ROSA - LA FOTOGRÀFICA
OCTUBRE 2016 Número 61 Distribució gratuïta
PARLEM AMB LA FAMÍLIA QUE TÉ LA MAJOR PART DE BOTIGUES XINESES DE BERGA
ROSA - LA FOTOGRÀFICA / KAP
BERGA (EN XINÈS)
JULIOL 2016 Número 58 Distribució gratuïta
NOU SERVEI ELS DISSABTES A LA TARDA
Solucions Dentals ` ORTODONCIA BERGA amb el Dr. Juan Carlos Díaz Rendón inventor de la tècnica invisible Orthoclonic
Treballem amb les millors mútues Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 22h
Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11
CONSULTES: 670 005 005
2
EN PORTADA
Berga en xinès L’Eva i el Li van arribar a Berga el 2004 amb els seus cinc fills: uns quadrigèmins i un de més gran. Ara mateix són propietaris de la major part de basars xinesos de Berga, i ell es dedica a l’exportació de pernils i cerveses a la Xina. En aquest AquíBerguedà, presentem una família que diu que Berga ja és el seu món. P. 8 a 11 TEXT Xavi Rosiñol FOTOGRAFIA Rosa Castilla - La Fotogràfica
SUMARI
Una dona denuncia la Policia Local. Diu que un agent la va agafar pels braços i la fer fora a cops de la comissaria. La policia la denuncia a ella per desobedència. P. 12
Sant Francesc passa a l’Ajuntament. Els franciscans cedeixen el convent al municipi de Berga amb el compromís que hi inverteixi un milió i el destini a finalitats socials. P. 13
La fiscalia investiga una cançó del Titot. És “El rei vol corona”, de Mesclat, i es va publicar el 2002. La cantaven uns manifestants per la Diada i la va tuitejar la CUP. P. 17
Campanya contra la processionària. La Generalitat fumigarà Montmajor, l’Espunyola, la Quar, Vilada i Borredà. Viver i Serrateix i Casserres se’n queden fora. P. 20
Gironella diu adéu a Sílvia Prat. Tenia 27 anys i la va atropellar un tramvia, a Colònia (Alemanya). Centenars de persones van ser a la cerimònia de comiat, al pavelló. P. 21
Vilada i Borredà reclamen un mestre més. Les escoles tenen dos alumnes més aquest curs, i els pertocaria augmentar el professorat. El Govern no hi envia més efectius. P. 24
EDITORIAL
L’oportunitat històrica de Sant Francesc L’adéu de la comunitat franciscana, ara fa dos anys, suposava una nova amenaça d’abandonament al cor de Berga. Tot feia advenir que tindríem un nou espai fantasma en ple
centre, una espècie de Rasa dels Molins amb campanar. L’anunci ara de l’acord de cessió del convent a l’Ajuntament de Berga és una oportunitat històrica. La ciutat hi pot guanyar
un edifici d’altíssim valor, que es destinarà, per contracte, a usos socials. I hi ha l’opció de crear un pol cultural interessantíssim, amb el Teatre Municipal, la Sala Casino, l’Escola Municipal de Música i el
convent de Sant Francesc, al llom del carrer Major, que falta li fa. Els precedents no són gaire esperançadors. L’Ajuntament ha estat nefast a l’hora d’administrar patrimoni històric —vegeu
el cas de Queralt. Però aquest cop les bases estan ben establertes. L’oposició ha demanat debat, i el govern ha promès estendre’l a tota la ciutadania. Hi ha compromís i hi haurà debat. Comencem bé.
Octubre del 2016 Número 61 Any 6 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Coordinació general Jaume Fíguls
Direcció d’art Xavi Rosiñol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls
Impressió Lerigraf Distribució 10.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com
Control de difusió:
Amb el suport de:
Publicació membre de:
3
L’ENTREVISTA
L’APUNT
Marc Canturri
No hem descobert el foc El Concurs de Boletaires ha estat sempre igual. De fet, els pocs canvis que ha patit en 60 anys d’història són el principal motiu de la davallada d’assistents que ha tingut en les últimes edicions. Cada cop són menys els berguedans que s’acosten al Pla de Puigventós per veure cistelles plenes de bolets, però no pas perquè els participants siguin uns estafadors que ens enganyin a tots i omplin les cistelles de bolets collits fora de la comarca en més d’un dia. Res d’això. Si la gent no va a Puigventós és perquè el concurs necessita renovar-se de dalt a baix. Han estat 60 anys memorables però s’ha de canviar alguna cosa, senyors. Ni el guanyador és un estafador ni els membres de la Penya Boletaire, uns somiatruites. El Concurs de Boletaires no vol trobar el millor boletaire de la comarca. Bàsicament, perquè el millor boletaire de la comarca no necessita anar a un concurs a demostrar-ho. El concurs és, o hauria de ser, una eina més per fer que el Berguedà segueixi projectant-se a l’exterior com una comarca atractiva per al turisme boletaire. Els mitjans publiquen cada any les cistelles plenes de rovellons i llenegues, i això, tot i que al Berguedà ens sembli una estafa, la resta de Catalunya ho veu com una prova inqüestionable d’un argument que ens beneficia a tots: la nostra comarca és l’indret ideal per anar-hi a buscar bolets. Tot i això, la Penya Boletaire faria bé de pensar com pot redireccionar la seva festa. No n’hi ha prou de canviar el concurs de dia i endarrerir-lo un mes. Cal pensar què s’hi fa i com. El Concurs de Boletaires necessita tornar a mirar als ulls a aquells que anys enrere havien pujat a Puigventós però que fa anys que han perdut les ganes de fer-ho. Si no ho fa, s’apagarà.
ENQUESTA Cal restringir l’accés a la plaça per Patum per evitar aglomeracions? Sí, habitualment 34% Només en circumstàncies molt excepcionals 51% No, mai 14% Pròxima: S’ha de canviar la Festa dels Bolets a principis de novembre? Vota a www.aquibergueda.cat/ enquesta 4
Núria Rigola PRESIDENTA DELS CASTELLERS DE BERGA
“El Cinema Catalunya ens ha donat vida” Núria Rigola és la presidenta dels Castellers de Berga des de prinicipis d’aquest 2016. Té 37 anys, és filla de la Cerdanya però fa molts anys que viu a Berga. Està implicada en els Castellers des que la colla va fer els seus primers passos. És una de les gralleres. L’inici de temporada no va ser gens fàcil per als Castellers de Berga, oi? Gens ni mica. Vam canviar de junta al desembre i un dels grans reptes era aconseguir un local prou alt com per poder assajar els castells de 7 i superiors. I al final vau trobar el Cinema Catalunya. Sí, i hi estem molt bé. Però ha costat molt trobar el local ideal. Teníem clar que volíem ser a Berga perquè facilitava molt les coses
als membres de la colla a nivell de mobilitat. Doncs sou al centre de la ciutat. Millor impossible, no? Sí. Aquest local ens ha donat molta vida a nosaltres, com a colla, però notem que també ha donat vida al carrer major i ens en sentim molt orgullosos. Sense anar més lluny, al final de la Patum extraordinària vau obrir portes per allargar la festa dels patumaires unes hores més. Com va sortir la idea? Som una entitat sense ànim de lucre i no tenim gaires recursos econòmics. No podem fer altra cosa que no sigui bellugar-nos per aconseguir els diners que ens fan falta. En aquest cas va ser la Patum, però estem oberts a obrir sempre que calgui.
l no només per fer diners, entenc? Evidentment. De fet, per la Patum d’aquest setembre vam deixar que els gegants s’hi eixopluguessin quan va ploure i vam obrir les portes a l’ANC per funcionar com a punt de venda de les samarretes oficials de la Diada de l’11 de Setembre, entre d’altres coses. Les entitats del poble ens hem d’ajudar. Heu aconseguit ser més que una colla castellera. Estem molt contents que no només es pensi en nosaltres quan es parla de castells, sinó que se’ns té en compte a l’hora de col·laborar en tota mena d’activitats per a la ciutat. La veritat és que només fa set mesos que som aquí i ja hem fet moltes coses. I en volem seguir fent moltes més! MARC CANTURRI
CITROËN C4 CACTUS RIP CURL AMB GRIP CONTROL FET PER A L‘AVENTURA LA IMATGE
Més de 60.000 persones van regalar per la Diada una fotografia històrica de Berga PLATJA DE SOMO, ESPANYA
Encara ningú no sap massa per què, Berga va ser escollida entre les grans capitals catalanes com una de les cinc seus de la manifestació independentista de la Diada, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. Berga va superar el repte de l’organització, gràcies a una legió de voluntaris, a la feina de l’ANC de Berga i a la coordinació de l’Ajuntament i els cossos de seguretat. Es calcula que 60.000 persones, tantes com mai havien omplert Berga, van alçar alhora les cartolines rodones, ja conegudes per molts com els ous ferrats. MARC CANTURRI Isla
Santander
Santa Cruz de Bezana
Mogro
Suances
Baquio Laredo
CITROËN C4 CACTUS RIP CURL AMB GRIP CONTROL FET PER A L‘AVENTURA N-623
Torrelavega A-8
Santoña
Astillero
A-67
Santillana del Mar
Liérganes
N-629
Santander
Mogro
Suances
Barros
Los Corrales de Buelna
Santillana del Mar
ËN ( CTUS RIP CURL 5 OPCIONS DE TRACCIÓ GRIP CONTROL R A L‘AVENTURA N-623
A-8 Selaya
Cabezón de la Sal
Ontaneda
Santander
A-67
arcena Mayor
Santa Cruz de Bezana
Mogro
Suances
)
N-623
Ramales A-8 de la Victoria
Puente Viesgo
Isla
Los Corrales Loredo de Buelna
Vega de Pas
N-611
Regules
N-611
Astillero
A-67
Santillana del Mar
Santoña Selaya
Ontaneda
N-629
) FUTURAUTO, S.A.
Laredo
A-8
N-623
Cabezón de la Sal
OPCIONS DE TRACCIÓ
üeso
N-611
Fontibre
Isla
A-8
Cartes
Cabárceno Barcena Mayor
A-67
Castro Urdiales
Villasana deN-629 Mena
Vega de Limpias Pas
Ampuero
Puente Viesgo
Barros
N-611
Argüeso
N-623
N-611
Valle de
Ojo Guareña Villaverde
La Población
Bercedo
Espinosa de los Monteros
Gibaja
Ramales de la Victoria
de Buelna
Loredo
Getxo
Elgoibar
Elorrio
Durango
Lekeitio
Azpe
c
Vergara
Eibar
Azpeitia
Parque Natural Urkiola
Ontaneda
Baquio
Elorrio
Areatza Ondarroa
Parque Natural N-240 Zumaia Deba Urkiola
Amurrio
N-636
Amurrio
Arechavaleta
AP-8
BI-636
Eskoriatza
Elgoibar
Zumarraga
Oñati
Zumarraga
Mondragón
Arechavaleta GI-632
Mondragón
N-240
Amorebieta-Echano
Vergara
N-636
N-634
Basauri
Castresana
Laudio
Urdaibai
Bilbao
El Ribero
Montaña Oriental
CONSUM MIXT (L/100 KM) / EMISSIÓ CO2 (G/KM): CITROËN C4 CACTUS: 3,1-4,7/82-107
Murueta
Arceniega
BI-631
Villasana de Mena Baracaldo
Castresana
Santoña Selaya CONSUM MIXT (L/100 KM) / EMISSIÓ CO2 (G/KM): CITROËN C4 CACTUS: 3,1 - 4,7/82 - 107 Regules Fontibre
Amorebieta-Echano
Areatza AP-8 AP-68
Eibar
AP-8
Sukarrieta
Mungia
BI-637
San Pelayo Portugalete
El Ribero
N-623
Ojo Guareña
N-634
N-629
N-611
LaCorrales Población Los Noja
BI-636
Zumaia
Deba N-634
Durango
Basauri
Laudio
Bermeo
Balmaseda Arceniega
Sopeda
AP-8
CTRA. VIC, S/N - TEL.: 93 873 85 00 - MANRESA - futurauto@futurauto.redcitroen.com
Liérganes
Parque Natural Sarón Saja-Besaya
Baquio
Regules
Islares
N-634
San Pelayo
El Grip Control és un dispositiu de motricitat optimitzat. Torrelavega N-623 Bercedo Espinosa de Gràcies a aquesta tecnologia innovadora no et faltarà adherència, los Monteros sigui quina sigui la superfície. A-8
Baracaldo
Valle de Villaverde
AP-8
Elgoibar
Ondarroa
Urdaibai
Bilbao AP-68
Montaña Oriental
Colindres
2
A-8
Solares
BI-636
Balmaseda
Lekeitio
Murueta
Amorebieta-Echano
BI-631
Portugalete
Gibaja
Ramales de la Victoria
MIXT (L/100 KM) / EMISSIÓ CO (G/KM): CITROËN C4 CACTUS: 3,1-4,7/82-107 TECNOLOGIACONSUM GRIP CONTROL: PLATJA DE SOMO, ESPANYA
e Natural -Besaya
Getxo
N-634
N-634
Sukarrieta
Mungia Basauri
BI-637
Legazpi Eskoriatza
Legazpi
Liérganes
A-67
A-8
Laredo
Colindres
Barcena Mayor
Parque Natural Saja-Besaya
N-611
A-8
N-629
Fontibre
N-611
Gibaja
Ramales de la Victoria Montaña Oriental
Vega de Pas
BI-637
N-634
N-623
Espinosa de los Monteros
La Población
Valle de Villaverde
de Mena
BI-631
Portugalete
Ojo Guareña
Mungia Villasana
San Pelayo
GetxoBercedo
AP-8
Bermeo
Sukarrieta
N-629
Sopeda
Castro Urdiales
Limpias
Ampuero
Argüeso
Islares
N-634
Balmaseda
Arceniega
Murueta
Beasáin
citroen.es
Lekeitio
Parque Natural Urkiola
Ondarroa
Urdaibai
N-240
Deba N-634
Bilbao AP-8
Amorebieta-Echano
Elorrio
Areatza
Castresana
Basauri
Azpeitia
Laudio
Amurrio
El Ribero Baracaldo
Eibar
Durango
AP-68
Elgoibar
Vergara
N-636
Zumarraga
Mondragón
Zumaia
Arechavaleta
Legazpi Oñati
GI-632
Beasáin
Eskoriatza
citroen.es
GI-632
Oñati
citroen.es
CTRA. VIC, S/N - TEL.: 93 873 85 00 - MANRESA - futurauto@futurauto.redcitroen.com FUTURAUTO, S.A. VIC, S/N - TEL.:S.L. 93 873- C/ 85 Francesc 00 - MANRESA - futurauto@futurauto.redcitroen.com AUTOMÒBILS CALAFELL Macià n.8 08600 Berga - 93 821 69 90 URAUTO, S.A. CTRA. Solares
Z
Deba Bermeo
Sopeda
Castro Urdiales
Ondarroa
Urdaibai
Baquio
Bilbao
N-634
Ampuero
Noja
N-623
A-8
Valle de Villaverde Limpias
Islares
N-629
Sarón
Barros
Colindres
Solares
Liérganes
A-8
Cartes
Laredo
Cabárceno
Montaña Oriental
Baracaldo
Lekeitio
Murueta
BI-631
Portugalete
Gibaja
PLATJA DE SOMO, ESPANYA Torrelavega
N-634
Noja
Santoña
Astillero
A-67
Isla
Getxo
Loredo
Santa Cruz de Bezana
Sukarrieta
Mungia
BI-637
Ampuero
Sarón
Bermeo
Sopeda
Castro Urdiales
Limpias
Puente Viesgo
N-611
A-8ESPANYA N-634
A-8
Solares
Islares
Colindres PLATJA DE SOMO,
Cabárceno
A-8
Cartes
Noja
Loredo
5
EL COMENTARI
Xavier Gual
BERGUEDÀ ONLINE
David Cols
Les cledes urbanes No és un fenomen només d’aquí, però l’indiscutible allargament del període de bon temps que patim o fruïm segons el gust de cadascú, ha fet que apareguin massivament en places i carrers estrets unes construccions de fusta al davant de gairebé tots els bars que tenen unes mínimes pretensions. D’aspecte rudimentari la majoria, febles i en alguns casos molt maldestres, roben espai a zones blaves i altres indrets per estacionar. Semblen més propis del món rural per estabular el bestiar, i la seva versió urbana darrera s’usa per encabir taules a on els habituals de bars i tavernes poden prendre les seves consumicions a l’aire lliure. Un altre aliat de les temperatures agradables intemporals que ha ajudat a posar-les de moda és que, al ser al carrer, es pot fumar sense cap restricció. A més, aquesta nova moda en creixement exponencial permet als ajuntaments poder llogar parts de la via pública de tots i obtenir uns ingressos extres. En uns indrets costeruts com els nostres, podem veure com desafien les inclinacions d’algunes vies amb falques i equilibris impossibles, solament vistos abans en les instal·lacions d’atraccions de fira o en els circs de pas que s’instal·len als terraplens dels pobles. Però sempre hi ha un però i posar-hi l’ull és el què toca en seccions com aquesta. Aquestes tanques de fusta són horroroses i espatllen l’estètica. Son gairebé un delicte visual i, per sobre d’això, algunes s’han ubicat en espais on no n’hi ha, i els vehicles hi passen a tocar. Tant, que alguns cafeters han decidit posar-hi reflectants per prevenció. Veure sovint com una persona es pren una consumició a colze alçat mentre un mirall de retrovisor li passa a mig pam del cap em deixa corprès. Beure sense conduir també s’ha convertit en una activitat de risc.
EL RÀNQUING
Notícies més llegides a aquibergueda.cat durant el mes de setembre
1 Mor una jove de Gironella atropellada per un tramvia a Alemanya
2 La Patum extraordinària de setembre ja té els actes definits
3 Berga comptarà amb deu trams de mobilització, de l’11 al 20, per la Diada de l’Onze de Setembre 6
Més de 100 quilos de cucs al 60è concurs de boletaires El 60è Concurs de Boletaires ha estat tot un èxit. Durant el matí de diumenge, milers de persones es van acostar fins al pla de Puigventós a veure com els boletaires inscrits s’enfrontaven per alçar-se amb el primer premi. Finalment se’l va endur Alfred Prados, que l’any passat ja va guanyar amb una cistella de 48,5 quilos i va revalidar la victòria que ja va aconseguir l’any passat en la categoria de rovellons, amb una cistella de 43,6 quilos. Escletxa espai-temps Són molts els incrèduls que any rere any posen en dubte que algú pugui collir tants bolets. El veterà boletaire ha explicat en exclusiva el seu secret a Berguedà Online: “Es tracta de conèixer molt bé el bosc. Ja fa uns quants anys que vaig trobar una escletxa a l’espai-temps, al peu d’un roure centenari,
del qual evidentment, no els revelaré la ubicació. Quan la temporada és dolenta com aquesta, utilitzo aquest portal per a travessar fins a Romania i omplir la cistella...”. En total, es van recollir 210 quilos de bolets, tot i que, com diuen al país veí, “no és oro todo lo que reluce”. Podrits per dins El president de la Penya Boletaire, Jesús Perarnau, ha reconegut aquest matí que, “en el cas dels rovellons, segur que un cop nets i triats, en quedaran ben bé la meitat. El rovelló és un bolet molt traïdor. Moltes vegades es veu ben maco per fora, però és ben podrit per dins. Com els polítics i els banquers.” L’expert en bolets Alfred Rossinyol, corrobora la versió de Perarnau: “Jo mateix vaig veure com alguns dels rovellons de la cistella guanyadora intentaven fugir saltant de la cistella. Tot i així també he de dir que els cucs, ben freginats, aporten un toc diferent als rovellons i no fan cap mal, així que tampoc cal fer-ne un drama.
Al cap i a la fi, hi ha països on se’ls foten sense bolets. Porten molta proteïna...”. Tot i que el concurs ha estat un èxit, la majoria d’experts coincideixen a assenyalar que es presenta una temporada de bolets força dolenta. Bona temporada L’única veu discordant en aquesta tesi és la del director del Centre Tecnològico-Etílic de Catalunya, Miquel Torrat. En una entrevista a Berguedà Online, ha assegurat: “Amb la gent fora del bosc, serà una temporada espectacular. I no només de bolets. També de pets, trompes, torraines, turques i carajes de tots tipus. Cada vegada són més els parats de llarga durada que decideixen llançar-se a la beguda per evadir-se d’una realitat que els ofega. Perquè, siguem realistes, l’alcohol no soluciona els problemes, però què collons, la llet tampoc! Ara, si em disculpa, vaig a fer un cigaló de rom”.
Més informació a: www.berguedaonline.com
KAP
FIGULSPÈDIA
Jaume Fíguls El pa xino. Popular actor, guionista i director nord-americà de cinema i teatre
Petxina. Noia xinesa que s’ha tirat un pet
Rotllo de primavera. Tenir una relació amorosa o sexual passatgera abans de l’estiu
Colador xinès. Porter de futbol molt dolent nascut a la Xina
Dormir amb l’asiàtica. Passar la nit amb un mal de Déu a l’anca i l’esquena
Un para-sol xinès. Un pare d’origen xinès, sol i abandonat
AUTOMÒBILS CALAFELL C/ Francesc Macià n.8 08600 Berga 93 821 69 90
PER
Gamma Ford Kuga consum combustible combinat de 4,6 a 7,4 l/100km. Emissions de CO2 de 120 a 171g/km.
7
8
BERGA EN XINÈS
LI JIAN PING I WANG JIAN WEI (EVA) AMOS DE LA MAJORIA DE BASARS XINESOS DE BERGA
“Berga és el nostre món” TEXT Xavi Rosiñol FOTOGRAFIA Rosa - La Fotogràfica
Un bon dia del 2004, l’Eva i el Li van posar els peus a Berga per primera vegada. Venien amb el cotxe ple de criatures, uns quadrigèmins de 2 anys i el germà gran, de 4. Arribaven buscant una cosa que aleshores necessitaven amb urgència: la tranquil·litat. Dotze anys després, aquí continuen. “Berga és el nostre món”, diu el Li. L’Eva explica que les cinc criatures, ja adolescents, se senten sobretot catalanes. L’any 2004, a Berga, hi havia un restaurant xinès i un sol basar. Avui ja hi ha sis botigues, i bona part són de l’Eva i del Li. “Segurament són massa botigues per tan poca població”, admet l’Eva, i anuncia que algunes hauran de tancar portes. Fa dotze anys, hi havia 15 ciutadans xinesos empadronats a Berga. Avui són 38. “Fem comunitat”, explica l’Eva. Els xinesos es troben en sopars o en reunions de feina, i s’acaben relacionant, encara que no es coneguessin tots abans d’arribar a Berga i encara que alguns d’ells procedeixin de regions molt distants de la Xina. Però també és veritat que la meitat de la plantilla del Li i l’Eva és nascuda a Catalunya i que, des que viuen aquí, han clavat a Berga arrels ben fondes. El Li va sortir per primer cop de Hangzhou, al sud-est de la Xina, l’any 1991. Tenia 17 anys, acabava d’enllestir els estudis secundaris, i volia començar un periple per Europa. Va aterrar a Porto (Portugal), on el seu tiet
tenia un restaurant asiàtic. Va començar fent d’ajudant de cuiner i va acabar sent un xef “de primera”, assegura la seva dona. Més endavant, va creuar la frontera, va passar per Madrid i per Tudela (Navarra), i es va establir a Catalunya l’any 1994. Dos anys més tard, va començar a compaginar la cuina amb la costura. Va obrir a Badalona un taller que feia pantalons per a El Corte Inglés i, ja el 2003, va tenir un restaurant xinès a la Gran Via de Barcelona. “Però va arribar un moment en què necessitava parar”, recorda el Li. Havia vingut l’Eva des de la Xina, havien tingut cinc fills, i necessitaven abaixar el ritme. Aleshores, va aparèixer la idea de Berga. “Aquí, al principi, també vam treballar molt. Recordo una temporada que em va venir a veure el meu pare. S’estava a casa, i només em veia entrar i sortir, i em deia: ‘Però, filla, com pots treballar tant?’”, explica l’Eva. Ara, el ritme continua sent frenètic. Però els fills s’han fet grans i la feina a les botigues s’ha anat posant en ordre. A l’Eva i al Li, els queda més temps per sortir a passejar. De nit, no és
El Li i l’Eva van arribar a Berga l’any 2004, amb uns quadrigèmins de dos anys i un fill encara més gran
estrany veure’ls caminar fins a Sant Bartomeu, a La Valldan. I, de dia, a ella, li agrada molt anar a la piscina a nedar una estona. Hangzhou és la capital de la província de Zhejiang. Als ulls dels europeus, una megalòpolis de 23 milions d’habitants. A la Xina, una ciutat mitjana. Marco Polo va arribar a dir que Hangzhou era la ciutat més luxosa i més bonica del món. Però això era al segle XIII. Ara costa més d’apreciar. “Una de les principals raons per les quals vaig decidir marxar de la Xina és la contaminació. Realment, a Hangzhou no es veu res”, explica el Li. El mes passat, s’hi van trobar Merkel i Obama a la cimera del G-20, la reunió dels vint països més rics del món. Els dies que va durar la cimera, el govern va ordenar que tanquessin les fàbriques i va restringir l’accés en cotxe a tota l’àrea urbana. El Li ho va seguir per la tele, i ho va veure així: “mentre va durar la cimera, era tot verd, però, quan va acabar, l’aire es va tornar a fer gris i dens”. La joia principal de Hangzhou és el Llac de l’Oest, Patrimoni de la Humanitat des del 2011. Emperadors i artistes s’hi han inspirat i emmirallat. Diu la llegenda que el llac es va formar quan una au fènix i un drac, símbols de l’emperador i l’emperadriu, hi van llançar una perla. I, a l’entorn, hi han crescut amb els anys temples budistes i jardins florals. 9
BERGA EN XINÈS
Han treballat en restaurants xinesos i en tallers de costura a Sabadell i a Badalona, però ja fa dotze anys que van arribar a Berga. Els seus cinc fills se senten catalans, però no volen perdre les arrels dels pares: cada dissabte, estudien xinès per Internet amb un professor des de la Xina
I, a Berga, hi ha la Patum. El Li diu que es va quedar molt xocat la primera vegada que la va veure. “No podia entendre com un poble que és tan tranquil al llarg de l’any es pot transformar tant quan arriba la Patum”, diu. L’Eva recorda admirada una escena de la festa: “Un treballador em va explicar que va perdre una sabata al mig de la plaça de Sant Pere. Quan es pensava que ja no la veuria mai més, la gent del voltant va fer una rotllana per protegir-lo, per ajudar-lo a trobar la sabata i a tornar-se-la a posar”. Ho explica i riu. Un miracle de solidaritat minúscula enmig de la multitud. Els xinesos estimen la pirotècnica tant com els mediterranis o encara més. Però no hi ha res a la Xina que s’assembli ni de tros a la Patum. Allà, els fuets s’encenen per celebrar el funeral d’algú. A la Xina, els cossos s’incineren, i es guarden en caixes en columbaris públics. La cerimònia acaba sovint amb una banda de música i un llançament de petards. Els cinc fills de l’Eva i el Li no es perden mai la Patum. “N’hi ha un sempre a primera fila”, diu ella. Els nens es fan grans i darrerament ja li demanen d’anar a la Patum pel seu compte i sortir a sopar amb els seus amics. El virus patumaire tot just ha trigat una generació a inocular-se. A la Xina, la festa principal és la de l’Any Nou. Se celebra amb grans àpats amb pasta de farina d’arròs i empanades de carn. A Berga, és difícil trobar-hi prou famílies xineses com per muntar una festa multitudinària de debò. Per això, l’Eva i el Li acostumen a anar-se’n a Badalona, on hi ha la comunitat 10
ROSA - LA FOTOGRÀFICA
Són només imatges llunyanes del lloc on van créixer, però el Li i l’Eva diuen que els seus paisatges preferits del Berguedà són l’embassament de la Baells i el llac de Graugés. Aprecien també Picasso i Gaudí, com tants altres xinesos, i per això, quan els visita algun compatriota, el porten sempre als Jardins Artigas de La Pobla de Lillet i a la casa-museu de Picasso a Gósol.
El Li va entrar a Europa per Portugal, on un tiet seu tenia un restaurant, i ha fet de cuiner i de comerciant més nombrosa de Catalunya. Allà, els nens s’amaguen sota un drac vermell, i el fan córrer per celebrar l’arribada de l’any nou. Des del febrer, som a l’any del Mico de Foc: això està associat a turbulències polítiques i a desastres naturals, però també a oportunitats per als valents. A Badalona, hi tenen molts amics. El Li i l’Eva hi van cada diumenge, i hi porten els
seus fills perquè aprenguin xinès i perquè mantinguin les arrels culturals. “En realitat, ells parlen xinès perfectament, però els costa escriure’l, perquè és difícil, i perquè aquí, a l’escola, no el necessiten”, precisa l’Eva. Per això, cada dissabte fan una classe per Internet amb un professor des de la Xina, i cada diumenge se’n van a Badalona, on passen el dia sencer. És important per als pares que els nens no perdin els orígens culturals. Però ells mateixos ja no saben cap a on es decanta la balança del cor. Són xinesos, però s’han fet adults aquí, i aquí han tingut les oportunitats econòmiques que els mancaven al seu país. Algun dia voldran passar èpoques més llargues a Hangzhou —potser quan es jubilin—,
BERGA EN XINÈS
però ara ja no s’imaginen tornar a la Xina per establir-s’hi definitivament. No és fàcil per a algú arrencar les arrels i, un bon dia, deixar-ho tot i anar-se’n a l’altra punta del món. Però potser aquesta és l’òptica d’un europeu del sud. Aquí la terra sembla que ens tiba més i que es crea un vincle intens amb la família i amb l’entorn, que demana presència i contacte constant. A la Xina, no es plantegen la idea de marxar com un desarrelament, ni molt menys com un repte difícil de gestionar des del punt de vista emocional. Per a ells, marxar és caminar endavant, progressar. “El meu pare m’ha vist treballar molt, però, quan ha estat a Berga, també ha estat molt orgullós de mi i del que hem aconseguit aquí”, explica l’Eva. Esclar que es troben a faltar, però la falta és la vida, segons els codis xinesos. “Jo me’n vaig anar, perquè, de Hangzhou, tothom se n’anava, i molts buscaven a Europa una vida millor”, recorda el Li. A la botiga Galaxy Star del passeig de la Pau, una senyora es vol emprovar unes sabates lluents. Una altra remena entre les bosses de mà, totes d’oferta. Un cartell diu que no es podran retornar els articles que tinguin més d’un 50% de descompte. Hi ha jaquetes gruixudes i abrics de pell. Ve el fred, i ja han fet el canvi de col·lecció. Un gran expositor a
Tenen la majoria de les botigues xineses de Berga, i el Li es dedica a l’exportació de cervesa i pernil a la Xina l’entorn d’una columna exhibeix una amplíssima col·lecció de cinturons, probablement la més nombrosa de Berga. A l’aparador, un maniquí de nena llueix una samarreta amb cors i punts de colors. Duu una frase estampada en anglès, que diu “Love of my life” (“Amor de la meva vida”). Només entrar, una treballadora reclama l’atenció de l’Eva. Sembla que li vol consultar alguna cosa sobre l’ordre dels prestatges. El Li repassa mentalment si ja ho té tot a la maleta. Demà se’n va a fer un viatge de negocis. Últimament, passa gairebé tant de temps a la Xina com a Catalunya. Es dedica a l’exportació d’alguns productes espanyols. Ara porta la representació de la cervesa Estrella Galícia i dels pernils Cinco Jotas. Totes dues empreses van començar fa uns anys una expansió cap al mercat asiàtic i necessiten intermediaris locals que els facin de pont. Diu el Li que “els productes espanyols cada vegada són més apreciats a la Xina. Ara valo-
ren molt l’oli, les olives i el vi”. Però la Xina és un continent, i els gustos van per barris. La cervesa triomfa en alguna província, però, en d’altres, no aconsegueix fer forat. En general, els xinesos aprecien molt la cuina mediterrània, i això ho sap sobretot el Li, que ha passat moltes hores als fogons dels restaurants. A ell, li encanta el pernil, la botifarra i el conill. “Aquí us el mengeu a la brasa i és boníssim; a la Xina, el conill també és molt valorat, però s’acostuma a menjar amb salsa”, diu el Li. A casa, l’Eva s’ocupa dels esmorzars però, per a la resta, tenen una cuinera, perquè, amb els nens i les botigues, els és impossible arribar a tot. La canalla es torna boja amb el pa amb tomàquet, i no falta mai a la motxilla. El gran va a l’institut Guillem de Berguedà. Els quadrigèmins fan secundària a la Vedruna. Van néixer el mateix dia, però cadascun ha sortit amb un caràcter diferent. Dos estudien alemany i un altre francès. Tots són força futbolers, tots bastant del Barça. L’Eva i el Li ensenyen orgullosos l’aparador. El finestral que dóna al passeig de la Pau és el vidre per on veuen Berga. Ara es fa fosc més d’hora, i avui toca sopar abans, que demà, al Li, li toca viatjar. I potser havent sopat, encara sortiran a passejar una mica. Fins a La Valldan i tornar. “Berga és el nostre món.”
11
Berga
Una dona denuncia un agent de la Policia Local per agressió Diu que la va agafar amb força pels braços i la va fer fora de la comissaria a cops Venturós cita tota l’oposició
La dona va anar a les dependències de la policia perquè volia un paper acreditatiu d’un accident. MARC CANTURRI Una dona d’Avià de 36 anys va denunciar un agent de la Policia Local per una suposada agressió a la comissaria de Berga. Segons va explicar al diari Regió7, la denunciant va anar a comissaria per tal d’aconseguir un certificat que expliqués que el seu cotxe havia patit desperfectes mentre estava aparcat al carrer Cervantes. Segons la dona, l’agent de policia s’hi va negar i, després d’una discussió, la va agafar pels braços i la va fer fora de l’oficina a cops. La noia va denunciar els fets i l’agent de policia va respondre amb una denúncia per des12
La dona volia un paper en què constessin els danys del cotxe La policia li va dir que no hi podia fer res i ella va protestar
obediència i resistència a l’autoritat. Els fets van passar el 16 d’agost, però no es van fer públics fins el 22 de setembre. Error de comunicació Tot plegat destapava dos problemes: una possible agressió d’un agent i un error en la comunicació interna de l’Ajuntament, que no va tenir constància del que havia passat a la comissaria fins al cap de més de 30 dies. Poc després que la notícia es conegués, el regidor de Governació, Francesc Ribera, va anunciar que l’Ajuntament no faria cap valoració “fins que la investigació hagi conclòs i la
justícia ordinària hagi fet el seu procediment”. Ribera també va assegurar que “es farà la pertinent investigació interna de manera imparcial i s’aplicaran les conseqüències que corresponguin”. D’altra banda, el regidor de Governació va explicar que, tot i que es reuneix setmanalment amb la Policia Local, no havia estat informat del cas per “un descuit del cap accidental del moment, que no va pensar en notificar-ho”. Pel que fa a l’actuació de l’agent de policia, el regidor Ribera es remet a la vista oral del cas, que està prevista pel dia 10 de novembre.
L’alcaldessa Montse Venturós i el regidor Francesc Ribera es van reunir amb l’oposició poc després que es coneguessin els fets per aclarir la qüestió i explicar l’estat de la investigació a la resta de grups del consistori. Un dels convocats, Ramon Minoves (CDC), creu que “hi ha hagut una deixadesa absoluta per part de l’Ajuntament en el seguiment de temes policials i això s’ha d’analitzar a fons perquè no es pot tornar a repetir”. Des d’ERC, Jordi Pujals demana que, “si l’alcaldessa ha vist la gravació i no ha suspès en sou i funcions l’agent, expliqui perquè no ho ha fet”. “Mentre no ho faci, el focus seguirà en l’actuació policial”. En aquest sentit, Francesc Ribera ha explicat que no suspenen l’agent “perquè seria prejutjar-lo”.
BERGA
Sant Francesc, municipal La comunitat cedeix el convent per 25 anys i l’Ajuntament es compromet a invertir-hi un milió i donar-li ús social
TRAMS DE LA MANITESTACIÓ
L’equip de govern de l’Ajuntament de Berga (CUP) i la comunitat franciscana han arribat a un acord per la cessió del convent de Sant Francesc al consistori berguedà durant els propers 25 anys. Segons el conveni acordat entre totes dues parts, l’Ajuntament es compromet a donar usos “socials, culturals, docents, de lleure i administratius” a l’espai. El convent de Sant Francesc no canvia de propietat. Els franciscans cedeixen l’equipament a l’Ajuntament de Berga, però en segueixen sent els propietaris. “És un contracte d’acomodat. L’Ajuntament el podrà utilitzar d’acord amb el contingut del conveni, però la propietat seguirà sent dels franciscans”, va recalcar l’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, poques hores abans de sotmetre l’acord a la sessió plenària del setembre. Hores més tard, tots els regidors de l’Ajuntament de Berga van aprovar el conveni per unanimitat al ple. Tot i això, els grups de l’oposició hi van voler afegir un matís comú: volen que es debati quins usos se li donarà a aquest nou equipament. La CUP, per la seva banda, va coincidir en la proposta i va assegurar que el debat s’extendria al carrer. La cessió en números A efectes pràctics, el consistori berguedà no pagarà els 2.116.000 euros que s’estima que costaria la cessió de l’edifici per 25 anys, però es compromet a adequar el convent
Caldrà fer nova la instal·lació elèctrica i la climatització L’alcaldessa es compromet a fer un debat públic sobre els usos
i fer-se càrrec del seu manteniment. En aquest sentit, l’Ajuntament de Berga preveu fer una inversió d’1.066.000 euros que es destinaran a tasques d’adequació com, per exemple, la renovació de la instal·lació elèctrica i d’aigua o la millora de la climatització de l’espai, que només compta amb calderes ubicades en zones determinades del convent. Un gir històric L’acord entre els franciscans i l’Ajuntament de Berga marca un abans i un després en la història del convent de Sant Francesc. A finals del 2014, els dos únics franciscans que quedaven a Sant Francesc van ser destinats a la comunitat de Sabadell. Un d’ells, però, el frare Miquel Casafont, va acceptar l’encàrrec del seu cap provincial de continuar fent vida a l’edifici per tal d’evitar que quedés buit i en mal estat. Ara, amb el conveni aprovat, l’Ajuntament de Berga s’encarregarà de rematar la feina.
CLAUS L’últim franciscà, el 28 de novembre del 2014, dos dies abans de marxar. ROSA - LA FOTOGRÀFICA
La cessió
L’Ajuntament s’hi gastarà més d’un milió d’euros i en podrà fer ús els pròxims 25 anys
Els usos
L’oposició reclama un debat sobre els usos i el govern garanteix que l’estendrà al carrer 13
BERGA
CiU: “Els hem trobat a faltar”
religiosos”. Per als regidors convergents, “calia anar més enllà”. Biarnés també va lamentar que s’hagi “perdut una oportunitat de fer projectes relacionats amb el santuari de Queralt que aportin ingressos addicionals a l’Ajuntament”. Biarnés considera que “el millor moment per ferho ja ha passat —era pel Centenari—, però encara hi som a temps. Podem tirar endavant projectes relacionats amb Queralt, que no necessàriament tenen a veure amb la religió”. L’equip de govern va recollir la proposta.
Biarnés retreu a la CUP les absències als actes de Queralt El grup municipal de CiU de l’Ajuntament de Berga va aprofitar l’apartat de precs i preguntes de l’últim ple per destacar la feina de la comissió organitzadora del Centenari de la Mare de Déu de Queralt. A banda dels agraïments, que han estat compartits per la resta de grups del consistori, el cap de l’oposició, Antoni Biarnés (CDC), ha lamentat que l’equip de govern de la CUP no participés en algun dels actes celebrats pel Centenari. “He trobat a faltar la presència del govern en ocasions. Crec que, com a corporació que som, el que ens pertoca és apreciar Queralt, més enllà dels sentiments religiosos que tinguem”, va dir el cap de l’oposició.
Per la seva banda, l’alcaldessa, Montse Venturós, en representació del grup municipal de la CUP, va respondre la pregunta del regidor Biarnés recordant-li que “l’Ajuntament va participar en totes les reunions amb la comissió en les quals va ser requerit. Ens limitem a donar suport a totes aquelles persones que impulsen actes que mobilitzen el poble com ha estat el cas de la comissió Queralt 2016“. A més, Venturós va recalcar el respecte del govern de la CUP pels organitzadors del Centenari: “Mai no hem fet res amb la voluntat de faltar el respecte a ningú, simplement tenim una mentalitat diferent pel que fa als actes purament
Els regidors de la CUP no van assistir a la rebuda de la Mare de Déu de Queralt. ROSA - LA FOTOGRÀFICA
La teva roba la cuiden persones
PROMOCIÓ
30 anys d’experiència ens avalen
Rentem:
Nòrdics
Vànoves
Mantes
etc.
Recollim i rentem la roba a domicili!
Consulta els nostres preus Telèfons 93 823 03 75 / 608 50 79 38 14
Comitiva del 27 d’agost L’equip de govern de la CUP va decidir no participar a la rebuda de la Mare de Déu de Queralt, l’acte multitudinari que es va fer el dissabte 27 d’agost amb les comparses de la Patum. “Entenem que la celebració no és representativa de tot el poble de Berga i, per tant, ens centrarem en els actes de caire més transversal”, va dir la regidora de Festes, Mònica Garcia. L’Ajuntament volia evitar els actes amb una “vessant estrictament religiosa”.
3x2
Rentem 3 peces al preu de 2
Associació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà HORARI De dilluns a divendres de 9 a 17h Dissabte de 9 a 14h
BERGA
La CUP retalla el deute públic Els números vermells de l’Ajuntament de Berga cauen un milió en un any
11,0
17,9
milions d’euros
DEUTE REAL
16,9
milions d’euros
milions d’euros
7,7
milions d’euros
2015
2016
Quantitat total de diners que deu l’Ajuntament a proveïdors i a altres administracions
2015
2016
Quantitat total de diners que deu l’Ajuntament, restant els diners que altres li deuen a ell
Si els berguedans haguessin de pagar de la seva butxaca tot el deute que té l’Ajuntament de Berga, hi haurien de posar 1.040 euros per persona. És una xifra elevadíssima, i situa Berga en el grup de municipis que més diners deuen per càpita, però és una mica menys que l’any passat. En concret, 60 euros menys per persona. L’equip de govern de la CUP ha aconseguit reduir d’un milió d’euros en un any el deute total del consistori, que ha passat dels 17.918.076 euros del juny del 2015 als 16.903.163 euros d’aquest juny passat. “Molt positius” El regidor d’Hisenda, Francesc Ribera, troba que els comptes del primer any de la CUP són “molt positius”. El deute total no té en compte els diners que altres administracions deuen a l’Ajuntament. Partint d’aquesta base, Ribera ha demostrat que el deute real del consistori presenta una reducció en-
cara més significativa: dels 10.967.690 euros de deute que es registraven al final de l’exercici anterior s’ha passat als 7.715.182 euros d’aquest any. Així doncs, el govern de la CUP ha aconseguit rebaixar més de tres milions el deute real gràcies a un canvi d’estratègia que “ha rebut moltes crítiques però que queda demostrat que funciona”, ha dit Ribera. Enlloc de prioritzar els proveïdors que fa més temps que reclamen diners a l’Ajuntament, l’equip de govern ha passat per davant el pagament corrent. Això vol dir que l’Ajuntament paga primer les factures que es generen des que va arribar la CUP, mentre que les que va generar CiU s’han d’esperar. Deute endarrerit D’aquesta manera, segons explica el regidor Ribera, “hem aconseguit que el deute amb els proveïdors no augmenti, no hi ha dèficit des del primer mes, el juliol de 2015, i
Cada berguedà hauria de posar 1.040 euros per pagar el deute L’Ajuntament paga primer les factures recents i fa esperar les de l’època de CiU
hem destinat l’estalvi que s’ha anat generant en pagar el deute endarrerit d’anys enrere”. En aquest sentit, Francesc Ribera ha detallat que, quan es va posar al capdavant de la regidoria, el deute referent a les factures endarrerides pujava fins a 2.800.000 euros i en un any s’ha aconseguit que les noves factures no augmentin el deute i, a més, s’ha pagat una part de les endarrerides, en concret, 400.000 euros.
vàlid fins al 22 d’octubre
DEUTE TOTAL
PER CADA 10€ DE COMPRA UNA BUTLLETA DEL SORTEIG DE DUES ENTRADES PER VEURE EL MUSICAL ‘CABARET’ AL KURSAAL DE MANRESA
ELS MILLORS PREUS I QUALITAT PER PINTAR LA TEVA CASA TITAN 1 capa 5 litres 25€ TITAN 1 capa 7.8 Kg. 25€ TITANIT Pintura plàstica 5kg. 15,85€ TITANIT (4 litres) 15€
DROGUERIA I PINTURES ROGES
C/Padró, 20 · GIRONELLA 93 825 07 50 pinturesroges@gmail.com 15
BERGA
Vedruna creix amb La Salle
L’escola guanya l’oferta de secundària i arriba als 660 alumnes aquest curs Aquest setembre ha començat una nova etapa per a l’Escola Vedruna de Berga. L’absorció de La Salle ha fet que l’escola no només ofereixi places de llar d’infants i primària, sinó que des d’aquest curs també imparteix classes de secundària, és a dir, de primer a quart d’ESO. Els estudis de secundària, doncs, es continuen realitzant a les instal·lacions de l’antiga Salle però ho fan amb la denominació única de Vedruna. Aquest canvi ha comportat un augment del nombre d’alumnes que aglutina l’Escola Vedruna. A les tres línies de llar d’infants i les dues de primària, se n’hi han afegit dues més de secundària, i això ha fet que el centre passi a tenir un total de 660 alumnes matriculats. A més, la directora del centre, Carme Freixa, destaca les noves matrícules en tots els cursos de primària: “Tenim 21 matriculats nous. No és habitual. Les famílies opten per venir a la nostra escola pel model
La Salle, cent anys d’història L’absorció de La Salle per Vedruna representa a la pràctica, l’adéu de La Salle a Berga després de més d’un segle d’història.
Alumnes de primer d’ESO de l’antiga Salle, ara a mans de Vedruna. VEDRUNA BERGA educatiu i n’estem molt orgullosos”. Pel que fa al professorat de secundària, la directora explica que la immensa majoria són els mateixos que l’any passat ja impartien classes a La Salle. Un dels pocs canvis és que dos docents que fins ara s’encarregaven dels alumnes de primària a Vedruna fan el salt a secundària i treballen a les antigues instal·lacions de La Salle. Per a Freixa, absorbir
Perruqueria canina Alimentació i complements
16
Vedruna té tres línies d’Infantil, i dues a Primària i Secundària L’escola ha guanyat aquest curs 21 alumnes a Primària
Cadells garantits Educació i psicologia del gos Servei gratuït a domicili
La Salle ha estat “una manera de donar continuïtat al sistema educatiu que tenen assimilat quan acaben sisè de primària”. L’escola, diu, ha incidit molt en la innovació pedagògica i en la preparació del professorat: “Els alumnes de l’antiga Salle tenien un sistema més tradicional que el nostre i aquest curs hem implantat una línia educativa a secundària que aquí, a Vedruna, ja funcionava”. MARC CANTURRI
La primera Salle de Berga va començar a fer classes l’any 1909. L’edifici era aleshores a la plaça del Doctor Saló, i es va poder construir gràcies a l’aportació del propietari de la colònia tèxtil de Cal Rosal. L’emplaçament actual data de 1959. Era una escola d’infantil i Primària fins el 1996 quan s’hi va començar a impartir Secundària, amb l’arribada de l’ESO.
93 822 26 02 Plaça de la Creu, 4 - BERGA facebook.com/AnadyrEstilistesCanins
ROSA - LA FOTOGRÀFICA
BERGA
LA LLETRA
“El rei vol corona” MESCLAT (Discmedi, 2002)
Fa tres segles que els borbons pretenen ser els nostres reis ignorant fins a quin punt arribem a passar d’ells. Però si insisteixen gaire amb aquesta obsessió, els mostrarem nostra debilitat pel tall rodó.
Investiguen una cançó del Titot Es va cantar en una manifestació de la Diada La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha obert diligències per investigar uns fets ocorreguts durant la manifestació de l’esquerra independentista a Barcelona l’Onze de Setembre. Al final de la manifestació, un grup d’unes deu persones van cremar imatges del Rei. A més, durant la marxa, van calar foc a banderes d’Espanya i de França.
La Fiscalia els investiga per un presumpte delicte contra la Corona i les altes institucions de l’Estat. Càntics de protesta El ministeri públic també investiga un tuit de la CUP amb els càntics que s’entonaven durant la manifestació. El tuit diu: “Si el rei vol corona, corona li darem, que vingui a Barcelona i el coll li talla-
rem”. I va acompanyat d’un vídeo on es veuen els manifestants cantant la cançó del grup Mesclat que inclou aquests versos. Francesc Ribera Titot, autor de la lletra, va respondre la Fiscalia amb un altre tuit, que deia: “Sr. Fiscal, aquesta cancó de ‘si el rei vol corona’ que està investigant la vam gravar el 2002 amb Mesclat. Si vol el disc, són 12 €.”
I és que no és massa agradable veure passejar pel món un que diu que et representa que és més tou que un tall de llom. Quan el món veu el figura que tenim per opressor, més que solidaritat despertem compassió. Si el rei vol corona, corona li darem: que vingui a Barcelona i el coll li tallarem. S’explica que a Catalunya en temps de Felip V van prohibir totes les armes, fins i tot els ganivets, sols els ganivets de cuina i a la taula ben lligats, perquè no fóssim ximplets, perquè no fóssim gosats, perquè no fóssim gosats, perquè no fóssim ximplets, per salvar el coll i la fava als soldats espanyolets. Però ara això s’acaba, hem avisat els esmolets.
17
BERGA
Un seguit de decisions de la Comissió Europea i de la Generalitat han provocat una caiguda dels ajuts al ramaders ecològics. Segons Unió de Pagesos, han perdut un 50% dels diners que rebien com a subvenció. En concret, les pèrdues pugen fins a 92.887 euros a les comarques de la Catalunya central. Hi ha 56 explotacions afectades a les comarques del Berguedà, el Bages, el Solsonès, Osona i l’Anoia. Segons explica Unió de Pagesos, han quedat excloses de l’ajut a l’agricultura ecològica “les mares de recria de menys de 24 mesos i les pastures conreades de menys de 5 anys certificades”. Això, a la pràctica, significa perdre la meitat de la subvenció. I això s’afegeix a “la retallada pressupostària del 20 % a l’agricultura ecològica”.
Els tractors van paralitzar alguns carrers de la part sud de Berga. MARC CANTURRI
CDC critica el pla per la pagesia El grup municipal de CDC a Berga troba fora de lloc el pla que va presentar el juliol l’Ajuntament per incentivar el sector primari a la ciutat.
Alerta ecològica
Els ajuts a la ramaderia verda cauen un 50% Per tot això, el sindicat va convocar el divendres 23 de setembre una tractorada pels carrers de Berga. La protesta va començar al polígon
industrial de la Valldan, va seguir per la variant i va entrar al nucli urbà de Berga pel sud de la ciutat. Des d’allà, els tractors van passar pel passeig
de la Pau, la carretera de Sant Fruitós, el carrer del Roser i la carretera de Solsona fins a l’oficina del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
“És evident que el projecte només té sentit i viabilitat a escala comarcal“, diu CDC, i per això, troba que l’hauria de promoure el Consell Comarcal i no pas l’Ajuntament. A més, considera que “l’impacte que pot tenir en l’economia de Berga és molt petit, purament simbòlic”.
CENTRE DE FORMACIÓ Agència Desenvolupament Berguedà
Eines de màrqueting i comunicació Disseny gràfic i imatge corporativa Crea la teva web Crea la teva app Entra a internet sense por Master Class de Youtube Manipulació d’aliments Sistema Montessori + informació : formacio@adbergueda.cat I Tel. 93.824.77.00 18
setembre - desembre 2016
BERGA
Els castellers de Berga, colla de 8 Els blaus carreguen el 4 de 8 a Tarragona
El 4 de 8 carregat al concurs de Tarragona. C. DE BERGA
Final de temporada històric per als Castellers de Berga. Debutaven en el Concurs de Castells de Tarragona amb només quatre anys de vida i ho feien amb un objectiu clar: volien convertir-se en colla de 8. Repte aconseguit. Els berguedans hi van carregar el primer 4 de 8 de la seva història i van completar l’actuació amb un 7 de 7 i un 5 de 7 descarregats. Els tres castells van fer que la colla berguedana acabés el concurs en 30a posició, amb 995 punts. Ja en fred, Farguell va
explicar en declaracions a l’AquíBerguedà que la Tarraco Arena no és el millor lloc per estrenar castells: “Hi ha molt soroll perquè hi ha colles que actuen en paral·lel i això fa que sigui més complicat entendre’s amb el tronc perquè costa que et sentin”. “No ho oblidarem mai” Tot i això, Farguell fa una valoració més que positiva de la diada: “va ser una actuació que no oblidarem mai, no només perquè era el primer cop que actuàvem en un lloc
així, sinó per la dificultat dels nostres castells”. Farguell va lamentar la caiguda al descarregar el castell de 8. “L’objectiu era descarregar-lo i no érem conscients del que vam ser capaços de fer.” “El castell estava molt ben quadrat però es va anar desfigurant durant la carregada fins que la canalla es va despenjar després de fer l’aleta”, diu. Farguell destaca l’esperit de la canalla, que, lluny d’arronsar-se, “estaven enfadats perquè sabien que eren capaços de ferho millor”.
Campanya gastronòmica del 15 de setembre al 15 de novembre de 2016
www.cuinadelbolet.com 19
Baix Berguedà
Guerra contra la processionària Municipis del Baix Berguedà es queixen que s’han quedat fora de la campanya de fumigació de la Generalitat
4.200 hectàrees de boscos del Berguedà seran fumigades per eradicar la plaga de la processionària aquest octubre. El Berguedà és una de les comarques més afectades per la plaga i, de fet, serà una de les més tractades, però municipis severament afectats com Casserres i Viver i Serrateix han quedat fora de les fumigacions. Josep Colilles, alcalde de Casserres, i Isabel Serra, alcaldessa de Viver i Serrateix, ja han fet arribar les seves queixes al Departament d’Agricultura i Ramaderia, però la decisió sembla estar presa, ja que les fumigacions fa dies que han començat. Isabel Serra, ho té clar: “Aquest any no hi ha res a 20
fer. L’única esperança que ens queda és que entrem en el pla del 2017”. Serra recalca que la decisió és perillosa per als boscos de Serrateix, ja que “la majoria dels pins afectats van néixer després dels incendis del 94, de manera que podrien acabar morint, si no s’hi actua aviat”. L’any que ve A Casserres també han quedat sorpresos. “Sabem que hi ha pocs diners i que estan fent esforços per controlar la plaga, però, com a mínim, esperem esgarrapar alguna cosa l’any que ve”, diu l’alcalde, Josep Colilles. On sí que s’actuarà és a Montmajor, l’Espunyola, la Quar, Vilada i Borredà. Les grans fumigacions seran
El Govern triplica el tractament per la gran afectació de l’any passat La campanya només arriba a cinc municipis del Berguedà
a Borredà, en 1.900 hectàrees aproximadament, però també n’hi haurà d’importants a Montmajor i l’Espunyola. La durada del tractament es preveu que sigui d’un mes, però això depèn del temps que faci. El producte que s’hi utilitzarà és biològic i compatible amb l’agricultura i la ramaderia ecològica. L’eruga processionària s’ha expandit per bona part del Berguedà i el Solsonès des de principis d’aquest 2016. Es tracta d’una eruga nocturna que es diu així perquè es desplaça en grup, com una processó. Durant la seva vida passa per quatre fases: ou, eruga, crisàlide i papallona. Malgrat tot, és en la fase d’eruga quan
fa més mal als pins. Se’n menja les fulles i els pot afectar greument si ho fa de manera repetida. Perill per als boscos El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Alimentació i Pesca és conscient del perill que representa aquesta plaga per als boscos de Catalunya i ha triplicat els tractaments en relació a la campanya anterior. En concret, fumigarà 20.000 hectàrees que engloben 43 municipis de 12 comarques diferents d’arreu de Catalunya. Així doncs, més d’un 20% de les actuacions es produiran en boscos del Berguedà. Tot un indicador de l’impacte que està tenint la processionària a la comarca.
BAIX BERGUEDÀ
Gironella diu adéu a la jove Sílvia Prat
La policia investiga les causes de l’accident
Vivia a Colònia, on la va atropellar un tramvia
El tramvia de Colònia, minuts després de l’atropellament mortal. ERDE Centenars de persones van omplir el pavelló d’esports de Gironella el dissabte 1 d’octubre per dir l’últim adéu a la filla del poble morta en un accident a Colònia (Alemanya). Sílvia Prat Bernades, de 27 anys, va perdre la vida el 21 de setembre a la ciutat alemanya on residia quan ella circulava en
bicicleta i la va atropellar un tramvia. La cerimònia va reunir familiars, amics i veïns de Gironella, que recordaven la Sílvia per la forta implicació que va tenir sempre en la vida social de la vila. Sílvia Prat va nèixer l’11 de novembre de 1988 a Gironella, va estudiar Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat
de Barcelona i va continuar amb els estudis de Periodisme a la Universitat de Vic. Actualment, treballava per l’empresa Abercrombie & Fitch a Colònia. L’alcalde, David Font, va dir en un tuit: “Trist i fortament colpit. Quan una vida se’n va, en la plena joventut, no hi ha res que consoli”.
MUDANCES I TRANSPORTS
La policia de Colònia investiga les circumstàncies de l’atropellament que va posar fi a la vida de Sílvia Prat. Els fets van tenir lloc a les 16:23 del divendres 21 de setembre. Segons expliquen fonts d’emergències, Sílvia Prat travessava en bicicleta pel pas a nivell del tramvia. El vehicle la va atropellar i la va arrossegar uns 60 metres, tot i que el conductor va activar de seguida els frens d’emergència. Els equips de rescat van aixecar el vagó amb
gats hidràulics per alliberar el cos de la Sílvia. Però el metge no va poder fer altra cosa que certificarne la mort. En l’operació de rescat hi van participar 42 efectius dels serveis d’emergència de Colònia, entre bombers, policia i personal mèdic. El conductor i un testimoni van haver de ser atesos, perquè es trobaven en estat de xoc. I els passatgers van haver de ser alliberats pels efectius d’emergència.
Psicologia i coaching Cecília Llobell
NENS Teràpia pel comportament i les relacions amb els altres, per l’atenció i l’autocontrol. Especialitat amb TDA/hiperactivitat.
PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS · Transports i serveis urgents · Mudances · Lloguer de furgoneta amb conductor
· Servei Nacional i Internacional · Servei de Guardamobles · Servei de Plataforma
BARCELONA · BAGES · BERGUEDÀ · CERDANYA · ALT URGELL
637 433 471
ADULTS Depressió. Ansietat. Teràpia de parella i familiar. Dol. Prendre decisions i assolir objectius. Consciència del Ser. SUPORT EN MALALTIES GREUS I CRÒNIQUES Eines per a afrontar millor la malaltia i de reflexió per trobar les circumstàncies i emocions que l’han pogut causar.
C/Altarriba i Godolà, 7, 1r-2a BERGA T. 679 729 592 (tardes) 21
22
BAIX BERGUEDÀ
ARADA se’n va a La Llar de Gironella Obres al primer pis de l’edifici L’Ajuntament de Gironella ha posat a concurs les obres que permetran adequar el primer pis de la llar. El canvi més important és que l’entitat ARADA (Associació Rural d’Atenció a les Demències d’Alzheimer) s’integrarà al casal, ocupant part dels nous espais de la primera planta. D’aquesta manera, l’associació podrà treballar conjuntament amb el Casal de la Gent Gran en l’organització de tallers.
“És un canvi substancial, perquè permetrà fer un pas endavant en les activitats tant de l’Associació com del Casal”, explica la regidora d’Atenció a les Persones, Teresa Terricabres. L’edifici també és la seu social de l’Associació de Gent Gran Gerundella. Actualment, disposa d’una dinamitzadora i un conserge per fomentar l’activitat dels usuaris, i que sigui aquest espai un lloc de trobada i reunió.
Activitat de ball de sardanes durant la Setmana del Cor, el 29 de setembre. LA LLAR
122.000 euros de pressupost Les obres consisteixen en l’adequació dels espais interiors, els aïllaments de teulada i les instal·lacions. A més, s’hi instal·larà un ascensor i es
climatitzarà la planta. El cost de les obres és de gairebé 122.000 euros, que s’assumeixen amb fons municipals. La Llar va obrir portes el 2010 i
està dirigit a les més de 1.200 persones majors de 65 anys o bé jubilades del municipi, que poden participar a més de 30 activitats permanents cada trimestre.
23
Alt Berguedà
Vilada i Borredà reclamen un mestre més per a les escoles Consideren que no tenen el professorat que els pertoca pel nombre d’alumnes La Zona Escolar Rural (ZER) Berguedà Centre, que agrupa les escoles de Vilada i Borredà, té menys professors dels que li pertocarien, tenint en compte el nombre d’alumnes que aglutina. Aquesta és la denúncia de les seves mestres, que, per segon any consecutiu, veuen com el centre disposa d’una plantilla inferior a la que li correspon pel nombre d’alumnat. Coincidint amb l’inici del curs, la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, va anunciar que “la plantilla de professors d’aquest any serà superior a la de l’any passat”. Les declaracions van encendre els ànims a Borredà i Vilada, que, per segon any consecutiu, afronta el curs amb menys mestres dels que li correspondrien. 5 mestres i mig Fa dos anys, la ZER Berguedà Centre comptava amb 4 mestres a jornada completa i un, a mitja jornada. L’any passat, les escoles de Vilada i Borredà van passar a diposar de 5 docents a jornada
completa (mig més). Tot i això, el professorat no va quedar satisfet, ja que necessitava un nou treballador a mitja jornada que no ha estat concedit fins al cap d’un any, aquest setembre. Dos nous alumnes Ara, però, tot i l’avenç, el problema persisteix, ja que s’han matriculat dos alumnes nous a les escoles de Vilada i Borredà i això fa que es precisi encara un mestre més. “Si això passa en una escola gran, el nombre de professors es manté sense problemes, però en el nostre cas afecta, i molt”, diu Assumpta Duran, una de les professores. En definitiva, actualment a la ZER Berguedà Centre li correspondrien 6 professors a jornada completa i un a mitja jornada però la realitat és que només compta amb cinc professors a jornada completa i un, a mitja. Les necessitats no es cobreixen i la denúncia es repeteix de nou amb l’inici del curs. MARC CANTURRI
Els alumnes fan un mural amb fotos de les vacances. ZER BERGUEDÀ CENTRE
CLAUS
Un mestre
Segons el claustre, a les escoles de Vilada i Borredà els pertoca tenir un mestre més
Més alumnes
L’alumnat ha crescut, igual que el curs passat, i no arriba el mestre que falta L’escola celebra amb un berenar l’estrena del nou curs escolar. ZER BERGUEDÀ CENTRE
24
ALT BERGUEDÀ
Festa dels Bolets, al novembre? La Penya proposa retardar el concurs de Castellar del Riu de cara a l’any que ve
El guanyador del concurs d’aquest any, al pla de Puigventós. MARC CANTURRI dent de la Penya recorda que no és el primer any que les condicions meteorològiques retarden la campanya boletaire:
“Hi ha hagut uns quants anys dolents i aquest va pel mateix camí. Hem de parlar de si s’ha de canviar alguna cosa de
Automecànica Jordi MUNICH GRUP
cara al futur“. Sigui com sigui, el concurs es va celebrar igualment. De fet, el guanyador va ser capaç de presentar
una cistella amb 43,6 quilos de rovellons, una imatge que ben pocs s’esperaven. Va ser Alfred Prados, fill de Cal Rosal, que ja s’havia emportat l’edició del 2015 amb una cistella de dimensions similars. El segon classificat va ser Eloi Alcalà i el tercer, Ramon Cabiscol. Pel que fa a les llenegues, la guanyadora va ser Aurora Guix, amb una cistella de 20,4 quilos. La 60a edició del concurs també va servir per nomenar boletaire d’honor a l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, juntament amb el regidor de Castellar del Riu Xavi Raja i l’empresaria del sector alimentari Maria Àngels Casabella.
Servei oficial Toyota a la comarca del Berguedà Taller especialitzat en BMW i MINI Camí de Sant Bartomeu, 39-40, Pol. Ind. La Valldan. BERGA Telèfon: 93 821 17 96 - Segueix-nos a:
FIAT 500
MINI ONE
VOLKSWAGEN TOURAN
RENAULT KADJAR
Any 2012 83.000 km AIRE ACONDICIONAT, SOSTRE PRACTICABLE, BLUETOOTH, LLANDES ALUMINI
Any 2013 14.170 km AUTOMÀTIC, CLIMA, BLUETOOTH, SENSOR LLUM I PLUJA
Any 2014 63.400km 7 PLACES CLIMA CONTROL CREUER
Any 2015 2.400 km FULL EQUIPE, PELL, SOSTRE, FULL LED
9.000€*
14.500€*
16.000€*
18.900€*
BMW X1 xdrive
BMW 116d
BMW 316d
BMW ACTIVE TOURER
Any 2011 76.000 km XENON, CLIMA, BLUETOOTH, SENSORS LLUM I PLUJA
Any 2012 5.900 km PACK M, XENON, CLIMA, LLANDES 17"
Any 2013 54.700 km NAVEGADOR, XENON, CLIMA, CONTROL CREUER AMB FRE
Any 2015 12.000 km AUTOMÀTIC, CLIMA, SENSOR LLUM I PLUJA, MALETER AUTOMÀTIC
19.000€*
20.000€*
21.000€*
25.000€*
* Preus condicionats a finançament. Consulti condicions particulars
El Concurs de Boletaires al Pla de Puigventós (Castellar del Riu) ha arribat altre cop massa aviat. L’estiu ha estat més aviat sec i això ha retardat l’inici de la temporada boletaire. No és el primer any que passa. De fet, més aviat el contrari, ja que en les darreres edicions s’està convertint en un fet recurrent. En aquest sentit, el president de la Penya Boletaire de Berga, Jesús Perarnau, ha explicat a l’AquíBerguedà que “potser seria bo celebrar la festa més tard de cara al futur”. Perarnau creu que el concurs hagués tingut cistells molt més grossos si s’hagués celebrat un mes més tard”. El presi-
25
ALT BERGUEDÀ
TAs FenEgeR O s i festiu m Diu cuinem amb molt de gust
e 1 Pollastr de cava 1 Ampolla ’Anoia” d “Mas o de Vi “G7” la l o p m A 1
12,50€
*
MENÚ diari
per 6€ entre A escollir i 4 segons 4 primers
Ivan Camps va ser el millor berguedà. ALEIX CAMPRUBÍ *de dimarts a divendres
Plaça Tarascón, 6 BERGA Tel. 93 821 39 99
Vols treballar amb animals?
Ivan Camps, desè a la Ultra Pirineu Guanya la cursa Miguel Heras, germà del ciclista Roberto
´ Anima’ls Berga et dona aquesta oportunitat!
_Cursos de Fo�mació Professional Perruqueria i estètica canina Auxiliar de veterinària Ajudant tècnic de veterinari ´ informacio ´ Mes C/Altarriba i Godolà 8, Local 2 Berga 679 170 182 - 938 221 425 animalsberga@gmail.com - www.animalsberga.com 26
Ho anunciava abans de córrer: “Estic en el meu millor moment de forma física”. El berguedà Ivan Camps, de només 22 anys, venia de ser 18è en la Ultra Pirineu del 2015 i es veia capaç de col·locar el seu nom entre els 10 primers en l’edició d’aquest any. Diuen que ningú es coneix millor que un mateix i es va demostrar: 10a posició, amb un temps estratosfèric de 13 hores, 21 minuts i 40 segons. Era la quarta vegada consecutiva que Camps participava en la duríssima prova, de 110 quilòmetres i amb sortida i arribada a Bagà, i va aconseguir rebaixar gairebé una hora el temps que havia fet un any enrere. De fet, l’atleta de Berga va creuar la línia d’arribada amb el temps que l’any 2015 va fer el 7è classificat. Pocs minuts després d’aconseguir la fita, Camps va explicar a
l’AquíBerguedà que els quilòmetres de Gósol fins a Bagà són els que se li havien fet més durs. De fet, el jove berguedà va arribar a situar-se a la 7a posició a l’equador de la cursa, però va ser superat per alguns atletes en la segona part de la prova. El guanyador de la prova va ser el veterà Miguel Heras, germà del ciclista Roberto, amb un temps de 12 hores, 5 minuts i 51 segons. Judit Franch, 8a noia En categoria femenina, cal destacar l’actuació de l’atleta Judit Franch, de Gironella, que va superar les seves pròpies expectatives i va creuar la línia d’arribada en 8a posició, amb un temps de 17 hores, 44 minuts i 3 segons. La guanyadora de la prova va ser la també catalana Gemma Arenas, amb 15 hores, 20 minuts i 34 segons.
LLO GUER
ID.19 PLAÇA CIUTAT - Pis de 45m2, reformat, moblat, amb menjador estar, cuina americana, 1 habitació, bany i calefacció. Comunitat inclosa. PREU: 250€
ID.967 ZONA CASC ANTIC – Pis de 50 m2, moblat, menjador estar, cuina, 2 habitacions (1 doble), bany, balcó. Comunitat inclosa. PREU: 200€
ID.242 CASSERRES - Apartament de 60m2, moblat, menjador estar, cuina, 2 habitacions, bany, balcó i calefacció. Comunitat inclosa. PREU: 250€
ID.308 GIRONELLA - Pis de 100m2, moblat, menjador estar, cuina, 4 habitacions i bany. Comunitat inclosa. PREU: 250€
ID.557 AVIÀ – Pis de 60 m2, moblat, menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles), bany. Comunitat inclosa. PREU: 275€
ID.122 COMTE OLIBA - Pis de 80m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions, bany, balcó, galeria, traster i calefacció. Comunitat inclosa. PREU: 325€
ID.713 PIO BAROJA - Pis de 95m2, menjador estar, cuina, 4 habitacions, bany, lavabo, cambra de rentar i calefacció. Comunitat inclosa. PREU: 300€
ID.950 GIRONELLA - Pis de 120m2, menjador estar, cuina, rebost, 4 habitacions bany, lavabo, balcons grans i calefacció. Comunitat inclosa. PREU: 375€
ID.971 SANTA EULÀLIA – Pis de 65 m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles), bany, 2 galeries i calefacció. Comunitat inclosa. PREU: 320€
ID.960 ZONA CARRER ROSER - Pis de 60 m2, menjador estar amb cuina americana, 2 habitacions, bany, galeria i calefacció. Comunitat inclosa. PREU: 250€
ID.961 ZONA BALCÓ DEL BERGUEDÀ - Pis de 56 m2, reformat, menjador estar, cuina, 3 habitacions, bany, terrassa i calefacció. PREU: 225€
ID.601 GIRONELLA – CAL BASSACS – Pis de 100 m2, menjador estar, cuina molt gran, 3 habs. dobles, garatge 2 cotxes i traster. Altell amb 1 hab. doble i solàrium. Calefacció. PREU: 400€
ID.5 RASA DEL CANYET – Pis de 80 m2, moblat, menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles), bany, cambra de rentar, 2 balcons , traster i calefacció. Comunitat inclosa. PREU: 350€
ID.980 CASAMPONS - Xalet moblat de 120m2 de vivenda. Garatge de 120 m2 per a 5 cotxes i parcel.la de 800 m2 aproximats. Situació i vistes immillorables. PREU: 800€
ID.912 GIRONELLA - Xalet de 200m2 construits i 300m2 de garatge. Planta baixa, Planta 1a amb 4 habitacions dobles i planta sotateulada. Jardí. Calefacció. PREU: 320.000€
ID.865 PLAÇA EUROPA - Pis de 107m2, rebedor, menjador estar, cuina, 3 habitacions dobles, 2 banys, cambra de rentar, traster i pàrquing. PREU: 165.000€
ID.977 SANTA EULÀLIA - Pis de 70 m2. aprox., menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles), bany, 2 galeries i calefacció. PREU: 33.000€
ID.162 BAIX BERGUEDÀ - Finca de 30 hectàrees, amb 450m2 aproximadament construits amb casa i coberts rehabilitats, falten tots els interiors, barbacoa i pati tancat. PREU: 400.000€
ID.981 CERCS - Pis de 85 m2, completament reformat, ampli menjador estar amb llar de foc, cuina, 3 habitacions dobles, 2 banys i traster. Situació excel·lent. Visiti’l !!!! PREU: 80.000€
ID.982 PUIG-REIG - Pis de 80 m2, menjador estar, cuina, 3 habitacions (2 dobles), bany, cambra de rentar, balcó, terrassa, traster al sota teulada i calefacció. PREU: 70.000€
ID. 983 GIRONELLA - ZONA INSTITUT - Casa unifamiliar de 140 m2 aprox.. Planta baixa i 2 plantes. Amplia terrassa, cuina molt gran i bany. Situació excel·lent. PREU: 150.000€
ID.976 GUARDIOLA DE BERGUEDÀ - Dúplex de 165 m2. Menjador estar amb llar de foc, cuina, 3 habitacions dobles. Calefacció. Vistes immillorables!!! PREU: 155.000€
VEN DA ID.250 ZONA PASSEIG INDÚSTRIA - Pis de 90m2, menjador estar, cuina, 2 habitacions dobles, bany, balcons, traster i calefacció. PREU: 105.000€
27
Sor tim Avià volta la Maria Avià ja ho té tot a punt per a la seva cursa de muntanya. La Volta la Maria torna el diumenge 16 d’octubre amb el recorregut habitual: 15,5 quilòmetres, 650 metres de desnivell, i l’ascens a les dues serres conegudes com Maries: el serrat del Mas i el serrat Alt. L’organització espera que sigui una cursa competitiva, però alhora popular i oberta a tots els públics. També els més petits podran participar-hi. Hi haurà una prova de la Lliga de Curses Infantils del Berguedà, per als nens i nenes d’entre 6 i 15 anys. I es farà també la Mini Volta a la Maria, amb recorreguts específics per a cada edat. Hi haurà una cursa fins i tot per als nens de P3 amb un recorregut de 209 m. Volta la Maria AVIÀ Diumenge 16 d’octubre del 2016 | 9:30 h www.voltalamaria.cat
PATRIMONI
Per les colònies en un bus d’època
Jornades de les colònies industrials: Migracions COLÒNIES INDUSTRIALS DEL BERGUEDÀ Del divendres 7 al diumenge 9 d’octubre www.konvent.cat
28
ABEL CASTELLS
Les colònies industrials del Llobregat dediquen unes jornades a reflexionar sobre les migracions. “Les colònies va ser terra d’acollida per a gent vinguda d’arreu. Al llarg de la història, els moviments migratoris han marcat la vida de moltes persones, deixant rastre en manifestacions artístiques, dinàmiques socials i marques identitàries” , expliquen els organitzadors. Entre el 7 i el 9 d’octubre, hi ha un programa cultural i artístic per reflexionar sobre els processos migratoris de passat i de present que han viscut les colònies. I el diumenge 9 els visitants podran gaudir d’una experiència única: hi haurà un bus d’època recorrent les colònies, de l’Ametlla de Merola a Cal Rosal. A més, seran gratuïtes les visites a Logos Berguedà (Ametlla de Merola), el Museu de la Colònia Vidal, l’església de Cal Pons, la Torre de l’Amo de Viladomiu Nou i el Konvent de Cal Rosal.
Sor tim La Colometa es passeja pel Teatre Municipal de Berga
ERIC CALDERER
Últimament, La Farsa s’atreveix amb tot. Han fet musicals multitudinaris, com Oliver! i Annie, aprofitant que ara tenen de veïna l’Escola Municipal de Música. Han fet la dramatúrgia del moment, amb peces com Burundanga, de Jordi Galceran, o Navegants, de Toni Cabré. I no han deixat els clàssics de l’humor. Ara tocava un clàssic, i és un clàssic en majúscules, La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda, a partir de l’adaptació que en va fer Josep Maria Banet i Jornet. Serà l’homenatge dels actors i de tota La Farsa a Montserrat Minoves, la presidenta desapareguda l’abril passat. Ella mateixa va treballar en el disseny de l’obra, en l’adaptació i en les primeres lectures. “La plaça del diamant”, de La Farsa BERGA Dissabte 16 d’octubre | 21:30 h Diumenge 17 d’octubre | 17:30 h www.lafarsa.cat
Mallots vintage, ciclistes hipsters i bicicletes que són una relíquia La Retrotrobada Ciclista és probablement una de les coses més curioses que passen a Berga al llarg de l’any. Funciona així: tires molts anys enrere, recordes els estius de la teva infància, et ve al cap la tele amb la transmissió del tour de França. Poses la mà dins de la tele, en treus uns quants corredors, i els deixes anar al mig del Vall. A Barcelona, seria l’event hispter de l’any i a Berga, què carai, també ho és. Hi ha una prova ciclista —68 quilòmetres, dificultat mitjana, recorregut pel Baix Berguedà—, però la Retrotrobada va més enllà. El professor Sergi Serra fa una ruta guiada en bicicleta per a friquis del ciclisme i de la història. El periodista Isaac Vilalta, expert en ciclisme, dóna la benvinguda. I hi ha xerrades, música i un sopar popular. Retrotrobada ciclista BERGA Del divendres 14 al diumenge 16 d’octubre retrotrobada.wordpress.com
Fins al
d’estalvi en tòners i cartutxos de tinta per a impressora les seves impressions més ecològiques
RECYCLING.CAT
Ctra. Sant Fruitós, 17 BERGA
93 822 30 54 679 90 78 67 29
Sortim PASSATEMPS
LA SUMA DELS QUADRATS A Agrovicenç els hi ha arribat aquest enigma, i han de sumar tots els números que es troben dins d’un quadrat. Compte, no és tan fàcil com sembla...
1 1 1 2 1
1 1 2 1 2 1
Lloguer ID.36 ZONA CARRER ROSER Pis de 60m2, moblat, menjador estar, cuina, 2 habitacions, bany. 300 €. PIRINEU 2000
Venda BERGA - PIS TERRASSA GRAN (ref. 0104) 70m2, 3 hab., 1 bany, tancaments alumini, bones vistes i sol. 70.000€. IMMOLLAC GESTIÓ S.L.
90m2 amb ampli menjador(25m2 aprox.), una gran cuina(16m2 aprox.), rebost, 2 habitacions(gran uns 20m2 i petita 11m2), que originalment eren 3, bany complert, 2 armaris empotrats i traster. 105.000€ T. 620 842299 o 639 86 83 46.
Roba per la mainada Plaça de la Creu, 2 Tel. 93 821 16 68 08600 BERGA eifaberga@hotmail.com
PROMOCIONS ESPECIALS!!!
Durant OCTUBRE i NOVEMBRE Cada DIMECRES de cada SETMANA
TREBALLS DE PLADUR, GUIX, ARREBOSSATS, ESTUCATS, PINTURA
Enguixats Carreras, SL B 66561184 Plaça d’Europa, 10 - BERGA Tel. 629 81 98 25 30
Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27
1 1 1 2
ZONA PASSEIG DE LA INDÚSTRIA
IMMOBILIÀRIA
Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos
agrovicenc.blogspot.com
Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom. Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)
ID.505 GIRONELLA – ZONA INSTITUT DE LES HERES Parcel·la aïllada de 524m2, per construir xalet, amb tots els serveis. 75.000 €. PIRINEU 2000 BERGA - CARRER GIRONELLA N.5 Es ven o es lloga pis planta baixa, 100m2, menjador amb llar de foc, cuina, rebost, 4 habitacions, 2 banys, cambra de rentar, balcó, jardí i garatge amb traster. 130.000€. TAMBÉ LLOGUER. M. 690615135–620902563 DIRECTORI IMMO PIRINEU 2000 c. Bruc, 3. T. 938222526. www.pirineu2000.com IMMOLLAC GESTIÓ S.L. Pl. Sant Joan, 4. T. 938214497. immollac.cat
ES VENEN BARRES DE SOSTRE PER RENAULT SCÉNIC Preu: 20€. M. 687341301 ES VEN OBJECTIU AF-S NIKKOR DX-VR 18-55mm F3.5 Nou per estrenar. Preu: 75€. M. 687341301 OFERTA DE TREBALL Convocatòria de concurs per a la cessió de l’explotació del servei de cafeteria del Centre Instructiu i Recreatiu de Balsareny. Lluís Mas M. 630199100 José Roldán M.687776129 PLAÇA DE PÀRQUING EN VENDA
DEMANDA DE TREBALL S’ofereix noi de 40 anys, per a treballar als matins, experiència com a conductor de camió, carnet “C”. M. 692206432
Mercat d’ocasió XOLLOMERCAT Tot tipus de productes nous, de segona mà i antiguitats a baix preu. c. Barcelona, 23. Berga. T. 937490039. xollomercat.com
Neteges MÉS PER TU Empresa multiserveis per a la llar, empresa, comunitats i entitats. c. Barcelona, 23. Berga. M. 695177453. T. 938223172. mespertu.com
Pintors
CLASSIFICATS BICICLETA INFANTIL 20’′ Forquilla davantera amb suspensió i amortidor del darrere regulable. 5 velocitats. Preu: 80€. M. 687341301
PROFESSIONALS
Es ven plaça de pàrquing ubicada al Pg. de la Indústria de Berga (Davant dels bombers). 19 m2. Amb capacitat per cotxe i moto. M. 620842299 - 639211575 Més anuncis i com posar-ne gratuïtament a aquibergueda.cat/ classificats
BERPINTUR Aplicacions de pintura industrial i decorativa. Ofertes, pressupostos... Cim d’Estela, 9. Berga. berpintur.com M. 639488227. T. 938210715 SOLUCIÓ PASSATEMPS La suma dels números dins dels quadrats és 34. ANUNCIA’T classificats@ bifidusproduccions.com
PUIG-REIG - UNIFAMILIAR (ref. 0013) Semi nova, de 230m2, 4 hab dobles, 2 banys, pk 2 cotxes, terrassa, molt bon estat de conservació. Preu: A consultar!!
BERGA- CASA AÏLLADA (ref. 0032) 300m2 amb jardí de 100m2. Baixos més 2 pisos. Molt bones vistes! Preu: A consultar.
BERGA- PIS A REFORMAR (ref. 0048) 57m2. 3 hab. i 1 bany. Preu: 28.000 €
CASSERRES – CASA SEMI NOVA (ref. 0025) Planta baixa i planta 1ª. 232m2, 4 hab., 3 banys, cuina - menjador. Porxo i jardí. Molta tranquil·litat. Preu: A consultar.
BERGA- SOLAR PEDREGALS (ref. 0033) 1000m2, aigua i llum. Es pot edificar ja. Possibilitat de fer-hi 2 vivendes. Molt bones vistes i ubicació. Preu: 120.000 €
BERGA- CENTRE POBLACIÓ (ref. 1006) Últims pisos de 2 i 3 hab. Terrassa. Preu: A consultar.
GÒSOL – CASA UNIFAMILIAR (ref. 0151) 160m2. Baixos 2 cotxes més 3 plantes. 4 hab, 2 banys. Jardí. Vistes al Pedraforca. Molt ben conservada. Preu: 185.000€
SOLAR
VOL VENDRE O LLOGAR EL SEU PIS?
PORTI’L A IMMOLLAC LI GESTIONEM!!
BERGA- PIS AMB TERRAT (ref. 0169) Pis a reformar, 3 hab., 1 bany, cuina gran i menjador. Preu: OPORTUNITAT!!
www.immollac.cat
BERGA- UNIFAMILIAR ADOSSADA (ref. 0123) 180m2, 4 hab., 2 banys, pk 2 cotxes, jardí 70m2. Molt assolellada. Preu: Oportunitat!!
CASTELLAR DE N’HUGUNIFAMILIAR DE PEDRA (ref.0059) 200m2, 3 hab dobles, 2 banys, balcó i terrassa amb vistes. Pk 4 places. Preu: A consultar.
gestió, s.l. agència immobiliària
LA VALLDAN- CASA (ref. 0145) Baixos més 2 pisos. Garatge. Preu: A consultar.
BERGA- PIS AMB TERRASSA GRAN (ref. 0104) 70m2, 3 hab., 1 bany, tancaments alumini, bones vites i sol. Preu: 70.000 €
CERCS- UNIFAMILIARS ADOSSADES (ref. 1008) Garatge, 3 hab. més sala polivalent, 2 banys. Molta tranquil·litat. Preu: Gran oportunitat!
BERGA- DÚPLEX BEN CONSERVAT (ref. 0124) 3 hab. dobles, 2 banys, sala polivalent llar de foc, solàrium. Pk 2 cotxes. Per entrar a viure. Preu: 120.000€
BERGA- XALET (ref. 0137) 300m2 construïts, en una parcel·la de 685m2. 6 hab., 4 banys, garatge 2 cotxes. Estat de conservació molt bo! Orientat a sud i excel·lents vistes. Preu: 465.000 €
BERGA- LA VALLDAN PIS PER ESTRENAR (ref. 0159) 70m2, 3 hab, 2 banys, cuina-menjador, balcó. Pk. Zona tranquil·la i vistes excel·lents. Encarat a sud. Preu: 110.000€.
BERGA- UNIFAMILIAR CÈNTRICA (ref. 0142) 220m2 útils, 4 hab (3dobles), 3 banys, pk 2 cotxes, traster. Bones vistes i molt ben situada. Preu: A consultar.
BERGA- PIS 120M2 (ref. 0018) 3 hab., 2 banys, pk, traster, calefacció gas, sortida a terrassa. Molt bon estat. Preu: 145.000 €
BERGA- XALET REFORMAT ZONA CASAMPONS (ref. 0003) Solar 1000m2. 2 pisos moblats. Balcó, terrassa i jardí. Pk 3 places. Ubicació i vistes excel·lents. Preu: OPORTUNITAT!!
31
PREUS LOW COST - PREUS BOJOS
Noguer
Quadres amb missatges
PACK: MATALÀS + SOMIER + POTES + COIXÍ
32