Ajuntament de Berga: 28

www.ajberga.cat.

La butlleta degudament emplenada es pot deixar a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania (OAC) de l’Ajuntament de Berga, a la Biblioteca de Berga o al Teatre Municipal els dies de funció. Hi ha temps fins al dia 22 de gener .

L’obra ‘iTime’ de Peyu és una de les sis que l’Ajuntament posa a votació popular

Tres obres per triar d’entre sis propostes TEATRE

DANSA

CIRC

Et vindré a tapar.

El viatge que fan tres amigues, l’any 1940, per trobar el marit d’una d’elles que ha desaparegut .

Zaquizami. Espectacle vitalista on joguines d’unes golfes cobren vida. Una manera divertida d’apropar als petits la dansa / teatre.

Entredos.Què és real?

Què és imaginari?

T’endinsa en un món màgic i absurd, poètic i còmic, on no saps si somies o estàs despert.

iTime. La fantasia de controlar el temps és una realitat. Peyu aparca el seu rol com a humorista per acostarnos el producte.

Time takes the time takes. Conversa física i dinàmica a través del moviment i la repetició, amb el pèndol com a leitmotiv.

Vincles. Amb canyes de bambú,es munta un espectacle amb l’objectiu de transmetre l’elegància i la tècnica de les arts circenses.

‘Només som dones’ El tret de sortida serà el dissabte 20 de febrer (hora per concretar) amb una obra escollida per l’Ajuntament de Berga. És ‘Només som dones’, de Carmen Domingo sota la direcció de Carmen Portaceli, amb la interpretació de Míriam Iscla, la música de Maika Makovski i la dansa de Sol Picó i Xaro Campo.

Un text, dansa i música en directe en un espectacle contra l’oblit. Cinc històries entrellaçades sobre els patiments de milers de dones a les presons de l’Estat espanyol durant la guerra. Esposes, mares, filles i germanes però també, i sobretot, militants, sindicalistes, guerrilleres i lluitadores incansables per la democràcia i pels drets adquirits.

SORTIM

AGENDA

ELECTRICITAT INDUSTRIAL BOMBES D’AIGUA AUTOMATISMES I PNEUMÀTICA MOTORS ELÈCTRICS EINES ELÈCTRIQUES GRUPS ELECTROGENS

La Corrida PUIG-REIG Divendres, 15 de gener 14.30 h La Corrida Infantil, al passeig Riera de la Sala.

23.30 h Ball de la Corrida, al Pavelló.

Dissabte, 16 de gener 10 h Raid Social de la Corrida. 20 km.

19 h Sortida de la comitiva de Banderers i autoritats de l’ajuntament cap a l’església.

Diumenge, 17 de gener 11 h Lliurament dels estendards als banderers.

11.30 h Cercavila de Cavalleries i Xarrets pels carrers del poble. Durant la cercavila, davant el Cafè Nou, tradicional Joc de les Cintes.

15.30 h La Corrida. 21è Trofeu Memorial Francesc Lladó i Joc de les Cintes.

Tots els actes a www.lacorrida.cat

INSTAL·LACIÓ * MANTENIMENT * VENDA * REPARACIÓ

Fins al

Comte Oliba, 33-35 Baixos. 08600 BERGA T. 93 821 45 38 / F. 93 821 38 23 electricaorriols@gmail.com / www.orriols.cat

d’estalvi en tòners i cartutxos de tinta per a impressora les seves impressions més ecològiques

RECYCLING.CAT

Ctra. Sant Fruitós, 17 BERGA

93 822 30 54 679 90 78 67

ELS SERVEIS WWW.AQUIBERGUEDA.CAT

A quina hora és el concert del meu poble?

Quines ofertes de feina hi ha al Berguedà?

Quina és la farmàcia de guàrdia d’avui?

Quan passa el proper autobús cap a Barcelona?

AGENDA D’ACTIVITATS

CLASSIFICATS

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

HORARIS TRANSPORT PÚBLIC

29

SORTIM

PASSATEMPS

Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos

Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27

agrovicenc.blogspot.com

QUI COMPRA A AGROVICENÇ?

D’entre tots aquests senyors, només 1 ve

IMMOBILIÀRIA

Lloguer CARRER MAJOR ID.874 Pis de 60 m2, moblat, menjador estar, cuina, 2 habitacions (1 doble), bany complet, habitació rentadora. Calefacció.

Comunitat inclosa. 275 €.

PIRINEU 2000 AVIÀ - ID.557 Pis de 60m2, moblat, amb menjador estar, cuina, 3 habitacions, bany i calefacció. Comunitat inclosa. 275 €. PIRINEU 2000 ZONA LA VALLDAN ID.880 Pis de 70 m2, menjador estar, cuina, 2 habitacions (1 d’elles doble), bany, traster. Calefacció.

Comunitat inclosa.

325 €. PIRINEU 2000

de comprar a AGRO VICENÇ.

Tenint en compte que no pot portar 2 d’aquestes coses

MERCAT MUNICIPAL ID.85 Pis de 100m2, menjador amb llar de foc, cuina, 4 habitacions (2 d’elles dobles), 2 banys, safareig i pàrquing. Comunitat inclosa. 380 €. PIRINEU 2000 GIRONELLA - CAL BASSACS - ID.858 Pis de 70 m2, moblat, menjador estar, cuina, 3 habitacions (1 d’elles doble), bany, calefacció, balcó. Molt assolellat.

Comunitat inclosa. 280 €.

PIRINEU 2000 CAL BASSACS ID.252 Pis de 70m2, moblat i equipat, menjador estar, cuina office, 3 habitacions (2 d’elles dobles) i bany complet. Pàrquing i comunitat inclosa en el preu del lloguer. 250 €.

PIRINEU 2000

TREBALLS DE PLADUR, GUIX, ARREBOSSATS, ESTUCATS, PINTURA

Enguixats Carreras, SL B 66561184 Plaça d’Europa, 10 - BERGA Tel. 629 81 98 25 30

alhora: Pantalons foscos – barret – bigoti – maleta negra, quin és?

Venda AVIÀ - ID.23 Pis de 68m2, amb menjador estar, cuina, 3 habitacions, bany i calefacció. 45.000€.

PIRINEU 2000 OLVAN - ID.850 Pis semi nou de 55m2, amb mobiliari de disseny fet tot a mida. Menjador estar, cuina, 2 habitacions, 1 bany, cambra de rentar i pàrquing. 100.000€.

PIRINEU 2000 DIRECTORI IMMO PIRINEU 2000 c. Bruc, 3. T. 938222526. www.pirineu2000.com

Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom.

Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)

OFERTA DE TREBALL Empresa d’entrega de paqueteria busca col·laborador autònom amb furgoneta pròpia i experiència per repartir a la zona de Berga i comarca. T. 938776960 jaume.rrhhseur@gmail. com OFERTA DE TREBALL Es necessita personal per a treballar en una perruqueria de Berga.

T. 938221747 PLAÇA DE PÀRQUING EN VENDA

PROFESSIONALS

Mercat d’ocasió XOLLOMERCAT Tot tipus de productes nous, de segona mà i antiguitats a baix preu. c. Barcelona, 23. Berga.

T. 937490039. xollomercat.com

Neteges MÉS PER TU Empresa multiserveis per a la llar, empresa, comunitats i entitats. c. Barcelona, 23. Berga.

M. 695177453.

T. 938223172. mespertu.com

Pintors CLASSIFICATS ES LLOGA RESTAURANT A AVIÀ Es lloga restaurant cèntric a Avià. A punt per obrir i sense traspàs. M. 629919019 BUSQUEM NOIES EMPRENEDORES Es busquen noies per a feina comercial.

Bona presència. Altes comissions. Interessades trucar al M. 663638128

Es ven plaça de pàrquing ubicada al Pg. de la Indústria de Berga (Davant dels bombers).

19 m2. Amb capacitat per cotxe i moto. M. 620842299 - 639211575 Més anuncis i com posar-ne gratuïtament a aquibergueda.cat/ classificats

BERPINTUR Aplicacions de pintura industrial i decorativa.

Ofertes, pressupostos...

Cim d’Estela, 9. Berga. berpintur.com M. 639488227.

T. 938210715 ANUNCIA’T classificats@ bifidusproduccions.com SOLUCIÓ PASSATEMPS El número 4

LLO GUER

ID.19 – PLAÇA CIUTAT - Pis de 45m2, reformat, moblat, amb menjador estar, cuina americana, 1 habitació, 1 bany complet i calefacció. Comunitat inclosa.

PREU: 250€

ID.47 - ZONA CAMP DE FUTBOL Pis de 50m2, moblat, amb menjador estar, cuina, 2 habitacions, bany, balcó, calefacció i ascensor. Comunitat inclosa.

PREU: 350€

ID.532 - RASA DEL CANYET - Pis semi nou de 60m2, moblat, amb menjador estar, cuina americana, 2 habitacions (1 doble), bany, cambra de rentar. Calefacció. Pàrquing.

Comunitat inclosa. PREU: 350€

ID.867 - PASSEIG DE LA PAU - Pis de 76 m2, moblat, menjador estar, cuina, 2 habitacions dobles (1 suitte), bany, balcó, calefacció.

Opció a pàrquing. Comunitat no inclosa. PREU: 400€

ID.873 - ZONA SANTA EULÀLIA Pis de 60 m2, moblat, amb menjador estar, cuina, 3 habitacions (1 doble), bany complet, galeria i balcó. Comunitat inclosa. PREU: 275€

ID.875 - ZONA PASSEIG INDÚSTRIA - Pis de 80 m2, moblat, menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles), bany complet, habitació caldera, calefacció. Terrassa.

Comunitat inclosa. PREU: 350€

ID.842 - SANT CORNELI - Dúplex de 107m2, cantoner, moblat. Pl.1a: menjador i cuina americana, 1 hab doble, bany i balcó. Pl.2a: 2 hab, i sala. Garatge i calefacció. PREU: 400€ Opció venda: 165.000€

ID.868 VILADA – Casa aparellada.

Pl. baixa: garatge fins a 4 cotxes, hab caldera, 1 hab doble, bany. 2 plantes superiors. Calefacció.

PREU: 650€.

ID.26 - ZONA CENTRE - Pis de 60m2 completament reformat, d'estil rústic, amb cuina menjador, 3 habitacions, 1 bany complet i calefacció. Molt cèntric. Comunitat inclosa. PREU: 300€

ID. 740 - PASSEIG INDÚSTRIA - Pis de 80m2, amb menjador estar, cuina, 3 habitacions dobles i 1 bany. Comunitat inclosa.

PREU: 200€

ID.872-ZONA INSTITUT-Pis 55m2, menjador estar amb cuina office, 2 habitacions, bany. Terrassa 40 m2, calefacció. Pàrquing. Traster.

Comunitat inclosa. PREU: 375€

ID. 880 - ZONA LA VALLDAN - Pis de 70 m2, menjador estar, cuina, 2 habitacions (1 doble), bany, traster. Calefacció. Comunitat inclosa. PREU: 325€

ID. 864 - AVIÀ - Casa de 150 m2.

1a.pl.: menjador amb llar de foc, cuina, bany. 2a.pl.: 3 habitacions, bany. 3a. pl.: estudi i solàrium.

Garatge. Calefacció. PREU: 550€

ID.271-CAL ROSAL-Pis de 75m2, moblat i equipat, reformat, terra de parquet, menjador estar amb cuina americana, 3 hab., bany.

Comunitat inclosa. PREU: 270€

ID. 882 - BERGA - CASAMPONS Parcel.la de 718 m2, amb situació i vistes excel·lents.

PREU: 105.000€

ID. 865 - PLAÇA EUROPA - Pis de 107 m2, semi nou, menjador estar, cuina, 3 habitacions dobles, 2 banys, cambra de rentar. Traster i pàrquing. PREU: 165.000€

ID.10 - AVIÀ - Casa unifamiliar.

Garatge per 2 cotxes i jardí. 2 plantes. Menjador estar amb llar de foc, cuina, bany i balcó.

Calefacció. PREU: 192.000€

ID. 621 - GIRONELLA - CAL BASSACS - Casa unifamiliar de 180m2 construïts, semi nova.

Garatge per 2 cotxes, terrassa 10m2, 3 hab. PREU: 165.000€

ID. 158 - BERGA - CASAMPONS Xalet de 410m2, semi nou.

Garatge 2 cotxes, bany, bodega, menjador estar amb llar de foc, 4 habitacions, estudi de 75m2.

Calefacció. PREU: 340.000€

ID. 4 - COMTE OLIBA - Pis de 88m2, amb menjador estar, cuina, 3 habitacions, bany, traster i calefacció. PREU: 56.000€

ID.881 - AVIÀ - BARRI DE LA CREU - Xalet de 225 m2. Garatge, 1 habitació doble, bany i 2 habs., menjador estar, cuina, rebost, bany, estudi de 40 m2. Bodega.

PREU: 400.000€

ID.883 - BERGA - Casa unifamiliar de 150m2. Garatge per a 4 cotxes.

Menjador estar amb llar de foc, cuina, terrassa, rebost, bany amb dutxa. 3 hab.dobles, bany, estudi, solàrium. PREU: 175.000€

VEN DA ID. 844 - GÒSOL - Xalet de pedra aparellat de 185 m2 aprox. construït amb 3 plantes. 2 habitacions dobles, menjador amb llar de foc i bany. Situació excel·lent. PREU: 220.000€

31

32